Cat 01 10

Octubre 2013 Número 04

Educació: un continuum Constantino Bértolo, Xabier Bilbao, Richard Ford, Donatella Ianuzzi, Rodrigo Fresán, Marina Garcés, Jordi Llovet, Jesús Marchamalo, Jan Martí, Dani Moreno, Óscar Palmer, Sergi Pàmies, Julián Rodríguez, Txuma Sánchez, Philippe Touron...

2

La Central Mallorca, 237 08008 Barcelona T. 934 875 018 La Central del Macba Plaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona T. 934 125 908 La Central del MUHBA Baixada de la Llibreteria, 7 08002 Barcelona T. 932 690 804 La Central del Raval Elisabets, 6 08001 Barcelona T. 933 170 293 La Central de callao Postigo de San Martín, 8 28013 Madrid T. 917 909 930 La Central de la Fundación Mapfre Paseo de Recoletos, 23 28004 Madrid T. 917 020 237 La Central del MNCARS Ronda de Atocha, 2 28012 Madrid T. 917 878 782

www.lacentral.com Twitter @La_Central_ @LaCentralenMad

Acadèmia Tardor 2013 Els cursos Narrativa i literatura del jo Sam Abrams Del 7.10 al 25.11

Narrar l’experiència: de la confessió al simulacre Borja Bagunyà Del 2.10 al 4.12

Filosofia per a un món comú Marina Garcés Del 10.10 al 6.2

Paraules en movi­ment: noves formes del cinema documental Laia Quílez Esteve Del 3.10 al 30.1

Els gabinets Lectura Marta Ramoneda Molins De l’1.10 al 26.11

Clàssics Àngel Martín Arroyo Del 8.10 al 3.12

Còmic Toni Mascaró i Sílvia Aymí De l’1.10 al 26.11

Textos teatrals Joan Flores i Elisabeth Massana Del 7.10 al 2.12

Assessorament Assessorament per a escriptors Martina Ros Solé Dia i hora per convenir

Més informació: www.lacentral.com/web/talleres Inscripcions: La Central o La Central del Raval Reserves: academia@lacentral.com

Facebook La Central El Cafè de La Central La Central de Callao El Bistró de La Central

Mallorca, 237. 08008 Barcelona www.lacentral.com

la central / octubre 2013

3

editorial

L'educació: un compromís

Índex Literatura Còmic Dossier Assaig Art i Arts escèniques Infantil i juvenil Miscel·lània Inclassificats Crèdits Editor Edicions de la Central, 2013 Coordina Fani Manresa Núria Solsona

Quan ja fa un lustre de l’esclat de la crisi financera, la profunditat i l’abast de la transformació que ha comportat en gairebé tots els àmbits de les nostres vides són plenament palpables. Un d’aquests àmbits, que es troba situat a l’epicentre del remolí de canvis, és el de l’educació; les retallades en despesa pública, l’adaptació al model d’estat neoliberal, els desequilibris al mercat de treball, han imposat com a tasca urgent a l’agenda política la remodelació del nostre sistema educatiu, seguint un principi ideològic segons el qual, en època d’austeritat, els recursos públics destinats a l’educació s’han de centrar només en l’essencial: formar les capacitats tècniques i les aptituds professionals que demana el mercat.

L’envit d’aquesta mena de vulgata que a l’esfera pública ja gairebé ningú discuteix ha posat contra les cordes l’educació humanística.

Hem volgut contribuir al debat proposant en aquest número un «dossier» dedicat a l’educació en clau «realista» i multidisciplinària, per preguntar-nos quines són les possibilitats de l’educació en l’època de l’esfondrament de la institució. Sense perdre de vista els autors més destacats que al llarg dels últims segles han

Il·lustració de Dash Shaw

proposat models d’educació alternativa, ens apropem a recents investigacions en neurociència sobre les predisposicions i els mecanismes del nostre cervell que afavoreixen l’aprenentatge, i dialoguem entorn de la crisi del model d’ensenyament amb el científic Ricard Solé, el filòleg i catedràtic retirat de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada Jordi Llovet, i la professora de Filosofia Marina Garcés.

Com Durkheim, pensem que una mirada detallada al microcosmos que és l’escola ens proporciona algunes claus per entendre millor les transformacions que pateix la nostra societat en el seu conjunt; per això, el que hi passa ens interpel·la i ens compromet a tots.

Estem convençuts que l’educació humanís­tica –és a dir, la preparació per al desplegament individual de la plena capacitat crítica, la sensibilitat, la imaginació i la responsabilitat ciutadana– no és en cap cas un ornament sumptuós que ja no hem de permetre, tot el contrari; prescindir-ne, com estem fent avui, és una frivolitat que la nostra democràcia futura pagarà, i molt car, amb el deteriorament dels seus valors fonamentals: tolerància, pluralitat i respecte.

Redacció Sílvia Aymí Nacho Borraz Neus Botellé Jesús Casals Álex Cerrudo Joan Flores Marta Hereu Noemí Jiménez Alberto Martín Elena Martín Elisabeth Massana Marc Navarro Daniel Parellada Cristina Pérez Mireia Pérez Meritxell Ral Antonio Ramírez Abel Ramon Marta Ramoneda i Molins Susana Sánchez Armando Sousa Piccolomini Mireya Valencia

Disseny gràfic Hermanos Berenguer Impressió Rotimprés D.L: B33754-2013

4 14 16 22 25 28 29 30

4

literatura

Richard Ford: això és Amèrica

Richard Ford Canadà / Canadá Empúries, 2013 / Anagrama, 2013 pvp: 24.90 €

entrevista

El passat 5 de setembre vam tenir la sort de passar una tarda amb Richard Ford en una de les nostres llibreries. Aprofitàvem l'ocasió per fer-li algunes preguntes i saciar la nostra curiositat.

David Foster Wallace En cuerpo y en lo otro Mondadori, 2013 pvp: 18.90 €

Nell Leyshon Del color de la leche Sexto Piso, 2013 pvp: 16.00 €

Nadine Gordimer Mejor hoy que mañana Acantilado, 2013 pvp: 29 €

Thomas Pynchon Bleeding Edge Penguin Press, 2013 pvp: 25.60 €

la central / octubre 2013

Neus Botellé. Com s’enfronta a l’elaboració d’un nou llibre? Quan decideix que és moment de començar-lo: quan ho té tot ben definit o bé comença a escriure i es deixa portar per l’escriptura diària?

Richard Ford. Una mica de les dues coses, però inverteixo molt temps en planificar perquè tinc molta por de xocar contra un mur negre.

Si escric un llibre, una novel·la, passo molt temps recopilant tant material com em sigui possible de manera que, quan començo, si xoco contra aquest mur, disposi de prou material per bordejar-lo. Planifico, però d’altra banda també em comprometo cada dia, passi el que passi, a la possibilitat de ser sorprès.

N.B. Mentre escriu, llegeix o bé prefereix mantenir-se al marge per no contaminar-se de possibles influències?

R.F. Tot i que realment no pots dir que la literatura sigui «contaminant», entenc a què et refereixes. Efectivament hi ha llibres que llegiria si estigués escrivint. Tendeixo a llegir més assaig i no tanta ficció molt estilizada com la de Faulkner, o com la d’alguns amics que són escriptors molt estilístics, com Thomas McGuane o fins i tot James Salter. Però he de seguir llegint, el dia és molt llarg; pots passar tot el matí escrivint i encara et queda tot el dia, així que llegir és part del procés. Llegir encoratja.

N.B. La importància del so de les paraules es pot equiparar amb la composició musical; potser la poesia està més a prop d’aquesta musicalitat. En quina mesura treballa per fer que aquesta poesia es traslladi a la seva prosa? Quins poetes llegeix?

R.F. Sí, llegeixo els poetes. Llegeixo Philip Larkin perquè tinc certa afinitat amb el seu

punt de vista, tot i que no crec que jo sigui tan mesquí, ni en la pàgina ni en la vida, com sembla ser ell. Llegeixo molta poesia americana perquè sempre escric sobre americans i sobre Amèrica i per tant busco coses a la poesia que completin el meu sentit del que és possible. Però quan escric frases, com que sóc dislèxic i lent, gràcies a la lentitud de la meva lectura i de la meva escriptura, tinc accés a tot tipus de qualitats del llenguatge que algú altre que estigui llegint per plaer, potser no percebria. Sóc tan conscient de les frases, que percebo quantes síl·labes té una paraula, quants sons de «a» llarga, quantes consonants i quant de ritme té una frase. Crec que són qualitats a les quals els lectors són sensibles per sota del seu nivell de consciència.

Intento oferir aquestes possibilitats del llenguatge tant com puc.

N.B. Va néixer a Jackson, la mateixa ciutat en què va néixer Eudora Welty. Comparar és odiós, però ha de ser un honor per a un jove escriptor tenir aquest vincle amb una escriptora que semblava tan propera i que va reflectir tan bé la seva Jacskon natal. En la seva obra, hi ha molt sobre la vida que l'envolta, com en el seu cas?

R.F. Bé, ella va passar la major part de la seva vida al Mississipí. La seva relació amb el Mississipí era única. Jo, de fet, intento recrear els llocs amb una especificitat, amb els detalls i el llenguatge que considero que crearan un sentit del lloc de la història dels personatges. Això és el que van fer Eudora i Faulkner, les meves dues influències principals quan era jove, tot i que fossin gent (com és el cas d’Eudora) a qui no vaig llegir fins als vint anys.

N.B. Els seus personatges sempre estan molt elaborats, cuida molt fins l’últim detall d’indumentària. Com els estructura dins la història?

Fa que la història s’adapti al caràcter que vostè els ha donat o bé són així per exigències de l’argument?

5

literatura

R.F. Sóc conscient que el meu personatge principal coneixerà algú en un moment determinat del llibre. Tinc una idea de qui és aquesta persona, però pot ser que quan arribi finalment el moment en què es troben, canviï d’opinió sobre alguna cosa, perquè escric una frase i no m’agrada tant com creia que m’agradaria; així que canvio la frase i canvio l’aspecte, el que diu i el que pensa la persona. I això necessàriament afecta tot el que ve després, així que hi ha una part d’atzar en la manera de procedir. Planeges tot el que pots planejar, fins que arriba el moment d’escriure-ho i no saps com funcionaran allà els teus plans. Sovint es dóna el cas que abandones el pla inicial.

N.B. És més fàcil escriure sobre un personatge nou que continuar amb un altre que ja compta amb multitud de seguidors?

R.F. És molt més fàcil seguir amb un mateix personatge. Molt més fàcil. El veritable truc per crear personatges és començar a creure en ells un mateix. I quan comences amb rudiments, frases, línies de descripció, és molt difícil pensar «aquest és algú»; però quan tens tot un llibre amb aquest personatge, escriure’n un altre fent servir, extensiblement, el mateix personatge és més fàcil. I molt divertit. És com anar a visitar algú que et cau bé.

N.B. Pensa en el lector quan escriu?

R.F. Sempre. Si no, no escriuria. Sota cap circumstància escriuria llibres als 69 anys si no ho fes en col·laboració amb el lector. Vull dir, el lector no em diu què he de fer; el lector em diu coses sobre el que ja he fet. Però estic segur que sempre he escrit perquè d’alguna manera volia ser llegit. Per això hi són, els llibres. No són manifestacions personals dels autors, són pels lectors.

N.B. Escacs i apicultura, dos mons molt ordenats per a un nen, Dell, el protagonista de Canadà, que aviat veurà com la seva normalitat se’n va en orris.

R.F. Suposo que sí. Veuràs, quan vaig escriure Wild Life als vuitanta, una de les coses que mai vaig aconseguir va ser donar una vida fora de les exigències del llibre al narrador. Així que aquesta vegada estava determinat a donar una vida als personatges, interessos o passions, que anés més enllà de les exigències immediates del llibre. Vaig escollir dues coses que em van semblar interessants i sobre les quals no sabia res. Sabia una mica d’escacs, però res sobre abelles. De manera que vaig aprendre coses sobre abelles i les vaig posar al cap del nen. Però ho vaig fer de forma molt calculada, no perquè m’importessin en absolut les coses

d’abelles ni les d’escacs (crec que els escacs són la darrera frontera de l’avorriment absolut).

N. B. Conte o novel·la? Amb quin gènere es troba més còmode?

R.F. Per mi escriure és escriure. De vegades escrius alguna cosa llarga i d’altres, curta. És la única diferència que conec. Hi ha moments a la vida de cadascú en què una novel·la llarga és quelcom intolerable. Hi ha altres moments en els quals una novel·la llarga és a bord, però hi ha coses sobre les quals vols escriure, coses que vols convertir en històries, en contes... O les nouvelles, ara estic escrivint nouvelles. En les llengües romàniques de vegades es confon amb «novel·la». La meva noció de nouvelle és la d’una cosa entre una novel·la i un relat curt. El que Henry James va anomenar «la bella nouvelle».

N.B. Escriu en silenci o amb música?

R.F. No, en silenci. Escric amb un bolígraf (aquest petit bolígraf blau que porto a la butxaca), en un paper totalment blanc, i en silenci absolut, en un petit cobert al mig de l’oceà ­Atlàntic, sense finestres.

A propòsit de Canadà El jove Dell Parsons veu alterada la seva vida tranquil·la per l’atracament que cometen els seus pares i la posterior desaparició de la seva germana –que el forcen a exiliar-se al Canadà i així fugir de les autoritats dels Estats Units– i per uns assassinats que tenen lloc al seu entorn al cap de poc temps d’arribar a aquesta suposada terra de promissió. Aquesta és la trama de Canadà, que se’ns desvetlla al primer paràgraf de la novel·la. El mateix Dell és qui, molts anys després, relata la història de la seva joventut, atenent-se a tres fonts d’informació: el seus propis records, el relat de la seva germana i unes cròniques que va escriure la seva mare des de la presó en què estava reclosa i que són el veritable nus argumental, el desencadenant a partir del qual es desplega Canadà, les «memòries» de Dell: memòries sobre memòries.

Canadà no és només un llibre meravellós en el qual cada episodi articula un relat sobre ell mateix; és també un catàleg de virtuts narratives, una mostra indiscutible del temperament d’un escriptor que ha aconseguit la excel· lència; una novel·la de les que marquen època i que desmenteix rotundament la vetlla en què s’han instal·lat els poetes apocalíptics, fruit, a desgrat, d’un postmodernisme fatalment assimilat, que insisteixen a anunciar el decés sense remei del gènere literari per excel·lència, afectat, des de fa ja un segle, per una excel·lent mala salut de ferro.

Joan Flores

Mark Z. Danielewski La casa de hojas Alpha Decay, Pálido fuego, 2013 pvp: 29.90 €

Elena Ferrante Un mal nombre Lumen, 2013 pvp: 24.90 €

George V. Higgins La rata en llamas Asteroide, 2013 pvp: 17.95 €

Delphine de Vigan Els dies sense fam / Días sin hambre Edicions 62 2013 / Anagrama, 2013 pvp: 17.90 € / 14.90 €

Julian Barnes Levels of Life Jonathan Cape, 2013 pvp: 13.75 €

6

Jonathan Lethem Pistola, amb música de fons Males herbes, 2013 pvp: 14 €

literatura

Ian McEwan Operació Caramel

Elizabeth Gaskell Cranford Adesiara, 2013 pvp: 20 €

Pere Audí Malanyet 1984, 2013 pvp: 16.90 €

Leonardo Padura Herejes Tusquets, 2013 pvp: 21 €

A començaments dels anys setanta, la Guerra Freda encara és present a la vida quotidiana dels ciutadans del món, juntament amb Vietnam i el Watergate. Anglaterra pateix una forta crisi econòmica i les revoltes dels miners, que creen una greu problemàtica social, accentuada pels atacs terroristes de l'IRA, que vol una Irlanda lliure, i els sanguinaris contraatacs unionistes que volen el contrari.

Serena Frome, intel·ligent, atractiva i brillant, és víctima apassionada de la lectura, una afició que, per estrany que sembli, la porta a estudiar Matemàtiques. Llicenciada a Cambridge amb una nota discreta, un culte professor d'Història la fa la seva amant i Pigmal·lió, i la persuadeix de presentar la seva candidatura al MI5, un servei d'intel·ligència del Regne Unit responsable de l'espionatge a l'interior del país, al qual ell mateix va estar vinculat.

Una ruptura precipitada amb el seu amant la convenç per acceptar la seva nova professió sense gairebé pensar-s’ho.

El decorat el podem imaginar com una de les moltes pel·lícules d'espies que protago­ nitzà Michael Caine en una Londres de temps inclement, però la veritat és que la Serena es mourà per entremig de les novel·les que

continua llegint, motiu pel qual resulta escollida per participar en l'Operació Caramel, una missió encarregada de reclutar talentosos novel·listes que puguin generar amb els seus escrits, sense ells saber-ho, propaganda anticomunista. A la novel·la trobem un bon recorregut pel panorama literari britànic de l'època, així com reflexions sobre la situació socioeconòmica i els terrors paranoics que va generar el comunisme en els països capitalistes. Apareix un jove Martin Amis llegint fragments de la seva primera novel·la, El llibre de Rachel, un homenatge, juntament amb la dedicatòria al desaparegut Christopher Hitchens, a dos grans amics de McEwan que, un cop més, torna a sorprendre el lector amb un gir argumental inesperat.

Neus Botellé

Operació Caramel / Operación Dulce Empúries , 2013 Anagrama, 2013 pvp: 19.90 €

Jean Echenoz 14

14 Raig Verd, 2013 / Anagrama, 2013 pvp: 12.90 €

la central / octubre 2013

Echenoz s’enfronta al repte de novel·lar la I Guerra Mundial en menys de 100 pàgines.

Un desafiament impossible? Una altra novel· la sobre la I GM? Obviant els grans moviments de tropes, les estratègies planificades des dels despatxos dels generals i les descripcions de les batalles decisives, Echenoz enfoca, mitjançant un teleobjectiu tan potent com precís, amb la seva acostumada elegància d’estil i una simplicitat aparent que es revela complexa a mesura que el text desvela, per

omissió, els horrors de tot conflicte armat, les vides de quatre amics als quals segueix a través dels camps de batalla, i així converteix la guerra no en un conflicte entre nacions, sinó en una successió d’episodis personals on la implicació amb l’exèrcit no importa tant com el conflicte viscut a escala personal.

J.F.

7

literatura

Jean–Baptiste Del Amo

Mario Vargas Llosa El héroe discreto Alfaguara, 2013 pvp: 19.50 €

La sal «Todas las familias felices se parecen entre sí», dijo Tolstoi unos años atrás, y Del Amo constata que las infelices son desgraciadas en su propia manera, a través de los protagonistas de La sal, su segunda novela traducida ahora en España. El libro abre con una cita de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf, y Del Amo reintrepreta ese ritmo de un día en la vida de una mujer y lo traslada de forma magistral a un pueblecito de pescadores de la costa francesa, en el que la protagonista, Louise, su madame Dalloway, prepara una cena para sus hijos, ausentes del pueblo, mientras recuerda su vida bajo la sombra de Armand, su difunto marido. Los desaparecidos nos marcan sin cesar.

Hay una dinámica, una vida propia en el pasado. Todos ellos comparten un mismo pasado que a la vez es otro. La cena de Louise se convierte en una gran pantalla que reproducirá ese pasado en blanco y negro, configurado por los recuerdos que conserva en su memoria toda la familia, recuerdos que trazan un mapa común del que todos quieren escapar. Armand, rudo marinero que guardaba una apariencia muy lejana a su realidad, constituye una figura opresiva para sus hijos: debían respetar a un

ser que los aterrorizaba, por lo que se resguardaron detrás de un muro de odio muy difícil de destruir. Los vivos desfiguran la memoria de los muertos, nunca están tan lejos de su verdad. La realidad nunca está a la altura de los sueños. Sus proyectos de vida se ven truncados porque no pueden liberarse de esos recuerdos que estrechan los lazos de resentimiento entre ellos. Louise no siente que fuera una buena madre y los hijos están llenos de rencor, han sufrido pérdidas que han acentuado todavía más esa tristeza que inundaba la casa paterna cuando fueron niños e intentan superarlo como pueden. Esta cena puede ser un nuevo comienzo para todos.

N.B.

La sal Cabaret Voltaire, 2013 pvp: 21.95 €

José María Guelbenzu Mentiras aceptadas Siruela, 2013 pvp: 19.95 €

Haruki Murakami El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge / Los años de peregrinación del chico sin color Empúries / Tusquets, 2013 pvp: 19.95 € / 19.95 €

Cèlia Sànchez-Mústich Ara et diré què em passa amb les dones i tretze contes més Moll, 2013 pvp: 14 €

Elizabeth Strout Els germans Burgess

Els germans Jim, Bob i Susan, es veuen obligats a retrobar-se al poble de Shirley Falls quan en Zach, el fill de la Susan, decideix llençar un cap de porc congelat a l’entrada d’una mesquita, generant tot un conflicte social i polític. Elizabeth Strout descriu amb una combinació de sensiblitat, tendresa i humor tota una xarxa de relacions familiars, amoroses i socials que giren al voltant del silenci, la por i la incomprensió. I és que la incapacitat de poder posar-se en el lloc de

l’altre, de no ser capaç de traspassar la frontera invisble que existeix entre el jo i l'alteritat és el nucli d’aquesta narració: aquesta immobilitat és la que constitueix l’autèntic conflicte entre els germans Burgess, reflectit en la relació tensa que mantenen els habitants de Shirley Falls i els somalis que van arribant.

Com el cap de porc, la incomprensió s’anirà fonent: quedarà la marca, sens dubte, però en aquest bassal ens podrem mirar, reflectir i comprendre.

Alberto Martín

Els germans Burgess / Los hermanos Burgess 1984, 2013 / El Aleph, 2013 pvp: 20 €

8

literatura

Sergi Pàmies: l'absurd de la realitat

Núria Perpinyà Al vertigen Empúries, 2013 pvp: 20 €

Sebastià Alzamora Dos amics de vint anys Proa, 2013 pvp: 17.90 €

Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs Proa, 2013 pvp: 21 €

Leif GW Persson El detective moribundo Grijalbo, 2013 pvp: 20.90 €

James M. Cain La camarera RBA, 2013 pvp: 18 €

la central / octubre 2013

entrevista

Sergi Pàmies, ja el coneixeu tots, és un autor veterà que sap perfectament què escriu. Domina la tècnica com ningú i, llibre a llibre, en una trajectòria envejable per molts, ha anat desgranant les misèries quotidianes de les nostres vides pel que fa als grans temes: l'amor, la mort, la família, la feina, etc., sense deixar mai de banda aquell humor absurd que tan bé sap tractar. Els temes de maduresa han crescut en aquest volum respecte als altres, així com potser també les referències autobiogràfiques. La mort dels pares, la melangia pels qui no hi són, el tractament de la vellesa o la memòria són temes que Pàmies aborda amb la subtil paciència de saber que ens toquen a tots de prop però també amb la mirada de l'escriptor hàbil que sap transformar situacions tenses en finals agredolços.

També hi trobareu metaliteratura, contes amb jocs d'històries dins d'altres històries, l'autor com a protagonista, i fins i tot un sopar hilarant a cals Auster (que segons sembla va ser real). Però com resa el títol, l'amor és un dels protagonistes d'aquest llibre de relats. Com veureu més avall, sembla que la música (i la cuina) l'ajuden en els seus processos creatius, i en aquest llibre sembla clar: a part del títol, fins a cinc contes porten el nom de cançó: «Primera cançó», «Segona cançó», etc., fins a «Última cançó». Es reparteixen al llarg del llibre definint una cadència i un ritme ben marcats, perquè, com deia, tots tracten el mateix tema: l'amor infeliç, el trencament amorós o l'absurditat de l'amor quotidià. Estem, doncs, un altra vegada, davant un gran nou llibre de Sergi Pàmies, que traspua bona artesania i reflexió pausada, i demostra, una cop més, que és un dels pocs autors catalans contemporanis que ha sabut construir-se un llenguatge literari propi.

Daniel Parellada

Daniel Parellada. Per començar: com expliques aquest llibre respecte els anteriors? És en La bicicleta estàtica i en aquestes Cançons d’amor i de pluja que la memòria personal ha esdevingut més clarament un motiu literari?

Sergi Pàmies. Clarament, no. Però és evident que a mesura que passa el temps i que passen els llibres, el passat (viscut, imaginat o reinterpretat) és una opció que està present a l’hora d’escriure.

D.P. «El que no he fet mai és aturar-me a reflexionar sobre el meu passat», has dit en alguna entrevista. Pot ser que d’un temps ençà hagis anat variant la teva mecànica d’escriure contes? Hi ha ara més necessitat personal que no pas voluntat de ficció?

S.P. La voluntat de ficció és una necessitat personal, no hi ha una frontera clara entre una cosa i l’altra. Això fa que escriure sigui sempre interessant.

D.P. La mare sembla una figura important en molts dels teus contes. Obsessiva, per exemple, a «Tornar a casa a peu». Tot i que potser no de forma estilística o temàtica, ha estat una influència important?

S.P. Espero que la mare hagi estat una influència important no solament per a mi sinó per a totes les persones. En el meu cas, el fet que fos un personatge conegut i una escriptora reconeguda potser fa que la referència sigui més «aparatosa». Però, per sort o per desgràcia, escriure sobre el record i la desaparició d’una mare forma part d’una tradició molt instaurada a la literatura. Recentment, recordo un llibre de Richard Russo i, anteriorment, els de Richard Ford o Soledad Puértolas. En això tampoc sóc gaire original.

D.P. Inclous bastants contes escrits des de la perspectiva d’un escriptor, sobre el fet d’escriure. Fer ficció sobre l’acció d’escriure és una bona manera d’investigar-te tu mateix?

literatura

S.P. És una bona manera de dessacralitzar l’ofici i sobretot de donar pistes al lector sobre els mètodes que se segueixen. Sempre m’han agradat aquells documentals que ­expliquen com es fan les coses (qualsevol cosa) i m’agrada convertir un making off en la història.

D.P. Tot i així, també trobem peces més curtes, gairebé a mode d’exercicis formals, com «Humor» (sobre deixar el cos a les lletres i no a la ciència), o «El temps». L’absurd és encara la millor manera d’apropar-se a la realitat?

S.P. L’absurd és la conclusió a la qual arribes després d’observar la realitat i sovint és la constant que ajuda a entendre-la. Però en comptes de viure l’absurd com un problema, o de manera crítica, amb el temps he acabat pensant que em reconforta. Si una cosa és absurda, és una garantia que és real.

D.P. De fet, al conte «El temps» parles de com assassinar-lo. Creus que el pas del temps és un dels temes importants en la literatura actual, o si més no, de les preocupacions contemporànies? Com t’ha influït aquesta qüestió en la redacció de Cançons d’amor i de pluja?

S.P. Bé, el pas del temps és una qüestió important dins i fora de la literatura. Espero, vaja. Preocupació potser no tant però, en qualsevol cas, ocupació, segur.

d’ànims. I també té una sonoritat que cohesiona i que explica el to general del llibre, perquè en un llibre de contes sempre és més difícil trobar aquest ciment.

D.P. Pots estar-te uns quants anys sense ­publicar res, cosa que sembla difícil veient la producció de molts altres autors. Madures molt l’escriptura i la selecció dels contes?

S.P. No, el que passa és que escric als diaris i aquesta és l’activitat principal. Visc els articles amb la mateixa intensitat que els contes però la diferència és que els articles tenen data de caducitat i de lliurament, i els contes no estan sotmesos a aquesta condició temporal.

D.P. Amb quins escriptors contemporanis et pots identificar més? Et veus influenciat per certs autors? Quina literatura t’agrada llegir?

S.P. Durant el procés d’escriptura d’un llibre, les influències són permanents i acumulatives. M’influencien les cançons que escolto, les pel·lícules que veig, els llibres que llegeixo. Hi ha molts autors, moltíssims, que m’agraden i m’interessen i la llista podria tenir les proporcions d’una guia telefònica.

D.P. Creus que el teu estil ha anat evolucionant cap a l’accentuació del que et caracteritza, és a dir, més frase curta, síntesi i contenció? Escriure reduint fins a la «perfecció» és un tret típic –i necessari– dels escriptors de contes?

S.P. La contenció és indispensable per a la narrativa breu. Pel que fa a la frase curta, crec que sovint és un mite. Al llibre hi ha moltes frases llargues, però en principi no em plantejo «escriuré amb frases llargues o curtes» sinó que els ingredients van apareixent com l’opció més sensata en cada moment.

D.P. A més d’un lloc t’he llegit dir que la música t’ajuda a escriure i he entès que no et refereixes a música de fons. És cert? Quin tipus d’influència té? I parlant d'això: d’on surt el títol del llibre?

Sí, la música, com la cuina, és un dels models que m’ajuden a entendre com s’expliquen històries. I especialment les cançons, que sempre inclouen una idea, un to i la seguretat de la brevetat. El títol retrata aquesta intenció de recital-repertori, d’oportunitat de compartir amb el lector, d’una tirada, un seguit d’històries unides per uns estats

Sergi Pàmies Cançons d'amor i de pluja Quaderns Crema, 2013 pvp: 12 €

Sergi Pàmies Si menges una llimona sense fer ganyotes Quaderns Crema, 2006, pvp: 12 €

9

10

literatura

Forçar.

David Foster Wallace

Carta d'una lectora

Kim Stanley Robinson 2312 Minotauro, 2013 pvp: 21.95 €

Marcellus Emants Una confesión póstuma Sajalín, 2013 pvp: 19.50 €

T. C. Boyle El pequeño salvaje Mondadori, 2013 pvp: 16.95 €

Muriel Spark Robinson La Bestia Equilátera, 2013 pvp: 20 €

proposta

Quan Roger Federer es retorça per preparar el servei, al temps que comença a alçar les punteres de les vambes, un reflex instintiu el porta a fer coincidir la pilota sostinguda en una mà amb l’espai que salva les cordes del mànec de la raqueta, a l’altra. És una litúrgia memoritzada, ingènua, com si la cinètica i la tècnica temperada i els anys de preparació física i el revés liftat i la deixada a la xarxa necessitessin fer-li un lloc a l’altre.

«Aprèn a no fer res i el que t’envolta ho farà per tu», incitava el professor de tennis de La broma infinita als seus novicis. És el que es coneix com l’error no forçat: resistir i esperar que tot vagi bé. Una cosa molt espanyola i l’estratagema preferit de Nada, l’arxienemic, que Wallace utilitza com a recurs per resumir tot el que significa la vida: una lluita entre oposats. Federer i Nadal. Nord i sud.

Apol·lo i Dionís. La suma culminació estètica i els calçons atrapats a la natja.

A Wallace li saltaven les crispetes del bol amb el suís a la pantalla. Encara que sovint insistia en la «punyetera experiència quasi religiosa» de veure Federer apallissant els seus rivals en directe.

Amb el tennis, l’escriptor va tenir un dels idil·lis que broten a la infantesa. Amb dotze anys va agafar la seva primera raqueta i la va convertir en la seva gran companya de joventut, juntament amb la marihuana. Va seguir interessat en aquesta, però relegà el tennis a algunes col·laboracions pel New York Times Magazine o Tennis. Wallace fa amb Federer el que Mailer amb Ali, Talese amb DiMaggio o Chaves Nogales amb Belmonte. Una hagiografia pel final dels temps. Un recorregut que resumeix la pulsió col·lectiva des de la gesta individual.

proposta

A veure, fent un repàs del que he llegit en els últims mesos i passant per alt els llibres que no m’han despertat cap interès, dedicaré aquestes quatre ratlles a tres lectures que han refermat, cadascuna a la seva manera, el meu gust per la lectura.

Un llibre desconcertant, La infantesa de Jesús, de Coetzee. Fa dies que vaig acabar de llegir aquest llibre i a hores d’ara encara no sé què ens hi volia mostrar l’autor, però l’he llegit amb atenció de cap a peus aclaparada per una mena de magnetisme. Sigui el relat com sigui –utopia, broma, acudit, denuncia o revelació, tot alhora o res de tot això–, paraula literària per gaudir.

I un llibre rodó, El Leviatán de Joseph Roth. Setanta fulls amb forma de paràbola on Roth troba la manera més perfecta de dir que val la pena no enganyar ni enganyar-se, val la pena estar tranquil amb un mateix.

Una troballa, Alguien de Pinget, només per a aquells disposats a llegir un llibre on el fil argumental és la recerca d’un paperet que ja no està damunt la taula on el narrador creu haver-lo deixat. Un d'aquells llibres on ben bé no passa res o el que passa és la vida.

Ah, me n’oblidava. Que un llibre desconcerti és molt millor que et deixi indiferent o que l’hagis de deixar a mitges per avorriment.

Marta Ramoneda i Molins

Álex Cerrudo

Jim Thomson El exterminio RBA, 2013 pvp: 18 €

la central / octubre 2013

J.M. Coetzee, La infantesa de Jesús Grup 62, 2013 / pvp: 17.90 € D.T. Max David Foster Wallace. Una biografía Debate, 2013 pvp: 23.90 €

Joseph Roth, El Leviatán.

Acantilado, 2013 / pvp: 11 € Robert Pinget, Alguien Hueders, 2013 / pvp: per confirmar

11

literatura

Javier Aparicio Continuidad y ruptura En tiempos del tuit, se agradecen textos verdaderamente sintéticos y seriamente trabajados como el de Javier Aparicio. Continuidad y ruptura es el título que el profesor y crítico literario le pone a su propuesta. Un libro erizo que se caracteriza por su competencia de zorro.

En él existe una tesis (la tradición y sus perpetuas innovaciones a lo largo de la historia de la cultura), situada en el epicentro de su relato, y esta reverbera desde la caja de resonancias de sus referentes.

De este modo, el estudio –riguroso, amplio, desmadejado– se va ramificando. De la angustia de las influencias a la irrupción de las vanguardias, el libro dibuja un mapa (no solo teórico) que supone al mismo tiempo reto competencial para el lector, aventura e hipertexto de la historia de la cultura. Hasta el mismísimo día de hoy.

Aparicio se propone describir una torsión aparentemente fácil pero llena de complicaciones. Permanente eclosión. De un modo quizás hiperbólico e innecesario, diría que Continuidad y ruptura se parece a lo que Derrida quiso explicar a través de la différance; a lo que Cortázar dejó entender a través de su cuento

Las babas del diablo; o incluso a lo que en psicoanálisis sería el «objeto a». Continuidad y ruptura podría ser el texto que Steiner (con su paradoja del eco fértil) y Eco (hiperlector in fabula) llevarían bajo el brazo si un día se encontraran en un jardín de caminos bifurcados.

El relato de Aparicio es, eso sí, sin duda, un logro teórico de alguien que, por cierto, hace ya tiempo trazó una senda fértil en el mapa hipertextual de la teoría y crítica literaria.

A.R.

Sigrid Nunez Siempre Susan Errata Naturae, 2013 pvp: 15.50 €

Jorge Carrión Librerías Anagrama, 2013 pvp: 19.90 €

Continuidad y ruptura Alianza, 2013 pvp: 9.49 €

W. H. Auden El arte de leer

He aquí un libro generoso, tanto en su concepción como en su desarrollo. Los dieciséis capítulos que lo conforman muestran un mismo credo: exigencia intelectual y sencillez formal.

Los ensayos de W. H. Auden –seleccionados con esmero por el editor Andreu Jaume– son el testimonio de la dignidad intelectual y moral con la que el poeta se dedicó a la literatura. Tres libros subyacen en el texto de El arte de leer: biografía intelectual, crítica lite-

raria de alto nivel y libro de espejos en el que el lector completa la historia de la literatura personal del poeta a través de los textos citados (también generosamente, por cierto).

La prosa de Auden se erige como un templo de sabiduría sin erudición, de los griegos a T. S. Eliot pasando por Carroll o Valéry. Un relato de enorme lucidez.

A.R. El arte de leer Lumen, 2013 pvp: 34.90 €

12

literatura

El paper no es rendeix

Silvia Baron Supervielle Al margen / En marge Adriana Hidalgo, 2013 pvp: 25 €

Segona part

José Lezama Lima Presencias y figuras Renacimiento, 2013 pvp: 12 €

Maria Polydouri Los trinos que se extinguen Vaso Roto, 2013 pvp: 14 €

Ted Hughes Cartas de cumpleaños Lumen, 2013 pvp: 21.50 €

W.S. Merwin La sombra de Sirio Vaso Roto, 2013 pvp: 14.50 €

la central / octubre 2013

entrevista

Continuem donant veu al debat sobre el futur del paper, incorporant la resta de participants del cicle «Paper Lovers», celebrat el passat mes de maig a La Central de Callao.

1. Estem assistint al final de la gran indústria del llibre en paper? És possible substituir-lo?

2. Existeixen nínxols per a una supervivència del llibre a llarg termini? Per on passen?

Óscar Palmer (Es Pop Ediciones) 1. No sé si estem assistint tant al final com a una decadència lenta, que es podria allargar si els grans grups segueixen destinant cada vegada més diners i esforços a crear grans fenòmens de temporada que els permetin no enfonsar-se. Aquesta dedicació cada vegada més exclusiva al blockbuster literari va en detriment del fons i de la diversitat editorial, perquè el que es busca és vendre més amb menys títols.

Crec que el que sí que veurem serà la desaparició de les edicions econòmiques i de butxaca.

2. Passen per una gestió més racional del mercat: editorials més petites que coneguin els seus compradors i que realitzin una tasca a la seva mida, en comptes de seguir inundant les llibreries a la recerca d’un públic inexistent. Les editorials que vulguin sobreviure hauran de començar a tractar el llibre de paper com el producte minoritari que és i ajustar els seus esforços i els seus pressupostos en conseqüència.

Constantino Bértolo (editorial Caballo de Troya) 1. Jo parlaria més d’un punt i apart o fins i tot d’un punt i seguit. El llibre en paper sobreviurà però no a gran escala. L’edició digital suposa una minva de les despeses de finançament, producció i distribució del producte llibre i un estalvi molt significatiu quant a venda i logística. I tots aquests canvis comportaran una transformació seriosa de les eines, modes i maneres en les actuals indústries de l’edició.

2. Sens dubte existeixen aquests nínxols i, com a tals, passen... pel cementiri. A partir d’aquí sembla difícil creure –acte de fe– en la resurrecció dels cossos de Gutenberg & Cia, però crec –acte de fe, també– que podem tenir l’esperança que, com a mínim, l’«ànima» del que ha estat la cultura del paper durant segles, sabrà sobreviure, potser sota l’ala de minories tossudes i resistents que seguiran veient en el llibre de paper la distinció pròpia d’un instrument de cultura que durant segles ha estat associat al costum de les elits.

Jesús Marchamalo (escritor i periodista) 1. Vivim un moment de transformació del qual probablement sorgirà un nou model de mercat del llibre. La tecnologia està provocant canvis profunds en molts àmbits i és absurd pensar que el llibre, tal i com el coneixem, perviurà sense modificacions en un context en el qual tot està canviant. La pregunta no és si és possible –jo diria que és inevitable– sinó si serà millor.

2. Probablement estaran relacionats amb la idea que lectura i llibre no són sinònims, que el llibre és només una manera de llegir i que té una sèrie de valors i avantatges respecte a d’altres suports. Tot el que té a veure amb l’edició tradicional cobrarà valor: l’enquadernació, les il·lustracions, la tipografia... I es valorarà el llibre com a objecte.

Donatella Ianuzzi (editorial Gallo Nero) 1. Estem assistint al final de la gran indústria del llibre, no només del paper, i potser no hi haurà tanta gent que la trobi a faltar.

Al llarg de les últimes dècades hem estat testimonis de com l’engranatge despietat que movia els grans lobbys també estava movent els grups editorials, que van substituir el concepte d’«editar» pel de «produir» i el concepte de llibre pel d’«objecte de consum». També s’ha acabat el miratge del best-seller que algun optimista va vendre com el ganxo que

literatura

crearia nous lectors; però no ha estat així. La indústria del llibre s’ha de replantejar la seva essència.

2. El llibre no morirà mai. El que està morint és l’actual indústria del llibre i la seva lògica de mercat. Es reformarà i haurà d’assumir els seus límits, sobretot els econòmics: el llibre no tornarà a ser un negoci milionari; potser mai va tenir aquesta vocació però es va forçar la màquina i es va generar la bombolla en la qual ens trobem ara.

Xabier Bilbao (col·laborador a Jot Down) 1 i 2. Sempre és aventurat fer prediccions.

Però al mateix temps tenim la necessitat d’imaginar què passarà per poder prendre decisions, així que aquí teniu els meus au­ guris per d’aquí a vint anys. 1) Les Google Glass dominaran el món i qui no les tingui serà un cec al país dels bornis, donat que ja només veurem la realitat a través d’un ull.

2) Els llibres seguiran existint. Cada llibre és un trofeu exhibit en una prestatgeria, un objecte que té valor per si mateix, pel seu tacte, olor, coberta...

El llibre electrònic serà útil per als qui necessitin processar grans quantitats d’in­ formació per qüestions acadèmiques i professionals. Però els que llegeixin per curiositat, plaer o afició i no per obligació, seguiran preferint el paper. Potser això portarà el llibre a un retorn als orígens paradoxal, a aquells incunables previs a la invenció de la impremta que eren obres d’artesania. I poder sentir-ne el tacte entre els dits, tenir una cosa real entre les mans. Encara que després, abans de sortir al carrer, ens posem les Google Glass.

Jan Martí (editorial Blackie Books) 1. No crec que estiguem assistint a la fi de la indústria, sinó que el que s’apropa és un estadi de convivència entre el llibre en paper i l’e-book. En aquest sentit és positiu que molts llibres, l’ús dels quals no ha d’estar lligat a l’experiència clàssica de lectura, es pensin directament en e-book: els llibres de text, les obres de consulta, assajos i llibres de consum ràpid. D’altra banda, és impossible substituir al llibre. Quan parlem d’un llibre no parlem només del que hi llegim, el seu contingut.

Parlem de la presentació del contingut, del que atrau la gent a comprar-lo, d’allò que la gent associa amb el llegit. Un llibre s’associa a l’experiència de llegir-lo: la vida d’un llibre és, sens dubte, la d’un objecte.

2. Sens dubte. Passaran per la cura del llibre com a objecte, com a regal, pel valor material de l’objecte llibre. No temo per la supervivència d’aquests objectes ni de les botigues que els venen i recomanen, les llibreries.

Julián Rodríguez (editorial Periférica) 1. No crec que el llibre en paper sigui obsolet. S’han de promoure no només els objectes de consum sinó també els espais de generació. Perquè aquesta idea del llibre com a objecte és tan atractiva com repulsiva, i amaga una idea de mercaderia que no m’interessa: prefereixo pensar en el terme de «bellesa necessària» o de «bellesa generadora» a la qual alguna vegada va fer referència, a propòsit dels llibres bonics, Walter Benjamin. El llibre és un patrimoni; i una biblioteca privada, el patrimoni dels que moltes vegades tenen poc més. Aquesta idea de patrimoni lligada al llibre i a l’art és, per a mi, essencial.

2. Tot passa per no pensar només en termes locals. Una editorial d’ara ha de treballar tant fora com dins de l’Estat espanyol. Crec que aquesta és una de les claus per a la supervivència dels projectes editorials més joves.

Dani Moreno (editorial Capitán Swing) 1. Segurament estem assistint no a la fi però sí a la reconversió industrial del sector.

Com totes les transicions, serà de llarg abast.

Amb la qual cosa, s’augura un període llarg de convivència del digital amb l’imprès; una mena de guerra freda o coexistència pacífica que crec que no afectarà profundament els models minoritaris del paper com els nostres, sinó tot el contrari: els reforçarà.

2. Sobretot pels projectes més sostenibles econòmicament. És cert que l’edició digital afavoreix la demanda de nínxol, però projectes de paper com els nostres segueixen una mica aquesta lògica que sens dubte passarà i està passant per l’agrupació en xarxes editorials que permetin generar continguts d’interès i creïn comunitats lectores que girin entorn a aquests projectes. Álex Cerrudo

13

14

còmic

Sammy Harkham Todo y nada Sammy Harkham (Los Ángeles, 1980) suele llevar barba y sombrero y dibuja tebeos en los que aparecen golems o desiertos. Supongo que puede permitirse hacer este tipo de cosas porque es judío, ha crecido en Australia y además puede presumir de ser un grandísimo historietista.

Esta última conclusión la saco después de haber leído Todo y nada, el cómic que acaba de publicar (en una edición llena de detalles y las cuidadísimas calidades a las que nos tiene acostumbrados) Fulgencio Pimentel (el título original es Everything Together, Picture Box) y que recopila veintiuna historias cortas dibujadas por Harkham. Algunas ya vieron la luz en su día en diferentes publicaciones. Un ejemplo es la historia ganadora de un Best American Nonrequired Reading en 2004, Pobre Marinero, que fue publicada por ApaApa también en nuestro país en una bonita edición chiquita que todavía puede encontrarse en algunas librerías. Otras muchas de las historias han aparecido antes en Kramers Ergot, la antología que el propio Harkham creó en el año 2000 y que probablemente sea la publicación colectiva más importante de la última década en lo que a cómic se refiere.

En ella han publicado artistas como Anders Nilsen, Ron Regé, Jr. Marc Bell, Gabrielle Bell, Gary Panter, Dash Shaw, Adrian Tomine y un largo etcétera de grandes narradores contemporáneos. La existencia del Kramers Ergot, junto a la labor de Harkham como ilustrador y su presencia como organizador de saraos, le convierten también en una de las figuras más relevantes de la cultura de hoy.

Me gusta mucho lo que cuenta Sammy Harkham, pero especialmente me gusta cómo lo cuenta. En sus historias convergen la belleza (paisajes desérticos, exuberancia, personas hermosas), lo siniestro (apariciones y asesinatos) y lo sublime (bosques, mares y lugares lejanos en la distancia y en el tiempo) con lo cotidiano y el humor. ¡Y nada de esto la central / octubre 2013

sobra! Todo encaja perfectamente en una armonía narrativa que te pasea entre los temas clásicos (recurre en muchas ocasiones a la tradición judía) hacia la autobiografía (los dibujantes protagonizan muchas de sus historias, algunas basadas en hechos reales) o el terror. Me gusta que te meta directamente en el meollo de la historia con un dominio magistral de la elipsis. Me gusta que sus personajes sean héroes embriagados de pochez abismal y que no dejes de quererles aunque les hayas visto vivir solamente durante dos páginas. Me gusta que la muerte y la vida fluyan a través de unas viñetas construidas con un trazo suelto, dominio de las figuras y una personalidad única. ¡Ay!, me gusta Sammy Harkham. ¡Y encima tiene una librería!

Mireia Pérez

Todo y nada Fulgencio Pimentel, 2013 pvp: 19 €

15

còmic

Juan Sáez Valiente Norton Gutiérrez Bang!, 2013 pvp: 20 €

Max Paseo Astral La Cúpula, 2013 pvp: 23 €

Nadar Papel estrujado Astiberri, 2013 pvp: 19 €

Extracte de Todo y Nada de Sammy Arkham Osamu Tezuka Libro de los insectos humanos Astiberri, 2013 pvp: 23 €

Laurent Maffre Mañana, mañana Sins Entido, 2013 pvp: 22 € Ana Alberto Biografiktion Nobrow, 2013 pvp: 25.70 €

Brecht Vandenbroucke White Cube Fulgencio Pimentel, 2013 pvp: 19 €

Thomas Bernhard y Nicolas Mahler Maestros Antiguos según Mahler Sins Entido, 2013 pvp: 20 €

16

dossier. educació: un continuum

Continuar essent

Charles Homer Haskins El renacimiento del siglo XII Ático de Libros, 2013 pvp: 26.50 €

Pinzellades de pedagogia crítica

Zygmunt Bauman La cultura en la era de la modernidad líquida Fondo de Cultura Económica, 2013 pvp: 13 €

Viktor Mayer-Schönberger y Kenneth Cukier Big data. La revolución de los datos masivos Turner, 2013 pvp: 22.90 €

Jacques Rancière El filósofo y sus pobres Universidad Nacional de General Sarmiento, 2013 pvp: 24 €

Biruté M. F. Galdikas Reflejos del Edén Pepitas de calabaza, 2013 pvp: 29.50 €

la central / octubre 2013

proposta

Quan els adults entraven a aquella escola, quedaven sorpresos del seu desordre inicial. Era Iàsnaia Poliana, fundada per Tolstoi, on els escolars escollien el mètode, les matèries i resolien els conflictes. On els nens eren lliures.

Amb aquest plantejament, Tolstoi esdevingué un dels autors que, des del segle XVIII fins a l’actualitat, ha protagonitzat el desenvolupament de pedagogies alternatives a les tradicionals, en les quals s’ha concebut l’educació en un sentit ampli; com a procés de reconstrucció continuada de l’experiència –al·ludint Dewey–, i amb una major flexibilitat dels rols educatius. L’ensenyament s’ha considerat com un assumpte eminentment social, és a dir, tal i com apuntava Durkheim, inseparable de les altres esferes de la societat.

Precisament, aquests corrents s’han mostrat contraris a l’alienació que generava l’escola respecte de la vida social i que han pretès reconstruir aquesta correlació. En aquesta direcció, Rousseau proposava a Émile una educació basada en les competències pràctiques que permetessin al nen negociar millor el seu entorn social i ser més empàtic, i així resoldre la passivitat i la impotència del que es defineix, en última instància, com la debilitat de l’ésser, que es fomentava a l’escola.

Les mateixes formes d’institucionalització han estat focus de crítica per ser una via de control de la circulació del coneixement, fent, segons Ferrer i Guàrdia, de cada cervell el motor de la voluntat de l’Estat, i per reproduir les estructures de desigualtat social, com indiquen Bourdieu i Passeron. Tals arguments són els que van portar Ivan Illich a plantejar la desescolarització de la societat i apostar per la desvinculació de tota institució a favor del lliure desenvolupament personal. Aquestes pedagogies s’han oposat a la homogeneïtzació del pensament o, tal com apuntava Deligny, la uniformització de l’ensenyament.

Han significat la recerca d’un sistema articulat que assegurés una major individualitat

i que a la vegada contribuís a la cohesió social.

D’aquesta manera, Ferrer i Guàrdia prescrivia una escola moderna racional, científica, laica i lliure de càstigs per a la consecució d’una societat solidària i justa. Més recentment, Nussbaum ha exposat que per afavorir la democràcia es necessària una educació socràtica, basada en la capacitat d’argumentació, i fonamentada en les arts i les humanitats, que plantegi desafiaments per a l’activació de l’intel·lecte i fomenti el pensament crític.

Totes aquestes pedagogies tenen un esperit de reforma social. Amb més o menys vehemència, constitueixen formes d’insurgència des de l’educació. Ens conviden a explotar més el potencial de cadascú i el de tots en comunitat. En essència, són propostes amb una gran sensibilitat envers l’aprenentatge i la confiança en l’ésser humà. Ens recorden allò que va ser una constant en el llibre de Dewey Democràcia i educació: «La veritable naturalesa de la vida consisteix a lluitar per continuar essent».

Marta Hereu

John Dewey Democracia y educación Morata, 1995 pvp: 23.80 €

Maite Larrauri La educación según John Dewey Tàndem, 2012 pvp: 14.50 €

dossier. educació: un continuum

Cultivi el seu cervell

Piergiorgio Odifreddi Érase una vez una paradoja RBA, 2013 pvp: 20 €

L'educació sostenible

17

proposta

«L’educació és al cervell el que la jardineria al paisatge». Amb aquesta analogia, la neuròloga S. Blackmore ens avisa de l’enorme transformació física que pateix el nostre cervell al llarg (i ample) de la nostra vida. Els neuròlegs ho confirmen: la plasticitat del cervell, el canvi de les nostres connexions neuronals, no s’atura amb el final dels estudis acadèmics; el cervell adult és, en algunes regions, tan mal·leable com ho és el d’un nen. Però aquesta sorprenent capacitat de recablejat cerebral depèn absolutament, com ja haureu endevinat, de l’experiència ambiental. Gardner diu que aprendre és (senzillament?) ser capaços de sobreviure, cosa que per sort els humans portem fent des de fa uns quants milions d’anys. Per això, el nostre cervell s’encarrega de podar les branques seques i inútils que envaeixen el paisatge, aferma i abona les flors i els arbres que s’hi han cultivat amb cura, regats dia rere dia.

Quant a coneixements i habilitats adquirides, en definitiva, el que no s’utilitza, es perd. Però a més a més, per a un manteniment òptim, és a dir, perquè s’accelerin les transmissions que passen d’una neurona a l’altra, cal aprendre a aprendre. Mai hem de deixar de voler aprendre. I cal també emocionar-se aprenent. Utilitzar fins l’última branca del nostre meravellós jardí. Morin descriu magistralment la naturalesa de la dimensió cognitiva necessària per a tota organització biològica: «aquesta dimensió es pot anomenar computacional; la computació és el tractament dels estímuls, de dades, de missatges que ens permet conèixer tant l’univers exterior com l’interior».

Si la naturalesa del nostre cervell és la d’estar preparat per adaptar-se de forma continuada a unes circumstàncies canviants, adquirir nous talents i no deixar mai de fer-ho, potser ha arribat el moment de replantejar la dimensió i el pes real que l’educació mereix en tots els àmbits de la nostra societat, més enllà de l’educació obligatòria. Gardner sosté que per tal que els alumnes estiguin en condicions de

continuar la seva pròpia formació indefinidament, el més important és que aprenguin com explorar amb profunditat un tema determinat.

Convertir-se més o menys en un magnífic tutor d’un mateix. Sona bé però, ¿com es planteja un repte així dins les societats cibernètiques?

Tot i que encara no hi ha dades concloents al respecte, per ara tot apunta que l’ús d’internet pot anar en detriment del desenvolupament de l’atenció sostinguda necessària per a l’estudi, ja que es tracta d’un focus d’atenció curt i canviant, enemic del pensament lent, profund i creatiu del qual parla Gardner. Amb això, queda també per veure el resultat del nou paradigma de transmissió del coneixement.

No sabem si es complirà la profecia segons la qual les velles lliçons apreses de generació en generació quedaran orfes quan es vegin interrompudes per l’ascens d’una xarxa d’informació inabastable, sempre accessible i preparada per ser processada. El que sí sembla cert és que el nostre cervell té una inclinació natural cap al cultiu d’un paisatge fèrtil per a la creativitat i sobretot per al pensament crític. Siguem, doncs, fidels a aquest horitzó meravellós.

Rita Levi-Montalcini Atrévete a saber Crítica, 2013 pvp: 19.90 €

Philip Ball Curiosidad. Por qué todo nos interesa Turner, 2013 pvp: 29.90 €

Cristina Pérez

Joseph Campbell Las extensiones interiores del espacio exterior Atalanta, 2013 pvp: 24 €

Howard Gardner El desarrollo y la educación de la mente Paidós, 2012 pvp: 32 €

Ambrosio García Leal El azar creador Tusquets, 2013 pvp: 18 €

18

dossier. educació: un continuum

Marina Garcés: l'educació en un món comú

Jacques Rancière Figuras de la historia Eterna Cadencia, 2013 pvp: 19.30 €

Suzanne Saïd Le Monde à l'envers Les Belles Lettres, 2013 pvp: 34.80 €

Juan José Tamayo Cincuenta intelectuales para una conciencia crítica Fragmenta, 2013 pvp: 29 €

David Caute Isaac & Isaiah Yale University, 2013 pvp: 26.78 €

Zygmunt Bauman y David Lyon Vigilancia líquida Paidós, 2013 pvp: 14.95 €

la central / octubre 2013

entrevista

Com a Un mundo común, el seu llibre més recent, Marina Garcés ens convida a alliberar la riquesa d’allò que compartim. Parlem amb ella sobre el paper de l’educació des d’aquesta perspectiva integradora.

Marta Hereu. L’any 1916, en el seu llibre Democracy and Education, John Dewey definia l’educació com a reconstrucció contínua de l’experiència, i com a procés social. Com la definiries avui?

Marina Garcés. Per mi, l’educació és tot allò que té a veure amb el fet que pels humans viure és aprendre a viure. Com diu el refrany «no naixem ensenyats». Això és així tan individualment –la trajectòria vital de cadascun de nosaltres– com col·lectivament. La vida social es basa en l'aprenentatge i en la contínua transformació dels sabers, pràctiques i coneixements que organitzen, a cada lloc i a cada moment, unes determinades formes de vida.

A partir d'aquí, podríem dir que l'educació es confon amb la vida mateixa de la humanitat, amb la dels seus individus, també com a espècie. D'aquesta primera definició en deriven els sentits, fins i tot contradictoris, que donem a la paraula educació: per una banda, si viure és aprendre a viure, l'educació és el sistema institucional que organitza la vida i la formació dels individus des de la seva primera infància fins a la seva plena capacitació per funcionar en societat, en totes les seves dimensions. Però encara si viure és aprendre a viure, l'educació és el nom d'un ideal o el camí que apunta cap a l'assoliment d'una vida millor, més sàvia, més virtuosa, més capaç i més lliure. Per mi, avui, una persona o una societat educades són aquelles que són capaces de determinar lliurement el seu valor i els seus criteris alhora que assumeixen que la vida, aquesta que hem d'aprendre a viure, és un problema comú.

M.H. De què parlem quan parlem d’educació després del final de la institució?

M.G. Estem en un moment d'impasse en què sembla que les institucions socials que coneixíem estan caient a trossos una darrera l'altra.

Això sembla molt clar respecte les institucions educatives, però també cada cop més respecte les polítiques, econòmiques, jurídiques, familiars, etc. Tot i així, el «després» del sistema escolar no és necessàriament un territori obert a l'emancipació i a la llibertat, com esperava la crítica institucional. És un camp de batalla sagnant, on forces molt diverses (econòmiques, religioses, ideològiques, etc.) es disputen el monopoli o almenys part del pastís de la nostra necessitat d'aprendre i educar-nos. Per això crec que hem de ser alhora agosarats i prudents: són les dues condicions per a la vertadera experimentació. Només així podrem avançar en la creació de contextos educatius i noves formes d'institucionalitat capaços d'oferir alternatives reals, sòlides i alhora engrescadores, al sistema asfixiat que tenim actualment.

M.H. Com ens prepara l’educació institucional (infantil, secundària i superior) per a l’educació post-institucional?

M.G. En general, l'educació formal actual, en les seves diferents etapes, sobretot en les últimes, ens prepara en la caducitat dels nostres coneixements i en la dependència de les nostres relacions –potser sona molt dur dit així–, tot i que alhora reconec molts dels valors que tant l'escola com la universitat del nostre país han incorporat en les últimes dècades. Però per la meva experiència, com a professora i com a mare, crec que hi ha un mal creixent que té a veure amb aquests dos aspectes que acabo de mencionar. La caducitat i la dependència, relacionades, fan de nosaltres una cosa així com les llavors de la Monsanto, és a dir, llavors programades per donar un determinat producte i incapaces de transformar-se

dossier. educació: un continuum

i de regenerar-se per si mateixes. En clau educativa això vol dir que el sistema està preparat per acollir clients incapaços d'autodeterminar els seus processos d'aprenentatge i que necessiten de l'oferta del propi sistema per transformar-se. Dit ràpidament: a cada canvi de vida, un nou màster; a cada canvi d'etapa, un nou curs de formació. El mercat i les institucions no entren en tensió, sinó que més aviat es reforcen en aquesta lògica. L'educació actual dóna moltes competències, tal com es diu actualment, però molt poca autonomia.

M.H. Estem veient el sorgiment de nous espais i d’estructures alternatives al model tradicional d’escola. En quins espais consideres que es materialitza (que podem identificar) l’educació més enllà de la institució?

M.G. Aquesta situació creixent de caducitat i de dependència es veu contrarestada, com no podia ser d'una altra manera, per un desig també creixent d'autoformació, d'experimentació amb l'aprenentatge i amb les relacions que s'estructuren al voltant dels seus processos. Hi ha un desig de retrobar les preguntes que vertaderament importen i els contextos de vida en què realment tenen sentit. No és anecdòtic que els espais culturals, artístics, tecnològics i fins i tot activistes s'hagin omplert de projectes educatius i formatius. Es reprèn una situació que històricament ja havia existit, al final de l'Antic Règim al s.XVIII o a finals del s.XIX i primers del XX en els barris obrers: quan les institucions que tenim ens ofeguen i ens sotmeten, cal sortir fora i construir-ne de noves, nosaltres. Així, la mala herba s'expandeix i poc a poc va esquerdant els murs d'aquells espais que defensivament pretenen seguir imposant-se. Estem en un moment d'aquests, i la sensació és a l'hora de riquesa i de fragilitat. Riquesa, per la diversitat de propostes, d'idees, de projectes i de mons que s'estan obrint: ateneus, grups de lectura, tertúlies, revistes, universitats populars, educació no reglada dins i fora de la xarxa... Fragilitat, perquè les condicions de precarietat material i vital són difícils i aquestes temptatives tenen poc recorregut.

Cristina Pérez. Això ens obliga a pensar en l’enorme diversitat d’opcions i formes de copsar la realitat. Com encaixa la idea de «comú» en aquesta obertura tan heterogènea?

M.G. El repte, tal com reflectiu en la vostra pregunta, és com anar més enllà dels experiments particulars, com evitar que l'herba que creix als marges acabi en la marginalitat inoperant o en el l'autorreferència autocomplaent. L'educació s'ha d'omplir de diferències, de dissonàncies, d'autonomia, de conflictes i de sorpreses, però

19

no pot perdre, per mi, l'exigència de la universalitat. Durant molts anys aquesta paraula ha fet por. Sonava a imperialisme occidental, a violència ideològica. Però hi ha una universalitat concreta que és la de la igualtat: no hi ha una educació digna que no sigui accessible a qualsevol. I no hi ha una societat digna on no s'atribueixi a qualsevol la possibilitat de ser educat fins a les últimes conseqüències.

C.P. Proposes obrir l’espai i donar temps per a pensar en contra del pes que la mercadotècnia té a les institucions educatives actuals. Pot l’educació desvincular-se del control que fa el poder de la força productiva?

M.G. Més que desvincular-se, en el sentit d'apartar-se, l'educació ha de ser una pràctica i un espai de resistència. Si del que es tracta és d'aprendre a viure, de fer-nos capaços d'apreciar i de discernir lliurement el que vertaderament importa i té valor, no hi ha espais neutrals en educació. Tota vertadera pràctica educativa, sigui al nivell que sigui, sigui del tipus que sigui, ha d'apuntar a fer-nos més capaços d'alliberar-nos de les vides formatejades i dels coneixement taxats que ens imposa el dictat de la competitivitat. La pressió ideològica i econòmica en aquests moments és extrema. La desigualtat social, en tots els seus aspectes, s'imposa de nou amb totes les seves conseqüències, també educatives. Per això crec que ja no podem apel·lar simplement a una idea purista d'educació. Per una banda, des del s.XX i els seus desastres bèl·lics, ecològics i tecnològics, ja no és possible confiar ingènuament en les bondats del coneixement i de l'educació per si mateixos. Les societats més educades també han estat, com sabem, les més cruels i mortíferes. Per una altra banda, també hem après que no hi ha un «a fora», que no hi ha un «fora del sistema», una terra verge on senzillament posar-se al marge o començar de nou. Educar i aprendre és inevitablement lluitar, anar contracorrent des del cor mateix de la vida social.

C.P. Poden esdevenir els mitjans digitals una veritable plataforma des d’on reinventar les polítiques de distribució i creació del coneixement?

M.G. Les noves tecnologies han estat un factor important en el desbordament del sistema educatiu tal com el coneixíem i de les seves formes de legitimació. Per una banda, el que en diem la xarxa i els mitjans digitals en general han posat en qüestió els límits de l'accés al coneixement i a la informació, no només a la seva recepció sinó a la seva producció.

Per una altra banda, la xarxa ha tornat a posar en pràctica, a una escala d'ampli abast, maneres de compartir i de desenvolupar els

Álvaro Enrigue Valiente clase media Anagrama, 2013 pvp: 16.90 €

Marshall Berman Todo lo sólido se desvanece en el aire Anthropos, 2013 pvp: 20 €

George von Wallwitz Ulises y la comadreja Acantilado, 2013 pvp: 12 €

20

Jared Diamond El mundo hasta ayer Debate, 2013 pvp: 24.90 €

Juan Pablo Fusi Historia de nuestro tiempo Galaxia Gutenberg, 2013 pvp: 20.90 €

Samir Amin El capitalismo contemporáneo El Viejo Topo, 2013 PVP: 18.75 €

Vidal Castaño Exiliados republicanos en Septfonds (1939) Libros de la Catarata, 2013 pvp: 17 €

Enrique Vila-Matas Fuera de aquí Galaxia Gutenberg, 2013 PVP: 21 €

la central / octubre 2013

dossier. educació educación : un : uncontinuum continuum

sabers col·lectivament que han posat també en qüestió nocions com la propietat i l'autoria intel·lectuals, que tot i ser històricament molt recents havíem gairebé donat per naturals i inqüestionables. Finalment, la xarxa fa possible pensar en una educació en qualsevol moment i a qualsevol lloc, sense necessitat de passar pels llocs, les etapes i les autoritats reconegudes. Qui, per tant, pot monopolitzar-la i com? Tot i així, els mitjans digitals també han creat noves formes de captura de l'atenció, d'homogeneïtzació cultural i d’interferència mental contínua. No hi ha cap perill del qual la xarxa ens pugui salvar, i no hi ha cap estupidesa ni cap maldat que els mitjans digitals ens puguin evitar. Crec que tots ho sabem prou bé, tot i que caiguem a la temptació o a la mala fe de pensar que, ara sí, vindrà la tecnologia –o el déu– que ens salvarà.

C.P. Al teu llibre defenses que, en última instància, l’educació ha d’encendre el desig de pensar. Quins elements apaguen el foc del cultiu del pensament en el estudiants del sistema educatiu actual?

M.G. El sistema educatiu actual asfixia i neutralitza el pensament bàsicament de dues maneres: mitjançant l'estandarització dels procediments i dels coneixements apresos i promovent el cinisme. L'estandarització és una constant des de l'escola fins a la universitat: cada cop més es tracta d'aprendre a aplicar procediments i metodologies buides i repetitives que es verifiquen no en l'interès de les qüestions que obren sinó en l'èxit dels resultats que obtenen. En el cas de la recerca universitària, aquesta situació és dramàtica.

En el de l'escola, deixant de banda les primeres etapes, arriba a ser, en molts casos, desoladora. El cinisme és una conseqüència de l'anterior. Si el que es premia és el que aparentment funciona i el càlcul de resultats, la instrumentalització de tota situació i de tota relació fàcilment s'imposa. Per què arriscar si no porta enlloc? Per poder pensar, per tenir ganes de pensar qualsevol cosa, per concreta que sigui, cal deixar-se assaltar pel no-saber i les seves incerteses. Cal deixar-se afectar i transformar. Cal emprendre un desplaçament sense resultats garantits. Aquestes són experiències que no sé si han estat mai centrals en el sistema educatiu formal; no m'agrada idealitzar cap època passada, però que en l'actualitat clarament es troben no prohibides (perquè no cal), però sí neutralitzades.

C.P. El compromís té un punt central en el teu llibre. L’educació compromet?

M.G. L'educació està feta de diversos compromisos entrellaçats que es troben sobre un ma-

teix fons: que aprendre és deixar-se comprometre. Ningú no pot ensenyar sense deixar-se comprometre pel que ensenya, com ningú no pot aprendre si no es deixa comprometre pel que aprèn. En aquest sentit, consumir i aprendre són activitats antitètiques. La primera és una manera de relacionar-se amb les coses, amb les idees i amb els altres que no deixa rastre, com entrar i sortir d'un supermercat o d'una pàgina web. En la segona, el rastre inevitable són les transformacions sobre un mateix i sobre la col·lectivitat de què un forma part. En aquest sentit, no hi ha un compromís del mestre cap a als seus alumnes o cap a la societat. L'educació és l'espai d'un compromís en què estem tots implicats.

Marina Garcés Un mundo común Bellaterra, 2013 pvp: 12 €

Marina Garcés En las prisiones de lo posible Bellaterra, 2013 pvp: 15 €

dossier. educació: un continuum

Universitat: l'eclipsi total Jordi Llovet

21

Josep Ramoneda (ed.)

Revista La Maleta de Portbou pvp: 9 €

invitado convidat: jordi llovet

D’ençà que vaig publicar el llibre Adéu a la universitat. L'eclipsi de les humanitats (Galaxia Gutenberg, 2011), la situació de la universitat catalana i espanyola no ha fet sinó empitjorar.

Sense que pretengués actuar-hi de profeta, el cas és que totes les prediccions d’aquell llibre s’estan acomplint: les beques han estat dràsticament reduïdes (les domèstiques i les internacionals); les càtedres vacants no han estat cobertes per raons d’estalvi o amb la idea de transformar tot el professorat en personal contractat; els graus i les assignatures cada dia tenen menys sentit –vegeu, per exemple, la creació a la UB d’un grau de «Comunicació i Indústries Culturals», mentre continuen sense connexió les tres facultat de Lletres: Filologia, Filosofia i Història–; l’orientació Cultural Studies no ha fet sinó multiplicar-se («La llengua dels aborígens d’Austràlia», per exemple, cosa que no se sap a qui pot interessar); els actes culturals complementaris han arribat a zero –¡com s’enyoren aquells centenaris de Goethe, de Kafka, de Benjamin, en dècades passades!–; els degans de les facultats de Lletres bloquegen tota iniciativa enraonada, progressista o humanística; i els professors associats, quasi el 50% dels docents de les universitats catalanes, guanyen la dècima part que un catedràtic (450 i 4.500 euros respectivament, de mitjana).

Hi a una novetat que fa basarda: com que la nota de tall per cursar una carrera humanística és la més baixa de totes, l’alumnat de les branques d’Humanitats s’ha proletaritzat enormement: els estudiants no poden comprar llibres, ni viatjar, ni dedicar-se a estudiar a temps complet. Sumeu-hi el fet que, com s’ha dit, la meitat dels professors d’Humanitats cobren un sou miserable, i tindreu l’emergència d’un Lumpenproletariat intel·lectual que no farà cap favor al desplegament de les disciplines humanístiques al nostre país.

Això, encara: les noves tecnologies són el mitjà més habitual de comunicació entre la gent que acaba el batxillerat, i els estudiants

universitaris no constitueixen, quant a això, cap excepció: proliferen els ordinadors personals a les aules; els alumnes cada dia dominen menys la llengua –començant per l’ortografia i acabant per la redacció coordinada de les idees–; molts alumnes troben extravagant que una classe es faci solament sobre la base d’una explicació eloqüent; i la informació necessària per a qualsevol treball d’investigació es fa, d’entrada i de sortida, a partir del que es troba a Google i altres pàgines.

I això, per acabar: les carreres humanístiques, que són les que haurien d’estar més a prop de la discussió política, són les que se’n troben més allunyades, perquè la urgència del nostre moment, o la deriva pragmàtica en què ens trobem, desvia tota qüestió sobre ciutadania i cultura política cap a les facultats de Dret, d’Economia i de Ciències Polítiques: facultats en les quals, d’altra banda, els pressupòsits de tota aventura polititzada no excedeixen el marc dels plantejaments neoliberals.

En suma: una gran catàstrofe. Com li van comentar al rector de la meva universitat arran de la publicació del llibre que he esmentat, «si els estudis humanístics van tan malament, potser seria millor liquidar-los».

Julio Camba Maneras de ser periodista Libros del K.O., 2013 pvp: 13.90 €

Paul Bowles Desafío a la identidad. Viajes 1950-1993 Galaxia Gutenberg, 2013 pvp: 24 €

Josep Mengual A dos tintas. Josep Janés, poeta y editor Debate, 2013 pvp: 22.90 €

Jordi Llovet Adéu a la Universitat.

L'eclipsi de les humanitats Labutxaca, 2012 pvp: 12.95€

Jordi Llovet Adiós a la universidad.

El eclipse de las Humanidades Galaxia Gutenberg, 2011 pvp: 21€

Jean-François Duval Kerouac y la generación beat Anagrama, 2013 pvp: 19.90 €

22

assaig

La imaginació dels antics

Roger Crowley Imperios del mar Ático de los libros, 2013 pvp: 26.50 €

Ángel Viñas Las armas y el oro Pasado y Presente, 2013 pvp: 26 €

Kalidasa El núvol missatger Adesiara, 2013 pvp: 16 €

Martin Aurell El Imperio Plantagenet. 1154-1224 Sílex, 2013 pvp: 24 €

Sinesio de Cirene Elogio de la calvície Errata Naturae, 2013 pvp: 9.50 €

la central / octubre 2013

proposta

Què tenen en comú un núvol, una estàtua de fang i un calb? No, no és pas el començament d’un acudit, això. Són tres motius, com altres qualssevol, que posen de manifest, una vegada més, la infinita imaginació de les tradicions clàssiques. Adesiara, però més aviat sovint, Adesiara ens brinda gotes d’aquesta impetuosa correntia que comença ben a les albors del que anomenem literatura i no s’estronca, com qui diu, fins ara. Aquesta tardor es porta la imaginació, que és, tanmateix, un concepte modern que desconeixien els ­antics.

Us oferim en primícia la col·lecció autumnal d’Adesiara, les peces d’imaginació que ens abrigaran de la tristesa i de la grisor.

Sinesi de Cirene (c. 370 – 413 o 414 dC) fou un filòsof neoplatònic, deixeble d’Hipàcia d’Alexandria, que arribà a ser bisbe de Ptolemaida d’Egipte. Deixà un petit nombre d’obres que ofereixen valuosa informació sobre la vida quotidiana de l’antiguitat tardana, sobre la cristianització del món romà i la crisi militar de principis del s. V. Amb tot, el seu escrit Elogi de la calvície, escrit en resposta al Elogi del cabell de Dió Crisòstom, ens mostra el Sinesi més sofístic i faceciós: la calvície és una virtut, gairebé un regal dels déus, i comporta un munt d’avantatges. I és que els calbs solen ser més forts i tenen més bona salut que els qui tenen cabells. En aquest llibre, Sinesi assoleix la comicitat i l’humor amb l’elogi d’allò que, a primera vista, no és elogiable. Deutor de certs escrits de Llucià, l’Elogi de la calvície és considerat el millor encomi paradoxal que ens ha donat l’antiguitat, i va tenir una influència decisiva –directament o indirecta– en autors com Erasme, Berni i Rabelais.

Kalidasa (s. v dC), el més gran poeta i dramaturg en llengua sànscrita, considerat el Shakespeare de l’Índia, és l’autor del Meghaduta o El núvol missatger, un dels més bells poemes de la literatura oriental, que ens durà

des de les planes de l’Índia fins al peu de l’Himàlaia amb l’encàrrec de lliurar un missatge d’amor. La descripció imaginativa i aguda de la bellesa de la natura i el sincer desig de gaudir-ne anticipen algunes expressions de la sentimentalitat romàntica i idealista, que encisà molts poetes europeus, entre els quals cal comptar Goethe: «La primera trobada amb una obra com aquesta marca sempre una època en la nostra vida.».

Yudl Rosenberg (1859 – 1935), rabí, cabalista i estudiós de la tradició jueva, compongué molts escrits sobre la cultura i la religió judaiques, però és encara conegut gràcies a El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga, una de les contribucions més notables de les lletres hebrees a la literatura universal del segle xx. El rabí Judà Loew, més conegut com el Maharal de Praga, amb l’ajut del seu servicial assistent, afaiçona una figura de fang de forma humana, Yossele el gólem, que ha de protegir la comunitat hebrea dels antisemites més furibunds, encapçalats per l’avorrible capellà Tadeus. Pacífic, contingut i obedient, el gólem resulta absolutament indispensable per preservar els jueus de les arremeses, les falses acusacions i les persecucions que els amenacen tothora. I aquesta història increïble, juntament amb les grans dosis de fantasia, misteri, aventura, humor i tensió que recorren el llibre de cap a cap, farà les delícies del lector intrigat.

Piccolomini

Yudl Rosenberg El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga Adesiara, 2013 pvp: 20 €

23

assaig

César Rendueles

Carmen Sanz Ayán Los banqueros y la crisis de la Monarquía Hispánica de 1640 Marcial Pons, 2013 pvp: 23 €

Sociofobia Contaba Morozov, gurú de la desilusión digital, que cierta universidad americana había desarrollado una herramienta que permitía a usuarios de países donde existía censura digital conectarse a la red gracias a la ayuda prestada por usuarios de otros países, que ofrecían la conexión de sus terminales como si de vientres de alquiler virtuales se tratara. La emoción era total. La utopía digital, la democracia suma, una tupida red ciudadana universal cogida de la mano luchando contra los gobiernos opresores y cantando el Kumbayá. ¿Para qué usaron finalmente, en este caso los chinos, Internet? Pues para descargar porno, como todo el mundo. No salvaban los bosques tropicales ni buscaban curas contra el cáncer. No, porno y fotos de gatitos. «Al final del camino de la búsqueda de la sofisticación tecnológica parece haber una casa de juegos donde la humanidad retrocede hasta el jardín de infancia», disparaba Lanier, otro neoludita.

Tal vez eso sea precisamente Internet. El lugar donde nos dejen ser tan idiotas como podamos, sin barreras. Todos, al fin, con la misma oportunidad de acceder a la estupidez global. La ciberutopía, amigos. Se nos pincha el globo y lo peor es que no seremos capaces de verlo. No es tanto que la cibercosa nos haga más estúpidos, o menos comprometidos políticamente, sino que nos hace creer que no somos ni una cosa ni la otra. A modo de espejo cóncavo, nos genera la ilusión del compromiso y la interconectividad, un grado cero de la caverna platónica aliñada con gotitas de sofisticación geek. Nuestras relaciones sociales son ahora más habituales precisamente porque son menos intensas. La sociofobia no es otra cosa que «el pánico a la deliberación común».

No solo significa relegar las formas tradicionales de asociacionismo y/o felicitación navideña, sino que produce una simulada sensación de deseo satisfecho.

«El ciberfetichismo oculta y legitima los vicios del capitalismo dándole una patina de

modernidad progresista», fija Rendueles. Si el izquierdismo era la enfermedad infantil del comunismo, el ciberfetichismo es el berrinche de la Izquierda iPhone. En Internet, participar se ha convertido en otra forma de consumo.

El compromiso y la solidaridad se acompaña de una manifiesta desgana política y cierta complicidad por habitar un entorno mercantilizado, perfumado y reciclable. Estamos conectados sí, pero los límites de esta fraternidad llegan hasta donde comienza la desigualdad.

La cuestión verdaderamente importante es si esto nos importa. Si la visión desfigurada de nosotros que vemos ante el espejo es la que nos queremos quedar. Si nos conformamos con interactuar, sino juntos, al menos a la vez.

No es la primera vez que la humanidad liga su desarrollo al de la técnica, es cierto. Pero sí la primera donde el medio pasa a ser el fin. La herramienta devora su función. Internet acaba en sí misma. Y aún nos preguntamos por qué la gente no sale a la calle. Pues porque cada vez más, la calle no es nada. La hemos convertido en el no lugar de la tecnología.

Ignacio Álvarez, Fernando Luengo y Jorge Uxó Fracturas y crisis en Europa Klave intelectual, 2013 pvp: 21 €

Dambisa Moyo El ganador se queda con todo Galaxia Gutenberg, 2013 pvp: 23 €

Álex Cerrudo

Jesús Hernández Bestias Nazis Melusina, 2013 pvp: 19.10 €

Sociofobia Capitán Swing, 2013 pvp: 15 €

Emilio Mitre Ciudades medievales europeas Cátedra, 2013 pvp: 16 €

24

Nadine y Thierry Ribault Los santuarios del abismo Pepitas de calabaza, 2013 pvp: 15 €

Walt Whitman Perspectivas democráticas y otros escritos Capitán Swing, 2013 pvp: 23 €

Robert D. Kaplan La venganza de la geografía RBA, 2013 pvp: 24 €

Theodor Mommsen Figuras de la historia de Roma Espuela de plata, 2013 pvp: 16 €

assaig

Simon Garfield En el mapa Los mapas nos fascinan tanto por lo que muestran como por lo que ocultan y los continentes mal dibujados o los espacios en blanco resultan igual de irresistibles (o más) que el detalle fotográfico del Google Street Map. En una época de revolución digital que está eliminando los mapas de nuestra vida cotidiana, llega Simon Garfield con una historia de la cartografía que se lee como una serie de anécdotas que exploran el papel de los mapas en la formación del ser humano como tal desde tiempos antiguos.

Nos explica, por ejemplo, que el Este se encontraba en la parte superior de los mapas medievales y que por eso nos «orientamos», que el primer puzle de la historia fue un mapa, cómo un mapa detuvo el cólera en Londres, en el siglo XIX, al determinar su origen, o el misterio del mapa de Vinland, un mapa medieval en el que figura el Nuevo Mundo siglos antes del viaje de Colón. Este es un libro sobre el progreso del mundo, porque los mapas son mucho más que herramientas para orientarse, y el autor no se conforma con trazar una historia tradicional de los mismos. Garfield nos habla de mapas literarios y cinematográficos, de mapas del tesoro, de W. Graham Arader III,

el marchante de mapas más importante del mundo, de si las mujeres son capaces de leer los mapas y de tantos otros asuntos aledaños a la cartografía propiamente dicha.

Esta colección completamente heterodoxa y divertida es capaz de compaginar el mapa hecho por Eratóstenes para la gran Biblioteca de Alejandría con un mapa hecho con las conexiones de los usuarios de Facebook y hará que volváis a enamoraros de la geografía, que empecéis a planificar vuestro próximo viaje y resucitéis vuestro espíritu explorador.

Mireya Valencia

En el mapa Taurus, 2013 pvp: 21 €

Martin Aurell

Des chrétiens contre les croisades. XIIe-XIIIe siècle

Des chrétiens contre les croisades XIIe-XIIIe siècle Fayard, 2013 pvp: 26.70 €

la central / octubre 2013

En ple debat sobre la intervenció dels Estats Units a Síria, aquesta lectura resulta més que apropiada ja que ens fa recordar que l’esperit crític ha existit en totes les èpoques de la història. Ens parla de les veus, marginals al principi i cada vegada més importants a mesura que se succeïen les derrotes, que es van elevar contra els que decidiren alliberar Jerusalem.

La documentació no és abundant i l’autor rescata meticulosament cròniques, poemes de

trobadors i escrits de pensadors de l’Església que intenten respondre a la qüestió de com compaginar el missatge pacífic de l’Evangeli amb una concepció doctrinal agressiva. Les crítiques es faran més fortes amb la creació de l’Orde del Temple, la recapta d’impostos per finançar les expedicions i les creuades contra càtars i valdesos. Molts «no a la guerra» medievals.

M.V.

25

art i arts escèniques

Greil Marcus

Jimi Hendrix Empezar de cero Sexto Piso, 2013 pvp: 22 €

Mistery Train Mystery Train es el título del último sencillo de Elvis Presley para Sun Records. Es, en realidad, una canción compuesta por Junio Parker para Sam Phillips, que adaptaba el tema de la Carter Family Worried Man Blues. Es también una novela policíaca de Lynn Turner, una película de Jim Jarmusch estrenada en 1989 y, finalmente, el título del clásico libro sobre rock & roll y América escrito por Greil Marcus, que Contra acaba de reeditar.

El libro no es un libro de rock. O no es básicamente un libro de rock: es un ensayo sobre un país, Estados Unidos, y sobre una época, mediados de los 70, cuando las promesas e ideales surgidos de los 50 y los 60 ya resultaban amargos. Pero es una crónica cultural de cualquier país, porque la cultura popular norteamericana ha acabado siendo la de todos.

A través de seis artistas relacionados con el rock, Marcus es capaz de mostrarnos los matices más delicados de la idiosincrasia de su sociedad: cómo el hedonismo de los Beach Boys pudo derivar en el fanatismo de Manson; el puritanismo del Sur alimentando la revolución sexual; el individualismo subyacente en la idea de comunidad americana; la escla-

vitud; el Black Power. Chandler, Los Angeles, el jukebox, el western, Huckleberry Finn, el Gran Gatsby, Hendrix... Referentes culturales que crean los mitos de los que tirar para crear una historia, una cosmología cultural para sobrevivir; raíces sobre las que sujetarse que, tal como afirma Marcus, son escogidas, no impuestas.

América, de ese modo, queda reflejada como un espejismo de oportunidades, cuyo complejo contraplano esconde el fracaso y la exclusión. Ya lo dijo Updike: América es una vasta conspiración para hacerte feliz.

Elena Martín

Mystery Train Contra, 2013 pvp: 22.90 €

Rafael Argullol Maldita perfección Acantilado, 2013 pvp: 24 €

Fredric Jameson Brecht y el Método Ediciones del Manantial, 2013 pvp: 20 €

Cipriano de Rivas Cherif Cómo hacer teatro Pre-Textos, 2013 pvp: 25 €

Eugenio Trías

De cine. Aventuras y extravíos El filósofo catalán, en esta obra póstuma, nos ha tendido la mano para pasear por lo que podríamos considerar su canon cinematográfico. Y lo ha hecho de forma inmejorable, como todo crítico o pensador debería hacer: abriendo nuevos caminos por célebres cinematografías como las de Fritz Lang, Coppola, Bergman, etc. Su capacidad para sintetizar sus reflexiones en breves líneas nos permite vislumbrar nuevas consideraciones que nos aproximan a lindes poco frecuentadas por

los senderos del celuloide: la obra de Stanley Kubrick considerada como una disección de la inteligencia y sus abominaciones, sus apreciaciones referentes a la categoría moral de la obra de Orson Welles, así como la materialidad onírica de las imágenes de Andréi Tarkovski y David Lynch. En definitiva, Trías nos legó una nueva luz desde la que iluminar a sus cineastas favoritos.

Alberto Martín

De cine. Aventuras y extravíos Galaxia Gutenberg, 2013 pvp: 23 €

26

Alberto Hernando El arte en carne viva SD Edicions, 2013 pvp: 23.50 €

art i arts escèniques

Alexander Dumbadze Bas Jan Ader.

Death is Elsewhere

Francis Picabia Cannibale Universidad de Castilla La Mancha, 2013 pvp: 20 €

Walter Benjamin El surrealismo Casimiro, 2013 pvp: 7 €

Jean-Luc Nancy La partición de las artes Pre-Textos, 2013 pvp: 20 €

El mite diu així: El 6 de juliol de l’any 1975, Bas Han Ader va salpar del port de Chatham a bord de l'Ocean Wave, un veler precari d’uns escassos quatre metres d’eslora. La seva intenció: creuar l’oceà Atlàntic seguint una ruta que el conduïria des de Cape Cod fins a Irlanda en menys de noranta dies. Deu mesos més tard, un pesquer va trobar l’embarcació prop del seu destí final; mai van trobar el seu cos.

Ader, navegant experimentat, va planejar meticulosament el seu viatge; si res s’interposava a la seva voluntat, arribaria al seu destí a temps per a la seva exposició a Groniger. Portava una gravadora al damunt i un quadern amb el qual confeccionar un diari de viatge inspirat en les cròniques de bord dels mariners agosarats que en aquella època llegia amb fruïció. Seguint la lògica argumental del mite, la trajectòria artística d’Ader sembla trobar la plenitud del seu significat en aquest final tràgic i heroic, i alhora controvertit. No obstant, la biografia d’Alexander Dumbadze evita deliberadament els terrenys pantanosos en un acte d’honestedat cap a Ader, conscient que va pertànyer a una generació d’artistes pels quals l’art simple-

ment succeïa, a pesar de l’artista i les seves circumstàncies.

A principis dels anys setanta, Los Angeles acollia les primeres exposicions de Daniel Buren, Allen Rupersberg o Ger van Elk, que exploraven les possibilitats del fet artístic més enllà del context institucional i oposant la seva definició a la mera representació.

Death is Elswhere combina el relat intimista –però sense floritures– d’aquests anys decisius per a la consolidació del llenguatge conceptual, amb el retrat rigorós d’un artista radical sovint confós amb la seva llegenda.

Marc Navarro

Bas Jan Ader. Death is Elsewhere University of Chicago Press, 2013 pvp: 24.60 €

Hal Foster

El complejo arte-arquitectura

El complejo arte-arquitectura Turner, 2013 pvp: 24.90 €

la central / octubre 2013

En este apocalíptico ensayo, Hal Foster analiza la arquitectura de los últimos cincuenta años desde el prisma del arte, o más bien desde su constante interpelación al campo del arte. Foster sostiene que la arquitectura posmoderna ha integrado los procesos y principios propios de un campo tradicionalmente ajeno, en aras de una nueva representatividad. Según Foster este giro coincide con el auge del capitalismo y el nacimiento de un estilo «global», estableciendo un juego de analogías con el Modern

Style de Mies, Le Corbusier y Gropius. Es evidente que la arquitectura se ha convertido en un poderoso medio de masas, y que en los proyectos de artistas como Richard Serra advertimos una creciente monumentalidad. Al margen de imperativos económicos, la cuestión sigue siendo: ¿mejor juntos pero no revueltos?

M.N.

27

art i arts escèniques

Veritat envoltada de fal·làcia

Ramón Andrés El luthier de Delft Acantilado, 2013 pvp: 30 €

convidat: txuma sánchez

Fa uns dies que m’he posat en contacte amb l’artista Gabriel Pericàs per preguntar-li sobre els dos primers llibres de la seva iniciativa editorial Biel Books (www.bielbooks.com), nascuda a Barcelona aquest mateix any 2013, Demagogia y propaganda en arte según Antonio Ortega i Esculturas de David Bestué. Ambdós artistes, establerts a Barcelona, compleixen amb la prerrogativa d’«editar artistes vius» que té el segell i amb els quals en Biel, transmutat en editor, pretén establir un diàleg crític a partir de la seva obra i, si cal abordar rols tan dispars, però tan necessaris a petita escala, com són els d’instigador intel·lectual, guardià del ritme i de l’objecte editat, o de venedor ambulant.

El primer llibre d’Antonio Ortega és un text readaptat a partir de la tesi doctoral que va presentar recentment a la Facultat de Belles Arts –sobre les vicissituds de la qual podria allargar-me tot donant un repàs a les peculiars condicions de la producció acadèmica del nostre país–, que conta la progressiva institucionalització de l’art a Barcelona entre el 1992 i el 2012. El relat, dibuixat des de la perspectiva personal, dissecciona alguns mecanismes d’aquest procés institucionalitzador presentant l’escena artística local com una part del pastís econòmico-productiu de la nostra conjuntura. Podem estar més o menys d’acord amb la tesi general, però és indubtable el seu interès revisionista sobre aquests vint anys, justament ara que el teixit artístico-institucional, a Catalunya i a Espanya, es desmunta progressivament com un castell de cartes degut a les polítiques culturals actuals.

El segon llibre, cataloga cinquanta escultures de petit i mitjà format de l’artista David Bestué, acompanyades d’una sèrie de diagrames inflexibles sobre peces –a mig camí entre el mirall semàntic i la màquina d’entendre escultures– realitzades per l’autor i en les quals ens torna a demostrar que en els seus treballs,

i agafant per a aquesta afirmació el títol d’una de les peces, «la veritat [està de vegades] envoltada de fal·làcia». El llibre ve acompanyat d’un epíleg d’Agustín Fernández Mallo i desplega novament l’enginy de Bestué sobre la condició relatora dels objectes i les coses.

Dos llibres excel·lents que val la pena comprar (150 i 250 exemplars de tirada respectivament) o bé reservar a través del web de l’editorial, que finança els successius títols mitjançant la subscripció anticipada. Confiant en el bon criteri d’en Gabriel i la seva «ecologia editorial», com ell mateix anomena la seva pràctica editora dins el context de l’art contemporani, jo ja he subscrit la meva adhesió econòmica al projecte.

Raúl Zambrano Historia mínima de la música en occidente Turner, 2013 pvp: 14.90 €

Victòria Combalia Dora Maar Circe, 2013 pvp: 23 €

Camille Pissarro Desgracias sociales Casimiro, 2013 pvp: 7 €

Antonio Ortega Demagogia y propaganda en el arte según Antonio Ortega Biel Books, 2013 pvp: 12 €

David Bestué Esculturas Biel Books, 2013 pvp: 12 €

Rosalind Krauss El inconsciente óptico Tecnos, 2013 pvp: 19.99 €

28

Lemony Snicket ¿Quién será a estas horas?

La Galera, 2013 pvp: 14.90 €

Andrew Lane El joven Sherlock Holmes. La nube de la muerte Siruela, 2013 pvp: 16.95 €

infantil i juvenil

Adela Turín i Nella Bosnia

Randy Siegel y Serge Bloch

La història dels bonobos amb ulleres

Mi boa Bob

L’editorial Kalandraka recupera un dels títols publicats per Esther Tusquets dins la col·lecció «A favor de las niñas» de l’editorial Lumen, en què es reivindicava la igualtat de gènere. En aquest conte coneixem la història d’uns bonobos i unes bonobes que viuen junts en un manglar. Mentre els bonobos mengen, aprenen paraules noves, viatgen i juguen, les bonobes recol·lecten i s’ocupen del benestar dels petits i grans del manglar. Quan les bonobes veuen que no les deixen aprendre i evolucionar, portar ulleres ni canviar el seu aspecte, decideixen canviar de bosc per crear una comunitat de bonobos justa i igualitària per a tots.

Meritxell Ral

James Thurber La maravillosa O Ático de los libros, 2013 pvp: 15 €

Vale, tener una mascota está genial. Tener un gato, un perro, un periquito o una tortuga no está nada mal. Te dejan acariciarlos, te llevan el periódico a la cama, te cantan por las mañanas o básicamente están allí, compartiendo su espacio vital contigo. Pero tener una boa, eso, eso sí que es tener ¡un t­ esoro!

No os dejéis engañar por las falsas apariencias, Bob, la boa, puede ser la mejor mascota del mundo: sabe escribir, te ayuda a hacer los deberes, te saca de cualquier apuro y encima... ¡es verde!

De la mano de Serge Bloch, autor también y junto a Randy Siegel de El enemigo, ­publicado por SM, nos llega esta surrealista historia sobre la amistad. El hilarante texto, de tono clásico, viene respaldado por un dibujo rápido, en blanco y negro, con sutiles muestras de color, que ayuda a dotar a la obra de un mayor dinamismo e insolencia.

Noemí Jiménez

Hans Magnus Enzensberger El diablo de los números Siruela, 2013 pvp: 12.95 €

La història dels bonobos amb ulleres / La historia de los bonobos con gafas Kalandraka, 2013 pvp: 15 €

Mi boa Bob Juventud, 2013 pvp: 13 €

Bianca Pitzorno

La increíble historia de Lavinia

La increíble historia de Lavinia Anaya, 2013 pvp: 9 €

la central / octubre 2013

Una pequeña cerillera, en un fría Nochebuena, intenta, con poco éxito, vender sus fósforos.

No os preocupéis, Lavinia tiene la inmensa suerte de conocer a un hada que le regala un simple anillo –¡pero qué anillo!–, mientras la advierte: «Ten en cuenta que no es un regalo de poco valor como tú crees; si lo usas con inteligencia, ya verás que con el poder del anillo serás capaz de hacer grandes cosas. Lo único que hace falta es agudizar el ingenio». Lo que sigue no es apto para tiquismiquis; hay partes algo

repugnantes, pero tan divertidas que os reiréis un buen rato. ¿Por qué? Porque el poder del anillo es convertir en caca todo lo que desee su dueña. Lavinia nos enseña que la generosidad y la amistad son más importantes que los tesoros y las riquezas, por mucho que creamos necesitarlas o quererlas.

Si te gusta la magia, los libros divertidos aunque algo escatológicos (esta palabra la puedes buscar en el diccionario), tienes que leer las aventuras de Lavinia.

Susana Sánchez

miscel·lània

Alessandro Porcelli (ed.)

Jaume Fàbrega

Cook it Raw

L'essència de la cuina catalana

Este libro de Phaidon no es un libro de cocina al uso. Se trata de un documento-catálogo sobre lo ocurrido en las cuatro últimas reuniones del colectivo Raw en Dinamarca, Italia, Finlandia y Japón. El proyecto Raw nace en la cumbre sobre el cambio climático de 2009 en Copenhague, en el que los mejores chefs del mundo se reúnen durante cinco días y exploran temas sociales, ambientales y culturales alrededor de la cocina. Su creador, Alessandro Porcelli, invita a los chefs a experimentar, compartir ideas y preparar una comida sin procesar, inspirada en el entorno y bajo un lema concreto y apropiado en cada una de las localizaciones. Apadrinados por el gurú de «lo crudo» Anthony Bourdain y por cocineros estrella como Albert Adrià, René Redzepi o Daniel Patterson, los eventos del movimiento Raw van más allá de la experiencia culinaria y se instalan en terrenos más propios de la antropología, la geografía y, por supuesto, la ecología.

Jaume Fàbrega és un dels més lúcids observadors i estudiosos de la cuina catalana. Les seves investigacions sobre el receptari català l’han portat a convertir-se en un autèntic erudit. Elogiat per Vázquez Montalbán com «el guardià de les senyes d’identitat de la cuina catalana», aquest llibre neix dels seus coneixements sobre receptes, tradicions i elaboracions del patrimoni culinari català.

Són 125 receptes essencials de la nostra ­cuina, la seva història, les seves variacions, la seva elaboració i un seguit d’anècdotes i curiositats sobre les nostres arrels gastronòmiques. Amb pròleg de Joan Roca, aquest llibre de gairebé tres-centes pàgines editat per Comanegra, s’uneix al treball de difusió dels nostres professionals de la cuina a favor de la petició de la candidatura de la cuina catalana com a patrimoni immaterial de la UNESCO pel 2014.

29

Els nous jerseis de tota la vida www.marcelinus.cat info@marcelinus.cat / T. 646681411

Jez Felwick The Bowler's Meatball Cookbook Mitchell Beazley, 2013 pvp: 22.10 €

S.A.

Sílvia Aymí

Cook it Raw Phaidon, 2013 pvp: 45 €

L'essència de la cuina catalana Comanegra, 2013 pvp: 16.50 €

Kristin Frederick Burgers. Les recettes du camion qui fume Tana, 2013 pvp: 20 €

Matt O'Connor The Icecreamists

Un gelat es composa bàsicament de minúscules agulles d’aigua gelada, el greix (generalment nata o llet de vaca) que les recobreix i aglutina, i bombolles d’aire atrapades que aporten lleugeresa i volum a la mescla. A partir d’aquí, les possibilitats de sabors i textures són tan extenses com ubèrrima sigui la imaginació del gelater. Fa ja alguns anys que un grup de gelaters rockers va obrir un establiment al Covent Garden londinenc amb la idea de donar-li una volta més als gelats tra-

dicionals: The Icecreamists. L’èxit dels seus combinats alcohòlics reinventats fou rotund.

Se’ls va haver de convèncer perquè fessin públiques les receptes i traslladessin a un llibre el caràcter cool del seu establiment i de la seva feina. Aquí el tenim. Un treball meravellós d’estètica punk, ple de temptacions fàcils de realitzar. God Save the Cream.

Nacho Borraz The icecreamists Mitchell Beazley, 2012 pvp: 23.70 €

30

inclassificats

Lectoròscop

Els llibres de Stalker d'Andréi Tarkovski

Rodrigo Fresán

Geoff Dyer desgrana a Zona (ed. Mondadori) la pel·lícula del director rus Andréi Tarkovski escena per escena, relatant a través d’aquesta descripció la seva relació amb el film. Una ocasió perfecta per revisionar i repensar Stalker.

Una Zona de la qual tothom parla i on pocs han estat és la protagonista de la pel·lícula, basada –remotament– en el llibre dels germans Strugatski, Picnic al borde del camino; una Zona prohibida, separada per un filat i vigilada amb recel per les forces militars. D’origen desconegut –un meteorit? obra dels alienígenes?– constitueix una espècie de paradís perdut, un edèn on els desitjos de les persones es fan realitat. Cap a ella s’embarquen el Professor i l’Escriptor amb l’ajuda d' Stalker, el guia, en un viatge que no deixa de ser, com a la majoria de narracions, més interior que físic –es desplacen realment els personatges?–.

Plena de trampes i camins circulars, una mena de presó piranesiana, la travessa a través de la Zona presenta una estructura complexa similar a la de Kafka a El Procés i El castell (també aquí ens trobem, com digué Calasso, «al llindar d’un món ocult del qual sospitàvem implícitament que és aquest món»). Es converteix en una mena de Muntanya Màgica de camins insondables, que obliga els tres homes a enfrontar-se a la seva pròpia fe.

La Zona és un paisatge d’inspiració romàntica, de vegetació exuberant i on les ruïnes, vestigis de la civilització moderna, es confonen amb la vegetació. Tornem a Piranesi o a les projeccions d’un poema de Wordsworth.

Encara que, tal i com Tarkovski descriu als seus diaris, amb Stalker va pretendre abandonar els elements propis de la ciència ficció, massa imatges l’emparenten amb les obres clàssiques del gènere (1984, Un món feliç, etc.): la societat alienada que busca espais que la rescatin de la mediocritat; la felicitat com una utopia que mou els personatges i, sobretot, la creació d’un món concret que sembla funcionar com una metàfora de la realitat social.

Elena Martín

ÀRIES. Tristesa, desil·lusió, i, sí, impotència: després de tants anys d’imaginar en secret inconfessables postals, algú t’ha explicat què és això de la rentrée. I no, no es tracta d’una complexa, infalible, revolucionària i francesa postura sexual. Em sap molt greu. Per si en queda cap dubte: el dirty realism, tampoc ho és.

TAURE. El segons les enquestes espanyolíssim escriptor i Nobel de Literatura madrileny Mario Vargas Llosa publica –per al teu renovat desconcert– una altra novel·la que transcorre al Perú. Està bé això de buscar nous mercats, pensaràs; però tampoc –ara que les coses estan difícils per aquí– cal extralimitar-se i oblidar-se dels compatriotes quan més ho necessiten.

BESSONS. A propòsit de l’anterior, sorprès, et descobriràs en una enquesta de suplement literari com a jove promesa de la novel·lística espanyola. Intrigat, trucaràs al diari per informar que: a) ets odontòleg; b) vas néixer al D.F. mexicà; i c) les teves fantasies van passar per jugar al Barça i, després de retirar-te, comprar un veler per donar la volta al món. Et diran que no et preocupis, que es tracta d’un d’aquells errors que comet Hisenda amb les propietats re(i)als i imagi­ nàries.

CRANC. Les filles gòtiques de Zapatero debutaran al món de la literatura juvenil amb una exitosa ja abans d’estar a la venda primera entrega d’una versió zombi mash-up de Don Quijote que es titularà Don Zombiote.

I –em sap molt greu– et tocarà editar-la; és a dir, escriure-la. El consol: no seràs un simple i comú i vulgar negre. Seràs un negre dark.

LLEÓ. Sense brúixoles ni somriures i perdut –pensant que es tracta d’un altre d’aquests llibres amables i sentimentals amb títol llarg que tant t’agraden– et compraràs De què parlem quan parlem d’amor i Si em necessites, truca’m de Raymond Carver. Serà l’error més encertat de la teva vida; però no ho sabràs reconèixer i et queixaràs molt, però molt, de veritat.

La teva dona, cansada, et dirà «Vols fer el favor de callar?» Doncs això.

VERGE. Apassionada jove: et barallaràs amb la teva parella a propòsit de l’edició de Taipei. Tu diràs

la central / octubre 2013

que Tao Lin és un geni. La teva parella –unes generacions més gran que tu– et dirà que el geni és Bret Easton Ellis. Tu contraatacaràs dient-li que, a la contracoberta de Taipei, Bret Easton Ellis afirma que Tao Lin és «l’estilista més interessant de la seva generació».

Un consell per a tots dos: feu l’amor una mica més sovint. La vida és a un altre lloc.

BALANÇA. A Estocolm s’obrirà una porteta i en sortirà un senyor amb cara de cucut i dirà el nom del nou Nobel de Literatura. I –com cada octubre– tu diràs: «Ah...» o «Uh...» i, amb una mica de sort, com passa molt de tant en tant, «Oh».

ESCORPÍ. T’entusiasmarà que la nova novel·la de Richard Ford es tituli Canadà i te la compraràs pensant que es tracta d’un senyal que t’indica l’indret exacte del teu lloc en el món. Al cap de poques pàgines descobriràs que es tracta de la història d’un matrimoni d’aturats que decideix robar un banc perquè els seus pobres fills... Advertència: encara que estigui tan ben escrit, està prohibit pensar en coses rares, d’acord?

SAGITARI. Ambiciosa agent literària: un adolescent i inèdit escriptor a qui ningú va portar l’apunt, entrarà armat fins les dents a la propera Fira del Llibre de Frankfurt i ja sabem com segueix. Mesos després, el visitaràs a la presó, li oferiràs els teus serveis i, per a la fira del 2014, el seu manuscrit autobiogràfic batrà tots els rècords d’avançaments per a una primera novel·la. I (quasi) tots contents.

CAPRICORN. El govern decidirà implementar l’IVA al lector. Hi haurà protestes i el Ministre d’Hisenda i Educació i Cultura i Esports i Economia (ja s’hauran fusionat tots per estalviar despeses) introduirà l’esmena que la lectura dels autors en públic només pagarà la meitat de l’impost.

També es gravarà la lectura als transports públics i als parcs. Tu t’hi negaràs i et condemnaran a alguna mena de servei comunitari com ara l’ajuda al desmantellament de llibreries i biblioteques i editorials.

AQUARI. Amb amor i sordidesa, la teva mare –molt preocupada– et comentarà que mentre llegia la nova i molt promocionada biografia

de J. D. Salinger, ha descobert que vas ser la seva amant i mestre d’origami a Nova York, després de la Segona Guerra Mundial. Li explicaràs que, a banda de no haver anat mai als Estats Units, vas néixer fa només vint-i-cinc anys. Acabareu discutint-vos, com sempre. L’amenaçaràs amb marxar de casa. «A on?» et preguntarà ta mare. Fi de la discussió i un altre dia imperfecte pel qui té boca, s’equivoca.

PEIXOS. Animat per l’èxit de la literatura ètnico-mestissainmigrant als Estats Units llegiràs a Junot Díaz, prendràs moltes notes als marges i et decidiràs a provar sort.

Però em temo que «I was eating a paella and mirando the Barça en la tele when Montse said que el pringao de Iñaki was arriving from Bilbao bringing txistorras y un montón de alegría y olé» no serà gaire interessant. ÀRIES, TAURE, BESSONS, CRANC, LLEÓ, VERGE, BALANÇA, ESCORPÍ, SAGITARI, CAPRICORN, AQUARI I PEIXOS (I OFIÜC I CETUS) Síndrome d’abstinència, desorientació, nàusees: has exhaurit això de les Cinquanta ombres d’en Grey, has descendit a l’Infern de Dan Brown, llegeixes les pàgines cada vegada més incultes de cultura dels diaris tot esperant que, ben aviat, algú t’informi sobre el proper títol/fenomen per consumir.

Mentre esperes, pregues perquè inclogui cotxes de Fórmula 1, gratacels de Dubai, dieta mediterrània i –com deia aquella tieta teva quan li preguntaven quines eren les seves pel·lícules preferides– «roba de luxe, cançons boniques i molts romanços».

31

inclassificats

Agenda d'octubre dia

llibreria

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 19.30 h

03

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 19.30 h

Presentació:

La Central del Raval 2ª Planta, 19h

Presentació:

Presentació:

De un lector que cuenta, Robert Saladrigas, Menoscuarto La sal, Jean-Baptiste Del Amo, Cabaret Voltaire Número 4 de la revista «Trauma»

05

La Central del Raval Secció infantil, 12.30 h

El dibuixant d'ossos, de Bernat Cormand, Sd Edicions

09

La Central del Raval 2ª Planta, 19h

Papel estrujado, Nadar, Astiberri

08

La Central del Raval Segona planta 19.30 h

10

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 19.30 h

Presentació:

15

La Central del Raval Segona planta 19.30 h

Xerrada:

17

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 19.30 h

Presentació:

Contacontes:

Presentació:

Presentació:

100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història, Xavier Duran, Cossetània Faust. Tragèdia subjectiva, de Fernando Pessoa, Edicions Poncianes La Marquesa de Sade, Yukio Mishima Una historia sencilla, de Leila Guerriero, Anagrama Presentació:

La Central del Raval La cripta, 19 h

Perros y clarinetes, Sebastián Cabot i Joan March, Ediciones La Cúpula

19

La Central del Raval La cripta, 19 h

Estambul, Javier González-Cotta, Almuzara

18/19

La Central del Raval La cripta

«Confluències. Entre paraula i imatge», amb Paula Bonet

19

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 11.30 h

26

Una llibreria francesa

activitat

01

24

Le Divan

Presentació:

Taller:

Presentació i aperitiu amb Morro Fi:

La 2ª publicació de Publications for Pleasure, Vermouth

Contacontes:

La Central del Raval Secció infantil, 12.30 h

El gat vermell i el gat blau, de Bernat Cormand, Lata de Sal

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 19.30 h

El Símbolo Renovado, de Raimon Arola, Herder Editorial

La Central del Raval 2ª planta, 19 h

Talgo de Vassilis Alexakis i Ave de Montse Navarro, Editorial Alrevés

La Central del Raval Secció infantil, 12.30 h

Baobab, de Montse Codina, Sd Edicions

La Central (c/Mallorca) Aula, 10.30 h

Amigurumi, amb Mònica Rodriguez

La Central (c/Mallorca) Secció Infantil, 17 h

Pablo Pájaro, Alé Mercado, Thule

Presentació:

Presentació:

Contacontes:

Taller:

Contacontes:

Le Divan és una llibreria francesa emblemàtica des dels anys 20, quan es va constituir com a lloc de trobada, venda i edició (Les éditions du Divan) de llibres, animat per un gran stendhalià, Henri Martineau.

En mans de Gallimard, als anys 70/80 esdevindrà una llibreria de referència per les seves seccions de psicoanàlisi i poesia, les seves trobades i debats i, impulsada per la Sra. Kaspar, per la seva excel·lència en qüestió de gestió d’estoc i informa­ tització.

Instal·lada des de 1996 al XVè arrondissement de Paris i dividida en dues llibreries, una d’elles infantil, de 600 m2, Le Divan és una de les llibreries més importants de París (i de França) sense deixar de ser fidel a la seva història.

La literatura i la seva actualitat –sobretot durant la rentrée– són elements forts de la identitat francesa i dels seus «ritus». La llibreria és el lloc on això s’encarna, on ens trobem amb els llibres i els autors.

De fet és en aquest paper fonamental que crec que la llibreria pot assegurar el seu futur: un lloc de trobada agradable on comprar objectes agradables (bé de preu), els llibres. En un moment que el comerç electrònic de l’estil d’Amazon és cada cop més present, haurem de prosperar amb els nostres punts forts i sobre un altre terreny.

En aquesta rentrée els nostres amics espanyols hi tenen una gran presència amb el magnífic Comme les amours de Javier ­Marías i el Confiteor de Jaume Cabré que ha agradat molt als llibreters.

En literatura francesa el panorama és sempre molt ric i divers; destacaríem Faber de Tristan Garcia, impressionant, i l’últim llibre de Marie Darrieussecq Il faut beaucoup aimer les hommes, formidable, així com el catàleg de les Éditions Verdier, sempre apassionant.

Philippe Touron