Abril 2022 N. 31
Res com un bon llibre Cristina de Pizán
Lucía Lijtmaer
Ferran Garcia
Jackie Polzin
La ciutat de les dames
Cauterio
Guilleries
Gallinas
La ciutat de les dames és una de les primeres utopies escrites al món occidental que es constitueix com una ginecotopia (un lloc per a les dones), un tipus de producció literària que serà ben explotada a partir del segle XX. És considerada, per això, una de les primeres novel·les feministes de la història de la literatura occidental. Però el valor d’aquesta obra encara va més enllà de construccions genealògiques. Cal considerar Cristina de Pizan com una de les més grans autores de la literatura medieval, molt ben equiparable a noms com Dante o Chrétien de Troyes, per citar alguns dels autors més estudiats. La publicació d’una obra com aquesta en català és doncs un esdeveniment editorial per celebrar. La primera edició es va publicar el 1990 i feia temps que es trobava exhaurida. Ara, Cal Carré recupera la primera traducció feta de la mà de la crítica literària i activista feminista Mercè Otero Vidal amb una revisió exhaustiva. Incorpora també el pròleg que la gran romanista Victoria Cirlot va escriure per a l’edició castellana (Siruela, 2013). I per posar la cirereta al pastís, s’inclou un índex analític dels noms propis de les dames que recorren aquestes pàgines. Una labor editorial amb molt de mèrit que sorgeix en un context històric molt favorable per a la seva recepció. Laura Sala
En el año 2014, una mujer se separa de su pareja en Barcelona y huye a Madrid. Viajando por una ciudad que la hostiga con recuerdos, visualiza su apocalipsis particular. Cuatro siglos atrás, otra mujer, Deborah Moody, deja Londres, para convertirse en la primera terrateniente de las colonias de América del Norte. Quirúrgica e implacable, Litjmaer trenza dos vidas aparentemente distantes en las que el secreto común, basado en la alteridad, conforma el equipaje de sus huidas. Separarse en Barcelona en pleno verano es un contrasentido, la humedad y las lágrimas no van de la mano, el ambiente vacacional y la llegada de los turistas anula cualquier estado melancólico y es que Litjamer no retrata a una treintañera alocada, burbujeante y perdidita, sino a una fuerza de la naturaleza que ha sido abandonada por el candidato de la nueva política municipalista de la ciudad. Paralela a este mapa sentimental, Deborah Moody, una puritana anabaptista que nos habla desde su tumba para explicarnos porqué emigró, huyó de Salem y se instaló en la bahía de Massachussets en el siglo XVII. Aunque Deborah no coincidió con ningún macho de izquierdas, fue considerada por sus contemporáneos como una de las mujeres más peligrosas de su tiempo. Ambas voces, una de una muerta y otra de una mujer que desearía estar muerta, dejan patente la fragilidad de los vínculos, bienvenidas a una ficción sin moralinas.
Ferran Garcia ens presenta una història que, com un fil de sang, ens guia a través d’un laberint de boscos emboirats, masies perdudes i poblets ancorats a temps immemorials, un paisatge esquitxat de camperols, bandolers, carlins i d’ànimes perdudes en unes guilleries de finals del segle XIX, un món màgic i misteriós que desapareix davant l’embat de la industrialització. L’amor, la tendresa, el dolor o la crueltat extrema, cares d’una mateixa moneda, reguen aquesta història tel·lúrica, sòrdida i violenta, de redempció i de culpa, sobre la vacuïtat de l’existència humana. A través del protagonista, en Boi, que viurà un seguit d’aventures que el faran abandonar la infantesa i conèixer les grandeses i les misèries de l’esperit humà, viatjarem per un entorn hostil, acompanyat per en Joan Tur, Madame Laveau o en Bonaplata, entre altres personatges que poblen aquest univers situat a Taradell i als voltants de la plana de Vic d’un temps afortunadament pretèrit. L’autor ens atrapa des de la primera frase fins a l’última amb un llenguatge poètic i fluid, d’una bellesa corprenent en una tercera novel·la que el situa com un dels autors més innovadors de les lletres catalanes. Un relat de sang i fetge amb dosis de tendresa que no deixen indiferent. Oriol Pastor
Las gallinas son capaces de buscarse la vida y sortear las catástrofes; esto mismo podemos decir de la joven narradora que nos explica la aparente apacibilidad de su vida en el campo de Minnesota en compañía de su marido y de sus cuatro gallinas. Todos tienen su personalidad bien diferenciada y su catástrofe ya pasó. «La única función del plumón de una gallina consiste en crear y mantener un espacio entre la gallina y el mundo exterior». El plumón de la narradora es el trabajo de limpiadora de las casas que vende una amiga, un trabajo mecánico que le permite reflexionar sobre su vida mientras recoge los restos que dejan atrás otras vidas, es una manera de ordenar sus pensamientos. Nos encontramos ante un relato de recuperación de un duelo. Los cloqueos y cacareos de las gallinas son la música que acompaña el proceso; fijar la atención en lo primario, recoger los huevos por la mañana e intentar que el zorro no se cuele en el gallinero hacen que el dolor de la pérdida flote un poco más arriba de la cabeza. «La vida es el esfuerzo progresivo por vivir. Algunas personas hacen que parezca fácil. Las gallinas, no. Las gallinas se mueren de buenas a primeras y sin explicación». Hay miles de millones de gallinas en el mundo, aquí cuatro de ellas nos muestran la tragicomicidad de la vida cotidiana y la manera de picotear las adversidades. Neus Botellé
Anna Aguiló
La ciutat de les dames / La ciudad de las damas Trad.: Marie-José Lemarchand Cal Carré, 2022 / Siruela, 2013 PVP: 24.50 € / 19.95 €
Cauterio Anagrama, 2022 PVP: 18.90 €
Guilleries Males Herbes, 2019 PVP: 17 €
Gallinas / Brood Trad.: Regina López Muñoz Asteroide / Doubleday, 2022 PVP: 19.95 € / 16.80 €