Sant Jordi diumenge 23 d'abril
SIGNATURES AL CARRER CÒRSEGA AMB DIAGONAL
d’11 h a 12 h
de 12 h a 13 h
de 13 h a 14 h
de 16 h a 17 h
de 17 h a 18 h
de 18 h a 19 h
de 19 h a 20 h
Sebastià Portell Helena Guilera Cristina Garcia Molina Raül Garrigasait Eva Piquer Ponç Pons
Màrius Serra Eduard Márquez Santiago Lorenzo La Sotana Maria Nicolau Rocio Quillahuaman
Dolores Redondo Carme Riera Elvira Navarro La Sotana Xavier Graset Juan José Millás
Ricardo Cavolo Javi Rey Jordi Puntí Marc Vintró Jair Domíngez Francesc Serés
Paco Mir Manuel Vilas Sebastià Alzamora Ferran Torrent Pedro Almodóvar Carla Simón i Arnau Vilaró
Elvira Lindo Use Lahoz Mercedes Abad Carlos Zanón Ramón Andrés Jaime Bayly
Elizabeth Duval Mar García Puig Melcior Comes Leticia Sala Jordi Cabré Marina Garcés
SIGNATURES A PASSEIG DE GRÀCIA AMB MALLORCA
d’11 h a 12 h
de 12 h a 13 h
de 13 h a 14 h
de 16 h a 17 h de 17 h a 18 h
de 18 h a 19 h de 19 h a 20 h
Luis García Montero Carlos del Amor Ramon Solsona Martí Domínguez Andreu Claret Norbert Bilbeny
Enrique Vila-Matas Ignacio Martínez de Pisón Eduardo Mendoza Borja de Riquer Maria Barbal David Trueba
Javier Cercas Xavier Bosch Imma Monsó Andrea Genovart Miguel Ángel Hernández Sara Mesa
Pep Coll Daniel Vázquez Carlos Robles Miquel de Palol Teresa Roig Albert Serra
Luis Landero Fernando Aramburu Josep Maria Fradera Lucía Lijtmaer Mercè Ibarz Marcos Giralt
Miguel Ángel Oeste Marta Orriols Belén Gopegui Laura Ferrero Andrea Mayo Salvador Macip
Gemma Ruiz Txell Feixas Manel Alías Xesco Reverter
SIGNATURES A RAMBLA CANALETES
d’11 h a 12 h
de 12 h a 13 h
de 13 h a 14 h
de 17 h a 18 h
de 18 h a 19 h
de 19 h a 20 h
Maria Canelles Leticia Asenjo Pablo Acosta Júlia Sardà
Emma Vallespinós Pablo Echenique Ada Castells Xavier Mas Craviotto
Meryem El Mehdati Elisa Victoria Edurne Portela Agustín F. Mallo
Greta García Paco Cerdà Arià Paco Carme Martí
Juana Dolores Eva Espinosa Eduardo Ruiz Sosa Isabel-Cristina Arena
Max Lolita Bosch
Aquesta programació pot patir canvis, consulteu la informació actualitzada a www.lacentral.com
Res com un bon llibre
Andrea
Genovart
Consum preferent
Raül Garrigasait Profecia
En una Barcelona contemporània, l’Alba és una noia que sobreviu a la ciutat. Treballa al sector del disseny, però no al que llueix, sinó al del disseny avorrit, mecànic i utilitarista, sempre al servei d’El Client®. Comparteix pis i no sap quin grau de compromís hi ha en la seva relació sexoafectiva o si, en definitiva, en té una. L’Alba no és gaire diferent de la majoria de joves de la trentena, anhelant una estabilitat permanentment ajornada, en estat d’excepció constant.
Pizza congelada, cervesa-bier, tornar massa tard a casa o esperar un missatge que no arriba. L’Alba acora les entranyes de la vida a la ciutat, tot el que es considera símbol de triomf i de la realització personal de la vida adulta queda exposat i en suspensió. En un monòleg interior histriònic i demolidor, l’autora dona vida a una veu que defuig l’autocomplaença i amb ironia ens apel·la i ens mira als ulls.
Amb fortes interrupcions idiomàtiques, es va teixint una història plena d’escenaris quotidians amb la profunditat i la cruesa d’una veu sense filtres que pregona insatisfacció. La moneda de canvi d’una ciutat que castiga amb la precarietat, però que no sabem deixar enrere, com cuques de llum, fent voltes i cremant-nos.
Anna AguilóQuè passaria si la ciutat de Barcelona fos envaïda per una colònia de senglars? La darrera novel·la de l’escriptor solsonenc ens situa en una Barcelona on es produeix aquest episodi amb tints profètics. L’arribada d’aquests animals al cor de la ciutat podria ser interpretada com un càstig diví. Aquesta invasió fa que una comissió de la comunitat europea es traslladi a la capital catalana per treballar conjuntament amb les autoritats locals. La Dèbora i el seu pare, l’Andreu, són els protagonistes d’aquesta història. Ella és una jove universitària que estudia la cultura hebrea i els profetes antics i ell és un veterinari especialista en senglars. Per la seva experiència en aquest camp, les institucions li encarregaran un pla de control per evitar aquesta perillosa expansió. Ell està totalment obsessionat amb aquests animals, els estudia i els analitza fins a l’extenuació, sentint una fascinació total per un exemplar rebel al qual tenen geolocalitzat i que s’escapoleix de les trampes i dels caçadors. La pèrdua prematura i traumàtica de la seva dona fa que la relació amb la seva filla sigui molt distant i freda. La narració té punts de crítica política i ens deixa imatges potents que ens fan reflexionar sobre el contacte fortuït entre la natura i la civilització i les seves fronteres cada vegada més fràgils o ja inexistents.
Noèlia PicazoMar Garcia Puig
La història dels vertebrats
Hernán Díaz
Fortuna
«El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir.»
La maternitat és una de les experiències més demolidores. Mar García Puig segueix l’estirp d’escriptores com Jane Lazarre, Rachel Cusk o Maggie Nelson per parlar de manera sincera del que suposa la maternitat, deixant de banda les històries edulcorades i parlant des del dolor i la sang, des de la carn i la fragilitat. García Puig parla de com la seva identitat es desdibuixa en parir, com deixa de ser una persona per tornar-se’n dues i alhora cap. Parla de la increïble fragilitat del seu nadó, de com depèn d'ella, de com depèn del món per sobreviure i l’ansietat que això comporta. I també del dolor: no només el del part, sinó del dolor que suposa la nova identitat a la qual han d’unir-se les que decideixen tenir un fill.
Aquest llibre s’uneix no només a les històries de la literatura de maternitats escrites des del dolor, sinó també a les històries escrites des de la filosofia, des del teatre, l’art, el cinema, on també assistim a una visió sense embuts i descrita des de la cruesa, on el lector i l’espectador hauran de posar-se inevitablement en el lloc de la protagonista, i sentir a la seva pròpia pell la història d’aquestes mares que s’armen de valor i valentia per explicar les seves històries. I, com diu Marta Sanz, «amb La història dels vertebrats totes les boges entenem les raons de la nostra melancolia i ens posem a cantar».
Ane Iñigo
La història dels vertebrats / La historia de los vertebrados La Magrana / Random, 2023 pvp: 18.90 €
Un succés té tantes cares com persones l’expliquen. Aquesta és la idea que batega sota la pell de Fortuna, la nova novel·la d’Hernán Díaz.
Aquest trencaclosques literari narra la història del magnat de Wall Street Benjamin Rask i la seva dona, Helen, a principis del segle xx. Coneguts per tots, posseïdors d’una fortuna i influència colossals, els Rask són la perfecta encarnació del somni americà. Però a mesura que la bonança dels anys vint s’apaga i el país s’acosta a l’abisme de la depressió, les ombres i els rumors envolten la parella, embullada en una teranyina d’aïllament i temeràries operacions financeres.
No obstant això, on acaba la realitat i comença la ficció?, sembla preguntarse Hernán Díaz. Queda quelcom que no sigui ficció, una vegada passen els anys i ens atenim als records, o ens veiem envoltats per les diferents versions, totes enverinades pels interessos personals, d’una mateixa història? Preguntes que trasllada al lector, que es veurà immers en un trepidant joc literari de versions que es complementen o contradiuen en aquesta novel·la que parla de diners, poder i cobdícia, a la recerca de l’home que mou els fils de l’economia de tot un país, la mà darrere de la mà invisible del mercat.
Antonio Velasco GarciaAki Shimazaki
Azami
Mieko Kawakami
Heaven
Aki Shimazaki és una de les veus més reconegudes, tant pel públic com per la crítica, del panorama literari internacional: nascuda al Japó a mitjans del segle xx, va emigrar al Canadà el 1981; des de llavors ha publicat totes les seves novel·les en francès. Autora, fins a data d’avui, de quatre cicles narratius, l’obra que tenim avui entre mans ens permet gaudir de la porta d’entrada del tercer, L’ombra del card.
Com és habitual en ella, Shimazaki fa ús d’una prosa elegant, irònica i àgil per mostrar-nos, en aquest cas, els clarobscurs d’un matrimoni que, per molt que tractin d’evitar, sembla condemnat al fracàs: en Mitsuo, dividit entre una feina absorbent i una relació matrimonial que no l’omple ni afectivament ni sexualment, decideix visitar un club de luxe on es retroba amb la Mitsuko, el seu primer amor de joventut. Shimazaki és una de les grans cronistes de la societat japonesa actual gràcies a la seva prosa sensual i plena de melangia i als seus inoblidables personatges que pul·lulen per totes i cadascuna de les seves obres: l’autora fa aflorar les escletxes que s’obren camí entre la realitat i el desig, fent, així, un dibuix detallat i precís de la part més fosca i amagada de la quotidianitat. Una crònica, en definitiva, de la descomposició de les relacions afectives dins i fora del matrimoni.
Alberto MartínAmélie Nothomb
Primera sang
La anterior obra publicada en castellano de Mieko Kawakami, Pechos y huevos, ya nos dio a conocer la voz de una de las autoras más interesantes del actual panorama literario japonés: con sus pinceladas de humor y costumbrismo, Kawakami trazaba un retrato sobre la identidad, las relaciones maternofiliales y la condición de la mujer en la sociedad actual de Japón. Con su nueva obra, Heaven, alabada por crítica y público, la autora se atreve a adentrarse en un tema controvertido y terriblemente duro: el acoso escolar. Heaven es una disección del bullying que no escatima en ningún momento escenas de una violencia física y psicológica perturbadoras y de una brutalidad asombrosa. Narrada en primera persona, esta crónica de un joven que padece toda clase de agresiones por parte de sus compañeros de clase es, a su vez, un canto a la amistad gracias a la figura de Kojima, una estudiante que comparte la misma suerte que nuestro protagonista. Kawakami es capaz de componer un relato que ahonda en esta realidad tan terrible y trágica y, a la vez, conformar algunas de las escenas más tiernas y emotivas de los últimos años. Un auténtico ejercicio de equilibrismo narrativo que se sirve de una prosa sencilla y prístina para describir una realidad que ha de visibilizarse y hacerse palpable, por muy dura y terrible que nos pueda resultar: una obra tan terriblemente bella como necesaria.
A. M.Percival Everett
Els arbres
Junior Junior Milam, veí de Money, Mississipí, apareix brutalment assassinat: amb el crani rebentat, filferro al voltant del coll, sense ull i amb el braç retorçat. Al costat del cadàver hi ha un home negre mort que té l’escrot d’en Junior Junior a les mans. La policia, incapaç d’identificar el cadàver de l’home negre, se l’endú al dipòsit. Dies més tard, Charlene Bryant es troba el seu marit, Wheat Bryant, en les mateixes circumstàncies que en Junior Junior, al costat del mateix cadàver que havia aparegut amb en Junior Junior. Com pot ser, si aquest home ja era mort?
Els arbres, de Percival Everett, parteix dels fets ocorreguts a Money l’estiu del 1955, la història d’Emmett Till, un nen de catorze anys linxat per Roy Bryant i John William Milam, per presumptament haver fet comentaris obscens a una dona blanca, Carolyn Bryant –que anys més tard va reconèixer haver-se inventat l’acusació–. En la novel·la d’Everett, Emmett Till retorna per venjar-se de la Carolyn i dels seus familiars. A través del relat detectivesc i una sàtira de l’horror molt característica, Els arbres denuncia els linxaments que formen part de la
«La mare sospirava i aixecava una mica el mentó. Era una expressió que em matava: entenia que havia comès una falta als ulls d’aquella dona inaccessible i sublim.»
A Primera sang, Amélie Nothomb dona veu al seu pare, Patrick Nothomb, mitjançant el personatge de narrador protagonista de la seva vida abans del naixement de la seva filla Amélie, un esdeveniment rellevant, no només per la rellevància mateixa de l’esdeveniment en si, sinó perquè, davant dels seus segrestadors, va ser l’afirmació de voler tenir més fills el que el va salvar de la mort imminent en un escamot d’afusellament. Amb la narració d’aquest moment s’inaugura la novel·la i partint d’aquí se segueix amb el relat de la tumultuosa vida de Patrick Nothomb, començant per la seva infantesa. Es presenta el personatge de Claude, la mare de Patrick, que ha quedat vídua i només sap operar d’aquesta manera, oblidant el paper de mare que se li acabava d’atorgar i relegant el seu fill als padrins d’aquest. Patrick, acompanyat d’una ambigüitat sentimental vers la seva mare, creix en un ambient familiar disfuncional del qual és també expulsat per passar a formar part de la família del seu pare, els Nothomb, que són definits per Claude com «uns bàrbars».
Cristina de Caralt
història d’Amèrica –i que continuen perpetrant-se–, alhora que ridiculitza el supremacisme blanc.
Eider Rodriguez
Materials de construcció
Leïla Slimani
Mireu com ballem
Una habitació d’hospital on un home que ha patit un ictus es recupera, una família poc amorosa on les mostres d’afecte són considerades febleses. Aquesta és la seqüència inicial de la novel·la. La filla d’aquest home és la narradora, és la seva història. La història de la seva família i del seu pare, un pare alcohòlic i absent. Amb una prosa precisa i esmolada a la qual no li sobren paraules i que de vegades es torna clarivident, Rodriguez configura el relat d’una vida al costat d’una persona addicta. Primer amb els ulls i experiències d’una nena que ha de conviure amb conductes poc saludables i nocives que degraden la imatge que té del seu progenitor i que posteriorment forjaran el seu particular caràcter observador i obsessiu. Els sentiments de vergonya, rebuig i culpa persegueixen aquesta nena que es fa adulta i es refugia en l’escriptura buscant una mena d’exorcisme vital. Aquest llibre és una carta al pare, un recorregut sentimental de vegades dolorós i cru, on la relació paternofilial és desconstruïda intentat així acostar-se a aquesta figura que per tot el que han viscut s’ha convertit en un estrany. El llenguatge com a única manera de sentir-se a prop de la seva pròpia vida i dels sentiments contradictoris que l’envaeixen. Després del magnífic recopilatori de relats, la primera novel·la de l’autora basca és dura, però també honesta, i els silencis incòmodes donen pas a la llum de l’escriptura.
Leïla Slimani ens presenta Mireu com ballem, el segon lliurament de la trilogia autobiogràfica novel·lada inspirada en la seva família. Continua així amb la saga familiar iniciada amb El país dels altres el 1947 amb l’arribada de l’alsaciana Mathilde a la terra del seu marit, Amine Belhaj, un marroquí de Meknès, militar de l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial. Si el teló de fons era l’agitació política prèvia a la independència del Marroc, ara ens endinsem a la fi dels seixanta i principis dels setanta en un país en lluita per consolidar la seva identitat i que viu entre la tradició més arcaica i la modernitat occidental, on les diferents generacions conviuen amb les diferències de classe, els prejudicis contra l’alliberament de les dones i la repressió política dels «anys de plom» després de l’intent d’assassinat en 1971 de Hassan II. Amb el seu estil fluid, Slimani prossegueix amb el retrat del matrimoni Belhaj, ara convertits en rics burgesos gràcies al treball dur i la tenacitat de l’Amine, que veu l’avenir amb optimisme, encara que la seva esposa no comparteix la seva satisfacció, segura d’haver perdut els millors anys de la seva vida cuidant la casa i els fills, l’Aicha i en Selim. Slimani crea un equilibri entre l’esfera íntima i la política per parlar de la complexitat dels països i cossos colonitzats, sobtadament abandonats a la seva sort.
Greta García Solo quería bailar
La opera prima de Greta García es una novela diferente y descarada. Este libro cuenta la historia en primera persona de Pili, una bailarina sevillana que después de darse de bruces con la administración por temas burocráticos, decide emprender medidas subversivas para denunciarlo y acaba en la cárcel. Es una novela original, que no sigue los cánones establecidos y que utiliza el humor para hacer una crítica feroz a ciertos aspectos sociales. La historia que nos relata es divertida y trágica a partes iguales, pero sobre todo es irreverente.
Escrita desde una oralidad y con un acento propio, consigue construir un personaje especial y único. La protagonista nos cuenta su día a día en la cárcel, la relación con sus compañeras de encierro, las funcionarias y todos los anhelos que tiene. El detonante que provoca la explosión de ira de Pili y que la lleva a la reclusión, es la complejidad para acceder a una ayuda a la creación artística. En ese momento ella comparte piso y se encuentra sin trabajo por una caída y por ello decide pedir ese apoyo institucional. La mala fortuna con los trámites hace que no lo consiga y los acontecimientos se precipitan. Sus días de reclusión la llevan a recordar su vida antes de entrar en la cárcel y sus pensamientos la trasladan una y otra vez a su verdadera pasión, que es poder expresarse con el baile y acabará bailando hasta el final. N.
Emily Austin
Vamos a morir todos
«Solo somos una bandada de animales mirando a otros animales hacer ruido.»
Veintitantos, sin trabajo y con un miedo terrible a la muerte, así como a la vida. Gilda vive al día, la han despedido de su último trabajo y sus relaciones pasan como pasan los días, sin pena ni gloria. Con unos padres incapaces de comunicarse, un hermano en un estado de absoluta desconexión, amigas de las que no sabe nada y una relación que no sabe muy bien cómo logra mantener, Gilda sobrelleva la vida como puede. El miedo no la deja en paz, los bloqueos se suceden y lo poco bueno que hay en su vida ahora mismo es justamente lo
último que pensaba que la haría superar su día a día: su nuevo trabajo como secretaria en una iglesia. Esta novela, con un humor del estilo de Fleabag, nos recuerda que, pase lo que pase, siempre habrá alguien o algo que nos ayude a seguir adelante, aunque sea el miedo a la muerte, un cura que nos tienda la mano o un asesinato por resolver.
Andrea BuilSolo quería bailar Tránsito, 2023 pvp: 18 €
Ia Genberg
Els detalls
Maggie O'Farrell
El retrat de matrimoni
«...no m'enrecordo gaire del començament de l'estiu, però de l'apartament no me n'oblido, ni del llibre, ni d'ella.» En una de les meves prestatgeries guardo una postal que una persona molt especial em va enviar una vegada i en la qual posa «de part d’algú que et recorda». Una postal. Un detall d’aquesta persona que es recorda de mi i gràcies al qual sempre em recordaré d’ella. Detalls i records. De què estem fets, si no? Prostrada al llit per culpa d’una febre, la narradora recorda. Cada capítol està dedicat a una persona que, d’una manera o una altra, ha format part de la seva vida. Sense incloure la seva amiga Sally, que mai va desaparèixer d’ella i apareix durant tota la novel·la. Detall rere detall, ens va presentant aquestes persones i ens introdueix a poc a poc en el moment de la seva vida que va compartir amb elles. Ens parla de la Johanna, la seva exparella; de la Niki, una amiga que va desaparèixer; de l’Alejandro, un amor tan intens com fugaç, i de la Brigitte, la seva mare, injustament fràgil. No obstant això, encara que són els noms d’aquestes persones els que estan escrits sobre el paper, també, o, més ben dit, sobretot, és la mateixa narradora qui va quedant retratada, inevitablement, a cada pàgina. Perquè en parlar-nos d’elles, ens parla dels seus propis sentiments, les seves decepcions, les seves esperances, les seves pors, les seves alegries, etc. Som els detalls que recordem.
Ane Iñigo
Els detalls / Los detalles Trad.: J.Boixadós / G.Pecharromán Empúries,2023 / Gatopardo, 2023 pvp: 17.95 €
Imma Monsó
La mestra i la bèstia
Mentre Hamnet continua sonant com alguna cosa més forta que un eco, Maggie O’Farrell torna a delectar-nos amb la seva meravellosa manera de narrar. El poder d’O’Farrell per construir històries que creixen i s’escampen com les branques d’un arbre infinit no varia amb els canvis de registre amb els quals ens està sorprenent. Aquesta vegada posa el focus en la Lucrezia de Mèdici, sense perdre ni un instant el centre d’atenció. I d’això exactament es tracta, de posar un centre i atrapar-nos i no deixar-nos respirar fins a arribar a l’última pàgina. El seu do és el de les paraules subtils que no necessiten més per dir tot el que es vol dir, i d’aquesta manera ens porta durant tot el relat a través de la història de la Lucrezia. Una nena de quinze anys obligada a casar-se en contra de la seva voluntat. Protegida dels perills de l’exterior, educada per sucumbir als de l’interior. Una baula més en una cadena de poder, un mitjà per continuar una dinastia. El destí de la Lucrezia és morir, però per a ella la seva vida té un altre valor. La filla esgarriada, la menys estimada, la més inquieta, no acceptarà el destí imposat. Llançada als lleons, ella no els tem. Barrejant realitat i ficció, El retrat de matrimoni podria ser una història explicada ja mil vegades, però resulta que és una història explicada de manera única. Una nena, una tigressa i un retrat per pintar. Ànnia Paredes
Acabada d’encetar la seva orfandat, a començaments dels anys seixanta, la Severina es planteja el seu futur entre gots de vi, llibres i cigarretes. Va créixer amb una educació republicana per part de mare, que també la va instruir en la por al règim imperant, i observant un pare de poques paraules. Ja de ben petita portava el diccionari amunt i avall on buscava el significat de les paraules que li resultaven alienes per poder entendre el món dels adults, que sempre estava ple de secrets, i a la pregunta de què voldria ser de gran, ella responia «Autosuficient». Llegia compulsivament tot el que es trobava al davant, així els seus viatges a Barcelona per visitar la tieta Júlia, una senyora que vivia com volia, eren un festival per als seus ulls famolencs de lletra.
Com que va estudiar a l’escola de mestres de Girona, accepta la vacant de mestra a Dusa, un poble pirinenc amb pocs habitants, perquè té idealitzada la imatge dels Alps per les postals que els enviava una amiga de la mare. Deixa enrere el seu passat però al poble podrà reconstruir la vida dels seus pares entre records i converses amb la gent que coneix. La Bèstia (el Simeó) serà la clau per descobrir-se a si mateixa i veure com les ferides de la guerra encara estan presents dins la petita comunitat.
La història és un relat de la vida quotidiana durant la guerra i la postguerra a la Catalunya rural. Malgrat el dolor que envolta els seus personatges, el sentit de l’humor està molt present i serveix per acolorir un país on el gris és el dominant.
Gloria Naylor / Marie Redonnet
Bailey's Café / Hotel Splendid
Dos edificios que albergan historias, refugios de tiempos mejores y de recuerdos no tan buenos, las paredes no hablan, pero sus protagonistas sí.
El Bailey’s Café lo regenta un mesonero huraño, veterano de la Segunda Guerra, junto con su mujer. Por el local pasan una serie de personajes que no lo han tenido fácil y que buscan el consuelo en un lugar en el que las penas y la soledad pueden disfrazarse con la bebida y los menús. Al lado del café está el local de Eve, asidua del Bailey’s, un burdel disfrazado de hostal para señoritas que han sufrido las más terribles vicisitudes y que acoge sin juzgar a sus nuevas residentes. Sus
historias forman parte de la historia del país y son un reflejo de la sociedad de ese momento.
Si en el Bailey’s la gente entra y sale, en el Hotel Splendid apenas entra nadie, el hotel vive su decadencia más grande desde que la narradora lo heredó de su abuela. Al lado del hotel hay un pantano que ya no es motivo de atracción, y se espera la construcción del ferrocarril para atraer nuevos huéspedes. Pero las únicas que llegan son sus dos hermanas, Ada y Adel, una enferma y otra neurótica, la madre ha muerto y eso las ha reunido otra vez, de mala gana, tras años de separación. La decrepitud del hotel avanza paralela a la de las hermanas,
a pesar de los esfuerzos de la narradora por mantener el orden, solo consigue establecerlo en la historia que nos cuenta.
Colson Whitehead
El ritme de Harlem
Colson Whitehead pren una fotografia, la de Harlem als anys seixanta, i va desgranant una història senzilla amb la qual iniciar el relat: un home honrat que es dedica a la seva família i al seu petit negoci, en Ray Carney. Però un autor guardonat amb dos premis Pulitzer i un National Book Awards per força havia d’anar més enllà. Una botiga de mobles de segona mà on a vegades es poden adquirir objectes de dubtosa procedència, un atracament al mític hotel Theresa, un reconegut delinqüent per pare i un cosí que subsisteix a base de feinetes serveixen a Whitehead per crear una història plena de plecs i repunts on poder llegir entre línies. El que es comença llegint com una novel·la policíaca esdevé, pàgina a pàgina, una novel·la psicològica on ningú pot escapar al seu propi destí. Un increïble joc de personalitats, on la negació d’allò que és un mateix juga un paper fonamental. El conflicte entre qui un és i qui un creu ser, la naturalesa oprimida de l’home i la capacitat d’elecció d’un mateix acaben barrejades amb els moviments pels drets civils, la interracialitat i l’estatus social, fent d’aquest primer retrat un quadre perfecte on, com en tots els aspectes de la vida, els èxits i les derrotes són una lluita constant. Una novel·la plena de ressentiments i represàlies on, en paraules del mateix autor, «si rosegues prou temps una decepció, al final perd tot el gust».
Ànnia Paredes
Olga Ravn
La plantilla
Claire Fuller
Terra inestable
La nau sis mil ha descobert un nou planeta. Després d’explorar-lo, la tripulació, composta per humans i humanoides, troba uns estranys objectes, i en pujar-los a la nau ocorren fets d’allò més inquietants. Amb aquesta senzilla premissa, Olga Ravn, poeta i novel·lista danesa, signa una novel·la distòpica tan breu com exigent. Escrita a manera de successió desordenada de testimonis de la tripulació, La plantilla amaga una reflexió sobre l’explotació laboral en un món dominat per les grans corporacions, sobre la comunitat i els rols de gènere, però, especialment, sobre allò que ens fa humans. Perquè són els tripulants els que, quan contacten amb aquestes hipnòtiques esferes de llum trobades al Planeta Desconegut, comencen a canviar. Els humans es veuen envaïts per demolidors sentiments d’enyorança, per un esquinçador atordiment existencial. Els humanoides, en canvi, comencen a preguntar-se sobre el seu lloc a la nau i al món, a anhelar ser més que éssers de segona, de mera aparença humana, amb resultats catastròfics. Olga Ravn ha escrit una novel·la intel·ligent i original, amb una càrrega política innegable, una reflexió poètica i necessària per als temps d’alienació capitalista en què vivim, «la novel·la del treball del segle xxii», segons la va batejar un amic de la mateixa autora.
Antonio VelascoÉric Vuillard
Una sortida honorable
«La situació a Indoxina és ras i curt desastrosa. La guerra està com aquell qui diu perduda. A tot estirar podem esperar trobar-hi una sortida honorable», li dirà René Mayer, el president del Consell, al general Henri Navarre, últim cap de turc a la guerra d’Indoxina.
Éric Vuillard és clar des de l’inici: l’obra tracta sobre la impossibilitat del seu propi títol, però especialment sobre qui va orquestrar aquesta sortida.
La brevetat i l’estil net i cru propi de Vuillard submergeixen el lector en una lectura frenètica d’episodis històrics on se succeeixen una sèrie de personalitats fanfarrones; són homes que ostenten
gran poder a França i els Estats Units i que el narrador els fa empetitir fins a mostrar la seva veritable naturalesa hipòcrita i mesquina de depredadors, sobretot, ridículs, dissenyant així la seva pròpia comèdia humana.
La cerca i responsabilitat de la veritat és el nucli fonamental de la literatura de Vuillard. A Una sortida honorable, però, l’autor no fa una obra sobre els oblidats, sinó sobre a qui hem oblidat –com sempre– fer responsable i passar comptes. Després del recorregut històric, l’autèntica sortida final esdevé un show. Tanmateix, guardarà la genuïna «veritat del temps» per la «nota»: el bàndol vietnamita va perdre almenys
Habituats a una reclusió agrícola i emocional, la Jeanie i en Julius –dos bessons de cinquanta-un anys– de sobte no saben bé què fer amb la mort de la seva mare, amb qui vivien i fins i tot compartien llit, en el cas de la Jeanie. Sorgeixen problemes com el destí del cos, els protocols burocràtics, socials. Tot sembla nou i esgotador. No obstant això, un dels reptes més grans serà la batalla per l’habitatge, per la terra –i això permet elasticitat en les claus de lectura–, perquè la progenitora ocultava alguna cosa més que deutes. Fuller ofrena una peça alhora harmoniosa i penetrant. Despullada d’exuberàncies i artificis tècnics, una narradora silenciosa –amb gran destresa per a la construcció visual– ens dona accés a la intimitat dels seus personatges, al seu sentit més vital. Caldrà endinsar-se en la fragilitat dels vincles, en l’opressió del què diran, en el recel dels de fora i, especialment, en l’omnipresència de la pèrdua en forma d’impossibilitat. El diàleg amb els morts resulta, a vegades, menys espiritual que pràctic, ja que aquests encara es constitueixen com a eix en la vida dels qui romanen, es manifesten en decisions, records, disputes, malentesos… però també –i potser d’allò més dolorós– en la ressonància de les preguntes no fetes. Aquí la mort desperta els tremolors del secret, el descobriment del qual exigirà remoure’s en el fang, perquè mirar de cara el passat és revisar la pròpia identitat.
Matías Medici
tres milions sis-cents mil morts, tants com francesos i alemanys a la Primera Guerra Mundial.
Elisa MenéndezRose Macaulay
El món, la meva selva
Relatos
Si busqueu la típica història a la que ens té acostumats Rose Macaulay, una divertida i ben orquestrada sàtira social, aquesta novel·la s’allunya d’allò més d’aquest concepte.
Situem-nos, la Segona Guerra Mundial ja ha acabat i Europa està en runes, físiques, psíquiques i socials, les persones fan el que poden amb la ressaca d’uns anys infernals que han portat a uns anys de cartes de racionament, edificis caiguts i una política d’urgència per reconstruir tot allò que s’ha ensorrat. La natura continua el seu curs i la vegetació creix allà on hi ha devastació, els ocells canten on abans tronaven les armes, les bombes i els crits de dolor, aquest és l’escenari que trobem.
La Barbary és una joveneta que ha passat la guerra a Cotlliure, amb la seva mare i el seu nou marit francès, col·laborador (acusació injusta) i actualment difunt, corrent per les muntanyes amb els maquis, que l’han educat a la seva manera. Així, quan l’envien a Londres amb el seu pare i la seva nova dona, adopta les runes de la ciutat bombardejada per posar en pràctica les ensenyances dels seus mestres francesos amb els nous companys que ha conegut mentre feia campana de l’escola. Així, els esforços del pare per fer d’ella una senyoreta com cal es veuen truncats per una rebel·lia que busca el seu lloc i pels hàbits d’una mare que viu l’amor lliurement.
Neus Botellé
Cal Carré recupera la famosa escriptora nord-americana Willa Cather, guanyadora del Pulitzer el 1923, amb aquesta nova traducció al català de Pioners, oh pioners! (1913).
La història, ambientada a les planes de Nebraska, segueix la vida de la immigrant Alexandra Bergson, una dona encisadora de caràcter profundament tenaç, que lluita per mantenir la seva família i la seva terra contra tots els límits i prejudicis patriarcals de l’època.
El títol, referència al poema homònim de Walt Whitman, allarga la crida convertint la novel·la en un eco que continua l’homenatge al valor dels
La antología de Relatos, de Deborah Eisenberg, se centra en las relaciones fallidas y el mapa que crea a lo largo de sus cuentos es una muestra de su maestría como escritora. En estos relatos, la autora se enfoca en todas las relaciones que pueden darse entre dos personas, desde las amistosas hasta las familiares y románticas.
Los escenarios en los que se desarrollan las historias están ambientados en espacios cerrados y viciados, que reflejan la complejidad de las relaciones entre los personajes. Con una prosa clara y concisa, Eisenberg desarrolla a sus personajes de manera completa en pocas páginas, dándoles la oportunidad de elegir su propio camino y avanzar, dejando atrás esas relaciones en las que se sentían atrapados.
Aunque las relaciones románticas también tienen un espacio en los cuentos, el punto de Eisenberg es más amplio y se centra en las relaciones entre personas en general. Esta antología es una muestra del talento de la autora para explorar la psicología humana y la complejidad de las relaciones interpersonales. Si te gusta la literatura que profundiza en las relaciones humanas, esta antología es definitivamente una lectura que no debes dejar pasar.
Laura CuchiCharlotte Perkins Gilman
El papel pintado amarillo
El clásico de Charlotte Perkins Gilman vuelve a nuestras estanterías gracias a Alpha Decay. Acompañado por un prólogo de Maggie O’Farrell y otros cuentos de la autora, El papel pintado amarillo relata el descenso a la locura de una mujer, siendo considerado como el cuento más emblemático de esta autora estadounidense.
El relato, articulado a través de una vivencia personal, critica la mala praxis de algunos médicos al banalizar diagnósticos de depresión. No obstante, sería injusto centrarnos únicamente en El papel pintado amarillo, pieza central de la antología, teniendo otras joyas cargadas de denuncia en la sociedad americana contemporánea de la autora. Y es que podemos hablar de un recopilatorio de transformaciones: desde una mujer que acaba en la locura absoluta, pasando por una joven que un día se despierta bruja, hasta la que un día se levanta convertida en hombre.
En resumen, es una obra que no debería pasarse por alto y que debería ser una lectura obligada, más aún en el momento de denuncia y lucha por las libertades civiles en el que vivimos.
pioners alhora que explora la cruesa de la vida a les Grans Planes, escenari recurrent de Cather. La seva prosa i la construcció dels seus personatges no pretén narrar cap gran gesta, sinó escenificar un món sense èpica, lent però indòmit, els protagonistes del qual aspiren a una moral bondadosa i una ètica de l’esforç.
Enmig de l’atmosfera bucòlica i costumista, Carl, amic de la infància d’Alexandra, l’adverteix que «d’històries humanes només n’hi ha dues o tres que es van repetint ferotgement com si mai abans no haguessin succeït».
I, tot i que aquest llibre no és sinó una altra repetició atemporal d’aquestes
històries humanes, obliga el lector a parar atenció al paper menystingut de la intimitat, la terra, i les persones que la treballen.
Julian Barnes
Elizabeth FinchClarice Lispector
Aigua viva
Cultura i Civilització és el curs que imparteix Elizabeth Finch a uns alumnes embadalits que imaginen una vida misteriosa al darrere de la seva faldilla de tweed. On resideix el seu misteri? Potser en el fet de no autocompadir-se i afrontar-ho tot amb calmosa indiferència? O bé en la manera de concebre la Història com una matèria viva i efervescent? O potser en la manera d’enaltir el dubte com a símbol d’una intel·ligència activa? Interrogants que feien volar lluny la imaginació dels assistents a les seves classes. En Neil, un dels seus fascinats alumnes, va dinar amb ella durant més de vint anys un cop acabat el curs, seguint sempre un ritual de temps, menú i conversa, que finalitzarà amb la mort de l’Elizabeth i l’herència del llegat dels seus llibres i papers, perquè ell en fes allò que considerés oportú. En Neil rastreja els quaderns escrits a mà buscant allò personal, l’enigma més gran d’EF, parla amb el germà de la mestra, vol escriure un llibre homenatge sobre ella, recull records i opinions dels seus antics companys dibuixant un recorregut de relacions efímeres i fracassos, però només troba notes aforístiques, fins que arriba a Julià l’Apòstata, figura recurrent en els seus escrits. I aquí té l’homenatge: redactarà un petit assaig sobre l’emperador que va obsessionar l’Elizabeth, un text exclusiu per a ella i per a nosaltres, els seus lectors. Neus
BotelléGueorgui Gospodínov
Las tempestálidas
Ni assaig, ni novel·la, ni relat, ni epístola. Aigua viva no és res d’això i ho és tot alhora, a estones, a instants, al llarg de l’obra; és la persecució de l’it, l’anhel del presentisme en el seu estat més primari i original, el de l’instant de les paraules, del pensament, del llenguatge, de la creativitat. Passant per la música i la pintura, Aigua viva és la recerca de l’acte d’escriptura a partir de si mateixa. Al llarg de l’obra es reprodueix l’incansable gest de l’escriptura de l’ara per tal d’atrapar frases «noves i verdes», que manquin de construcció. La veu narrativa s’adona de la impossibilitat d’atrapar l’efímer, però continua insistint amb noves frases, noves paraules, que l’ajudin a copsar l’it mitjançant la improvisació de l’escriure. El narrador anomena allò que escriu com un «això que no s’atura: continua», alhora que accepta que l’instant, sent fidel a la seva pròpia càrrega temporal, desapareix abans de ser anomenat, alhora que és en cada moment. L’instant neix i mor, no es recrea en si mateix, no romanceja ni es deté en la temporalitat; tal com sorgeix, s’extingeix. Partint del cos i de la ment, Clarice Lispector presenta un text que, des de la introspecció, oscil·la entre el naixement i la mort, explorant les qüestions que sorgeixen mentre la vida passa.
Cristina de Caralt
Olga Tokarczuk Los libros de Jacob
Grosor más que considerable, numeración invertida, reminiscencia bíblica del título... Preparémonos con cierto grado de concentración y algunas horas tranquilas por delante y veremos como el ritmo y la musicalidad de Tokarczuk hechizan cada página de este libro y consiguen que pronto sucumbamos a su encantamiento. Con mano maestra, nos descubre la curiosa historia de Jacob Frank, supuesto mesías redentor que revolucionó en el siglo XVIII la comunidad judía polaca y atrajo seguidores de múltiples comunidades. Personaje con mil caras, carismático
y manipulador, con un sinfín de ideas locas en la cabeza, despertará las emociones más fanáticas. De origen humilde, supo acabar sus días como insigne aristócrata. A través de Frank, nombre de origen germano que significa «libre», se nos explica también una historia universal sobre la lucha de las personas de cualquier rincón del mundo por adquirir, sea como sea, su lugar como auténticos ciudadanos, sobre cómo se dibuja una nueva sociedad más igualitaria, fraternal y libre.
Entramos de lleno en el siglo de la Ilustración, pero no podemos perder de vista que, como nos recuerda la autora,
Sabemos que todo lo que toca lo convierte en oro. Y sabemos que la grandeza de sus palabras imposibilita las nuestras. Así que vayamos al grano. Estamos hablando de un genio, y de la genialidad de su obra. Estamos hablando de una novela en la que autor y personaje se relacionan, en la que se construyen clínicas del pasado y en la que los ciudadanos de Europa –una Europa ficticia que resulta ser una Europa real– eligen en referéndum la época del pasado en la que quieren vivir. Una obra –¿solo una obra?– en la que una epidemia de nostalgia pende sobre nosotros como un nubarrón a punto de descargar, y donde la idea del pasado se nos presenta como una opción mejor que un futuro incierto. Donde los recuerdos juegan según nuestra conveniencia, idealizando falsamente una época en la que el pasado se presenta como una tentación. Y una obra en la que la trama, como no podría ser de otra forma, nos lleva a reflexionar. ¿Podemos llevar a cabo este proyecto sin capitalizar, sin caer en antagonismos, sin negociar con los sentimientos? ¿Dónde termina la realidad? ¿Dónde empieza la ficción? Hablamos de memoria histórica, de evitar errores del pasado, pero también de gozo y diversión. Y de una espera a la altura de las expectativas. Estamos hablando de Las tempestálidas de Gueorgui Gospodínov de Fulgencio Pimentel. Generamos pasado sin cesar, nos dice el autor. ¿Y adónde va todo ese pasado? ¿Lo tiramos a la basura?, nos pregunta. No hay un tiempo ni un lugar. Solo un libro y su autor. Volvamos al principio.
Ànnia Paredesel libro está contado por los muertos, que toman la voz de la vieja Jenta como conciencia desligada de cualquier lugar y cualquier tiempo, será esta voz de mujer fuerte la que hilvanará todas las historias, con ese deje de humor negro característico de muchas personas mayores.
Un auténtico fresco compuesto por multitud de historias poéticas, místicas y religiosas entrelazadas por las peculiares vivencias de un vertiginoso número de personajes. Con esta deslumbrante estructura de mosaico la autora consigue integrar cada requiebro del
forma de vida, y en el que identidades y territorios fluyen como nómadas en movimiento constante. Y es que aquí el tiempo no pasa, gira...
UNA MAGNÍFICA ELECCIÓN PARA SANT JORDI
a 3
EDICIÓN
Más de 20.000 ejemplares vendidos
Montevideo. Una cción verdadera.
¿Y si la vida es lo que nos pasa por tener literatura?
Las historias que compartimos pueden cambiar nuestro destino. Vuelve Elvira Lindo con una novela de suspense en la mejor tradición del cuento clásico.
a 3
EDICIÓN
Más de 15.000 ejemplares vendidos
Madrid, 1939-1945. El pulso de un tiempo terrible parece llegar a su n, pero la guerra no ha terminado para todos.
GRAN PREMIO DE NOVELA DE LA ACADEMIA FRANCESA Y PREMIO HONORÉ DE BALZAC
PREMIO BIBLIOTECA BREVE
a11
EDICIÓN
Más de 100.000 ejemplares vendidos
Un adictivo viaje al corazón del poder ruso.
Las mayores batallas de una mujer se libran en su propio cuerpo.
Una apasionada defensa del valor de ser diferente.
Jorge Ibargüengoitia
Las muertas
Rose Ausländer
No resideixo, visc
Después de que el panadero Simón Corona abandonase por tercera vez a Serafina Baladro, esta buscó venganza. El brutal ataque pone a la policía a indagar en los negocios de las hermanas Baladro, y se desata el horror.
Las muertas, escrita en 1977, narra un hecho verídico: los crímenes de un grupo de hermanas (Las Poquianchis en la realidad, Baladro en la novela) que torturaban y explotaban sexualmente a mujeres en sus burdeles, y que fueron condenadas, entre otras cosas, por lenocinio, secuestro y asesinato. Sin embargo, el autor nos lo cuenta sirviéndose de lugares y personajes inventados. Este recurso, junto con otros como la multiplicidad de enfoques que distorsionan los hechos, su estilo narrativo, a veces rico y vibrante, otras haciendo gala de la frialdad de los interrogatorios policiales, la burocracia forense o las vistas judiciales, o la fragmentación de la historia, convertida en un rompecabezas que el lector debe desentrañar, hacen de Las muertas una obra maestra de la literatura latinoamericana del siglo xx. La novela, con sus personajes estrafalarios y sus situaciones escalofriantes aderezadas con un humor que casi harán sentirse culpable al lector, es, también, una crítica a la sociedad mexicana, a esa corrupción que parece atravesarla de un extremo a otro, un homenaje a sus coloridos y polvorientos paisajes, el señalamiento de su violencia desgarradora, de toda esa muerte que carga en su seno, que envuelve, de un modo escalofriante, su cotidianidad.
Rose Ausländer, poeta jueva en llengua alemanya d’origen romanès, neix el 1901 a Czernowitz. La seva poesia resulta d’una vida desarrelada que requereix, per aquest mateix motiu, de la paraula relligadora dels versos. El camí d’Ausländer, doncs, no és fàcil. A causa de la Primera Guerra Mundial ha d’exiliar-se a Budapest, després a Viena i, finalment, als Estats Units. Més tard, es veu obligada, també, a viure al gueto jueu de Czernowitz fins que, finalment, s’estableix a l’alemanya Düsseldorf.
Tota aquesta travessia vital la porta a escriure una poesia simple i contundent, però no per això menys bella, que parla, justament, de la pèrdua de la pàtria, la identitat, la llengua i la família. Un parlar, tanmateix, que no renuncia a la vida, al seu dir brillant i esperançador, de la mateixa manera que tampoc ho fa Ausländer. Cal emmarcar, llavors, No resideixo, visc en la tradició poètica que parteix de l’experiència de l’holocaust entenent, però, la seva particular força, preciosa i fascinant alhora. La traducció que ens brinda Feliu Formosa, així com la seva selecció del conjunt de l’obra de la poeta, apropa al català, doncs, un testimoni líric essencial per a la comprensió de la complexitat històrica del segle xx.
Maria MarínJohann W. Von Goethe Les afinitats electives
Trad.: Carlota Gurt Bernat Metge, 2023 pvp: 24.95 €
Marcel Proust Fragments Trad.: David Cuscó Flâneur, 2023 pvp: 14 €
Trad.: Marta Pera Viena, 2023 pvp: 20 €
Trad.: Miquel Cabal Cràter, 2022 pvp: 24.90 €
Thomas Mann El Doctor Faustus Trad.:Joan Fontcuberta Navona, 2022 pvp: 30 €
Choderlos de Laclos
Les relacions perilloses
Trad.: Josep-Anton Fernández Proa, 2022 pvp: 22.90 €
Henry David Thoreau Fragments Trad.: David Cuscó Flâneur, 2023 pvp: 14 €
Elisabeth Gaskell Nord i Sud Trad.: Alba Barat Viena, 2023 pvp: 26.95 €
2023 pvp: 16 €
Marguerite Duras L'home que seu al passadís Trad.: Arnau Pons Afers, 2023 pvp: 14 € Louis Macneice La claror al jardí Trad.: Marcel Riera Salze, 2023 pvp: 17 €
Thomas Mann La mort a Venècia Trad.: Joan Fontcuberta Navona, 2023 pvp: 15 €
Herman Melville Quiquiriquic!
Trad.: Yannick Garcia Comanegra, 2023 pvp: 20.90 €
William Hazlitt El plaer d'odiar i altres assaigs
Trad.: Alexandre Ragàs Adesiara, 2023 pvp: 22.90 €
Poema de Gilgamesh
Trad.: Lluis Feliu i Adelina Millet Adesiara, 2022 pvp: 23 €
32 €
Edward J. Watts
La decadencia y caída de Roma
De la caída de Roma se han escrito muchos libros. ¿Por qué, pues, escribir otro? Dos razones motivan Edward J. Watts a hacerlo: de entrada, porque en cuanto civilización continuamos teniendo el auge y la decadencia del imperio romano como modelo; en segundo lugar, porque los mitos sobre este imperio y a través de los cuales nos explicamos acostumbran a decir más de nosotros que de los romanos. Ronald Reagan, justificando invasiones y guerras a través de hacer temer una caída del imperio americano modelada sobre la idea de la caída del imperio romano, sería el más claro ejemplo. Pero, como nos muestra Watts, no es el único. Del Renacimiento a Mussolini, la historia nos enseña que reflejarnos en el más famoso de los «auges y caídas» acostumbra a ser una idea peligrosa.
Ahora bien, lo que nos propone Watts esencialmente es analizar de otro modo los hechos históricos para poder encontrar herramientas que nos permitan compararnos y entendernos también de otro modo. Nos invita a olvidar la historia de las «invasiones bárbaras» y a mirar más allá de la caída del imperio romano de Occidente. De hecho, una de las virtudes del libro, dejando de lado su amenidad, es que se centra más en las vicisitudes de los más de mil años que el imperio oriental sobrevivió al occidental.
Miquel À.Riera
Històries medievals
Si bé el tòpic de l’edat mitjana com a època fosca fa temps que es posa en qüestió, encara queden zones opaques d’aquell període històric. Coneixem com s’organitzaven les terres i quins eren els diferents estaments jeràrquics, però, quin era el jornal per un dia de feina al camp? Què es menjava en cada estació? Què era ser mare a l’edat mitjana? O, més enllà de la vida més quotidiana, encara queden personatges històrics per delinear i relacions socials a investigar; pecadors, pecadores,
reines, pares, mares i tutores. Per això, és d’allò més interessant fixar-se en aquells textos que van de ple a aquestes qüestions per tal de desmitificar els tòpics més comuns sobre aquest llarg període i aprendre’n les coses més curioses. D’aquesta manera, si mai ens despertem de sobte a l’Anglaterra medieval del segle xiv, almenys sabrem què podrem esperar menjar, els llocs que haurem d’evitar i qui podrem buscar si algú ens ha de socórrer.
Carolina Walker Bynum ¿Porqué tanto alboroto por el cuerpo? Trad.: Isabel Mellén Sans Solei, 2022 pvp: 16.50 €
Eduardo Jiménez Rayado Espacios de la mujer Sílex, 2023 pvp: 23 €
Janina Ramirez Fémina Trad.: Joan Eloi Ático de los Libros, 2023 pvp: 29.90 €
Ian Mortimer Viajar en el tiempo a la Inglaterra medieval Trad.: Tomás Fernández Capitán Swing, 2022 pvp: 25 €
Angela Atienza Historia de la sororidad, historias de sororidad Marcial Pons, 2023 pvp: 35 €
María Jesús Fuente La luz de mis ojos Taurus, 2023 pvp: 20.90 €
Emilio Mitre Pecados y pecadores de la Edad Media Cátedra, 2023 pvp: 25.50 €
Sion
18.90 €
Vaclav Smil Cómo funciona el mundo Debate, 2023 pvp: 21.90 €
Juan Eduardo Cirlot Ferias y atracciones Wunderkammer, 2023 pvp: 21.50 €
Kate Summerscale Atlas de las fobias y las manías Blackie Books, 2023 pvp: 23.90 €
VV. AA. Eros femeller (Antologia Palatina llibre V) Adesiara, 2023 pvp: 16 €
Jordi Corominas Entre
los dioses y la nada Fragmenta, 2023 pvp: 30 €
Marta Vallverdú Borràs Seixantisme L'Avenç, 2023 pvp: 25 €
Andreu Farràs Roses de foc de Barcelona Grup62, 2023 pvp: 20.90 €
Bernardo Kastrup
Pensar la ciencia
Si bien los descubrimientos de Einstein, Bohr o Schrödinger a principios del siglo pasado fueron una completa revolución científica, durante el siglo xx parece que la mayor parte de la filosofía no se ha visto interpelada por este cambio de paradigma. Esta es la omisión que Bernardo Kastrup nos intentará solucionar en Pensar la ciencia. Esta vez, y ya no como su obra anterior, también publicada en Atalanta, ya no se trata solo de criticar las concepciones materialistas de la realidad, sino que ahora Kastrup nos intenta enseñar que otro modelo de ciencia es posible y, de hecho, ya se está practicando.
Partiendo de la idea según la cual concebir la realidad como constituida por materia física exterior e independiente de la mente fue algo ya descartado por muchas consecuencias de la mecánica cuántica, Kastrup nos propone aquí una nueva concepción que tenga en cuenta, por un lado, el difícil problema de la conciencia y, por otro, las anomalías cuánticas. En consecuencia, la conciencia no será para él ni un receptor pasivo de información ni demiurgo de la realidad, sino que tendrá la función de agente del colapso de la materia.
Para realizar este recorrido, Kastrup nos llevará, a través de breves escritos, de la física cuántica a los trastornos de identidad disociativa y de los panpsiquismos a las ciencias experimentales.
Miquel À.Riera
Rebecca Solnit
¿De quién es esta historia?
Preguntarse de quién es una historia es preguntar por quién posee el relato, quién tiene el poder de decidir cuáles son los hechos importantes, a quién se va a creer. En los últimos años, se ha discutido acerca de las injusticias que transitan por el campo del conocimiento, ya sea por las narraciones que quedan ahincadas como relato oficial, como por la constitución de los individuos como sujetos de conocimiento, es decir, sujetos que aportan conocimiento, hechos objetivos, y que tienen credibilidad, mostrando como en el campo del conocer también perviven injusticias por razones de género, raza y clase. Porque hay quien, al hablar, no es escuchada. O si se las escucha, se las considera no creíbles, subjetivas, locas descreídas.
En esta antología de artículos, Solnit nos explica diferentes casos recientes del mundo político y cultural de Estados Unidos en los que la disputa se encuentra en quién controla el relato más que los hechos. Mostrando como, a veces, la verdad falla al poder, pero, en otras, aparecen historias que se instauran y consiguen abrir un espacio para que se escuchen otras voces. Tal como dice la autora, se trata de ampliar esa catedral de ideas, puntos de vista y valores, que estamos construyendo conjuntamente y con la que vamos a entender el mundo.
D. Graeber y D. Wengrow
El amanecer de todo
Nos hemos acostumbrado a los relatos que nos cuentan el curso general de la historia de la humanidad a partir de la ecuación de: a más gente viviendo junta, más necesidad de organización y, en consecuencia, aparición de las ciudades, la civilización y el Estado. Todo ello como si en un pasado hubiésemos habitado un estado idílico al que abandonamos sacrificando nuestras libertades e instintos para dejar paso a la civilización. Sin embargo, deberíamos prescindir de estos relatos sobre estados de naturaleza y sus diferentes versiones porque, como nos indican David Graeber y David Wengrow en su obra, estos son falsos, tienen terribles consecuencias políticas y, además, hacen del pasado algo innecesariamente aburrido.
A través de importantes estudios antropológicos y arqueológicos, los dos autores buscan poner en cuestión esta idea moderna de evolución social, mostrando como, a lo largo de cientos de miles años, las personas no compartieron la misma forma de organización social, sino que nuestros antepasados adoptaron diferentes formas políticas de manera más o menos autoconsciente y cambiante. No hay ningún destino o relato teleológico que justifique la necesidad de nuestra configuración social y política. El amanecer de todo se trata, al fin, de un ensayo provocador que confronta nuestras ideas más arraigadas para presentar una nueva historia de la humanidad más crítica y radical.
C. E.
¿De quén es esta historia?
Trad.: Antonioa Martín Lumen, 2023 pvp: 19.90 €
UNA AUTÈNTICA FESTA!
Helena Cortés
Goethe, vivir para ser inmortal
¿Fue Johann Wolfgang von Goethe una alma libre o temerosa?, ¿puede tildarse su paso por el mundo germánico, que tanto cambió a lo largo de su vida, de reaccionario o de revolucionario?, ¿fue la poesía su gran vocación o la canalización de todos los arrebatos amorosos a los que se entregó el autor?, y, en este sentido, ¿cómo debemos interpretar su pasión por otras ramas del saber como la física o la botánica?, es decir, ¿qué es aquello del inmenso ímpetu vital que siempre acompañó a Goethe que aún nos interesa, nos sacude y hasta nos asusta?, ¿qué originó tal fuerza y hacia dónde se dirigió toda esta energía a lo largo de la vida del autor e, incluso, una vez finalizada esta? Nos habla Helena Cortés, germanista y traductora de Goethe –como también de Hölderlin, Heidegger o Adorno–, planteando todas estas preguntas en este Goethe. Vivir para ser inmortal, de la figura de un hombre, como se cuenta que lo llamó Napoleón con su «¡Voilà un homme!», que no se deja definir por mucho más que por esta palabra. En efecto, Goethe fue un hombre y, como tal, nunca se negó nada de aquello que a los hombres agrada. Aun así, sus mayores esfuerzos siempre fueron en vistas de un legado que pudiera hacer de él un hombre inmortal. Su espíritu vitalista lo dotó, ya en vida, de cierta capacidad para burlar el paso del tiempo, esquivar todo tipo de compromisos y llevar una vida suficientemente cerca de la inmortalidad para que tal proyecto fuera, tan solo, la culminación necesaria de toda su existencia.
Maria MarínGoethe, vivir para ser inmortal Arpa, 2023 pvp: 22.90 €
Walter Benjamin
Carrer de sentit únic
Una atracció de fira, una joguina antiga, un cartell publicitari o una peça de disseny són, per a l’observador adequat, tresors igualment valuosos. Fragments dispersos que han de ser correctament disposats i interpretats perquè sorgeixi la imatge fugaç d’una època, la fràgil figura d’un instant que mai tornarà. Per a Walter Benjamin, la veritat no és tant un sistema acabat com a mosaic de peces singulars que com a mònades que alberguen un potencial cognoscitiu excepcional per a aquells iniciats en l’art del col·leccionisme. El nostre autor no s’impacienta, perquè sap per endavant que tota col·lecció és sempre imperfecta, sempre inconclusa. Per a ell, cada objecte que té entre les mans adquireix un caire misteriós i es converteix en el receptacle d’un enigma que en cada nova ocasió s’esforçarà per desxifrar.
Carrer de sentit únic és l’exemple privilegiat d’una escriptura eminentment fragmentària, de l’obsessió d’aquest autor inclassificable per una veritat que sorgeix en el fet quotidià, en el somni difús, en el gest involuntari. Benjamin troba al seu voltant centenars de signes que li endevinen el rostre d’una catàstrofe imminent i ens revela la profecia que avui ja sabem complerta, perquè l’oportunitat de modificar el curs de la història s’expressa en un instant que hem de ser capaços d’atrapar en el moment precís.
L’editorial Flâneur ens porta la primera traducció al català d’aquest text fonamental del filòsof i crític berlinès, que manté la disposició i el disseny de l’edició original de 1928.
Sílvia Perelló
Giorgio Agamben
Pinocho
Pinocho no es un cuento de hadas ordinario. Su protagonista es un vulgar trozo de madera parlante que se enfrenta a la adversidad en un mundo desprovisto de magia, donde los animales hablan, pero no por efecto de un sortilegio, sino con la naturalidad de los personajes Esopo y la frontera entre la vida y la muerte se encuentra distorsionada. Cualquier indicio de lo sagrado ha sido desterrado de este libro inclasificable, más descenso hacia el Averno que escalada redentora, donde el pícaro Pinocho solo puede colarse en el Paraíso si es por una puerta secundaria. Convertirse en un niño de verdad podría ser tan solo el sueño de un muñeco demasiado profano; pura materia lignaria y salvaje. Agamben se propone en este ensayo sobre el cuento clásico de Collodi esbozar la figura de un ser que no es hombre ni animal, no está vivo ni muerto, es simplemente la expresión de un exceso: el resto que queda o resiste a todo proceso de clasificación. Pinocho nunca alcanza una identidad firme y segura, sus cambios constantes en el tiempo definen su esencial indefinición, más allá de lo que pueda ser la pura narración de sus peripecias. El maravilloso muñeco encarna el misterio de la infancia: aquella zona de alegre inconsciencia en la cual nos encontramos en relación con los mayores misterios sin proponérnoslo, sin pretender explicar ni dominar las cosas, en el «ahora» feliz del juego donde toda cronología queda abolida y el tiempo del calendario se torna en perpetuo día de fiesta.
S. P.
Boris Groys
El devenir de la obra de arte
Ann Marks
Revelar a Vivian Maier
¿Qué pueden tener en común la acción de hacerse un selfi, escribir un libro o atribuirse un acto terrorista? Todas ellas son formas de autodiseñarnos. El filósofo y crítico de arte Boris Groys estudia en este breve ensayo la popular creencia de que vivimos inmersos en una época dominada por el narcisismo. Partiendo del Narciso mitológico, Groys aclara que el verdadero símil entre el mito y la contemporaneidad no consiste, como se suele creer, en una obsesión con nuestra propia imagen. Sino, más bien, en cómo nos perciben los demás. Nuestro narcisismo es la imposición de estar constantemente en construcción acordes a la mirada ajena. Deseamos el deseo, y ese es nuestro motor. Desde la publicación del ensayo de Adolf Loos Ornamento y delito en 1908, se ha producido una unión entre ética y estética que movimientos de vanguardia como el constructivismo ruso han seguido buscando. A través de esta unión, también nosotros queremos diseñarnos como un todo, estética e ideológicamente. «En un mundo en el que impera el diseño total, el hombre mismo se convierte en una cosa diseñada».A partir de la revolución francesa, los objetos sacros pasaron a ser musealizados. En este momento, su utilidad litúrgica se reemplaza y, como indica el autor, se sustituye a Dios por la contemplación del arte. Devenir obra de arte supone asumir que, como Narciso, nosotros somos el objeto de contemplación, pero como sucede con las imágenes de Dios, nunca sabremos si ese selfi realmente nos representa o no.
Berta VillaverdeTodo comenzó en 2007, cuando el artista y coleccionista John Maloof asistió a una subasta en la que dio con un lote que contenía miles de negativos de un fotógrafo anónimo que resultó ser Vivian Maier. A pesar de la fama que le rodea hoy, lo cierto es que si no fuese por este hallazgo y el posterior documental que se creó, posiblemente no conoceríamos ni su obra ni su enigmática vida. Ann Marks quedó fascinada con el descubrimiento y decidió resolver los misterios de la vida de esta niñera que ni siquiera sus empleadores conocían realmente. A partir de una exhaustiva investigación genealógica y de reunir numerosos testimonios orales, la autora publicó en 2017 este libro que ahora Paidós edita en castellano. En este, descubrimos la realidad de una niñera que quiso dejar atrás su traumática infancia y que, pese a la buena consideración que tenía de sus fotografías, jamás quiso exponerlas o hacer de ello su oficio. Sin duda, esta biografía pone en valor la vida de una fotorreportera que, sin constancia de ello, compuso un magnífico retrato de la vida urbana de Nueva York y Chicago entre los años cincuenta y noventa. Sus imágenes no dejan a nadie de lado, desde los más desfavorecidos hasta celebridades, pasando por múltiples y curiosos retratos de los niños que cuidaba o su conocida colección de autorretratos. Las imágenes de Vivian Maier revelan a una fotógrafa interesada sobre todo en las relaciones humanas que paradójicamente rehuía cualquier tipo de afecto o cercanía en lo personal.
Shaday Larios
Teatro de objetos documentales
Helena Attlee
El violí d'en Lev
Teatro de objetos documentales es el resultado del trabajo de investigación de Shaday Larios durante los últimos años. Asienta los pilares teóricos para esta nueva práctica escénica que bebe, entre otros referentes, del Teatro de Formas Animadas y el Teatro de Objetos. Ambas disciplinas ponen el foco sobre lo inanimado, la primera en la transferencia de atributos que lo transforman en animado; y la segunda, el objeto inanimado como núcleo de la práctica escénica. En este caso, la línea de investigación del Teatro de Objetos Documentales (TOD) pone en el centro el objeto como ente capaz de almacenar memoria. Explora la forma en que éste deviene documento: ¿Cuántas cosas nos puede decir un objeto sobre su antiguo poseedor? ¿Cuántas de ellas muestran fragmentos de una crónica colectiva? A través de la historia de las artes escénicas, la literatura y el pensamiento moderno, este ensayo se teje rigurosamente mediante la reflexión sobre la materialidad que nos rodea, la relación entre consumir-desechar-usar-poseerconservar-heredar y otras tantas formas en las que se materializa la memoria. La afición que muchas compartimos de fisgar en rastros y encantes cristaliza literariamente en este fascinante trabajo de investigación, y cobra sentido esa inclasificable sensación de haber superado una distancia espaciotemporal con una persona desconocida al atesorar sus enseres. Un amplio muestrario de testimonios cierra este ensayo, magnífica demostración de las extensiones sociales, políticas y artísticas del archivo.
Marina JiménezTeatro de objetos documentales
La Uña Rota, 2023 pvp: 19 €
Geoff Dyer
Los últimos días de Roger Federer y otros finales
Una recerca musical que ens remunta a la Cremona dels luthiers per trobar els orígens d’un instrument de so fascinant. Seduïda pel so d’un violí durant un concert d’estiu en un petit poble gal·lès, Helena Attlee, amb la seva curiositat desbordant que ja ens va mostrar en la seva obra anterior, El país donde florece el limonero, no pot evitar preguntar-se d’on ha sortit aquest instrument: el timbre dolç i ple d’aquest violí respon però a un instrument ara atrotinat pel frec del temps i de tantes mans pessigollejant-ne les cordes, però la seva sensibilitat li fa entreveure que no es tracta pas de cap quincalla. La resposta la portarà fins a la Cremona del segle vxiii i encara més enllà, cap a boscos alpins, arxius parisencs, pogroms jueus, antiquaris londinencs, a festes bohèmies, a solemnes universitats i a campaments romanís. Attlee té l’habilitat de construir una narració elegant i ambiciosa, aquesta aventura cultural on la Itàlia dels luthiers hi juga un paper primordial no és només la peripècia d’un instrument de fusta, també desbrossa el camí d’una discussió més àmplia sobre art, política i economia. Són inevitables les qüestions d’estètica musical, dels gustos i les emocions, de precisió tècnica i ecologia, i sobretot del misteri insondable de per què ens atrau tant la música. Avets, banús, palissandre, aurons, conspiren amb luthiers, violinistes, ebenistes, especuladors, contrabandistes, mariners, comerciants, catedràtics i nòmades, per donar forma a l’etern enigma de la sonoritat. També nosaltres quedem captivats per l’original i estimulant història d’un violí. M.R.M
«Seguir escribiendo puede ser una forma de protegerse contra el miedo a no ser capaz de hacerlo». Ante el inminente hecho de hacernos mayores, de llegar al final de nuestros días, Geoff Dyer nos propone este estudio sobre tan inevitable tema. Y lo hace con agudeza e ingenio, fusionando sus experiencias personales con el estudio y la observación del final de las vidas de grandes personajes. El libro, con una estructura fina y eruditamente desordenada, desgrana diferentes experiencias sobre el ocaso de la vida creativa sin dejar de lado una buena dosis de humor. Nos presenta a un pesimista Cioran convencido de que cuando más se avanza en la vida menos cosas quedan en las que convertirse; a un Giorgio De Chirico condenado a falsificar sus propias obras exitosas de juventud; a un viejo y liberado Turner al final de su carrera pictórica, donde todo se desdibuja y toma ligereza; o a un enfermo Nietzsche, al borde de la euforia a causa de su agonía psíquica. Propenso a llorar de emoción, Dyer nos confiesa que con la edad «las capas aislantes hacia el mundo se debilitan» y nos habla con la misma intensidad de la recta final de Bob Dylan, de Beethoven o del retirado Roger Federer. Paradójicamente, afirma, nos encanta la idea de lo último, la última obra, la última batalla, el último partido, para recordarlo y repetirlo, como un sinfín de bises tras abrirse el telón, para eternizarlo. Tomando la palabra del autor, a falta de grandes proyectos, bienvenidos sean los innumerables trucos y pequeños planes ante el paso del tiempo.
Esquivemos el fracaso y sigamos orgullosos hacia la dulce derrota.
Núria SolsonaLos últimos días de Roger Federer y otros finales Trad.: Damián Alou Random House, 2023 pvp: 20.90 €
El sello de autor que rinde culto a los lectores
3 ª EDICIÓN
PREMIO NACIONAL DE LAS LETRAS ESPAÑOLAS 2022
2 ª EDICIÓN MÁS DE 70.000 EJEMPLARES VENDIDOS
4 ª EDICIÓN MÁS DE 150.000 EJEMPLARES VENDIDOS
de humor e ironía.
La nueva novela del autor de sobre gentes vascas: irónica, demoledora, divertidísima.
Patria
En un mundo perfecto de felicidad obligatoria, denunciar la mentira puede costarte la vida.
3 ª EDICIÓN PREMIO TUSQUETS DE NOVELA
4 ª EDICIÓN MÁS DE 25.000 EJEMPLARES VENDIDOS
Una novela adictiva sobre una
Una historia de amor repleta y
experiencia dramática al final de la adolescencia de una chica.
Un libro luminoso y conmovedor, uno de los mejores libros de amor de la literature reciente.
Los textos más lúcidos y brillantes de un escritor de talla internacional, por fin reunidos en un solo volumen.
4 ª EDICIÓN PREMIO FINESTRES DE NARRATIVA
El suicidio de un anciano durante la pandemia de covid revela a una sociedad que ha llegado a su límite.
Hay muchas maneras de abandonar un país ya esquilmado. Hay también muchas maneras de contarlo, pero la de Éric Vuillard es única.
Un relato devastador sobre el
maltrato en la familia, que también es un doloroso retrato sociológico.
Fricandó de drac
Només hi ha dues maneres de cuinar i a la majoria dels goluts ens empipa que ens despistin amb artificis prescindibles. En els darrers temps les editorials estan centrant l’atenció en la importància de la tradició en la cuina contemporània.
Recuperen ara dos llibres que feia temps que estaven esgotats i que són imprescindibles a la biblioteca de cuina casolana. D’una banda, el Corpus de la cuina catalana que l’Institut Català de la Cuina va publicar el 2006 per primera vegada i que ara ofereix ampliat fins a 1.200 receptes. La cuina tradicional amb informació nutricional i amb la descripció dels aliments amb valor patrimonial i de les varietats autòctones.
Un altre clàssic, el mestre de cuiners, Josep Lladonosa, el gran defensor de la cuina clàssica, veu reeditat el seu gran referent: La cuina catalana. N’hi ha hagut diverses edicions i és necessari acudir a la saviesa i sobrietat d’aquest llibre per conèixer les preparacions més característiques d’aquesta cuina.
Per comprendre bé el treball i l’ètica de Lladonosa, recomano acudir al llibre de converses mantingudes amb Ivan Mambrillas.
Sense abandonar la cuina casolana tradicional, però la que van portar fins a terres catalanes els emigrants d’altres comunitats, Xesco Bueno recopila una bona part d’aquestes preparacions nòmades que es van instal·lar amb èxit en el seu excel·lent La cuina dels altres catalans.
A tot aquest patrimoni es refereix l’estrellat i assolellat Jeroni Castell (Les Moles d’Ulldecona) en les seixanta receptes de sempre que ens ofereix lleugerament actualitzades per als focs contemporanis a La cuina de sempre per a la gent d’avui.
I per postres, la història d’un cuiner enorme, que va trencar amb la restauració adotzenada de la Barcelona preolímpica, va enlluernar i va abandonar aquest camí de cuiner estrella. Jeroni Castell, de L’Aram. Marc Casanovas ens explica les seves aventures a No soc un dels vostres. Un tros d’història d’aquest país per tancar el menú.
Juan Manel Benayas Entre humo Planeta, 2023 pvp: 28.95 €
Xesco Bueno La cuina dels altres catalans Larousse, 2023 pvp: 29.95 €
: 24.90 €
Marc Casanova No soc un dels vostres Ara Llibres, 2023 pvp: 23.50 €
Enric Herce Deliciós Mar. Receptes i històries del Mediterrani Cossetània, 2023 pvp: 19.95 €
George Monbiot Regénesis Trad.: Enrique Maldonado Capitán Swing, 2023 pvp: 24 €
Bernd Heinrich Un naturalista en su entorno Carbrame, 2023 pvp: 29.90 €
Patrick Baty, Toni Padilla Los colores de la naturaleza Folioscopio, 2023 pvp: 39 €
Sandor Elix Katz El mundo de la fermentación Gaia, 2023 pvp: 29.90 €
Dave Goulson Planeta silencioso Crítica, 2023 pvp: 23.90 €
VV.AA. Manual de ilustración científica Planeta, 2023 pvp: 49.95 €
Ryoko Sekiguchi Nagori Trad.: Regina López Periférica, 2023 pvp: 16.50 €
VV.AA. Las flores de Edo Satori, 2023 pvp: 30 €
Michelle Zauner Lágrimas en H Mart Neoperson, 2023 pvp: 19.90 €
VV.AA. Visca la Terra Random House, 2023 pvp: 24.90 €
Kate Beaton
Patos
Marc Torices
La alegre vida del triste perro Cornelius
Patos es la historia de los dos años que Kate Beaton pasó en los campos petrolíferos de Alberta y desde su experiencia nos hace partícipes de muchas de las cosas que no funcionan, o que funcionan jodidamente mal, en este mundo. Para pagar su deuda estudiantil Kate se marcha a los campos petrolíferos, se supone que un trabajo duro está bien pagado y así podrá acabar con su crédito lo antes posible y empezar su nueva vida como antropóloga no-tan-recién graduada. A partir de aquí ya vemos el primer problema, un sistema que se encarga de hacernos creer que tener estudios es sumamente importante aunque tengamos que hipotecar la vida cuando ni siquiera sabemos lo que es una hipoteca. Cuando consigue el trabajo y viaja de Cabo Bretón a Alberta, lejos de su familia y de todo lo que ha conocido hasta ahora, vemos otro problema: como mujer en los campos petrolíferos, Kate tiene que soportar la presión y desigualdad en un mundo de hombres. Como dice al final del libro. «Los campamentos son una forma única de sociedad encapsulada, un espacio en los límites análogo a tantos otros espacios dominados por hombres». Aún así, Kate nos habla, entre otras cosas, de la soledad en esos campos, las enfermedades mentales, la drogadicción y los problemas medioambientales. Una cantidad de problemas descomunalmente enormes que son silenciados por el gran manto que lo cubre siempre todo, el dinero. Patos es mucho más que la experiencia de Kate en los campos petrolíferos, es la historia de muchas de las dificultades que nos acompañan en nuestros días, desde el punto de vista de una mujer que al final, solo quiere dibujar cómics.
Sara ColladoKeum Suk Gendry-Kim
La espera
Cornelius es un perro antropomorfo que trabaja de auxiliar de mantenimiento en un polideportivo mientras sueña en convertirse en escritor. Además del despotismo de su jefe Marius, Cornelius aguanta ser siempre el amigo del que todos se aprovechan. Un día, su vida da un vuelco cuando presencia el secuestro de Alspaka, la sobrina de Marius y una de las pocas personas que no le maltrata. A partir de este momento, tendrá que lidiar con la situación mientras intenta satisfacer sus aspiraciones mundanas como conseguir un trabajo de escritor o enamorarse.
Este volumen de casi cuatrocientas páginas recopila las aventuras del curioso personaje que Marc Torices lleva dibujando desde 2011. Combinando distintos estilos para cada historieta, el autor se vale de todo un elenco de animales que en ocasiones varían su aspecto pero nunca su humor cínico. Sin embargo, además de hacernos reír a carcajadas, Cornelius también nos desesperará con sus malas decisiones (y su mala suerte), y nos hará pensar en nuestras propias desventuras.
Torices sabe cómo conectar el humor más bizarro con problemas de existencialismo puro, así como crear viñetas de gran elaboración artística junto con otras de estilo más underground que reflejan su trayectoria en el mundo del fanzine.
Keum Suk Gendry-Kim, la reconocida autora de Hierba, reconstruye otra de las heridas profundas de su país a través de las voces supervivientes de la guerra de Corea. Su protagonista, Gwiga, es una mujer nonagenaria que todavía conserva la esperanza de reencontrarse, más de setenta años después, con su hijo pequeño y su marido, a los que perdió en una cola de refugiados huyendo del Norte. Gwiga espera cada año, como muchos otros ancianos coreanos, a que la Cruz Roja la llame para reunirse con su familia en uno de los programas gubernamentales que trata de poner en contacto a los desaparecidos tras la guerra.
Mediante su magnífica y sensible calidad expresiva, la autora nos cuenta en viñetas la historia de la anciana y su relación en el presente con una de sus hijas. El uso de la tinta coreana es brillante y voraz: el grosor de su trazo en las escenas desoladoras, las expresiones de esperanza o desesperación, el movimiento, la huida, la vejez y su abatimiento. Con esta obra pseudobiográfica, Gendry-Kim se adentra de nuevo en el dolor histórico de su tierra partida por la mitad. La guerra de Corea fue una de las más sangrientas de la historia de Asia.
La Espera es la historia de una generación sometida a la violencia que atraviesa un duelo inacabable.
Sara CarriónLa alegre vida del triste perro Cornelius Apa Apa, 2023 pvp: 32.90 €
Ricard
Noceà
Kiriko Nananan
Strawberry cakes
En un futur no gaire llunyà, el nivell de l’aigua ha anat augmentant de manera gradual però implacable i ha redefinit la part habitable de la Terra: ara, gran part del planeta es troba envoltat per aquest Noceà. Systema ha aprofitat aquest desastre per erigir-se en una dictadura que controla la vida i el destí dels seus habitants. L’Atari, buscant venjar-se de l’assassinat de la seva mare, s’unirà a un grup terrorista i coneixerà, de forma fortuïta, la Tika, una jove que sembla amagar més d’un secret. I juntes, potser, podran canviar els seus destins i, qui sap, potser ajudar el món a obrir els ulls.
Ricard Efa aprofita aquesta petita gran aventura per parlar-nos, sense embuts, dels desastres ecològics, les injustícies socials i l’esperança necessària per tractar de canviar el nostre entorn. En aquest volum inicial, Ricard Efa és capaç de condensar i suggerir tot un nou món ric en detalls i històries: bevent de la tradició distòpica, l’autor organitza un discurs intel·ligent i profund que convida el lector a reflexionar amb ell. A més a més, el treball artístic portat a terme és absolutament aclaparador: l’ús del color, el disseny del món i les seves protagonistes, els mil i un detalls que composen les vinyetes... Tot funciona perfectament per mantenir el lector atrapat en una història vibrant i absorbent: esperarem amb ganes les continuacions de les aventures de l’Atari i la Tika.
Alberto Martín«Si me aseguras que vas a llorar cuando me muera, eso me da fuerzas para seguir adelante».
Kiriko Nananan es conocida especialmente por ser una autora que se centra en los desengaños sentimentales, amorosos o hacia la vida misma, de la juventud japonesa. Gracias a Ponent Mon ya pudimos conocer en 2004 su manga Blue, cuyas protagonistas se encuentran en ese vertiginoso momento de la vida en el que se acaba el instituto para pasar a la vida adulta. Ahora, con Strawberry Shortcakes, ya estamos en esa vida adulta y seguimos el rastro de cuatro amigas en la ciudad de Tokio contemporánea. Conocemos a Toko, Chihiro, Riko y Aki, cuatro mujeres muy diferentes entre sí pero que, sin embargo, tienen algo muy importante en común. Todas intentan como pueden encontrar el amor y la felicidad mientras tratan de tomar las riendas de sus vidas. Cosa que, por supuesto, no resulta fácil en absoluto. Amar a alguien que no te ama de vuelta; que te ame alguien a quien no amas; compararte constantemente con la vida perfecta de tu compañera de piso; tener una vida aparentemente perfecta, pero sentirte insatisfecha y vacía; celos, decepciones, momentos de alegría, de placer efímero, soledad, amistad… No solo acompañamos a estas cuatro mujeres, sino que, de alguna manera, ellas también nos acompañan a nosotras. Nos hacemos amigas.
Ane Iñigo
Sébastien Lumineau
El perro de la vecina
Sin ornamentos, de forma directa y sencilla como su trazo, El perro de la vecina de Sébastien Lumineau nos cuenta la historia del animal al que hace referencia el título de la obra, un ser maligno que maltrata a los niños del vecindario, pero que con su preciosa dueña es adorable. El libro se compone de pequeñas historietas que acaban configurando un todo que se va revelando a medida que avanzamos con la narración. Poco iremos descubriendo que hay dos fuerzas que sostienen la obra: el parecer y el ser. Como un juego de sombras chinas, donde creemos que vemos un pájaro, pero en realidad solo son dos manos unidas de una forma concreta, el perro parece bueno, pero es malvado; parece que al vecino le enfada que el animal le haga maldades a su niñito, parece que el vecino va a ir a quejarse a la vecina, parece que está muy enfadado, parece que a su mujer le gusta que su hombre se posicione con tanta determinación en el intrincado conflicto, parece que al final va a llamar el timbre, parece que casi le canta las cuarenta, pero al final nada de esto es. Un retrato lleno de elipsis que nos hace entender a la perfección lo que pasa en los lugares suburbanos, el aburrimiento al que puede llevar la vida familiar y las trampitas a las que se puede recurrir para romper con la monotonía. Una dosis de cinismo e ironía necesaria para soportar toda la edulcoración de este nuestro mundo. Así que, sin más dilación, leed El perro de la vecina y dejaos maravillar.
El perro de la vecina Trad.: Joana Carro Fulgencio Pimentel,
T. Kingfisher
Guia màgica d'autodefensa amb galetes
La Mona és fornera, treballa a la fleca de la seva tieta, li encanta fer pa, brioixos, homenets de gingebre, és a dir, qualsevol cosa que pugui fer amb farina. La Mona no és una fornera qualsevol, la Mona és bruixa, el seu poder és prou senzill, bàsicament el pa i les coses que cou li fan cas, pot fer-les més toves o cruixents, pot fer que el pa que et mengis sigui el millor que hagis tastat a la teva vida o el pitjor, si ella ho desitja. Un matí, quan arriba a la fleca, troba que hi ha una noia a dintre, una noia morta. A partir d’aquest moment la vida de la Mona canvia absolutament.
La Tibbie és morta, ningú sap ben bé per què, la primera que no en té ni idea és la Mona, però és acusada d’assassinat, només perquè és bruixa i perquè el cos l’han trobat a la seva fleca, una acusació amb molt poques proves, si em pregunteu a mi. A Riutrenant estan succeint coses rares, les bruixes i els bruixots han començat a desaparèixer, l’inquisidor Oberon els acusa de ser perillosos, la Mona està en crida i cerca per un crim que no ha comès... On és la duquessa? Per què ningú no fa res? La Mona només vol tornar a fer pa i deixar de fugir.
Prepareu-vos per acompanyar la Mona en aquest viatge on la màgia, l’amistat i confiar en una mateixa és part del procés per créixer i conèixer-se. Aquesta addictiva novel·la juvenil és perfecta per a aquelles noies i aquells nois que els agradi un bon misteri, la màgia, riure molt i els brioixos. Andrea
Katie O'Neill
La Guardiana de las polillas
Lo mejor del mes de marzo no es que haya llegado la primavera, lo mejor es que ha vuelto K. O’Neill, la creadora de La sociedad de los dragones de té, con un nuevo cómic que promete traernos luz en la oscuridad. La Guardiana de las polillas es la historia de Anya, una niña de la aldea nocturna que se ofrece voluntaria para encargarse de las polillas nocturnas, una especie de vital importancia para la aldea pues son las encargadas de hacer florecer al árbol lunar y el árbol lunar es el que equilibra la vida cuándo el sol se va. Anya tiene que pasar todas las noches con las polillas en la oscuridad y devolverlas a su lugar antes de que amanezca. Está agotada pero no quiere fallar a las polillas porque siente que ese trabajo es para ella, no a todo el mundo le gusta estar solo. Aun así, Anya no está sola, nunca lo ha estado y aunque ser la guardiana de las polillas no es tarea fácil, aunque la responsabilidad es enorme y si algo va mal todo podría desmoronarse, Anya tiene la compañía de sus amigos de la aldea nocturna, la compañía de las polillas, la del espíritu de la noche, la de los fantasmas que se perdieron en la oscuridad, la de sus recuerdos, la del viento nocturno y la de la música de las flores que bailan con él. Así, aunque un día las polillas se extravían, Anya es capaz de volver a encontrarlas y seguir siendo su guardiana. Con esta historia K. O’Neill nos habla de la amistad y la soledad pero también del equilibrio que existe en la naturaleza, de como todo está ligado de alguna forma. Con una ilustración preciosa O’Neill nos recuerda que la naturaleza sabe mucho más de lo que a veces somos capaces de percibir y que quizá a veces sólo tenemos que permanecer un rato en la oscuridad.
Sara ColladoEnrique Fernández Hammerdam
Melina es una joven campesina que pasa los días vigilando a su hermano pequeño y evitando que este se desgañite lloro tras lloro. Y, como es normal, está algo cansada de esta situación. Pero lo que no sabe es que el martillo de los dioses que acaba de caer en Hammerdam, su pequeño pueblo, va a elegirla como portadora, convirtiéndola, así, en la protagonista de una aventura repleta de misterio, acción, humor y mucha, mucha ternura. Un periplo en el que, ni de lejos, va a estar sola: una aguerrida e implacable luchadora con un corazón de oro, un arquero que no sabe bien bien quién es, un lobo con el incontrolable don de multiplicar objetos, un enamoradizo aventurero... y muchos personajes más que hacen de esta una historia realmente única e inolvidable.
Porque Enrique Fernández ha sabido crear un guion repleto de humor y emoción junto con unos personajes absolutamente deliciosos y de los que no vas a querer desprenderte ni un solo segundo. A todo ello ayuda, y de qué manera, la maestría visual de la que hace gala: sin necesidad de apoyarse más allá de lo necesario en la palabra, el autor narra con gran agilidad e inventiva una historia rocambolesca pero perfectamente hilvanada, apoyándose en un dibujo colorido y fresco. Por todo ello, Hammerdam es una de las propuestas del cómic juvenil (y no tan juvenil) más interesantes del momento: reiréis, os enamoraréis y os emocionaréis con esta arrebatadora historia.
Alberto MartínHannah Gold
La ballena perdida
La ballena perdida es la nueva novela de Hannah Gold, autora de El último oso. Las novelas de esta autora siempre tienen como trasfondo la preocupación por la crisis climática y el poder de la infancia como motor de cambio.
La historia da comienzo cuando Rio se ve obligado a marcharse a California durante cuatro semanas con su abuela, a la que apenas conoce, mientras su madre intenta recuperarse de su enfermedad en Londres. Rio no quería marcharse y tachará los días en el calendario para volver con ella. Sin embargo, la enfermedad de su madre no remite y Rio se verá obligado a alargar su estancia en Ocean Bay. Lo único que le hará sonreír será su nueva amiga Marina, quien le hará conocer los secretos del mar y sus maravillas.
En una de sus excursiones a alta mar, Rio conocerá a Morro Blanco, una ballena gris con la que comparte mucho más de lo que cree. La ballena le conectará directamente con su madre y le dará a Rio la fuerza necesaria para intentar ayudarla, y así descubrirá el secreto que el océano le tiene reservado.
La novela se acompaña de las ilustraciones de Levi Pinfold que realzan la fuerza de la narración. Esta es una historia fascinante y conmovedora sobre el poder de la amistad y la fuerza de la naturaleza, perfecta para jóvenes a partir de doce años.
Abril Venegas
La ballena perdida Trad.: Marcelo E.Mazzanti Duomo, 2023 pvp: 16.90 €
Karah Sutton
Una loba para un hechizo
Una loba para un hechizo de Karah Sutton es un cuento de hadas moderno lleno de magia y aventuras. La historia da comienzo cuando Zima, una loba del bosque, toma la decisión de no matar a una niña indefensa que se cruza en su camino en contra de los mandatos de su familia. La nobleza de la loba llamará la atención de la anciana bruja que vive en el bosque, la temible Baba Yaga. A partir de ese momento, las vidas de las tres protagonistas se entretejen entre sí como el hilo de la tela de una araña. Y mientras sus caminos avanzan, descubriremos que la valentía puede encontrarse en los lugares más inhóspitos.
Benjanun Sriduangkaew
Escamas de luz
Kacen Callender
En King i les libèl·lules
Escamas de luz es la primera novela de Benjanun Sriduangkaew, autora tailandesa que ha sido nominada al premio British Science Fiction. Hasta entonces solo había escrito pequeños relatos, siempre ambientados en mundos atravesados por una perspectiva postcolonial y propia del sudeste asiático.
La novela da comienzo con la historia de amor entre la diosa de la luna y su arquera divina. La autora hace uso de un lenguaje que nos remite al de las leyendas y nos conduce a un mundo lleno de magia, encantamientos y maleficios. Ambas protagonistas se verán sumergidas en los entresijos de la corte que pondrán su amor en peligro. A su vez, se nos narra también la historia de Julienne, la sobrina de ambas, que prefiere vivir aventuras en la ciudad de Hong Kong. De la mano de Julienne nos adentramos en el fascinante mundo que se esconde tras los rascacielos de la ciudad; un mundo de dioses y demonios. La autora convierte Hong Kong en el escenario perfecto para la fantasía urbana y nos descubre un mundo que oscila entre un pasado legendario y el presente más inmediato.
Escamas de luz es una novela que, des de la perspectiva de género y la destreza literaria, nos lleva a un mundo fantástico, ideal para lectorxs a partir de catorce años que disfruten con una buena dosis de magia y encantamientos.
En King i les libèl·lules és la història d’un nen que, com tots nosaltres en algun moment de la nostra infància ens hem trobat perduts en un món d’adults. Kacen Callender és l’autora d’aquesta fascinant novel·la sobre la superació del dol, el sentit de pertinença i la necessitat d’estimar-se un mateix.
En King està convençut que el seu germà Khalid, que va morir prematurament tres mesos enrere, s’ha reencarnat en una libèl·lula. Després de l’escola, cada tarda, en King camina tot sol pels carrers de Lousiana fins a arribar als aiguamolls. Allà es reuneix amb el seu germà que encara el visita en somnis i li explica tot de coses que li preocupen. Alhora, la desaparició d’un dels seus amics farà que en King hagi de fer front als seus prejudicis i lluitar contra el racisme i l’homofòbia que encara estan arrelats a la seva ciutat.
Acompanyem en King en el seu viatge de superació per la mort del seu germà; el dolor i la ràbia faran camí amb ell i amb nosaltres durant tota la novel·la. Premiada amb el National Book Award, el Coretta Scott King Honor i el Premi Lambda, aquesta història és una oda a l’esperança que t’acompanyarà fins i tot quan l’hagis acabat de llegir.
La loba, la bruja y la niña tendrán en sus manos el destino y la supervivencia del bosque y de todos los que habitan en él.
La novela de Karah Sutton nos sumerge en un mundo mágico lleno de posibilidades, como en las leyendas clásicas. El bosque se convierte en un protagonista más de la novela, un lugar en el que todo puede suceder y en el que la magia está impregnada en los árboles, en cada guijarro y en cada brizna de hierba.
La narración se acompaña de las ilustraciones de Pauliina Hannuniemi; imágenes en blanco y negro que refuerzan las palabras de la autora y nos
ayudan a dar rienda suelta a nuestra imaginación.
Una loba para un hechizo es la novela perfecta para dejarnos llevar a un reino de leyenda, en el que las brujas merodean por el bosque y los lobos le cantan a la luna. Un lugar en el que se respira magia, donde la amistad y la nobleza siempre vencen.
Núria Solsona
Paisatges literaris
Tot passa en algun lloc; ja veureu, feu memòria: on vau aprendre a anar amb bicicleta? I on vau veure el mar per primer cop? Quan hi penses és com si el cor es fes primer molt petit i després molt gran. Però, sovint, els espais on succeeixen les coses són molt més difícils de recordar del que va passar, les persones amb qui ho vam compartir, o com ens va fer sentir. Passa el mateix amb els llibres: seran pocs els romàntics que el primer que recordin d’una novel·la siguin els paisatges on transcorre la història. Possiblement recordem abans en Mowgli o en Baloo que la jungla on té lloc el llibre, oi?
Bé, doncs, l’àlbum il·lustrat que us recomano fa justament el gest contrari. Amb molta tendresa i cura, Núria Solsona ha il·lustrat vint-i-cinc paisatges on transcorren alguns dels clàssics de la literatura –aquí sí– universal per, a través d’aquests, juntament amb una cita i un breu resum de l’obra seleccionada, contextualitzar-la i poder indagar-hi una mica més. La selecció és potent, variada i molt acurada. El llibre ens portarà des de la selva de Madhya Pradesh a l’Índia, fins a l’Illa d’Utajima, al Japó, passant per Cantàbria, per la qual cosa la lectora podrà gaudir des d’un punt de vista –sempre privilegiat– de paratges molt diferents, tots ells compostos per una tria i una combinació de colors increïbles. Tot amb tot, Paisatges literaris és una obra carregada d’amor pels altres llibres, pels llocs on transcorren les històries que aquests ens expliquen, pels paisatges i la il·lustració, talent artístic indiscutible de Núria Solsona.
Carla Guzmán
Benji Davies
La balena 10è aniversari / La ballena 10ª aniversario
Andana, 2023
pvp: 15.90 €
André Marois / Gerard DuBois Fem veure que... / Imagina que...
Zorro Rojo, 2023 pvp: 14.90 €
€
Astrid Lindgren Les trapelleries de l'Emil / Las travesuras de Emil Kokinos, 2023 pvp: 15.50 €
Maria José Ferrada Plic poc / Plap plap A Buen Paso, 2023 pvp: 14 €
16.95 €
Pato Mena Atacama. On van les viscatxes? Atacama ¿Adónde van las vizcachas? Abuenpaso, 2023 pvp: 14 €
Katarina Macurová Com es que no plou? / Porqué no llueve? Trad.: A Pous / A. Jiménez Tramuntana, 2023 pvp: 15.50 €
Sam Mc Bratney Endevina com t'estimo al llarg de l'any / Adivina cuanto te quiero durante todo el año Kókinos, 2023 pvp: 17.50 €
Anne Richardson
Els pops tenen zero ossos
Un matí, Anne Richardson veia desfilar davant de la seva porta a una sèrie de formigues. A partir d'aquesta curiosa anècdota i amb l'ajuda dels seus fills, decideix des del 2020 comptar, mesurar i preguntar-se sobre l'associació dels números i el món a través de quantitats, distàncies, longituds, volums… Quantes vegades batega el cor d'un os en una hora? Quantes respiracions fas cada dia? Quina és la distància de la Terra a la Lluna? I a Saturn? Quants metres hi ha entre tu i els núvols? Què succeeix quan continues posant zeros al final dels números?
El reconegut Andrea Antinori participa il·lustrant aquest llibre per a
i la casa petita
la casa pequeña
2023
: 12.90 €
ments curioses que utilitza els números com a punt de partida per descobrir un univers sorprenent, divers i replet de dades.
Richardson, directora sènior de Col·laboracions Globals a l'Exploratorium, on treballa amb socis de tot el món per imaginar i crear nous centres de ciències i altres experiències d'aprenentatge extraordinàries, crea aquest llibre perquè ara siguis tu qui faci descobriments magnífics.
Sorprèn-te davant una nova manera de conèixer el món.
Jessie Sima Nimbus i l'estrella fugaç Barcanova, 2023 pvp: 13.95 €
Nancy Vo Mamelles / Mamas Joventut, 2023 pvp: 17 €
VV.AA. Arca de los dragones Norma, 2023 pvp: 29.50 €
Sonia Pulido , Romero Mariño Superpoders animals / Superpoderes animales Zahorí, 2023 pvp: 19 €
18 €
Joe ToddStandton
El cometa
No és fàcil mudar-se i ho és menys si vius a un lloc rodejat de boscos, mar, natura i pots veure tots els estels que es poden veure a ull nu des del jardí de casa teva. No és fàcil mudar-se si t’has de traslladar a la ciutat, un lloc gris, ple de gent i on només es poden veure set estels.
La protagonista d’aquesta història és una nena amb molta imaginació que li encantava la seva vida al camp però com passa gairebé sempre, les coses canvien i ha de marxar amb el seu pare a viure a la ciutat. No se sent a gust, se sent sola, el pare ja no té temps per fer coses amb ella, la nova feina el té absorbit i la Nyla troba a faltar els dies en què cuinaven junts, dibuixaven o feien pícnics al parc. Tot canvia quan un dia la Nyla veu, entre el bosc d’edificis grisos, un cometa. El segueix i tota la vegetació, els estels, els animals que s’havien quedat a la seva antiga casa tornen a ser amb ella. És clar que això només pot passar perquè la Nyla té molta imaginació i potser el cometa no és el que sembla. El que està clar es que sigui com sigui, el cometa aconsegueix que el pare i la Nyla tornin a fer coses junts i coneguin la gent que viu al mateix edifici gris que ells i descobreixen que potser dins dels edificis grisos no tot és sempre tan gris.
Amb aquesta història torna Joe ToddStanton (Una amistad inesperada, El secreto de roca negra, Oso, Saga Brownstone) i amb les magnífiques il·lustracions a les què ja ens té acostumades ens explica una història de canvis, d’acceptació i sobretot, d’imaginació.
Sara ColladoEl cometa / El cometa Andana, 2023 pvp: 19.50 €
Klassen
M. Barnett i J.
Les tres cabretes i el trol
Chris Haughton
La Mare Pingüí és la millor
Les tres cabretes i el trol és en realitat un conte clàssic noruec, en aquest cas adaptat per la singular parella escriptor i dibuixant que formen Mac Barnett i Jon Klassen (Triangle, Llana a dojo, El llop, l’ànec i el ratolí ). Aquesta és una història en la que una cabreta de cognom Gruff intenta creuar un pont per anar a pastar a les terres de l’altra banda del riu. Com tothom sap, sota els ponts viuen trols i aquest no serà diferent. El trol surt de sota el pont quan la cabreta intenta passar i li diu que se la menjarà però la cabreta li diu que si espera, la seva germana passarà en un moment i ella és més gran i formosa que ella. El trol li fa cas i espera la segona cabra. Tot succeeix igual amb la segona cabra de cognom Gruff, igual perquè també hi ha una tercera germana més gran i formosa, així que el trol torna a esperar per una altra cabra més gran i apetitosa. El que el trol no podia imaginar és que la tercera cabra no només era més gran, era massa gran i la cabra de cognom Gruff tira el trol de sota el pont al riu i aquest és portat per l’aigua fins a la gran cascada. Així les tres cabretes acaben a l’altra banda del riu, pastant lliures i sense por. Aquesta història ens parla de moltes coses, en el cas de les cabretes ens parla de l’enginy i també de la força. En el cas del trol ens parla de l’avarícia i de que al final si no saps quan parar de destijar quelcom millor potser el millor ja se t’ha escapat. Com sempre, el text de Mac Barnett i les il·lustracions de Jon Klassen fan d’aquesta adaptació una història divertidíssima, a vegades una mica absurda, en la qual acabes empatitzant amb les cabretes i també amb el trol.
S. C.Les tres cabretes i el trol / Las tres cabritas y el trol Andana, 2023 pvp: 15.90 €
Chris Haughton, el reconegut autor d’àlbums infantils com ara Una mica perdut o Bona nit a tothom , torna a entendrir-nos amb la seva nova història La Mare Pingüí és la millor
La Mare Pingüí és l’encarregada de pescar el sopar familiar. Per aconseguirho, ha de llançar-se al mar i sobreposarse a les dificultats: caçar al costat de les de la seva espècie, sortir de l’aigua amb un salt enorme, escalar un monticle empinat i esquivar les foques en silenci. El Pare Pingüí i la Petita Pingüí observen des de terra ferma l’aventura de la Mare Pingüí, l’animen quan cau i roda cap a l’aigua, surt a la superfície i de nou segueix el seu camí. Finalment, la Mare Pingüí torna a temps amb el sopar. La Petita Pingüí està la mar de contenta! La seva mare és la millor!
Aquest preciós llibre il·lustrat per a infants ens explica de quina manera, amb força i enteresa, la mare de la criatura arrisca la vida per alimentar el seu nadó mentre el pare cuida d’ell a la superfície. La mare pingüí supera qualsevol adversitat per tornar al costat del seu bebè amb menjar. I encara que s’espanti, s’entrebanqui i hagi de començar de nou, la seva valentia omple d’amor el cor del seu plançó.
Sara CarriónLa mare pingüí és la millor / Mamá pinguino es la mejor NubeOcho, 2023 pvp: 14.90 €
Daniel Fehr i Mariachiara Di Giorgio Construïm una presa
És una tarda d’estiu d’aquelles on tot sembla ser possible. L’Ona i la Júlia estan a la vora del riu construint una presa, i volen que sigui molt gran! Pedra a pedra, la van alçant, i a mesura que creix l’estructura veiem aparèixer per l’horitzó diferents personatges que acabaran formant part de la història. Des del rei fins a una tripulació de pirates, a qui la Júlia deixarà ben clar que «aquí no es roba, aquí es construeix», tots s’arremangaran les mànigues i es posaran a ajudar. Veurem com transcorre la història a través d’il·lustracions a doble pàgina que, juntament amb el punt de vista que ha escollit Mariachiara Di Giorgio
per dibuixar-les, ens sentirem com si estiguéssim asseguts en una butaca del cinema veient una pel·lícula. L’amplitud i la perspectiva de les pàgines, acompanyades del text de Daniel Fehr, farà que el conjunt de l’obra sigui pa i mel. Però aquesta història, com les tardes d’estiu, ha de tenir un final. Quan arriba el moment de tornar a casa, la distribució de les il·lustracions i del text canvia. Després d’acabar xops com ànecs, han canviat els pirates, els dracs marins i la petita botigueta de la vora del riu per xocolata calenta i una manta. Però demà tornaran a fer una presa més gran encara! I qui sap qui apareixerà per ajudar-los. Carla Guzmán
Construim una presa Símbol, 2023 pvp: 16 €
Evgénios Trivizàs, Noemí Vola
Els coixins màgics
A la Ciutat del Cel, el malvat rei Lladregot és capaç de qualsevol cosa per sotmetre el seu poble. Assessorat pels seus ministres, escriu les lleis més terribles fins que transforma el regne en un lloc on les festes d’aniversari estan prohibides, els diumenges, els dolços… fins i tot el singlot queda censurat!
Tot i així, el rei no se’n sap avenir quan descobreix que el seu poble no l’aprecia. Què pot fer-hi? Assessorat pel seu fidel cortesà Reptili , posarà en marxa un pla infal·lible: erradicar els somnis. Sens dubte l’invent dels coixins malsons posarà fi a tots els seus problemes. No pot ni imaginar que està a punt de desencadenar una revolució. Perquè viure sense somiar… qui pot suportar una cosa així? Què passa quan entren en joc la companyonia i les ganes de crear un món millor?
Evgénios Trivizàs, reconegut sociòleg i advocat grec, ha escrit més d’un centenar de llibres per a infants i ha guanyat més de vint premis nacionals i internacionals. Els coixins màgics és una de les seves obres més memorables. Blackie Books en publica la història, il·lustrada meravellosament per Noemi Vola, guanyadora de premis tan importants com el de Millor Llibre Estranger i el Serpa International Picturebook. El seu estil naïf, fantàstic i acolorit dona forma a aquest relat divertit i fascinant per a tots els públics.
Júlia Sardà
La reina a la cova
Hyeeun Kim
El llapis
La reina a la cova és la primera obra escrita i dibuixada íntegrament per Júlia Sardà. No sols ens trobem amb un món meravellós i oníric a través dels dibuixos, ho fem també gràcies al text. Júlia Sardà ens parla sobre el canvi de la vida en familia al món adult. La germana gran, la Franca, deixa de sentir-se a gust amb el que acostumava a fer, se sent rara, incòmoda i transmetent a les seves germanes els seus dubtes. Els parla d'un somni que va tenir en el què una reina vivia en una cova dins el bosc, potser haurien d'anar a buscar-la i veure com viu aquesta reina, preguntar-li què se sent en viure sola en el més profund del bosc. La Carmela i la Tomasina no estan tan convençudes com la Franca, però la segueixen de totes maneres, seran aventureres per un dia, i per què no? En el seu camí es troben amb personatges cada vegada més estranys, potser aquest bosc és una metàfora per explicar el que ens passa quan creixem i deixem de costat la nostra seguretat per a llançar-nos a descobrir el món des de nous ulls. D'aquesta manera, descobreixen un carnestoltes d'animals d’allò més variat, una aranya amb 397 fills, un laberint de formigues i un funeral de la rata matriarca. Les germanes cada vegada estan més espantades, potser no ha arribat el seu moment per a trobar a la reina de la cova, però Franca no s'espanta, segueix i segueix fins a trobar a la reina i descobrir que la reina no és més que ella mateixa. Una Franca salvatge, lliure, sense por. Les germanes petites deixen de sentir-se a gust amb aquesta aventura i marxen. Amb La reina a la cova, Sardà acosta a les més petites, o a qui no ho són tant, a l'aventura que suposa créixer, o potser no fer-ho del tot.
Sara ColladoDels encenalls que deixa un llapis en esmolar-se, es va creant a poc a poc un bosc amb tot tipus d'arbres i colors. Com més frondós és, més vida animal hi creix: ocells preciosos, senglars i guineus salvatges.
De sobte, els ocells surten disparats de les branques. Els arbres s'estan partint per la meitat i un enorme camió s'emporta els troncs a una fàbrica de llapis de fusta.
Una nena pinta amb els seus llapis de colors nous. En un enorme llenç blanc dibuixa cada branca, cada fulla groga, vermella, verda, blava, cada solc del tronc. Finalment, planta el seu llapis.
Hyeeun Kim és una il·lustradora sudcoreana que debuta amb el seu àlbum il·lustrat El llapis, publicat per Zorro Rojo. El llapis és una història no textual, que mitjançant les escenes al llapis i aquarel·la, ens convida a meditar sobre l'ecologisme, la voluntat de canviar i sobre la diferència entre talar, esmolar, plantar i dibuixar.
Sara Carrión9.95 €
Gerard Guix Un far a la fi del món Elàtic, 2023 pvp: 16.95 €
El llapis / El lápiz Zorro Rojo, 2023 pvp: 13.95 €
Jill Barklem La gran sorpresa/ La gran sorpresa Blackie Books, 2023 pvp: 12.90 €
Jill Barklem El conte del mar/ El cuento del mar Blackie Books, 2023 pvp: 12.90 €
Àlex Nogués A vegades el bosc / A veces el bosque Zahorí, 2023 pvp: 22.50 €
16.95 €
Nadia Belhadj El retorn dels llops / El regreso de los lobos Zahorí, 2023 pvp: 22 €
18.90 €
Laura Brand Amb calma, aquí i ara / Con calma, aquí y ahora Flamboyant, 2023 pvp: 18.95 €
Laura Brand Gràcies Mare Terra!, ¡Gracias Madre Tierra! Akiara, 2023 pvp: 18.50 €
Acadèmia
CURSOS I GABINETS DE LECTURA PRIMAVERA 2023
REFLEXIONAR I RESISTIR
Cap a una crítica del pensament
Florilegios: abrazos entre Filosofía, Arte y Literatura
Pablo Nacach
Insurrecciones apocalípticas
del 13/4/23 al 18/5/23
Martino Sacchi ································································· del 13/4/23 al 25/5/23
Nuevas ficciones raras
Caja Negra (coord.) del 13/4/23 al 25/5/23
Un enigma para todos y para nadie. Guía de lectura de Así habló Zaratustra
Óscar Quejido, Carlos Sancho y Víctor Conejo ······ del 17/5/23 al 21/6/23
ESCOLTAR I DIALOGAR
Aproximacions a la literatura
(Des)conocidas del Este
Katarzyna Górska ······························································ del 3/5/23 al 14/6/23
Los libros tranquilos
Anna Ferrer Anechina del 9/5/23 al 4/7/23
Tocar el fuego: curso de iniciación a la poesía
Agustín Sánchez Aguilar del 8/5/23 al 26/6/23
Transgressions i noves perspectives
Humor y transgresión, una relación inevitable
Álex Mesa ·············································································· del 19/4/23 al 7/6/23
Arte, género y colonialidad
Marina Barsy Janer del 2/5/23 al 27/6/23
Criar imágenes, ampliar el terreno de la imaginación
Andrea Soto Calderón del 3/5/23 al 31/5/23
El retorn a la natura
Sílvia Esteve del 4/5/23 al 8/6/23
El món en una piscina. Presència i funció de la piscina en el cinema
Lidia Bardina del 8/5/23 al 12/6/23
Mirades sobre la cultura
Quan la ciència camina amb la música
Sergi Grau ············································································· del 2/5/23 al 23/5/23
Hildegarda de Bingen: panorámica minuciosa
Georgina Rabassó del 2/5/23 al 20/6/23
Memorias otomanas: lecturas actualizadas de los Balcanes
Miguel Roán del 3/5/23 al 24/5/23
El arte en la Modernidad: Desde el Romanticismo hasta las Vanguardias
Antoni Amaro y Sebastián Moro Tornese del 8/5/23 al 3/7/23
Gabinets de lectura
Gabinet de lectura
Marta Ramoneda ······························································· del 2/5/23 al 23/5/23
Ja sé què regalar-te i ho trobaràs a La Central
Val regal
• Tria l’import de l’obsequi
• És personalitzable: afegeix el missatge que desitgis per a qui vulguis
• Es pot utilitzar per compres a totes les llibreries i online!
• Fes-lo durar! És possible consultar el saldo restant en el cas que no es gasti tot de cop
• I no caduca. Mai!
Res com un bon llibre
www.lacentral.com
Sant Jordi
Diumenge 23 d'abril de 2023
PARADES AL CARRER
Al carrer Còrsega amb Diagonal (Signatures i venda de llibres)
A Passeig de Gràcia amb Diputació (Signatures i venda de llibres)
A la Rambla Canaletes (Signatures i venda de llibres)
HORARIS ESPECIALS
Dissabte 22 d'abril a les llibreries: de 10h a 21h
Diumenge 23 d'abril: llibreries: 10h a 21h
parades al carrer: 10h a 21h
Dilluns 24 d'abril a les llibreries: de 12h a 21h
DESCOMPTES
Del 20 al 22 d'abril : -5%
Diumenge 23 d'abril : -10%
(no acumulables a la targeta client)
© Sergi Puyol