Setembre 2018 - Número 23
Lectures de La Setmana
Sergi Pàmies
Marta Rojals
Ingrid Guardiola
W. G. Sebald
L’art de portar gavardina
El cel no és per a tothom
L'ull i la navalla
Austerlitz
En els contes de Sergi Pàmies sempre podem observar camuflat algun tret autobiogràfic on la invenció i la realitat comparteixen el límits. En aquest volum, però, en trobem uns quants més i ja no tan disfressats, a més dels temes universals que acostumen a sortir en els seus relats, com els lligams familiars, les ruptures amoroses, les petites manies entranyables dels pares que ja no hi són, la nostàlgia que provoquen els records que suren a la superfície en l’edat madura, la solitud, la companyia no desitjada... situacions que tots hem pogut viure en algun moment, explicades amb una barreja d’ironia i tendresa. A «Eclipsi» la incomoditat d’una cita a cegues dona peu a un monòleg interior. En el relat, potser més autobiogràfic, «No sóc ningú per donar-te consells», l’autor confessa que durant la seva adolescència va fantasiejar amb la idea que el seu pare podia ser l’escriptor Jorge Semprún, amic de la seva mare, que sabia portar amb elegància una gavardina, factor que, casualment, coincidia en tots els homes que ella considerava atractius i que dona títol a aquest llibre. La màxima de la mare a «Nadala maternofilial» que diu que tot el que viu un escriptor és susceptible de convertir-se en literatura, demostra la seva veracitat amb una gran descripció dels sentiments. Aquesta només és una petita mostra que en cada un dels contes podem trobar un petit món explicat de forma aparentment senzilla i colpidora.
La Sara i l’Eva són bessones i tenen un germà petit que es diu Pep. Ells tres, els germans de la família Costa, són els protagonistes d’aquestes pàgines. Tothom sap que les relacions familiars en general i entre germans en particular sempre són especials i sovint complexes. En aquest context i arran d’un esdeveniment familiar inesperat, les bessones que fa temps que no parlen i es troben distanciades, no tindran més remei que trencar aquesta distància i veure’s. L’esperada tercera novel·la de Marta Rojals fa un recorregut exhaustiu i ple de matisos per les intenses quatre dècades vitals d’una família. És una història de victòries i derrotes, de sacrificis, traïcions i de somnis adolescents, però també és una crònica social d’aquestes quatre dècades. Durant el relat, els lectors esdevenen espectadors dels canvis econòmics, polítics i fins i tot de les modificacions urbanístiques d’un territori en transformació i creixement constant. Després de l’èxit aclaparador del Primavera, estiu, etcètera l’escriptora ebrenca sorprèn amb una novel·la ambiciosa que posa el seu pes en uns personatges tallats amb delicadesa però a la vegada d’una humanitat brutal. Tot això fa que sigui un dels títols més esperats d’aquesta rentrée literària plena de novetats. Noèlia Picazo
Fragment
Neus Botellé
L’art de portar gavardina Quaderns Crema, 2018 pvp: 14 €
«Aquest assaig s’endinsa en el món com a interfície, però també posa de manifest les altres pràctiques que [el] control de l’espai semàntic de les imatges i de l’espai públic genera en els seus marges. Hi abordarem les apropiacions audiovisuals com una caixa de resistència al capital simbòlic dominant en aquest context de sobreproducció d’imatges. La radiografia que aquí s’assaja evidencia la necessitat d’augmentar els contrarelats, la vida als marges, tant a la pantalla com fora d’ella, així com de repensar quin és el contracte legal i ciutadà que volem establir tant amb l’espai públic com amb internet, aquest ecosistema que s’ha globalitzat gràcies a la tecnologia mòbil connectada i on cada vegada hi passem més temps. És important que, com a habitants d’aquest “món interfície”, sortim al món o hi incidim des dels nostres cossos, les nostres accions, els nostres pensaments i paraules, per trencar amb els seus règims de virtualitat administrada. L’espai públic i l’ecosistema mediàtic també han de poder ser imaginats i practicats pels seus habitants i per les seves comunitats.»... «Contra els excessos dels mercats [...] , optar pel decreixement i el reciclatge; contra la privatització dels espais i de la mirada, escollir la seva reapropiació pública; en oposició a l’hiperindividualisme, construir les comunitats, les xarxes ciutadanes a venir».
El cel no és per a tothom Anagrama, 2018 pvp: 22.90 €
L'ull i la navalla Arcàdia, 2018 pvp: 22 €
I finalment arriba: Flâneur publica l’Austerlitz de W. G. Sebald gràcies a la traducció d’Anna Soler. Només amb el títol, aquesta obra ja ens fa saber que ens espera una immensa lectura. Perquè aquí Austerlitz és un lloc (l’Estació), és el personatge (interlocutor del narrador) i és el llibre. A partir d’aquí podem desbrossar els viaranys del relat que no són altres que els que ronden entre la geografia i la vida personal, entre els llocs i les persones. I és aquest transitar encuriosit i atent el que permet reviure les experiències a partir de l’observació del detall, d’escoltar els refilets de l’entorn. I si aquesta és l’actitud del protagonista, aquest tal Austerlitz solitari que en la recerca somnàmbula de la seva identitat queda abocat a una mena d’apatia vital, s’acosta més a la resignació que a l’esperança, perquè l’intent de construir un nou jo sempre resulta il·lusori, gairebé diríem que es un esforç caducat, una confiança feta parracs. El narrador escolta i pren nota de les crides d’Austerlitz, i és aquesta insistència a donar testimoni, el que permet a la paraula fer front a l’oblit: enregistrar la vulnerabilitat que protagonista, narrador i lector comparteixen davant la realitat. A disposició del Sebald més genuí, la coberta de l’estació d’Austerlitz esdevé símbol de la memòria: bigues i vidre, per on entra la llum alhora que impedeix veure el cel si mirem amunt. Marta Ramoneda i Molins
Austerlitz Trad.: Anna Soler Horta Flâneur, 2018 pvp: 25 €