Setembre 2019 - Número 27
Lectures de La Setmana
Ian McEwan
Ali Smith
Eider Rodríguez
Irene Solà
Màquines com jo
Tardor
Un cor massa gran
Canto jo i la muntanya balla
Ens trobem a Londres, als anys vuitanta del segle XX, on alguns fets històrics han estat alterats i on s’han inclòs uns quants elements dels nostre futur i alguns més del que encara no ha arribat. Charlie acaba de perdre la seva mare i amb l’herència decideix fer-se un bon regal: un dels primers humans artificials programats per servir als tristos mortals que ja no saben com resoldre la seva vida quotidiana, el seu nom és Adam. La Miranda, la jove veïna d’en Charlie amb qui acabarà tenint una complicada relació sentimental, és convidada a compartir l’entusiasme d’aquesta nova joguina que aviat canviarà la vida de tots. Mentrestant, un destacament especial britànic parteix per recuperar les illes Malvines, misió que fracasarà estrepitosament, i l’Alan Turing continua investigant centrat en el desenvolupament de la intelligència artificial i amb un interès especial amb la colla d’Adams i Eves (la versió femenina de l’Adam) que s’han fabricat recentment i que comencen a donar problemes perquè van més enllà dels seus límits programats. Als primers passos de l’Adam, s’aniran afegint noves habilitats i nous pensaments, així com un enamorament que obre les portes al conflicte moral amb els humans als quals pertany, provocant situacions que van de la comicitat a la inquietud.
Batejada com la primera novel·la postBrexit, Tardor, de l’escocesa Ali Smith, inaugura un quartet literari que reforumula la literatura britànica del segle XXI amb una prosa que ens empeny a preguntar-nos sobre com experimentem la durabilitat del temps. Al centre de la història hi trobem la relació d’amistat entre l’Elisabeth, jove professora d’universitat, i en Daniel, un excèntric veí aficionat a l’art que passa els seus últims dies en una residència. Mentre en Daniel somia en ser arrossegat nu a una platja paradisíaca i transformar-se en arbre, l’Elisabeth el visita regularment per llegir-li en veu alta. Però la història amaga molt més que una amistat inusual. El lligam entre tots dos protagonistes es veu reforçat per la figura de Pauline Boty, una artista del moviment pop britànic, antiga amiga d'en Daniel i sobre la qual l'Elisabeth escriu la tesi. L’obra de Boty, i la lectura política que en fa l’Elisabeth embolcallen una novel·la episòdica que ens mostra en segon pla com creix la xenofòbia a la societat britànica, com es construeixen tanques electrificades per separar-nos a «nosaltres» d’«ells» i com el resultat del referèndum ho contamina tot, com si es tractés d’una taca d’oli que no deixa de créixer.
L'autora basca Eider Rodríguez presenta aquest grapat de contes escrits per separat però que formen un conjunt coherent i amb evidents vincles temàtics. Així mateix, és una de les apostes més esperades i premiades de la réentré literària. Aquesta antologia té tots els ingredients necessaris per captar l'atenció dels lectors més exigents a les seves pàgines. La lectura dels relats permet empatitzar amb els personatges i albirar com Rodríguez s'erigeix com una autèntica mestra a l'hora de plasmar sense artificis i de manera orgànica les interioritats humanes. Les històries més quotidianes es converteixen en bufetades emocionals i els seus protagonistes tenen actituds que resulten molt familiars. Un exemple d'això és el relat que dona títol al llibre. Els protagonistes d'aquesta història són un matrimoni separat que comparteix un passat important i una filla. La vida i les seves circumstàncies els portarà a una situació límit que els aproparà novament d'una manera especial i trista a la vegada. Cada relat és una finestra a un ventall de diferents personatges que oculten profundes ferides o un passat, que com el mític Sísif arrosseguen eternament. Noèlia Picazo
Si aquesta ressenya aspirés a ser fruit d’un exercici de síntesi, hauria llençat la tovallola. El cavall guanyador es converteix en el que podria ser una enumeració anàrquica, més que no pas una descripció, dels diferents estadis que vaig travessar quan vaig cloure el text de Solà. Pot semblar contradictori que parli de clausura quan l’autora ens convida contínuament a transitar un camí que condueix a unes esplanades verdes per damunt de les quals flota un cel totalment serè. Però evitaré també una explicació en detall, excessivament sentimental, amb la intenció que el meu entusiasme no enteli la qualitat i la precisió de la seva narrativa; sobretot, la seva originalitat. Parla la pluja, l’eco de les muntanyes. Hi ha molta teatralitat en les seves paraules. Els habitants d’aquell paratge incert també xerren, parlotegen de la seva història i hi voleteja una educació sentimental que s’alça sobre un batec de veus en el temps. El llibre és un homenatge a aquestes veus. Tots aquests elements reunits donen lloc a un viatge meravellat i meravellós. Neix, al mig d’aquest viatge, una serralada que permet que el lector pugui respirar amb cada frase, dir amb ella: «M’omplo de l’aire fresc i alegre d’aquest migdia». Andrea Toribio
Elisabeth Massana
Neus Botellé
Màquines com jo / Máquinas como yo Trad.: Marc Rubió / Jesús Zulaika Anagrama, 2019 pvp: 20.90 € €
Tardor Trad.: Dolors Udina Raig Verd, 2019 pvp: 19 € €
Un cor massa gran / Un corazón demasiado grande Trad.: Pau Joan Hernàndez Periscopi / Random, 2019 pvp: 19 € €
Canto jo i la muntanya balla / Canto yo y la montaña baila Trad.: Concha Cardeñoso / Anagrama, 2019 pvp: 16.90 €