La Central ... not of an age, but for all time

Març 2013 Número 01

... not of an age, but for all time Potser Shakespeare aconseguí vèncer el temps, tirà cruel contra el que calia combatre, molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que tenen por, molt llarg per als que es lamen­ ten, molt curt per als que festegen… Però, què és el temps?

Benvinguts al nostre particular viatge per esbrinar-ho.

Ramón Andrés, Rodrigo Fresán, Valèria Gaillard, Yuri Herrera, David Jou, Alexis Nolla, Josep Olesti, Damián Ortega, Mireia Pérez, Sergi Puyol, Joan Tarrida, Marc Torices, Irkus M. Zeberio.

2

La Central del MNCARS Ronda de Atocha, 2 28012 Madrid T. 917 878 782 La Central de la Fundación Mapfre Paseo de Recoletos, 23 28004 Madrid T. 917 020 237 La Central de callao Postigo de San Martín, 8 28013 Madrid T. 917 909 930 La Central Mallorca, 237 08008 Barcelona T. 934 875 018 La Central del Raval Elisabets, 6 08001 Barcelona T. 933 170 293 La Central del Macba Plaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona T. 934 125 908

Mallorca, 237. 08008 Barcelona cafeteria@lacentral.com

La Central del MUHBA Baixada de la Llibreteria, 7 08002 Barcelona T. 932 690 804

Acadèmia 2012-2013

La Central de LA FILMOTECA Plaça de Salvador Seguí, 1 08001 Barcelona T. 933 298 455

Informació: www.lacentral.com Inscripcions: academia@lacentral.com Contingut i desenvolupament dels cursos: joantrejo@lacentral.com

octubre

novembre

desembre

gener

febrer

març

abril

maig

juny

Curs d'Escriptura

www.lacentral.com Twitter @La_Central_ @LaCentralenMad Facebook La Central El Cafè de La Central La Central de Callao El Bistró de La Central

la central

/ març 2013

1r quadrimestre Narrador i personatges Borja Bagunyà

2n quadrimestre Espai i temps Jorge Carrión

Curs de Literatura 1r quadrimestre Sam Abrams i Joan Trejo

2n quadrimestre Sam Abrams i Joan Trejo

Tallers Tardor 2012 Literatura + Notícies = Crònica Robert Juan-Cantavella

Hivern 2013 Foto-narració Laia Quílez

Primavera 2013 Els diners i la literatura Margarida Casacuberta

Gabinets Tardor 2012 Gabinet de lectura Marta Ramoneda

Hivern 2013 Gabinet de lectura Marta Ramoneda

Primavera 2013 Gabinet de lectura Marta Ramoneda

Tardor 2012 Gabinet de clàssics Marta Ramoneda i Àngel Martín Arroyo

Hivern 2013 Gabinet de clàssics Marta Ramoneda i Àngel Martín Arroyo

Primavera 2013 Gabinet de clàssics Marta Ramoneda i Àngel Martín Arroyo

Tardor 2012 Gabinet de lectura de textos teatrals Joan Flores i Elisabeth Massana

Hivern 2013 Gabinet de lectura de textos teatrals Joan Flores i Elisabeth Massana

Primavera 2013 Gabinet de lectura de textos teatrals Joan Flores i Elisabeth Massana

3

editorial

Un espai pel temps

Índex Literatura Còmic Assaig Art i Arts escèniques Miscel·lània Infantil i juvenil inclassificats

4 12 14 21 25 28 30

Crèdits Editor Edicions la Central, 2013 Coordina Fani Manresa Núria Solsona

Si avui algú ens demanés com definir el temps, és probable que la majoria ens inclinéssim a pensar que la resposta més afortunada cal buscar-la dins l’àmbit del coneixement científic, ja que al llarg del darrer segle les diferents disciplines que s’hi comprenen han pres un camí que l’han convertit en un nou i decisiu gen de la nostra cultura. Però potser la història del temps va néixer lligada més aviat al temps històric o al temps com a història; va sorgir de la preocupació per l’espai que ocupem dins la successió dels esdeveniments i la importància de la seva extensió; una extensió que hem volgut quantificar i qualificar, per després categoritzar i atribuir-li un valor final. Bon exemple d’aquesta preocupació és la presència pertinaç que té en la literatura, en versos com els que escriví Ben Jonson respecte a Shakespeare, aquell Home no d’una època, sinó de tots els temps, culminació del mèrit de romandre present, de perpetuar-se, de parar tots els rellotges, de guanyar la partida al temps...

Ja fa tres mesos que vam estrenar el nostre diari amb un «Catàleg de meravelles» per passar un hivern més càlid. Estem convençuts que cap esforç és poc quan es tracta de facilitar el tràfic de mercaderies literàries,

Joan Casaramona

tenint en compte que els lectors som un gènere insaciable. Per tot això tornem a ser aquí.

Aquesta segona vegada –i no serà la darrera!– hem volgut dedicar un espai al temps.

Tot just començar-nos a preguntar què és el temps, se’ns va obrir un món de possibilitats i inquietuds –més d’un ens va assenyalar: però a quin temps us esteu referint?–.

Així que, amb l’ànim de descobrir tots els temps de la història del temps, vam acórrer a experts músics, científics, artistes, editors, escriptors, il·lustradors i traductors –tots ells apreciats i admirats en aquesta casa– els quals ens van oferir magnífiques respostes, aclarir alguns dubtes i eixamplar-ne d’altres, però sempre il·luminant una mica més el nostre camí de lectors. Per la nostra banda, els llibreters ens hem preocupat per les inclemències atmosfèriques, l’enigmàtic moment del descans al futbol, pels llibres més actuals que discorren sobre els assumptes més actuals i també, a manera d’antídot, pels més atemporals. Ens hem aventurat a obrir-vos la porta per oferir consol a les vostres tribulacions passionals i a més, ens hem permès suggerir-vos una col·lecció d’objectes imprescindibles per estar ben aixoplugats del mal temps.

Redacció Silvia Aymí Neus Botellé Nacho Caballero Jesús Casals Álex Cerrudo Ana Cibeira Marta Hereu Martín López-Vega Fani Manresa Àngel Martín Elena Martín Elisabeth Massana Marc Navarro Daniel Parellada Cristina Pérez Meritxell Ral Antonio Ramírez Abel Ramon Marta Ramoneda Armando Sousa Mireya Valencia Disseny gràfic Hermanos Berenguer Impressió Rotimprés D.L: B. 33754-2012 Imatge de la portada Stanley Kubrick: Commuters in train station, Chicago, 1949 Look Magazine Photograph Collection.

4

literatura

Varlam Shalámov Relatos de Kolimá, vol.5: El guante o RK-2 Minúscula, 2013 pvp: 19,50 €

Georges Perec El Condotiero Anagrama, 2013 pvp: 17,90 €

Roberto Arlt Los siete locos. Los lanzallamas Valdemar, 2013 pvp: 17,90 €

John Fante Plens de vida Edicions 1984, 2013 pvp: 15 €

Victor Serge El caso Tuláyev Capitán Swing, 2013 pvp: 18,50 €

la central

/ març 2013

Yuri Herrera Cal saber escoltar L’escriptor mexicà Yuri Herrera (Actopan, 1970) ha publicat contes, articles, cròniques i assajos, però sobretot se’l coneix per les seves dues novel·les Trabajos del reino (premi Binacional de Novel·la Border of Words i premi Otras voces, otros ámbitos a la millor novel·la en castellà de 2008) i Señales que precederán al fin del mundo (2009), ambdues publicades per l’editorial Periférica, la mateixa que acaba de publicar La transmigración de los cuerpos, una narració singular, amb ingredients de novel·la apocalíptica i policial i, sobretot, mostra d’una capacitat narrativa única, d’un llenguatge exuberant i precís, d’un narrador imprescindible de la novel·la en castellà actual.

Hem parlat amb ell sobre el seu darrer llibre.

Tot el que succeeix a les teves novel·les és versemblant, però sembla que persegueixes més allò al·legòric que allò realista. No pretens retratar uns personatges del temps actual, sinó personatges que el simbolitzin. Això no deixa de ser una responsabilitat del novel·lista, que no sempre s’accepta… ¿Què suposa per a un escriptor assumir aquest repte? Quina creus que és la pretensió última de les teves novel· les?

No penso en aquests termes, sinó en explicar una història. La resta és el resultat de l’observació, d’aprendre a escoltar, i de què se’n fa d’això i de les nostres lectures i de les nostres obsessions.

En les teves novel·les és fàcil reconèixer homenatges a textos clàssics, des de petites referències a la pròpia estructura. Quina és la proporció perfecta entre literatura i realitat en la teva escriptura?

La realitat es filtra a l’escriptura tant si ho vull com si no, imprimeix certa tensió, incorpora certs temes, a mode d’infiltrats.

L’afany universalista de què parlem és compatible amb l’arrel profundament mexicana

dels teus llibres. Creus que un escriptor pot influir en el seu temps? Quina és la teva visió del M ­ èxic actual?

Sí, un escriptor influeix, però no en el temps més immediat. Les novel·les no tenen el mateix impacte que, per exemple, els diaris; exigeixen més temps. Pel que fa a Mèxic, en aquests moments no sóc gaire optimista quan miro bona part de la nostra classe política i la nostra classe empresarial cada vegada més cínicament integrades amb la classe c­ riminal.

Però tinc clar que el país és molt més que ells.

Quin seria l’equivalent a l’epidèmia de La transmigración de los cuerpos a la nostra ­realitat d’avui?

Bé, a més de les epidèmies reals que no solen atendre’s perquè són malalties de la pobresa (és a dir, que no són prioritàries per a les grans potències), hi ha una desconfiança permanent cap als estranys.

Una de les coses que crida més l’atenció a la teva novel·la és el llenguatge. Fins a quin punt creus que és important per a un escriptor l’oïda, la capacitat de recollir i transformar el llenguatge del seu temps, i de quina manera el treballes perquè, sense perdre ni una mica d’oralitat, no perdi la seva intel·ligibilitat?

S’ha de saber escoltar, però després fer-ne alguna cosa, d’allò que s’escolta; l’oralitat és matèria primera per fer literatura, però s’ha de complementar amb la història i el seu ritme, no n’hi ha prou amb transcriure.

Parlant de llenguatge, a la novel·la hi ha fragments en què se satiritza el dels poderosos, cada vegada més pobre (sense anar més lluny, ja ningú escriu discursos en pentàmetres iàmbics, com feia Lincoln)… Aquesta crítica al llenguatge oficial és una constant en la literatura del darrer segle. Com creus que afecta a l’escriptor el fet d’estar envoltat d’aquests llenguatges (l’oficial, el publicitari) i a la ma-

5

literatura

nera amb la qual el lector interpreta la teva escriptura? És un material que ha de ser atès, ironitzat, transformat en alguna cosa més. No ens hem de deixar sotmetre per aquests llenguatges, però en ells hi ha una gran riquesa en termes de com s’expressen els poderosos i els seus corifeus, que és un tema que m’interessa molt.

Com aconsegueix fer política sense fer propaganda, un novel·lista?

Assumint que la política ja hi és, en la manera d’entendre les relacions humanes, en la manera que té cadascú de representar-les; així no és necessari caure en la temptació partidista, que és la que porta a la propaganda.

Les teves novel·les em sembla que no cauen a la trampa de delectar-se en les desgràcies dels seus personatges, (tot i que aposten pels «antiherois»), sinó que d’alguna manera els busquen la vessant heroica, busquen una redempció real, la «seva» felicitat. Intentes sempre que els teus personatges no es rendeixin?

Els vaig seguint. A l’inici tinc una idea de per on pot créixer la història amb aquests protagonistes, però arriba un moment en què aquests plans inicials es transformen en funció de com creixen els personatges que, sí, sempre intenten sobreviure.

Aquesta entrevista es publicarà al diari d’una llibreria. Em podries dir què estàs llegint en aquests moments? Em podries recomanar alguna de les teves últimes lectures?

Vaig rellegir una fantàstica novel·la del 2002, Rainey, el asesino, d’Héctor Manjarrez, publicada per l'editorial ERA, impecablement escrita, sarcàstica; fa burla de nacionalismes i gent fina de mena. També llegeixo Vergüenza, de la peruana Patricia de Souza, un llibre autobiogràfic, escrit amb un virtuosisme poc comú; és com escoltar música feta d’imatges de joventut. I fa unes setmanes vaig acabar de llegir La torre y el jardín, d’Alberto Chimal, el seu llibre més ambiciós i sens dubte un dels més importants de la literatura mexicana ­recent.

Martín López-Vega

La transmigración de los cuerpos Yuri Herrera (Actopan, México, 1970) tiene una capacidad singular para crear personajes vivos y al mismo tiempo arquetípicos, para involucrarlos en tramas a la vez realistas y alegóricas, y hacerlo en novelas que admiten varios niveles de lectura simultáneos narradas con un lenguaje deslumbrante, hecho a medias de una capacidad narrativa poderosísima y de un oído para la oralidad que muy pocos escritores poseen. Y todo ello sin necesidad de que su obra participe en ninguna clase de polémica etiquetística de esas que tanto gustan en nuestro tiempo: es como un meteorito llegado del espacio exterior de los escritores clásicos.

Si en Trabajos del tiempo, su primera novela, indagaba en las interioridades de un shakespeariano compositor de corridos metido de lleno en el narco, y en Señales que precederán al fin del mundo, su brillante segunda entrega, Makina, la protagonista, recorría la frontera entre México y Estados Unidos en un viaje en busca de su hermano que recordaba las nueve etapas de los mitos precolombinos, en La transmigración de los cuerpos, la brillante confirmación de que nos encontramos ante uno de los grandes narradores de nuestro tiempo, levanta, en un escenario medio apocalíptico, una especie de retablo del juicio final repleto de personajes que han olvidado cuál era su función en ese retablo para buscarse la vida lo mejor que pueden de acuerdo con sus apetitos y ambiciones.

Herrera aprovecha el decorado de una misteriosa epidemia («Por todas partes rebotó la historia de que en un restorán dos hombres que no se conocían entre sí habían empezado a escupir sangre y casi simultáneamente se habían derrumbado sobre sus mesas. Entonces fue que salió el gobierno a declarar Creemos que la epidemia –y fue la primera vez que usaron la palabra– puede ser un poco más agresiva de lo que habíamos pensado...») para descontextualizar a una serie de personajes memorables (El Alfaqueque y La Tres Veces Rubia sobre los demás, pero no solo) y de ese modo, arrancándolos de su cómoda y anodina cotidianidad, ponerlos en marcha y activar sus miedos y sus deseos, sus recursos y sus incapacidades. Una novela que podría ser la primera tragedia griega policíaca y que se resiste a ser resumida: como las grandes obras, se desborda a sí misma.

Denton Welch Primer viaje AlphaDecay, 2013 pvp: 22,90 €

Ilya Ehrenburg Julio Jurenito Capitan Swing, 2013 pvp: 18,50 €

Robert Louis Stevenson L'emigant amateur L'Avenç, 2013 pvp: 16 €

André Gide Diario Alba, 2013 pvp: 12 €

M. L.-V.

La transmigración de los cuerpos Periférica, 2013 pvp: 16 €

Julien Gracq Capitulares Días contados, 2012 pvp: 13€

6

literatura

Jim Thompson

Benjamin Black Venganza Alfaguara, 2013 pvp: 19,50 €

Aquí y ahora

Maj Sjöwall Los terroristas RBA, 2013 pvp: 18 €

J.M.G Le Clézio Revoluciones Adriana Hidalgo, 2013 pvp: 23 €

W.C. Heinz El profesional Gallo Nero, 2013 pvp: 21 €

Gerhart Hauptmann L'heretge de Soana Adesiara, 2012 pvp: 14 €

la central

/ març 2013

Jim Dillon, álter ego de Thompson y narrador de Aquí y ahora, no tiene demasiada suerte: una gran familia que mantener, un padre internado en un manicomio, un trabajo mal remunerado en una fábrica de aviones, tuberculosis crónica y problemas con el alcohol.

Aún así, es escritor, algo a lo que no piensa renunciar aunque tenga que despertarse a las cuatro de la madrugada para ponerse a escribir. Ha tenido un éxito relativo con algunos relatos, pero quiere algo más que eso, quiere escribir buenas novelas y hacer oídos sordos a su madre que le pone como ejemplo a Jack London y su escritura en un barco pesquero como paradigma de escritor en condiciones extremas. Y así lo hará Dillon: la escritura será su bastión infranqueable, su meta a conseguir y lo que mantendrá su espíritu a flote.

La situación económica y social del país no ayuda; todavía quedan secuelas de la Gran Depresión y la Segunda Guerra Mundial lleva a muchos jóvenes a alistarse a lo que puede ser una muerte segura. El comunismo es una amenaza y los intelectuales son interrogados, llevados a juicio y, en muchos casos, encarcelados. El mismo Dillon no se libra de un interrogatorio del FBI en su trabajo por su afiliación al partido en los años treinta.

Formalmente la novela es una mezcla de desesperanza y poesía que emociona a la vez que exaspera, una purga de los demonios que el autor lleva dentro y que constituye además la génesis de la construcción de unos personajes que serán la semilla de los muchos que vendrán después, víctimas y psicópatas inspirados en su realidad cotidiana, protagonistas cuyo autoengaño es el reflejo de una sociedad basada en las apariencias. Aquí y ahora, escrita en 1942 en tan solo diez días y en una habitación de hotel pagada por su editor, es la mejor forma de entrar en el mundo de Jim Thompson.

James Sallis equipara a Thompson con Dostoievski, y con toda la razón. Si leemos

cualquier carta de Dostoievski o fragmento de su diario, vemos la misma pulsión creativa que en Thompson, una carrera a contrarreloj para entregar a tiempo los escritos y conseguir dinero, una lucha feroz contra la enfermedad y la desesperación por alimentar a una gran familia; vidas paralelas en tiempos y geografías totalmente antagónicos, con un resultado que va a permanecer en la historia literaria como referente para entender sus épocas respectivas.

Stanley Kubrick, quien siempre prefirió trabajar con escritores y tenía a Thompson como uno de sus favoritos, lo eligió como guionista para los guiones de Atraco perfecto y Senderos de gloria. Muchas de sus novelas han sido adaptadas al cine: La huida, Los ti­ madores, 1280 almas, El asesino dentro de mí; algunas se han convertido en piezas clave de la historia cinematográfica y, alguna, como El asesino dentro de mí, de Burt Kennedy, provocó a Thompson una trombosis que lo dejó sin habla.

Cuando murió en 1977, a los setenta años, sus veintinueve novelas estaban descatalogadas. Es difícil saber quién fue en realidad el escritor, pues, sin duda alguna se reinventaba constantemente y se fundía en sus propios argumentos. Tampoco llegó a saber nunca que su obra tendría una segunda vida que lo encumbraría entre los grandes del género.

A veces el genio tiene que ser destilado para que la sociedad se de cuenta de lo que ha tirado a la basura y pueda ser recuperado.

Neus Botellé

Aquí y ahora RBA, 2012 pvp: 27 €

7

literatura

Emmanuel Carrère Limónov Difícilmente se puede sentir la menor simpatía por Limónov: seguro de ser el más genial de los poetas, detesta a Nabokov, su obra y a sus lectores; envidia y despotrica contra Brodsky sin ocultar que lo hace solo por envidia; firma sus dedicatorias como «el Johnny Rotten de la literatura» pero, más que literato, se siente hombre de acción. Enérgico y pendenciero, es un perdedor decidido a convertirse en antihéroe; en la habitación de un hotel de mala muerte de Manhattan sodomiza con furia a su hermosa mujer mientras insulta el rostro de Solzhenitsyn que le muestra la televisión americana: «!es a ti a quien enculo!», le grita. A pesar de la repulsión que provoca, uno no puede dejar de seguir sus peripecias: hijo de un carcelero del KGB, su vida de joven proletario y delincuente transcurre en las calles grises y sin esperanza de Jarkov, Ucrania.

Son los años de la nomenklatura de Brezhnev.

Escapa del psiquiátrico para vivir en Moscú entre los poetas underground, rabiosamente enfrentado a los escritores oficiales, lacayos del partido. Logra emigrar a Nueva York. Vive como un clochard. Homosexual por desesperación. Seduce a la criada pensando que ha conquistado a la rica heredera y se convierte en sirviente de un millonario ilustrado. Relata sus desventuras en una novela sórdida y licenciosa que finalmente publica en París Jean Jacques Puvert, el célebre editor de Sade; allí se convierte en escritor de culto sin dejar de ser polémico y extremo en todas sus manifestaciones. Hastiado del mundillo literario, propone fusilar a Gorbachov y se involucra a fondo con la causa Serbia, acompañando a la siniestra banda del líder paramilitar Arkan; más tarde en Moscú funda el Partido Nacional Bolchevique, a la vez pardo y rojo, y acaba en prisión por participar en un golpe de Estado. Ferviente opositor a Putin, finalmente se gana el respeto de los demócratas más intachables: Anna Politkosvkaya, Gary Kasparov y Elena Bonner, la viuda de Andrei Sajarov.

Carrère afronta el riesgo que supone la biografía de un personaje vivo tan increíble como Limónov, alguien del todo inasible que elige siempre el lado más salvaje en una alucinación sin reposo. Y lo logra de manera brillante gracias a que, además, entrelaza dos relatos paralelos: por un lado, nos enseña su propia ambigüedad frente al personaje, los vaivenes de la atracción-repulsión con la que sigue, siempre con respeto y a veces con simpatía, las aspiraciones del poeta y guerrillero mundano, los anhelos de juventud a los que se mantiene fiel con una autenticidad casi ascética que también está presente en sus impulsos más detestables; por otro lado, nos ofrece un retrato penetrante de la vida en Rusia, desde Stalingrado hasta Putin, mostrándonos un mundo completamente roto, desesperado, y al tiempo intenso y sin complacencias.

Si las páginas sobre el underground de Moscú y la vida de los inmigrantes rusos en Nueva York parecen extraídas de una novela de aventuras, los últimos capítulos dedicados a los años convulsos que siguieron a la caída del régimen y a la formación de los grupos de jóvenes contestatarios que capitaneaba Limónov, son agudos y reveladores. Un libro fascinante: Dostoievski en el siglo XXI.

Alexandr Herzen El pasado y las ideas El Aleph, 2013 pvp: 35 €

Vincenzo Consolo La herida de abril Traspiés, 2013 pvp: 16 €

Antonio Ramírez

J.R. Ackerley Mi hermana y yo Sexto Piso, 2013 pvp: 23 € Limónov Anagrama, 2013 pvp: 19,90 €

8

literatura

Miqui Otero

Jeffrey Eugenides

La cápsula del tiempo

La trama nupcial

Carles Terès Licantropia Edicions 1984, 2013 pvp: 16,50 €

Michael Chambon Avinguda Telegraph Àmsterdam, 2013 pvp: 23,90 €

Cynthia Ozick Cuerpos extraños Lumen, 2013 pvp: 19,90 €

Junichiro Tanizaki Las hermanas Makioka Siruela, 2013 pvp: 24,95 €

Times are changin’, como decía aquel. ¡Tú dirás! Tanto que me atrevería a decir que todos estos constantes y poderosos cambios nos conducen a una profunda incertidumbre ante el futuro. Si bien es cierto que la duda es una constante en la historia de la humanidad, no es menos cierto que durante un tiempo nos creímos la idea del progreso hacia un futuro mejor. Una idea que de pronto se ha desvanecido demostrando que no hay línea recta posible, que en el fondo nos toca decidir desamparados ante el vacío.

La cápsula del tiempo es un juego que va por ahí: TÚ eres el protagonista y tendrás que decidir qué pasará en la página siguiente, empezando por si coges o no un móvil que hay en las vías del metro. Como esos libros que leíamos de pequeños y de jóvenes pensando –qué ingenuos– que todo era posible en las mil y una opciones que nos ofrecía la historia. Pero esta estructura está al servicio de la idea de fondo, de la conclusión inequívoca de que todo es tan complicado que cuando nos damos cuenta de que estamos acompañados en este periplo descubrimos la fuerza de las casualidades, las anécdotas y los secundarios de lujo que podrían generar su propia novela. Además, la podríamos leer de forma lineal y el conjunto de las imágenes nos ilustraría una historia tan brutal que dudaríamos de la continuidad del tiempo, e incluso el protagonista (que, recordémoslo, eres TÚ) cogería más fuerza. Estamos ante una caja de sorpresas, un regalo formidable, un triunfo de la voluntad que mezcla tiempo, personajes e historias; géneros como el romántico, el detectivesco y la psicodelia, que incluye homenajes a Barcelona y que evoca las inquietudes de nuestra época, así como de unas generaciones marcadas por el desasosiego.

Dicen que todo lo bueno se hace esperar, y bien cierto es en el caso que ahora nos ocupa: llega la nueva novela de Eugenides La trama nupcial; con su llegada, la leemos, y al leerla, nos deslumbra.

La literatura constituye el motor de esta historia de enamorados tan poco sentimental y la recreación de la vida estudiantil en el campus campus universitario, un buen escenario literario. Pero aquí la literatura nos lleva mucho más allá: el escenario persiste, salpicado de viajes a París, Grecia o la India, en esos años universitarios durante los cuales formamos nuestra biblioteca, cuyos libros, aquí, sirven para presentar a los personajes. Un estudio sobre la historia del amor en la literatura, una reflexión acerca de cómo pueden vivirse hoy estas historias y cómo puede un escritor contemporáneo contarlas. La novela romántica del XIX pasada por El discurso amoroso de Barthes.

Con su escritura diáfana y realista pero íntima en tono y gradación, Eugenides nos relata la llegada a la mayoría de edad de Madeleine, estudiante de literatura, blanca, guapa, algo ingenua, bien situada; Mitchell, bondadoso estudiante de teología, que se debate entre el apego a lo material y su aspiración casi mística a acercarse a Dios; Leonard, pobre pero brillante estudiante de biología y filosofía, acuciado por su tendencia depresiva. Y con ellos, el latente interrogante acerca de la complejidad del deseo, que ni el más calculado estudio semiótico puede depurar.

Mis expectativas se han visto cumplidas; no así las de los ya graduados protagonistas en su coming of age, cuando descubren que el amor no es otra cosa que soledad extrema y deben afrontar la paradoja. Considero un logro del autor convertir la formación cultural en materia literaria, como una forma crítica de plantar cara a la ignorancia.

Daniel Parellada

Nuruddin Farah Nudos Siruela, 2013 pvp: 24,95 €

la central

/ març 2013

La cápsula del tiempo Blackie Books, 2013 pvp: 21 €

Marta Ramoneda

La trama nupcial Anagrama, 2013 pvp: 23,90 €

9

literatura

El temps que ens queda

Carlos Marzal La arquitectura del aire Tusquets, 2013 pvp: 17 €

Poesia i temps: definir l'indefinible Tempus fugit Ja els poetes presocràtics –considerant com podem considerar que moltes de les seves dissertacions filosòfiques foren també filològiques, i que donaven sentit a segons quins conceptes a través de la paraula– manifestaren la molèstia pròpia del qui forceja per definir l’indefinible: no saber com dir el temps.

El joc que s’està jugant, el nucli, l’aigua... Els elements físics es conjugaven amb els conceptes per intentar explicar el que veien quasi indefinible: la vida.

Carpe Diem ‘Somos el tiempo que nos queda’, diu Caballero Bonald; matar el temps; el poema d’Auden que comença amb un terrible, elegíac, extàtic i gràfic ‘Stop all the clocks’; ‘dóna’m cinc minuts’; ‘Too present to imagine’, deixà dit Robert Frost; temps al temps; les Cançons de la roda del temps d’Espriu; ‘Mirar el río hecho de tiempo y agua / Y recordar que el tiempo es otro río, / Saber que nos perdemos como el río / Y que los rostros pasan como el agua’; ‘diga’m, te’n recordaràs d’aquesta cambra?’...

Collige, virgo, rosas Les variants lingüístiques i líriques al voltant del temps són inabastables: tant endògenes – la busca de les hores– com exògenes –la busca dels minuts–, sembla com si nosaltres, lectors d’un gran engranatge que ens queda gran, només poguéssim moure’ns sobre la busca dels segons, cotejant horitzons, buscant la manera, sense perdre el temps.

Ruit Hora Potser en el fons tots els poetes escriuen un mateix poema, un poema impossible que pretén descriure el joc que s’està constantment jugant, que els presocràtics ja cantaren.

Aquest segon. Aquest minut que ha passat mentre llegies aquest text. Potser la poesia sigui l’única forma possible d’intentar canviar l’ordre de les busques dels rellotges, eixamplar-lo, i omplir el temps que ens queda amb tot allò que realment valgui la pena. El temps que ens queda ha de tenir ales.

Hans Robert Jauss La historia de la literatura como provocación Gredos, 2012 pvp: 27 €

J.M. Caballero Bonald Oficio de lector Seix Barral, 2013 pvp: 23 €

Abel Ramon

Francesc Parcerisas

La primavera a Pequín. Un dietari Des que va acceptar l’oferta d’impartir uns seminaris a Pequín, la primavera de 2011, el poeta i crític Francesc Parcerisas va tenir clar que el seu propòsit seria fer de voyeur, i no pas allò típic que s’espera d’un turista en una ciutat immensa. Les seves passejades pels carrers de la ciutat imperial, els seus somnis o l’intent de traslladar al català la poesia clàssica xinesa (sense necessitat de fer-ne traduccions literals) són els eixos d’aquest dietari farcit d’observacions i d’humor, amb la lliber-

tat que ofereix un gènere que fa compatible pensaments profunds i reflexions quotidianes: des de plantejar-se el preu de l’habitatge a Pequín o la curiositat de tradicions orientals com el consum d’infusions, a reflexions lúcides entorn la «niciesa del món en general i de l’occidental en particular» quan segles enrere «la Xina ja vivia sota un imperi de sofisticació i de refinament».

Jesús Casals

La primavera a Pequín. Un dietari Quaderns Crema pvp: 22 €

10

literatura

Agustí Pons

Salvador Espriu Cicle líric Labutxaca, 2009 pvp: 9,95 €

Espriu, transparent

Francesc Garriga Tornar és lluny Proa, 2013 pvp:16 €

Enric Casasses Diari d'Escània i Univers endins Empúries, 2013 pvp: 16 €

De les més o menys cèlebres Cançons de la roda del temps, al fet mateix de posar per títol a un dels llibres més significatius de la seva insistència poètica Les hores i, sobretot, a l’omnipresència de la figura de la mort –el mur, la vella senyora– al llarg de la seva creació literària, podem afirmar amb rotunditat que, si hi ha un poeta del temps a la literatura catalana contemporània, aquest és Espriu.

Agustí Pons explica al primer capítol de la seva biografia Espriu, transparent, com, des del petit poble d’Arenys, el nen Salvador Espriu a qui son pare duia a les tertúlies del carrer del Bisbe Català, escoltava i recitava de memòria dades històriques i anècdotes diverses del seu poble. Allà, no només va mostrar una capacitat intel·lectual inusitada, sinó que va arrelar una profunda consciència del pas del temps.

A través de les diverses etapes en què va anar desenvolupant la seva capacitat per l’escriptura, el corpus que va anar bastint amb el ‘vidre vell de paraules’, hi hagué dues coordenades que van establir les bases des d’on aixecar-ho tot: temps i espai. Coordenades metafísiques apreses per una mateixa intenció: l’eternitat. Sobta molt un moment de l’en-

trevista que el dia 19 de desembre de 1976 li va fer Joaquín Soler Serrano al programa A fondo.

Seriosíssim Espriu, interpel·lat pels domicilis de la seva vida, el poeta d’Arenys enumera les adreces de les seves cases, amb precisió espacio-temporal significativa. És aquest Espriu conscient, sabedor de la importància de les coses concretes, el qui, malgrat les acusacions d’hermetisme i introversió, acostà les seves idees cabalístiques, religioses, socials i líriques al lector. Una aposta amb el futur que, el temps ho ha demostrat, no ha estat en va.

Pons recorre, al llarg de les pàgines d’aquesta biografia necessària, el recorregut vital del poeta català que fou capaç d’arribar a ser considerat pel Premi Nobel en el seu moment i que va versificar de manera repetida i sublim les coordenades de l’eternitat.

Abel Ramon

Espriu transparent Proa, 2012 pvp: 22 €

John Williams August

August Edicions 62, 2013 pvp:12 €

la central

/ març 2013

Les novel·les de Williams s’han convertit en un fenomen editorial a Europa vint anys després de la seva mort. Després de l’esplèndida Stoner, apareix en català August, una altra obra mestra, centrada en la vida d’Octavi Cèsar, el primer emperador de Roma, que va arribar al poder en una època tèrbola quan el seu oncle Juli Cèsar va ser assassinat.

Es tracta d’una novel·la epistolar construïda a partir de les cartes dels amics i enemics d’aquest personatge dotat d’una intel·ligència

extraordinària que li va permetre poder fer front a les permanents guerres per mantenir l’extensió imperial i a les batalles internes (absolutament ­vigents) en la lluita pel poder.

A més, hi trobem nombrosos documents de l’època, tot i que l’autor es va permetre llicències històriques que fan el relat més clar i apassionant, per oferir així un gran fresc de la vida a la Roma clàssica.

J. C.

11

literatura

I l'escriptor venç Tàntal Sobre el temps a l'obra de Proust, per Valèria Gaillard «[L'església de Sant Hilari] ocupava, si es pot dir així, un espai de quatre dimensions –la quarta era la del temps–, que desplegava a través dels segles la seva nau que, de rengle en rengle, de capella en capella, semblava vèncer i franquejar no solament uns quants metres, sinó èpoques successives de les quals sortia victoriosa». Així descriu el narrador de A la recerca del temps perdut l'església de Combray, una metàfora de l'obra catedralícia de Marcel Proust, una obra que es desenvolupa en el temps com una quête de soi en la qual el narrador cercarà el «temps perdut». Proust no fa referència al temps pretèrit, sinó a la recerca de l'essència d'un mateix, assolida gràcies a una suprema revelació final que es produeix a El temps recobrat, volum que clou el cicle iniciat amb Combray.

Però anem a pams. Einstein va publicar la teoria de la relativitat restringida (1905) seguint les investigacions del seu professor Minkowski, el primer matemàtic en parlar de l'espai i el temps com dues variables estretament lligades. En filosofia, Heidegger va publicar El ser i el temps (1927), on defineix l'home com el Da-sein, el ser llançat a l'existència, és a dir, al temps. Tal vegada Proust no coneixia els treballs ni de l'un ni de l'altre, però sí que participava d'aquesta inquietud que surava en l'aire d'aquell tombant de segle a través del filòsof francès Henry Bergson (casat amb una cosina seva), i es va inspirar en les seves investigacions per desenvolupar les teories que va posar en pràctica a la Recherche.

El temps retratat a la novel·la no és només el temps real, cronològic, sinó que dialoga amb un de subjectiu, un temps psicològic reinterpretat per la memòria com el de les Confessions de Sant Agustí. Així, la Recherche està farcida de ziga-zagues temporals. Aquest temps subjectiu està fet d'accions repetides fixades per l'imperfecte iteratiu que marca un costum, un hàbit.

Amb el passat succeeix el mateix que amb el moviment: es tracta d'una successió de moments immòbils, com un raig d'aigua irisat

del qual –gràcies a un efecte òptic– s'hi poden veure les gotes fixades en l'espai sense que l'ull humà pugui captar-ne el moviment. Aquest temps subjectiu es pot recuperar gràcies a la memòria involuntària, aquella que es desperta per una sensació, una olor, un soroll, un sabor..., i recupera la forma intacte i global del passat, tal com succeeix amb la famosa escena de la magdalena. Per contra, la memòria voluntària falseja els fets que romanen morts per a l'esperit, com quan el narrador recorda angoixat el drama d'anar a dormir sense el bes de la mare. En aquest sentit, Proust segueix de nou a Bergson, que va reivindicar el coneixement que prové, no ja de la intel·ligència, sinó dels records, els somnis, la intuïció...

Com se situa l'escriptor respecte al temps?

El passatge dels nens que juguen enfonsant garrafes d'aigua al Vivonne (símbol de nou del fluir del temps) ens dóna algunes pistes. Aquí el narrador afirma el plaer del llenguatge, que permet una transsubstanciació entre la imatge de l'aigua i la idea de frescor. L'escriptor pot sublimar la realitat a través de l'escriptura.

Transformar el record en «allò altre». Tradueix les seves sensacions i recrea la vida, ja que –com els peixos es cristal·litzen quan el nen llança molles de pa al riu– solidifica les coses i les fa visibles. L'escriptor tradueix les seves sensacions i recrea la vida amb aquestes. Recupera el passat en totes les seves dimensions i el fa etern, fora del temps, en una lògica interna. La mort resulta «indiferent» a l'escriptor perquè ha aconseguit, amb el seu art, anul·lar Tàntal. És immortal.

Marcel Proust Combray Un amor d'en Swann A l'ombra de les noies en Flor (I) Viena, 2009 / 2010 / 2012 pvp: 17,79 € / 19,80 € / 19,50 €

Marcel Proust Por la parte de Swann A la sombra de las muchachas en flor La parte de Guermantes RBA, 2013 pvp: 22 €

Marcel Proust En busca del tiempo perdido, 3 volúmenes Valdemar, 2005 pvp: 123 €

Valèria Gaillard és traductora de l'obra de Proust en català

Marcel Proust A la recerca del temps perdut.

Pel cantó de Swann Labutxaca, 2011 pvp: 14,96 €

Marcel Proust En busca del tiempo perdido (7 volúmenes) Alianza, 2011 Pvp: 13,49 € c/v

12

còmic

Kate Beaton Hark! A Vagrant

La màquina del temps

Guanyador del premi al millor webcòmic en els premis Harvey 2012, Hark! A Vagrant una recopilació de tires còmiques de la canadenca Kate Beaton. A l’obra es combina l’admiració i l’amor per la literatura i la història amb un sentit de l’humor molt fi. Una obra única que demostra que els bons exemples d’humor continuen essent universals.

Ponent mon, 2013 pvp: 23 €

Franz Masreel Mi libro de horas Després de La Ciudad, Nórdica edita per segon vegada en un any a Frans Masereel (1889-1972). L’autor belga va ser un dels artistes més destacats en el camp de la xilografia, tècnica que va portar cap al discurs de la narrativa visual sense la necessitat d’utilitzar cap text. Al pròleg, Thomas Mann es desviu en elogis per a l’obra de Masereel.

1

Nórdica, 2013 pvp: 18 €

Corinne Maier Freud Corinne Maier, psicoanalista y autora de libros como Bonjour paresse y No kid, radiografía en este cómic la figura del influyente Sigmund Freud, desde su nacimiento en la convulsa Viena del siglo XIX a los casos a los que se fue enfrentando para establecer su revolucionario método, pasando por el ascenso del nazismo. Una figura imprescindible, sin duda, para entender la modernidad.

Norma, 2013 pvp: 14,90 € 2

la central

/ març 2013

3

13

còmic

Sergi Puyol y Irkus M. Zeberio Dictadores. Francisco y Leopoldo Ambos autores interpretan un episodio de la vida de dos tiranos. Sergi ha metido al desalmado dictador Francisco (¿Franco?) en un buen tinglado: defender la tierra de la Tercera Gran Invasión Alienígena. Irkus ha dibujado a Leopoldo II de Bélgica cortando manos de esclavos, a esclavos viendo visiones de Tintín y a Tintín buscando elefantes.

Apa Apa, 2013 pvp: 9 €

Daniel Clowes El Rayo Mortal ¿Cómo serían los superhéroes en la vida real?

El Rayo Mortal, considerada como la obra maestra de Daniel Clowes, ha sido recopilada por Mondadori en una edición de gran formato para ser admirada en todo su esplendor. En palabras de Santiago García: «Mucho más que El Quijote de los superhéroes».

4

Mondadori, 2013 pvp: 17,90 €

Jim Woodring La cuerda de laúd (Frank vol.3) 5

6 1. Alexis Nolla / 2. Marc Torices / 3. Mireia Pérez / 4. Irkus Zebeiro / 5. Néstor / 6. Sergi Puyol Una selecció de Toni Mascaró

Fulgencio Pimentel nos trae una nueva aventura del naíf pero no-tan-bueno Frank, el personaje antropomórfico que protagoniza los sueños más perturbadores de su autor, el estadounidense Jim Woodring, considerado uno de los grandes dibujantes que ha dado el cómic underground americano.

Fulgencio Pimentel, 2013 pvp: 32 €

14

assaig

Bruce Bégout De la decència ordinària Edicions de 1984, 2013 pvp: 10 €

Zygmunt Bauman Sobre la educación en un mundo líquido Paidós, 2013 pvp: 15,90 €

Chinua Achebe There was a country Allen Lane, 2012 pvp: 27,15 €

Josep Fontana El futuro es un país extraño Después del impresionante Por el bien del imperio, el profesor Fontana nos presenta un texto breve en el que expresa la preocupación que le provoca la realidad que vivimos y en el que toma plena conciencia del importante rol que todo historiador debe jugar en la situación actual: denunciar las mentiras de la información de los medios de comunicación de masas y a la vez contribuir a reinventar un nuevo futuro.

De este modo, analiza cómo nuestra crisis actual arranca en los años setenta del siglo pasado, cuando se rompieron las reglas que regían un mundo que evolucionaba hacia el progreso del bienestar colectivo y de cómo nos encontramos ante la crisis social de comienzos del siglo XXI; una crisis que no es solo económica, sino la quiebra de un proyecto social que ha comenzado por la privatización de la política y aspira a conseguir la privatización completa del Estado, en una etapa que se caracteriza por la desigualdad económica creciente, la privatización de los servicios sociales, la reducción de los derechos y los sueldos de los trabajadores y las restricciones a la democracia y al derecho de protesta.

Fontana nos recuerda que ningún avance social se consigue sin lucha y que esta solo puede tener éxito cuando se basa en la conciencia colectiva de que no es lícito resignarse a una situación injusta. Este libro nos ayuda precisamente a despertar esta conciencia, necesaria para crear ese país extraño que es un futuro mejor.

Mireya Valencia

El futuro es un país extraño Pasado y presente, 2013 pvp: 19 €

Ricardo García Cárcel

La herencia del pasado

Ricardo García Cárcel La herencia del pasado Galaxia Gutenberg, 2011 pvp: 30 €

la central

/ març 2013

En el presente libro, ganador del Premio Nacional de Historia 2012, García Cárcel analiza cómo se han construido las historias de España, desde la Hispania romana hasta el presente. Partiendo de una concepción plural y oscilante de la memoria histórica, esta es entendida por el autor como el fruto de repetidas mitificaciones y tergiversaciones del pasado. El presente trabajo pretende derrocar algunos de esos mitos y criticar los intentos de monopolizar la memoria oficial

por parte de los poderes establecidos. Se trata de una reivindicación de la ciencia histórica como lucha contra la instrumentalización de la memoria; un intento de abandonar los prejuicios y los complejos, en el que prima la voluntad de saber frente a la tendenciosidad. Un ejercicio de racionalización, un «­trabajo de toda la vida», en palabras del ­autor, y en definitiva un homenaje personal a la historia.

Marta Hereu

15

assaig

Jonathan I. Israel La ilustración radical por Josep Olesti Desde su aparición en 2001, el libro de ­Jonathan I. Israel (de hecho, primera pieza de un tríptico que se completa con los dos volúmenes Enlightenment Constested y Democratic Enlightenment. Philosophy, Revolution and Human Rights. 1750-1790, se ha situado en el epicentro de un interés renovado por el pensamiento ilustrado. Las razones son fáciles de entender. La obra de Israel modifica significativamente algunas de las asunciones tradicionales de los estudiosos sobre la Ilustración y amplía su perspectiva, de manera que, para los especialistas, representa un auténtico reto historiográfico, y para los no especialistas, rescata del dominio restringido de los connaisseurs una cantidad impresionante de autores de segundo orden, transformando la fisionomía de un paisaje que, hasta entonces, les podía parecer bastante familiar.

A los especialistas les dice que cabe subrayar el carácter supranacional del movimiento (a diferencia de, por ejemplo, un J.G.A. ­Pocock, que enfatiza la diferencia de las tradiciones nacionales); que hay que subdividir la Ilustración en dos grupos (sin contar a los adversarios): moderados y radicales (recuperando una etiqueta que había inventado M. Jacob en la estela de los trabajos de F. Venturi­); que los ilustrados radicales se articulan sobre todo en torno a la figura de Spinoza (en detrimento, por ejemplo, de Hobbes); que, por esta razón, es necesario adelantar la fecha de su nacimiento a 1650 (Paul Hazard la situaba a finales del siglo XVII) y también la de su consolidación (1750); y que debemos desplazar su centro de gravedad desde Inglaterra y Francia (que según las tesis tradicionales representaban respectivamente cuna y altavoz de la Ilustración) hasta Holanda.

A los no especialistas, Israel les descubre a un conjunto de autores fascinantes, entre los que destacan, por poco conocidos, los del subsuelo holandés: el que fuera profesor de latín de Spinoza, Franciscus van den Enden,

autor de unas impactantes Proposiciones po­ líticas libres (publicadas en castellano por El Cuenco de Plata), torturado y colgado en la Bastilla por conspirar contra Luis XIV e intentar establecer una república en Normandía –«debemos alejar de nuestro pensamiento a toda costa cualquier opinión que diga que un poder contrario a la libertad general puede ofrecer algo bueno»–; los hermanos Johannes y Adriaan Koerbagh, la heterodoxia de los cuales supera las capacidades digestivas de la supuestamente tolerante República Holandesa –condenado por blasfemia, Adriaan es encarcelado y muere en prisión a causa de los rigores de la vida carcelaria (la editorial Brill ha publicado, con original neerlandés y traducción inglesa, La luz brillante de las tinieblas; la reedición o traducción de Bloemhof [El jardín de las delicias] todavía en espera)–; Anton van Dale, la fuente erudita que nutre la Historia de los oráculos de Fontenelle; Balthasar Bekker, que con El mundo encantado emprende uno de los más rotundos ataques ilustrados a la superstición (libro aburrido, dice Voltaire en una exhibición clamorosa de desacierto en el juicio; aliquando bonus…); Adriaan Beverland, expulsado de la universidad y encarcelado por explorar los pliegues carnales del pecado original; y un largo etcétera que demuestra que Spinoza no es un milagro surgido de la nada (la anomalía salvaje de Negri), sino más bien la punta de un iceberg, un coloso nacido de un humus más modesto, pero fecundo.

Correspondería que a esta Ilustración o Protoilustración holandesa se le hiciera lo que la editorial Frommann-Holzboog está haciendo con la alemana, que alguien se decidiera, también, a traducirla. ¡Ay! Justo ahora empieza a volcarse al castellano (KRK) el excepcional Diccionario de Bayle… Pero no lo estropeemos. En cualquier caso, la obra de Israel nos sumerge en las profundidades de la riqueza y variedad del pensamiento ilustrado de la Europa moderna. Bienvenidos a la fiesta.

Jonathan I. Israel La ilustración radical / Radical Enlightenment Fondo de Cultura Económica, 2013 / OUP, 2012 pvp: 55 € / 30,13 €

Jonathan I. Israel Democratic enlightenment, OUP, 2013 pvp: 27,60 € Enlightenment contested, OUP, 2009 pvp: 24,45 €

Helvétius Del espíritu Laetoli, 2013 pvp: 28 €

George Berkeley Obras Gredos, 2013 pvp: 59 €

Baruch Spinoza Ètica Marbot, 2013 pvp: 24 €

16

assaig

Carlo M. Cipolla Las máquinas del tiempo Crítica, 2010 pvp: 9,95 €

Adam Frank El fin del principio Ariel, 2012 pvp: 24,90 €

Otto Mayr Autoridad, libertad y maquinaria automática en la primera modernidad europea Acantilado, 2012 pvp: 30 €

Mecanitzar el temps Fent historiografia del rellotge La lectura del microassaig de Cipolla sobre la invenció del rellotge mecànic i la seva consegüent exportació a Orient ens condueix a una sèrie de consideracions entorn de la rellevància que tingué a Europa aquest esdeveniment.

Las máquinas del tiempo no deixa de ser un punt de partida ben interessant per introduir-nos en l’obra de David S. Landes Revolución en el tiempo, qui escomet amb més profunditat els temes que Cipolla ens introduïa.

A banda de l’anàlisi de les raons culturals del rebuig al rellotge a Orient –sobretot a la Xina– en totes dues s’hi narra també el procés econòmic i social que portà a la divulgació i expansió d’aquest invent, així com la seva acollida en ciutats com Londres o Ginebra.

La literatura històrica sobre el rellotge demostra d’aquesta manera que la seva aparició fou el resultat d’una conjuntura europea i una concepció autoritària del temps. Així ho explica Mumford en el seu monumental estudi sobre la tècnica i així ho reitera l’astrofísic Adam Frank a la seva obra, de recent traducció al castellà, El fin del principio. El llibre és un recorregut històric sobre la idea del temps des d’una perspectiva cosmològica en la qual

Frank adopta la noció mumfordiana de «megamàquina» per explicar l’arribada d’aquest nou instrument a la cultura europea. A partir d’aquest moment, el rellotge mecànic passa a regular les activitats quotidianes, socials i econòmiques.

No obstant, és Otto Mayr qui millor sintetitza l’impacte que aquest utensili tingué en les idees socials, polítiques i religioses de l’època.

El llibre Autoridad, libertad y maquinaria en la primera modernidad europea demostra que, tot i que la fascinació de la filosofia pel mecanisme del rellotge era manifesta ja en la literatura de l’Edat Mitjana, l’auge de l’ús del rellotge com a metàfora coincideix amb el període de la Il·lustració. En una narració que culmina amb la cèlebre lluita d’arguments entre Clarke i Leibniz, Mayr analitza també la desaparició de la metàfora com a conseqüència de l’aflorament del liberalisme filosòfic.

Seguirem mirant les busques.

Armando Sousa

Paul Johnson

Sócrates. Un hombre de nuestro tiempo

Sócrates. Un hombre de nuestro tiempo Avarigami Editores, 2012 pvp: 15 €

la central

/ març 2013

La extraordinaria pasión con la que los testimonios nos hablan de la figura de Sócrates nos confirma que fue un hombre admirable y fuera de lo común. Por esta razón, y más allá de la distancia en el tiempo, Paul Johnson nos acerca a un aspecto crucial en la forma de filosofar del gran pensador: la enorme correspondencia entre la teoría filosófica, las ideas abstractas y la vida real con sus debates prácticos del día a día. Para Sócrates parece que la filosofía no se puede reducir a un constructo teórico

plasmado en papel, sino que, por el contrario, debe erigirse en una decisión vital que recorre la realidad de quien está dispuesto a llevarla a cabo y de quien está dispuesto a ser transformado por esta acción meditada. Un inspirado e inspirador ensayo sobre el pensador griego, que ensalza la verdad que reside en el corazón de la filosofía, cuando ésta deviene acción para alcanzar la excelencia en la realidad.

Cristina Pérez

assaig

Michael J. Sandel Lo que el dinero no puede comprar Todo está en venta ¿Por qué nos preocupa que vayamos hacia una sociedad en la que todo está en venta?

Por dos motivos: uno es la producción de desigualdad, y el otro, la corrupción. Consideremos la desigualdad. En una sociedad en la que todo está en venta, la vida resulta difícil para las personas con recursos modestos.

Cuantas más cosas puede comprar el dinero, más importancia adquiere la abundancia (o su ausencia).

Si la única ventaja de la abundancia fuese la posibilidad de comprar yates y coches deportivos o de disfrutar de vacaciones de lujo, las desigualdades en ingresos y en riqueza no importarían mucho. Pero cuando el dinero sirve para comprar más y más cosas –influencia política, cuidados médicos, una casa en una urbanización segura y no en un barrio donde la delincuencia campa a sus anchas, el acceso a colegios de élite y no a los que cargan con el fracaso escolar–, la distribución de ingresos y de riqueza cuenta cada vez más.

Donde todas las cosas buenas se compran y se venden, tener dinero supone la mayor de las diferencias.

Esto explica por qué las últimas décadas han sido particularmente duras para las familias pobres y las de clase media. No solo se ha ensanchado la brecha entre ricos y pobres, sino que la mercantilización de todo ha abierto aún más la herida de la desigualdad al hacer que el dinero adquiera más importancia.

El segundo motivo de que no nos guste que todo se ponga en venta es más difícil de describir. No es la desigualdad o la justicia lo que aquí nos preocupa, sino la tendencia corrosiva de los mercados. Poner un precio a las cosas buenas de la vida puede corromperlas.

Porque los mercados no solo distribuyen bienes, sino que también expresan y promueven ciertas actitudes respecto a las cosas que se intercambian. Pagar a niños por leer libros podrá hacer que lean más, pero también les

enseña a ver en la lectura una tarea, más que una fuente de satisfacción en sí. Adjudicar plazas para el primer curso escolar al mejor postor podrá incrementar los beneficios del colegio, pero también mina su integridad y el valor de su diploma. Contratar mercenarios extranjeros para que combatan en nuestras guerras podrá ahorrar vidas de nuestros ciudadanos, pero corrompe el significado de ciudadanía.

Los economistas a menudo dan por supuesto que los mercados son inertes, que no afectan a los bienes intercambiados. Pero esto no es cierto. Los mercados dejan su marca. En ocasiones, los valores mercantiles desplazan a valores no mercantiles que merecen ser protegidos. Naturalmente, la gente no está de acuerdo sobre qué valores merecen protegerse y por qué. Así, para decidir cuánto dinero estaríamos o no estaríamos dispuestos a pagar, hemos de decidir qué valores deberían establecerse para los diversos ámbitos de la vida social y cívica. Cómo entender esto es de lo que trata este libro.

Fragmento extraído de la edición publicada por editorial Debate (páginas 16-17)

Lo que el dinero no puede comprar Debate, 2013 pvp: 19,90 €

17

18

assaig

Eric R. Kandel

Enrico Coen

La era del inconsciente

De las células a las civilizaciones

Paul Feyerabend Filosofía natural Debate, 2013 pvp: 23,90 €

Brian Cox y Jeff Forshaw ¿Por qué E=mc2? ¿Y por qué debería importarnos?

Debate, 2013 pvp: 18,90 €

Matt Kaplan Medusa's Gaze and Vampire's Bite Simon & Schuster, 2012 pvp: 22,70 €

Pocos candidatos tan idóneos como Kandel –americano de origen austríaco, Premio Nobel de Medicina en el año 2000, formado en historia, medicina, psiquiatría y neuropsicología, cultivado en literatura, arte y música– se nos ocurrirían para escribir este colosal volumen sobre el nacimiento del inconsciente en la Viena de fin de siglo y el cambio de paradigma que eso supuso, y que además, puedan hacerlo tan bien. ¿Cómo consigue explicarnos absolutamente todo sobre ese momento embrionario? Coge la pluma y la coloca en un punto, el Retrato de Adele Bloch-Bauer de Klimt, y se arranca a trazar una línea hecha de más puntos: la obra de Freud, la de los grandes narradores germánicos, las teorías de Gombrich, los trabajos de Haeckel y, sobre todo, las indispensables aportaciones científicas.

Hasta que, al término del libro, ha conseguido dibujar un círculo perfecto que contiene una mezcla homogénea de ciencia y cultura.

La ambición de esta obra científica es conseguir, mediante el hallazgo de los aspectos coincidentes de las formas transformadoras en la evolución, el desarrollo, el aprendizaje y la cultura, las fuerzas que en estos cuatro ámbitos comparten el mecanismo del cambio: del embrión al hombre, del hombre a las sociedades, de estas al conocimiento, y de este último a las revoluciones culturales.

Un brillante esfuerzo teórico de síntesis, que nos relata el hilo que une las relaciones entre nuestro pasado biológico y nuestro progreso cultural. En esta historia del cambio en la vida, desde las primeras células hasta los últimos desarrollos en la evolución tecnológica y cultural, podemos ver que, aunque con grandes diferencias, la fuerza que recorre los movimientos de cambio en la evolución sigue unos mismos principios, que nos son revelados de una forma inteligente en este magnífico ensayo.

C. P.

Fani Manresa

De las células a las civilizaciones Crítica, 2013 pvp: 28,90 €

La era del inconsciente Paidós, 2013 pvp: 60 €

David Eagleman

Incógnito. Las vidas secretas del cerebro

Incógnito. Las vidas secretas del cerebro Anagrama, 2013 pvp: 19,90 €

la central

/ març 2013

En este ensayo sobre la mente y sus trampas, el neurocientífico David Eagleman hace una apología de la complejidad y una crítica tanto al materialismo como al reduccio­ nismo.

Sirviéndose de una prosa extraordinariamente fluida, el autor ofrece un panorama general de los avances en el ámbito de las ciencias cognitivas, destacando sobre todo las aportaciones de una de sus disciplinas: la neurobiología. Para montar este puzle,

Eagleman recurre frecuentemente a ejemplos que enriquecen una narración que conlleva una reflexión social sobre las ventajas de la complejidad.

Igual que Montaigne no dejó de investigar ante la empresa vana de conocerse a sí mismo, solo el reto de descubrir ese órgano «tan desconcertante» que es el cerebro, es suficiente incentivo para motivar que se siga avanzando en su estudio.

A. S.

19

assaig

Sobre el temps i la ciència Per David Jou De vegades, la ciència retreu a la filosofia la multiplicitat de propostes que ha donat, al llarg de la història, sobre què és el temps.

Però també la ciència observa el temps des d’una multiplicitat de punts de vista, no sempre coherents entre si. La física, per exemple, considera el temps de maneres diferents en la mecànica clàssica –temps reversible, determinista, predictible–, en la termodinàmica, – temps irreversible–, en el caos determinista – temps determinista, però amb capacitat limitada de predicció–, en la cosmologia –temps amb inici, o potser sense inici; amb final, o potser sense final–, en les partícules elementals –el temps com a guspira brevíssima sobre fenòmens sorprenents–, etc. La biologia considera el temps dels ritmes biològics de tota mena –moleculars, cel·lulars, d’òrgans, de poblacions–, el temps psicològic –amb acceleracions i frenades–, el temps creatiu de l’evolució i el desenvolupament –una simfonia d’interruptors genètics, mutacions, competicions–, o el temps destructor de l’envelliment i de la mort. La tensió entre les diverses maneres de considerar el temps en la ciència és tan considerable que és millor respectar l’esforç dels filòsofs que no pas menystenir-lo amb imprudents pretensions de superioritat.

Comentaré breument tres aspectes sorprenents del temps en la ciència d’avui. En primer lloc, la corroboració de la relativitat einsteiniana del temps en el sistema GPS. Com que els satèl·lits van a gran velocitat, el ritme del temps s’hi alenteix respecte del de la Terra; però com que el valor de la gravitació hi és més petit que en la Terra, el ritme del temps s’hi accelera. Si no es tinguessin en compte, molt acuradament, les dues correccions –de signes oposats– el sistema GPS seria inoperant: en un sol dia s’acumularien errors de posició de més d’onze quilòmetres.

El segon aspecte és l’observació directa –per primera vegada, encara que des de fa cinquanta anys se’n tenien indicis clars però

indirectes– de la ruptura de la simetria per inversió temporal en processos amb partícules elementals. Això s’ha aconseguit amb l’experiment BaBAR, amb l’accelerador lineal de ­Stanford, a començaments de 2012, amb l’anàlisi de transicions entre formes diverses de mesons B. La importància rau en què aquesta ruptura podria explicar, en part, com es va trencar la simetria entre matèria i antimatèria a l’univers molt primitiu. Sense aquesta ruptura, tot l’univers seria de llum i no hi hauria matèria –ni vida, és clar.

El tercer aspecte és haver aconseguit convertir cèl·lules normals en cèl·lules mare, mitjançant la introducció de gens en la cèl·lula normal que aconsegueixen desconnectar els interruptors genètics que la limiten a donar descendència només de cèl·lules com ella mateixa, i no pas de qualsevol tipus de cèl· lules, com fan les cèl·lules mare. L'autor del descobriment –de 2006–, Shinya Yamanaka, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Medicina de 2012. Pel que fa al temps, aquest experiment és espectacular: una cèl·lula que no tenia potencial de donar vida nova, adquireix, en principi, la capacitat de donar lloc a tot un nou organisme. Quina manera més impressionant d’anar temps enrere, i de donar a la realitat limitada d’una cèl·lula normal la capacitat germinal dels orígens!

Darrera publicació de l'autor: Introducción al mundo cuántico Pasado & Presente, 2012 pvp: 20 €

John Stuart Mill De la libertad Acantilado, 2012 pvp: 9,90 €

Peter Singer Salvar una vida Katz, 2013 pvp: 17 €

Umberto Gialimberti Los mitos de nuestro tiempo Debate, 2013 pvp: 24,90 €

Javier Gomá Lanzón Necesario pero imposible Taurus, 2013 pvp: 20

Jean Starobinski L'encre de la mélancolie Editions du Seuil, 2012 pvp: 24,60 €

20

assaig

Charles Segal El mundo trágico de Sófocles Gredos, 2013 pvp: 25 €

Sófocles / Hölderlin Edipo LaOficina, 2012 pvp: 24,50 €

Eurípides Ilfigenia a Àulida Adesiara, 2013 pvp: 14 €

Joaquim Miret Sempre han tingut bec les oques Adesiara, 2013 pvp: 20 €

William Shakespeare Sonetos Acantilado, 2013 pvp: 22 €

la central

/ març 2013

Pensar entre ruïnes Del gust i l'interès que susciten les desferres Hi hagué un temps en què estetes, artistes i literats celebraven unànimement la ruïna com el més humà dels paratges naturals o el més natural d'entre els llegats de l'home. La ruïna, ara feréstega, adés amansida, ossari de l'esplendor antiga, predilecció de curiosos, ànsia dels mals de segle, ha gaudit d'una feliç fortuna artística i literària.

A aquells que no disposen de temps en escreix i fan de la necessitat una virtut supracardinal, pragmàtica, el llibre de Michel Makarius, Ruines. Représentations dans l'art de la Renaissance à nos jours, recentment reeditat per Flammarion, els semblarà un tresor d'acontentament. En canvi, els arqueòlegs de la història en ruïnes, abundosos com són per aquestes latituds, han de fer el pensum més a consciència.

Un ruïnista de la talla d'Hubert Robert (1733-1808), per exemple, mereix un degut deteniment. Cal veure com reaccionaren els seus contemporanis. Cal llegir els Salons de Diderot: «Je vous en dirai mon avis, monsieur Robert... puisque vous vous êtes voué à la peinture des ruines, sachez que ce genre a sa poétique. Vous l'ignorez absolument. Cherchez-la.»

Potser aleshores començarem a percebre, com monsieur Diderot, que a la pintura de Robert hi ha massa importuns, i ens sentirem impel·lits a cercar la solitud de les ruïnes, il· luminades per un clar de lluna. «Quelquefois une haute colonne se montrait seule debout dans un désert, comme une grande pensée s'élève, par intervalles, dans une âme que le temps et le malheur ont dévastée.» Bella evocació, aquesta, del René de Chateaubriand.

Per coronar el rost malenconiós només ens faltarà quelcom que ens faci pensar en la decadència i l'ensulsiada dels grans imperis, de les grans glòries, posem per cas, el comte de Volney i les seves Ruines, ou Méditations sur les révolutions des empires (1791). ¿Hi ha res més obsolet, i alhora deliciós, que aquestes ruïnoses mostres de la condició humana? Potser,

amb el temps, haurem d'insistir, davant de la indiferència general per la bellesa ruïnística, que runa i ruïna no són paraules sinònimes, ni tan sols afins, ni tan sols emparentades per res més que la indiferència.

I encara, permeteu-me tres recomanacions llibresques de diversa llei, totes tres relacionades amb les ruïnes, i altament significatives dels temps i de les preocupacions actuals: en l’apartat de desferres lingüístiques i gabinet d’antiguitats, destaquem El latín ha muerto, ¡viva el latín!, de Wilfried Stroh (Ediciones del Subsuelo, 2012). Als que es preocupen per la fragilitat de les coses i la factura caduca dels invents i de la creació técnica, els aconsellem la curiosa lectura d’Antifragile. Things That Gain From Disorder, de Nassim N. Taleb (A. Knopf, 2012). I, súmmum de la inquietud pels efectes deleteris del temps i per la ruïna del món, contemplada des de múltiples i savants punts de vista, Où est passé les temps ?, compilació de breus i nítids assaigs dirigida per Jean Birnbaum (Folio Gallimard, 2012).

Omnes vulnerant... Àngel Martín

Nassim Nicholas Taleb, Antifragile Alfred Knopf , 2012 / pvp: 26,20 € Jean Birnbaum (Dir.), Où est, passé le temps?

Gallimard 2012 / pvp: 9,10 € Wilfried Stroh, El latín ha muerto¡ viva el latín!

Ediciones del Subsuelo, 2012 / pvp: 22 €

21

art i arts escèniques

Música, temps, durada Per Ramón Andrés

En música no es pot pensar el temps si no és reconeixent la nostra necessitat de simetria, si no és acceptant la nostra exigència de reduir a un ordre allò que anomenem esdevenir.

Quan Sant Agustí escrivia sobre aquests assumptes en el seu tractat sobre la música, va assenyalar que el temps, la seva pauta, era un flux de l'ànima que, per la seva condició canviant, de vegades «mira cap el que és igual» (la unitat), i d'altres «cap a un altre objecte» (la diversitat). En el fons, parlava de l'atracció de l'esperit cap a allò unitari, d'una força de gravetat cap a l'u, però també del seu contrari: de l'impuls que tendeix a apartar-se'n. Està clar que rere aquesta deducció s'hi amagava un sediment atàvic de sensacions isolades a l'interior humà que rebel·len el pols, la respiració, el balanceig del pas, la percepció d'allò cíclic, dual, el ritme intern. Un món que oscil· la. Hem d'admetre que la recerca de l'estabilitat genera temps, també en música.

Aquests impulsos instal·lats a la consciència des d'antic van adquirir uns caràcters específics en l'àmbit musical, sobretot a Occident, sempre obstinat a condicionar i reglar. Si es pensa en els cants primitius de l'església cristiana que acabaren derivant en el cant gregorià, podem observar que el temps no es percebia com a l'actualitat; les notes transcorrien en un espai que diferenciava, en termes teològics, l'etern d'allò temporal. Hi havia duració però no temps. L'ànim de marcar, compassar i acotar la música va fer que aquesta, cada vegada més s'esdevingués com un sistema, una certesa de la raó, incòmode amb tot el que fos suspensió i pur fluir. Un mecanicista de l'època de Huygens veuria possible recloure la perennitat en un rellotge o la música en un sistema temporal. Però sempre hi ha un retrobament amb el que s'ha perdut, amb aquest «altre costat» a què es referia Agustí. No és estrany que l'especulació metafísica del segle XVII coincidís amb aquella música non mesureé, amb aquella vaguetat rítmica i la indefinició voluntària

observada en mestres com Froberger, quan es pensà que tot allò dividit o provisional eren assumptes de la mort. Si el temps és tenir consciència d'un mateix, és fàcil deduir que la organització del temps musical respon a una voluntat de transcendència. Així mateix és significatiu que quan Heidegger operava més enllà de la metafísica, les obres musicals d'Occident començaren a allunyar-se del concepte tradicional de temps i optaren per una ruptura més radical amb les estructures temporals del que van ser les innovacions harmòniques. Un temps ontològic, per dir-ho així, perdut, diluït, oblidat en la linealitat de la música de Feldman, en la buidor sense temps de Nono i Lachenmann, en la suspensió de Ligeti. Ja ho deia Cage: la música no va en cap direcció determinada. No pot. Som nosaltres els qui volem que es dirigeixi cap a alguna banda; necessitem fer-la a la nostra imatge i semblança, donar-li un sentit i un destí, oblidant que la música, en el seu nucli, no és temps narrat sinó una sonoritat aliena al nostre relat.

Títulos destacados del autor: Diccionario de música mitología, magia y religión Acantilado 2012 / pvp: 59 € Johan Sebastian Bach Acantilado 2006 / pvp: 20 € El mundo en el oído Acantilado, 2008 / pvp: 28 €

Recordant Eugenio Trías Des que vaig tenir la sort de poder editar els llibres d'Eugenio Trías, sempre l'he vist treballar en unes condicions difícils marcades per la malaltia. De fet, els seus darrers tres llibres els va escriure després de la primera operació que va patir el 2005. És un exemple de la indestructible voluntat d'Eugenio Trías per bastir una obra que, avui que la mort hi ha posat el punt final, se'ns mostra com un dels edificis més sòlids que ha donat la filosofia espanyola i europea.

I aquesta admirable voluntat se'ns fa encara més corprenedora si tenim en compte que El canto de las sirenas, La imaginación sonora i De cine, aventuras y extravíos (el llibre que publicarem abans de l'estiu) són tres llibres extensos (sumen entre tots més de dues mil pàgines) i molt exigents tant en la seva preparació com en la seva escriptura.

Per escriure'ls, l'Eugenio va llegir centenars i centenars de llibres (els amics de La Central en són testimonis, de la bibliografia que anava a cercar a la llibreria), va escoltar milers de peces musicals, va estudiar centenars de partitures i va visionar moltes pel·lícules. És molta la gent que havia vist l'Eugenio traginant partitures i llibres amunt i avall, quan anava a consultar-los algun aspecte o detall del llibre que estava escrivint (l'Eugenio escrivia els seus llibres en diàleg amb els amics). I els que havíem estat a casa seva, havíem pogut veure la gran pantalla que s'hi havia fet instal·lar per poder visionar les pel· lícules i, sobretot, per poder escoltar-les bé, perquè cada cop més li fallava l'oïda. Aquesta és una de les raons per les quals va deixar d'escriure sobre música i va centrar-se en el cinema, tot i que el setè art sempre havia estat una passió de l'Eugenio i que els darrers mesos es plantegés de tornar a escriure sobre música.

També a l'hora del procés d'edició, l'Eugenio era molt exigent amb si mateix i amb els altres i s'implicava en tots els aspectes del llibre. Quan ens donava l'original semblava com si ja tingués al cap el llibre acabat: la tipografia, els criteris de compaginació, la formalització dels capítols, les notes, la bibliografia, i, sobretot, la coberta. Era ell qui en proposava la il·lustració i qui donava sempre l'aprovació final. En el cas de De cine, aventuras y extravíos, el mateix dia que vaig anar a casa seva perquè em donés l'original, em va dir com volia la coberta, quina era la pel·lícula –i el fotograma precís– que l'havia d'il·lustrar, i em va explicar les raons de perquè aquell fotograma i no un altre, perquè aquella pel·lícula i aquell director en concret.

No era pas un impuls simplement estètic sinó una tria meditada i fonamentada, voluntat ferma de bastir una obra, exigència envers si mateix i els qui treballaven amb ell, i respecte per la pròpia obra i la dels altres, que és també respecte pel lector. Aquestes són les tres característiques de la manera de treballar de l'Eugenio que se m'han fet evidents durant els anys en què hem treballat junts en els seus llibres.

Quedaria encara parlar, i molt, de l'home i de l'amic. Hi haurà temps quan s'apaivagui el dolor de la seva pèrdua.

Joan Tarrida

22

art i arts escèniques

Pierre Cabanne Conversando con Marcel Duchamp Alias, 2012 pvp: 6 €

El llibre és un objecte unplugged Parlem amb Damián Ortega, artista i editor d’Alias, un projecte que ens convida a rellegir des d’una nova perspectiva alguns dels episodis més estimulants de l’art actual.

Francis Picabia Poemas (3 Vol.) Alias, 2012 pvp: 13 €

Robert Smithson Hotel Palenque Alias, 2013 pvp: 13 €

Dan Graham Rock, mi religión Alias, 2008 pvp: 25 €

Lawrence Weiner Mi libro es su libro Alias, 2013 pvp: 5 €

la central

Damián Ortega

/ març 2013

El catàleg d’Alias es nodreix d’alguns dels artistes més representatius de l’art conceptual.

Quines implicacions creus que existeixen entre la praxis d’aquests artistes i la producció textual?

Suposo que és una conseqüència innata de la feina, com també ho és dibuixar. M’imagino que els processos intel·lectuals d’aquests artistes els han obligat a parlar molt amb si mateixos i això implica escriure mentalment un text per tal de clarificar i assimilar l’obra que van començar a esbossar. Es tracta de desxifrar un territori desconegut on la paraula escrita és un vehicle per anar assimilant-lo i objectivant-lo.

No hem d’oblidar que estem parlant d’artistes que van ser pioners en l’art conceptual i que han delineat un nou llenguatge que ­concorda amb el context en què han viscut.

La literatura també és un vehicle per clarificar i definir idees i conceptes.

Alguns dels textos publicats pertanyen a catàlegs o publicacions que van aparèixer amb motiu d’alguna exposició. Creus que en aquests casos –en els de l’edició de catàlegs d’exposicions– existeix una infravaloració ­tradicional envers allò textual?

Vaig créixer amb aquest tipus de catàlegs perquè les exposicions en si no viatjaven cap a Mèxic, així que el catàleg era l’única via per conèixer bona part del que estava succeint més enllà de les nostres fronteres. Existeix una diferència entre l’aproximació que fa un editor de galeria (les publicacions del qual tenen l’objectiu de presentar l’obra en un catàleg que posa una mercaderia a la venda) i la posició d’un kunsthalle o d’un museu, l’interès dels quals és més didàctic o analític, i pro-

funditzen i treballen més en el text (tot i que les galeries han guanyat tanta presència que sovint els seus catàlegs són tan espectaculars com els d’un museu).

D’altra banda, hi ha una crisi enorme dels catàlegs de museus; la gent realment ja no els compra. Les imatges es poden aconseguir fàcilment a internet, mentre que un llibre suposa un problema d’espai i pes. D’alguna manera s’ha de carregar amb ell tota la vida i aquest és un compromís al qual no sempre estem disposats. En el cas de l’edició digital, la relació és passatgera, molt més lleugera!

Els museus busquen alternatives per fer els catàlegs atractius i el seu contingut no sempre és el més popular; la imatge i el disseny espectacular guanyen pes. El sentit turístic dels museus convida més a endur-se els llibres com una compilació de postals i no tant a estudiar o a generar coneixement.

En aquesta mateixa direcció, podem afirmar que el procés editorial és semblant al de l’arqueòleg (donar visibilitat a una sèrie d’objectes/textos als quals, com a lectors, moltes vegades se’ns hi denega l’accés)?

L’editor pot ser força més capritxós i limitar-se als seus gustos o interessos; ens dóna una versió dels fets; fa una compilació i explora les seves perspectives; és tan important allò que escull com allò que rebutja. M’agrada la metàfora de l’impressor com algú que valora les zones clares i les zones obscures; ambdues el descriuen i el defineixen.

El vostre catàleg s’inaugura amb la reedició de les converses de Duchamp amb Pierre ­Cabanne i l’edició dels poemes de Picabia, dos exemples de com ja des de les avantguardes es defineix el marc d’acció d’allò textual dins l’àmbit artístic. Aquests dos llibres semblen subratllar que existeix un canvi de paradigma en la producció de literatura artística a partir de les avantguardes...

23

art i arts escèniques

El que jo destacaria és la immensa variació de lectures que implica un mateix text en diferents contextos.

Duchamp en espanyol és aberrant! És genial la personalitat i l’energia política que implica transportar-lo a Mèxic, on parla col· loquialment, amb slang i tot; creua el pont de la història de l’art i arriba fins al nostre barri.

Duchamp es troba amb nosaltres i és l’avantguarda imminent, l’aquí i l’ara! És curiós perquè a Mèxic es van absorbir moltes avantguardes, però el DADA mai no hi va arribar.

Suposo que l’època revolucionària ho va impedir o que els joves que podien viatjar i beure de la moguda europea eren nens de bona família, que anaven a París a cultivar-se. Per a la resta, veure aquesta banda de poetes i artistes era impensable! Fins a dia d’avui, a Mèxic, l’estructura post-colonial solemnitza tant les relacions i les persones que no es permet tan fàcilment el sentit de l’humor. I encara menys una cosa tan irreverent i burleta com el DADA. Em sembla que es continua mirant de trobar el camí de les obligacions i l’acadèmia. Prefereixo postulats com els de Picabia contra la pintura: prou cagades de mosca a les parets!

El catàleg d’Alias sembla fet de forma concatenada, com si un títol fos conseqüència de l’anterior, i així successivament. Per què creus que és important plantejar aquest exercici de retrospecció?

Que bé que te n’adonis! Es tracta d’un procés de treball i d’investigació, una cosa et porta a l’altra; una tesi i una antítesi, com una dinàmica de discussió. Des de fa un temps, la col·lecció ha crescut cap a l’interior, com un procés on s’omplen buits i es creen espais d’articulació entre unes publicacions i les altres. En comptes de fer el número 9, per exemple, fem el 3,5.

Normalment els escrits d’artista funcionen com un complement que ofereix un segon nivell de profunditat. A Alias aquests textos cobren una presència autònoma i molts vegades són presentats sense aparell iconogràfic.

Quines limitacions i possibilitats creus que ofereix aquest context específic en el desenvolupament de les pràctiques artístiques?

Els textos escrits per artistes en general són més caòtics i embrollats. Tracten de definir àrees que ells mateixos no coneixen i són part de la tasca intel·lectual d’entendre la seva obra. En el cas d’un article escrit per un crític o un historiador de l’art, hi ha una segona lectura del fet; s’hi pot distingir alguna cosa més, s’hi és més analític i crític; es tracta de textos més depurats. Sovint aquest tipus de relacions entre crítics i artistes són molt valu-

oses, com en el cas de Guy Brett, que va estar molt a prop d’Hélio Oiticica i ho està ara de David Medalla. Relacions de feina que, tal i com ho veig, són grans diàlegs i produeixen grans aportacions al procés intel·lectual.

Els llibres d’Alias es presenten d’una manera senzilla i assequible. Creus que li falta honestedat o li sobra artifici a l’edició de llibres d’art?

No, no, a cadascú el que és seu. Seria difícil condemnar-ho tot d’una vegada. Nosaltres, a simplificar i mirar d’anar a la substància de l’obra. Com diuen en medicina: «cal trobar l’ingredient actiu».

Creus que en un context digital, en el qual l’accés i la difusió de la cultura escrita s’ha simplificat considerablement, per força estem convertint el llibre en objecte?

Doncs sí, penso que sí. El llibre és un objecte unplugged, no necessita bateries i no necessita tenir recepció. Suposo que el llibre és com el teatre: sempre ha existit la por a què el cinema o la televisió el desplacessin, però és un llenguatge específic i romandrà per molts anys més. El cert és que sempre tindrà el paper d’eina de coneixement i divulgació que ha tingut.

El llibre és un objecte tecnològic i s’ha d’acceptar que està obsolet en molts sentits.

Crec que encara és un objecte polític amb molt de valor.

Quins creus que són els reptes de l’edició d’art en aquests moments?

Bé, preferiria no anar tan lluny amb una cosa de la qual no en tinc ni idea.

Per a Alias, crec que és important acceptar que la llibertat i el recolzament que tenim es deuen al fet que és com el pa fet a casa; no té ànim de lucre, sinó d’autoconsum; compleix les necessitats personals i tribals. Qui vulgui compartir-lo hi està convidat. No podem seguir el ritme tradicional de producció i vendes; la nostra editorial segueix un ritme més pausat. No comptem amb el dòping de la publicitat; la promoció sorgeix del boca-orella i d’altres vies com aquesta. No és un projecte massiu i això no és dolent. De vegades es cau en la tirania de les majories. El cert és que llegir comporta temps. Com va dir una amiga: «Eh, no publiqueu un altre llibre, que encara no he acabat l’anterior!»

Per cert, gràcies per l’entrevista.

Georg Simmel Filosofía del paisaje Casimiro, 2013 pvp: 7 €

Robert Adams ¿En qué podemos creer y dónde?

Antonio Machado, 2013 pvp: 25 €

AA.VV. Música y acción Diputación de Granada, 2013 pvp: 20 €

Daniel-Henry Kahnweiler El camino hacia el cubismo Acantilado, 2013 pvp: 12 €

Marc Navarro Alberto García-Alix Autorretrato La Fábrica, 2013 pvp: 44 €

24

art i arts escèniques

Mark Ravenhill

liquidDocs Fanbook

Shoot/Get Treasure/ Repeat

Luigi Pirandello L'humorisme Adesiara, 2013 pvp: 22 €

Santos Zunzunegui Lo viejo y lo nuevo Cátedra, 2013 pvp: 14,99 €

Col·lecció de disset textos teatrals curts (estrenats durant el festival d’Edimburg del 2007) que reflexionen sobre els efectes de la guerra contemporània –la guerra contra el terror– tant als països ocupats com a les societats occidentals. Cadascuna de les peces porta el nom d’una gran obra de la literatura, el cinema o l’òpera –Guerra i Pau, Crim i Càstig o El Mikado– formant una nova èpica contemporània a partir de petits fragments que recorden clips de You Tube o les pantalles d’un videojoc. Escrits amb un estil punyent i descarnat, en un moviment quasi pendular entre el lirisme i la crueltat, Mark Ravenhill explora el que ell descriu com la «necessitat occidental» d’exportar els nostres conceptes de «llibertat» i «democràcia» a la resta del món. El director Josep Maria Mestres acaba d’estrenar-ne una versió al Teatre Lliure de Barcelona.

Elisabeth Massana

L’editorial LiquidDocs Editions és un projecte d’enregistrament i aprofundiment en la investigació al voltant de les noves pràctiques de representació del cos. Des del 2007 el col· lectiu LiquidDocs combina la seva activitat productiva amb aquesta necessària tasca de recollir el pensament que envolta la dansa i les arts escèniques contemporànies. Després de diverses monografies sobre coreògrafs de renom (Sol Picó o Sònia Gómez, per exemple), presenten liquid Play FANBOOK, una publicació que s’autodefineix com un «Fanzine pels Fanàtics del Moviment», una cartografia «emocional» sobre les noves pràctiques escèniques. Des d’Israel Galván a Xavier Le Roy, passant per Jerome Bel, la publicació recull les produccions nacionals i internacionals més interessants, i fa emergir noves sinèrgies i dinàmiques creatives al voltant del cos i del moviment.

Richard Wagner Cartas sobre Luis II de Baviera y Bayreuth Fórcola, 2013 pvp: 15,50 €

Elena Matín

Shoot / Get Treasure / Repeat A & C Black, 2009 pvp: 20,50 €

Fanbook LiquidDocs, 2013 pvp: 18 €

Hunter Davies

Las cartas de John Lennon

Las cartas de John Lennon Libros Cúpula, 2013 pvp: 29,95 €

Se publican por primera vez estas cartas (postales, listas, rápidas anotaciones, telegramas).

Quizás el valor de este libro, más que documental, sea el de poder ver directamente cómo se construye una personalidad en una posición de prestigio en el mundo de la cultura, y el gran impacto que esto tenía en la política en un mundo pre-11S. Resulta también interesante leer, del puño y letra de Lennon, las intenciones políticas realmente leves de sus performances (junto a Yoko Ono) por la paz y su relación con el mun-

do activista norteamericano (por ejemplo, con John Sinclair, del que se acaba de traducir Guitar Army. Rock y revolución con los MC5 y The White Panther Party). Pero sobre todo interesará a los fans de los Beatles porque por primera vez podrán ver su postura en muchos temas referentes al grupo, y desmitificará la influencia de Yoko Ono. El libro, totalmente ilustrado y de cuidada edición, es un relato en primera persona sobre la amistad, la familia, el amor y la creatividad, hilado por el humor, la ironía y la pasión por el arte.

Ana Cibeira

la central

/ març 2013

miscel.lània

Milton Crawford

Yotam Ottolenghi

The Hungoevr Coobkook

El gourmet vegetariano

Milton Crawford cree que una «resaca es una oportunidad para ver y saborear el mundo de otra manera». A partir de esta premisa y basándose en las distintas clases de resacas que P.G. Wodehouse indicó en su The mating season según las respuestas que el cuerpo experimenta ante distintas pruebas físicas, Crawford propone al lector de The Hungoevr Coobkook un compendio de recetas que se subliman ante la resaca. Además de ofrecer varias recetas para cada tipo de resaca, Crawford las puntúa según su dificultad, desde la primera estrella que lucen las recetas que se podrían preparar con los ojos cerrados, a las cinco estrellas que necesitan de bastante coordinación y equilibrio.

Yotam Ottolenghi ha dejado de ser uno de los nuevos valores de la cocina para convertirse en un gran valor del vegetarianismo. Él no es vegetariano y por eso dudó cuando desde The Guardian le propusieron escribir para su magazín Weekend un nuevo espacio al que llamó «The new vegetarian». Sus restaurantes se habían hecho famosos por cómo preparaban las verduras, los cereales y por la gran variedad y originalidad de sus ensaladas, y eso es lo que propone este libro, del propio Ottolenghi, que nacen a partir de un ingrediente central y lo sofistican en mayor o menor medida hasta conseguir una creación con denominación propia.

25

Chad Robertdson Tartine bread Chronicle, 2010 pvp: 34,95 €

Álvaro Castro Panes creativos Everest, 2013 pvp: 19,95 €

S. A.

Sílvia Aymí

Xavier Barriga Pan. Hecho en casa y con el sabor de siempre Grijalbo, 2012 pvp: 19,90 €

The hungoevr cookbook Jonathan Cape 2013 pvp: 10 €

El gourmet vegetariano RBA 2013 pvp: 26 €

L'art de fer el pa Triticum

Necessitem 72 hores per elaborar un bon pa.

Durant les primeres 24 hores refresquem el ferment natural, l’ànima dels nostres pans. Li afegim farina i aigua i així, gràcies als sucres, aconseguim que els llevats salvatges es reprodueixin. El segon dia barregem la massa amb la resta d’ingredients i, després d’amassar-la lentament, la deixem reposar. Més tard li donem forma i la deixem dormir en teles de lli durant 18 hores. Aquest repòs es realitza en càmeres de fermentació controlada per a obtenir uns

aromes, una acidesa i una crosta espectaculars.

El tercer dia només caldrà enfornar les peces en un forn de sola per aconseguir un desenvolupament perfecte del producte i, a més, obtenir un pa de sola gruixuda, de color vermellós i molla humida amb grans alvèols verticals.

Un pa exquisit que hauríem d’assaborir sense presses, prenent consciència del moment, intentant percebre en cada mossegada el tempo de la seva elaboració, els silencis de l’obrador, la calma, l’espera que comporta aquest ofici.

triticum.net xeviramon.blogspot.com.es triticum by moritz (M-Store · Ronda Sant Antoni 41 · Barcelona)

miscel.lània

26

La huida de Joe Christmas La velocidad, la resistencia y la voluntad de un personaje; el ritmo, el tempo, la fuerza y lo físico con que Faulkner narra la huida de Joe Christmans en Luz de Agosto. Un pasaje mayúsulo, donde el autor consigue el dominio absoluto del tiempo.

«La carreta arranca. “Mottstown –piensa Christmas–. Jefferson no está más que a veinte millas. Ahora puedo descansar un rato. Hace siete días que no descanso, de modo que puedo hacerlo un rato”. Piensa que tal vez se duerma mecido por el movimiento de la carreta. Pero no se duerme.

No tiene sueño. Ni hambre tampoco. Ni siquiera cansancio. Se halla suspendido entre esas necesidades, balanceado por el movimiento de la carreta, sin pensar, sin sentir. Ha perdido la noción del tiempo y de la distancia. Quizás hace una hora que está en este vehículo; o quizá tres. El joven dice: —Mottstown. Ya estamos.

Al mirar, Christmas ve la humareda que planea sobre el cielo, muy baja, más allá de una esquina imperceptible. Y he aquí que está entrando de nuevo en la calle que dura desde hace treinta años. Alguna vez había sido una calle pavimentada, una de esas calles por las que se puede correr mucho. La calle había descrito un círculo y Christmas continúa en su interior. Y, no obstante, siguen dentro del círculo. “Y sin embargo me he alejado más en estos siete días que en los otros treinta años –piensa–.

Pero nunca he salido del círculo. Nunca he podido romper ese círculo de lo que ya he hecho y no puedo deshacer”, piensa tranquilamente. Está sentado en el pescante, y delante de él, en el guardabarros, puede ver sus zapatos, los zapatos negros que huelen a negro: aquella marca sobre sus tobillos, el indicador de nivel preciso e indestructible de la marea negra que le va subiendo por las piernas, que le sube desde los pies hasta la cabeza, lo mismo que sube la muerte».

Tiempo de Correr de Jean Echenoz El tiempo narrativo en la novela es tan ficticio como cualquiera de sus personajes y, como sabemos, tramposo y desleal como ninguno; no sin razón, Barthes lo calificó de ilusión cronológica. En manos de un autor competente, el tiempo se alarga o encoge, se deja morir de manera lánguida o se aviva para servir a los fines de la historia y de su narrador. Sin duda, Jean Echenoz es uno de los escritores contemporáneos que con mayor habilidad domina la ficción del tiempo.

Correr es la pieza central del tríptico biográfico de Jean Echenoz –flanqueada por las vidas noveladas del compositor Maurice Ravel y del ingeniero Nikola Tesla–, en la que el autor francés se adentra en la figura de Emil Zátopek, atleta checo que fulminó todas la marcas en carreras de larga distancia durante los años cincuenta. Un hombre sencillo que tan solo le pide a la vida una pista para continuar corriendo y que pronto se verá convertido en instrumento del régimen (Emil, el buen comunista), para finalmente ser represaliado por su participación en la Primavera de Praga. Entre ambos acontecimientos, Echenoz recrea el paisaje de una biografía

que sortea con éxito las trampas del icono y descubre un personaje cautivador definido con maestría por su intimidad y por el contexto histórico, más allá del menudeo de sus gestas deportivas.

El tiempo se desliza en esta novela de igual forma que su protagonista absoluto corre por las pistas de medio mundo: avanzando de forma dislocada, algo excéntrica y a intermitencias, serpenteando entre las escenas que conforman esta vida novelada.

El ritmo de la narración, hostigado por Echenoz con frases cortas y con una economía de recursos espartana, se enciende o apacigua marcado por el metrónomo vital del corredor Zátopek, «la locomotora humana». Así, no es de extrañar que el propio Echenoz admita, acerca del estilo impuesto en Correr, que «... el personaje sobre el que trabajas se convierte en coautor del libro». A lo que se podrían añadir las palabras de Zátopek cuando, acusado de carecer de técnica, de correr siempre tenso y sin elegancia, respondía: «lo del estilo es una gilipollez. Puestos a correr, mejor correr rápido, ¿no?»

Nacho Caballero

William Faulkner Luz de agosto Alfaguara, 2010 pvp: 21,50 €

Jean Echenoz Correr Anagrama, 2010 pvp: 14,90 €

la central

/ març 2013

Partida de ping pong a corda Protocol, 2012 pvp: 18,60 €

Tasses futbolí Soccer Team Cha Cha, 2012 pvp: 10,90 €

Ciclistes de plom en miniatura Protocol, 2012 pvp: 6,30 €

miscel.lània

Temps de descans: una sospita Que els partits de futbol duren noranta minuts és la primera fal·làcia assumida d'aquest joc. Tothom sap que existeix un no-període entremig, anomenat amb candidesa de descans, que pausa la trama i gaudeix de tanta rellevància o més que els dos temps de joc. Perquè la primera obvietat és que no són minuts de descans sinó minuts per a la redempció. Una conxorxa per canviar –o no– els esdeveniments. Un espai mort en el qual els futbolistes es detenen i s'erigeixen els entrenadors. Hi ha minuts de descans més importants que minuts de joc. Perquè, què passa quan no passa res? Doncs que passa de tot.

El 1952, un tipus anomenat Alejandro Scopelli va aterrar a Barcelona per entrenar el RCD Espanyol important, suposem que entre moltes altres coses, el consum d’oxigen durant els descansos. No és que l’oxigenació fos una pràctica il·legal, però sí que era considerada poc ètica pels seus col·legues de banqueta, o com a mínim així és com relata els fets Alfredo Relaño [366 historias del fútbol mundial].

El cas és que els blanc-i-blaus comandaven el campionat fins al seu enfrontament a Les Corts amb el Barça de Kubala i companyia.

0-1 al descans, tot bé, fins al desencadenament d’un petit incendi que va intoxicar la zona de vestuaris i desaconsellà l’ús de les bombones. Els blanc-i-blaus, desoxigenats, van acabar derrotats. Cancha con cancha.

Scopelli era, és clar, argentí. Desconeixem si la seva història va arribar a Dante Panzeri [Fútbol. Dinámica de lo impensado], per a qui el futbol il·lustrat només era possible sense la irritant molèstia d’aquests intrusos futbolístics anomenats entrenadors. Perquè si existeix un moment en el qual tals alquimistes comanden el partit, és justament durant el temps de descans; el temps que nega el temps de joc; el temps nul, el temps que no compta, el no-temps. La foscor del partit. Perquè, què succeeix realment durant els temps de descans? Algú pensa encara que veritablement

27

Osvaldo Soriano Fútbol Seix Barral, 2010 pvp: 6,95 €

es descansa? No, Panzeri ens va treure la bena dels ulls: el descans és una drecera.

Què intenta amagar el futbol? Per què s’amaguen a descansar, els futbolistes? En bàsquet, per exemple, es descansa en públic.

Gent sana, res a amagar. Però en futbol, es ­refugien. Potser llegeixen a Spinoza en veu alta o invoquen al Maligne. Perquè sols una cosa és certa: durant el temps de descans, no es descansa.

Panzeri hauria confraternitzat amb Míster Peregrino Fernández, segurament l’únic entrenador conegut respectable, «el creador del futbol espectacle», un tipus que, quan veia un jugador propi replegant-se cap al seu camp per defensar, no podia evitar l’esbroncada: «¡Qué hace ahí perdiendo el tiempo! ¡Su arco es el otro, carajo!». Un entrenador fictici, nascut de la ploma d’Osvaldo Soriano [Fútbol].

Una de les mitges parts més èpiques del futbol de ficció vingué de la mà del cinema, amb Evasión o victoria, i ens l’explica amb passió Carlos Marañón [Un partido de leyen­ da]. Moment innoblidable a la mitja part: un túnel per a l’escapada ja finalitzat quan arriba l’amenaça de Pelé a Stallone: «Hatch, si nos vamos ahora perderemos mucho más que un partido». Tensió èpica, mirada profunda. Tots de tornada i a apallissar els nazis. Per accedir a la història real en la qual es va basar John Huston, la del Partit de la Mort, visitin Eduardo Galeano [Fútbol a sol y sombra] i Simon Kuper [Fútbol contra el enemigo]. Ambdós indispensables.

Si el futbol va de la vida, si l’experiència existencial humana es condensa en els noranta minuts de joc d’un partit, de quina metarealitat tracta llavors el temps de descans?

Futbolistes, no descansin. Ja no ens poden enganyar.

Dante Panzeri Fútbol. Dinámica de lo impensado Capitán Swing, 2012 pvp: 18,50 €

Simon Kuper Fútbol contra el enemigo / Football against the enemy Contra, 2012 / Orion, 2003 pvp: 18,50 € / 12,40 €

Alfredo Relaño 366 historias del fútbol mundial que deberías saber Martínez Roca, 2012 pvp: 11,95 €

Àlex Cerrudo Carlos Marañón Un partido de leyenda Ocho y Medio, 2011 pvp: 22 €

28

infantil i juvenil

Valérie Guidoux Las cuatro estaciones SM, 2003 pvp: 14,50 €

Cada cosa al seu temps!

Els llibres de les quatre estacions

Josep M. Vallès La meva primera guia sobre l'hort urbà La Galera, 2010 pvp: 12 €

Cada any la natura segueix el seu cicle i ens sorprèn a cada estació amb l’arribada d’animalons, llums, fruits i colors diferents (Las cuatro estaciones). Una nova estació ens dóna l’oportunitat de veure els canvis mirant l’arbre del jardí, menjant un fruit o posant-nos un jersei de més.

A l’hivern boirina, i la neu per veïna Durant l’hivern, amb l’arribada del fred i la neu, les plantes i els animals descansen esperant la primavera. Ja no podrem veure ni els eriçons, ni les tortugues ni els esquirols; haurem d’esperar mentre dormen als seus caus. L’arbre del jardí es queda tot nu, sense habitants, i a l’hort hi ha poca activitat a fer (La meva primera guia sobre l’hort urbà).

Leire Salaberría Cuando llueve Faktoría K, 2011 pvp: 13 €

Oreneta arribada, primavera començada A la primavera sol i pluja es barallen, així que prepareu el paraigües i les botes d’aigua (Cuando llueve) perquè tot i el xim-xim de les gotes, només pensarem en el xip-xap que farem. L’arbre del jardí ha començat a florir i ha rebut la visita de nous amics (El darrer arbre de la ciutat). I, a l’hort, començarem a plantar

les hortalisses d’estiu i a collir les últimes de l’hivern. Un començament ple d’esperança és a punt d’esclatar amb l’arribada d’una estació plena de sorpreses.

A l’estiu, tota cuca viu A l’estiu tot ha esclatat: fruites i verdures per a tothom! L’arbre del jardí ha crescut i està molest perquè ara rep massa visites; en canvi, nosaltres gaudim de la calor i d’uns dies llargs que semblen eterns (Libro del verano).

A la tardor, ni fred ni calor Els esquirols comencen a preparar el seu rebost perquè arriba l’hora d’hivernar i s’ha de tenir-ho tot ben preparat (L’any de l’Esquirol).

Les fulles del meu arbre van caient, es tornen grogues i ja no poden protegir els meus animalons. Aprofitem per anar a collir castanyes o anar a caçar bolets fent crec-crec sobre les fulles. I, a l’hort, fem les últimes collites d’enciams, raves i pastanagues.

Meritxell Ral

Peter Carnavas El darrer arbre de la ciutat Símbol, 2011 pvp: 14 €

Teresa Duran L'any de l'Esquirol Barcanova, 2005 pvp: 8,10 €

Joc de daus Story Cubes Creatuve Hub, 2012 pvp: 13 €

la central

/ març 2013

Puzzle My Tree Londji, 2012 pvp: 21,65 €

29

infantil i juvenil

S. Stewart D. Small

C. Dorion B. Young

La jardinera

Com funciona el temps?

La jardinera es un libro ilustrado de género epistolar en el que una niña, Lydia Gracia, explica a sus padres cómo intenta hacer sonreír y alegrar a su gruñón tío Jim. En 1935, en el período de la Gran Depresión, muchos niños como Lydia eran enviados a casas de familiares que tenían una mejor situación económica. En este relato no solo se habla de una situación familiar y social, sino también de la esperanza e ilusión de que, con unas pequeñas semillas y un poco de paciencia, se puede crear un jardín lleno de luz. Desde que Lydia empieza a vivir en la ciudad, el negocio y la casa del tío Jim parecen despertar de un largo letargo, como si fueran semillas que necesitaran un impulso para florecer. Este álbum, cuya forma y contenido se complementan a la perfección con sus detalles, recibió la Medalla Caldecott en el año 1998 y ha conseguido ser ya un libro de fondo en librerías y bibliotecas.

El clima segueix unes pautes que es van repetint durant tot l’any degut al moviment de la Terra. Mentre a una part del planeta gaudim de l’estiu, a l’altra patim el pitjor dels hiverns.

Per tal d’explicar el nostre món i els diferents fenòmens de cada dia, des d’una pluja dolça a un tornado devastador, Com funciona el temps? ens hi acosta a través de dibuixos aclaridors, llengüetes, solapes i un munt de desplegables plens de dades.

A més de ser un llibre de regal per a nens i nenes a partir de 8 anys, esdevé un bon material per a pares i professors que intenten explicar l’origen i el final dels fenòmens meteorològics d’una manera lúdica.

LATA DE SAL és una editorial d’àlbum il·lustrat especialitzada en dues col·leccions úniques: Vintage i Gats.

Un dia de neu (1962), de Ezra Jack Keats Col·lecció Vintage, 2012. 14,90 €.

El primer llibre il·lustrat de la història amb un protagonista negre.

M.R.

Amics, de Michael Foreman Col·lecció Gats, 2012. 14,90 €.

La definició de l’amistat.

Una història real.

M. R.

La jardinera Ekaré, 2010 pvp: 6,25 €

Com funciona el temps?

Cruïlla, 2013 pvp: 15,95 € Un cangur per Nadal (1962), de James Flora Col·lecció Vintage, 2012. 15 €.

Un llibre per sempre, per el gran il·lustrador de discos dels anys 40 i 50.

Aviat!

Caramba, de Marie-Louise Gay Col·lecció Gats, 2013.

Tots els gats volen. Però el Caramba no.

Ell era un gat especial.

Maleta Le jardinier Moulin Roty, 2012 pvp: 46,50 €

Joc d'experiments meteorològics Weather Station 4M, 2012 pvp:14,20 €

www.latadesal.com

30

inclassificats

Els llibres d'Amor Un film de Michael Haneke Cupido sembla estar passant-s’ho d’allò més bé darrerament: no només ha aconseguit que el cineasta austríac més pertorbador firmi un bell retrat de l’amor pur; a més ha poblat les nostres estanteries amb novetats editorials relacionades amb allò que Plató va qualificar de «malaltia mental».

Noves perspectives per tractar un tema recurrent a la literatura, com la d’Eva Illouz a ¿Por qué duele el amor?, un interessant estudi sociològic sobre el concepte d’amor a l’època contemporània, o la de Amor, el porvenir de una emoción, on el filòsof Stascha Rohmer analitza si es tracta o no d’un sentiment inherent a l’existència humana.

No obstant, la pel·lícula de Haneke no s’interroga sobre l’origen del sentiment; més aviat tracta de retratar-lo, plasmar-lo a través del gest quotidià, per així recrear una intimitat només comprensible observada de ben a prop.

Amb vocació gairebé fotogràfica, Haneke reconstrueix la relació de dos octogenaris encarats a la mort des del refugi de la pròpia intimitat. Una mica a l’inrevés que Ciceró a Sobre la vellesa, Haneke confronta la malaltia i la mort amb plenitud emocional i racional: la irrupció de la mort dins la parella humanitza els personatges, revertint-ne la socialització. Impossible no citar alguns dels nombrosos llibres que prenen com a protagonista l’amor senil: des de la novel·la gràfica Un adiós especial, que retrata els últims quatre anys de vida dels pares de l’autora, passant pel triangle amorós de El amor en los tiempos del cólera de Márquez, fins a El último encuentro de Sándor Márai, on un sopar fa que dos ancians es retrobin per a reconstruir la seva amistat. Però si hi ha un text que funcioni com a mirall del film, és sens dubte Carta a D., la missiva que el filòsof André Gorz dedicà a la seva dona després de cinquanta-vuit anys de matrimoni. Si en el cas de Amor la relació s’ha retratat a través del reflex minuciós i detallat del present, a en Carta a D. la intimitat es reconstrueix a partir de l’evocació èpica del passat. Així el llibre acaba emergint com una mena de contraplà del film, recollint tot allò de què Haneke ens ha privat deliberadament, situant-ho fora de camp: la història de la parella.

E. M.

Lectoròscop Rodrigo Fresán

ÀRIES. Vas acabar l’any fent una cosa que no havies fet en molt de temps: robar un llibre d’una llibreria.

Però aquesta vegada et van enxampar. I era la llibreria del germà de la teva dona.

Les bromes sobre el tema et perseguiran, em temo, fins al proper desembre.

TAURE. La relectura de Retrat d’una dama, –motivada pel descobriment de l’excel·lent assaig Portrait of a Novel: Henry James and the Making of an American Masterpiece de Michael Gorra– esdevé en somnis recorrents en els quals el personatge de Gilbert Osmond se t’apareix amb el rostre i gestos de José Mourinho i el de Ralph Touchett amb els de Tito Vilanova. La teva Isabel Archer onírica –gran error de casting– s’assembla lleugerament a Sara Carbonero. Si, em sap greu: tot a la teva vida és i serà per sempre futbol.

BESSONS. Has deixat tants missatges insultants amb tants alies diferents a tants blogs d’escriptors que ja no saps ni qui ets. Te’n recordes? Tu només volies ser escriptor, però no aquest tipus d’escriptor, veritat? Consulta a un psiquiatra. O a dos.

CRANC. Vas néixer el mateix dia de juliol en què va morir Jane Austen i Adolf Hitler va publicar Mein Kampf. D’aquí que la teva –sempre entre llums i tenebres, entre el Bé i el Mal– no hagi estat una existència senzilla, ni ho serà mai. Culpa als teus pares de tot això.

Per això estan i per això serveixen.

LLEÓ. Els llibres més llegits de l’estiu són tot reedicions completes i acurades de grans novel·les decimonòniques angleses i franceses i alemanyes i russes en les quals no es pot llegir

Mots encreuats Horitzontals 1. Sovint, el darrer capítol d'una sèrie. Successió. 2. Aquella qualitat (poc comuna?) de ser a tot arreu. Encès anglès. 3. Pronom personal. Punta aguda sense cap. Mil. Cinc.

4. Dues rectes paral·leles. Vaguetat grega.

5. La primera. Prefix de negació. Fa petar el cronòmetre. 6. Un de tants sistemes de divisió del temps. Onomatopeia per cridar l'atenció de qui volem que ens faci cas.

7. Dóna a entendre l'oposat. La cinquena.

L'estimada pels pescadors. 8. El somni del desert. Divideix el temps en parts iguals.

Preposició de lloc.

la central

/ març 2013

Verticals 1. Dóna inici, com als llibres d'Asimov. 2. Individu d'un poble preromà. …i adés. 3. Símbol del neutrí. El més famós, en Guifré. 4. Gairebé en aquest lloc. Que ens porti. 5. Maria, primera muller de Martí L'Humà. Símbol del níquel.

6. Ensordir. 7. Una ocupació castellana. S'enfilava la lluna com el punt d'una… 8. Que està bé o del parlar salat. Que faci la tercera llaurada, a l'inrevés. 9. «…incarnatus est». Puig del municipi de la Vall d’en Bas. La massa. 10. Símbol del grau en l'escala Réaumur de temperatures.

Metre consonàntic. Pronom personal. 11. Amb càrrega elèctrica. Una pensada. 12. Paret una mica de broma. Que parla en públic.

xaval on hi ha de dir noi. Però només era un somni. I et despertes.

VERGE. Coneixeràs a qui penses que és l’home de la teva vida en una presentación d’un llibre en la portada del qual hi ha una sabata de taló i unes manilles. Advertència: no és l’home de la teva vida; és l’home de la teva mort. Corre. Més ràpid. No miris enrera.

Segueix corrent.

BALANÇA. Un amic al poder et confiarà que el govern prepara per a fi d’any un impost sobre les novel· les que transcorrin durant la Guerra Civil Espanyola que de seguida farà extensible als seus lectors. Passaràs per un procés dolorós d’abstinència i desintoxicació, però recauràs fins a aruinar-te quan es descobreixin els òssos de Federico García Lorca al traster de casa teva.

ESCORPI. Bertelsmann adquirirà a la teva dona i als teus fills, amb opció als pares i sogres. Primer t’angoixaràs una mica, però de seguida comprendràs que és un bon negoci per a tots, així que millor.

SAGITARI. Netejant l’altell de casa de la teva àvia, que ha mort fa poc, trobaràs el manuscrit d’una novel·la. La llegiràs i no estarà gens malamente. La presentaràs al Planeta i guanyaràs. El llibre es traduirà a tots els idiomas i diversos dialectos. Et casaràs amb una princesa europea. T’acabaran concedint el Nobel. I seràs tan feliç aquell matí en què anunciaràs que deixes l’escriptura…

CAPRICORN. Vas créixer amb Harry Potter, et vas iniciar a una infinitat de coses amb els vampirs de

Crepuscle; ara tens fantasies amb les Cin­ quanta ombres de Grey & Co. No tinguis por: el departament de marketing d’una editorial ja està preparant una sèrie de novel·les amb ancians en geriàtrics i malalties degeneratives diverses que faran les delícies dels teus darrers anys.

ACUARI. Tindràs una idea brillant: li proposaràs al teu cap editar, per fi, els volums zodiacals dedicats als signes «perduts» de Ofiuco i Cetus.

No ho facis. No cridis l’atenció. Vivim en temps de retallades i no d’augments, saps?

PEIXOS. Compraràs la versió del Quixot per Twitter. I diu –de seguida reclamaràs els 79 caràcters que t’estalvien dels 140– així: «En un lugar de La Mancha, de cuyo nombre no pue­ do acordarme». Repeteix amb mi, cent vegades: «Si Shakespeare fos viu NO estaria escrivint guions de sèries per a la HBO». ÀRIES, TAURE, BESSONS, CRANC, LLEÓ, VERGE, BALANÇA, ESCORPÍ, ­SAGITARI, CAPRICORN, AQUARI I PEIXOS (I OFIUCO I CETUS).

Aquest 2013 tornaràs a no llegir Casa desolada, A la recerca del temps perdut, Guerra i pau, L’home sense atributs, Moby-Dick, La muntanya màgica i La bro­ ma infinita; però sí que intentaràs, en va, mitigar la teva angoixa tornant a l’última i penúltima voluminoses entregues de George R. R. Martin. Compraràs – i afegiràs a la llista anterior de postergacions que, no ens enganyem, són renúnciesels diversos volums de Gibbon, Chateaubriand, Boswell, Shikibu, Montaigne, etc. Diuen que tot això està escrit a les estrelles. Però tampoc fa falta llegir-ho tot, no?

31

inclassificats

Consultori

Agenda de març día

llibreria

2

La Central del Raval Secció infantil, 12h

Contacontes:

5

La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

6

La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

La Central (c/ Mallorca) El Cafè, 19.30h

Presentació:

La Central del Raval 2ª planta., 19h

Presentació:

La Central (c/ Mallorca) El Cafè, 19 h

Xerrada:

11

La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

12

La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

La Central (c/ Mallorca) El Cafè, 19.30 h

Presentació:

13

La Central (c/ Mallorca) El Cafè, 19.30h

Presentació:

16

La Central del Raval Secció infantil, 12h

Contacontes + mini taller:

19

La Central del Raval 2ª planta, 19 h

Presentació:

20

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 19 h

Presentació:

21

La Central del Raval 2ª planta., 19h

Presentació:

La Central (c/ Mallorca) El Cafè, 19.30 h

Presentació:

La Central del Raval Secció infantil, 12h

Contacontes:

La Central (c/Mallorca) A l'aula, 17h

Mini-taller:

La Central (c/Mallorca) El Cafè, 19.30h

Presentació:

7

23

27

de Mademoiselle Justine

activitat

La màgia dels colors, de Ricardo Alcántara i Sebastià Serra, El Cep i la Nansa.

L'escombra del sistema, de Walter Foster Wallace, Periscopi.

Els invisibles, de Isabel-Clara Simó, Àmsterdam.

Las tres muertes de K., de Bernardo Kucinski, Rayo Verde.

Deix on dir, de Núria Martínez-Vernis, Empúries.

«Política, censura i corrupció: una mirada des del Sud» amb Boualen Sansal, Alianza Editorial.

La muerte del espía con bragas, de José Fernando Mota Muñoz i Javier Tébar Hurtado, Flor del viento.

Inteligencia musical, d'Iñigo Pirfano, Plataforma.

El que mou el món, de Kirmen Uribe, Edicions 62.

Los confines de la razón. Analogía y metafísica trascendental, de Miquel Seguró, Herder.

Un dia de neu d'Ezra Jack Keats, Lata de Sal. Un lugar para nadie, d'Àlex Chico, de la Luna Libros.

Metalls preciosos, de Josep Gamell, Pagès.

La carne y la metáfora, de Gerard Coll-Planas + Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada, de Raquel (Lucas) Platero (ed), Egales i Bellaterra.

La Dama de Bizanci, d'Ernest Marcos, UB. És estrany, de Núria Colom, SD Edicions.

Quan tots serem a taula... Dibuixos de xocolata.

El jove Nathaniel Hathorne, de Victor Sabaté, Rayo Verde.

Benvolguda Mademoiselle Justine, L’escric presa de gran consternació i pertorbació. El meu amant m’acaba d’anunciar la seva decisió de prendre’s un any sabàtic amb l’afany de descobrir Orient, arrel de la lectura dels viatges de Flaubert.Què els passa, als literats? Jo que estava fascinada pel seu coneixement d’Apollinaire, el seu domini dels fetitxes de Sacher-Masoch, fins i tot per les vulga­ ritats de Bukowski que em xiuxiuejava a cau d’orella… I ara tota la seva xerrameca i amor pels llibres es gira contra meu.

Sap què costa trobar un bon amant en els temps que corren? Què puc fer per retenirlo? Estimada Mademoiselle, ajudi’m!

Una dama abandonada Estimada dama abandonada, Tranquil·la; si el teu amant literat espera trobar el mateix Orient que Flaubert, ho porta clar. Deixa que faci un creuer pel Nil, ple de turistes o que provi d’entrar a Síria tal i com està el panorama. En un parell de setmanes tornarà amb la cua entre cames.

Entre tant, et recomano que et busquis un pla alternatiu per quan al teu amant viatger li doni per llegir les obres de Conrad o de Stevenson. Com deia Colette: «Le voyage n'est nécessaire qu'aux imaginations courtes»; i em temo que aquest, estimada, és el problema del teu amant actual. Molt de llibre i molt de fetitxe, però poca imaginació.

Si no en té prou amb Flaubert per a descobrir Orient, serà un insatisfet empedreït. Sé que són temps difícils, però potser t’hauries de buscar un home que només llegís el Marca i que fos feliç amb els petits i senzills plaers de la vida i reservar-te els delits literaris para a la intimitat de la teva alcova.

Estimats lectors, Us recomano la lectura de Love and Capi­ tal, de Mary Gabriel, que malgrat el seu títol de telenovel·la de mal gust, és una biografia coral sobre la família Marx. La de Karl, no la de Groucho. Una biografia personal, íntima, basada en una extensa investigació de les cartes que van intercanviar els membres de la família i els seus parents més propers i que ens pinta un retrat proper de les seves relacions interpersonals, atorgant per fi la importància que mereixen a Jenny Marx i les seves filles. Després de llegir aquest llibre una acaba agafant molt d’afecte als Marx, així que cada vegada que passejo per la secció de política de La Central, els ulls se me’n van cap a l’obra del filòsof i no em puc resistir a assaborir un altre dels seus llibres mentre fantasio amb el París o el Londres de l’època i recordo les seves penes i tribulacions.

Podeu enviar les vostres consultes a: mademoisellejustine@lacentral.com

32

la central

/ marรง 2013