R546

L’eix del Lluçanès, deu anys en funcionament

· El volum de vehicles diaris ha augmentat un 78% · Els Mossos posen 374 multes de velocitat el 2022 · 3 de cada 4 accidents són amb animals

Nou èxit del musical de l’Institut

No tot és fama! es va poder veure a Prats de Lluçanès i a Sant Feliu Sasserra

MUNICIPAL S’inaugura el mirador de Perafita

El cost total ha estat de més de 500.000 € en un espai de 4.000m2

ACCIÓ SOCIAL

L’Espai Activa’t d’Olost serà reconegut SAIAR

Ara hi haurà 24 places públiques de Centre de Dia al Lluçanès

CINEGÈTICA

1.638 porcs abatuts a la comarca

Els caçadors organitzen una prova de rastre

ESPORTS

El FutSal recupera la bona versió

Guanya els 2 últims partits i empata contra el líder

ESPORTS

Retrobada del Club Futbol St. Bartomeu

Una cinquantena d’exjugadors van tornar a fer rodar la pilota

FIRES I FESTES

Les tradicions

tornen per Pasqua

Processons, caramelles, balls de bastons i aplecs a les ermites

Els actors i actrius, alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, actuant a la sala polivalent de Prats.//F: JOAN PARERA SOLÀ

El musical dels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, que s’ha representat durant dos caps de setmana al Lluçanès, No tot és Fama!, ha estat tot un èxit.

El públic va gaudir d’aquesta versió lliure del musical Fama, estrenat el 1988. En la versió del Castell del Quer, la trama es desenvolupa a Barcelona, no a Nova York, i explica les històries de l’alumnat i els professors de l’escola ÉsArt, que treballen de valent per aconseguir fer realitat els seus somnis.// Red.

Recorreguts eqüestres del Lluçanès, estrenats

La presentació dels dos recorreguts eqüestres del Lluçanès que es va fer a Prats el passat diumenge 2 d’abril, va comptar amb la participació de 51 cavalls i 40 carruatges amb una trentena de passatgers. Aquests van poder gaudir dels dos recorreguts, Camins medievals i Terra de bruixes i bandolers, que a través dels camins del Lluçanès permeten explorar diferents indrets de la comarca d’una forma, fins ara, poc habitual.

Aquests recorreguts són els primers de Catalunya que estan homologats per la Federació Catalana d’Hípica.// Red.

Uns 40 lluçanencs a veure Eufòria

Les caminades adreçades a la gent gran, organitzades pel Consorci del Lluçanès, van començar l’edició de primavera a finals de març. La primera es va fer a Sant Bartomeu el passat 23 de març i hi van participar una vintena de persones. També s’han fet caminades a Sant Agustí i a la Torre d’Oristà, i n’hi ha previstes una vintena més. En aquesta edició, els participants estaran acompanyats per una monitora que dirigirà les sessions i donarà suport a aquells que vulguin iniciar-se o perfeccionar la seva tècnica de marxa nòrdica.// Red.

La tercera edició del Pujalbus, el passat 31 de març, va portar una quarantena de veïns del Lluçanès al programa Eufòria. L’èxit del programa de TV3 va fer que al bus si apuntessin persones de totes les edats seguidores del programa.

El Pujalbus és un projecte impulsat des de l’àrea de joventut del Consorci, que té per objectiu apropar la cultura a les persones joves, i no tan joves, del Lluçanès, facilitant l’accés a diferents esdeveniments que tenen lloc fora de la comarca.// Red.

Tornen les passejades “El Lluçanès cap als cent”

Els participants a la ruta al seu pas pel lloc habilitat de Prats.// F.:

Els participants del grup de Sant Agustí i Alpens.// F.: CONSORCI

No tot és fama!, però sí un èxit total

Fragment de l’obra a la sala Polivalent de Prats.// F.: JOAN PARERA SOLÀ

Tot l’equip que ha fet possible el musical.// F.: JOAN PARERA SOLÀ

Una escena del musical.// F.: JOAN PARERA SOLÀ

Perafita inaugura el nou mirador de ponent marcat per la polèmica

PERAFITA

Per_ Carolina Font Usart

La inauguració del Mirador de ponent de Perafita, el passat dissabte 25 de març, va comptar amb la presència del president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez; el director general d’Administració local de la Generalitat, Bernat Valls; i el president delegat de l’Àrea d’Infraestructures i espais naturals de la Diputació, Pere Pons. Els va acompanyar l’alcalde de Perafita, Ramon Casals, que va dedicar unes paraules d’agraïment als regidors de l’equip de govern.

Casals va destacar que amb aquesta obra, més enllà de crear aquest espai verd, també s’ha aconseguit endreçar l’entrada sud del poble, creant una vorera nova, alhora que s’ha millorat la carretera en aquest tram, que s’ha eixamplat i s’hi han installat mecanismes per reduïr la velocitat dels vehicles que hi passen.

MÉS DE MIG MILIÓ D’EUROS, EL COST DEL MIRADOR DE PERAFITA

L’import del projecte del Mirador de ponent de Perafita ha estat d’aproximadament 533 mil euros. D’aquests, 455.600,21 corresponen a les obres de construcció i s’han finançat a través del FEDER (217.000 €) i a través d’una subvenció de 128 mil euros de la Generalitat i una de 103 mil euros a la Diputació. L’Ajuntament de Perafita, per la seva banda, ha pagat 85.705 €, un 16% del total del cost del mirador, per fer-ho va sol·licitar un crèdit l’estiu passat. Aquests diners inclouen també el pagament de la part proporcional de la direcció tècnica del projecte i la part proporcional del cost de la creació d’una app vinculada al projecte Miradors d’Osona amb continguts multimèdia que permetran conèixer millor l’entorn i els paisatges de cada Mirador.

La construcció del Mirador s’ha fet amb l’oposició del PAP (Poble Actiu Perafita) que hi ha estat en contra des del principi. Consideren que és una obra innecessària i que a Perafita hi ha altres mancances que cal fer-hi front, com per exemple l’adequació del carrer Major. Per mostrar el desacord amb el projecte, van organitzar una recollida de signatures on van firmar més de 250 persones. També argumenten, que cal fer polítiques des del territori i

que el Consell Comarcal d’Osona no representa els interessos de la comarca.

ELS MIRADORS DELS MUNTS I

EL ROC LLARG, PENDENTS D’ADJUDICAR-SE

Les obres de construcció dels miradors dels Munts i el Roc Llarg van sortir a concurs a finals d’aquest mes de març. Pel que fa al projecte del Roc Llarg, a Sant Bartomeu, és la segona vegada que es liciten les obres (el primer concurs va quedar desert). Aquesta vegada el preu de la licitació és més baix, ha passat dels 161 mil euros als 99.718,95 €. Aquest canvi es deu al fet que s’ha reduït una part de les obres plantejades inicialment per adaptar-lo a la situació actual.

En el cas del mirador dels Munts, a Sant Agustí de Lluçanès, és la primera vegada que l’obra surt a concurs i ho ha fet amb un import de 69.458,44 €. Al projecte inicial les obres del mirador estaven valorades en 53 mil euros, però l’augment dels costos de producció ha fet pujar el preu, l’Ajuntament de Sant Agustí va aprovar en el ple del passat febrer que ells assumien aquest increment.

En ambdós casos estem parlant del cost de construcció de l’obra, no hi ha inclosa la part proporcional del cost de la direcció de les obres ni de l’app.

PROJECTE OSONA: PAISATGE, TRADICIÓ I CULTURA

Durant la inauguració, el president del Consell Comarcal d’Osona va destacar la importància de la col·laboració entre diferents administracions per fer possibles obres com aquesta. El Mirador de Perafita forma part del projecte

Osona: paisatge, tradició i cultura, impulsat pel Consell Comarcal, juntament amb altres miradors: els Munts, el Roc Llarg, Bellmunt o Sant Quirze. En el marc d’aquest projecte també si

inclouen les actuacions d’Artimur, els murals d’art urbà que es van fer a Alpens, Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau, i el projecte de Triescape de Sant Bartomeu del Grau.

El projecte Osona: paisatge, tradició i cultura, impulsat per Osona Turisme, ens del Consell Comarcal d’Osona, té un pressupost total de 2.214.659,66 euros, dels quals 1.073.829,83 s’han finançat a través del programa FEDER. La subvenció es va atorgar el maig del 2019 i les obres s’haurien d’haver executat abans del 2021. La Covid va fer que s’atorgués una pròrroga fins al 2023, a condició que el novembre del 2022 s’hagués executat el 70% de les obres del total del projecte, com finalment va ser.//

AJUNTAMENTS

Sant Martí, Sant Boi i Prats, guardonats per la seva transformació digital

El Consorci per l’Administració Oberta de Catalunya va celebrar la VIII edició dels Reconeixements Administració Oberta, uns guardons que premien la transformació digital dels ajuntaments i consells comarcals de Catalunya. Els guardons es donen a base a l’Índex de Maduresa Digital, que valora aspectes els serveis d’Administració Oberta que ofereix cada web municipal i l’ús que se’n fa, com per exemple la informació que cada municipi penja a l’E-tram o si la web permet signar els documents digitalment, i un llarg etcètera d’ítems.

Els Reconeixements distingeixen 7 categories d’administracions locals, en funció dels habitants de cada municipi i una per consells comarcals. Dels pobles del Lluçanès, Sant Martí d’Albars va rebre la tercera millor puntuació de pobles de fins a 500 habitants. Sant Boi i Prats van quedar dins el top 10 de pobles de 501 a 1.000 habitants i de 1.001 a 5.000 habitants, respectivament.// Red.

Joan Carles Rodríguez, president del CCOsona, durant la inauguració del mirador.// F: CCOsona

Foto de família dels alcaldes dels Ajuntaments premiats de 1 a 500 habitants amb la consellera de Governació. El tercer per l’esquerra, Ramon Padròs, alcalde de Sant Martí.// F: PREMIS AOC

L’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACGEP) va entregar els guardons de la 8a edició dels Premis Catalunya de Gestió Esportiva, en un acte on hi van assistir més de mig centenar de persones, el passat 17 de març.

En aquesta edició s’han atorgat 37 reconeixements, entre les més de cinquanta candidatures presentades. Un dels premis ha estat per l’àrea d’Esports del Consorci, per la seva dinamització d’esdeveniments i programes esportius a la comarca.

L’ACGEP ha valorat la gestió mancomunada dels recursos esportius als diferents ajuntaments del Lluçanès i el suport que des de l’àrea d’esports s’ofereix a tots els ajuntaments de la comarca a través de la figura de tècnic compartit.

També s’ha valorat la diversitat de projectes que es desenvolupen des d’aquesta àrea, com l’Sport Inquiet, el campionat de bitlles o el Lluçanès cap als 100, programes diversos adaptats a les necessitats del territori. Com s’explicita a la menció, la tasca de l’àrea d’esports “visibilitza la realitat de tants i tants municipis petits de Catalunya”.//

ESPORTS SALUT

La Setmana de la Salut d’enguany busca fomentar els hàbits saludables

La temporada de caça s’acaba amb 1.638 porcs senglars abatuts

Les

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

La temporada de caça 202223, que va finalitzar el darrer cap de setmana de març, s’ha tancat amb un total de 1.638 porcs senglars abatuts entre les diferents colles del Lluçanès, una xifra una mica inferior a la de l’any passat, que es van abatre 1.668 porcs.

Actualment, al Lluçanès hi ha onze colles de caçadors distribuïts entre els diferents pobles i cada colla té la seva àrea de caça. Entre totes, calculen que abaten, aproximadament, un terç de la població d’aquests animals que hi ha al Lluçanès i que, en finalitzar aquesta temporada, hi podria haver 3.000 o 3.500 senglars a la comarca. Tanmateix, aquesta dada és molt difícil de saber amb exactitud, ja que són animals que es mouen molt i poden recórrer grans distàncies. Un clar exemple d’això és que al Lluçanès aquesta temporada s’han abatut porcs que havien estat marcats a zones del Vallès.

Els problemes que ocasionen aquests animals, amb una població amb tendència a l’alça, són cada vegada més habituals, especialment les afectacions que provoquen a les collites.

Per això, a partir de l’1 de juny i fins a principis de setembre, si algun conreu es veu afectat per la presència d’aquests animals, els caçadors de la zona poden intervenir per solucionar-ho, només cal fer una sol·licitud prèvia al Departament.

Aquesta temporada ha estat

marcada per les dues setmanes de vaga que van fer els caçadors de Catalunya, entre el 4 i el 17 de setembre, després que el Govern anunciés que obligaria els caçadors a avisar amb antelació del lloc de les batudes. Finalment, el Departament d’Acció Climàtica es va fer enrere i van

acordar que tan sols caldria comunicar la zona de la batuda si aquesta es feia a terrenys públics. En l’acord també s’hi van incloure altres reclamacions dels caçadors catalans, com la possibilitat de multar les persones que entorpeixin les batudes.//

Les proves de rastres de senglar serveixen per avaluar el treball dels gossos de caçar i són molt habitual a països com França, però a Catalunya no ho són tant. La que es farà al Lluçanès aquest pròxim cap de setmana 7, 8 i 9 d’abril, serà una de les tres úniques que es faran al principat aquest 2023.

A la prova del Lluçanès hi participaran 5 equips francesos, un de Catalunya i dos de locals. Cada equip està format per 8 gossos, que hauran de demostrar la seva capacitat a l’hora de seguir el rastre del senglar i per fer-lo córrer. No hi haurà armes durant la prova.

El primer dels equips locals, farà la prova divendres, està format per gossos de la colla de Prats, de Vidrà i de l’Empordà. Aquests ja fa més de tres anys que entrenen i cacen junts, i la prova de Prats serà la cinquena en què participen aquest any. El segon equip del Lluçanès, format per gossos de Perafita i Sant Agustí, farà la

prova diumenge. És la primera vegada que participen en una prova com aquesta i malgrat que els gossos ja estan habituats a caçar junts, han començat a entrenar-los per la prova fa poc més d’un mes.

Un grup de jutges experts vinguts de fora seran els encarregats d’avaluar el paper de cada gos a la prova i anotar la puntuació al seu carnet de treball. Els gossos caçadors que participen en la competició tenen pedigrí i les puntuacions que assoleixin a la prova seràn una eina a l’hora de seleccionar-los per la cria.

La prova no seria possible sense la col·laboració de totes les colles del Lluçanès, que seran les encarregades de buscar els rastres del porc i decidir així el lloc on s’engegaran els gossos. S’ha habilitat un punt de trobada pel públic que vulgui anar a veure les proves, serà al bar de les piscines de Prats a les 7 del matí, allà els membres de l’organització explicaran els detalls de cada dia.//

La segona edició de la Setmana de la Salut va començar el passat 27 de març i s’allargarà fins aquest diumenge. L’Ajuntament de Prats de Lluçanès ha organitzat un seguit d’activitats, xerrades i tallers amb l’objectiu de fomentar hàbits saludables entre el veïnat. Les activitats s’han dissenyat per arribar a totes les franges d’edat, dels infants fins als usuaris de l’Espai social de la gent gran.

Aquesta setmana també s’ha celebrat el 1r any del bicibús, que promou el desplaçament amb bicicleta dels alumnes a l’escola Lluçanès.//CFU

Una jornada del campionat de bitlles del Lluçanès.// F: ARXIU

Participants al Bicibús el dia de l’aniversari.// F: AJ PRATS

L’àrea d’Esports del Consorci premiada per la seva gestió esportiva

colles de caçadors de la comarca calculen que hi podria haver entre 3.000 i 3.500 exemplars de senglars al Lluçanès

El Lluçanès acollirà una prova de rastre sobre senglar

La Generalitat concedeix la categoria de SAIAR a l’Espai Activa’t d’Olost

El departament de Drets Socials de la Generalitat ha concedit la categoria de SAIAR (Serveis d’Atenció Integral en l’Àmbit Rural) al centre Espai Activa’t d’Olost, situat al pis superior del Casal de la Gent Gran. Aquest reconeixement convertiria l’espai – quan el projecte definitiu es posi en marxa – en un centre d’atenció diürn adreçat a la gent gran amb finançament de la Generalitat. Aquest fet permetrà tenir deu places públiques de centre de dia, així com crear dos llocs de treball: un de direcció i una altra per a treballador familiar o auxiliar, segons apunten des de l’Ajuntament.

A dia d’avui, l’espai ja és reconeix com a centre de dia, però es finança amb fons privats dels usuaris i amb l’ajuda de l’Ajuntament. L’espai Activa’t, actualment, està gestionat per la Fundació Assistencial d’Osona, derivat des del Consell Comarcal d’Osona.

UN CANVI ESPERAT

Cal remuntar-se al 2005 quan neix el projecte Activa’t a Olost, segons explica el regidor del consistori, Pere Martí. En aquell moment, el centre de dia se situava a l’actual Casal de la Gent Gran, i un parell d’anys després, “preveient una possible posada en marxa com a SAIAR” el servei diürn es va traslladar a la primera planta de l’edifici. De fet, segons apunta Martí, aquell any es va firmar un con -

S’instal·la una pantalla d’observació de mamífers i aus al pantà de la Gavarresa

veni amb Drets Socials, però mai es va materialitzar l’acord.

Entre el 2011 i el 2012, juntament amb altres sis municipis d’Osona, es va crear la Xarxa Activa’t, per tal de gestionar els diferents espais d’una manera

Els Centres de Dia faciliten que la gent gran que viu en zones rurals pugui seguir vivint al seu domicili i alhora tingui cobertes les necessitats d’atenció que requereix

comuna i centralitzada des del Consell Comarcal Osona. Una gestió que dura fins a dia d’avui.

Tot i l’anunci, des del consistori d’Olost asseguren que no hi ha una calendarització de posada en marxa, però celebren la notícia i es mostren satisfets de

poder consolidar aquest servei públic, per la gent d’Olost i Santa Creu com també de municipis propers del Lluçanès.

24 PLACES AL LLUÇANÈS

Prats de Lluçanès també té, des del 2010, catorze places públiques al SAIAR Bona Sort. Amb les deu places anunciades a Olost, significaran vint-i-quatre places de Centre de Dia al Lluçanès.

Els Centres de Dia faciliten que la gent gran que viu en zones rurals pugui seguir vivint al seu domicili i alhora tingui cobertes les necessitats d’atenció que requereix, oferint una cartera de recursos diversos capaç d’adaptar-se a les necessitats de cada persona. Són projectes comunitaris que promocionen l’envelliment actiu i saludable, així com l’acompanyament de les persones grans en les diferents fases de la vellesa.//

La pantalla d’observació al pantà de la Gavarresa que s’ha instal·lat al llarg d’aquest mes de març, compta també amb dos plafons on s’identifiquen els principals mamífers i les aus aquàtiques, siguin sedentàries, nidants, hivernants o de pas, que es poden veure al Pantà al llarg de l’any. Entre els amfibis que podem trobar al pantà destaquen la Granota verda, la reineta i la granoteta de punts, que conviuen amb blanquers i ànecs de collverd, i algun bernat pescaire o rascló que estan de pas.

El pantà de la Gavarresa forma part de l’inventari de zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals juntament amb el torrent i pantà de Garet i el pantà de la Fusta.

La iniciativa neix amb la voluntat donar a conèixer el patrimoni natural del Lluçanès i així poder valorar-lo, ja que, gràcies a la situació geogràfica de la comarca ubicada entre zones de mitja muntanya i zones fluvials, aquest és excepcionalment divers. Des del Consorci, amb el suport d’ADEFFA (Associació de defensa i estudi de la fauna i flora autòctona), van organitzar dues jornades educatives per donar a conèixer l’entorn del pantà i la seva biodiversitat. Durant les sortides es van poder identificar una vuitantena d’espècies, i dues d’elles, l’arna (Orthosia cerasi) i el poquet de riu (Proasellus coxalis), van entrar al cens d’espècies del Llunçanès de l’Observatori ciutadà de la Biodiversitat del Lluçanès. Aquesta iniciativa impulsada pel Consorci compta amb el suport de l’Ajuntament d’Olost i la Diputació de Barcelona.// CFU

La pantalla d’observació del pantà de la Gavarresa.// F: CONSORCI

Una xerrada amb els usuaris de l’Espai Activa’t d’Olost en una imatge d’arxiu.// F: AJ OLOST

Es crearan deu places públiques de Centre de Dia finançades directament pel departament de Drets Socials

L’Eix del Lluçanès, 10 anys en xifres

El juliol de 2013, amb la inauguració de la variant d’Olost, van finalitzar vuit anys d’obres per construir l’Eix del Lluçanès (C-62).

LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi Turigas

El 28 de juliol de 2013 es va inaugurar la variant d’Olost. Amb aquesta posada en marxa, van finalitzar vuit anys d’obres per construir l’Eix del Lluçanès, oficialment anomenada C-62. Encara ara, queda pendent però, la variant de Sagàs per completar tot el recorregut.

El cost de la nova carretera, en totes les seves fases, va ser de 41 milions d’euros. Les obres van començar 2005, en el tram que uneix Olost amb l’Eix Transversal. Aquest tram es va inaugurar el novembre de 2007, però pocs mesos més tard van aparèixer uns bonys a la carretera, causats per les aigües, que van obligar a fer una reparació. Aquest fet va allargar les obres fins a la primavera del 2010. La reparació va suposar hores de pas alternatiu de vehicles i retards de fins a 15 minuts en el trajecte.

Els treballs entre Olost i Olvan van començar el març de 2009, suposant diferents talls totals en la circulació. La carretera entre Prats de Lluçanès i Merlès va ser tallada entre el maig i el novembre del 2010, i la ruta alternativa es va fer pel camí del Riambau, sense asfaltar en aquell moment. El juny del 2011 es va obrir l’accés del nou traçat fins a Gironella.

Els talls també van ser necessaris entre Prats i Olost, desviant el trànsit per la carretera del vint-i-cinc. La via va estar tallada entre Prats i Santa Creu des de l’octubre de 2010 fins a l’octubre del 2011, segons la informació del Departament de Territori, tot i que el tram es va continuar utilitzant durant un temps més malgrat les dificultats de circular-hi sense asfalt. El tall entre Santa Creu i Olost es va fer entre l’abril i el setembre de 2011.

Les obres de la construcció de la variant d’Olost, van iniciar-se el desembre de 2011 i van finalitzar el juliol de 2013. Les obres es van demorar sis mesos més del previst.

Amb aquesta darrera construcció, que unia els dos trams ja en funcionament, es va passar a considerar la C-62 com a una única carretera, deixant enrere els diferents noms que tenien

fins al moment cada tram, i unint l’Eix del Lluçanès, aparcant però la construcció dels 2,8 quilòmetres del tram del nucli de Sagàs. Amb la finalització de les obres, es va posar fi a un llarg periple per la construcció d’aquesta carretera. El seu funcionament va canviar la percepció del Lluçanès. La infraestructura, llargament reivindicada pel territori, ha millorat les comunicacions viàries al Lluçanès, i ha unit l’Eix Transversal amb l’Eix del Llobregat, apropant les comarques d’Osona i el Berguedà.

UN 78% MÉS DE TRÀNSIT

Deu anys després de la fi de les obres, la infraestructura s’ha consolidat i ciutadans de diferents punts del territori l’han integrat per fer els seus trajectes. Així ho demostren les dades del trànsit, que des que es va posar en funcionament, no ha parat de créixer, excepte els anys de pandèmia.

Així doncs, si el 2013, pel punt quilomètric 2,3, situat a la recta de Sant Salvador (Sant Bartomeu del Grau), hi van circular 3999 vehicles diaris, l’any 2022 n’hi van circular 6868. Això suposa un augment del 71% de volum de vehicles en circulació. D’aquests, una mitjana de 6984 vehicles hi passen en dies laborables, i 6569, una mica menys, en cap de setmana. En els dies laborables, un 10% del volum de trànsit són vehicles pesants.

En un altre exemple, al quilòmetre 29,7, una mica abans del pas de Valldaura (Sagàs) venint del Lluçanès, el trànsit el 2013 va ser de 2096 vehicles. Actualment, és de 3886, un augment del 85% en aquests deu anys. En aquest cas, el volum de vehicles en cap de setmana és major que el de dies feiners. Entre setmana, hi van circular de mitjana el 2022, un total de 3885 vehicles diaris, i els dissabtes i diumenges, 4155 vehicles. Igual que l’altre exemple, un 10% de vehicles són pesants.

AUGMENT DE LA SINISTRALITAT, SOBRETOT AMB ANIMALS

El creixement de la mobilitat a la via també ha portat a un ascens de la sinistralitat. Des del 2016 fins al 2022, s’han registrat un total de 430 accidents en aquesta via. D’aquests, 115 han

La infraestructura, llargament reivindicada, va millorar les comunicacions dels municipis de la comarca i ha unit l’Eix Transversal amb l’Eix del Llobregat.

El cost de l’Eix del Lluçanès va ser de 41 milions d’euros i les obres van durar 8 anys

estat amb víctimes, que sumen 189 persones ferides en diferent grau. 3 d’aquestes han set víctimes mortals. Malgrat que hi ha hagut alguna víctima mortal més en aquesta via, no es registren com a tal perquè s’ha dictaminat que les causes no són directament del trànsit o la infraestructura.

L’augment de la sinistralitat prové directament dels accidents amb animals, bàsicament senglars i cabirols. Del total d’accidents registrats, en 322 hi ha animals involucrats. Aquesta xifra representa un 75% d’accidents d’aquesta via. Tot i això, aquests accidents tendeixen a ser menys greus, i només han causat

7 víctimes lleus. En evolució, des del 2016 fins al 2022, l’augment d’aquesta tipologia d’accidents s’ha doblat. El 2016 hi va haver 39 sinistres amb fauna salvatge, i, per contra, el 2021 el 2022, 85 i 81 accidents respectivament.

UNA SANCIÓ DIÀRIA

La nova carretera, amb més bones condicions que qualsevol de les que hi havia hagut mai al Lluçanès, ha comportat un augment de la velocitat dels vehicles que hi circulen. També, a causa de l’augment de trànsit, s’han detectat més infraccions en la conducció.

És per això, que els Mossos d’Esquadra, van començar a im-

EVOLUCIÓ DEL VOLUM DE VEHICLES

la variant de Sagàs

NOMBRE DE SANCIONS PER VELOCITAT

Després de deu anys de la finalització de la variant d’Olost, el govern de la Generalitat ha anunciat que aquesta tardor començaran les obres del darrer tram per completar el traçat sencer de l’Eix del Lluçanès: la variant de Sagàs. Ho van anunciar el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Territori, Juli Fernández, el passat 18 de febrer, des de Sagàs mateix.

Actualment, i després de redefinir el projecte, s’està licitant la construcció de les obres. Es preveu que la construcció tingui un cost de 8 mili-

ons d’euros i una durada d’uns quinze mesos. Aquestes obres afecten un tram d’uns 2,8 quilòmetres al municipi de Sagàs. El nou traçat passarà pel nord del terme municipal, uns metres per darrere de l’Ajuntament, on actualment passa per davant. Com la resta de l’Eix del Lluçanès, la calçada tindrà deu metres d’amplada — ara aquest tram només en fa sis — i a més, també comptarà amb vorals d’un metre i un carril separador central. En el seu moment, les obres d’aquest tram es van encallar per problemes d’expropiacions amb els veïns.// PAT

L’estació de servei, litigi entre Olost i Sant Martí

plementar fa uns anys controls presencials i també radars mòbils. Així doncs, si fins al 2018 no s’havia iniciat cap expedient per excés de velocitat a la via, a partir del 2019 l’augment de les sancions ha estat substancial.

El 2019 es van sancionar 16 vehicles per excés de velocitat, el 2020, 121 vehicles, el 2021, 311 i el 2022, 374, una xifra que representa més d’una sanció per dia.

Cal destacar el cas d’un conductor que circulava a 180 km/h en el tram de la variant d’Olost el novembre de 2021. En tot l’Eix del Lluçanès, la velocitat màxima permesa és de 90 km/h, i per tant duplicava la velocitat de la via. Els Mossos d’Esquadra van denunciar penalment a l’autor

per un delicte contra la seguretat viària, i van difondre la notícia als mitjans de comunicació com a mesura dissuasiva.

850.000€ EN MANTENIMENT

Més enllà de la conservació habitual, entre el 2021 i el 2022 s’han fet obres d’estabilització de talussos i reasfaltat de la via. En total, s’hi han invertit 850.000 € en diferents fases, que han servit per consolidar marges, netejar vorals i cunetes, reparar malles protectores i millorar l’asfalt de les zones on estava més malmès. Els alcaldes de la comarca han reclamat en més d’una ocasió que es faci una millora integral de la totalitat de la carretera i un reasfaltat general.//

Al març de 2020, l’inci de les obres d’una gasolinera i estació de servei a peu de carretera va rebre mostres de rebuig per representants politics i moviments socials.

La gasolinera, que ja funciona, s’ha construït en terme de Sant Martí d’Albars, però a tocar del límit amb Olost. L’Ajuntament d’Olost va presentar dos contenciosos administratius, que a hores d’ara, encara estan pendents de resolució. Un contra el Departament de Territori i l’altre contra l’Ajuntament de Sant Martí, en considerar que van atorgar els permisos quan era vigent l’antic POUM, per tant, el sòl de la gasolinera era considerat de protecció especial.

Olost també va denegar la llicència d’obres per construir els accessos a la

gasolinera, en el seu terme municipal, i s’han hagut de fer més curts. El Servei Territorial de Carreteres va emetre un dictamen l’octubre del 2022, on estableix que els accessos han de ser 10 metres més llargs i dona dos anys de termini per resoldre-ho, com explica Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí. A part d’això, Olost i Sant Martí van començar el 2015 un procés de modificació dels límits territorials. En la darrera reunió, Sant Martí va presentar un informe reclamant que es modifiqui tot el límit sud del municipi segons unes fites del 1890 que han pogut documentar. Si la Generalitat acceptés aquesta modificació, el terreny per on cal allargar els accessos a la gasolinera seria de Sant Martí.// CFU

A punt de construir

El president Aragonés i el conseller Fernàndez anunciant la licitació de les obres, aquest febrer.//

La construcció dels accesos a l’area de servei, la tardor de 2020.//

OPINIÓ

NECROLÒGICA

Mor Dimitri Coppola

al Lluçanès

Trobada d’exjugadors del Futbol Club Sant Bartomeu del Grau

L’artista italio-lluçanenc Dimtri Coppola va morir el passat dimecres 22 de març a l’edat de cinquanta-cinc anys. Coppola va arribar al Lluçanès l’any 1996 provinent de la ciutat italiana de Torí. Des de llavors, ha estat implicat en nombroses associacions i moviment socials de la comarca, com el GALL (Grup d’Actors del Lluçanès) o l’associació Gaudir d’Art. Coppola també va impartir classes de dibuix per infants i adults a Prats de Lluçanès i Perafita, i era col·laborador de la revista LaRella. L’obra de Coppola abraçava diferents disciplines com la pintura, el dibuix, el gravat o l’escultura. El passat mes de desembre va exposar al Centre Cívic d’Olost la seva col·lecció “Entre límits”. La seva sobtada mort va provocar consternació a molta de la gent del Lluçanès, que van omplir els carrers i les xarxes socials d’emotius missatges de record. El diumenge 26 de març a la tarda es va fer una sentida cerimònia de comiat al parc de Can Riera de Perafita, localitat on residia actualment.// Red.

AGRAÏMENT

El Dimitri

Carme Arnau i Martino Coppola

Perafita

Tal com ens ha dit la majoria de gent que ha vingut aquests dies a donar el condol, no tinc paraules. Doncs nosaltres, tampoc tenim paraules per agrair l’escalfor amorosa de tantes persones, que sentien el dolor de no poder veure, parlar, compartir la vida amb el Dimitri.

Els que l’hem conegut, sabem molt bé com era. Inquiet, creatiu, voluntari, lluitador per la veritat, un gran mestre.

El consol es té quan l’amor supera i traspassa, sempre floreix, mai no mor.

Tots junts caminem amb el Dimitri.//

Pots enviar articles

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima de 3.400 caràcters (espais inclosos).

L’atleta d’Olost va participar en el Ral·li la Llana, que passava per Alpens, el passat 31 de març i 1 d’abril, la 2a cita del Campionat de Ral·lis de Catalunya. Membrado es va proclamar campió de la categoria 2RM (dues rodes motrius) i va acabar cinquè a la general.

El pilot que, de nou, competia sobre asfalt, després de debutar en aquest terreny fa dos mesos, es va mostrar molt segur durant tota la competició i va demostrar la seva capacitat d’adaptació. A la darrera secció, Membrado va sortir amb pneumàtics de sec, però el temps va deixar un asfalt humit i lliscant; així i tot, Membrado va ser capaç de marcar dos cinquens scratch, consolidant la seva posició a la general.

El darrer cap de setmana de març, Membrado va participar en el Ral·li da Agua (A Coruña), on va aconseguir la tercera posició a la categoria 2RM, en la que era la seva estrena a la Copa d’Espanya de Terra.// CFU

El camp del Gurb va acollir, el passat diumenge 2 d’abril, la primera trobada d’exjugadors del C. F. Sant Bartomeu de la dècada dels noranta. Hi van participar una cinquantena de persones, entre jugadors i directius, que feia més de trenta anys que no es trobaven i ho van celebrar amb un amistós i un bon dinar.

En aquell temps el club, presidit per Benet Salvans, vivia una època d’expansió, durant uns anys va arribar a tenir equips de totes les categories, de prebenjamins fins a regional. És per això que hi havia un ampli ventall d’edats entre els jugadors que van participar en la trobada, dels seixanta fins als trenta llargs.

Durant la temporada 90 -91 el Sant Bartomeu va ser campió de la 2a divisió de juvenil, pas previ d’un equip que a la temporada 94 -95 aconseguiria l’ascens a 2a regional, on es va mantenir durant 5 anys.// CFU

CARTA

Carta oberta a l’alcalde de Sant Feliu Sasserra

Joaquim Pedragosa

Sant Feliu Sasserra

El fet d’adreçar-me a vostè a través d’aquest mitjà i en format de Carta Oberta, obeeix a què no ha fet cas ni s’ha dignat a contestar cap de les peticions que, darrerament i no tan darrerament, he fet a l’Ajuntament que presideix.

Fa ja molt de temps que li vaig oferir la possibilitat de poder convertir el bloc en construcció de la meva propietat, ubicat al carrer Catalunya, on prèvies unes petites i poc costoses reformes, quedaria idealment habilitat per acabar-ho com a Residència per a gent gran. Li vaig dir que podríem negociar el seu valor partint del preu de cost i que l’Ajuntament tindria totes les facilitats pel seu pagament.

El suposo assabentat que en el mandat d’un exalcalde, la

Generalitat a través del llavors conseller de Benestar Social, Sr. Antoni Comas, s’havia compromès, amb el vistiplau dels serveis tècnics, a fer dita Residència precisament en el mateix lloc. El fet que no prosperés és sabut perquè es va explicar en un dels Butlletins informatius que l’Ajuntament feia arribar a tots els veïns. Vist el nul interès que vostè ha demostrat per una cosa tan important pel Poble, vaig tenir un canvi d’impressions sobre el particular amb aquell exalcalde i a ell li va estranyar que hi hagués una actitud tan passiva per part de l’Ajuntament, davant la possibilitat d’una obra tan necessària i anhelada per Sant Feliu que, tot admetent que la conjuntura econòmica actual de l’Administració Catalana, és més complicada que la de la seva època, no per això s’ha de deixar de lluitar per tal

d’intentar la implicació de la Generalitat, que seria més fàcil si se’ls hi presentava un avantprojecte elaborat sobre una obra que es podria considerar ja a mig fer. Tant és així que en el marc d’aquella conversa, em va dir que demanaria una cita amb vostè perquè li costava de creure que l’Ajuntament contemplés la possibilitat esmentada des de la passivitat. Em consta que la trobada es va produir i que vostè li va dir que la idea li semblava bona i que començaria a ocupar-se’n.

La pregunta és, ha començat a ocupar-se’n? Si és així, vostè no me n’ha dit res.

A part del tema explicat, d’interès total i general pel Poble, n’hi ha d’altres de particulars meus que tampoc s’ha dignat, no ja a solucionar-los sinó que ni tan sols a contestar.

Per què Sr. Romero? Cordialment.//

El Ral·li de la Llana passa per Alpens i Membrado s’estrena

Gil Membrado a la zona de reagrupament d’Alpens.// F: LL. SURI - DALPENS.COM

Els exjugadors de C.F.SAnt Bartomeu abans de començar l’amistós.// F: CFSBG

Coppola elaborant una de les seves obres, que va estar exposada a Olost el passat desembre.//

El Futbol Sala recupera la bona versió

L’equip blaugrana encadena tres partits sense perdre, vencent en els dos últims com a local i traient un punt a la complicada pista del líder

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Xavier Vilella Antonell

La tempesta s’ha allunyat del Club Futbol Sala Prats. Enrere queda la mala ratxa de quatre derrotes consecutives que va fer saltar les alarmes a la plantilla dirigida per Oriol Sanjuan i Isaac Basagaña. Amb l’objectiu de la permanència virtualment assolit, la visita a Pineda de Mar es presentava com una bona oportunitat per recuperar el millor joc de l’equip, tot i la dificultat d’enfrontar-se al colíder de la lliga. De fet, el conjunt blaugrana es va avançar al marcador en dues ocasions. En primera instància va ser Jordi Torres qui, als 12 minuts de joc, posaria els visitants al davant. L’empat abans del descans no va alterar els plans dels pradencs, que es van tornar a situar amb avantatge gràcies a l’1-2 aconseguit per David Solanich. La rèplica local va arribar quan només faltaven tres minuts pel final, establint l’empat a 2 que ja seria definitiu. Un empat meritori que acabava amb la ratxa de derrotes fora de casa i

que s’havia de fer bo en la visita del penúltim classificat al Pavelló de Prats dissabte passat. No obstant, el CN Caldes no va posar les coses fàcils al Futsal Prats, que va haver de picar pedra per superar el porter visitant. Anaven passant els minuts i el marcador no es movia. La fe i l’empenta local fa propiciar que, quan faltaven poc més de cinc minuts per la fi, arribessin tres gols pràcticament seguits, els dos primers a càrrec de Jordi Torres i el tercer anotat per Aleix Muntadas. El conjunt visitant no va abaixar els braços, retallant dis-

tàncies poc després, si bé David Solanich acabaria amb qualsevol opció de remuntada amb la quarta diana dels blaugranes. Triomf important en un partit difícil de resoldre, amb baixes de jugadors destacats i davant un equip que s’ho jugava tot a la part baixa. El pròxim compromís torna a ser al Pavelló Municipal, lloc on es disputarà la jornada 20 amb el duel entre el Futsal Prats i l’Sporting Montmeló. L’enfrontament tindrà lloc el proper dissabte dia 15 d’abril a les 7 de la tarda.//

El Futbol Club Pradenc no se’n surt com a local

L’equip feia 8 jornades que no perdia, però amb la derrota contra l’OAR (0-1) ja son 3 els partits seguits sense

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Xavier

Vilella Antonell

Sensació d’oportunitat perduda. Aquesta era la percepció dels aficionats que desfilaven cap a casa després de veure com l’OAR Vic s’emportava els 3 punts del Municipal. Un solitari gol dels visitants a 20 minuts del final va condemnar el conjunt blaugrana, molt superior durant la major part de l’enfrontament. En el primer temps, el Pradenc va sortir decidit a buscar la victòria, mantenint el control de la pilota i creant perill, sobretot a pilota aturada. A la segona meitat els locals van posar encara més setge a la porteria vigatana, estavellant la pilotes a la fusta i perdonant oportunitats molt clares per posar-se al davant. L’OAR, en canvi, esperava pacient la seva ocasió per sortir al contraatac, fet que va succeir a

Retorn triomfal del Pradenc Femení

Després de vàries setmanes sense competir, l’equip de Mies Picas va golejar la UE Santa Coloma de Queralt per 1-5. El partit, que es va disputar el passat dissabte 1 d’abril, representava el debut a la segona fase de la lliga.

L’enfrontament no va tenir història, ja que les blaugranes es van avançar amb gol de Judit Lozano al quart d’hora. El 0-1 es va mantenir fins al minut 30, quan Tània Sáez va anotar el segon.

A la represa, les dianes de Judit Fumanya i Joana Ballart, sumat a un autogol de les locals, posaven la maneta de gols al marcador.

Amb aquests 3 punts, havent-ne sumat tres més per incompareixença del rival a la primera jornada, les blaugranes són líders empatades a punts amb la UD Gornal i el FC Vallgorguina.

El pròxim compromís serà al Municipal de Prats, on el Pradenc rebrà la visita del Piera el diumenge dia 16 a les 3 de la tarda.// XVA

El Sant Feliu torna a guanyar

El Sant Feliu va guanyar el partit contra el Sant Llorenç per 2 a 4. Els santfeliuencs van marcar el primer gol al minut 36 i el segon al minut 41. A la segona part, van fer el tercer gol al minut 46, però una falta de penal al minut 54 va deixar el Sant Feliu amb 10 jugadors. El Sant Llorenç va aprofitar aquesta oportunitat per marcar el seu primer gol, i van fer el segon al minut 60. Finalment, el Sant Feliu va fer el quart i definitiu gol al minut 81, aprofitant un penal.// Red.

vint minuts del final amb una jugada ràpida per banda que acabaria amb l’esfèrica al fons de la porteria pradenca. Malgrat el cop, els locals ho van seguir intentant, fins i tot van arribar a empatar tot i que el gol va ser anul·lat per fora de joc. Les aturades espectaculars del porter i la mala sort van fer impossible la remuntada, deixant el Pradenc sense premi tot i el bon partit dels blaugranes davant un rival directe. Tot i que la distància amb els primers ha augmentat, els blaugranes tindran una nova oportunitat el proper diumenge dia 16 amb la visita de la UE Tona ‘B’ al Municipal. El conjunt tonenc està empatat a 45 punts amb el Pradenc, fet que presagia una altra batalla d’alt nivell. El partit es disputarà a Prats de Lluçanès a les 5 de la tarda.

A falta de 9 partits per acabar la temporada, el FC Pradenc és sisè a 8 punts del Moià (1r classificat) i a 4 de l’Olímpic La Garriga (2n classificat).//

guanyar davant l’afició pradenca

Jugadors del CFS Prats durant un temps mort.//F: XVilella

AGENDA

ABRIL

OLOST_ EXPOSICIÓ “EXPRESSIONS”, d’Àlex Castillo, a l’Espai Rocaguinarda. EXPOSICIÓ D’ANNA JOLI, a l’Espai Guaita. De dilluns a divendres de 4 a 8 de la tarda al Centre Cívic.

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “A L’ABRIL CADA PARAULA VAL PER MIL”, a les tardes a la Biblioteca.

DIJOUS 6 D’ABRIL

PRATS DE LLUÇANÈS_ SANT TXUPITASSO, a partir de 2/4 d’1 de la nit a la sala polivalent.

LLUÇÀ_ CONCERT DE LOS FUMERO, amb Lucia i Horacio Fumero, al vespre a la Primitiva.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CANTADA DE LA PASSIÓ. Al vespre pels carrers del poble.

DIVENDRES 7 D’ABRIL

LA TORRE D’ORISTÀ_ 13A TROBADA DE MOTOS CLÀSSIQUES. A partir de les 9 del matí a la sala polivalent.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PROVA DE RASTRE SOBRE SENGLAR del Lluçanès, a partir de les 7 del matí al bar de la piscina. VIACRUCIS, a 2/4 de 8 del matí pels carrers del poble. CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ, a les 6 de la tarda a l’església. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, a les 9 del vespre a l’església.

DISSABTE 8 D’ABRIL

ORISTÀ_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. VISITA AL MAS TERRICABRAS, a partir de les 10 del matí.

OLOST_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. VISITA A L’OBRADOR DE CERVESES ARTESANES KIBUS, a les 12 del migdia.

PRATS DE LLUÇANÈS_ RUTA DE LA LLET. VISITA A LA GRANJA DEL SOLER DE N’HUG, a 2/4 d’11 del matí. PROVA DE

RASTRE SOBRE SENGLAR del Lluçanès, a les 7 del matí al bar de la piscina. VETLLA PASQUAL, a les 10 de la nit a l’església. DONACIÓ DE SANG, a partir de les 5 de la tarda a l’Espai.

DIUMENGE 9 D’ABRIL

ORISTÀ_ SANTES PASQÜES, SOPAR, TRIVIAL POPULAR I BALL amb Dj Pide i Bratti. A partir de les 9 del vespre a la sala polivalent.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CANTADA DE CARAMELLES durant el matí pels carrers del poble.

SANT FELIU SASSERRA_ CANTADA DE CARAMELLES durant el matí pels carrers del poble.

OLOST_ MISSA CANTADA amb la Coral Noves Veus, a ¾ de 10 del matí a l’església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PROVA DE RASTRE SOBRE SENGLAR del Lluçanès, a partir de les 7 del matí al bar de la piscina. MISSA DE PASQUA, a les 9 del matí i a les 12 del migdia a l’església. BALLS DE BASTONS, a partir de les 10 del matí pels carrers del poble. CANTADA DE CARAMELLES, durant el matí, a la plaça de l’Església. DONACIÓ DE SANG, de les 10 del matí a les 2 de la tarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARAMELLES amb el cor del Grau i RIFA DELS OUS, a la 1 del migdia pels carrers del poble.

DILLUNS 10 D’ABRIL

OLOST_ APLEC A SANT ADJUTORI. Missa, caramelles i sardanes amb la cobla “La Berga jove”, a partir de les 10 del matí a Sant Adjutori.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CANTADA DE CARAMELLES durant el matí pels carrers del poble.

PRATS DE LLUÇANÈS_ BALLS DE BASTONS, durant tot el matí a les cases de pagès. APLEC A SANT ANDREU DE LLANARS, a les 11 del matí.

Bill i Janet i altres cròniques marcianes, posen fi al cicle d’hivern de Lateneua

El cicle de cinema familiar Lateneua tancarà aquest pròxim diumenge 16 d’abril, el cicle d’hivern, amb la projecció de la pel·lícula Bill i Janet i altres cròniques marcianes. Aquesta serà la primera vegada que al cicle s’hi pot veure un film que encara està als cinemes i que es va estrenar el passat 24 de febrer.

La pel·lícula explica les aventures del Bill i la Janet, dos marcianets que decideixen fugir del seu planeta per poder jugar junts, una aventura intergalàctica per tancar aquesta nova edició de Lateneua.// CFU

DIMARTS 11 D’ABRIL

OLOST_ XERRADA AMB EL GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN, sortida al bosc. A les 6 de la tarda al Centre Cívic.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ DONACIÓ DE SANG, a partir de les 5 de la tarda al Casal.

DIMECRES 12 D’ABRIL

SANTA CREU DE JUTGLARS_ XERRADA

“REPTES DE L’ENERGIA FOTOVOLTAICA EN ZONES RURALS” a càrrec de Gil Salvans, a les 5 de la tarda al Consorci.

PERAFITA_ XERRADA SOBRE FÒSSILS a càrrec de Marià Bosch, a les 6 de la tarda a la biblioteca. XERRADES DELS DIMECRES amb el bosquerol.

OLOST_ GRUP D’ACOMPANYAMENT AL DOL , a càrrec d’Irene Lara, referent de benestar emocional de l’ABS Lluçanès. A les 5 de la tarda a l’Espai Activa’t.

DIJOUS 13 D’ABRIL

SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA CONEIX EL TEU SÒL PELVIÀ , a càrrec de Montse Verdaguer, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu.

DIVENDRES 14 D’ABRIL

OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “DEL RING A LES TRINXERES”, de Josep Pons. A les 6 de la tarda al Centre Cívic.

SOBREMUNT_ CAMINADA “El Lluçanès cap als 100”, a 2/4 de 10 del matí.

DISSABTE 15 D’ABRIL

MERLÈS_ TALLER DE PA ARTESÀ, amb Ramon Forcada. A partir de les 9 del matí al forn de Cal Ribera. Inscripcions prèvies a puigdelseixuts@riseup. net.

ALPENS_ TALLER PER ADULTS DE PRIMERS AUXILIS, a les 4 de la tarda a la fàbrica Vella.

DIUMENGE 16 D’ABRIL

OLOST_ TALLER DE SARDANES, a les 11 del matí a la plaça Major.

SANT FELIU SASSERRA_ 10A TROBADA DE VEHICLES CLÀSSICS, durant el matí a la zona esportiva. SESSIÓ DE L’ATENEUA amb “Bill i Janet i altres cròniques marcianes”, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CAMINADA, SORTIDA AL TAGA amb el Club Esportiu Miraboira.

DIMARTS 18 D’ABRIL

ALPENS_ CAMINADA “El Lluçanès cap als 100”, a les 4 de la tarda.

DIMECRES 19 D’ABRIL

OLOST_ GRUP D’ACOMPANYAMENT AL DOL, a càrrec d’Irene Lara, referent de benestar emocional de l’ABS Lluçanès. A les 5 de la tarda a l’Espai Activa’t.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER D’AROMATERÀPIA INFANTIL, a partir de les 5 de la tarda a l’escola els Roures.

PERAFITA_ XERRADA DELS DIMECRES amb el bosquerol.

REDACCIÓ_

Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Roger Torrents Boy, Natàlia Avellan Puig i Xavier Vilella Antonell.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigasedicionslarella@gmail.com

PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com

EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà), Marga Campos Masip (Sobremunt) i www.meteosona.com

EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

Al Lluçanès es mantenen moltes de les tradicions de Setmana Santa, malgrat que algunes com el salpàs se celebren cada vegada a menys llocs. La cantada de la Passió, que des de fa anys es canta pels carrers de Sant Boi la nit de Dijous Sant, dona pas al gruix d’actes litúrgics de Pasqua al Lluçanès que commemoren la mort i resurrecció de Crist.

El Diumenge de Pasqua les caramelles ompliran de cants els carrers i places del Lluçanès. Els aplecs de Sant Adjutori i de Sant Andreu de Llanars, el Dilluns de Pasqua Florida, posaran punt final a Setmana Santa d’enguany.// CFU

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

La Pasqua omple el Lluçanès de tradició

CINEMA SETMANA SANTA

1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA

4_MECÀNICS

1_ASSESSORAMENT

GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

6_ESCURA·XEMENEIES

7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

LLUÇANÈS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_BELLESA: estètica, perruqueria.

11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA

3_INFORMÀTICA

CONSTRUCTORS I PINTORS

5_OBRES

FUSTES · MOBLES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

4_MECÀNICS

6_ESCURA-XEMENEIES

TRACTAMENTS

7_SALUT

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES DIETÈTICA

ALPENS LA TORRE LLUÇÀ

OLOST LA QUAR

SANTA CREU STA EULÀLIA CELEBRACIONS

SANT BOI

SANT BARTOMEU

PERRUQUERIA ESTÈTICA

11_ALTRES SERVEIS

AUTO ESCOLA FUNERÀRIA TINTORERIA

NETEJA FOTOGRAFIA RESIDÈNCIA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA EL RACÓ DE LA FEINA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

7 dv F. PORTAL DE QUERALT - VIC PORTAL DE QUERALT

8 ds F. FARGAS - VIC FARGAS

9 dg F. EURAS - VIC EURAS

BUSCO FEINA OFEREIXO FEINA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

10 dl F. YLLA-CATALÀ - VIC YLLA - CATALÀ

11 dt OLOST EURAS

12 dc PRATS ALIBERCH

13 dj ST. BARTOMEU BARNOLAS

14 dv OLOST TERRICABRAS

15 ds F. FARGAS - VIC FARGAS

16 dg F. ARUMÍ - VIC ARUMÍ

17 dl ST. BARTOMEU YLLA - CATALÀ

18 dt OLOST TANYÀ

19 dc PRATS VILAPLANA

20 dj ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA

Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, busques alguna cosa o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@gmail.com

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

» Noia busca feina per netejar cases, pisos, locals, oficines. També per cuidar persones grans o nens. Disponibilitat immediata. T.: 602 53 11 36 (R546/07)

» Noia de 40 anys s’ofereix per acompanyament, passeig extern i suport en les activitats de la vida diària en persones depenents. T.: 619 11 01 39 (R543/02)

» Noia s’ofereix per cuidar gent gran o nens. Amb experiència en els dos sectors. T.: 608 48 84 54 (R544/02)

» Auxiliar d’infermeria en geriatria, amb experiència, s’ofereix a tenir cura de persones dependents i de les tasques de la casa. Disposo de vehicle propi. Mercè. T.: 649 45 54 06 (R545/01)

» Noia de 20 anys molt responsable, atenta i activa s’ofereix per fer feines de neteja o de cuidadora de gent gran o infants. Amb experiència. Elizabeth. T.: 607 74 44 58 (R546/08)

» Noi busca feina en granja de vaques de llet o de carn, sinó en el sector làctic cabrum/ovelles. Disposo d’habitatge per la zona i vehicle propi. Amb moltes ganes de treballar. Dídac/Diego. T.: 600 85 50 45 (R546/09)

» ARQUITECTE MUNICIPAL a l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. (CIDO R545/02)

» OPERARI DE MANTENIMENT a Alpens. Borsa de treball de pla d’Ocupació. (CIDO R546/10)

» PEÓ DE MANTENIMENT a Sant Agustí de Lluçanès. Borsa de treball de pla d’Ocupació. (R546/11)

» VENEDOR/A a mercat de fruita i verdura a Prats de Lluçanès i altres poblacions. (XALOC R546/12)

» DIRECTOR DE LLEURE amb alt nivell d’anglès a Prats de Lluçanès. (XALOC R546/13)

» PEÓ DE GRANJA de truges (parideres) a Gaià. (XALOC R546/14)

» PEÓ PER SERRADORA a Prats de Lluçanès. (XALOC R546/15)

» ENGINYER AGRÒNOM per tasques comercials a Sant Martí d’Albars. (XALOC R546/16)

EL TEMPS

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 22 de març al 4 d’abril

Barraca de pastor al Coll de les Garses, abans de la pujada cap a la B-433, al seu pas pel Pla del Verdaguer, al terme municipal d’Oristà. Els camps de colza, comencen la floració.// F: IRINA NANU

Panoràmica dels Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Pedraforca i el Cadí, amb Perafita en primer terme, a finals de març.// F: XAVI BONETE - @DELGORGNEGRE

ES VEN

» EMBALADORA John Deere 550. T.: 636 33 36 30 (R543/06)

» BICICLETA DE TRIAL per nens entre 6 i 9 anys. Entre eixos fa uns 90cm. T.: 660 59 36 82 (R545/06)

» 4 SITGES DE PINSO de fibra. Gàbies de conills de difents tipus, seminoves. Embaladora de bales petites amb filferro, John Deere. Un estallador de llenya pel tractor, nou. I un remolc amb bolquet de 4000 kg, amb papers. T.: 686 46 22 02 (R543/08)

» PAVOS REALS, dues parelles i dos de sols. T.: 609 81 20 22 (R546/01)

» BALES DE BLAT rodones. T:.636 33 36 30 (R543/05)

ENCANTS

» MOBLE DE CUINA PER CAMPING plegable d’alumini, marca BEAVER, en bon estat i amb bossa de transport. Té dues taules de treball laterals i dos en vertical al mig, per posar els fogons de cuinar en la superior, amb paravents. Porta una amplia fresquera amb dos prestatges tancada amb cremallera. Es com la MIDLAND (veure imatge a Google). Pes 9 kg. A Olost.

Preu 65 €. T.: 686 38 54 52 (R545/07)

» CADIRA GIRATÒRIA per banyera quasi nova. Molt bé de preu. T.: 610 69 14 37 (R543/09)

» CALEFACCIÓ de llenya i carbó per un habitatge de 100 mts. T.: 662 51 90 73 (R544/05)

» ESTOIG de pintura acrílica per pintar quadres, per 30 euros T.: 662 003 299 (R544/07)

» EUGA ideal per anar a passeig amb canalla. Preu a convenir. T.: 699 92 28 46 (R545/04)

» KIA FRONTIER K2500. 166.200 km. Ideal per Jardiner/ Venda de llenya/constructor. Cabina 3 places i caixa basculant hidràulica. ITV i revisions al dia. 6.500€. Manel. T.: 626 45 03 34 (R543/04)

» MOSQUITERES GRAN I PETITES, per finestres i portes. Preu a convenir. T.: 647 56 51 18 (R543/03)

» MÀQUINA TALLAFILS INDUSTRIAL i automàtica i una Overlock industrial en bones condicions. Bé de preu. T.: 600 81 58 85 (R545/05)

» BOMBA DE PISCINA d’aigua salada amb filtres. Gran i potent. A bon preu. T.; 699 45 87 99 (R546/02)

ES LLOGA

» PIS A VIC, zona tranquil·la, de 80m2 i plaça de pàrquing. Dues habitacions. T.: 626 49 17 54 (R543/10)

ES BUSCA

» ESCOPETA superposta amb calibre del 12. T.: 647 22 19 99 (R546/03)

» COTXE DE 2A MÀ assequible. T.: 679 71 74 80 (R546/04)

ES REGALA

» BICICLETA. Venir-la a buscar a Olost. T.: 639 12 21 57 (R546/05)