R564

Page 1

DIJOUS 25 | GENER | 2024 | NÚMERO 564

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

L’atur se situa en un mínim històric al Lluçanès: 6,58% · Ha augmentat el nombre d’homes a l’atur però el de dones ha baixat · Les dones segueixen representant més del 60% de població a l’atur REPORTATGE

Les ordenances fiscals: l’IBI Aquest impost és una de les bases més importants de les finances municipals CARTOGRAFIA

L’editorial Alpina presenta un nou mapa del Lluçanès Recull l’extensió de tot el Lluçanès amb òptica excursionista INFRAESTRUCTURES

Comencen les obres de la C-62 a Sagàs Es preveu una durada de quinze mesos i tenen un pressupost 7,9 milions FIRES I FESTES Els balladors d’aquest any durant el galop d’entrada a la plaça Vella, començant la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç.//F: MARTÍ FONT

La festa major de Sant Vicenç de Prats, fidel a la tradició Èxit d’assistència en els actes de tot el cap de setmana

Perafita prepara La Candelera Tot a punt per a la festa del Cavall del Lluçanès


L’ÀLBUM

Núm. 564

Prats celebra St. Vicenç amb quatre dies de festa

Sant Antoni Abat, la Festa Major de La Torre

La Festa Major de Sant Vicenç ha omplert Prats d’activitats durant els quatre dies que ha durat la festa. El tret de sortida el donava el pregó, el di· vendres a la nit. El pregoner va ser Lluís Forcada i Comas, qui durant anys va ser professor i direc· tor de l’Institut Castell del Quer i que, malgrat la seva jubilació, continua vinculat al centre a través del projecte de Teatre de 4t d’ESO. L’acte també va servir per anunciar l’homenatjat d’aquest any: Jordi Pujol, president dels Estelladors. El mateix divendres, els actors Fel Faixesdas i Carles Xuri· guera van portar al pavelló la seva Festa Grossa. El diumenge al matí, els actes van començar amb la commemoració del 140è aniversari del naixement de mestre Joaquim Pecanins Fàbre· gas, músic i pedagog. Pecanins destacà per la seva recerca musicològica, de fet fou qui va publi· car per primera vegada una versió de Fum, fum, fum a La Veu de Catalunya (1904). Però no seria Sant Vicenç sense seguici, ofici, goigs i evidentment, la Trencadansa. I així, per aquest ordre, va ser com dilluns els pradencs i pradenques van començar la jornada. Durant el matí hi va assistir la consellera de Justícia, Gem· ma Ubasart. El dia es va acabar fent “voltar la verra” a la Serenata, prèvia al Ball de Gala al Pavelló, que va tancar la festa major d’enguany.// Red.

La Torre d’Oristà va celebrar el passat cap de setmana la festa de Sant Antoni del Porquet. És la primera festa major de l’any al Lluçanès. En· guany, les activitats van començar el dissabte a la tarda amb un espectacle d’animació infantil a càrrec de Jordi Toneti. La sala polivalent va acollir tot de nens i nenes que van ballar, saltar, cantar i gaudir al ritme de la guitarra d’aquest clàssic. El diumenge, la festa va començar amb un bon esmorzar popular, i a la tarda, per fer baixar el dinar, un concert i el ball amenitzat pel grup Dolce Vita, va tancar la vetllada.// Red.

Els gegants ballant després de l’ofici.// F: MARTÍ FONT

La Coral Sant Jordi cantant a l’acte d’homenatge del mestre Pecanins.// F: MARTÍ FONT

El clàssic Jordi Toneti a la polivalent de La Torre.// F:COMISSIÓ

El cant de la Sibil·la omple el monestir de Lluçà

Neix l’Escola de Salut del Lluçanès

El monestir de Lluçà va acollir el passat dis· sabte 13 de gener el Cant de la Sibil·la, de la mà del Cor Scandicus i la soprano Anna Guasch Ri· edweg. Les dones que cremen romaní van orga· nitzar i presentar la vetllada, tot explicant què és el Cant de la Sibil·la i quin és l’origen d’aquest cant on la sibil·la (ja cristianitzada) profetitza la fi del món (el judici final). Aquest cant, considerat pagà, va tenir una gran difusió a l’edat mitjana, fins que va ser prohibit pel Concili de Trento. Malgrat això, es conservà a Mallorca i a l’Alguer, on es va continuar cantant a les matines de Na· dal. El 2010 va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Un dels trets característics del cant és que l’in· tèrpret porta una espasa que manté dreta da· vant la cara mentre dura el cant; un cop acabat, fa una creu a l’aire. La lletra del cant, apareix ja documentada al segle X a diferents indrets de Catalunya, Itàlia, Castella i França. Tanmateix, la transmissió oral del mateix ha donat lloc a di· ferents versions, tot i que acutalment el text més sentit comença i acaba dient: El jorn del judici/ parrà qui haurà fet servici. Acabat el Cant, les dones que cremen romaní van acompanyar al públic fins al Claustre del mo· nestir, on van fer un ritual d’agraïment a dife· rents elements.// CFU

La primera edició de l’escola de Salut del Llu· çanès, impulsada per l’Àrea Bàsica de Salut del Lluçanès amb el suport del Consorci, ha comen· çat aquest gener i està dedicada a la prevenció de les caigudes. Els tallers i xerrades d’aquest mes han anat a càrrec de Laura Mercader (fisiotera· peuta de l’ABS Lluçanès) i s’han fet a Sta. Eulà· lia, St. Bartomeu, Olost i St. Martí. Els pròxims seran els dies 29 i 31 a Prats i a la Torre d’Oristà. L’escola de Salut s’allargarà fins al mes de juny i cada mes s’organitzaran xerrades de diferents temàtiques.// Red.

LaRella | 2

Les dones que cremen romaní a la seva actuació al claustre// F: CFU

Moment final del cant de la Sibila.// F: CFU

La xerrada a Sant Martí d’Albars.// F: AJSMA


NOTÍCIES

25 de gener de 2024

L’atur al Lluçanès continua baixant i se situa al 6,58% El nombre d’homes a l’atur ha augmentat, mentre que el de dones ha baixat Sant Bartomeu del Grau encara és el poble amb la taxa més alta ATUR AL LLUÇANÈS

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’atur al Lluçanès continua baixant per tercer any consecu· tiu, després del repunt que es va viure el 2020, provocat per la crisi del coronavirus. Segons les dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat, al Lluçanès aquest desembre hi havia 253 persones registrades a l’atur, almenys, la xifra més baixa dels últims deu anys. Aquesta xifra representa 3 persones menys que el desembre de 2022 i situa la taxa al 6,58%. Si ho analitzem per sexes, el nombre d’homes ha crescut, pas· sant dels 85 als 99 en un any, i el de dones, ha baixat, passant de les 171 que hi havia el 2022 fins a les 154. En nombres absoluts,

L’atur femení es redueix, però encara representa el 60% del total per tant, ha baixat gràcies al des· cens de l’atur femení. Tot i això, cal destacar que en l’atur global, les dones continuen representant més del 60%, la major part de les quals tenen més de cinquanta anys. La taxa d’atur mostra la rela· ció entre les persones que hi ha a l’atur i la població activa, que es calcula tenint en compte el nom· bre d’afiliats a la seguretat soci· al. A finals del 2023, al Lluçanès hi havia 3.590 persones afiliades a la Seguretat Social. Sant Agustí, Lluçà i Sant Feliu són els municipis del Lluçanès on el darrer any ha crescut més la taxa d’atur. Tanmateix, si tenim en compte els valors absoluts, ve· iem que tan a Sant Agustí com a Lluçà només hi ha una persona més a l’atur, mentre que a Sant Feliu en són quatre més. Aquest augment de persones

Municipi

2015

2020

2022

2023

%

%

%

%

Alpens

14

13,73

7

5,2

8

5,8

8

5,80

Lluçà

9

6,92

2

1,4

6

4

7

4,76

Olost

66

11,46

52

8,6

39

6,33

36

5,99

Oristà

18

6,87

20

7,5

15

5,41

9

3,28

Perafita

25

13,89

19

9,5

13

6,8

15

7,14

Prats de Lluçanès

129

9,69

113

9

82

6,42

95

7,36

Sant Agustí de Lluçanès

1

2,17

6

10,5

2

3,23

3

5,17

Sant Bartomeu del Grau

67

15,26

58

13,5

44

10,71

37

8,67

Sant Boi de Lluçanès

20

8,51

15

7,2

10

4,76

10

4,76

Sant Feliu Sasserra

29

10,21

22

6,82

19

6,76

23

8,13

Sant Martí d’Albars

5

10,87

4

7,8

3

5

0

0,00

Santa Maria de Merlès

5

5,95

6

8,99

9

9,47

8

8,16

Sobremunt

2

6,9

3

8,3

6

14,29

2

4,26

Lluçanès

390 10,51

327

8,68

256

6,73

253

6,58

FONT: Elaboració propia a partir de les dades de l’Observatori del Treball i de Model Productiu de la Generalitat de Catalunya

Línia de l’evolució de l’atur separat per gènere al Lluçanès.// FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya

a l’atur fa que Sant Feliu, jun· tament amb Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria de Merlès, siguin els pobles amb les taxes d’atur registral més altes del Llu· çanès. En primera posició, hi trobem Sant Bartomeu del Grau que malgrat el descens en el nombre de persones a l’atur (37), continua tenint la taxa més alta d’atur re· gistral provisional del Lluçanès, entorn el 8,67 %. No obstant això, cal destacar que Sant Bartomeu ha aconseguit reduir també el nombre de persones a l’atur. El 2015, per exemple, hi havia 67 persones que representaven un 15,26% d’atur. A Santa Maria de Merlès hi trobem la segona taxa d’atur més alta del Lluçanès, el 8,16 %, malgrat que també ha vist com es reduïa el nombre de persones

Al Lluçanès hi ha 3.590 persones afiliades a la Seguretat Social desocupades al municipi aquest darrer any. En el cas de Sant Feliu Sas· serra la seva taxa d’atur se situa al 8,13%, dos punts percentuals més que el mateix període de l’any anterior. Sant Feliu segueix una tendència oscil·lant, però creixent des del 2019, any en què es va registrar la taxa d’atur més baixa del municipi: el 5,84 %. Pel que fa als municipis del Lluçanès amb la taxa d’atur més baixa destaquen el cas d’Oristà, que ha reduït la seva taxa d’atur del 5,4% al 3,28% respecte al ma· teix període de l’any anterior. I el de Sobremunt que ha passat d’una taxa del 14,29 % el desem· bre de l’any passat, a una del 4,26 % d’aquest any. Cal destacar el cas de Sant Martí, on aquest desembre no s’ha registrat cap persona a l’atur.//

LaRella | 3


NOTÍCIES

Núm. 564

Ordenances fiscals: Olost, Perafita, Prats i Sobremunt han actualitzat l’IBI aquest 2024 La resta de municipis mantenen el coeficient el 2023, excepte Sant Boi i Sant Martí que no modifiquen el coeficient des del 2022 en entre 0,6 i 0,15 punts per· centuals el gravamen dels béns Per_ Carolina Font Usart urbans i rústics, si compleixen al· gunes de les circumstàncies pre· Una part dels ingressos mu· vistes a la llei d’hisendes locals. Aquest fet explica per què alguns nicipals arriba a través dels tri· dels municipis superen la forqui· buts que paguen els ciutadans directament a l’ajuntament. Cal lla inicial, com per exemple el diferenciar entre impostos, ta· cas d’Alpens, Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra, on xes i contribucions especials. La l’IBI d’immobles rústics supera el llei d’hisendes locals és la norma 0,9 % màxim i són els més elevats sobre la qual es regeixen aquests del Lluçanès. tributs i n’estipula l’obligatorie· Dels quatre municipis que han tat. augmentat l’IBI aquest any, des· Així doncs, segons aquesta llei els ajuntaments tenen l’obliga· taca l’increment del 10% d’aquest impost a Sobremunt, tot i que cal ció d’exigir l’impost sobre béns tenir en compte que des del 2020 immobles (IBI); l’impost sobre l’ajuntament no variava l’import activitats econòmiques (IAE); i del gravamen. l’impost sobre ve· Sobremunt, jun· hicles de tracció Els municipis que tament amb Olost mecànica (IVTM). Alhora que dona paguen menys IBI i Prats són els als ajuntaments municipis que te· són Merlès (0,4) la facultat per es· nen l’IBI sobre els béns urbans més tablir un impost i Oristà (0,54); elevats. sobre construcci· els que més, ons, instal·lacions Prats (1,031) i COM ES CALCUi obres i un im· post sobre l’in· LA L’IBI? Sobremunt (0,93) Per calcular crement del valor l’import de l’IBI dels terrenys de cal aplicar a la base imposable naturalesa urbana (el que es co· (el valor cadastral de l’immoble), neix com a plusvàlua). Aquests les possibles bonificacions, el re· dos impostos no tenen caràcter obligatori, com tampoc el tenen sultat serà la base liquidable que, les contribucions especials ni les un cop multiplicada pel tipus de taxes i els preus públics. gravamen, donarà com a resultat Aquesta no obligatorietat, així el total d’IBI que hem de pagar. com la disparitat entre taxes, La llei d’hisendes locals permet complica el fet de poder comparar als ajuntaments aplicar bonifica· la pressió fiscal entre municipis. cions en l’IBI en casos determi· És per això que, en aquesta pri· nats, com per exemple la bonifica· mera part sobre les ordenances ció de fins al 50 % de la quota als fiscals al Lluçanès, compararem béns immobles on s’hagin instal· l’IBI dels diferents pobles, un dels lat sistemes d’aprofitament tèr· tres imposts d’obligada recapta· mic o sistemes de plaques foto· ció i en el que la llei estableix un voltaiques. En aquest sentit, tots gravamen mínim i màxim. els ajuntaments del Lluçanès han incorporat, en major o menor per· L’IMPOST DE BÉNS IMMOBLES, centatge, aquesta bonificació a PRINCIPAL FONT D’INGRESSOS les seves ordenances fiscals, ex· MUNICIPAL cepte Sant Agustí. L’IBI és un impost directe, que Així per exemple, un immoble grava el valor dels béns immobles urbà amb un valor cadastral de urbans, rústics i els de caracterís· 80.000 € (la suma del valor del sòl + el valor de construcció) so· tiques especials. La llei d’hisen· des locals estableix un gravamen bre el que no podem aplicar cap mínim del 0,4% en els béns im· bonificació, a Prats, on el gra· mobles urbans i un 0,3% en els vamen és de l’1,031%, pagaria rústics, alhora que estableix el 824,8 € (80.000 x 0,01031), men· màxim d’un 1,10% pels primers i tre que a Merlès, on el gravamen del 0,90 % pels segons. és del 0,4%, pagaria 320 (80.000 x Malgrat aquesta forquilla, els 0.004). Ara bé, també cal tenir en ajuntaments poden incrementar compte que amb aquest impost LLUÇANÈS

LaRella | 4

IMPOST SOBRE BENS IMMOBLES (IBI) URBANS Municipi

2024

% Variacio 2023-2024

Última revisió cadastral

Alpens

0,754

2010

Lluçà

0,79

1988

Olost

0,913

Oristà

0,56

Perafita

0,87

+2,96%

1989

Prats de Lluçanès

1,031

+7,40%

1988

St. Agustí de Lluçanès

0,8

1989

St. Bartomeu del Grau

0,87

1989

St. Boi de Lluçanès

0,84

1989

St. Feliu Sasserra

0,65

1989

St. Martí d’Albars

0,67

1988

Sta. Maria de Merlès

0,4

1988

Sobremunt

0,93

+5,95%

1989 1988

+10,06%

1989 FONT:

GLOSSARI IMPOST: grava la riquesa o la propietat, o bé el consum dels ciutadans. Tenen com a objectiu finançar les despeses de les administracions públiques. TAXA: està destinada a pagar per un ús con· cret i privatiu del domini públic o un servei que ofereix exclusivament l’administració pública. La llei prohibeix que es cobri al ciutadà un im· port superior al cost del servei. Per exemple, la taxa de residus. PREU PÚBLIC: són els diners que es paguen per uns béns o serveis, que també et pot oferir el sector privat. La llei no estableix que el preu ha de ser com a mínim el cost del servei, però deixa la porta oberta a obtenir beneficis. Per exemple, el preu de la piscina. CONTRIBUCIONS ESPECIALS: és el tribut que és paga quan una actuació pública dirigi· da a satisfer una necessitat col·lectiva aporta un benefici a un subjecte concret. Ara bé, cal un acord previ entre les parts en cada cas. Per exemple, quan s’urbanitza un carrer, aquest fet fa augmentar el valor dels immobles.//

l’ajuntament finança gran part dels serveis que ofereix. Pel que fa al valor cadastral dels béns immobles del Lluçanès crida l’atenció que, malgrat al· guna modificació parcial, la dar· rera revisió cadastral general de la majoria fos a finals dels anys vuitanta, a excepció d’Alpens que és del 2010. Alguns ajuntaments, com el d’Olost s’han plantejat demanar al cadastre una revisió general dels valors cadastrals del municipi. Aquest fet comportaria un increment notable en l’IBI, per mitigar-lo, la llei d’hisendes locals estableix una reducció du· rant nou anys a partir de l’entra· da en vigor dels nous valors ca· dastrals. Aquesta reducció tindrà un coeficient reductor del 0,9 % el primer any, i anirà reduint-se un 0,1% anual fins a la seva de· saparició, que s’aplicarà a la dife· rència positiva entre el nou valor i l’anterior.

El valor cadestral de la majoria de municipis del Lluçanès no es revisa des dels anys 1988-89 És a dir, suposem que aquell immoble valorat en 80.000 euros, després de la revisió el seu nou valor cadastral sigui de 120.000 €. Per calcular la nova base li· quidable (valor cadastral menys les bonificacions) de hem de fer la següent operació: Nova base imposable - [coeficient reductor x (nova base imposable - base liqui· dable de l’any anterior): 120.000 - [0,9 x (120.000 80.000) = 84.000 € . Així doncs, si l’IBI fos de l’1,031 €, el propietari acabaria pagant 866,04 €, uns 41 euros més que l’any anterior. La llei d’hisendes locals tam· bé estipula els béns que queden exempts d’aquest impost com són les propietats de l’Església catò· lica i de les associacions confes· sionals no catòliques legalment reconegudes. Així com els béns immobles de la Creu Roja i els edificis de governs estrangers destinats a la representació di· plomàtica d’aquests, entre altres exempcions.//



NOTÍCIES

Núm. 564

L’editorial Alpina presenta un nou mapa del Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

La històrica editorial Alpina, especialitzada en l’elaboració de cartografia i publicacions de ca· ràcter excursionista i de munta· nya, ha començat a distribuir un nou mapa del Lluçanès. Aquest és el tercer mapa que publica l’editorial d’aquest terri· tori. El primer es va publicar el

LaRella | 6

Recull l’extensió de tot l’altiplà del Lluçanès amb òptica excursionista

1999, amb una escala d’1:40.000. El segon, va ser l’any 2013, amb una escala d’1:30.000 i aquest 2024 publica un nou mapa repe· tint la mateixa escala i millorant la informació. L’editorial ha treballat amb l’edició d’aquest nou mapa des de fa més d’un any, primer, amb un treball tècnic a través de fo· tografies satèl·lit i programes de gestió informàtics, i després amb les aportacions de diferents col· laboradors del territori, com per exemple, els clubs excursionistes o el Consorci del Lluçanès. El mapa, pensat des de l’òptica excursionis· ta, ofereix informació com les car· reteres, pistes, camins i corriols, ponts, barreres, corbes de nivell, pics, colls, balmes, punts d’aigua, arbres monumentals, serveis, edi· ficis d’interès, itineraris i recorre· guts, etc. Martí Nadal, director de l’edi· torial qualifica el mapa com a un “històric de l’editorial, amb un ter· ritori que s’ho val i amb molt inte· rès excursionista.” El mapa recull l’extensió de tot l’altiplà del Lluçanès i se n’ha fet un tiratge inicial de 2.000 núme· ros.//


NOTÍCIES

25 de gener de 2024

Perafita ja ho té tot a punt per celebrar la Candelera La festa del cavall del Lluçanès se celebrarà el primer cap de setmana de febrer PERAFITA Per_ Carolina Font Usart

Des de fa setmanes, els perafi· tencs ja treballen per tenir-ho tot llest per viure una de les festes més esperades de la comarca. Enguany els actes començaran el dijous 1 de febrer i s’allargaran fins al diumenge, quan es faran les tradicionals curses de cavalls i rucs al camí de Can Carbó, un dels actes més emblemàtics de la festa. El dia de la Candelera comen· çarà amb un esmorzar popular i, a la tarda, es presentarà el conte “La mallerenga blava i el camí de la llet. Una aventura a Perafita” a càrrec d’Anna Obiols i Subi. Aquest conte forma part de la col·lecció impulsada pel Consorci de contes sobre el Lluçanès, on la protagonista, la mallerenga blava, ens portarà a conèixer diferents indrets i espais patrimonials dels pobles del Lluçanès. Ja al vespre, els de la Trebinella presentaran el

DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

Les curses de l’any passat al camí de Can Carbó.// F: ARXIU

seu nou espectacle “No us quedeu muts” de Roger Justafré. El dissabte al migdia, Perafita acollirà la Trobada de Bandes de l’EMAL, entre les quals hi ha la Banda de l’escola Heurom. Una estona abans, s’inaugurarà la mostra d’art, que enguany va a càrrec d’Emi Ribera, que fa poc ha endegat el seu projecte La Campe· rola. Al vespre, com cada any, es

farà el tradicional sopar i ball de Candelera al pavelló. El plat fort de la Candelera serà, com sempre, el diumenge, quan els carrers i places de Pera· fita s’ompliran de gent per veure el passant de carruatges i cavalls, que enguany tornaran a estar acompanyats pels bastoners, ge· ganters i capgrossos de diferents pobles del Lluçanès.//

DENTISTA EQUINA

Neus Rius Montanyà

LaRella | 7


OPINIÓ

CRÒNIQUES DE PUIG CIUTAT

Àngels PUJOL

Fem una partida? La Torre d’Oristà, 5 de setembre del 2018 Al final d’un llarg dia d’excavació, i com s’ha establert per tradició durant la campa· nya, un cop recollits els plats de la taula, l’Edu proposa jugar al Ciudadelas. És un joc de cartes d’estratègia que ens ha tingut ben entretinguts els vespres després de sopar. Sense ser-ne conscients estem emulant als romans, a qui els agradaven molt els jocs. De fet, avui hem trobat un grapat de fit· xes arraulides a la cantonada del graner que estem excavant. Són de pedra. De mo· ment només hem trobat les fitxes, ni rastre del taulell… potser era de fusta i no s’ha conservat? O qui sap si demà el trobem di· buixat damunt d’una bona llosa de pedra! Encara hi ha esperança perquè no hem aca· bat d’excavar l’estança. Puig Ciutat, 4 de les nones d’abril del 49. aC. En Titus, responsable de vetllar pel bon funcionament del graner, ha acabat ja amb les tasques diàries. Decidit entra a l’estan· ça del fons de l’edifici en cerca de la seva distracció preferida: el taulell i les fitxes del ludus latrunculorum. Col·loca curosament el taulell i les fitxes damunt la taula. Sap que en Caius, el jove soldat encarregat de custodiar la porta del poblat, està a punt d’acabar el seu torn de guàrdia i arribarà de seguida. En Caius va ser qui li va ensenyar les regles del joc, que ell mateix havia après al campament d’Iler· da, on havia estat destinat la tardor passada. Els soldats s’hi passaven hores i hores jugant, matant el temps i l’avorriment dels dies tranquils. Els agradava tant aquest joc perquè, en certa manera, entrenaven l’es· tratègia militar. Com feien ells mateixos al camp de batalla, es tractava d’acorralar, immobilitzar i capturar les fitxes dels seus contrincants. En Caius no falla a la cita. Entra i ràpi· dament s’asseu davant el taulell. A l’altra banda de la taula, calculant ja les primeres jugades, en Titus el rep amb un somriure sorneguer. Tot preparat. Comença la batalla. De mica en mica en Caius va capturant im· placable les fitxes del seu contrincant. Sem· bla que avui la sort està de la seva banda… Després d’una bona estona entre renecs, ria· lles i uns vasos de vi per amenitzar la parti· da, en Caius s’endú del taulell l’última fitxa d’en Titus. Què hi farem, diu resignat aquest, a veure si demà la sort m’acompanya a mi! En acabat de comentar una mica la par· tida, els dos amics, perquè, sí, després de tantes vetllades ja es poden anomenar així, s’acomiaden. Després en Titus recull totes les fitxes i les guarda dins una bosseta de cuir. Les desarà, juntament amb el taulell, a la prestatgeria del fons de l’estança a l’es· pera d’una nova partida.//

LaRella | 8

Núm. 564

CARTA

Connectant territoris: L’Eix del Lluçanès, una qüestió de justícia Alba amps i Roca en una identitat compartida. Diputada al Parlament de Catalunya A vegades, hem vist com car· reteres sobredimensionades Després de més de deu anys, destrossaven territori, ocupaven l’Eix del Lluçanès, quedarà fina· terreny agrari i separaven mu· nicipis i persones. Aquest no és litzat. El passat 18 de gener es el cas: l’eix del Lluçanès és una van iniciar les obres per acabar possibilitat, una oportunitat de de completar el traçat de Sagàs, fer-nos més fortes, d’establir de 2,6 quilòmetres, que havien nous llaços comunitaris i d’en· quedat pendents. Després de vuit anys, el Lluçanès també va fortir el nostre teixit econòmic i veure com obtenia el reconeixe· social. Una aposta pel món rural, connectant serveis entre comar· ment administratiu de comarca. Els dos fets estan estretament ques rurals. I tot això amb crite· relacionats: reivindicacions his· ris de sostenibilitat ambiental, plantejant, fins i tot, un projecte tòriques i que construeixen país. d’integració amb l’entorn a exe· No són qüestions només terri· torials, no només són qüestions cutar un cop finalitzada l’obra. de prestació de serveis, ni tan Els drets han d’estar garantits sols són qüestions només identi· independentment d’on es visqui i això inclou el dret a una mobili· tàries. S’han convertit en qüesti· ons de justícia social, de respecte tat sostenible. a la ciutadania i de responsabili· Les connexions que ens porten a l’àrea urbana —i viceversa— tat institucional. s’han de millorar (amb transport Era el 2013 quan es va inaugu· públic sobretot) però prioritzant rar el nou traçat que unia el Ber· sempre les que ens ajuden a tre· guedà amb el Lluçanès. És obvi que va significar una millora evi· ballar plegades perquè, en defi· dent de connexions, però també nitiva, són aquestes les que ens va ser una inversió en sentiment empoderen com a territori. de pertinença, en el món rural, Finalment, podem dir que les

ruralitats d’aquest país estan al centre del debat polític: l’Esta· tut del Municipi Rural, l’Agenda Rural de Catalunya i les diverses actuacions que s’estan realitzant des de tots els departaments de la Generalitat demostren aquest canvi de paradigma: ja no som a la cua de les inversions, l’estra· tègia de país o la innovació. Hem esdevingut prioritaris, referents i imprescindibles pel futur de Catalunya. El Lluçanès i l’eix que ens hi uneix no hauria estat mai pos· sible sense la persistència i in· sistència, tant de berguedanes, osonenques i, especialment, llu· çaneses. I és que els territoris són persones. Quan aquestes tre· ballen en la mateixa direcció són imparables. Gràcies a totes per continuar transformant qualita· tivament el nostre país.//

CARTA

Agraïment Família Sala Serrat Sant Bartomeu del Grau Amb aquestes línies voldrí· em agrair sincerament la feina realitzada per la residència Els Munts, de St. Boi de Lluçanès, durant els set anys que han estat cuidant en Josep i la Roser. Gràcies per l’esforç i dedicació de tots els professionals de la re· sidència; ens hem sentit sempre molt ben acompanyats en aques· ta etapa.//

CARTA

Agraïment Entitats i Ajuntament Sant Bartomeu del Grau Les entitats de Sant Bartomeu del Grau, amb la col·laboració de l’Ajuntament, hem organitzat per la Marató de TV3 del 2023: castanyada, cinema, drets dels infants, gimcana, tallers i xerra· des, sopar amb la Grossa, ioga, desfilada, matinal de tennis i pà· del, spinning, bitlles, meditació, flors de Nadal, treballs manuals, braçalets, bufandes i bolígrafs, guardioles i loteria, venda d’en· trepans, xocolatada amb canta· da de nadales i encesa de llums i l’aportació de l’Ajuntament. Tots plegats, hem col·laborat amb 8.077,95 €!. Des de l’Ajunta· ment volem agrair tot el suport i la col·laboració de les diferents entitats del poble. Moltíssimes gràcies a tots i totes!//


NOTÍCIES

25 de gener de 2024

Comencen les obres de la variant de Sagàs

La Federació Catalana de Motociclisme premia el Moto club la Torre

SAGÀS Per_ Lluc Corominas Peraire

Les obres a la C-62 en el seu pas per Sagàs ja han començat el seu curs. Així ho informen la senyalització col·locada a la via i l’alcaldessa del muni· cipi, Sílvia Triola, que asse· gura que, malgrat que encara no hi hagi maquinària, fa uns dies que diferents tècnics ja hi haurien començat a treballar. Licitades per la Generalitat a les empreses lleidatanes Rome· ro Polo SAU i Voltes Connecta SLU, i amb un cost que ja inclou l’obra civil i la senyalització de 7.888.222,39 €, es preveu que tinguin un període d’execució d’uns quinze mesos. Al llarg d’aquest temps, no s’esperen afectacions destacades pels ve· ïns ni per la mobilitat, ja que la nova variant transcorrerà pel

MOTOR

Un rètol indicatiu ja informa de les obres.//F: LARELLA

nord del municipi i per darrere l’Ajuntament (actualment, pas· sa per davant). El nou tram, de poc més de 2,8 quilòmetres, permetrà finalit· zar l’Eix del Lluçanès que uneix les comarques del Berguedà, el Lluçanès i Osona. “Guanyem en seguretat pels veïns i millora· rem la mobilitat” destaca Trio·

SUCCESSOS

la. Aquesta actuació arriba dos anys després que l’exvicepresi· dent del Govern de la Genera· litat, Jordi Puigneró, anunciés la represa dels tràmits en una visita a Prats, i un any després que el president de la Genera· litat, Pere Aragonès, anunciés la licitació de les obres en una visita a Sagàs.//

El Moto Club de la Torre d’Oristà, constituït fa poc més d’un any, ha rebut el premi de la Federació Catalana de Motociclisme (FCM) al millor moto club organitzador de la temporada 2023. L’entrega del premi es va fer el passat 20 de gener, durant la gala anual dels Premis dels Campionats de Catalunya de Motociclisme, al Teatre Municipal de Balaguer. Més de mil persones van participar en la gala on també es va homenatjar el Moto Club Baix Bergue· dà pel seu 25è aniversari.//

HOQUEI

Les Lluciferes guanyen la primera fase del Torneig

COMERÇ

Interior expulsa els Mossos Calçats Canal rep el Premi condemnats per racisme d’establiment centenari Quatre mesos després de tancar-se el cas, el De· partament d’Interior ha expulsat - definitivament i de manera permanent - els sis agents de Mossos d’Esquadra acusats d’agressió racista i tortures en una detenció a Sant Feliu Sasserra. L’expulsió es va produir al passat dimarts 16 de gener i, segons van declarar fonts d’Interior al por· tal Nació Digital, ha tardat a efectuar-se tot aquest temps per “demores judicials”. L’executòria judicial que permetia fer aquest pas va arribar el dilluns anterior, document que, des del Departament, de· fensen que era “imprescindible” per tancar l’expe· dient disciplinari i fer fora els agents del cos. El setembre passat, els agents van ser inculpats per delictes contra la integritat moral amb agreujant de racisme i lesions físiques. Els sis agents formaven part de l’ARRO del Ba· ges quan van portar a terme la detenció de Wubi, un jove d’origen africà, el gener del 2019. Els fets van ser destapats per La Directa i Catalunya Ràdio un any després. Fins ara, els agents encara seguien dins el cos de Mossos en altres àrees.// LCP

L’equip triomfador del Lluçanès.//

Juvanteny i Canal recollint l’emblema amb Torrent i Aragonès.//

Calçats Canal, de Prats, va rebre el premi pels seus cent anys d’història, en un acte celebrat el pas· sat 11 de gener a l’Auditori del Palau de la Música. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, van participar en l’acte de lliurament els Premis Nacio· nals al Comerç i als Establiments Centenaris de Ca· talunya. La Maria Carme Canal, actual propietària, i la seva filla, Montse Juvanteny, van rebre de la mà del president Aragonès, el guardó en reconeixement dels cent anys d’història de la botiga. // Red.

L’equip d’hoquei del Club Patinatge Lluçanès, les Lluciferes, es van proclamar campions de la primera fase del Torneig d’hoquei d’Osona. Aquesta primera fase s’ha celebrat al llarg del darrer trimestre del 2023, les Lluciferes han jugat 8 partits amb els equips dels clubs Vic, Manlleu, Olot i Montesquiu. El darrer partit es va celebrar aquest passat 14 de gener, al pavelló d’Olost, i les Llucife· res, que jugaven a casa, van ser-ne els vencedors. La segona fase va començar el passat 21 de gener i està previst que s’allargui el primer trimestre del 2024. Aquesta ha estat la primera vegada que l’equip d’hoquei del C.P. Lluçanès participava en un Tor· neig Comarcal i com expliquen dels del club els bons resultats obtinguts els han donat entusiasme i ganes per continuar. L’equip de les Lluciferes està format per 10 jugadors de la categoria pre-benjamí i sis ju· gadors i jugadores de categories inferiors.// Red.

LaRella | 9


AGENDA

Núm. 564

GENER SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICÓ “LA VOLTA AL MÓN EN 80 LLIBRES”, de 2/4 de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre a la Biblioteca. SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “JOAN FUSTER, UNA VIDA IL·LUSTRADA”, de 2/4 de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del ves· pre a la Biblioteca. OLOST_ EXPOSICIÓ DE MARC REINA amb l’obra “Corbs!”. Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 4 a 8 del vespre i dimarts de 10 a 12 del migdia.

DIVENDRES 26 DE GENER SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA “Els romans a l’altiplà del Lluçanès. De Puig Ciutat al collet de les Moles”, a les 7 de la tarda a la biblioteca. OLOST_ PRESENTACIÓ, TALLER I ARTTERÀPIA dels Missatgers del cor, a càrrec de Miquel Vallès, a les 5 de la tarda al Centre Cívic.

DISSABTE 27 DE GENER PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT DE L’EMAL, saxo i piano, a 2/4 de 6 de la tar· da al pavelló.

DIUMENGE 28 DE GENER SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CONCERT DE L’EMAL, guitarra i violí, a les 12 del migdia al Local Social. SANT FELIU SASSERRA_ CANITRAIL El Relat.

PERAFITA_ CINEXIC. Cicle de projecci· ons de cinema familiar, amb “Ratolins i guineus”, a 2/4 de 6 de la tarda a la Sala Polivalent del Centre de Cultura.

DILLUNS 29 DE GENER PRATS DE LLUÇANÈS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada sobre la pre· venció de caigudes, a 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.

DIMECRES 31 DE GENER LA TORRE D’ORISTÀ_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada sobre la pre· venció de caigudes, a les 5 de la tarda al Local Social.

DIJOUS 1 DE FEBRER PERAFITA_ LA CANDELERA. Tast del Cafè del Mig, a les 9 del vespre.

DIVENDRES 2 DE FEBRER PERAFITA_ LA CANDELERA. ESMORZAR POPULAR, a les 9 del matí a la Casa de Colònies. PRESENTACIÓ DEL CONTE “La mallerenga blava i el camí de la llet. Una aventura a Perafita”, a càrrec d’An· na Obiols i Subi, a 2/4 de 6 de la tarda a l’altell de Cal Prats. TEATRE amb “No us quedeu Muts”, amb la companyia de la Trebinella, a 2/4 de 10 de la nit al pavelló. PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ D’ALGUNS TREBALLS DE RECERCA d’alumnes de l’Institut Castell del Quer, a 2/4 de 9 del vespre a la Sala d’Actes de l’Espai.

DISSABTE 3 DE FEBRER PERAFITA_ LA CANDELERA. SORTIDA DE LA RUTA amb cavalls pel Lluçanès, a les 10 del matí al pavelló. TORNEIG D’ESCACS, a les 11 del matí a la Biblioteca. INAUGURACIÓ DE LA MOSTRA D’ART, a càrrec d’Emi Ribera, a 2/4 de 12 del mig· dia a Cal Prats. TROBADA DE BANDES ESCOLARS DE L’EMAL, a les 12 del mig· dia. CAMPIONAT LOCAL DE BOTIFARRA, a les 3 de la tarda al Cafè del Mig. CONCERT amb “Banda Sonora Quartet”, a les 7 de la tarda al pavelló. SOPAR I BALL, a partir de les 9 de la nit al pavelló. ALPENS_ FESTIVAL POÈTIKA. RECITAL DE POESIA I MÚSICA “Capturar l’efímer” amb el Carrer de la poesia, 14, a les 6 de la tarda al Casino. SOPAR POÈTIC, a les 8 del vespre al Casino. CONCERT amb Berta Sala, a les 10 de la nit al Casino. PRATS DE LLUÇANÈS_ RUTA PARTICIPATIVA amb motiu del 85è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Prats de Lluçanès, a les 11 del matí inici al carrer Roca d’en Bras. BALLADA DOBLE DE SARDANES amb la cobla La Principal de Llobregat i la Jovenívola de Sabadell, a les 4 de la tarda al Pavelló.

DIUMENGE 4 DE FEBRER PERAFITA_ LA CANDELERA. FIRA, durant tot el matí. BENEDICCIÓ A SANT ANTONI I MISSA, a les 11 del matí. PASSANT DE CARRUATGES I CERCAVILA pels carrers del poble amb l’animació dels bastoners, geganters i capgrossos del Lluçanès, a partir de 2/4 de 12 del migdia. SARDANES, a càrrec de la cobla Berga Jove, a la 1 del migdia a la plaça de Sant Antoni. CURSES DE CAVALLS I RUCS, a partir de les 4 de la tarda al camí de Can Carbó.

LA VINYETA, de Caruca Ballesteros

ALPENS_ FESTIVAL POÈTIKA. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “En un tancar i obrir d’ulls”, de Montse Maestre, a les 12 del migdia al Casino. MICRO OBERT I TAST DE CAVA, a 2/4 de 5 de la tarda al Ca· sino. PROJECCIÓ DEL FILM “Poèmes de laire Ducreux”, a les 6 de la tarda al Ca· sino. SANT BARTOMEU DEL GRAU_ 9A TROBADA DE CORALS DEL LLUÇANÈS. Nadales i altres cançons, a 2/4 de 6 de la tarda a l’església parroquial. OLOST_ CONCERT DE L’EMAL, claritent, trompeta i acordió, a les 12 del migdia a l’Espai Rocaguinarda. SANT FELIU SASSERRA_ CONCERT DE L’EMAL, piano i bateria. A 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu. PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT DE CANÇONS DE GUERRA I EXILI per Esther Lázaro, de la Cia. Therkas Teatre, a 2/4 d’1 del migida a la plaça de l’Església.

DILLUNS 5 DE FEBRER PRATS DE LLUÇANÈS_ SANTA ÀGATA. TRADICIONAL REPIC DE CAMPANES, a partir de les 12 del migdia al campanar.

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » MECÀNIC D’AUTOMOCIÓ amb experiència a Sant Feliu Sasserra. T: 638 564 363. (R563/05) » TEIXIDORA a Santa Eulàlia de Puigoriol T: 679 42 35 70 (R563/02) » MANOBRE a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R564/01) » TÈCNIC D’EDUCACIÓ INFANTIL, a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. (R563/01) » FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Horari de tarda. T: 687 08 30 81. (R561/06) » TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81. (R561/07) » COL·LABORADORS amb LaRella. Redacció de notícies i entrevistes, disseny d’anuncis, fotografia, correcció, administració, etc... C: larellallucanes@gmail.com

LaRella | 10


DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals. 3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies. 6_ESCURA·XEMENEIES 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 8_RESTAURANTS · HOSTALS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 10_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: perruqueria, estètica, auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC AGROPECUÀRIA

JARDINERIA

ETÒLEG

TREBALLS FORESTALS

93 856 06 57 93 850 87 67

Venda de llenya a l’engròs i al detall

Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

4_MECÀNICA Enric Solà

3_INFORMÀTICA

650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA


5_OBRES ARQUITECTES

FUSTES · MOBLES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

Masia Verda

PERE MOLINA I VALL-LLOVERA ARQUITECTE ESPECIALISTA en MASIES i CASES de POBLE

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

6_ESCURA-XEMENEIES

CONSTRUCTORS

PINTORS

E. RENOVABLE

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

DIETÈTICA


8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

93 852 71 23 PERAFITA

SANT BARTOMEU

SANTA CREU

PRATS DE LLUÇANÈS

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

FORMATGES

SUPERMERCATS

PLATS PREPARATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORNS DE PA


10_ALTRES SERVEIS PERRUQUERIA

Núm. 564

NETEJA

ESTÈTICA

E. DE SERVEI ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

931 314 894

AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

TINTORERIA

TAXI

C-62, km 13

COMBUSTIBLE

MÚSICA info rm àti cam usi cal

Piano +harmonia moderna Informàtica musical

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

25

dj

ST. BARTOMEU

YLLA-CATALÀ

26

dv

PRATS

TANYÀ

27

ds

F.VILAPLANA-VIC

VILAPLANA

28

dg

F.ATLÀNTIDA-VIC

ATLÀNTIDA

29

dl

30

dt

31

dc

1

dj

2

dv

3

ds

4

dg

5

dl

6

dt

7

dc

8

dj

PRATS OLOST ST.BARTOMEU PRATS ST.BARTOMEU OLOST F.BARNOLAS-VIC F.TERRICABRAS-VIC ST.BARTOMEU OLOST PRATS

BARNOLAS TERRICABRAS FARGAS URGELL EURAS ALIBERCH BARNOLAS TERRICABRAS POU PORTAL DE QUERALT YLLA-CATALÀ

Fes el teu estudi de gravació

totes les edats

650 777 163

ENCANTS

ES VEN » TERRENY de vuit-cents metres quadrats en zona residencial cèntrica al nucli urbà d’Olost de Lluçanès. Preu a convenir. T: 93 888 01 74 o 616 50 84 40 (M. Àngels) (R562/01). » QUADRE del pintor Valles Tuset amb un paisatge del poble de Santa Maria de Merlès. T: 95 853 02 15 (vespres) o 646 37 30 89 (R562/04) » CASA DE POBLE aïllada de l’any 1900 de PB+1 (288,88 m²) i annexos (coberts, etc.) de 335,02 m² en una parcel·la de 840,38 m² a Olost. Apte per fer-hi un allotjament rural. T: 654 53 12 65 (R564/01) » CADIRA de boga gran i majestuosa ideal per posar en una entrada. T: 95 853 02 15 (vespres) o 646 37 30 89 (R561/03)

S’HA TROBAT » MÒBIL als afores de Santa Creu, al camí que porta al pantà de la Gavarresa. T: 629 22 50 58 (R563/02)

ES LLOGA » TERRENY a Santa Maria de Merlès d’uns 5.000 m² per establir cavalls o altres èquids. Amb accés a estable, aigua i ben comunicat al costat de la carretera. Preu 200 €/mes. T: 676 33 88 31 (R563/01)

ES COMPARTEIX » COTXE PRATS - GIRONA de dilluns a divendres de 7 del matí i tornar a les 3 de la tarda a partir del gener. Horaris flexibles. T: 605 61 95 23 (R562/02)

ES COMPRA » BALES D’HERBA per cavalls. T: 680 39 14 28 (R563/04)

LaRella | 14


EL TEMPS

25 de gener de 2024

EL TEMPS QUE HA FET_ Del del 10 al 23 de gener

TEMPERATURA MÀXIMA

ORISTÀ_ 18 de gener

16.2

TEMPERATURA MÍNIMA

ORISTÀ_ 22 de gener

-5.2

PLUJA ACUMULADA

L.

OLOST

30.0

PRATS

22.8

SANT BOI

28.8

ORISTÀ

23.8

LLUÇÀ

24.2

ALPENS

19.0

Boires i Montserrat, ahir dimecres 24 de gener, des de Sant Agustí de Lluçanès.// F: EMILI VILAMALA

OLOST

SANT BOI

PRATS

ORISTÀ

ALPENS

LLUÇÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

10

5.5

-1.9

3.6

4.7

0.4

3.0

4.2

-1.6

2.6

5.6

-2.4

3.0

3.8

-0.2

3.4

4.1

1.8

4.0

11

7.3

1.2

0.8

5.5

2.1

0.6

6.4

0.7

1.0

8.8

1.0

Inp.

4.9

1.6

0.4

5.5

1.5

1.0

12

3.7

1.0

0.2

4.9

-0.2

0.4

3.4

0.2

0.0

5.2

0.7

Inp.

6.1

-1.9

0.0

2.7

-0.2

0.2

13

6.4

-0.4

0.0

7.4

-2.9

0.0

7.0

-0.9

0.0

7.6

-1.2

0.0

8.9

-3.1

0.2

7.2

-3.2

0.0

14

9.7

-1.6

0.0

10.9

1.2

0.2

9.7

-0.6

0.0

9.8

-3.1

0.0

12.4

1.1

0.0

10.6

2.2

0.0

15

10.7

-1.6

0.4

9.6

2.3

0.2

10.1

-0.8

0.0

11.8

-3.2

Inp

10.9

1.8

0.0

9.4

3.0

0.0

16

11.7

2.7

0.2

11.2

5.2

0.2

10.1

1.8

0.0

13.0

1.2

0.0

9.3

2.2

0.4

10.4

4.4

0.2

17

12.8

5.3

5.2

11.9

7.9

5.4

12.8

7.4

3.0

14.0

5.2

5.0

10.8

6.3

3.2

11.8

7.6

3.4

18

15.9

2.6

0.0

13.9

6.9

0.2

14.9

3.2

0.0

16.2

6.1

0.0

14.4

4.6

0.0

14.1

7.7

0.0

19

6.4

2.6

19.2

7.8

3.6

18.4

6.1

2.9

16.2

7.2

2.6

15.2

5.2

3.4

11.4

8.5

3.9

15.4

20

9.9

-2.1

0.2

8.3

-0.8

0.0

9.4

-1.6

0.0

11.3

-2.2

0.0

8.5

-3.2

0.0

8.8

-0.3

0.0

21

8.6

-3.3

0.2

8.7

-1.1

0.2

9.2

-3.1

0.0

11.3

-4.0

0.0

9.4

-1.8

0.2

8.4

-1.1

0.0

22

10.4

-3.8

0.2

9.6

-0.4

0.0

10.2

-3.2

0.0

11.4

-5.2

0.0

11.5

-1.4

0.0

9.8

-0.1

0.0

23

14.9

-1.9

0.2

14.4

2.9

0.0

14.7

-0.9

0.0

16.2

-2.5

0.0

15.2

2.0

0.0

14.4

2.9

0.0

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_ Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell i Roger Torrents Boy. DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Àngels Pujol, Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès històric: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

LaRella | 15



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.