La Plaça Reial, un racó amb encant – DESCOBREIX –
De nit i de dia La Plaça Reial és una de les places més vitals i bullicioses de Barcelona. És un indret que no s’atura mai, amb una amalgama de nacionalitats, edats i cultures. Integrada a La Rambla, durant el dia s’omple de curiosos i turistes amb ganes de descobrir un indret amb encant de la ciutat. A la nit, els bars, restaurants i locals nocturns amagats sota els porxos atrauen gent de totes les edats i condicions. De forma trapezoidal, la creació de la Plaça Reial és
una conseqüència directa de la desamortització eclesiàstica de Mendizábal de l’any 1835. El convent dels Caputxins que estava en aquest indret des de l’any 1718 va ser enderrocat i es van plantejar diversos projectes com ara un gran teatre o unes galeries vidriades que haguessin estat les primeres d’Europa. Finalment, l’any 1848, es va optar per construir una plaça, projecte que es va adjudicar a l’arquitecte Daniel Molina, que va concebre una plaça luxosa per enaltir la monarquia.
A la dècada dels setanta del segle XX, es va transformar Les Rambles i la Plaça Reial en un símbol de llibertat reivindicant els drets dels homosexuals.
És una de les poques places tancades amb què compta Barcelona. Els edificis senyorials que l’envolten formen un conjunt uniforme amb planta baixa porticada. Les façanes estan decorades amb motius de terracota hel·lènics, bustos de navegants i d’exploradors americans i escuts. Al centre de la plaça s’hi havia de posar una estàtua eqüestre del rei Ferran VII, el monarca de l’època, però finalment, entre els anys 1873 i 1874 es va optar per instal·lar una font de ferro dedicada a les Tres Gràcies, les deesses de
l’encant, la creativitat i la fertilitat. L’any 1879, al costat de la font es van posar dos fanals obra d’Antoni Gaudí. Tenen un peu de marbre de color fosc i la part central de la columna està coronada per dues serps enroscades en una vara i un casc alat, símbols de Mercuri, divinitat protectora del comerç. Aquests fanals de gas formaven part d’un ambiciós projecte que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a un jove Gaudí per instal·lar-los a tota la ciutat, però només se’n van fer cinc, els dos de la Plaça Reial i els tres que hi ha al Pla de Palau. Entre els anys 1982 i 1984, la plaça va ser remodelada pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà. Va ser llavors quan es va eliminar la circulació de vehicles, es van plantar les exòtiques palmeres i l’espai es va començar a omplir de bars i restaurants. A més, els caps de setmana s’hi reunien els col·leccionistes de monedes i segells. A la dècada dels setanta del segle XX, l’activista i artista José Pérez Ocaña va transformar Les Rambles i la Plaça Reial en un símbol de llibertat reivindicant els drets dels homosexuals. El pintor deia que la Plaça Reial no era reial perquè s’honorés a un rei sinó perquè era real com la vida. La Torre De Barcelona
ESCOLA DE DISSENY I ARTS VISUALS
Últimes places
DIPLOMES UNIVERSITARIS C/ BALMES, 209 93 237 27 40 www.lcibarcelona.com
14 · www.latorredebarcelona.com - www.facebook.com/latorredebarcelona
Fotografia | Animació | Videojocs
