Primera edició: juliol 2018 2018 © Lena Paüls (pel text) 2018 © Rosa Virgili (per la portada i les il·lustracions)
Són rigorosament prohibides, copyright, sota les sancions d’aquesta obra per qualsevol informàtic, i la distribució
sense l’autorització escrita dels titulars del establertes en la llei, la reproducció total o parcial procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.
2
qui hi ha sota el ba rret? Lena PaĂźls Rosa Virgili
3
4
5
De sobte, un
moixonet
va aterrar a l'ala del seu barret. —Arlet, –Ton!
auxili,
6
soc el Ton!
7
–Sisplau, Arlet, posa'm la coixinera al damunt! —Quina
coixinera?
—La que portes al cap. ¿No vas dir que la teva àvia t'havia fet el coixinera?
barret
—Ah, sí, el barret. Però, digues, ¿com és que t'has convertit en
mallerenga?
8
d'una
9
—...vaig anar seguint les ordres per transformar-me en un ocell. Em va fer posar una coixinera al cap, i ja ho veus... Em pensava que nomÊs era un
joc. L’Arlet es va treure el barret i va posar-lo damunt de la mallerenga.
10
—Ton, on ets? L’Arlet s'imaginava que el Ton sortiria del barret. Però la realitat va ser tota una altra.
11
12
13
—No hi ha res a fer. —No t'esveris, Ton. Eres una mallerenga
esquifida
(amb perdó, eh?) i ara ets
un colom de mida considerable. —Tens raó. Calma, calma...Torna'm a posar el barret damunt.
14
Però el colom no s'estava
quiet
i va
costar que l’Arlet li posés el barret al damunt. Quan finalment ho va aconseguir, el cos del colom es va anar fent gran. I
allargant potes, el coll
també se li anaven les
i el
15
bec.
16
17
En va sortir una
cigonya
que es va posar a volar i es va aturar a la
llustrosa
ia ne me xe
—Gràcies per preocupar-te per mi, Arlet. Però, pensant-ho bé, potser no està tan malament ser un ocell.
18
—Eres una mallerenga, a continuació t'has
convertit
en un colom i, ara, en una
cigonya. —És a dir, en un ocell més gran, cada vegada.
19
—No ho sé... però a partir d'ara qualsevol pas pot ser
perillós
20
i...
En aquell moment van pujar al terrat dues
veĂŻnes
a plegar la roba estesa.
21
L’Arlet i el Ton van demanar l'opinió a les veïnes. —Ai, et podries quedar així per sempre. Ets una cigonya tan bonica! —Dona... no pot ser!, el xicot té dret a sortir de l'encanteri, si ho vol. —Sí. Però, què fem?
22
A poc a poc, el terrat s'anava omplint de
veĂŻnat
tafaner.
23
24
—Mira, Ton, crec que hem de forçar l'encanteri fins al final. Et poso
el barret tantes vegades com et vagis transformant, a veure on arribem. Però, sisplau, para de
volar!
—No les tinc totes, però em poso a les teves mans.
25
Van arribar a la conclusiĂł que podrien rebre de valent, segons en quin ocell es convertĂs la cigonya.
26
—Hem d'assumir el risc —va dir un avi que s'aferrava a una
escombra, —Tinc a punt el
per si de cas.
telèfon
dels bombers —va dir una veïna.
27
L’Arlet i uns quants veïns van aconseguir amb molt d'esforç que la cigonya
baixés
de la xemeneia i li van posar
el barret entre el
28
cap
menut i el bec.
Aviat el caparronet es va fer rodรณ com una pilota de
escurรงar.
peluix
i el bec se li va
Alhora, el cos de la
cigonya s'inflava com una
bota
i les
plomes blanques i brillants es convertien en
plomatge
mat de diferents tons de
gris brut.
29
30
31
El Ton, l'estudiant d'enginyeria informà tica amb cos d'estruç, es passejava enjogassat entre la gent.
Empaitava els
gats i els
gossos
que havien pujat al terrat amb els seus propietaris.
32
L'estruç feia contorsions amb el cos pesat, ballava una estranya
dansa,
aixecava les ales immenses, deixava que les
criatures
s'hi posessin a sota
i les tornava a tancar batent-les diverses vegades, com
33
si les
abracĂŠs.
Va passar molta estona i el veïnat no havia resolt el problema. És més, en tenia un de nou, perquè l'estruç no
col·laborava
en res.
—¿Què fem ara? —El barret, tornem-hi.
34
35
Al final van atrapar l'estruç, però parava d'aclofar-se i d'aixecar-se. —Ve
doble, ve doble, ve doble, punt...
36
no
—Silenci! L'estruç està dient una adreça d'internet —va dir l'Arlet. —Ve doble, ve doble, ve doble, punt... Es van
connectar
a l'adreça que repetia una vegada i una altra.
37
38
Per fer que l'estruç es convertís altre cop en el Ton, s'havia de posar una coixinera
brodada
al cap, tal com
havia fet al principi de l'encanteri. —És una
emergència
a casa seva...
39
i no hi ha ningú
—Arlet, el teu barret està fet d'una
coixinera
brodada, no?
40
—¿Què vols dir, Arlet? —Que a l'àvia n'hi va sobrar un
tros
brodat i en va fer un centre de taula. El vaig a buscar.
Al cap d'una estona l'Arlet posava el barret i el centre de taula al cap de l'estruç.
41
El Ton va aparèixer
despullat
entre un escampall de plomes d'estruç.
42
43
El Ton i l'Arlet es van abraรงar. I tothom va satisfet.
aplaudir
44
Aquesta història me la va explicar una cigonya mentre cuidava els seus
pollets.
La cigonya es deia Ton.
45
Sí, ho heu endevinat. Era el Ton.
Després de passar per l'experiència de l'encanteri, va estudiar
màgia
ocellaire en una bona escola.
46
El Ton va aconseguir transformar-se en un ocell
diferent
cada
vegada i tornar ser
persona
sempre que li venia de gust.
47
a
Ara, quan pot, després de la feina de planificador de comerç
electrònic,
el Ton viatja per tot el món transformat en ocell per conèixer les dificultats que tenen les diferents espècies i ajuda a fer-los la vida més
fàcil.
48
L'Arlet dissenya
videojocs
i es dedica sempre que tĂŠ una estona a la seva aficiĂł preferida: fa
barrets
amb materials reciclats.
49
I és feliç regalant les seves creacions a tothom a canvi d'una
O
abraçada. d'un somriure.
50
51
52
d igueU-hi la vost r a... 1.
MÓN
Ton
VIRTUAL.
estudiaven
L'Arlet junts
i a
el
—Informar-se
la
del bruixot era una pàgina
universitat. El Ton volia ser un ocell.
I
s'hi
va
convertir
la
pàgina
segura.
més
aviat del que esperava. ¿Com? Va
—Estar acompanyat quan fes
entrar
l'experiment
a
bruixot
la
pàgina
i,
sense
web
d'un
prendre
i volta sent una mallerenga i no en
podia
sortir.
perquè
poguessin ajudar.
precaucions, va trobar-se de cop —
¿Quines
precaucions hauria d'haver pres?
si
53
el
2. AMISTAT. El Ton convertit en
—Perquè el Ton confiava que
ocell conserva qualitats humanes:
la
pot pensar i pot parlar. Recorda
l'ajudaria i sabia que en
que
aquella
l'Arlet,
d'estudis
i
una
bona
companya
amiga,
havia
dia
dissenyat un barret i que la seva àvia
l'hi
havia
fet
seva
el
trobar
va
fer
finestra.
familiar casa
i
mateixa
li
obrís
posés
la al
coixinera
cada
sol
al
sortir Un
cop
d'ocell per a
la
fora,
porta
de
era perillós entrar en un
damunt
la
lloc tancat per trobar un
va
familiar.
que
el
transformar en ocell? —
el
l'instint
l'Arlet no va anar a buscar algun que
l'Arlet
d'una
en
a
Arlet
terrat. —Perquè
d'anar
hora
prenia
coixinera vella. ¿Per què el Ton comptes
amiga
54
3.
CIVISME.
terrat
sola
L'Arlet quan
va
era
al
—Segurament no hauria pogut
posar
per
dominar sola la cigonya ni
primer cop el barret damunt de la
l'estruç.
mallerenga. ¿Què hauria passat si no hagués pujat ningú del veïnat?
—El
veïnat
¿Hauria pogut continuar posant el
prendre la decisió i entre
barret al cap del Ton convertit
tots ho haurien resolt si
en ocell?
s'hagués perill. —
55
va
ajudar
presentat
a
un
4.
RECICLATGE.
El
barret
que
—Podia fer-ne una cortina.
havia dissenyat l'Arlet era fet per la seva àvia d'una coixinera
—Podia fer-ne un vestit per
vella. N'hi va sobrar un tros de
a una criatura petita.
la part dels brodats i en va fer un
centre
altres
de
taula.
maneres
¿De
quines
hauria
pogut
—
reciclar la coixinera?
56
5.
FELICITAT.
seves
A
banda
professions
de
que
les
_
els
agradaven força, l'Arlet i el Ton
_
dedicaven el temps lliure a allò que els feia feliços en harmonia
_
amb els altres. ¿Per
què
ajudava
els
creieu
que
ocells
a
el tenir
Ton una
vida més fàcil? ¿Per què creieu que a l'Arlet li agradava regalar els barrets que feia
a
canvi
d'una
abraçada
o
d'un somriure?
57
6. PERSEVERANÇA. El conte Qui hi ha sota el barret? explica que el Ton i l'Arlet van esforçar-se i van perseverar en la idea de superació i de llibertat. Confiaven un en l'altre i van mantenir l'amistat sincera com un tresor. Si us ha agradat aquest conte us recomanem que llegiu Joan Salvador
Gavina, de Richard Bach.
Volar és una cosa més important que agitar les ales d'un lloc a un altre! Això ho pot fer fins i tot un... mosquit! Joan Salvador Gavina, de Richard Bach
58
59
Lena Paüls (Reus, 1952) és llicenciada en Filologia catalana per la UB. Dirigeix «Cornabou. Revista digital de Literatura infantil i juvenil». Ha rebut diversos premis de narrativa, de novel·la, de poesia i de contes per a infants, entre els quals la distinció The White Ravens, de la Internationale Jugendbibliothek de Munic, per l'àlbum La draga sense escates. http://lenapauls.blogspot.com
60
Rosa Virgili (Reus, 1967) és graduada en Arts aplicades i oficis artístics per l’Escola Llotja de Barcelona. Ha mirat d’encomanar la seva fascinació per la creativitat durant més de 15 anys a infants, adolescents i adults ensenyant-los dibuix, il·lustració i còmic. Exposa de manera continuada per la península, Europa i Catalunya. Ha participat en la il·lustració de diversos llibres. http://www.rosavirgili.com
61
Aquesta ediciรณ de Qui hi ha sota el barret? s'ha acabat de digitalitzar a Barcelona el mes de juliol de l'any 2018
62