4t C “Un viatge a l’espai” Ayumi Morera i Espinosa

“Un viatge a l’espai”

Ayumi Morera i Espinosa / 4t C LLENGUA CATALANA_PROSA_ACCÈSSIT

Hola, som la Marta i en Roger i ens encanta aprendre de textos i llibres sobre l’espai. El nostre somni és poder viatjar a l’espai amb la família i poder viure un món nou.

Fa 1.000 anys encara no se sabia que es podia viatjar a la lluna, i la gent no sabia com poder viatjar fins allà. Quan van descobrir com poder viatjar a la lluna, en Roger i la Marta van tenir sort que al seu avi li agradés l’espai.

Al cap d’una setmana, el seu avi viatjava a la lluna. En Roger i la Marta estaven planejant alguna cosa… com colar-se a la nau espacial de l’avi, però hi havia un problema: no sabien com fer-ho. Van decidir anar a dormir i el dia següent ja pensarien alguna idea. Es va fer de dia i, en despertar-se, en Roger ja sabia com entrar a la nau espacial. Si la nau sortia a les 6 del matí, ells es despertarien a les 5, anirien fins a la NASA més d’hora, robarien les claus i anirien corrents fins a la nau espacial.

Va arribar el dia, es van despertar a l’hora, van preparar-ho tot, van robar la clau i van entrar a la nau. Hi feia molta calor, una calor insuportable, però ara no era el problema.

El seu avi va entrar a la nau i en Roger i la Marta es van amagar ràpid en veure’l. L’avi estava preparant les coses per anar a Mart. Avi Ramon: -La nau s’enlairarà d’aquí a 5 minuts! Marta: -Roger! He sentit que la nau s’enlairarà d’aquí a 5 minuts! Estaven nerviosos i contents, però a la vegada tenien por perquè s’havien colat a la nau sense permís. Roger: -58 segons! Marta: -Hem agafat menjar? Roger: -Sí! Marta: -42 segons!

64 Roger: -Només portem gelats! Marta: -34 segons! Roger: -Morirem! Marta: -29, 28, 27, 26… La nau es va enlairar, feia moltes pessigolles. De cop es va sentir un terratrèmol. Marta: -Mira, la Terra i Mart han xocat! Roger: -Jo ho pararé, que sóc el més fort! Marta: -No és veritat! La nau s’estava destruint i cada cop feia més calor. Estaven tan nerviosos que l’avi els va descobrir i va dir: -Marta, Roger, què hi feu, aquí? No hi podeu ser! A més, sou menors! -Avi, ara no importa, mira a fora! -va dir la Marta. Estaven molt nerviosos i la comunicació amb la NASA tampoc no funcionava.

De cop van veure com una estrella que queia, però no queia, sinó que pujava. Cada cop s’apropava més, fins que l’avi va veure que allò era una altra nau espacial. -És la mare! -va dir en Roger. No sabien què fer, estaven confosos, fins que la Marta va dir: -Ja ho sé, ens ha vingut a ajudar! La mare ja era quasi al costat de la seva nau quan en Roger va proposar de saltar. L’avi Ramon va dir que era perillós, que es posarien els vestits, es lligarien a la corda i així podrien arribar fins allà. Van saltar d’un en un, primer l’avi, després en Roger i la Marta.

Encara faltaven 42 hores per arribar a la lluna, quan van decidir anar a veure Saturn, que era a 34 hores d’allà. Els gelats que portaven de menjar ja estaven desfets, i tenien molta gana.

Al cap de 34 hores van arribar. Era molt diferent de la Terra, i no hi havia cases ni hi havia res. Hi havia una petita planta i un bassal (no sabien què hi feia, però no hi van donar importància).

Van beure aigua del bassal i sense voler hi van caure unes gotes d’aigua. D’allà van començar a créixer plantes, arbres, insectes… I amb totes les coses que van créixer a Saturn va néixer un món nou.