6è D “Salvem un tros del planeta” Gina Fontseca i Viladecans

92 “Salvem un tros del planeta” Gina Fontseca i Viladecans / 6è D LLENGUA CATALANA_PROSA_ACCÈSSIT

Hi havia una vegada quatre amics: la Cloe, que té dotze anys, l’Albert, que té quinze anys, la Blanca, que té catorze anys, i en Bernat, que en té tretze. Tot va començar un diumenge al matí. Els quatre amics estan avorrits a casa seva, fa un dia assolellat, i a la Blanca se li acudeix anar a la platja. Pel grup de whatsapp que tenen els pregunta a veure si volen anar a la platja, que està molt avorrida. La Cloe ho llegeix i diu: - Sí, si us plau! M’estic morint d’avorriment i els meus pares i la meva germana gran estan dormint.

Llavors l’Albert ho llegeix i els diu: - Sí, jo també estic molt avorrit! M’aniria bé anar a prendre una mica l’aire.

I ara només faltava en Bernat, que si fos per ell, dormiria tot el dia. Van esperar una estona i com que veien que no contestava li van deixar un missatge, dient-li que si hi volia anar l’esperaven a la platja. Just sortir de casa la Blanca, l’Albert i la Cloe veuen en Bernat, per fi... Un cop a la platja veuen que no hi ha gent, i diuen: - Com pot ser que no hi hagi gent, amb la calor que fa?

Després, la Cloe veu una ampolla de licor flotant, i sense dir res es posa les ulleres d’aigua i es tira a l’aigua. Tots li diuen: - Però què fas!

I quan veuen que surt amb una ampolla de licor, la Cloe diu: - …agafar una ampolla de licor. Hi ha un missatge! I quan l’obre els diu: - Escolteu-me, que us llegeixo el missatge.

El missatge deia que un senyor necessitava la seva ajuda i per tal que el poguessin ajudar havien de seguir les instruccions. Les instruccions

eren dues. La primera, que aconseguissin anar amb ell, i la segona, que salvessin un tros del planeta: el mar. Per anar fins allà havien de passar el caminet que porta fins al mar, després anar fins al bosc més proper i que quan fossin a l’entrada, vigilessin. Els quatre amics un cop arribats a l’entrada del bosc es van posar en fila d’un en un, i de cop els surt una àguila i es queda davant d’ells. Com que el senyor els havia estat espiant tota l’estona sabia qui eren i per això havia enviat l’àguila, que era una espècie de robot càmera. Quan va veure que sí que eren ells, l’àguila els va dir que la seguissin, perquè com que era un robot, també podia parlar. Els quatre nens la van seguir i els va portar fins a aquell senyor. Un cop allà, el senyor els va donar l’enhorabona perquè l’havien trobat. Els va explicar que cada cop el mar estava més brut i que a veure si l’ajudaven a netejar-lo una mica. Així, doncs, van agafar pinces i una bossa d’escombraries, i tota la brossa que trobaven la ficaven dins la bossa d’escombraries.

Finalment, al cap de tres hores van acabar d’agafar tota la brossa, i tota la gent de la ciutat va tornar a la platja… I sempre que algú llençava alguna cosa de brossa, els quatre nois i noies li ho feien recollir, perquè així tots quatre i alguns habitants de la ciutat posarien un granet de sorra per ajudar el planeta, perquè li fa falta. I si tothom hi posés aquest granet de sorra, el món no estaria tal com està de contaminat, brut, ple de plàstics, etc.

I amb un gat i un gos, aquest conte ja s’ha fos.