2n d’ESO “El secret del Nil” Andrea Martínez i Germanaviciute

“El secret del Nil”

Andrea Martínez i Germanaviciute / 2n d’ESO

LLENGUA CATALANA_2N PREMI

A l’antiga Grècia l’emperador Adrià anava en busca d’un esclau. Entípedes, un bon amic, que havia anat a conquerir Roma, tenia uns esclaus, i li va oferir el que més li agradés. Adrià hi va anar l’endemà i quan va arribar Entípedes li va ensenyar els deu millors, més forts, més intel·ligents i més obedients. Adrià va quedar parat en veure’ls, tots tenien molt bon físic, però entre tots aquells joves en va sobresaltar un per la seva bellesa. Així que ja el va triar. El jove es deia Antínous i era possiblement la persona més bella que Adrià havia vist en tota la seva vida. Durant els primers dies Antínous i Adrià no parlaven gaire, Antínous complia excel·lentment les seves tasques, i a mesura que passava el temps van anar intimant més.

Antínous acompanyava l’emperador Adrià a tots els viatges, a totes les reunions i tasques que Adrià feia. A poc a poc tota Grècia el va anar coneixent, però amb el nom de Nil, ja que era com li deia Adrià.

Al cap de dos anys Adrià i Nil van començar a tenir una relació molt bona, estaven confosos, mai havien sentit una cosa així per ningú, però tampoc mai cap dels dos s’havia atrevit a explicar el sentiment que els remugava per dins. Les emocions de Nil cada cop s’anaven fent més fortes, però ell les amagava i se les guardava. La seva tristor anava augmentant dia a dia des que Adrià es va prometre amb una dona, ell creia que era el correcte i que mai podria funcionar una relació amb Nil, però que així sempre el tindria al seu costat.

Adrià li va dir a Antínous que si volia no calia que l’acompanyés a Egipte, al seu casament, però ell va insistir. No es van dirigir una sola paraula en tot el viatge fins després del seu casament, quan Nil li va dir les seves últimes paraules a Adrià abans de marxar per sempre. Li va dir que sempre l’estimaria i que mai l’oblidés, ja que ell no ho faria.

Després de dir això va marxar, però Adrià no el va poder seguir entre la multitud. Antínous va marxar corrents, va agafar una pedra rosetta

118 en forma de cocodril en record d’Adrià i va marxar amb la intenció de no tornar mai més.

Enmig del desert, el mar de males emocions que tenia a dins li va explotar i es va posar a plorar sense parar, sentia que el seu cos pesava com mai i no es podia aixecar. Es va passar la nit plorant estirat a terra i de les seves llàgrimes va néixer un riu que a poc a poc va anar creixent.

I de les llàgrimes del dolgut Antínous va sortir el famós riu Nil.