2n d’ESO “El secret de les estrelles” Ivet Piqué i Pacheco

“El secret de les estrelles”

Ivet Piqué i Pacheco / 2n d’ESO

LLENGUA CATALANA_1R PREMI

Fa molt i molt de temps hi havia una noia que es deia Ava. Vivia en un poblet que es deia Milos (Itàlia). Vivia juntament amb el seu pare que es deia Juli Cèsar i el seu germà que es deia Ares. Un dia Ava quan era petita, li va preguntar que si algun dia arribaria a governar les terres del seu pare. Ell li va dir que segur que ho faria, que era molt valenta i tenia molt coratge. El seu pare no va gosar de dir-li que en aquells temps les dones no podien governar.

Va arribar un dia que Cèsar va tornar d’una batalla on va tornar malferit. Ell sabia que no li quedava gaire temps de vida, per tant li va dir a Ares que cuidés de la seva germana i que seria ell qui governaria les terres del seu pare. A ell li va saber greu perquè sempre havia set la seva germana qui li havia dit sempre que quan fos gran, governaria el petit poblet que havia creat el seu pare. Però no hi podia fer res.

Va arribar el dia en què el pare dels dos germans va morir i tots amb l’ànima destrossada van haver de decidir qui seria el nou governant; van llegir un papir que va escriure el seu pare que deia: «Ares, sempre he sabut que tu series un molt bon governant. Un noi amb coratge, valent, respectuós, responsable i savi que no fallaria mai al seu poble i que sempre seguiries el teu cor. Explica-li a Ava, doncs li vaig prometre que ella seria la nova governanta però les dones no poden dirigir per tant no li he dit mai que el que governaria Milos seria el seu germà Ares. Jo, Juli Cèsar dono lloc com a governant de Milos al meu fill Ares Cèsar de Milos. Tots haureu d’obeir les seves decisions i tot el que el meu fill us mani»

Ava en sentir les paraules que el sacerdot deia, es va enfadar molt perquè ella estava convençuda que seria ella qui governés. Ella se’n va anar corrents a la platja amb intenció d’escapar-se però quan va arribar-hi va veure un objecte molt curiós: un rellotge de sorra. La jove el

116 va agafar, quan es va apropar va veure un diamant que estava a dins del rellotge. Era un diamant molt brillant i ella el volia; així que se li va acudir una idea per treure el brillant: xafar el vidre del rellotge i així la sorra cauria i podria agafar el diamant.

Quan va trencar el rellotge el roig diamant es va trencar, i fent un remolí al voltant d’Ava se la va emportant a dalt al cel. Tot el cel es va omplir d’estrelles molt brillants i des de llavors que s’han mantingut fins avui en dia.