1 minute read
2n de Batxillerat “Franca poesia pirinenca” Oriol Viñas i Álvarez
212 “Franca poesia pirinenca” Oriol Viñas i Álvarez / 2n de Batxillerat
LLENGUA CATALANA_POESIA_2N PREMI
Advertisement
Un dia serà ferm i més obert que els altres. S’estimaran els cors, es compliran els pactes. No hi haurà més crims, ni lleis sofisticades per capgirar l’esforç de cames i d’espatlles.
Cal mirar, amb posat seriós d’escatida, l’horitzó més proper. I tot és canviant, des de llum, color i la mida; com el tacte o sentor de figura i encant. Arrugats de principis com de tant filar prim, o no estimem gaire, o bé no advertim. Darrere un solell, trobarem un lloc d’ombra. Tot altiu mirador té abast limitat. Tota pols de camí, un oreig que l’escombra; i tot prim degotall, un torrent assenyalat.
Mai de mai obrarem per mil anys, perquè un desenllaç molt més curt ens espera Per tots els camins i també viaranys, el que resta davant ha passat per darrera.
Acceptant el passat, demostrem saviesa de bondat i valor, tal com d’agraïment a tants predecessors que, amb vida malmesa, aixecaren palaus a llevant i ponent.
Des del meu lloc ombrívol, ben esbaldregat, observo, escolto i flairo quelcom il·luminat, perquè a mi m’agrada la franca poesia.
La dels pastors pirinencs que em fan companyia. Cara a les muntanyes, n’esguardo fins al cim per on el Sol rellisca, en lúdic regalim. I és que dins el viure, de tant parar en fals, necessitem els símbols, per fer-ne ideals.