ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

3

ADNews from Yorkshire

Presentació Introduction A

questa revista que teniu a les mans és el resultat de molts mesos de treball col·lectiu.

Quan ens vam proposar de tirar endavant un any més un projecte Orator, vam tenir clar des del primer moment que el treball final seria una revista i que es diria ADN (Alexandre Deulofeu Notícies), com fa anys que s’anomena la revista del nostre institut. Al final hem acabat fent molt més que això: hem fet també una pàgina web i uns vídeos que estan penjats a la web (http://xtec.cat/iesdeulofeu/orator_07/).

Durant una bona part del curs passat vam estar treballant en la primera part del projecte, que va consistir en una webquest (http://www.xtec.cat/~mgodoy/) que vam preparar les professores per tal que els alumnes, per grups, busquessin informació sobre els temes que després hauríem de treballar durant el viatge i en fer la revista. Pensem que tots els viatges escolars haurien de començar així, amb un treball previ que ens permeti conèixer, abans d’anar-hi, els indrets que visitarem.

Vam presentar aquest treball a la convocatòria de beques Orator 2007 i va ser premiat amb 1200 euros per alumne.

T

his magazine is the result of long months of collective work.When we made up our mind to start this new Orator project off, from the very beginning it was clear for us that the final work would be a magazine and that it would we called ADN. It has been the name of our school’s magazine for years “A” standing for Alexandre “D” for Deulofeu and “N” for notícies (news in Catalan) , but this magazine would be ADNews from Yorkshire.

Finally we have done much more than a simple magazine : we have created a Web-page and videos than can be watched on the web: http://xtec.cat/iesdeulofeu/orator_07/ During a great part of last school year we worked on the first part of the project, which was a webquest http://www.xtec.cat/~mgodoy/ that we – the teachershad prepared so that our students divided into groups, could look for information on the subjects that we would later develop during our travel and through the creation of the magazine. We think that all school travels should start this way, doing a previous work that allows us to know something, before travelling, about the places that we are going to visit.

We presented our work to the Orator grants 2007 open competition, and we were awarded with 1200€ per stu-

Al mes de juny, del 16 al 29, vam viatjar a Anglaterra 40 alumnes de 1r de batxillerat i 4t d’ESO i les professores Cathy Casanovas, Xon Coll i Lourdes Godoy. Ens vam allotjar a la ciutat de York amb famílies i durant els caps de setmana l’allotjament va ser en hotels. Durant la setmana anàvem a classe al matí al Melton College i a la tarda fèiem visites i activitats diverses. Durant el cap de setmana vam visitar la regió dels llacs i, de tornada, vam passar dos dies a Londres. En conjunt va ser un viatge molt ben aprofitat, ple d’experiències de tota mena que difícilment oblidarem.

Les coses més importants que hem vist i que hem après les trobareu reflectides a les pàgines que segueixen. Si voleu veure més fotos i el programa complet de les activitats que vam fer, podeu visitar la nostra pàgina web.

Tot això – insistim- és fruit de l’esforç de molta gent.

Aquesta és una de les coses més importants que hem volgut transmetre als alumnes: només amb el compromís de tots plegats es poden fer coses que valguin la pena. I ens sentim ben orgulloses del resultat obtingut.

Cathy Casanovas, Xon Coll, Lourdes Godoy

dent, a total amount of 48000€.

From June the 16th to the 29th, 40 students of 1st Bat and 4th ESO and their teachers -Lourdes Godoy, Xon Coll and Cathy Casanovas- travelled to England. We stayed in host families in York and during the two weekends at the hotel in Carlisle and London. During the week we went to class in the morning at the Melton College and in the afternoon we made activities and visits always related to our project. We spent the first weekend in the Lake District, and on our way back home we spent two days in London. As a whole, we all made the most of that travel it was full of all sorts of experiences that we will never forget.

You will discover the most important things that we have seen and learnt in the following pages. If you want to see more photos and the full programme of activities that we carried out, you can visit our web-page.

We want to insist on the fact that all this is the fruit of a lot of people’s effort. That’s the most important thing we have wanted to transfer to our students, things that are worth being done can only be done relying on the obligation of the whole group, students and teachers alike.

Cathy Casanovas, Xon Coll, Lourdes Godoy

ADNews from Yorkshire

SUMARI York avui York today On és Yorkshire?

Where is Yorkshire?

Els romans a Britannia Romans in Britain Vikings Shambles York medieval Medieval York La reforma religiosa The religious reformation Guy Fawkes York, ciutat de museus York, city of museums El país del carbó The country of coal La catedral de York The York Minster Caminant entre fantasmes Walking among ghosts Enquesta Survey Robin Hood Dick Turpin Whitby Beatrix Potter Lake District William Wordsworth Abraham Stoker Les germanes Brontë The Brontë sisters Entrevista a Robert Marks Interview to Robert Marks El que hem menjat What we have eaten El temps a Yorkshire The weather in Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

4

PARTICIPANTS Projecte Orator-07 5 6- 7 8-9 10-11 12 13 14-15 16-17 18-19 20-21

Alumnes

25 26-27 28-29 30-31 32 33 34 35

Albert Alegrí Adrià Benages Duna Cañet Montserrat Capel Tamara Carberol Juna Carlevaro Cristian Colomer Minerva Corredera Sandra Coto Mireia Cuxart Miguel Escudero Laura Fernàndez Paula Fillat Marina Gastó AnnaGifreu Agnès Julià Anna Llopis Cristina Martínez

36-37

Professors

22-23 24

Laura Molins Joan Miquel Moradell Marina Olivet Yasmine Oulad Salvador Pascual Estel Péres Patricia Pérez Alejandro Pérez Jordi Pont Júlia Pujulà Clara Quera Esther Ruiz Mar San Martín Elisabeth Sannllehy Iris Segura Maria Sellabona Marc Sendra Josep Vicens Roser Vilarrasa

38-39

Lourdes Godoy Cathy Casanovas Xon Coll

40-41

Col·laboradors

42

Paloma Baldasano (disseny de la coberta) Àngel Rodriguez Juanjo Valeros

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

York

5

ADNews from Yorkshire

avui today per / by Júlia Pujulà i Cristina Martínez

York és una ciutat medieval coneguda pels seus fantasmes i també per les seves muralles, que envolten el casc antic.

Com a ciutat històrica que és, la majoria de les cases són antigues, i pel seu aspecte podríem dir que formen part d'una història de por. A part d'això, els edificis tenen una altura màxima de tres pisos, ja que no poden superar la de la catedral; això fa que York sigui una ciutat molt extensa.

A causa de la seva gran extensió, la majoria de desplaçaments entre els diferents punts de la ciutat són llargs i normalment no es fan a peu i, per evitar l'acumulació de cotxes, s’utilitza el transport públic, l'autobús. Una altra opció per desplaçar-se és la bicicleta, utilitzada per molts, ja que la ciutat està adaptada amb carrils bici i zones apropiades on poderles deixar. En podem trobar un bon exemple a l'estació de tren, on la quantitat de bicicletes aparcades és sorprenent; fins i tot a la mateixa estació hi ha un museu dedicat a les bicis. En canvi, de motos gairebé no se’n veuen.

Els comerços es concentren a l'interior de les muralles i hi ha una zona anomenada Shambles, dedicada als turistes, on podem trobar tot de botigues petites amb records de York.

L'estil de vida d'allà és molt diferent al nostre, ja que sopen molt aviat i van a dormir d'hora.

Els horaris de les botigues tampoc són com els nostres, ja que al migdia no tanquen i en canvi a la tarda acaben molt aviat; a les 17:30 ja està tot tancat i això fa que entre setmana a partir d’aquesta hora no hi hagi ambient pel carrer, ara això sí, durant el matí, la gent aprofita per anar de compres i al mercat de roba i menjar.

En canvi, les nits dels caps de setmana, York és ben diferent. La gent surt de festa ben arreglada; se'n van als diferents pubs que hi ha a l'interior de les muralles o al teatre i els carrers s'omplen de gom a gom.

La gent de York és molt religiosa i normalment van molt a l’església.

Amb tot això, hem pogut comprovar que els costums i l’estil de vida dels habitants de York són molt diferents del nostre.

York is a mediaeval city known for its ghosts and also for its walls, which surround the ancient hamlet.

As a historical city that it is, the majority of the houses are ancient, and for its aspect we could say that they are part of a story of fear. Apart from this, the buildings have a maximum altitude of three floors, since they can’t overcome that of the cathedral, this makes York a very extensive city.

Because of its great extension, the majority of displacements among the different points of the city are long and aren’t usually made on foot; and to avoid the accumulation of cars people use public transport, the bus. Another option to move is the bicycle, used by many people, since the city is adapted with bicycle lanes and appropriate zones to be able to leave them. We can find a good example in the train station, where the amount of parked bicycles is surprising; even in the same station there is a museum dedicated to the bicycles. However, we can’t see many motorbikes.

The shops are concentrated in the inside of the walls and there is a zone called Shambles, dedicated to the tourists where we can find small shops with souvenirs of York.

The lifestyle , there , is very different from ours since they have dinner very soon and they go to sleep early.

Either the timetables of the shops aren’t like ours since at noon they don’t close and they finish very soon in the afternoon: at 17:30 everything is already closed and this makes that during weekdays from this time on , the street are dead, but during the morning, people go shopping in the market of clothes and food.

However, the nights of the weekends, York is very different. People go out well dressed; they go to the different pubs that are in the inside of the walls and the streets are full.

The people of York are very religious and usually go a lot to church.

With all this, we have checked out that the habits and the living of the inhabitants of York are very different from ours.

ADNews from Yorkshire

?

6

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

On és Yorkshire?

Where is per/by Christian Colomer i Josep Vicenç Com està dividida Anglaterra?

Anglaterra està dividida en 48 districtes cadascun dels quals està governat per un organisme polític anomenat “County council”. Un d’aquests districtes es Yorshire.

El districte de Yorkshire i Humberside està situat al nord-est d’Anglaterra.

Yorkshire El districte de Yorkshire és costaner, el més poblat i el més gran de tots els districtes anglesos.

Fa noranta milles des de l’est a l’oest, vuitanta de nord a sud i fa 5961 milles quadrades.

Els seus districtes veïns són Durham i West Mooreland al nord; a l’est hi ha el mar del Nord; a l’oest té part de West Mooreland i Lancashire, i al sud hi ha Cheshire, Derbyshire, Nottinghamshire and Lincolnshire.

Com que és molt gran, Yorkshire ha estat dividit en tres parts, respectivament anomenades North Yorkshire, West Yorkshire and East Yorkshire.

Yorkshire té diversos parcs nacionals com “Yorkshire Dales”, al nord.

Yorkshire, com molts altres llocs d’Anglaterra, és una zona molt verda.

No té gaires ciutats grans, només York, Leeds, Hull i Sheffield. Les altres són petits pobles on la gent treballa a la ramaderia.

Hi ha molts llocs interessants a nivell cultural a Yorkshire. Per exemple, una de les grans atraccions turístiques és l’abadia de Whitby. Allà és on Bram Stoker va situar moltes de les escenes esgarrifoses del seu famós llibre “Dràcula”.

Va també ser allà on el Capità Cook va sortir navegant cap a Austràlia.

La ruta de Cook comença aquí i arriba fins al bonic poble pesquer de Staithes on va ser aprenent de nen.

York

La capital de Yorkshire és York. Aquesta és una ciutat antiga.

Té molts llocs interessants per veure, com per exemple York Minster, una de les catedrals gòtiques més grans d’Europa.

Shambles és un carrer medieval conegut pel seu encant i les seves botigues. També hi ha moltes zones verdes i parcs al voltant de York, especialment darrere les muralles romanes que envolten la ciutat.

També hi ha molts museus emocionants i llocs històrics per descobrir al voltant de York com: Castle Museum, Fountains Abbey, Sutton Park, York Minster o Jorvik Museum, que et transporta a imatges, sons i olors de l’era dels víkings.

En conclusió, Yorkshire és un districte on pots visitar molts llocs

Aquest mapa mostra com està dividida Anglaterra.

On this map we can see the division of England into counties.

Com podem arribar a York?

Amb avió: Podem agafar un avió des de Girona o Barcelona. Hi ha diversos aeroports, però el que està més a prop de York és el de Manchester.

Hi ha diverses companyies que fan aquests vols: Vueling, Britishairways, Logitravel, Ryanair, Iberia (en aquest cas només des de Barceona).

Els preus depenen de la companyia i de l’època de l’any. www.vueling.com www.britishairways.es www.logitravel.com www.ryanair.com www.iberia.com Des de l’aeroport de Manchester podem agafar un tren que en menys de dues hores ens porta al centre de York. També

des de Londres (estació de King’s Cross) el trajecte amb tren dura dues hores. http://www.nationalrail.co.uk/ Amb autocar: És el mètode que vam utilitzar nosaltres, de Figueres a Perpinyà, travessant tot França fins arribar a Calais. Allà vam agafar un ferry fins a Dover, i després amb l’autocar, un altre cop, fins a York, aprofitant la parada de dinar per visitar el bosc de Sherwood.

El viatge és llarg i dura 24 hores, cosa que fa que sigui bastant cansat.

Vam sortir de Figueres a les 15:00 i vam arribar a York a les 17:00 de l’endemà, hora en què havíem quedat amb les famílies.

Per a més informació consulteu la web: www.viamichelin.com

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

7

ADNews from Yorkshire

Una imatge del ferry que ens va portar de Calais a Dover i una altra de l’autocar en què vam fer tot el viatge.

A picture of the ferry that took us from Calais to Dover, and on the other one we can see the coach on which we did all our journey.

How is England divided?

England is divided into 48 counties each is governed by an elected group of people called county council. One of these counties is Yorkshire.

Yorkshire and Humberside is in the North East of England.

Yorkshire The county of Yorkshire is a maritime place, the most populous, and the largest of all the English counties. It is ninety miles from east to west, eighty from north to south and its area comprises 5,961 square miles.

Its neighbour counties are Durham and West Moorland in the North; in the East is the North Sea; in the West is part of West Moorland and Lancashire, and in the South are Cheshire, Derbyshire, Nottinghamshire and Lincolnshire. Because it is very big, Yorkshire has been arranged into three divisions, respectively denominated the ' NorthYorkshire,' the ' West Yorkshire,' and the ' East Yorkshire.'

Yorkshire has several national parks, like “Yorkshire Dales” in the North West. Like many other parts of England, Yorkshire is a very green area.

There aren’t many big cities, only York, Leeds, Hull, and Sheffield; the others are small villages where the people work in the farming industry.

There are many interesting and cultural places in Yorkshire. For example a tourist attraction is the Abbey of Whitby. There, is where Bram Stoker set many of Dracula’s chilling scenes. It was also where the great explorer Captain Cook set sail for Australia. The Cook Trail begins here and leads on to the pretty fishing village of Staithes where he was apprenticed as a boy.

How can we get to York?

By plane : we can catch a plane in Girona or Barcelona. There are different airports but the closest to York is Manchester.

There are different companies that operate those flights: Vueling, Britishairways, Logitravel, Ryanair, Iberia (in that case only from Barcelona).

The fares depend on the company and the time of the year. www.vueling.com www.britishairways.es www.logitravel.com www.ryanair.com www.iberia.com From Manchester airport we can catch a train that in less than two hours takes us to York city centre. From London’s King’s Cross station we can get to York in about two hours, as well.

By coach: That’s the means of transport we used ourselves, from Figueres to Perpinyà crossing France northwards till we reached Calais, where we took the Ferry to cross the Channel.

Once in Dover we continued on our coach till York, making a lunch break in Sherwood. This way of travelling is quite long , it lasts 24 hours and is rather tiring.

We left Figueres at 3 p.m.and arrived in York at 5 p.m. the following day. That was the time scheduled to meet our guest families..

If you want to get more information please see the web: www.viamichelin.com

York The capital of Yorkshire is York.

This city is an old and beautiful place. It has got a lot of interesting places like, for example, York Minster, one of the biggest gothic cathedrals in Europe. The Shambles is a medieval street, known for its enchantment and for its shops. There are also many green areas and parks in York, around the city. Especially near the roman walls, which surround a big part of York city.

There are many exciting museums and historic places to discover around York, like the Castle museum, Fountains Abbey, Sutton Park, York Minster, and the Jorvik Viking Centre, which transports you back to the sights, sounds and smells of the Viking era.

In conclusion, Yorkshire is a county where you can visit many historic, natural and cultural places.

Un mapa del Yorkshire A Yorkshire map

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

8

ELS ROMANS A BRITANNIA ROMANS IN BRITAIN

per/by Duna Cañet

La conquesta de Britannia

L’herència dels romans

La conquesta romana de Britannia, que estava poblada per tribus cèltiques, va ser iniciada per Juli Cèsar al 55 A.C. La conquesta romana a Gran Bretanya va acabar quan els cèltics van decidir fer les paus amb els Romans a canvi de mantenir els seus regnes.

En definitiva, entre els anys 43 i 410 una gran part de l’illa de la Gran Bretanya va ser dominada pels romans, els quals hi van introduir nous progressos en l’agricultura, la urbanització, la indústria i l’arquitectura, deixant una herència que encara segueix en peu.

Les aportacions dels romans a la Gran Bretanya van ser molt importants i encara avui dia perduren, començant per les restes arqueològiques com ara el mur d’Adrià o la ciutat de Bath.

Però no només això: el cristianisme també es va introduir a l’època romana i moltes esglésies es van construir seguint el model de la basílica romana.

La lectura i l’escriptura també va ser introduïda pels romans i són moltes les restes del llatí en la llengua anglesa. Per exemple, quan un topònim inclou la paraula “Chester”o el “cester” és perquè està en el lloc d’una antiga fortalesa romana (castrum): Chester, Gloucester i Manchester.

Com sabeu, a Anglaterra mesuren les distàncies en milles, herència de la milla romana i fins fa poc ells mesuraven la major part de coses amb els peus i inches. Tots aquestes són mesures Romanes.

Eboracum (York) York va ser una ciutat important dins de l’imperi Romà en els segles III i IV. Els Romans van anomenar-la Eboracum. L’emperador Septimus Severus hi va instaurar la cort imperial fins al 211 D.C., any en què va morir.

Un altre emperador romà estretament lligat a York (Eboracum) va ser Constantí I. El 25 de juliol del 306, el seu pare, Constanci va morir en aquesta ciutat i li va traspassar el poder imperial. Constantí va ser nomenat «August» per les seves tropes, i va governar un Imperi Romà que va estar en constant creixement fins a la seva mort. És conegut per ser el primer emperador romà Cristià i va fundar la ciutat de Bizanci (actual Istambul, a Turquia ), anomenant-la «Nova Roma» o Constantinoble .

El cinema Si voleu veure en cinema alguna història relacionada amb els romans a Anglaterra podeu mirar, a part de la divertida pel·lícula de dibuixos Astèrix a la Gran Bretanya, les dues produccions recents King Arthur i La última batalla. Ambientades en el moment de la caiguda de l’imperi romà, situen en aquest moment històric el naixement del mite del famós rei Artur, que va ser tan divulgat al llarg de tota l’Edat Mitjana i que avui dia encara ens continua fascinant.

El mur d’Adrià Entre els anys 122-130, durant el mandat de l’emperador Adrià els Romans van construir un gran mur que travessa el país d’est a oest, entre Anglaterra i Escòcia per defensar-se dels habitants d’aquestes terrres, que no van ser mai sotmesos pels romans.

Avui dia és la construcció més gran deixada pels romans a la Gran Bretanya i un important punt d’interès turístic. El 1987 va ser proclamat patrimoni Mundial per la UNESCO. Té una llargada total de 117 quilòmetres i hi ha tot de rutes marcades per fer a peu: http://www.hadrians-wall.org/

Una troballa insòlita Tot el subsòl de la ciutat de York és ple de restes romanes, la qual cosa dificulta qualsevol obra que es vulgui fer i dóna molta feina als arqueòlegs.

Una de les troballes més insòlites que s’hi han fet va ser a l’agost del 2004, quan el York Archaeological Trust va excavar un cementiri romà del segle tercer a York. El que va començar com un treball rutinari va acabar sent un descobriment que va deixar perplexos els arqueòlegs de tot el món.

En lloc de la barreja habitual de sexes i edats, es van trobar els esquelets de 49 homes joves. Pels estàndards de l’època, eren alts i ben constituïts, els seus ossos mostraven un gran esforç físic. L’anàlisi de les seves dents ha revelat que venien de tots els racons de l’imperi Romà (Gran Bretanya, el Mediterrani, els Alps, i les muntanyes d’Àfrica del Nord). Més de la meitat havien estat decapitats, però es desconeix qui eren i per què van morir.

Una fotografia i un mapa del mur d’Adrià, que travessa el nord d’Anglaterra, d’Est a Oest.

A view and a map of the Hadrian’s Wall, that crosses the North of England from East to West.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

El monument a l’emperador Constantí es troba situat davant la catedral de York.

The monument to Emperor Constantine stands in front of York Minster.

The conquest of Britannia The roman conquest of Britannia, that was inhabited by Celtic tribes, was started by Julius Caesar in 55 AD. The roman conquest of Great Britain ended when the Celts decided to make peace with the Romans in exchange of keeping their kingdoms.

In short , between the years 43 and 410 a great part of the island of Great Britain was dominated by the Romans, who introduced there new progress in agriculture, urbanization, industry and architecture, leaving an inheritance that is still present nowadays.

Eboracum (York) York was an important city in the roman empire during the 3rd and 4th centuries. The Romans called it Eboracum. Emperor Septimus Severus established his imperial court there until his death in 211 AD. Another emperor who was tightly linked to York (Eboracum) was Constantine I. On 25th July 306, his father Constance died in this city and transferred him the imperial power. Constantine was called “August” by his troupes and he ruled a roman empire that was in constant growth until his death.

He is well-known for being the first Christian roman emperor and founding the city of Bizance (Istambul, nowadays in Turkey).

Hadrian’s Wall Between the years 122-130, during Emperor Hadrian’s mandate the Romans built a great wall between England and Scotland, that goes across the country from east to west , to protect themselves from the inhabitants of those lands that the Romans never managed to subdue.

It is nowadays the greatest construction left by the Romans in Great Britain and an important tourist place. In 1987 it was proclaimed UNESCO’s world heritage. It has a length of 117 kilometres and there are a lot of marked footpaths : http://www.hadrians-wall.org/

An unusual finding The whole of York’s underground is full of roman rests, which causes difficulties to any kind of work and keeps archaeologists always on duty.

9

ADNews from Yorkshire

La torre multangular és una resta de l’antiga muralla romana que es pot veure en els jardins del museu, a York.

The multangular tower is a remain of the ancient Roman wall that you can see in the Museum Gardens, in York.

One of the most unusual findings ever done there, was in August 2004, when the York Archaeological Trust excavated a roman cemetery from the third century in York. What had started as a routine work ended in a discovery that left the archaeologists from all over the world absolutely amazed. Instead of the usual mixture of sexes and ages, 49 young men skeletons were found. According to the standards of those times they were tall and well-built, their bones showed a great physical effort. Their teeth analysis has revealed that they came from all the different parts of the Roman Empire (Great Britain, the Mediterranean, the Alps and the mountains of North Africa). More than the half were beheaded, but who they were and why they died is absolutely unknown.

The Romans Inheritance The contributions of the Romans to Great Britain were very important and they are still present nowadays, starting with the archaeological remains such as Hadrian’s wall or the city of Bath. But archaeology is not the only thing: Christianity was also introduced during roman times and most churches were built following the pattern of the roman basilica.

Reading and writing was also introduced by the Romans and the English language is full of words with a roman origin.

For instance the names of places including the word “Chester” or “Cester” mean that they were a place with a roman fortress (castrum): Chester, Gloucester, Manchester.

As you know in England we measure distances in miles, inheritance of the roman mile, and until very recently they measured things in “feet” and “inches”. All these are roman measures.

Cinema If you want to see in film any story related to the Romans in England , you can watch, aside the funny cartoon Asterix in Great Britain, the two more recent productions King Arthur and The Last Battle . Set at the fall of the Roman Empire , they place at that very historical moment the birth of the famous King Arthur’s Myth, that was to be spread all over the Middle Ages and keeps fascinating us nowadays.

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

10

VIKINGS per/by Albert Alegrí i Adrià Benages Qui eren els víkings?

El museu Jorvik

Els víkings eren guerrers. Aquesta és la manera millor i més senzilla d’anomenar-los. Més concretament, víkings és el nom per anomenar els conqueridors escandinaus que anaven per mar durant la primera part de l’Edat Mitjana.

El període de conquestes dels víkings va des del 800 fins al 1050 després de Crist. Els víkings provenien d’Escandinàvia, però els països escandinaus no van existir com a tals fins al final de l’època dels víkings.

La paraula víking és un vell adjectiu que significa ‘ser aventurer’. La gent que viatjava pel mar des de la seva terra els anomenaven víkings.

Els víkings no eren professionals o soldats a jornada completa –si més no al principi. Al principi eren pescadors o grangers que passaven la major part del seu temps a casa. Tan sols a l’estiu acudien a la crida dels seus líders i s’aventuraven a través del mar a envair, comercialitzar o simplement buscar noves terres per colonitzar.

Fins i tot abans que el primer víking ataqués els seus monestirs, els anglosaxons usaven una vella paraula anglesa “wiching”. Però no era una paraula que usessin sovint o exclusivament per als aventurers escandinaus. En lloc d’això la usaven per designar tots els nouvinguts i volia dir “pirata” o “pirateria”. Només va ser a finals del segle X i principis de l’ XI, en poemes anglosaxons com “La batalla de Maldon” que “wiching” va anomenar l’aventurer escandinau.

El vell llenguatge Norse parlat a Escandinàvia usava la paraula víking en el seu vocabulari, però els seus orígens no són segurs. L’explicació més reconeguda actualment és que originalment significava “un home que venia del districte de Vik de Oslo fjord”, i llavors el significat va canviar a guerrers de mar, primerament provinents d’aquesta àrea, però més tard de tota Escandinàvia.

Aquest és el lloc on tota la gent de York i tots els visitants tenen l’oportunitat de saber-ho tot sobre els víkings amb la visita que inclou la "Màquina del temps". Aquest invent mou la gent de dins el museu com si viatgessin a través del temps molts anys enrere per saber i veure-ho tot sobre la vida dels víkings. Concretament, és com si et portés uns 1000 anys enrere i per això es poden veure les vides dels víkings, les seves cases, els seus jocs al carrer...

Aquest "viatge" és prou real perquè puguem sentir les veritables olors d'aquell moment provinents dels animals, el foc i totes les seves activitats com la cuina, per exemple. També podem sentir les veus que vénen dels veïns.

Durant tots els dies de la nostra estada a Anglaterra, vam visitar alguns museus i tots eren del mateix estil excepte aquest. Ens va agradar aquest museu perquè era diferent dels altres. Tots els museus haurien de tenir activitats com la "màquina del temps" perquè per als grups de les escoles és més fàcil i més interactiu per aprendre. El museu té una bona preparació perquè mentre tu estàs observant tot l'ambient víking pots sentir la informació que surt de la màquina amb l'idioma que cadascú ha escollit.

A dalt, una imatge d’Astèrix i els víkings. Al costat, podeu veure en un mapa els viatges dels víkings des d’Escandinàvia.

Above an image of Asterix and the Vikings.On the right, you can see on the map the voyages the Vikings did from Scandinavia.

El festival víking Cada febrer, a York té lloc un esdeveniment amb molt de color i espectacle quan la gent celebra el vell festival víking de Jolablot.

Aquesta celebració dura uns 10 dies, del 31 de febrer al 9 de març.

Tribus de víkings ocupen la ciutat i fan línies de guerrers per lluitar contra els soldats saxons, commemorant la invasió vikinga del 866.

Altres activitats del festival són la cursa de vaixells víkings, un àpat víking i el "Ceilidh", que és una activitat de cançons i balls. En el festival també podem veure demostracions d'artesania tradicional, com instruments, i un concurs de vestits víkings, en el qual es decideix quin és el millor i el més original.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

11

ADNews from Yorkshire

Una imatge del festival víking que se celebra a York cada any.

A picture of the Viking festival that is held every year in York.

Who were the Vikings?

Vikings were warriors. This is the best and easier form to explain what they were. Concretlly, Vikings is the name by which the Scandinavian sea-borne raiders of the early medieval period are now commonly known.

The period referred to as the Viking Age dates from around AD 800 to 1050. The homelands of the Vikings were in Scandinavia, but the countries of Scandinavia as we know them today did not exist until the end of the Viking Age. The word ‘Viking’ is an Old Norse adjective meaning ‘to go an adventure’. People who travelled overseas from their native land seems to be Vikings.

Vikings were not professional privates or full-time soldiers - or at least not at first. Originally they were full-time fishermen and farmers who spent much of the year at home . Only in the summer would they have rallied to the call of a local leader and ventured across the sea to raid, trade or seek out new lands to colonize.

Even before the earliest Viking attacked on their monasteries, the AngloSaxons used an Old English word wincing. But this wasn't a word that they used often or exclusively for the Scandinavian raiders; instead, it was used for all-comers, and meant 'a pirate' or 'piracy'. It was only in the late tenth or early eleventh century, in Anglo-Saxon poems such as 'The Battle of Maldon', that wincing came to mean 'a Scandinavian searaider'.

The Old Norse language spoken in Scandinavia used the word Viking in its vocabulary, but its origins are uncertain. The explanation currently favored is that it originally meant 'a seaman who came from the Vik district of Oslo fjord', and then came to mean sea-borne warrior, firstly from that area and later from all over Scandinavia.

the true smelling from the animals, the fire and all their avtivities like the cooking, for example. We could also hear the voices which came from the neighbours.

During all the days in England we visited some museums and all were the same except this one. We really enjoyed this museum because it’s not like the others. All the museums should have activities like the “time machine” because for the school groups it’s easier and more interactive to learn. It has a good preparation because while you are looking all the viking city you can hear information with your language from the machine.

The Large Viking Festival Every February York becomes a show with a lot of colour and drama when the city celebrates the old viking festival of Jolablot for the spring legend. This celebrations take 10 days from 31st February to 9th March.

Tribes of vikings occupate the city and make closing lines of warriors to fight against the saxon soldiers in a commemoration of the Viking invasion in 866.

Other events of the festival are the boat race of large Viking ships, a Viking meal and a “Ceilidh” that are songs and dancings. In the festival we can also see demonstrations of traditional craftworks like instruments and a quiz of Vikings dresses to know which is the best and the most original.

The Jorvik Museum This is the place where all the people in York and all the visitors have the opportunity to know all about the Vikings with a tour including a “Time Machine”. This invention moves the people in the museum like they were travelling across the time, a lot of years ago to know and see all the Vikings lives. Concretly, we “travelled” back through 1000 years of history and for this we could see the Vikings’ jobs, their houses, their games on the street... This travel was so real becasuse we could smell

En aquest dibuix podeu veure el desembarcament d’una nau vikinga.

On this drawing you can see the landing of a Viking ship.

ADNews from Yorkshire

12

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

SHAM B LE S

per /by Yasmine Oulad

Margaret Clitherow

Margaret Clitherow Margaret Clitherow és considerada la primera dona màrtir que hi va haver a causa de la persecució religiosa durant el regnat de la reina Elizabeth I. El seu marit, John Clitherow, era un carnisser protestant. Margaret ajudava el seu marit a la carnisseria.

Va practicar la seva fe i va ajudar moltes persones a reconciliar-se amb l’església catòlica. Quan les lleis van canviar i es van posar en contra del catòlics, Margaret va anar moltes vegades a la presó perquè no acceptava els serveis protestants. Una altra llei que es van fer va ser la llei de 1585 en la qual es prohibia que un sacerdot visqués a Anglaterra i es condemnava amb la mort totes aquelles persones que ajudessin un sacerdot. Tot i aquest perill, Margaret va ajudar i amagar molts sacerdots catòlics.

Margaret volia que el seu fill Henry rebés una educació catòlica i això va fer que l’enviés fora, a França. Aquest acte va ser considerat un delicte i quan les autoritats van descobrir la seva intenció van anar a la casa de Clitherow, on inicialment no van trobar res, però més tard van trobar diferents símbols religiosos, llibres i ornaments utilitzats per a la Santa Missa. Van trobar un amagatall secret, però cap sacerdot. Margaret va ser detinguda però es va negar a declarar-se culpable a ser jutjada i per això fou condemnada a morir premsada. El matí del 25 de març de 1686 va ser executada. Va morir a l'edat de 30 anys.

Shambles és un dels carrers més emblemàtics del York medieval. El carrer està esmentat en el llibre Domesday, això permet saber que el carrer existeix des de fa 900 anys. Passejar-se per Shambles és com viatjar en el temps, perquè la majoria d'edificis es conserven pràcticament tal com eren a l'època de la reina Elizabeth I. LES BOTIGUES DE THE SHAMBLES El nom The Shambles ve de l'antic saxó "FLESHAMMELS" que significa "el carrer dels carnissers", ja que el mercat de carn estava situat aquí.

Actualment encara es poden observar als aparadors els travessers de les finestres on la carn era exhibida en el període medieval. Avui dia les carnisseries han estat substituïdes per botigues dedicades als turistes, incloient-hi la joieria i les antiguitats. Un dels edificis més emblemàtics d'aquest carrer és la llar de Margaret Clitherow.

St. Margaret is considered the first woman martyred under Queen Elizabeth's religious repression. Margaret's husband, John Clitherow, remained a Protestant. She was a businesswoman who helped run her husband's butcher shop. Margaret practiced her faith and helped many people reconcile themselves back into the Catholic Church.

When laws were passed against Catholics, Margaret was imprisoned several times because she did not attend Protestant services. Other laws were passed which included a 1585 law that made it high treason for a priest to live in England and a felony for anyone to harbor or aid a priest.

The penalty for breaking such laws was death. Despite the risk, Margaret helped and concealed priests.

Margaret wanted her son Henry to receive a Catholic education so she endeavoured that her son be sent outside the Kingdom to Douai, France, for schooling. Such an act was considered a crime. When the authorities discovered their intention, the Common Marina Gastó Council had the Clitherow house searched.

They initially found nothing but later retrieved religious vessels, books and vestments used for Holy Mass.

They also found a secret hiding place but no renegade priests. Still, Margaret was arrested. Margaret refused to plead and to be tried saying, "Having made no offense, I need no trial". English law decreed that anyone who refused to plead and to be tried should be "pressed to death".

So on the morning of March 25, 1586,Margaret was executed. She died at the age of 30.

The Shambles is often called Europe's best preserved medieval street, altough the name is also used to collectively refer to the surrounding maze of narrow,twisting lanes and alleys as well.The street itself is mentioned in the Domesday Book,so we know that it has been in existence for over 900 years.The Shambles has the effect of a time machine,transporting you back to the Elizabethan period.

SHOPS IN THE SHAMBLES We note the window sills where meat was displayed in the medieval period.In some places the street is so narrow that if you stand with arms out stretched you can touch the houses on both sides.The name "SHAMBLES" comes from the saxon "FLESHAMMELS",which means,"the street of the butchers",for it was here that the city's butcher's market was located. We can see the wide window sills of the houses; the meat for sale was displayed here.The butcher's shops have now been replaced with shops catering to visitors, including jewerly and antiques, indeed,the shambles is now one of the premier shopping areas in the city of York. One building of note in The Shambles is the home of Margaret Clitherow.

L’altar dins la casa de Margaret Clitherow, a Shambles.

Saint Margaret’s shrine in her home in Shambles.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

13

ADNews from Yorkshire

YORK MEDIEVAL YORK MEDIEVAL

YORK MEDIEVAL

YORK MEDIEVAL

per /by Elisabeth Sanllehy

In the middle ages, York was a very important and rich harbour and merchant city; its literary cycle was situated in that period.

Richard III (1452-1485) He was king of England during the last two years of the Roses War, the most difficult stage of this conflict (1483-1485). He was considered guilty of the Edward V and his brother’s murder. Nowadays, there is a museum about this period.

The wall A wall rounded the medieval city. This wall was built in the XIV century, and has four gates, called bars. However, one of them is not accessible to tourism. Their names are: Micklegate bar: this gate was where kings, queens and princes entered the city from the south and so was the York most important gateway.

Monk bar: is the tallest of York’s fine and famous city gates, and spans in the northeast section of the wall.

Bootham bar: this is the most ancient gate, situated in the north part of the wall.

A l’època medieval, York era un pròsper port i ciutat mercantil; el seu famós cicle literari està datat en aquest període.

The Parliament Street The heart of York’s shopping area. There were musicians, plays, performances, etc.

Ricard III (1452-1485) Fou rei durant els dos darrers anys de la Guerra de les Roses, els més negres de tot aquest conflicte (1483-1485). Va ser considerat culpable de la mort del rei Eduard V i el seu germà. Actualment, es conserva un museu que tracta sobre aquest tema.

The Red House An ancient and elegant, Queen Anne house, built 1702-4. Nowadays, its entrance is free for tourists.

The Minister Una ciutat emmurallada La ciutat medieval està envoltada per una muralla, actualment molt ben conservada, que es va construir majoritàriament al segle XIV. Aquesta té quatre de les principals portes fortificades, anomenades bars, una de les quals, però, és inaccessible pels turistes. Els seus noms són: Mickelgate bar: Aquesta porta era on els reis, reines i prínceps entraven a la ciutat des del sud, per tant era l’entrada més important de York.

Monk bar: és la més alta de les famoses portes d’entrada a la ciutat de York; s’estén per la secció nord-est de la muralla.

Bootham bar: aquesta porta és la mes antiga, situada al nord de la fortalesa romana.

It was a gothic building with medieval stained-glass windows, which are in the chapter sale.

The Parliament Street El “carrer del Parlament”, era i és el lloc d’oci de la població de York. Hi tocaven músics, hi havia obres teatrals, espectacles de tota mena, etc.

The Red House Era una elegant casa construïda entre el 1702 i 1704, encarregada per la reina Anna. Avui dia es pot visitar de manera gratuïta.

La Catedral de York És un edifici gòtic, que presenta unes vidrieres medievals, les quals es troben a la sala del capítol.

Vista de la torre Clifford, que es va construir al S:XIII al lloc on hi havia hagut un primitu castell de fusta construït per Guillem el Conqueridor el 1086.

View of the Clifford’s Tower, built in the 13th century where there had been the former wooden castle built by William the Conqueror in 1086.

ADNews from Yorkshire

14

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

La reforma religiosa The religious reformation per/by Paula Fillat i Marina Olivet Enric VIII, rey d’Anglaterra, pertanyent a la dinastia Tudor (Greenwich, 1491 - Westminster, 1547), succeí el seu pare, Enric VII, al 1509.

Aquest príncep culte i intel·ligent va fer servir la seva intel·ligència contra la reforma protestant llançada per Luter al 1520, mostrant-se “defensor de la fe” catòlica.

Però aquesta situació canviaria arran del conflicte sorgit amb l’Església amb el problema successori: el primer matrimoni del rei amb la vídua del seu germà, Caterina d’Aragó, no li havia donat hereus mascles, per això Enric VIII va demanar al Papa l’anul·lació del seu matrimoni. El papa va negar l’anul·lació i Enric VIII va decidir trencar amb Roma, aconsellat per Thomas Cranmer i Thomas Cromwell.

Enric VIII va aprofitar el descontentament regnant entre el clergat secular anglès per proclamar-se cap de l’ Església d’Anglaterra.

Al 1533 va fer que Cranmer (a qui havia anomenat arquebisbe de Canterbury) anul·lés el seu primer matrimoni i coronés reina la seva amant Anna Bolena, dama d’honor de Caterina, i amb qui s’havia casat en secret. El papa Climent VIII va respondre amb l’excomunió del rei, a la qual Enric VIII va respondre amb el cisma de l’Església d’Anglaterra, aprovat pel Parlament (Llei de Supremacia) el 1534.

L’Església d’Anglaterra va quedar deslligada de l’obediència a Roma i convertida en una Església nacional independent, el cap de la qual era el propi rei. Això va permetre a la Corona expropiar i vendre el patrimoni dels monestirs. Els catòlics anglesos que es van mantenir fidels a Roma van ser perseguits com a traïdors (el ministreTomàs More, el seu principal exponent, va ser executat al 1535). Després de la seva

mort, Cranmer portaria a terme la reforma de l’Església anglicana, situant-la definitivament en el camp del cristianisme protestant, amb la introducció d’elements luterans i calvinistes.

El segon matrimoni del rei també va acabar de forma desgraciada, ja que Enric VIII es va desfer d’Anna Bolena fent-la executar acusada d’adulteri, per casar-se amb una tercera dona, Joana Seymour (1536), que va morir de part l’any següent. El rei va casar-se amb Anna de Clèves per fer forta l’aliança d’Anglaterra amb els protestants alemanys (1540). La va rebutjar abans d’un any per tenir, per cinquena muller , Catherine Howard, la qual va manar executar al 1542. La seva sisena esposa va ser, des de 1543, Catherine Parr, que havia de sobreviure-li.

Quan va morir Enric VIII, li va succeir al tron al seu únic fill mascle, Eduard VI, nascut del matrimoni amb Joana Seymour, que tenia només nou anys; mort aquest al 1553, es va obrir un període de reacció catòlica sota el regnat de Maria I, filla gran d’Enric VIII (nascuda del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó). Quan va morir aquesta, al 1558, va ocupar el tron una altra filla d’Enric VIII, Isabel I (nascuda del matrimoni amb Ana Bolena).

El regnat d’Enric VIII es va caracteritzar per un enfortiment de l’autoritat reial, sotmetent-se totalment a l’Església, la qual cosa no va impedir al mateix temps la consolidació del Parlament com un instrument de la política del rei i com a òrgan representatiu del regne.

Anglaterra va augmentar el seu protagonisme a Europa, ajudada pel creixement de la seva marina de guerra i per una política exterior dominada per la recerca de l’equilibri entre les potències continentals.

Enric VIII, en fer la reforma religiosa, va expropiar tots els béns de l’església catòlica i va fer destruir totes les abadies, com va ser el cas de la abadia de Whitby i York.

A l’esquerra tenim una imatge de les ruïnes de l’abadia de Whitby, amb els nostres companys passejant per davant.

When Henry the VIIIth did the Religious Reformation, he expropriated all the Catholic Church goods and had all the abbeys destroyed , such as the one we saw in Whitby and in York.

On the left you can see a picture of Whitby Abbey’s ruins, with all our friends passing by.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

15

ADNews from Yorkshire

El retrat que Hans Holbein va fer d’Enric VIII cap al 1536. Al costat una imatge de l’abadia de Santa Maria, a York, derruïda com a conseqüència de la reforma religiosa.

The portrait of Henry the VIII, painted by Hans Holbein about 1536. On the right a picture of Saint Mary’s Abbey in York, destroyed as a consequence of the religious reformation.

King of England, belonging to the Tudor dynasty (Greenwich, 1491 Westminster, 1547). He succeeded his father, Henry VII, in 1509. This learned and intelligent prince used his brightness against the Protestant reformation rushed by Luther in 1520, being shown "defender of the Catholic faith" (title that gave him the Pope León X for the Treaty of the Seven Sacraments that he wrote in 1521).

But this situation would change after the conflict with the Church for the successoral problem; the king's first marriage with his brother's widow, Catherine of Aragon, had not given him male heirs, for this reason Henry VIII requested the Pope the annulment of the marriage with the pretext of the previous relationship among the spouses (1527); the Pope denied the annulment and Henry VIII decided to break up with Rome, advised by Thomas Cranmer and Thomas Cromwell.

Henry VIII took advantage of the reigning dissatisfaction among the English secular clergy to become the head of the Church of England (1531).

In 1533 he made Cranmer (that he had named Archbishop of Canterbury) annul his first marriage and he crowned his lover Anne Boleyn, maid of honour of Catherine, with whom he had married secretly. The Pope Clement VIII responded with the king's excommunication, to which Henry VIII opposed the schism of the Church of England, approved by the Parliament (Law of Supremacy, 1534).

The Church of England was untied of the obedience to Rome and transformed into an independent national Church whose head was the own king. That allowed the Crown to condemn and to sell the patrimony of the monasteries; the English Catholics that remained faithful to Rome were pursued as traitors and executed (their main exponent, the chief minister Tomas More, in 1535). After his death, Cranmer would carry out the reformation of the Anglican Church that located it definitively in the field of the Protestant Christianity, with the introduction of Lutheran and Calvinist elements.

The king's second marriage also ended up in an unfortunate way, because Henry VIII separated of Anne Boleyn making her execute accused of adultery to marry a third woman, Jane Seymour (1536). This third wife deceased of childbirth the following year, the king married Anne of Cleves to strengthen the alliance of England with the German Protestants again (1540). He rejected her before one year to take for fifth wife Catherine Howard, whom he ordered to execute in 1542. His sixth wife was, from 1543, Catherine Parr, who survived him.

When Henry VIII died his only male son, Edward VI, born of the marriage with Jane Seymour was only nine years old ; his death in 1553, opened up a period of Catholic reaction under Mary' s I reign , eldest daughter of Henry VIII (born of his marriage with Catherine of Aragon).

When she died in 1558, Elizabeth I occupied the Throne (born of the marriage with Anne Boleyn).

Henry VIII´s reign was characterized by an invigoration of the real authority, when subjecting entirely to the Church; that didn't prevent the Parliament's consolidation, at the same time as an instrument of the king's politics and representative organ of the Kingdom. England increased its protagonism in Europe, supported by the growth of its first marine war and by a foreign policy dominated by the search of the balance among the continental powers. …“That allowed the Crown to condemn and to sell the patrimony of the monasteries”…

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

16

Guy Fawkes per /by Marina Gastó i Mar San Martín

“Recorda, recorda el dia 5 de novembre, la dinamita , la traïció, i la conspiració, no sé la raó, el perquè de la traïció de la dinamita, no ha de ser mai oblidat,,,” Durant el segle XVI Anglaterra es trobava dividida per la religió i dificultava la vida de catòlics i protestants. Els Catòlics havien passat una mala època durant el regnat de la reina Elizabeth I, però després de la seva mort, el 1603, esperaven que el seu successor, James I seria més tolerant amb la seva religió. Desgraciadament, no ho va ser, i això va fer sorgir un grup de joves descontents que van decidir que la solució als seus problemes era recórrer a la vilolència. Un d’aquests joves era Guy Fawkes.

Guy Fawkes va néixer el 13 d’abril de 1570 a Stonegate, York. Era l’únic fill del protestant Edward Fawkes i la catòlica Edith Jakson. Va ser batejat a l’esglesia de St.Michael le Belfrey com a protestant. Va ser educat a l’escolta St.Peter, a York, que encara existeix actualment. És posible que alguns dels seus companys d’escola esdevinguessin més tard col.laboradors en la conspiració del famós “Gunpowder plot”.

Fawkes va convertir-se al catolicisme a l’edat de 16 anys. Va servir com a soldat durant uns quants anys, guanyant experiència amb els explosius, I mentre servia a l’armada Espanyola a Holanda, va adoptar el nom de Guido. És conegut per la seva involucració en el “Gunpowder plot” el 1605. La conspiració, dirigida per Robert Catesly, va ser un intent per atemptar contra el rei James I d’Anglaterra i la majoria de l‘aristocràcia i matarlos fent explosionar el Parlament durant l’ State Opening.

Però si el pla es duia a terme, també en resultaria ferida o inclús morta gent innocent. Això va fer reflexionar membres del grup i un d’ells va

enviar una carta anònima advertint a un dels seus amics, Lord Monteagle, que estigués fora del Parlament el dia 5 de novembre. Per mala sort, la carta va arribar a mans del rei, i els seus guàrdies van posar-se en alerta per aturar els conspiradors. Fawkes va ser arrestat al soterrani del parlament on va ser trobat de matinada carregat amb 36 barres de dinamita. Durant els següents dies va ser torturat però no va pronunciar ni una paraula, ni tant sols una síl·laba en tres o quatre dies. Finalment, només va revelar els noms d’aquells conspiradors que ja estaven morts o els noms dels quals ja eren coneguts per les autoritats. Vuit dels principals conspiradors van ser: Batesm Robert Catesly, Guido Fawkes, Robert i Thomas Winter, Christopher i John Wright i Percy.

Va ser executat el 31 de gener del 1606.

5 DE NOVEMBRE: LA NIT DE LES FOGUERES

La nit de Guy Fawkes, també anomenada “Bonfire Night” és una celebració anual al vespre del dia 5 de novembre, coincidint amb la nit en què el pla de la consipiració va ser alertat.

Aquesta festivitat se celebra principalment a Anglaterra, però també és típica a algunes colònies britàniques com ara Nova Zelanda, Sudàfrica, Newforland (Canadà), a les Bahames o a Nova Anglaterra, on és coneguda amb el nom de “the pope day”.

Els primers focs per celebrar la captura de Guy Fawkes van tenir lloc poc després del descobriment de la conspiració el 1605 i quatre segles després la tradicció es manté encara viva.

La gent va començar cremant figures en les fogueres i els petards es van afegir més tard a la celebració. Actualment, les preparacions per la Bonfire Night inclouen la preparació d’un ninot representant Guy Fawkes que rep el nom de “the Guy”.

Alguns nens es passegen pels carrers carregant el ninot que han fet ells mateixos per tal de demanar, guanyar i aconseguir diners i comprar petards per a les festes del vespre.

A la nit, la figura o ninot en representació de Guy Fawkes és situat a dalt de la foguera, després s’hi cala foc i comencen a disparar els petards que omplen el cel de llum i color.

En aquesta imatge podem veure a la dreta la casa on es diu que va néixer Guy Fawkes i a l’es- Tot i que han passat quatre-cents anys, la memoria de Guy Fawkes a Anglaterra es querra, l’església on el van batejar.

In this picture you can see on the rigth the house where it is said that Guy Fawkes was born, conserva viva, com també la memòria d’aquests fets. and on the left, the church where he was christened.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

17

ADNews from Yorkshire

“Remember, remember the fifth of November, The gunpowder, treason and plot, I know of no reason why the gunpowder treason Should ever be forgot.” whose names were known to the authorities.

Eight of the most prominent plotters were: Bates, Robert Catesly , Guido Fawkes, Robert and Thomas winter, Christopher and John Wright and Percy.

Guy Fawkes managed to avoid the worst of his execution buy jumping from the scaffold when he was to he hanged until nearly dead.

He was executed on 31st January 1606.

Guy Fawkes i els seus companys van intentar fer volar les Cases del Parlamentel 5 de novembre de 1605.

Guy Fawkes and others tried to blow up the Houses of Parliament on November the 5th 1605.

In the XVIth.c. the religions dividing England made life difficult for Protestants and Catholics. English Catholics had a rough time under Queen Elizabeth, but after she died in 1603 they hoped her successor, James I “the first” would be more tolerant of their religion. Sadly, he wasn’t, and this made a number of young men angry who decided that violent action was the answer to their problems. One of those men was Guy Fawkes.

Guy Fawkes was born on 13th April 1570 in Stonegate, [foto] York. He was the only son of the Protestant Edward Fawkes and Edith Jackson who was catholic. He was baptized in the church of St. Michael le Belfrey and raised a Protestant. [foto] He attended St. Peter’s school in York. Maybe some of his schoolfellows would be among the co. conspirators of the gunpowder plot.

Fawkes converted to Catholicism . He served for many years as a solider, gaining considerable expertise with explosives and while serving in the Spanish Army in the Netherlands, he adopted the name Guido.

He is famous for his involvement in the Gunpowder plot of 1605. the plot , most minded by Robert Catesly , was an attempt to kill King James I of England and most of the aristocracy by blowing up the House of lords in the Houses of Parliament during its State opening. But with the plot innocent people would also be hurt and killed.

So, one of the group members sent an anonymous letter warning his friend, lord Monteagle, to stay away from the Parliament on November 5th but the King read the warning letter and his forces made plans to stop, the conspirators.

Fawkes was arrested in the cellar in the early morning. Where he was found with 36 barrels of gunpowder. He was tortured over the next days but he never uttered a word or syllable for three or four days. Finally , he only revealed the names of those conspirators already dead or

També podem trobar escenes o comentaris relacionats amb Guy Fawkes en algunes pel·lícules o a la televisió com ara: en les pel.lícules V for Vendetta, The falcon an the Snowman, Slacker, Beavis and Butt-head, i un episodi de la sèrie de dibuixos animats The Simpsons.

And we can also find something about Guy Fawkes in films and television: The falcon and the Snowman, Slacker, Beavis and Butt-head, V for Vendetta, and also in a episode of The Simpsons.

GUY FAWKES NIGHT: BONFIRE NIGHT. Guy Fawkes night, also called Bonfire night, is an annual celebration on the evening of the 5th of November, the night when the plot was foiled.

That festivity is primarily celebrated in the united Kingdom but also in some British colonies as New Zealand , Southafrica, Newfoudland (Canada), the Bahamas, or in New England with the name of “the pope day”.

The first bonfires to celebrate the capture of Guy Fawkes were lit shortly after the discovery of the plot in 1605 and four centuries later, the tradition is still alive.People began placing effigies to bonfires, and fireworks were added to the celebrations.

Nowadays, preparations for Bonfire Night include making a dummy of Guy Fawks, which is called “ the Guy”. Some children even walk in the streets carrying “ the Guy” that they have made to beg money to buy fireworks for the evening festivities. On the night, Guy is placed on top of the bonfire, then is set alight and fireworks displays fill the sky.

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

18

York, ciutat de museus York, museum’s city

per/by Agnès Julià i Tamara Carberol

A més de la catedral, dels carrers i les muralles, York és una ciutat amb una gran varietat de museus. Aquí recollim els més importants.

Besides the Minster, the streets and the walls, York is a city which has a great variety of museums. Here are the most important ones.

Jorvik Viking Cente

Fairfax House

www.jorvik-viking-centre.co.uk/

www.fairfaxhouse.co.uk

Situat al centre de la ciutat, aquest Museu víking ofereix l’oportunitat de viatjar pels carrers de York tal com eren durant l’any 975 dC i saber com vivien, l’olor que feia la ciutat i, a més, aprendre molt sobre els víkings.

Situated in the city’s heart, this Viking museum offers the opportunity to travel through the streets of York in the year AD975 and know how people lived, how the city smelled and also learn a lot about Vikings.

Fairfax house és un dels millors museus de cases històriques d’ Anglaterra.

Va ser restaurada pel York Civic Trust durant els anys 80 i és un gran exemple de casa urbana del segle XVIII. Fairfax house is one of the best historic houses museum’s of all England.

It was restored by the York Civic Trust during the eighties and is a great example of an urban-house of the eighteenth century.

Richard III Museum

Mickelgate Bar

www.richardiiimuseum.co.uk/

www.micklegatebar.co.uk/

Aquest petit Museu, dedicat al rei Richard III, el qual va ser acusat d’assassí, està situat a la part més alta de les Muralles de la ciutat de York, i exposa el que va fer aquest rei durant el seu curt regnat, perquè els visitants jutgin si era o no un criminal.

This little museum, dedicated to Richard III, who was accused of murderer, etc... is situated at the tallest part of the York city walls and shows what did this king during his short reign, to let the visitors judge if he was or wasn’t a criminal.

Museu situat al Mickelgate bar, antiga porta d’entrada a la ciutat.

Es divideix en 3 plantes on s’explica com hi havien viscut les famílies, un memorial als qui havien estat decapitats en el mateix edifici, etc. També s’hi expliquen històries de por i es poden visitar les cel·les dels presoners.

This museum is situated in Mickelgate bar, once, the entrance gate to the city.

It is divided in three floors where there’re explained how did families lived there, a memorial to the ones who where decapitated and had lost their life there, etc…Ghost stories are also explained and visitors can visit the prisoners’ cells.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

19

ADNews from Yorkshire

The Castle Museum www.yorkcastlemuseum.org.uk/

El Castle Museum, és un dels museus més importants de York.

Durant el segle XVIII havia estat una presó de dones i de deutors però actualment és un museu en el qual es pot observar l’evolució de la roba, les sabates,les joies... i com han anat canviant les cases al llarg dels anys.

Dins del Museu, s’hi troba la cel·la on el bandoler Dick Turpin va passar la seva última nit, abans de la seva execució el 1739.

També, es poden visitar diferents galeries dedicades als vestits d’època, als nens, etc... i el que fa aquest Museu únic: en el seu interior, hi ha reproduccions exactes de carrers del segle XIX com el Kirk, la plaça de la Mitjalluna i la plaça de la Princesa Maria, on es poden veure com eren les botigues en aquell temps.

Castle Museum is one of the most important museums in York.

During the eighteenth century it was a women’s and debtor’s prison, but nowadays it’s a museum where you can see the clothes, the shoes or the jewels evolution and how houses have changed throughout the years.

Inside the museum, there’s the cell where the highwayman Dick Turpin passed his last night, before his execution in 1739.

You can also visit different galleries dedicated to the children, the costumes, etc… and what makes that museum unique; inside it, there are exact reproductions of some nineteenth streets such as the kirkgate, the Half-moon court and the princess Mary court, where you can see how did the shops look like in that century.

Yorkshire Museum

National Railway Museum

umwww.yorkshiremuseum.org.uk/ Museu històric situat al centre de la ciutat, on es troben alguns dels tresors arqueològics més importants d’Anglaterra, com fòssils de dinosaures, estàtues romanes, etc...

També hi ha exposicions especialitzades en biologia i geologia, i exposicions temporals com la que vam visitar: “Fingerprints of Time” (empremtes del temps) on es pot veure com es daten els objectes, quines són les pistes d’un crim, l’evolució dels productes, com el kit-kat etc...

Aquest museu està envoltat per uns grans jardins on poder descansar i gaudir de les vistes de les ruïnes de l’abadia de Santa Maria,que va ser construïda l’any 1088 i que era un dels monestirs més poderosos d’Anglaterra en aquella època.

An historic museum situated in the city centre, where there are some of the most important Britain’s archaeological treasures such as dinosaur fossils, roman statues, etc…

There are also expositions specialised in biology and geology, and special exhibitions like “Fingerprints of time” where you can find out how to date an object, a crime scene or the evolution of some products such as the kit-Kat, etc...

This museum is surrounded by its big and famous garden where everybody can rest and enjoy the views of the St. Mary’s abbey remains, which was built in 1088 and was one of the most powerful monasteries of England during that period.

Un altre museu molt important a York és aquest. Considerat el més gran del món, s’hi poden trobar trens, ferrocarrils i altres artefactes de totes èpoques i d’arreu del món. A més, hi ha exposicions, demostracions i vídeos sobre la seva evolució al llarg de la història.

Un dels atractius més importants del museu és la sínia enorme des d’on es pot gaudir de les millors vistes de la ciutat de York.

It is another of the important museums in York.

Considered the largest of the world, there you can find trains, railways and other artefacts (locomotives, etc…) of all times and from all over the world.

Moreover, there are exhibitions, demonstrations and videos about the railways evolution throughout the history.

One of the most important museums attractive is the Wheel, where you can enjoy the views which offer the city of York. http://www.nrm.org.uk/

ADNews from Yorkshire

20

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

El país del CARBÓ The country of COAL per/by Miguel Escudero i Salvador Pascual La mineria al Yorkshire Des del començament del segle XVIII, una població cada vegada més rica i nombrosa demanava més i millors productes. En el procés de fabricació, el carbó va substituir la fusta com a combustible. Els primers models de màquines de vapor van aparèixer per drenar l’aigua i extreure el carbó de les mines.

El gran avenç de la revolució industrial va ser l’ús del vapor per produir energia i l’invent molt perfeccionat de James Watt (1769) va marcar el punt més alt d’aquest desenvolupament. La clau de la primera Revolució Industrial va ser la indústria tèxtil del cotó.

La llançadora volant de John Kay (1733), la filadora Jenny, patentada el 1770 per James Hargreaves, el marc giratori mogut per aigua (1769) de Richard Arkwright, la filadora de Samuel Crompton (1779), que combinava les característiques de la Jenny i del marc giratori, i el teler mecànic d’Edmund Cartwriht, patentat el 1783, van facilitar un enorme augment de la producció.

L’existència de grans quantitats de carbó i ferro, en zones molt properes, a la Gran Bretanya va ser un factor decisiu en el seu ràpid desenvolupament industrial.

Es diu que la major part del carbó britànic es trobava al Yorkshire. Una prova d’això és que entre 1770 i 1780 es van extreure més de sis milions de tones de les seves mines.

Les condicions de treball a les mines En el segle XVIII les dones i els nens van treballar a les mines més que mai. Els seus sous eren necessaris per mantenir la família, sobretot si el pare queia malalt o ferit. Treballaven les mateixes hores que els homes, de vegades més, en feines més mal pagades. Alguna mainada, nens i nenes, començaven quan tenien 5 anys, però la majoria començaven als 8. Els més joves feien de “porters”. La seva feina era obrir i tancar les portelles de ventilació quan es feien passar les vagonetes. S’estaven asseguts, en la foscor total, en un nínxol al costat de la portella, que podien obrir estirant un cordill. No era un treball dur, però era avorrit i podia ser perillós. Havien d’estar sempre al seu lloc, des que el primer miner baixava fins que l’últim pujava; sovint treballaven 12 hores al dia. Per a nens tan petits era una feina de molta responsabilitat perquè tot el sistema de ventilació de la mina depenia del fet que ells vigilessin les portes. Els nens més grans i les dones feien principalment de transportadors. Empenyien i estiraven les vagonetes o els cubells des de la boca de la mina fins al fons del pou, per túnels que sovint feien només de 60 a 120 cm d’alçada.

Les dones i els nens van deixar de treballar sota terra per una Acta del Parlament de 1842 i només els homes i els nens més grans de 10 anys van poder treballar sota terra.

Quan el carbó s’havia de transportar més enllà de la mina, s’utilitzaven vagonetes sobre rails de fusta o rodes. Gradualment es van anar desenvolupant sistemes complets de rails i cubells en el treball a les mines, amb ponis que estiraven diversos cubells amb un conductor.

Al començament del segle XIX es van començar a introduir petites màquines de transport mogudes amb vapor, que més tard van ser mogudes per aire comprimit i electricitat.

En el tombant de segle es calcula que hi havia 100 accidents no mortals per cada mort. Les xifres varien d’una àrea a l’altra depenent de les

vetes, la seva profunditat, la presència de gas, etc.

Fins a la 1a Guerra Mundial la taxa de morts va anar disminuint, però es pot dir que cada sis dies moria un miner, cada dues hores un era ferit greu i cada dos minuts un era ferit com per haver d’estar una setmana sense treballar.

Visita al Museu Nacional de les Mines de Carbó To això que us hem explicat ho vam poder veure sobre el terreny al Museu. El museu està dividit en dues parts: la mina i el centre d’exposicions.

La mina era una mina de debò que ara no està funcionant. Primer ens van fer deixar els rellotges i els telèfons mòbils perquè podien ocasionar espurnes dins la mina. Després ens van donar un casc amb un llum especial. A continuació baixaríem a la mina amb un ascensor. Un cop al fons del pou, va començar la nostra visita guiada. El guia – un miner retirat- ens va parlar dels inicis de l’activitat minera fins als nostres dies mentre anàvem explorant la mina.

Després vam visitar el centre d’exposicions, on vam poder veure les eines que utilitzaven, les làmpades, fotos dels disturbis miners i tota la història de l’activitat minera del carbó.

Entrevista al nostre guia - Quan va començar a treballar a la mina i com va ser el seu primer dia?

- Tenia setze anys...

- Quins són els perills de fer de miner? A què s’està exposat?

- Hi ha molts riscos; hi pot haver una explosió de gas, una fuita de gas, un despreniment, infeccions, ferides, etc.

- El seu pare feia de miner?

- No. - És veritat que algunes mines van tancar al 1982? Per què?

- Sí, és veritat. Perquè no eren rendibles, però alguns miners van continuar treballant-hi per demostrar que sí que ho eren.

- Què els va passar als altres miners? Què van fer?

- Alguns van anar a treballar en altres indústries.

Els guies miners que ens van acompanyar en la nostra visita a la mina.

The miners that guided us in our visit down in the mine pit.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

21

ADNews from Yorkshire

post constantly, from when the first miner went down, to when the last came up, often working a 12 hour day. For such young children it was a very responsible job, as the whole ventilation system of the mine depended on them looking after their doors. The older children and women were mostly hurriers.

They pushed and pulled the corves or tubs from the coal face to the shaft bottom and back, along roadways which were often only 2-4 feet (60-120cm) in height.

Women and children were stopped from working underground by an Act of Parliament in 1842 and only men and boys over 10 years old were allowed underground.

When coal had to be moved further to the pit bottom, corves on El nostre grup durant la visita a la mina de carbó del Coal Mining Museu wooden runners or wheels were Our group during the visit to the mine in the Coal Mining Museum. used. Gradualy whole systems of rails and tubs developed in the mine workings with the ponies pulling several loaded tubs with a pony Coal mining in Yorkshire driver.

As the 18th cent began, an expanding and wealthier population Small steam-driven haulage engines started to be introduced underdemanded more and better goods. In the productive process, coal came ground in the early 19th century, which were later powered by comto replace wood. Early-model steam engines were introduced to drain pressed air and then electricity. water and raise coal from the mines. The crucial development of the At the turn of the century it was estimated that there were about 100 Industrial Revolution was the use of steam for power, and the greatly non-fatal accidents for every death. Figures varied from area to area improved engine (1769) of James Watt marked the high point in this depending on the seams, their depth, and gassiness and so on. Up to development. Cotton textiles was the key industry early in the Industrial the first World War the death rate was decreasing, but it could still be Revolution. John Kay's fly shuttle (1733), James Hargreaves's Spinning said that one miner was killed every 6 hours, seriously injured every 2 Jenny (patented 1770), Richard Arkwright's water frame (1769), Samuel hours and badly injured enough to need a week off work every 2-3 minCrompton's mule (1779), which combined the features of the jenny and utes. the frame, and power loom (patented 1783) facilitated a tremendous increase in output. The presence of large quantities of coal and iron in Visit National Coal Mining Museum close proximity in Britain was a decisive factor in its rapid industrial The museum was divided into 2 parts: the mine and the exhibition cengrowth. ter.

It’s said that most of Britain’s coal was found in Yorshire. A proof of that The mine was actually a real mine (not functional). First we were told to is that between 1770-1780 more than 6 million tons were extracted from give out our watches and mobile phones because they could cause a the mines. spark inside the mine. Then you were given a helmet and a special flash light. After that we would go down to the mine using an elevator. At the Working Conditions in Mines bottom of the pit our guided tour started. The guide – a retired minerDuring the 18th century women and children were working in mining talked about the very beginnings of the mining activity to the present more than ever before. Their wages were needed to support the family, day while exploring the mine. especially if the father had been injured. They worked the same hours After that there was the exhibition center, where you could see the tools as men, sometimes longer, at they used, old lamps, pictures from the miner riots and the entire history jobs that paid less. Some chil- of the coal mining activity. dren, boys and girls, started when they were 5 years old, Interview with our guide but the majority started when - When did you start working in the mine, how was your first day? they were 8.The youngest chil- - I was sixteen years old… dren were trappers. Their job - What are the risks of being a miner, what is someone exposed to? was to open and shut the trap- - There are lots of risks, there could be a gas explosion, a gas leak, a doors (air-doors) as the corves roof fall, infections, injuries , etc. were pushed by. They sat in - Was your father a miner? total darkness in a niche - No he wasn’t. behing the door, which they - Is it true that some mines were closed in 1982, why did they close? could open by pulling a string. It - Yes it’s , because it was unprofitable, but some miners continued workwas not hard work, but it was ing to prove that it was. boring and could be danger- - What happened to the other miners, what did they do? ous. They had to be at their - Some of them just went to work in other industries.

ADNews from Yorkshire

22

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

La catedral de York The York Minster per/by Anna Llopis i Laura Fernández La catedral de St. Peter de York o York Minster és la catedral gòtica medieval més gran del nord d’Europa. Es troba situada al centre de l’antiga ciutat de York. La seva grandiositat fa que pugui ser vista des de qualsevol punt de la ciutat.

La primera església va ser construïda l’any 627 amb una estructura de fusta. Més tard, l’any 637, Oswald ( rei de Northumbria) va completar aquesta estructura de fusta amb pedra, per donar-hi major consistència i la va dedicar a St. Peter. Desgraciadament l’any 741 l’església va ser destruïda pel foc i es va reconstruir amb una estructura molt més impressionant. Uns anys més tard, amb l’entrada dels danesos a Anglaterra, la catedral de York va ser destruïda per segona vegada, però cinc anys després va ser reconstruïda amb l’estil Normand.

Lamentablement, l’any 1137, aquesta nova estructura es va veure molt afectada per un nou foc, però aviat va ser reparada. A mitjans del S. XII va incorporar-s’hi l’estil gòtic. La catedral va ser declarada completa i consagrada l’any 1472. L’any 1840, un foc accidental va destruir gran part de la nau. Novament, l’any 1884, el sostre del transepte sud va ser destruït per un foc i la reparació va resultar molt costosa. Actualment, s’estan renovant algunes parts de la catedral, concretament la façana en què trobem la Gran Finestra de l’Est. La catedral de York té forma de creu. Està formada per un transepte que consta de dues parts, la nord i la sud. Per una banda, el sud és el que ens dóna accés a la catedral i aquí trobem la majestuosa Finestra de la Rosassa, la qual commemora la unió entre les cases Reials de York i Lancaster. Per l’altra, tenim el Nord, que ens dóna accés a la sala del capítol, el qual té forma octogonal.

Aquesta catedral té una nau d’estil gòtic ogival, que és la més ampla d’Anglaterra. A la nau hi podem trobar la Gran Finestra de l’Oest, coneguda com “ el cor de Yorkshire”.

A la part est de la catedral hi trobem el Cor, amb un immens orgue, que

Al mig de la pàgina, la gran rosassa de la catedral de Yortk.

A dalt, estàtues a l’interior de la catedral i al costat dret, el plànol.

In the middle of the page, the huge rose-window of York Minster. Above, statues inside the minster and on the right , the map of the minster.

permet apreciar el seu so arreu de la catedral.

La catedral fa 148 metres de llargada i cadascuna de les tres torres fan 60 metres d’alçada. L’amplada del transepte és de 76 metres, la de la nau de 36 i la del cor de 39. Només amb aquestes dades ens podem fer una petita idea de la seva grandària.

En la nostra opinió, ens va semblar una catedral amb un estil arquitectònic molt elaborat i ens va sorprendre molt la seva grandiositat, la llum especial que hi proporcionen els grans vitralls de les finestres i l’ambient de tranquil·litat que s’hi podia respirar.

Com a curiositat podem dir que la catedral va servir d’escenari cinematogràfic per a algunes escenes de la pel·lícula Elisabeth (1998), del director Shekhar Kapur i protagonitzada per l’actriu Kate Blanchet.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

23

ADNews from Yorkshire

A la fotografia de l’esquerre, imatge de la façana exterior i un campanar. A la dreta, podem veure l’interior d’una de les naus de la catedral.

On the left you can see a picture of the exterior façade and the church-bell. On the right, we have a picture of one of the cathedral’s naves.

York Minster is the largest medieval Gothic cathedral in Northern Europe and is situated in the city of York in Northern England.

York Minster contains a lot of different parts.

There are two Transepts: The South Transept is where visitors are welcomed and where they get their first taste of the size and beauty of the Minster.

There we could visit St George’s Chapel, St Michael's Chapel and the most famous and amazing part visitors could see is The Rose Window.

The other one, the North Transept, which is in the opposite side, also contains different interesting parts: St John’s Chapel, St Nicholas Chapel, the Astronomical Clock, Chapter House and the Five Sister’s Window.

The south and north transept were built in an Early English Style.

The Central Tower was built between 1407 and 1472. This part is in a Perpendicular style.

We could also find a Perpendicular Style in the Choir and East End. In the Quire we could see the Archbishop’s throne, The High altar, Zouche chapel, All Saints Chapel, St. Stephen’s Chapel, St. William window and Lady Chapel and the Great East Window.

The nave is in the Decorated Gothic style and is the widest Gothic nave in England. There, we could find: The bell founder’s window, Our Father Chapel or Pater Noster Chapel, The Great West Window, The roof bosses, St Cuthbert's Chapel and Tree of Jesse Window.

That’s all about the parts of York Minster.

This Minster seems to us a wonderful and huge building. The part which impressed us the most was the amazing organ.

We can also add as curiosity that is was used as film set for the film Elizabeth (1998 - starred by Kate Blanchett) that we saw and studied for our project before travelling to England

Pàgines d’internet /Internet pages: http://www.yorkminster.org http://www.geocities.com/deb4bn/visityork.htm http://www.geocities.com/deb4bn/visityork2.htm http://en.wikipedia.org/wiki/York Minster

ADNews from Yorkshire

24

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

Caminant entre fantasmes...

Walking among ghosts... per/by Jordi Pont i Alejandro Pérez

La ciutat de York és la que té més històries de fantasmes del món, amb un total de 504 segons la fundació internacional del fantasma.

Les rutes a peu són molt interessants, perquè vas caminant entre històries de fantasmes. En aquestes rutes s’expliquen els diferents llocs on passaven aquestes coses fora del normal. És habitual que les històries estiguin al costat del riu, i també a prop de les esglésies.

Tens un guia que cada vegada quan arribes a algun lloc t’explica la història d’ aquest lloc. Com que estàs en el lloc on van passar els esdeveniments tens més por, però com que el guia és molt expressiu, les històries són una mica divertides. És una bona experiència, i nosaltres us recomanem que hi aneu perquè us ho passareu molt bé!

Aquí teniu una història com a exemple:

El fantasma de Sir Thomas Percey L’estiu de 1572, un caveller anomenat Sir Thomas Percey va ser detingut i portat aquí a York, acusat de traïció. Aquest cavaller viatjava cap el sud de Gran Bretanya, per derrocar la reina Elisabeth I del tron d’Angleterra, i en seu lloc posar-hi la reina Maria, la reina catòlica d’Escòcia. Malauradament Percey va ser agafat i li van fer un judici ràpid sense contemplacions. Després va ser portat al mateix lloc on ara hi ha els magatzems Marks i Spencer, que és on es feien les execucions públiques i molta gent anava a veure “l’espectacle”. El van executar de la següent manera: primer el van penjar pel coll. Abans que morís, el van pujar i el van ajeure en una taula de fusta i li van clavar un ganivet a la gola. Mentre encara era viu , el botxí li va treure els òrgans quasi vitals, els ensenyà al públic i, finalment, li va tallar el cap en rodó.

El cap d’en Percey va ser agafat i penjat a la presó. Els catòlics van endur-se el seu cos el van enterrar prop d’una església. L’endemà, un altre cavaller va arribar a York, va agafar el cap d’en Percey i el clavà al capdamunt d’una pica i el van deixar exposat en una de les portes de la ciutat, per escarment de traïdors.

Diuen que el famtasma de Thomas Percey es passeja de nit entre els dos llocs: l’església on està enterrat el cos i Mickelgate bar, on van deixar el seu cap.

York is the most haunted city in the world with a total of 504 recorded hauntings according to the International Ghost Research Foundation.

The walking tour is very interesting, because you go among stories of ghosts. In this tour the guide explains the different places where things outside the normal happen.

It is common that the stories are next to the river, and also near the church.

You have a tour guide that every time when you arrive to the places explains the story of this place, and you are at the place where the events happened, so You have more fear, but the tour guide is very expressive, the stories are a little funny.

It is a good experience, and we recommend you to go because you’ll have a good time!

Down you have a story as an example:

Sir Thomas Percey’s ghost In the summer of 1572 a knight whose name was Sir Thomas Percey, was arrested and brought here to York, guilty of treason. This knight had travelled towards the South of England, to depose by force Queen Elisabeth I from the throne of England, and put in her place Mary, Queen of Scotland. Unfortunately Thomas was caught and judged fast without any consideration. Then he was brought to the place where we can find nowadays Marks and Spencer’s Supermarket, where the executions were held and that was a public show with lots of spectators. He was hanged there the next day. They killed him the following way: first they hanged him by the neck, before dying they pulled him down, laid him on a wooden table and stabbed him in the throat with a knife.

Since he was still alive the executor removed his vital organs and showed them to the public, finally he beheaded him and showed his head around.

The head of Percey was taken and hanged in the jail. His body was buried near a church, by some catholic people. The next day another knight arrived in York, he took Percey’s head and hanged it on a pike, and left it exposed at one of the city gates as a warning to the traitors.

The ghost of Thomas Percey can be seen at night in two different places, where his body was buried, and where his head hung.

Un moment del nostre tour de fantasmes.

One moment in our haunted tour.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

25

ADNews from Yorkshire

Enquesta Survey per /by Laura Molins i Clara Quera

QUIN ÉS EL LLOC MÉS IMPORTANT PER VISITAR A YORK? WHAT IS THE MOST IMPORTANT PLACE TO VISIT IN YORK? Vàrem demanar a 100 persones de York quin és el lloc més important per visitar a la ciutat. En les respostes veiem que el lloc més destacat és la catedral, un magnífic i majestuós edifici gòtic. A continuació destaquen el carrer Shambles i les muralles de la ciutat. Tots aquests llocs els vam veure nosaltres durant la nostra estada a la ciutat de York i són molt recomanables de visitar.

We asked 100 people in York what the most important place to visit, there, was. In the answers we can see that the most relevant place is the Minster, a magnificent , huge, gothic building. On a second position we find Shambles and the City Walls. We saw all these places during our stay in York and we strongly recommend you to visit them.

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

26

ROBIN HOOD per / by Marc Sendra i J. Miquel Moradell El bosc de Sherwood Robin Hood al cinema En la nostra primera parada en el viatge del projecte Orator a Anglaterra vam visitar el bosc de Sherwood (Notthingamshire), on vivia Robin Hood, segons la majoria de llegendes, encara que molts historiadors diuen que, en realitat, va viure a Yorkshire.

A l’àrea de visitants del bosc de Sherwood hi ha un museu sobre Robin Hood, botigues, una estàtua de Robin Hood i Little John. Vam anar al museu, on vam visitar una exposició sobre Robin Hood i les seves llegendes i vam veure un vídeo sobre la història del bosc de Sherwood.

També vam anar caminant lentament pel bosc fins que vam arribar al Major Oak. És un arbre molt gran (el més gran d’Anglaterra), té entre 800 i 1000 anys i pesa al voltant de 23 tones. Segons les llegendes, Robin Hood i els homes feliços entraven en una cavitat dintre del Major Oak per amagar-se.

La llegenda de Robin Hood és coneguda i popular als nostres dies, sobretot, gràcies al cinema. Les pel·lícules més recomanades són The adventures of Robin Hood (Robin de los bosques), de l’any 1938, dirigida per William Keighley i Michael Curtiz, una pel·lícula estadounidenca basada en la llegenda de Robin Hood. Està interpretada per Errol Flynn al paper principal, Olivia de Havilland com Lady Marian, Basil Rathbone com Sir Guy de Gisbourne i Claude Rains com el Príncep Joan. És considerada una de les millors pel·lícules d’aventures de tots els temps. És la primera versió en color del mite de Robin Hood i de les primeres pel·lícules en color dels anys 30. Va obtenir 3 òscars de Hol·lywood, a la millor decoració, millor música original i millor muntatge.

Argument de Robin dels boscos Però qui és en Robin Hood?

Hi ha moltes històries sobre Robin Hood, algunes molt diverses.

En les més conegudes Robin Hood roba als rics per donar-ho als pobres, mentre que en versions més antigues ell només es preocupa per ell i mata i decapita els seus enemics. En algunes llegendes és un noble que es troba amb les seves terres robades per un sheriff després de tornar de la tercera croada i en altres és un home lliure, a vegades pagès i altres arquer.

El sheriff és un dels enemics més comuns de Robin Hood. En altres històries l’enemic principal és John of England (Joan d’Anglaterra), que ha robat injustament el tron de Richard the Lionheart (Ricard Cor de Lleó).

A més de Robin Hood, que era molt bon arquer i es disfressava molt bé, també eren famosos els homes feliços, un grup d’homes que en algunes versions són soldats de Robin i en altres són amics d’ell.

Algunes versions diuen que hi havia fins a 300 homes feliços. Altres que n’hi havia 15 o 20.

Els homes feliços més famosos són: Little John, Lady Marian, Will Scarlet, Friar Tuck.

Anglaterra viu un moment de caos ja que el rei Ricard el Cor de Lleó ha desaparegut quan tornava de les croades i ha ocupat el tron Joan Sense Terra, amb l’excusa que pagarà el rescat del rei Ricard i posa més impostos als pagesos. Un dia Sir Guy intenta arrestar un pagès que caça un cérvol perquè no té menjar, acte penat amb la mort, però apareix un jove anomenat Robert de Locksley , que ajuda els pagesos i salva el pagès de les mans de Sir Guy. Es canvia el nom pel de Robin Hood i ajudarà els pobres. Un dia, quan Sir Guy va amb la seva esposa Lady Marian, Robin l’ataca i li roba el tresor que havien de portar al castell de Kenworth.

Sir Guy vol parar-li una trampa a en Robin i convoca un concurs d’arquers i el guanyador serà nomenat el millor arquer d’Anglaterra i rebrà una fletxa d’or de les mans de Lady Marian. En Robin hi va disfressat de calderer.

Una altre pel·lícula més actual és Robin Hood, el príncep dels lladres, del 1991, protagonitzada per Kevin Costner (Robin Hood), Mary Elizabeth Mastrantonio (Lady Marian), Sean Conery (Ricard El Cor de Lleó), dirigida per Kevin Reynolds i produïda per Richard Barton Lewis. Dura 150 minuts. Té uns bons efectes especials i ambientació.

Argument de Robin Hood, el príncep dels lladres

El roure on es diu que vivia Robin Hood.

The oak tree, where Robin Hood is said to have lived.

El noble Robin de Locksley, després de la seva tornada de les croades, se situa al límit de la llei per lluitar contra el malvat Sheriff de Nottingham, que governa les seves terres de forma despòtica i causant mal als seus súbdits, fins a l’extrem d’haver confiscat les propietats de més d’un noble de la seva jurisdicció, entre els quals es troba el propi pare d’en Robin.

Robin es refugia amb els seus seguidors en el bosc de Sherwood, des d’on planegen els atacs contra el poderós Sherif.

Paral·lelament, Robin viu una història d’amor amb una bella noble, Lady Marian.

També hi ha una versió en dibuixos animats, produïda per Walt Disney, el 1973, i realitzada per Wolfgang Reitherman, feta als Estats Units en la qual Robin Hood i Lady Marian són guilles, Joan Sense Terra i Ricard el Cor de Lleó són lleons. Dura 83 minuts.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

27

ADNews from Yorkshire

Una escultura a l’àrea de visitants de Sherwood que representa en Little John.

A sculpture in Sherwood’s visiting area, that represents “Little John”.

Una part del nostre grup dibuixant el roure durant la visita al bosc de Sherwood.

A part of our group drawing the oak-tree during the visit in the Sherwood Forest.

Sherwood Forest

It’s the first version in colour of myth of Robin Hood and the first film in colour of the 30’s. It obtained 3 Oscars of Hollywood, for the best decoration, the best original song and the best editing.

Our first stop in England on the Orator journey was the Sherwood Forest (Nottinghamshire), Robin Hood’s home, according to the legend , but a lot of historians say that he lived in Yorkshire.

In Sherwood Forest Visitors Centre there was a museum about Robin Hood, shops, a statue of Robin and Little John and the forest. We went to the Museum and we visited an exposition about Robin Hood and his legends, we also watched a video about Sherwood Forest history. We also went walking slowly in the forest. It had a lot of explanations, finally we arrived at Major Oak. It was between 800-1000 years old, it’s a very big tree (the biggest of England), it weights around 23 tones. Its girth is 10 metres (33 feet) and the spread of its branches is 28 metres (92 feet). In legends Robin Hood and the Merry Men entered in a cavity in the Oak to hide themselves.

But who was Robin Hood?

There are a lot of stories about Robin Hood some of these are very different.

In the most known ones, Robin Hood steals the riches to give to the poors, while in the oldest versions he only worries about himself and kills and beheads his enemies.

In some legends he’s a nobleman (for example one who finds his lands stolen by a sheriff after returning from the third crusade) and in others he’s a yeoman, sometimes archer and others peasant.

The sheriff is one of the most common enemies of Robin Hood. In other stories the principal enemy is John of England, who had stolen unjustly the throne of Richard the Lionheart.

Robin Hood was a very good archer and he disguised very well.

The Merry Men are famous too, a group of men that in some versions are soldiers of Robin Hood and in others are friends of him. Some versions say that there are until 300 Merry Men. others that there were 15 or 20 Merry Men. The most famous Merry Men are: Little John, Lady Marian, Will Scarlet and Friar Tuck.

Robin Hood at the cinema The most recommended films are The Adventures of Robin Hood, it is an Amercican film of 1938 based in the legend of Robin Hood. It’s interpreted by Errol Flynn in the principal role, Olivia of Havilland starring Lady Marian, Basil Rathbone as Sir Guy of Gisbourne and Claude Rains as Prince John. It’s considered one of the best adventure films in history.

The adventures of Robin Hood’s plot England lives a chaos moment because king Richard the Lionheart has disappeared when he returned from the crusade and John without Land has occupied the throne with the excuse that he’ll pay the rescue of Richard the Lionheart and he puts more taxes to the peasants. One day Sir Guy tries to arrest a peasant who was hunting a deer because he didn’t have food, act punished with death, but a young called Robert of Locksley appeared and freed him. That young Locksley helped peasants, and rescued them from the hands of Sir Guy. He changed his name to that of Robin Hood and he would help poor people. One day when Sir Guy went with his wife Lady Marian, Robin Hood attacked him and he stole the treasure that they had to bring it to the castle of Kenworth. Sir Guy wanted to put a a trap to Robin and he convoked a contest of archers and the winner was to be appointed the best archer of England and he’d receive a gold arrow from the hands of Lady Marian. Robin went there disguised.

Another more recent film is Robin Hood, the prince of the thieves of 1991 starred by Kevin Costner(Robin Hood), Mary Elizabeth Mastrantonio(Lady Marian), Sean Conery (Richard the lionheart). Directed by Kevin Reynolds and produced by Richard Barton Lewis. It lasts 150 minutes. It has good special effects and environment.

Robin Hood, the prince of the thieves’ Plot The nobleman Robin of Locksley, after his returning from the crusades, becomes an outlaw to fight against the mischievious Sheriff of Nottingham, who governs his lands in a despotic form and causing harm to his subjects, until the extreme of confiscating the properties of more than a nobleman from his jurisdiction, among whom there is Robin Hood father. Robin shelters with his followers in Sherwood Forest, from where they plan the attacks against the powerful Sheriff. At the same time , Robin lives a love story with a beautiful noblewoman, Lady Marian.

Last but not least, the version of Walt Disney, from 1973 produced by Walt Disney and realized by Wolfgang Reitherman, made in the United States in the which Robin Hood and Lady Marian are foxes, John without Land and Richard Lionheart are lions. It lasts 83 minutes.

ADNews from Yorkshire

DICK DICK TURPIN TURPIN per/by Minerva Corredera i Ester Ruiz Després d'un període breu a escola es preparava per fer de carnisser com el seu pare.

Turpin es va casar amb el seu amor d’infantesa, Elizabeth Millington, el 1728 i després que acabés el seu aprenentatge es van traslladar cap al nord, a Turó Buckhurst, Essex (en el límit modern de Londres del Nord).

Allà Turpin va obrir la seva pròpia carnisseria.

Activitats criminals Aquí va començar a robar cérvol dels boscos locals.

Com a membre de la Banda de Gregory, Turpin va prendre part en més d'una dotzena de robatoris en granges aïllades a l'àrea de Londres al 1734.

Turpin va ser trobat robant dos bous, i això el va obligar a fugir de la zona i deixar enrere la seva dona i el negoci.

Turpin es va adherir a la Banda de Gregory, també coneguts com la banda d'Essex.

Eren un grup d’uns vint bandits, els líders dels quals eren tres germans, que operaven des d'amagatalls secrets a Epping Forest.

Durant el 1735, el Diari del Vespre de Londres regularment comunicava les proeses de Turpin i 'La Banda d'Essex' i el rei havia ofert una recompensa de 50 lliures per la seva captura.

Després de la desintegració de la Banda de Gregory, els únics membres de la banda que continuaven encara amb la conducta criminal eren Turpin i Thomas Rowden.

Van canviar la seva tàctica de robar cases de pagès aïllades per atracar els carruatges que passaven a través d'Epping Forest, cosa que trobaven que era considerablement més fàcil per a dos homes en

28

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

Richard Turpin va néixer el 21 de setembre, 1705 a Hempstead, Essex i va morir el 7 d'abril de 1739 a York. Va ser el bandoler anglès més famós de tots els temps.

Richard Turpin was born on September 21st, 1705 at Hempstead in Essex and he died on April 7th, 1739 in York. He is a legendary English rogue and the most famous historical highwayman. comptes de ser tota una banda.

Per fi, Turpin es va adonar que estava fet per ser un bandoler.

A l'època molts assassinats s'assignaven a ell, però realment es pensa que no els havia comès tots ell, sinó altres membres de la banda.

La passejada llegendària a York Dick Turpin és probablement el bandoler més llegendari de tots el temps, i el seu viatge ràpid des de Londres fins a York és potser la part més famosa d'aquesta llegenda.

En esmentar el nom de Turpin la majoria de les persones diran que era qui va fer aquest viatge de cent cinquanta milles a cavall de la seva euga fidel, Black Bess, en menys de quinze hores. En realitat , Turpin va arribar a York abans que les notícies dels seus delictes a Londres, però va tardar més de 24 hores.

Turpin va seguir amb una vida nova al Nord d'Anglaterra, a Lincolnshire i Yorkshire, on seria, en gran part, desconegut i vivia sota la identitat falsa de 'John Palmer'.

Turpin bevia, i el van agafar anant borratxo. El van detenir perquè havia robat ovelles i va ser tancat a York's Debtors' Prison.

Turpin mai no va ser acusat de ser un bandoler o un assassí. Se'l va declarar culpable de ser un lladre de cavalls.

Dick Turpin finalment va ser condemnat a mort. Està enterrat a l'església del St. George, a York.

Actualment es pot visitar la cel·la on va ser empresonat, el "Pompey Parlour", al Castel Museum, de York. També hi ha un indret a Tadcaster Road, una de les principals vies d’entrada a la ciutat de York, on hi ha una pedra que assenyala el lloc exacte on el varen penjar. Encara avui dia algú hi deixa un pom de flors.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

29

ADNews from Yorkshire

En aquesta pàgina, diverses imatges de la cel·la on va estar empresonat Dick Turpin abans de ser executat i que vam poder visitar al castle Museum de York.

On this page, different images of the cell where Dick Turpin was emprisoned before being executed. We could visit in the Castle Museum.

After a brief period at school he trained as a butcher like his father.

Turpin married his childhood sweetheart Elizabeth Millington in 1728 and after he finished his apprenticeship they moved north to Buckhurst Hill, Essex (on the modern boundary of Northern London). There Turpin opened his own butcher's shop.

Criminal activities Here he began to receive deer stolen from the local forests, falling in with a gang of poachers led by Samuel Gregory just as they were about to turn to crimes of a more serious nature.

As a member of the Gregory Gang, Turpin took pat in over a dozen robberies on isolated farm houses in the London area between 1734.

Turpin was caught stealing two oxen, and was forced to flee the area and leave his wife and business behind.

Turpin fell in with the Gregory Gang (also known as the Essex gang).

They were a group of around twenty bandits, who operated from secret hideouts in Epping Forest.

The three ringleaders of the Gregory Gang were brothers after whom the gang was named: Samuel, Jasper and Jeremy Gregory.

By 1735, the London Evening Post regularly reported the exploits of Turpin and 'The Essex Gang' and the King had offered a reward of £50 for their capture.

Upon the breakup of the Gregory Gang, the only gang members left still indulging in criminal behavior were Turpin and Thomas Rowden. They changed their tactics from robbing isolated farmhouses to robbing stagecoaches passing through Epping Forest, which they found to be considerably easier for two men instead of a gang. At last, Turpin had become what he was destined to become a highwayman.

At the time many murders were assigned to him, but really it is thought that he didn’t commit all of them.

The legendary ride to York Dick Turpin is probably the most legendary highwayman of all time, and his rapid flight from London to York is perhaps the most famous part of this legend. Mention the name of Turpin to most people, and they will tell

you he was who rode this trip of one hundred and fifty miles on his faithful mare, Black Bess, in less than fifteen hours. In so doing, Turpin actually got to York before news of his misdemeanors in London.

Turpin took up a new life in the North of England, setting up bases in Lincolnshire and Yorkshire, where he would be largely, or indeed wholly, unknown, Going under the assumed identity 'John Palmer'.

Turpin’s arrest Turpin was drunk. They took him because he had robbed ewes.

Turpin was locked up in the prison of the indebted ones of York.

Turpin was never convicted of being a highwayman or a murderer. He was convicted of being a horse-rustler.

Dick Turpin finally was condemned to death. He was buried in the church of the St George, York.

We have visited the “Pompey’s Parlour”, Turpin’s cell in the Castle Museum. There is a place in Tradcaster Road , where there is a stone marking the place where he was hung . There is still someone who leaves a bunch of flowers there .

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

30

WHITBY

per /by Juna Carlevaro i Roser Vilarrasa

Whitby és una meravellosa població costanera del Nord d’Anglaterra, on podem contemplar els penya-segats, l’abadia en ruïnes, passejar entre les tombes del cementiri i visitar el museu del més famós dels navegants: el capità James Cook. Si llegiu la novel·la Dracula, de Bram Stocker, trobareu una descripció d’aquest lloc que pràcticament no ha canviat en més d’un segle.

Whity is a marvellous seaside resort in the North of England, where we can admire the cliffs, the abbey in ruins, walk along the graves in the cemetry, vist the museum of the most famous sailor: Captain James Cook. If you read the novel Dracula, by Bram Stocker, you will find a description of this place that has remained nearly unchanged for more than one century El 21 de juny després de les nostres classes mercats, les botigues de jet, atzabeja: un mindel matí, vam passar tota la tarda en un dels eral trobat als penya-segats dels voltants de llocs probablement més bonics de tot el viatge, Whitby, el quals’utilitza per fabricar joieria. El vam anar a Whitby. “jet” va esdevenir popular al segle XIX quan la Whitby és una ciutat històrica, situada al nord reina Victòria estava de dol pel príncep Albert, de Yorkshire cap al nord-est d’Anglaterra. Més i per això portava joies de color negre. A detalladament podem dir que es troba a 47 Whitby, llavors, es van fabricar milers de peces milles de York. d’atzabeja. És un souvenir molt important i hi El port natural de Whitby ha estat un punt d’anha moltes botigues de joies fetes d’aquest coratge segur durant segles, potser des de material. l’època dels romans. La pesca i la construcció A més a més, Whitby és important per la de vaixells van ser les principals fonts d’ingresfamosa novel·la de Bram Stoker, Dràcula, sos, i al segle XVIII, principis del XIX Whitby publicada al 1897, on apareixen interessants va ser famós per la pesca de balenes. Quan la descripcions del Whitby d’aquell temps i la indústria de balenes va disminuir, a meitats del majoria dels llocs que s’hi esmenten segueixen segle XIX, el desenvolupament dels ferrocarpràcticament iguals avui dia. És curiosa la rils va portar-hi centenars d’estiuejants, una manera en què ha estat decorada la botiga de nova i benvinguda font de riquesa Dràcula. Recomanem visitar-la perquè és com Whitby s’estén al llarg dels dos costats del riu estar en un museu de por.

Esk, que acaba el seu recorregut al mar. Els Monument a james Cook. Whitby.

Parlant de museus, un personatge important estrets caminets i els carrers d’aquest encan- James Cook’s monument. Whitby. relacionat amb Whitby és el capità James Cook tador i natural port de pesca, units pels vells (Marton, Anglaterra, 27 d'octubre de 1728 ponts oscil·lants, mereixen ser explorats. Avui en dia és un port de Kealakekua Bay, Hawaii, 14 de febrer de 1779), que té un museu pesca i una destinació turística. dedicat a Whitby.

De Whitby, la ciutat que va ser reconeguda “ Best seaside resort 2006” Això és una petita explicació d’un dels llocs més encantadors i un per Which? Holiday magazine, nosaltres hem visitat la majoria de les adorable poble, perquè és veritat que no pots comparar Whitby amb un coses importants i ho resumirem: altre poble o ciutat perquè Whitby és un lloc únic i nosaltres animem a El que vam fer quan vam arribar a Whitby va ser pujar els 199 graons tots els lectors, si tenen una oportunitat d’anar a Whitby, que hi vagin i que ens van conduir fins a l’església de Sta. Mary i a l’abadia. En arribar gaudeixin com ho vam fer nosaltres. a dalt ens vam trobar, primer de tot, amb una munió de tombes, en el cementiri que hi ha a dalt del penya-segat, amb unes vistes espectac- JAMES COOK ulars. Vam comprovar que moltes de les tombes eren de pirates. Al mig El capità James Cook va ser, probablement, un del millors exploradors, hi ha l’església de Sta. Mary, ara la parròquia de Whitby. Des d’aquí expert navegant, mariner, hidrògraf i astrònom anglès. podíem admirar el mar, el port, els penya-segats i el bon dia que feia. En els seus viatges de descobriment, va fer unes taules o gràfiques per Darrere vam trobar les velles ruïnes de l’abadia que ha estat lloc d’ado- navegar molt perfectes i exactes que van permetre als altres de seguirració dels cristians des de l’any 657 AD. lo i va assignar uns nous estàndars per a la preservació de la salut dels Com hem dit abans, és també interessant i conegut arreu del món pel mariners. seu modern port, un lloc estratègic per navegar per Europa, amb molta Va escriure sobre ell mateix: “Les meves ambicions em condueixen no proximitat a les nacions Escandinaves. Aquí es mercadeja amb una més lluny del que cap altre home hagi anat abans, però tan lluny com àmplia gama de carregaments, incloent-hi cereals, productes d’acer, penso que és possible a cap home d’anar.” fusta...

El Capità Cook va ser assassinat pels natius a la badia de Kealakekua La visita més important i quasi obligada a fer és anar al mercat del peix, a Hawai el 14 de febrer de 1779. Cinquanta anys abans, el 27 d’octubre on pots trobar el peix més fresc i de més bona qualitat. També hi ha de 1728, havia nascut en una petita casa a Marton, Yorkshire. moltes autèntiques “chippies” (botigues de “fish and chips”) angleses, Avui dia, podem recordar-lo i relacionar-lo amb Whitby, perquè és allà és a dir, un dels millors i tradicionals àpats del Regne Unit. Senzillament, on té el seu museu: El museum del Capità Cook. Allà és on Cook va deliciós! aprendre els secrets del mar i a navegar a casa de John Walter, on avui Després de la nostra visita a l’església vam anar a visitar el poble, els hi ha el museu.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

31

ADNews from Yorkshire

Diverses imatges de Whitby: làpides del cementiri, la rèplica del vaixell Endeavour, que passeja turistes, entrant al port i els penyasegats amb la marea baixa.

Different views of Whitby: tombstones in the graveyard, The Endeavour ship replica that takes tourists around entering the harbour and the magnificent cliffs at low tide.

On the 21th of June after our lessons in the morning, we spent all the afternoon into probably one of the most beautiful places; we went to Whitby.

Whitby is a historical town situated in North Yorkshire on the north-east of England. More accurately, we can say that it is located 47 miles from York.

Whitby’s natural harbour has provided safe anchorage for many centuries, perhaps even as far back as Roman times. Fishing and shipbuilding were the port’s main sources of income, and in the 18th and early 19th centuries Whitby was famous as a whaling port. When the whaling industry declined in the middle of the 19th century, the developing railways brought hundreds of holidaymakers, a new and welcome livelihood.

Whitby lies clustered along both sides of the River Esk as it ends its journey to the sea, and the narrow alleyways and streets of this delightfully unspoilt fishing port, united by the old swing bridge, deserve to be explored. Nowadays it’s a fishing port and tourist destination.

From Whitby, the town that was awarded "Best Seaside Resort 2006"

by Which? Holiday magazine, we have visited the main important things and we are going to summarise.

First of all, what we did when we arrived in Whitby, we went to climb the 199 steps that lead you up to St Mary’s Church and the Abbey. When we arrived up there, there was a lot of gravestone. We have to say that most of them were from pirates and in the middle there’s St. Mary’s Church, now the parish church of Whitby. Form up there, we could admire the sea, the harbour, the cliffs and the fine day that was going on. Behind we could find the ancient abbey ruins stand on land which has been the site of Christian worship since 657 AD. This abbey was managed by Saint Hilda. The daughter of Hereric, the cousin of Edwin de Northumbria. As we can think, an influential woman.

During her govern at the monestry of Whiby, had passed the Synod of Whitby. Where, the christian of Britian decided to submit at the Roman’s Church.

In this synod, the christian Irish monks and the romans ones, with the political authorities, meet together to define in Whitby, the capital of Northumbria, nowadays England, the year 664, the religious direction of Northumbria for the christian dispute between the Irish monks and he Roman ones.

As we have said, it’s also interesting and known around the world for the harbour and the modern Port, strategically placed for shipping to Europe, with very good proximity to the Scandinavian countries. It is capable of handling a wide range of cargoes, including grain, steel products, timber and potash.

The most important and obliged thing to do is to go to the fish market,

with the freshest, highest quality fish available anywhere. There are also many proper English "chippies" (fish and chip shops) in Whitby, serving up some of the UK's finest traditional fare. A delicious meal!!

After our visit in the church, we went to visit the village, the markets, all the many shops of jet, a mineral found in the cliffs around Whitby, that has been used to make beads and other jewellery. It became very popular in the 19th century when Queen Victoria was in mourning for Prince Albert, and thousand of pieces of jet jewels were made in Whitby. That’s an important souvenir from Whitby because many of the shops are jewellery shops.

Moreover, Whitby is important because Bram Stoker’s well-known novel Dracula, published in 1897, gives some interesting descriptions of Whitby in those days, and most of the places mentioned remain virtually unchanged today. It is curious the way the shop of Dracula has been decorated and we recommended to visit it because, it seems to be an scary museum.

Talking about museums, a very important character related with Whitby is James Cook (Marton, North Yorkshire, 27th october of 1728 – Abadia de Kealakekua, Hawaii, 14th february of 1779). There’s an important museum in Whitby and in the next page, there’s remarked his life and his discoveries.

That’s a little explanation of one of the most charming places and a lovely village to city because it’s true that you can’t compare Whitby to another village or city because Whitby is a unique place and we encourage all of you, readers, that if you have any opportunity to visit Whitby go and enjoy it as we did.

JAMES COOK Captain James Cook was probably the greatest English explorer and skilled navigator, seaman, hydrographer and astronomer.

On his voyages of discovery he made accurate navigational charts which enabled others to follow after him. He set new standards in the preservation of the health and well being of seaman.

He wrote about himself: “I, whose ambition leads me not only further than any man has been before me, but as far as I think it possible for any man to go.”

Captain Cook was killed by natives at Kealakekua Bay in Hawaii on the 14th February 1779. Fifth year before, on the 27th October 1728, he was born in a small cottage at Marton in Yokshire.

Nowadays, we can remember him and relationed him with Whitby, because in there, there’s his museum; Captain’s Cook museum. Is in Whitby because, is in there where Cook learn how to sail and the secrets of the sea at John’s Walker house.

ADNews from Yorkshire

32

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

Beatrix Potter per/by Maria Sellabona i Iris Segura Beatrix Potter was born in 1866. She was an Beatrix Potter va néixer el 1866. Va ser una English writer and illustrator of infantile literature. escriptora i il·lustradora anglesa de literatura Her father was a lawyer and her mother dediinfantil. cated to make and receive the visits. But her El seu pare era un advocat i la seva mare es father didn’t work a lot, because he passed a lot dedicava a fer vida social, però el seu pare no of times in pubs and bars. This is for this reason, treballava gaire i passava la major part del temps that they didn’t earn a lot of money, but this wasa pubs i bars. Per aquesta raó no van guanyar n’t a problem because they had money of the molts diners, però això no era un problema inheritances of their families. perquè en tenien de les herències familiars.

Beatrix and her brother Bertam were educated Beatrix i el seu germà Bertam van ser criats per by nannies. When she was older, her parents dides. Quan va ser gran, els seus pares li van trofound a work for her, that was to make the differbar una feina, que era fer diferents treballs ent works in the house, but this way they didn’t domèstics, però d’aquesta manera no li van let Beatrix increase her knowledges. An uncle deixar augmentar els seus coneixements. Un seu tried to bring her to an important college, but oncle va intentar portar-la a un important col·legi, she was rejected, because Beatrix was a però va ser rebutjada per ser una dona. woman.

Quan va començar a escriure, basava les seves When she started to write, she based her stories històries en animals que ella mateixa havia portat in animals that herself brought to her house or a casa o havia vist quan viatjava amb la seva had seen when she travelled with her family. família.

Beatrix got her first book published in 1902, but Beatrix va aconseguir publicar el seu primer llibre she had to fight a lot till she found a good pubal 1902, però va haver de lluitar molt abans no lisher. These books and others that she wrote va trobar un bon editor. Aquests llibres i altres later, were well accepted and soon she started que va escriure més tard van ser ben acceptats to receive a lot of money. i aviat va començar a guanyar molts diners.

Beatrix and her publisher, Norman Warne, fell Beatrix i els seu editor, Norman Warne, es van in love, but it was a secret, because Beatrix parenamorar, però era un secret, perquè els seus ents didn’t want that their daughter married a pares no volien que la seva filla es casés amb un man that had to gain money to live; they wanted home que havia de treballar per guanyar-se la for their Beatrix a man that had a big inheritance. vida; ells volien per a Beatrix un home que disBut Warne died before they could engage themposés d’una gran herència. Però Warne va morir selves. abans que poguessin comprometre’s.

Beatrix Potter wrote twenty-three books, but in Beatrix Potter va escriure vint-i-tres llibres, però 1920, she didn’t write any books more because al 1920 va deixar d’escriure a causa de her vision wasn’t very good. Later, she bought a problemes a la vista. Més tard, va comprar una farm of ewes in the Lake District and bought granja d’ovelles a la regió dels Llacs i va comprar great land extensions with the money of her grans extensions de terreny amb els diners dels books and the money of her parents inheriseus llibres i de les herències dels seus pares. tances. But years later, the National Trust ended Anys més tard el National Trust va acabar up inheriting this extensions. With forty-seven heretant aquestes propietats. years old, Beatrix Potter married her lawyer, Amb quaranta-cinc anys, Beatrix Potter es va William Heelis, but they didn’t have children. casar amb els seu advocat, William Heelis, però Una imatge de l’escriptora i Eventually she died in 1943. no van tenir fills. Finalment va morir el 1943. il·lustradora anglesa.

Beatrix Potter, wrote important books for the Beatrix Potter va escriure importants llibres per a A picture of the English writer and children, but the most famous have been “The infants, però el més famós ha estat el conte del illustrator. tale of the Peter Rabbit”. conillet Peter (Peter Rabbit).

Abans de conèixer la història de Beatrix Potter no sabíem que havia escrit literatura infantil i que havia fet tants llibres. Before we knew the story of Beatrix Potter, we didn’t know that she En canvi ara sabem que en algun moment de la nostra infantesa la wrote children’s literature and that she wrote so many books. However, mare ens havia fet adormir llegint-nos el conte de Peter Rabbit. Però now we know that in a moment of our childhood we have been asleep també sabem que la dona que va escriure tots aquests llibres havia de after our mother read us a book of Peter Rabbit. But, also, we know that ser una persona intel·ligent i extraordinària, perquè aconseguir que the woman who wrote all of these books must be an intelligent and extraordinary person, because getting so many children to read her tants nens hagin llegit els seus llibres és perquè era fantàstica. books, it is because she was fantastic!

Si viatgeu a la regió dels Llacs podreu visitar l’atracció “El món de BeatIf you travel to the Lake District, you can visit the attraction “The world rix Potter”. Informació al web: of Beatrix Potter”. Information in teh web: http://www.hop-skip-jump.com/index.php http://www.hop-skip-jump.com/index.php

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

33

ADNews from Yorkshire

Lake District

by/per Mireia Cuxart i Anna Gifreu

El Lake District o regió dels llacs es troba a la regió de Cumbria, al nord est d’Anglaterra. És un dels 14 Parcs Nacionals del Regne Unit i una de les zones amb més interès paisatgístic que es poden visitar. De fet és el lloc ideal de vacances per als anglesos, però en canvi, poc conegut pels turistes estrangers.

En aquest parc hi ha 16 extensos llacs envoltats de les 5 muntanyes més altes d’aquest país.

El paisatge inspira pau i tranquil·litat i també s’hi pot sentir el cant dels ocells i veure molts animals petits, per exemple els esquirols, que busquen menjar.

A causa de la pluja que cau en aquesta zona el verd dels arbres i l’herba és intens i brillant.

El parc està travessat per petits camins on es pot passejar o anar amb bicicleta de muntanya. Una de les coses que em va agradar més és que no hi ha vaixells que portin els turistes en aquest lloc , d’aquesta manera els cignes poden viure amb tranquil·litat i pau.

Una vegada hagis visitat aquest parc, pots anar a descansar a l’àrea de servei “Rhegend Centre”, on es poden trobar llibres d’informació, souvenirs i menjar en algun dels molts restaurants que hi ha.

Helen Beatrix Potter va ser una important escriptora i il·lustradora que va viure entre els segles XIX i XX. Es va inspirar en el bonic paisatge del Lake District. És recordada per les seves històries sobre Peter Rabbit, un tendre personatge que va crear amb les seves aquarel·les.

En aquesta meravellosa regió també va viure el famós poeta romàntic William Wordsworth. Va escriure molts poemes inspirats en la natura del Lake District. Aquí podem visitar la casa on es va criar i que actualment és un museu i també el petit cottage (Dove cottage) on va viure amb la seva extensa família, a Grasmere. Aquí és on va trobar la inspiració per escriure el seu més famós poema “The daffodils”.

Windermere, Ambleside i Rydal són els llacs més bonics que no ens podem perdre. Es pot arribar en aquest punt amb cotxe, caminant o amb bus.

It is one of the 14 beautiful national parks in the United Kingdom. It is placed in the region of Cumbria, in the northeast of England.

In this park there are 16 big lakes sorrounded by the 5 highest mountains of the country.

The view inspires peace and quiet and you can hear the singing of the birds and see many small animals like squirrels going around looking for food.

Due to the rain, that often falls here, the green of the trees and grass is very intense and shiny.

The whole park is full of paths to go walking, hiking and mountain cycling. One of the things that I like best was that there weren’t big boats to carry tourists arround the lakes, so the swans could peacefully live and fish in the lakes.

Once you have visited the park you can have a rest in the motorway services called “Rheged Centre”, where you can find books and souvenirs about the lakes and eat in the many restaurants in there.

Helen Beatrix Potter was an important writer and illustrator who lived between the centuries XIX and XX. She was inspired by the beautiful landscapes of Lake District. She is remembered for her many stories about Peter Rabbit, a tender character she created and illustrated with her watercolours.

In this lovely region also lived William Wordsworth, one of the most important poets of the English literature. He wrote many poems inspired by nature in the Lake District. You can visit the house he lived in which is now a museum,.

Windermere, Ambleside and Rydal are a must. You can reach these gorgeous places by car, bus or on foot.

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

34

William Wordsworth 1770-1850

Quan vam visitar la casa Dove Cottage, no sabíem qui hi havia viscut ni perquè era important per les persones d’arreu del món. Però quan vam escoltar el guia que ens va explicar la vida de William Wordsworth, vam poder entendre com va ser la vida en cadascuna de les habitacions de la casa del Cottage i la seva importància.

I ara ens agradaria explicar-vos algunes coses sobre aquesta història, la història de la vida del poeta romàntic William Wordsworth.

When we visited the Dove´s Cottage, we didn’t know who had lived there and why that house was important for the persons around the world. But when we listened to the story that a guide explained to us about William Wordsworth’s life, and we could see how life was in each one of the rooms of the Cottage , we understood its importance. And now we want to explain to you a little bit of this story, the story of William Wordsworth’s life.

William Wordswoth era el segon de cinc germans, va néixer el 1870 a Cumberland, a prop del Districte dels Llacs. Amb només vuit anys, William va ser enviat a l’escola Hawsheak, perquè la seva mare havia mort i el seu pare, que era advocat i assessor del primer comte de la regió, no podia ocupar-se els deus fills. Anys més tard, el 1783, el seu pare també va morir, deixant als seus fills 5000 lliures.

Després de la mort dels seus pares, els germans de William van marxar a viure amb els seus oncles. La seva infantesa va ser feliç, però William recordava molts moments de solitud i ansietat, perquè necessitava molt de temps per superar la mort dels seus pares.

William va estudiar a Cambridge, però també va viatjar a França i Itàlia, abans que tornés a Anglaterra i es gradués a Cambridge.

Un any després va viatjar arreu d’Europa i es va enamorar de l’Annette Vallon. Van tenir una filla, Caroline, però William també estava enamorat del moviment republicà, i la guerra entre França i Anglaterra el va separar de la seva família. El 1783 va publicar els seus primers poemes: “An Evening Walk” i després va estar vivint amb la seva germana a Nether Stowey, on va escriure Lyrical Ballads.

A l’hivern de 1798-1799 William i la Dorothy, la seva germana, van marxar a Alemanya i allà va escriure un dels poemes més importants de la seva vida. Abans, però, els germans Wordsworth van tornar a Anglaterra a viure al Dove Cottage (Grasmere), al Districte dels Llacs.

El 1802, Dorothy va viatjar a França per visitar l’Annette i la Caroline i va donar-los alguns diners de William, ja que en guanyava molts amb el llibre Lyric Ballads. El mateix any es va casar amb Mary Hutchinson, una amiga de la infantesa amb qui va tenir cinc fills.

William va deixar el republicanisme per defensar les idees conservadores, sobretot quan Napoleó es va convertir en emperador de França. El 1812, va perdre dos dels seus cinc fills. El 1829, la seva germana Dorothy va patir una greu malaltia i va quedar invàlida la resta de la seva vida. Al 1847, la seva germana Dora va morir. És per aquesta raó que va decidir no escriure més poesia. Finalment, va morir el 1850.

Uns mesos més tard, la seva dona Mary publicà “Poem to Coleridge” i “The Prelude”, però aquests poemes no van tenir tant d’èxit. No obstant, en els nostres dies, aquests poemes estan considerats de la mateixa qualitat que els d’ell.

per/by Maria Sellabona i Iris Segura

William Wordsworth was the second of five brothers, he was born in 1870 in Cumberland near to the Lake District.

With only eight years old William was send to Hawsheak College, because his mother had died and his father, who was a lawyer and adviser of the first count of the region, couldn’t take care of all of his children. But a few years later, in 1783, his father died too.

But he left to his sons 5000 pounds, although a lot of this money was in possession of the count, but when he died the money was returned to the Wordsworth brothers.

After the death of his parents, the Wordsworth brothers went to live with their uncles, their childhood was happy, but William although remembered a lot of moments of solitude and anxiety, because he needed a lot of time to surpass the death of his parents.

William studied in Cambridge, but he also travelled to France and Italy, after that he returned to England and he graduated in Cambridge without honors.

A year later he went to travel around Europe and he fell in love with Annette Vallon, and they had a daughter called Caroline, but William also fell in love of the Republican Movement, but the war between France and England had separated William of his family, years later. In 1783, he published his first poems: “An Evening Walk” and later he was with his sister Dorothy to live in Nether Stowey, in there he produced “Lyrical Ballads”.

In winter of 1798-1799, William and Dorothy Wordsworth went to Germany and he wrote other important poems of his life. After that, the Wordsworth brothers returned to England and they went to live in Dove Cottage (Grasmere), always near the Lake District.

In 1802, Dorothy travelled to France to visit Annette and Caroline and gave them some of William’s money, because he had won a lot of money thanks to the Lyrical Ballads. In the same year he married with Mary Hutchinson, a childhood friend, and they had five children.

William, left Republicanism for defend the preservative ideas, above all when Napoleon became France’s Emperor. In 1812, he lost two of his five children (Thomas and Catherine), in 1829, his sister Dorothy suffered one serious disease, being invalid for the rest of her life and in 1847 his daughter Dora died too, it is for this reason that he decided to finish poetic production. Finally he died in 1850.

A few months later, his wife Mary published “Poem to Coleridge” and “The Prelude”, but these poems didn’t have a lot of success. However, in our days, these poems have been considered as the most important poems of him.

El Dove Cottage, la casa on va viure W. Wordswoth a Grasmere i que vam visitar.

The Dove’s Cottage, where W. Wordsworth lived in Grasmere and that we visited.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

35

ADNews from Yorkshire

Abraham Stoker per/by Maria Sellabona i Iris Segura Podeu seguir les passes del famós autor de Dràcula si visiteu la localitat de Whitby.

You can follow Dracula author’s footsteps if you visit the little town of Whitby.

Va ser conegut amb el pseudònim de Bram Stoker. Va néixer el 1847 i era fill d’Abraham Stoker i Charlotte Thornley. Bram era el tercer d’entre set germans d’una família burgesa. La salut de Bram no era gaire bona i per aquesta raó ell rebia les seves classes a casa. Va patir diferents malalties quan era molt jove i per això va passar molts dies al llit i la seva mare li explicava històries misterioses sobre fantasmes.Finalment, es va graduar en Matemàtiques i Ciències. Més endavant, va treballar de funcionari al castell de Dublín i va començar a realitzar diverses obres de teatre.

Va començar a escriure històries de por per a la revista Shamrock. Moltes vegades, escrivia durant la nit perquè no podia dormir. El 1872, Bram va marxar a Londres amb un amic, Henry Irving, que era actor, el qual va contractar Bram perquè fos el seu secretari i representant. Així, doncs, junts van dirigir el teatre del Lyceum, però Bram es va convertir en l’esclau d’Henry, ja que Bram feia totes les coses que Henry li demanava. Henry també portava en Bram a prostíbuls on va contraure la sífilis que més endavant el mataria.

Quan Irving va morir, el 1905, no va deixar cap diner al seu amic.

El 1878, Stoker es va casar amb Florene Balcombe, una xicota d’infantesa, i van tenir un fill, Noel. Finalment, el 1890, va començar la seva carrera d’escriptor i va escriure llibres com Crooked Sands i Miss Betty.

El 1912, la sífilis acabà amb al seva vida. Però instants abans de la seva mort, va assenyalar la paret dient “Strigoi”, que vol dir “vampir” en romanès.

He was recognized with the pseudonym of Bram Stoker. He was born in 1847, and he was the son of Abraham Stoker and Charlotte Thornley. Bram was the third of seven brothers. This was a bourgeois family. The health of Bram wasn’t very good and for this reason he made his classes at home. He suffered different diseases when he was very young and so he stayed a lot of days in the bed and his mother explained him ghost and mysterious stories.

Finally he graduated of Maths and Science. Later, he worked as a civil employee in the Dublin Castle and started to realize different plays.

He started to write fear stories in Shamrock magazine.

A lot of times, he wrote at night because he couldn’t sleep. In 1872, Bram went to London with a friend called Henry Irving who was an actor, who contracted Bram to be his secretary and representative . So together they directed the Lyceum Theatre, but Bram became Henry’s slave, because Bram did all the things that Henry asked him. Henry, also, brought Bram in brothels and for this reason Bram contracted syphilis that later would kill him.

When Irving died, in 1905, he never left any money to his friend.

In 1878, Stoker married with Florence Balcombe, a childhood girlfriend.

They had a son called Noel. Finally in 1890 started his writer’s career and he wrote books as Crooked Sands and Miss Betty. In 1912, syphilis finished with his life. But minutes before his death he indicated the wall saying: “Strigoi”, that means “vampire” in Rumanian language.

Dràcula

Dracula

Dràcula és la millor novel·la d’Abraham Stoker, la més coneguda i de Dracula is the best and most known work of Abraham Stoker. many films la qual s’han fet diverses versions cinematogràfiques. are based on it. És una obra de ficció que va escriure quan va patir una indigestió i va Dracula is a fictitious work that was written by Bram Stoker when he tenir algunes al·lucinacions sobre el rei vampir que sortia de la seva had an indigestion and suffered some illusions above a vampire king tomba i xuclava sang. that came out of his tomb to look for blood.

Nosaltres mai no hem llegit la història de We have never read Dracula’s story, but Dràcula, però sabem que Dràcula és com un we know that Dracula is like a character that personatge que està entre la vida i la mort i la is between life and death and his only way seva única manera de sobreviure és bevent of survive is eating human blood. In our sang humana. En la nostra opinió, Dràcula és opinion, Dracula is a very original work and el resultat d’un treball molt modern per l’època modern for the epoch that it was written, en què va ser escrit, perquè al segle XIX la because in the XIX century the majority of majoria dels escriptors narraven coses de la the stories explained things of the real life. vida real.

Our teachers told us that this man was the Les nostres professores ens van dir que author of Dracula and he wrote this story in aquest home era l’autor de Dràcula i que Whitby, city that we visited in our stay in l’havia escrit a Whitby, població que vam visitar England.The chapter 6 of the novel is set durant la nostra estada a Anglaterra. El capítol there.

6 de la novel·la està ambientat aquí. A Whitby In Whitby, also there are conserved a lot of també hi ha moltes coses que recorden el seu things that remind his fictitious character as personatge de ficció, com un museu i moltes Imatge de Whitby, localitat on està situat un capí- a museum and a lot of things that produce coses que fan por. És per això que pensem tol de Dràcula. fear. It is for this reason, that we think that que Whitby és el lloc perfecte per inventar View of Whitby, place where a chapter of Dracula Whitby is a perfect place to create scare històries de por. stories. is set.

ADNews from Yorkshire

36

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

Les germanes Brontë The Brontë sisters per/by Maria Sellabona i Iris Segura Jane Eyre, de Charlotte Brontë i Cims borrascosos, de la seva germana Emily, són dos cims de la narrativa en llengua anglesa. Nosaltres vam visitar la casa i el poble on van viure aquestes escriptores a la primera meitat del segle XIX. Jane Eyre, by Charlotte Brontë and Wuthering Heights, by her sister Emily, are on the highest point of the English narrative. We visited the house and the village where these writers lived in the early nineteenth century.

Vista del cementiri i la casa on vivien les germanes Brontë, al poble de Haworth. Retrat de les tres germanes, pintat pel seu germà Branwell i detall de l’entrada al museu.

View of the graveyard and the house where the Brontë sisters lived, in Haworth. Portrait of the three sisters painted by their brother Branwell and detail at the entrance of the museum.

Les germanes Brontë són famoses arreu del món per haver escrit algunes de les millors novel·les de la llengua anglesa. És per aquesta raó que nosaltres vam visitar la seva casa, al poble de Haworth, al Yorkshire, on vam poder veure les seves pertinences i fernos una idea de com era la seva vida.

Aquesta casa es troba en la part alta del poble. Just davant s’hi troba el cementiri; això era així perquè el pare de les germanes era el pastor de l’església que hi havia al costat d’aquest cementiri.

La casa de les Brontë es manté ben conservada encara que és bastant antiga. Té jardí al seu voltant amb herba i arbres frondosos.

El seu pare, Patrik, era Irlandès, i pastor de l’església d’Anglaterra, la seva mare, Maria, va morir de jove abans que es traslladessin a viure a Haworth. Les dues germanes grans (Maria i Elisabet) van morir en la infantesa, deixant Charlotte, Emilly, Anne i el seu germà Branwell a càrrec de la seva tieta i el seu pare.

Les tres germanes, Charlotte, Emily i Anne, no van anar a l’escola perquè les seves germanes grans havien mort a causa de les nombroses privacions, maltractaments i malalties que en aquella època es patien a l’escola. Per aquest motiu, Patrik Brontë va decidir ensenyarlos ell mateix els coneixements que necessitaven saber de llengua, matemàtiques...

Des de la seva infantesa les germanes Brontë inventaven fantasies inspirades en jocs i soldats de joguina, s’imaginaven móns, com Glasstown, Angria i Gondal.

Les seves vides eren difícils, ja que en aquella època les dones estaven molt limitades per fer moltes coses, per exemple, escriure novel·les.

Aquestes noies eren curioses i el problema era que vivien en una societat que no entenia els seus pensaments moderns.

Charlotte Brontë va néixer a Thornton (1816). Va publicar sota el pseudònim de Currer Bell. Va ser mestra des de 1835 i va fundar, jun-

The Brontë sisters are famous throughout the world for writing some of the greatest novels in the English language.

It is for this reason, that we went to visit their house and their belongings in Haworth in Yorkshire and get an idea of how life was in their time.

This house is in the highest part of the village. Just in front of it there is the cemetry. Their father was the priest and that’s the reason why they lived in the parsonage.

The Brontë’s house is well preserved although it is very old. It is surrounded by a garden with very luxuriant trees.

Their father, Patrik, an Irishman, was a church of England Minister and their mother, Maria, died soon after moving to Haworth. Two elder sisters (Maria and Elisabeth) died in childhood, leaving Charlotte, Emily, Anne and their brother Branwell, to be cared for by their aunt and their father.

The three sisters, Charlotte, Emily and Anne, didn’t go to school because the other sisters died for the diseases, bad treatments and privations that there were in the school at this time . So Patrick didn’t let his little daughters go to school and he decided to teach himself the knowledges in Language, Maths etc..

Since childhood the Brontë sisters played fantasy games inspirited by toy soldiers, chronicled in the imaginary worlds of glasstown, Angria and Gondal.

They lived in a difficult epoch, because women were limited to do a lot of things that women can do now, for example, writing novels. These girls were curious and the problem was that they lived in a society that didn’t understand their modern thoughts.

Charlotte Brontë was born in Thornton (1816). She published with the Currer Bell pseudonym. She was a teacher since 1835 and she founded with her sisters, Anne and Emily a school, and also convinced them for

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

tament amb les seves germanes, Anne i Emily, una escola. També les va convèncer de publicar un llibre de poemes el 1846. La seva primera novel·la va ser La professora, que va ser publicada després de la seva mort. Més tard va escriure la novel·la Jane Eyre (1847) amb la qual va aconseguir un èxit mundial, ja que és una de les novel·les més importants de la literatura anglesa. Va morir a Haworth el 1885, a l’edat de 38 anys.

Emily Brontë va néixer a Thornton l’any 1818. Va escriure sota el pseudònim d’Allis Bell. Va ser també la més sensible i original de les tres escriptores. Molts dels seus poemes els va escriure el 1846, i és una de les millors escriptores de la seva època. Una terrible malaltia molt freqüent a l’època, la tuberculosi, va acabar amb la seva vida el 1848.

La seva novel·la Cims borrascosos és considerada com una de les novel·les més emblemàtiques de la llengua anglesa. Explica una història d’amor on la força i la calma estan en harmonia. Aquesta obra no només fa una descripció detallada de la típica família anglesa de camp dels anys 1800 sinó que mostra en tota la seva profunditat la naturalesa humana amb els seus errors, virtuts i sentiments.

Anne Brontë va néixer el 1820 a Scarborough. Ella sempre va ser considerada la germana amb menys talent de les tres, però si es llegeix la seva obra es pot veure que el seu talent és similar al de Charlotte i Emily. Va escriure sota el pseudònim d’Acton Bell. Va exercir d’ institutriu i això li va servir d’inspiració per escriure la seva millor novel·la, Agnes Grey (1847). Va morir el 1849 a l’edat de 29 anys.

37

ADNews from Yorkshire

publishing a book of a lot of poems in 1846. Her first novel was The Teacher, which was published after her death, in 1857. Later she wrote another novel, Jane Eyre (1847) that was to be one of the most important and famous novels in English literature. Finally she died in Haworth in 1855, at the age of 38.

Emily Brontë was born in Thornton in 1818, she wrote her novels with the pseudonym of Allis Bell. She was also the most sensitive and original writer of the sisters. She wrote most of her poems in 1846, and was one of the most important English writers of that period and now too. A terrible disease, tuberculosis, ended with her life in 1848.

Her novel Wuthering Heights is considered as one of the most important novels in English language, because it talks about a love story where force and calmness get together. This work not only describes in details a typical rural family in 1800, but also shows in all its depth human nature with all its errors, virtues and feelings.

Anne Brontë was born in 1820 in Scarborough. She has always been considered as the less talented of the sisters, but if we read her novels we can see that her talent was similar to Charlotte and Emily. She wrote with a pseudonym: Acton Bell. Later she was a governess and this inspired her for writing her best novel, Agnes Grey (1847).She died in 1849 at the age of 29.

Cims borrascosos al Teatre Reial Wuthering Heights at the Royal Theatre El dimecres 20 de juny al vespre, ens vam trobar al Teatre Reial de York per veure una adaptació teatral de la famosa novel·la d’Emily Brontë “Cims borrascosos”. Estàvem molt emocionats perquè era la nostra primera obra en anglès, en un teatre anglès.

A dins del teatre hi havia molta gent esperant per veure l’obra.

El teatre era més petit del que ens imaginàvem, però per altra banda, hi cabia molta gent. La decoració era típica de l’època en què es va construir.

Hi havia poca llum a la sala i estava plena de fum per semblar boira. L’escenari era enorme i el decorat volia representar el paisatge de haworth, però només hi havia escales, fustes i teranyines.

En l’obra vam veure que els actors interpretaven diferents personatges i els vam poder diferenciar pels canvis de vestuari.

En la nostra opinió, els actors feien molt bé la seva feina, però, tot i que havíem vist la pel·lícula de Cims borrascosos prèviament a l’autocar, no vam entendre algunes parts de la representació.

En conclusió, creiem que aquesta experiència va ser molt bona per millorar el nostre anglès i la nostra capacitat d’entendre l’anglès millor.

A la sortida del teatre vam ser molt afortunats perquè vam poder parlar amb alguns dels actors de l’obra i ens van explicar algunes coses que no havíem entès de l’obra i també ens van explicar una mica com era la seva feina.

Wednesday 20th of June, we met in the evening in the York Theatre Royal to see a play based on the famous novel “Wuthering Heights”. We were very excited to see our first play in English, in an English theatre.

Inside the theatre there were a lot of people that were waiting to see this play.

The theatre was smaller than we had thought, but on the other hand it fitted many people. The decoration was typical of the epoch that it was built.

There were few lights and the room was full of smoke that seemed fog. The scene was very big and the stage scene wanted to represent a landscape of Haworth, but there were only stairs, wood and spiderwebs.

In the play we could see that the actors represented different characters and we could differentiate them for the changing of the clothes that they did.

In our opinion, the actors did their work very well, but although we had seen the film of Wuthering Heights previously in the bus we couldn’t understand some parts of the play.

In conclusion, we think that this experience was very good to improve our English and our capacity to understand English better.

On our coming out of the theatre we were very lucky because we could talk with some of the actors of the play and they explained us some things that we didn’t understand in the play and explained us a little bit how their job was.

ADNews from Yorkshire

38

Entrevista a Interview to per/by Juna Carlevaro, Albert Alegrí i altres Robert Marks és un professor anglès que viu a York.

Va parlar amb nosaltres sobre diferents temes relacionats amb l’escola i la ciutat de York.

Robert Marks is an English teacher who lives in York.

He talked with us about many subjects related to school and the city of York.

1. Quant temps fa que dóna classes?

Fa uns 30 anys, però de manera diferent al que faig aquí a York.

Ensenyo Anglès i teatre en un institut. Abans havia treballat en alguns tallers de teatre i ara ajudo la gent jove a aprendre actuar.

2. Quines llengües estrangeres estudien els seus alumnes?

La llengua que estudien la majoria d’alumnes és el francès però a la meva escola les dues principals llengües estrangeres són francès i alemany i també s’ensenya l’espanyol.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

Robert Marks Jo vaig començar treballant en el teatre i, com que la feina era molt difícil, vaig començar a ensenyar teatre. Ara m’agrada dividir el meu temps entre ensenyar i actuar, per tant és un hobby però pagat. Això està bé.

5. Ens podria explicar alguna història de fantasmes?

Sí que puc: diuen que al costat de la catedral, al Treasure’s House, al 1953, un jove que estava treballant en el soterrani va veure el cap d’un cavall sortir de la paret, després va veure el genet a cavall i tot seguit, quinze soldats romans travessant el paviment, escapçats a l’alçada dels genolls. Això va quedar com un misteri fins que es va descobrir que a sota del paviment modern hi havia una antiga via romana. Sembla que els fantasmes eren dels soldats romans que passaven per l’antiga via i per això semblava que tenien les cames tallades a l’alçada dels genolls. Aquesta és una de les històries més famoses i un dels grans misteris de York.

6. Vostè ha vist mai de debò algun fantasma?

No, és opcional. A la meva escola s’ha de fer anglès, ciències i matemàtiques i els alumnes que fan teatre ho escullen com una optativa.

Hi ha molts encanteris en aquesta ciutat i molta gent em podria fer aquesta pregunta. Jo hauria de dir que en una ocasió, només en una ocasió vaig veure alguna cosa que em va semblar que podia ser un fantasma. Una nit, durant el creuer, quan estava explicant les meves històries als passatgers i una història en concret sobre un fantasma sense cap que camina pel camí del riu, per un breu instant, vaig veure una cosa. Em va semblar veure una dona amb una capa que caminava per la vora del riu i aleshores va desaparèixer Déu sap on.

4. Vostè fa d’actor en alguna obra o és només un hobby?

7. Ens podria parlar de la representació dels Misteris, en la qual vostè ha participat, aquí a York?

Jo havia fet petits papers per a la televisió i durant sis anys vaig fer una representació jo sol a York, explicant històries de fantasmes. York és la ciutat més embruixada, diuen, d’Europa, però alguns dirien que de tot el món, perquè es diu que hi ha més de cinc-cents fantasmes o indrets encantats a la ciutat (potser aquest n’és un).

Cada quatre anys, a York, representem els Misteris, que són històries de la Bíblia i són molt antigues, però van deixar de representar-se durant segles i es van recuperar a començaments dels anys 50 del segle XX. Una actriu molt famosa de York, que ha actuat a moltes pel·lícules, va participar en algunes de les representacions dels Misteris als anys 50. L’any passat em van oferir de fer un paper en aquesta obra. Vaig fer de rei Herodes, és a dir, que era un dolent i interpretar un dolent és molt més divertit que fer el paper d’un heroi. M’ho vaig passar molt bé fent-ho. Jo era l’únic adult en el repartiment, tota la resta eren alumnes meus.

Anàvem per diferents llocs de la ciutat representant l’obra i durant dues setmanes va venir gent de tot el món per veure els Misteris. És un gran esdeveniment a York. Fa uns anys s’havien representat a dins de la catedral; altres vegades s’han fet a diferents llocs de la ciutat. És un esdeveniment que atrau gent no només de tota Anglaterra, sinó també de tot el món. És un esdeveniment especial que té lloc cada quatre anys.

3. El teatre és una assignatura obligatòria per a tots els estudiants?

8. Vostè ha vist Cims borrascosos al Teatre Reial? Què n’opina?

Sí que l’he vista. Us he de donar la meva opinió sobre l’obra?

No em va impressionar gaire; en realitat no em va agradar.

No crec que l’actor que feia el paper principal, Heathcliff, fos especialment bo. Wuthering Heights és un bon llibre, però com a obra de teatre crec que no funciona gaire bé.

Moltes gràcies, Robert.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

39

ADNews from Yorkshire

1.How long have you been teaching?

Well, I've been teaching about 30 years but in other ways than here in York. I teach drama and English in a secondary school. I used to teach in some drama's workshops. I coached young people to learn to act.

2.Which foreign languages do your students learn?

The language studied by most students is French but in my school the main two foreign languages are French and German and they also teach Spanish.

3.Is the drama a subject compulsory for all students?

No, It’s optional, in my school you have to take English, science and maths. And then the students choose the drama as an option that they can take.

4.Do you act in any play or is it just a hobby?

I used to do small parts for TV, some many TV shows. And for six years I made one-man show in York, telling ghosts stories. York is the most haunted city. Well they say in all of Europe, but Aquí i a la pàgina de l’esquerra podem veure dos moments de l’entrevista a Robert Marks. some people would say in whole world, because Here and on the left page we can see two moments of the interview to Robert Marks. there are meant to be over five hundred reported haunting and ghosts in the city, there may be one here.

Es diu que hi ha més de cinc-cents I started working in the theatre and then, work was very difficult and I started teaching drama. Now I like to divide my time some teaching and fantasmes o indrets encantats a la ciutat. some acting so I guess a hobby but get paid. That’s nice.

5.Could you explain one particular ghost story?

Yes, I can. It is said, next to the Minster, in the Treasure’s House in 1953 a young man who was working in the basement, saw a horse’ s head come out to the wall, then he saw the rider on the horseback. And then he saw fifteen roman soldiers walking across the floor, who were chopped over the knee. And this was quite a mystery until they discovered below the modern floor there was an old roman road. It seemed that the ghosts of the roman soldiers who were walking on the old road and appeared to be chopped over the knee. And that’s one of the most famous stories and one of the great mysteries.

6.Have you actually ever seen a ghost?

There are a lot of haunting here in the city and many people would ask me if I had actually seen any ghosts at all. I have to say that on one occasion; only one occasion did I see something that seems to resemble a ghost. And one night on the cruise, when I was telling my stories to all the passengers and one particular story about the headless ghost that walks along the river path, and for a flitting moment, I saw something.

It seemed to resemble a woman in a shroud walking along the river bank and then she was gone so God knows.

Interpretar un dolent és molt més divertit que fer el paper d’un heroi.

Playing a villain is a lot more fun than playing a heroe.

There are meant to be over five hundred reported hauntings and ghosts in the city.

7.Could you talk about the Mystery Plays that you do here in York?

Every four years, in York, we have Mystery Plays. The Mystery Plays are stories from the Bible and these stories date away back ages, but they stopped for several hundred years and then started again in the early 1950ties. A very famous actress from York ,who is in many films, was in some of the first mystery plays in the early 50ties and last year I was offered to play a part in these mystery plays. I played King Herode so I was a villain and playing a villain is a lot more fun than playing a heroe.

I had great fun doing that. I was the only adult in the cast, the rest were all my students. We went around the city performing on the back of wagons and for over two weekends, people come from all over the world to see mystery plays. It is a very big occasion here in York. Some years ago they held it in the Minster, other years they hold it in different places around the city. It’s an event that attracts people not just from all over England but from all over the world, It is quite an exciting event here in the city every four years.

8.Have you seen "Wuthering Heights" at the Royal Theatre? What's your opinion about it?

Yes, I have. Do I have to give my opinion about W.Heights? I wasn't very impressed, I didn't really like it. I didn't think the main actor who played Heathcliff was particularly good. Wuthering Heights is a good book but as a stage play I didn't think it worked particularly well.

Thank you very much, Robert.

ADNews from Yorkshire

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

40

El que hem menjat What we have eaten per/by Estel Peres i Sandra Coto Durant la nostra estanda a Anglaterra hem tingut ocasió de tastar alguns dels plats típics d’aquest país i de conèixer els seus costums culinaris, que són bastant diferents dels nostres; no només als restaurants sinó també en la vida quotidiana de les famílies.

El que més ens ha sorprès és que cuinen sense oli i acompanyen molts plats amb salses o mantega.

Sempre havíem sentit a dir que a Anglaterra es menjava molt malament. És cert que el packet-lunch que ens donaven al migdia o el típic fish and chips no van despertar gaire entusiasme entre els nostres però nosaltres, amb la família amb la qual ens estàvem, vam tenir sort. Eren dues persones grans i menjaven plats força elaborats i casolans. El menjar, a més a més, era bastant semblant al nostre: pèsols, patata, pastanaga, pasta, i de segon plat, carn o peix arrebossat. L’únic inconvenient que vam trobar en els àpats era l’horari: cada dia, per sopar, havíem de ser a taula a les sis de la tarda. Dies després, vam saber que la gent gran sopa més aviat que els joves.

A l’hora d’esmorzar, amb la nostra família no menjàvem l’English breakfast, això sí, cada dia, quan baixàvem a esmorzar ens trobàvem la taula plena de menjar: torrades, melmelada, mantega, cereals, llet, sucre, cafè...

During the days that we have spent in England, we have eaten some typical food from there.

The habits that have surprised us more are the dishes without oil. Furthermore, they use many sauces or butter in their dishes.

We thought that in England the El nostre esmorzar a Anglaterra food was very bad, but our famOur breakfast in England ily from York made us excellent meals. Then there were also typical foods as fish and chips and sandwiches that weren’t a success among us. The food was quite similar to ours: peas, potatoes, carrot, pasta and meat or breadcrumb fish. The only inconvenient was that we had to be at home for dinner at six o’clock. Some days later we have known that the old people eat earlier than young people.

For breakfast, in our family we didn’t have the typical English Breakfast , but every day when we went downstairs , our table was covered with food: toasts , marmelade, butter, cereals , milk sugar, c coffee…

Fish and Chips Menjar ràpid popular d’Anglaterra. És peix fregit o peix arrebossat amb patates fregides. Abans era típic servir-lo amb paper de diari i es podia comprar en paradetes al carrer.

Durant els dies que hem estat allà n’hem menjat diverses vegades tot i que no ens agrada gaire el peix; però fet d’aquesta manera (molt arrebossat) amb prou feines notes que menges peix.

Nosaltres n’hem menjat amb la família i en restaurants però el que es típic típic és menjar-ho com ho fa aquest home: dins d’un envàs, al mig del carrer i menjant amb els dits.

A popular take-away food, it consists of fried fish or breadcrumbs fish with fried potatoes, traditionally sold wrapped in newspaper.

During the days that we have been there, we have eaten it many times even though we don’t like fish so much; but made this way ( a lot of breadcrumbs) you can’t tell that you eat fish.

We have eaten with our family and in restaurants, but the most typical is to eat it like this man: in one packet, in the street and eating with his fingers.

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

41

Yorkshire pudding És un tipus de pasta amb forma de magdalena, elaborada amb ous, farina i llet.

Aquest plat es menja per tot Anglaterra però és originari de York.

Nosaltres n’hem menjat amb la família de York. Ells el mengen com a acompanyament amb carn, patates i verdures.

It is a kind of pasta with shape of muffin produced with eggs, flour and milk.

This dish is eaten in all Britain but it is original from York.

We have eaten it with our family in York. They eat it with other food like roast beef, potatoes and vegetables.

Tea & coffee

ADNews from Yorkshire

ADNews from Yorkshire

42

IES ALEXANDRE DEULOFEU / ORATOR’07

El temps a Yorkshire The weather in Yorkshire

per/byTamara Carberol

El temps a Anglaterra

The weather in England

Del 16 al 29 de juny el temps a Anglaterra ha estat inestable i estrany.

Podia fer de tot en un dia: sol, núvols, vent, pluja…

Quasi cada dia feia fred i plovia.

Els dies de la nostra estada a Anglaterra, hi va haver unes inundacions improtants, que per sort no ens van afectar gaire.

Els camps estaven inundats, les carreteres també.

La pluja va fer que arribéssim més tard a les visites previstes a Londres.

A les nits hi ha hagut grans tempestes, amb grans llampecs i trons forts.

El clima entre Catalunya i Anglaterra és molt diferent. A Anglaterra hi ha molta més humitat, amb pluges i fred al mes de juny, en canvi a Catalunya és tot al contrari: hi fa molta calor i sol.

El temps estrany que hi ha hagut a York va fer que els dies fossin tristos. Però no ens podem queixar perquè a nosaltres no ens va afectar gaire i vam poder fer les visites previstes al seu temps.

From June 16th to June 29th the weather we had in England was changeable and strange.

We could have every kind of weather in one day: sunshine, clouds, wind, rain…

Nearly every day it was cold and rainy.

During our stay in England, there were very important floods that fortunately didn’t affect us very much.

The fields and roads were totally flooded.

These floods and the heavy rains were the reason why we arrived late to our visits in London.

Some nights there have been big storms with enormous lightning and strong thunders.

The climate from Catalonia is very different from that of England. In England it is wet, with rain and it is much colder in June, in Catalonia on the contrary it was sunny and hot.

The strange weather that we had in York, made the days sad. But we can’t complain because it didn’t affect us very much and we could do all the activities that we had planned.

Les inundacions a York

Durant la nostra estanda a York del 16 al Floods in York 29 de juny, hi va haver unes inundacions importants Anglaterra a causa de les During our stay in York from June the 16th to intenses pluges que van caure. the 29th , there were huge floods in England Cada dia plovia una mica però quan hi and in Yorkshire because of the heavy rains. va haver tempestes fortes van ser els Every day it rained a little, but on the 25th, dies 25,26 i 27 de juny.

Les riuades van inundar les terrasses al costat del riu. 26th and 27th there were very strong storms.

Tot estava inundat: el jardí del col·legi on The overflowing of the river flooded the terraces.

It was flooded everywhere: our school garestàvem, les carreters, els camps... den, the streets, the roads, the fields…

Per sort no ens va afectar, perquè aleshores ja marxavèm cap a Lon- Luckily it didn’t affect us because the 27th was the day we went to Londres. En el trajecte ens vam trobar que les autopistes estaven tancades, don. But on our way to London the motorways were closed because of hi havia molt de trànsit. the floods, and there were traffic-jams everywhere.

Aquest any Anglaterra i el país de Gal·les han tingut els mesos de maig This year England and Wales have had the rainiest months of May and i juny més plujosos des del principi del registre.

June since the beginnings of registers.

Els rius més importants de Gran Bretanya, el Sever i el Tàmesis han The most important rivers in Britain , the Severn and the Thames have sobrepassat el nivel de les devastadores inundacions del 1947. overcome the level of the disastrous floods of 1947.