Crèdit de Síntesi sobre el riu Ter

EL RIU TER

Treball de síntesi de 3r d’ESO Dossier per a l’alumnat INS ALEXANDRE DEULOFEU CURS 2010-­‐2011

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

Índex

1. Presentació .............................................................................................................................................. 3 2. Com crear el teu propi mapa amb Google Maps? ................................................................................... 4 2.1. Enllaços ........................................................................................................................................ 11 3. Activitats a realitzar sobre el mapa .................................................................................................... 12 4. Josep Pla (1897-­‐1981) ......................................................................................................................... 20 4.1. 1. El castell de Montgrí: botó de la roda de l’Empordà ............................................................... 20 4.2. El Ter: amenitats i misteris .......................................................................................................... 20 4.3. El cabal del Ter i la presa de Susqueda ........................................................................................ 21 4.4. L’aigua del Ter a Barcelona .......................................................................................................... 21 4.5. Desviament del curs del Ter ........................................................................................................ 21 5. Jacint Verdaguer (1845-­‐1902) ................................................................................................................ 23 5.1. L’ARPA ......................................................................................................................................... 23 5.2. El Ter i el Freser ........................................................................................................................... 24 5.3. La plana de Vic ............................................................................................................................. 25 6. Miquel Martí i Pol (1929-­‐2003) .......................................................................................................... 27 L'Elionor ................................................................................................................................................. 27 No estem mai sols .................................................................................................................................. 27 7. Text d’opinió del Punt Diari ................................................................................................................ 28

2

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

1. Presentació Aquest curs, el Treball de Síntesi de 3r d’ESO tractarà sobre el riu Ter. L’objectiu primordial és que feu una descoberta del riu amb tots els aspectes que s’hi relacionen, des de la geografia i el paisatge, fins a la història i la literatura, passant pels aspectes mediambientals o tecnològics.

El treball consistirà a fer, en grups de tres o quatre alumnes, un mapa virtual amb Google maps, on anireu col·∙locant totes les preguntes o activitats que trobareu més endavant en aquest dossier.

El treball amb el mapa es completarà amb tres sortides que farem els dies 26 de maig i 16 i 17 de juny per anar a veure els tres punts més representatius del curs del Ter. L’avaluació del treball tindrà una part col·∙lectiva, per a tot el grup, i una part individual. Així mateix, les activitats que fareu a les sortides també seran avaluades.

Us volem recordar que, en tractar-­‐se d’un treball en grup, és tan important la capacitat de treball de cadascú com la capacitat d’entesa i coordinació amb els companys.

Tota la informació que necessiteu per realitzar el treball la trobareu per Internet. Algunes coses les haureu de buscar lliurement, pel vostre compte, però us donem aquí unes adreces fonamentals : Museu industrial del Ter Manlleu: http://www.mitmanlleu.org/ Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí: http://www.museudelamediterrania.cat/ Ruta del Ter: http://www.rutadelter.cat/ Paisatges del Ter: http://www.paisatgesdelter.com/ Terminis: el mapa ha de quedar tancat el dia 2 de juny, una setmana després de l’excursió a Manlleu, perquè els professors el puguem avaluar.

Esperem que sigui per a vosaltres una experiència tan engrescadora com ho ha estat per nosaltres preparar-­‐ho.

3

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

2. Com crear el teu propi mapa amb Google Maps?

1. Primer de tot cal tenir un compte de Google.

2. Anem a l’adreça de Google Maps, entrem amb el nostre nom d’usuari i contrasenya i cliquem a « Els meus llocs ».

3.Cliquem a « Crea un mapa nou » o obrim el que ja tenim creat.

4

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

4. Haurem de posar-­‐hi un títol i una descripció i escollir si el volem fer públic o no.

5. Les eines amb les quals treballarem són les que veiem a dalt a l’esquerra del mapa:

5

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

6. Comencem posant un marcador (la icona del mig) en el punt d’inici del nostre itinerari.

Automàticament se’ns obre una bafarada, que podrem editar.

7. Si cliquem al símbol del marcador podrem escollir icones diferents, fins i tot ens podem crear les nostres:

8. Si cliquem on diu “Text enriquit”, veurem que a la bafarada ens apareix un menú editor.

Això ens permetrà donar format al text, inserir-­‐hi un enllaç o una imatge.

6

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

9. Per inserir-­‐hi una imatge, primer caldrà que la tinguem a Internet. Si és nostra, la penjarem a un àlbum com ara Picasa; si no, podem utilitzar una imatge de les que es troben a la xarxa. Ho farem clicant a la icona de la foto.

10. Busquem la imatge a Internet i, un cop oberta, cliquem el botó dret del ratolí i seleccionem “Copiar URL de la imatge” o “Copiar adreça de la imatge”.

7

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

11. Tornem al mapa i enganxem això a l’editor de la bafarada.

12. Quan cliquem a Acceptar, veurem la foto dins la bafarada:

Sempre, en acabar una acció, hem de fer “Accepta”.

13. Amb la icona de més a la dreta, podrem dibuixar línies en el mapa. Cada vegada que fem clic es dibuixa un segment. Cal fer doble clic a l’últim punt per finalitzar la línia:

8

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

14. El color de la línia es pot canviar clicant al requadre de dalt a la dreta:

15. Podem anar-­‐hi afegint icones allà on vulguem i també podem canviar de la vista mapa a vista satèl·∙lit, a dalt a la dreta de la pantalla.

16. Si ens interessés, amb l’eina de dibuixar línies, també podem dibuixar una figura, un polígon que delimiti un àrea perquè quedi ombrejada d’un color.

17. Si volem inserir un vídeo a la bafarada, haurem d’escollir l’edició d’HTML (1), copiar el codi d’un vídeo que estigui a Youtube (2 i 3), enganxar-­‐lo, clicar a “Accepta” (4) i tornar a “”Text enriquit” per veure’l.

9

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

Si us trobéssiu que fent totes aquestes accions el vídeo no es veu, proveu-­‐ho escollint al Youtube l’opció “Utilitza el codi d’inserció anterior”, que veureu més avall.

18. Quan acabem les accions d’edició sempre hem de clicar a “Fet”. Un cop fet això, veurem el vídeo així:

Per reprendre les accions d’edició haurem de clicar a “Edita”.

10

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

19. Si volem inserir un enllaç a dins de la bafarada, escrivim una paraula o un text, el seleccionem i cliquem a la icona de la cadena; aleshores ens demanarà que hi copiem la URL de la web que volem enllaçar, copiem l’adreça de la pàgina i la hi enganxem.

Per tornar al mapa que hem creat, primer hem d’anar a l’adreça de Google maps: www.maps.google.com , anar a “Els meus mapes”, entrar el nom d’usuari i la contrasenya si no ho havíem fet abans i seleccionar d’entre els nostres mapes el que ens interessi.

2.1. Enllaços També teniu l’explicació sobre com es fan els mapes en aquest vídeo en anglès: http://maps.google.com/help/maps/mymaps/create.html i en aquest tutorial: http://www.scribd.com/Tutorial-­‐de-­‐Google-­‐Maps/d/31192707

11

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

3. Activitats a realitzar sobre el mapa La informació per fer totes les activitats d’aquest treball l’heu de buscar a Internet, principalment a la pàgina www.rutadelter.cat.

Primer creeu un mapa amb Google maps seguint les instruccions que teniu més endavant i compartiu-­‐lo amb tots els membres del grup.

Resseguiu, amb l’eina de línia, tot el recorregut del riu.

Marqueu amb la línia els afluents del Ter i a la confluència poseu-­‐hi una marca amb el nom de l’afluent.

A continuació, aneu col·∙locant en el mapa les icones per inserir-­‐hi les informacions que es demanen a continuació.

1. Poseu la primera marca a la capçalera del riu. Poseu-­‐hi una foto del naixement i també la informació següent: a. Nom del riu: b. Lloc de naixement: c. Lloc on desemboca: d. Km del seu recorregut : e. Comarques que travessa :

2. A Ulldeter hi ha un famós refugi de muntanya. Busqueu-­‐ne la pàgina web. Localitzeu-­‐lo en el vostre mapa i poseu a la bafarada la informació següent: a. Quin any es va construir b. Quina entitat el va construir c. De quan és l’edifici actual d. Una fotografia de l’edifici antic i de l’actual e. L’enllaç a la pàgina web del refugi.

3. Quina estació d’esquí trobem a la capçalera del riu Ter? Dins de quin terme municipal es troba?

Localitzeu l’estació en el mapa, poseu-­‐hi una foto i l’enllaç a la seva pàgina web.

4. A Ulldeter comença la ruta d’una clàssica travessa de muntanya fins a un conegut santuari que hi ha al cor del Pirineu. A més d’un Santuari dedicat a la Mare de Déu, hi ha una estació d’esquí.

En aquest lloc no s’hi pot arribar amb cotxe; només a peu o amb un tren cremallera des de Ribes de Freser. a. Quin és el nom d’aquest lloc? b. Localitzeu-­‐lo en el vostre mapa. c. Poseu-­‐hi una imatge i l’enllaç a la pàgina web.

12

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

5. El Ter travessa la població de Camprodon, que aquí s’ajunta amb un afluent. Quin? a. Just a la confluència dels dos rius hi ha un famós pont que travessa el riu. Com s’anomena aquest pont? b. Quan va ser construït? Poseu aquesta informació i una foto del pont a la bafarada en el seu lloc precís. c. El carrer València d’aquesta població es va veure molt afectat per alguns aiguats. Quan va ser l’últim? Poseu-­‐hi una marca.

6.

7.

8.

9.

A Sant Pau de Segúries hi ha una important masia que s’anomena « El mariner ». Busqueu la rondalla de Jacint Verdaguer que explica per què s’anomena així. Col·∙loqueu una marca en el mapa, poseu-­‐hi una foto d’aquest mas i un enllaç que ens porti al text de la rondalla de Verdaguer.

A Sant Joan de les Abadesses hi ha un bonic pont que s’anomena Pont Vell. Situeu-­‐lo en el mapa.

Poseu-­‐hi una foto i expliqueu quan va ser construït per primer cop i quan va ser reconstruït.

Amb la població de Sant Joan de les Abadesses està relacionada la figura mítica d’un famós comte, sobre el qual hi ha una llegenda molt antiga. Busqueu informació d’aquest personatge.

Col·∙loqueu una marca en el monestir de Sant Joan de les Abadesses i, a dins, hi poseu qui era aquest comte i un parell de versos de la seva cançó.

El Freser és un dels principals afluents del Ter. En quina població conflueixen? Col·∙loqueu-­‐hi una marca. a. En aquesta població hi ha un important monestir. El primer comte de Barcelona en va ser el seu fundador i hi està enterrat. A quin any es va fundar el monestir? Com es deia aquest comte? b. Sota quin important abat va viure aquest monestir els seus anys de més esplendor?

Quan va ser? c. Poseu en el mapa una imatge del monestir en què es vegi algun dels seus elements més destacats: la façana, portalada o el claustre. De quin estil arquitectònic és? d. Per quin motiu l’any 1835 els monjos van ser exclaustrats i el monestir abandonat per estar quasi enderrocat? Quan es van iniciar les obres de restauració? Poseu totes aquestes informacions en el vostre mapa.

10. Una farga és un establiment on es treballaven materials metal·∙lúrgics, especialment era on s’obtenia el ferro per reducció directa del mineral. La farga catalana és un mètode especial de reducció del mineral de ferro emprat a les fargues de Catalunya entre els segles XVII i XIX. Van ser molt importants a la conca del Ter perquè s’hi fabricaven els materials per a la indústria. a. Una de les més importants i que actualment està més ben documentada és la Farga Palau. Busqueu-­‐ne informació per Internet, situeu-­‐la en el mapa i poseu-­‐hi les informacions següents: b. Una foto o el vídeo que hi ha a la pàgina web. c. Quan es va crear i fins quan va funcionar? d. Què s’hi produïa? e. Quines matèries primeres utilitzaven? f. D’on treien l’energia que necessitaven. g. A què és deguda la gran importància que van tenir les fargues durant els segles XIX i XX? 13

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

11. Localitzeu en el mapa el coll de Terradelles, poseu-­‐hi una marca i col·∙loqueu-­‐hi les informacions següents: a. Quines espècies d’arbres hi viuen? Esbrina els seus nom científics. b. Quines d’aquestes espècies formen part del que s’anomena bosc galeria ?

12. A la localitat de Montesquiu, al costat del riu Ter, hi ha un castell. Marqueu-­‐lo en el mapa.

Poseu-­‐hi una foto i expliqueu quan es va construir el primer edifici i qui n’és el propietari actual.

13. A partir de Sant Quirze de Besora, podeu observar que el Ter fa moltes corbes. Com s’anomenen aquestes corbes que fa el riu? Com s’han format? Poseu un senyal en algun punt d’aquestes corbes i poseu-­‐hi la resposta a les preguntes anteriors, juntament amb una imatge en què es vegin bé.

14. Les colònies industrials eren poblacions que estaven construïdes entorn d’una fàbrica al voltant de la qual girava tota la vida de la colònia. Aquestes colònies van ser claus per a la industrialització de Catalunya i es van situar principalment als rius Ter i Llobregat, ja que aprofitaven la força dels rius per a produir l’energia necessària per fer-­‐ne funcionar la maquinària. Van ser particularment actives entre finals del segle XIX i els anys 30 del segle XX i la producció principal era el tèxtil.

a. Una de les més importants és la colònia Borgonyà, situada a Sant Vicenç de Torelló.

Situeu-­‐la en el mapa, poseu-­‐hi una foto i expliqueu: b. Quan es va crear. c. Fins quan va funcionar. d. Què s’hi fabricava. e. Què hi ha actualment. f. Per què actualment ja no funcionen les fàbriques d’aquestes colònies? g. Marqueu també les altres colònies del Ter en el mapa amb una icona de color diferent de la resta. Poseu-­‐hi el nom de cada una i una foto.

15. A Manlleu hi ha el Museu Industrial del Ter, que visitarem. Està ubicat en una antiga fàbrica, al costat del riu. Col·∙loqueu la seva posició en el mapa, poseu-­‐hi una foto i feu que clicant a la foto s’obri l’enllaç a la seva pàgina web.

16. A partir de l’activitat sobre la qualitat de l’aigua que heu fet al Museu de Manlleu, poseu en el mapa els resultats obtinguts i poseu-­‐hi imatges de les espècies que hi heu trobat que determinen l’estat de salut del riu.

17. La comarca d’Osona, tot i tenir una important producció agrícola i ramadera, també està fortament industrialitzada. La indústria, en aquesta zona, ha anat canviant amb el temps. S’ha abandonat la producció tèxtil, que havia estat molt important als segles XIX i XX, sobretot la filatura, i en canvi actualment hi trobem algunes empreses, d’altres sectors, que són capdavanteres a l’estat espanyol i fins i tot a nivell mundial. Busqueu informació, a Internet, de les empreses següents i feu per a cada una d’elles les activitats que s’enumeren a continuació: 14

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

•

Casa Tarradellas (Gurb)

•

Fundició dúctil Benito (Manlleu)

•

Farga Lacambra (Masies de Voltregà)

•

Llet Pascual (Gurb)

•

Comforsa (Campdevànol)

•

Girbau (Vic)

•

Sodeca (Sant Quirze de Besora)

a. Busqueu la seva pàgina web a Internet, cerqueu l’adreça exacta i localitzeu-­‐la en el mapa. b. Poseu-­‐hi la imatge del logotip de l’empresa. c. Poseu-­‐hi l’adreça, el telèfon i l’enllaç a la pàgina web. d. Digueu el tipus d’activitat i quins productes hi fan. e. Poseu-­‐hi alguna imatge dels seus productes. f. Expliqueu a qui van adreçats els seus productes: particulars, empreses, altres fàbriques, hotels, restaurants, ajuntaments...

18. A Roda de Ter hi va néixer un escriptor, que encara és viu, autor d’una novel·∙la que recentment ha estat portada al cinema i ha rebut molts premis. a. Quin és el títol de la novel·∙la i de la pel·∙lícula? (és el mateix) b. Quin és el nom de l’escriptor? c. Qui ha dirigit la pel·∙lícula? d. Aquesta obra està ambientada a la comarca d’Osona. Busqueu el tràiler de la pel·∙lícula i inseriu-­‐lo en una bafarada situada a Roda de Ter.

19. Roda de Ter també és el poble natal de poeta Miquel Martí i Pol (1929-­‐2003). Ell va treballar molts anys en una fàbrica del seu poble que s’anomena la Blava. Busqueu-­‐ne una imatge i situeu-­‐la en el mapa. Poseu a la bafarada les dates de naixement i mort del poeta i un fragment d’alguna poesia seva que faci referència al poble o la fàbrica.

20. A les Masies de Roda, a la punta d’un meandre molt pronunciat que fa el riu, hi ha el jaciment arqueològic de l’Esquerda. Situeu-­‐lo exactament en el mapa, poseu-­‐hi una foto i expliqueu breument quina mena de restes s’hi troben. Poseu-­‐hi també un enllaç a alguna adreça que en doni més informació. i.

21. Folgueroles és el poble natal d’un gran poeta de la Renaixença. Com es deia? A quins anys va viure? A Folgueroles hi ha la seva casa museu. Busqueu-­‐ne l’adreça i localitzeu-­‐lo en el mapa.

Poseu-­‐hi una breu informació sobre el poeta i el títol d’alguna de les seves obres, juntament amb una foto.

22. Localitzeu l’ermita de la Damunt, a Folgueroles. Poseu-­‐hi una foto de l’ermita i un fragment del poema de Verdaguer que en parla.

15

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

23. Després de la mort del dictador Franco (1975) es va restablir la democràcia a Espanya i poc després es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, conegut com l’Estatut de Sau. A quin any va ser aprovat i per què s’anomena així? Col·∙loqueu aquesta informació en el lloc pertinent.

24. El monestir de Sant Pere de Casserres el visitareu durant la sortida del mes de maig. Situeu-­‐lo en el mapa. Poseu-­‐hi un fotografia i el resum que haureu fet de l’audiovisual que hi veureu.

25. Els cingles de Tavertet estan esculpits pel propi riu Ter. Esbrineu de quins materials estan formats i a quina època es van formar. Poseu una marca en el mapa, amb aquesta informació i una imatge.

26. Quina és l’etapa més llarga de la ruta cicloturista del Ter? Quants quilòmetres té? Dibuixeu-­‐la amb color vermell en el vostre mapa. Com s’anomena aquesta zona? Quin famós bandoler s’hi amagava? Busqueu-­‐ne informació i poseu-­‐la en algun punt de la ruta, juntament amb alguna imatge.

27. A partir dels anys seixanta del segle passat es va començar la construcció de diversos embassaments a la conca del Ter. a. Col·∙loqueu una marca a l’embassament de Sau i expliqueu amb quina finalitat es van construir aquests embassaments. b. Busqueu alguna fotografia en què es vegi el campanar de l’antic poble de Sau, que va quedar sepultat sota les aigües amb la construcció de l’embassament i que actualment serveix d’indicador del nivell de l’aigua. Poseu-­‐hi la data de la construcció de l’embassament i una foto de la presa.

28. Poseu un senyal a la presa de Susqueda. Quan es va construir? Quins usos es donen a l’aigua que emmagatzema?

29. Les dades necessàries per resoldre les següents activitats estan referides a la darrera actualització de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) amb data 04/03/2011 i les podreu trobar a les adreces següents: i. http://aca-

web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P12262 54461208201571719 ii. http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf Les haureu de posar en el mapa en el senyal que col·∙locareu al pantà de Susqueda.

30. El Pantà de Susqueda, amb una capacitat màxima de 233 hm³, es trobava al 93,81% d'aquesta capacitat segons dades de ACA. Calculeu quin era el seu estat (en hm³ d'aigua) en aquesta data.

Quin és volum actual d'aigua en litres?

16

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

31. L’aigua del Ter serveix per proveir els habitants de les ciutats de Barcelona i Girona. Si es considera que cada persona necessita de 125 a 250 L al dia, per quant de temps tindrien aigua els habitants de Barcelona?

32. Busqueu a la web de l'ACA quin era l'estat d'aquest embassament ara fa un any (respecte a la darrera data d'actualització de dades ) i digueu: a. Quin percentatge representava en relació a la seva capacitat màxima? b. El volum d'aigua embassada actualment respecte fa un any ha augmentat o disminuït? c. Quina ha estat la variació percentual (creixement o disminució expressat en %)?

33. La mitjana de capacitat del Pantà de Susqueda en els darrers 5 anys (respecte a la darrera data d'actualització) ha estat de 152,12 hm³. Amb aquesta informació: a. Què diríeu sobre l'estat actual de l'embassament? b. Quin percentatge de la capacitat màxima representa aquesta mitjana? c. Com interpreteu aquesta mitjana?

34. L'embassament del Pasteral té unes dimensions de 17 km de llargada i 3 km d'amplada.

Busqueu informació sobre aquest embassament, situeu-­‐lo en el mapa i digueu: a. Quina és la seva capacitat màxima? b. Quantes vegades més gran és el pantà de Susqueda respecte al del Pasteral, en termes de capacitat d'embassament?

35. Busqueu informació sobre la sèquia Monar, de Salt, a l’adreça següent i d’altres http://www.eldimoni.com/article.php?id_article=462 , localitzeu-­‐la, poseu-­‐hi una marca i inseriu-­‐hi les informacions següents: a. A què anomenem minicentral elèctrica? b. Esmenteu les quatre minicentrals de la sèquia Monar que encara funcionen. c. Quina diferència de potència produeixen la central de Susqueda i la de Monar? d. Per què van instal·∙lar turbines Kaplan, l’any 1952, al recinte de la fàbrica Gasull de Salt?

36. Poseu una marca a les deveses de Salt, poseu-­‐hi una foto i expliqueu quina de les plantes que hi trobem és al·∙lòctona i invasora.

37. Girona és la ciutat més important de les que travessa el Ter, però també la travessen 3 rius més.

Quins són? marqueu-­‐los en el mapa.

38. Col·∙loqueu en el mapa el punt del riu que passa al costat de la devesa de Girona, on vau anar el dia de la sortida al teatre, i poseu-­‐hi una foto i un fragment descriptiu escrit per vosaltres en castellà.

39. L’edifici més destacat de Girona és la catedral. Localitzeu-­‐la en el mapa i poseu-­‐hi les següents informacions: a. Una imatge del tapís de la Creació, l’obra més valuosa del Museu de la Catedral. De quin segle és? b. Sobre la catedral de Girona hi ha nombroses llegendes, la més coneguda de les quals és la de l’espasa de Carlemany. Què diu aquesta llegenda?

17

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

c. A dalt de tot del campanar hi ha una escultura? Què representa? d. Quina famosa novel·∙la de l’escriptor Prudenci Bertrana està ambientada a la catedral de Girona?

40.

41.

42.

43.

44.

Imagineu-­‐vos que voleu fer a peu el tram de la ruta del Ter que va de Girona a Flaçà. Podríeu anar amb transport públic de Figueres a Girona i després tornar a Figueres des de Flaçà? Amb quin transport ho faríeu? Marqueu aquest tram amb color verd en el vostre mapa i expliqueu com organitzaríeu l’excursió amb sortida i arribada a Figueres: horaris, cost, material necessari i època de l’any més recomanable.

Busqueu algun lloc en el riu Ter on es pugui practicar caiac. Assenyaleu-­‐lo en el mapa, poseu-­‐hi una foto i un enllaç.

Què és el cabal ecològic d’un riu? Sabríeu explicar què vol dir l'expressió “estrés hídric”? Com influeixen els diferents usos de l’aigua i la construcció d’embassaments en el cabal ecològic?

Expliqueu-­‐ho en un punt que situareu a la presa de Colomers.

Poseu una marca al bosc de Jafre, amb una imatge, i expliqueu: a. Quines són les plantes més representatives del bosc de Jafre? b. Quins usos fem les persones d’aquestes plantes?

A prop de la desembocadura del riu Ter es troba Torroella de Montgrí. El seu edifici més important és el castell de Montgrí. Busqueu informació sobre el castell i contesteu les següents preguntes.

1.

2.

3.

4.

5.

Amb quin altre nom és conegut aquest castell?

Quin rei va fer-­‐lo construir?

Durant quins anys es va construir?

Quina funció tenia el castell?

Busqueu-­‐ne una fotografia i pengeu-­‐la al mapa amb la informació que heu obtingut de les preguntes.

45. A Torroella de Montgrí hi ha el Museu de la Mediterrània, que visitarem a final de curs.

Localitzeu-­‐lo en el mapa, poseu-­‐hi una marca amb una foto i l’enllaç a la seva pàgina web.

46. Després de llegir el text número 5 de Josep Pla que teniu al dossier, col·∙loqueu una marca a cada un dels punts on desembocava el Ter antigament i expliqueu-­‐ho.

47. El riu Ter, actualment, desemboca a una zona anomenada la Gola del Ter, aquest indret té un gran interès per l’elevada biodiversitat que té. A què és deguda aquesta biodiversitat? Sabríeu dir quina fauna i flora hi podem trobar?

18

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

Antologia de textos

19

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

4. Josep Pla (1897-­‐1981) Textos de Josep Pla, Viatge a la Catalunya Vella (1967), Vol. 9 de l’O.C. 4.1. 1. El castell de Montgrí: botó de la roda de l’Empordà Si es vol tenir una idea passablement panoràmica de les terres de l’Empordà s’ha de fer un petit sacrifici: s’ha de pujar al castell situat al punt més alt de les muntanyes de Montgrí. Aquestes muntanyes són seques, rocoses, minerals, erosionades, despoblades de botànica, grisenques, amb un parpelleig colorístic morat, malva i tórtora, que a vegades queda ratllat pel vol de les perdius. El castell que apareix al seu punt més elevat és el botó de la roda de l’Empordà.

Les muntanyes de Montgrí fan, amb el seu mur petri que va de llevant a ponent, dos compartiments. Del castell fins al Pirineu es produeix l’estesa de l’Alt Empordà. Cap al sud es manifesta l’Empordà petit, que és més ondulat. Des d’aquestes discretes altures – que en qualsevol altre país tindrien una carretera potable per arribar-­‐hi-­‐ es domina un gran, prodigiós panorama de mar; la línia de les muntanyes pirinenques dominades pel Canigó i les muntanyes de ponent: la Garrotxa i la Gavarra. Aquest panorama a quatre vents forma un conjunt que fa un cert efecte, perquè la conjunció, a tan poca distància, de l’alta muntanya – el Canigó té gairebé 3000 metres-­‐, les terres de l’arròs i dels fruiterars i el mar constitueixen un considerable espectacle.

Els empordanesos, sigui quin sigui el nostre lloc de residència, tenim el castell de Montgrí davant els ulls tota la vida. Només hem d’obrir la finestra o fer quatre passes perquè se’ns aparegui. I el curiós és que com més el mirem, més ens agrada. No ens cansem mai de mirar-­‐lo. I quan som fora del país el portem en la nostra memòria més íntima, personal i callada.

4.2. El Ter: amenitats i misteris Dins la seva indiscutible modèstia –vull dir comparant-­‐lo amb el Mississipí, l’Amazona o el Paranà-­‐ el riu Ter ofereix un positiu interès. Quan, sobre un mapa, s’examina la totalitat del seu curs, el traçat té un aspecte molt original, singularíssim. Generalment, els rius tenen un sentit i una direcció clars i definits. El Ter, no. El seu curs dibuixa un curiosíssim angle recte. En la primera part del seu camí baixa de nord a sud; però en un moment determinat s’inflexiona bruscament i agafa una direcció oest-­‐est. És la plana de Vic –a Manlleu, exactament-­‐ on es produeix aquest estranyíssim viratge. I dic estrany, perquè després d’haver passat per les terres septentrionals d’aquesta plana sembla que el més natural seria que continués baixant per aquelles terres i, pel congost format pel Montseny i els cingles del Bertí, sempre cap al sud, penetrés al Vallès i arribés al mar seguint la direcció normal i claríssima. Doncs, no senyor. En un moment precís, el riu queda fascinat per una vel·∙leïtat de vagabundatge, abandona el sentit emprès i amb una perfecta naturalitat se’n va cap a llevant per un altre congost, el format per Collsacabra i les Guilleries. És curiosíssim... ¿Per què el Ter fa aquest moviment tan sorprenen? Ho fa sens dubte per raons geogràfiques i geològiques. Els rius –com tantes coses-­‐ segueixen el camí del més petit esforç. Però, si per un moment entréssim pel camí de la fantasia i suposéssim que els rius tenen una sensibilitat, podríem explicar el fet dient que arriba un moment que el riu, fatigat de treballar per a la indústria i dels engavanyaments que el fet implica, vol canviar d’ofici i dedicar-­‐se a l’agricultura i concretament al regadiu. Sembla, en efecte, que després d’haver passat la joventut treballant com un negre vol penetrar en un paisatge més bucòlic, més saludable i tranquil, i així se’n va cap a Girona esperant trobar-­‐hi una gent més contemplativa. En 20

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

tot cas, el Ter és un gran treballador, un riu modèlic que els pares podrien presentar a les seves criatures perquè en prenguessin exemple. Com el fan treballar, Déu meu! Si tots els rius del món produïssin tant de rendiment i fossin tan aprofitats, el benestar econòmic general –que és el primer grau de la felicitat en aquest món incert-­‐ pujaria molt amunt i agafaria molt d’increment. El Ter produeix riquesa en la totalitat del seu curs des que neix a Ulldeter (més amunt de Setcases), fins que mor a les daurades sorres de la platja de Pals. No para ni un moment.

4.3. El cabal del Ter i la presa de Susqueda El curs del Ter és absolutament sorprenent, però encara són més estranyes les diferències que es produeixen en el seu cabal. És un riu generalment moix, precari i pobre, que pot agafar, en determinades situacions meteorològiques, una irruència i una fúria descomunals. Els estralls i inundacions que ha produït en el curs dels anys són incomptables i d’una absoluta gravetat. Grosso modo, la situació del seu curs és –fins que no s’acabi la construcció de la presa de Susqueda-­‐ com la dels temps prehistòrics. Quan la situació meteorològica és favorable al desvetllament del seu furor, no hi ha hagut res que l’hagi pogut aturar. Quan la presa de Susqueda sigui acabada, trobarà un obstacle de regulació que per primera vegada a la història el civilitzarà. Si les circumstàncies externes pressionen la totalitat del seu curs, les inundacions que produeix poden ésser totals. En aquest segle n’hem vist una de tan dramàtica i tan escandalosa, que val més, potser, no recordar-­‐se’n. Els seus estralls poden ser també locals. La presa de Susqueda regularà el riu. A més de produir una gran quantitat d’energia, ha estat concebuda per aquesta finalitat.

4.4. L’aigua del Ter a Barcelona I si tot això no fos prou, si l’aprofitament del riu no arribés a la seva màxima tensió, ara ha estat proposat per a resoldre, en aquest moment d’urgència, la precarietat de les aigües de Barcelona. Quan les persones que més o menys coneixem el riu llegírem aquesta notícia quedàrem estupefactes. ¿Què se li pot demanar més al pobre Ter? No conec pas el límit de resistència dels cursos d’aigua i, per tant, no sé pas quin doll d’aigua se’n podrà treure –sense fer mal als usuaris presents-­‐ perquè els barcelonins puguin prendre les seves dutxes i els seus banys. Si a muntanya neva abundantment, si plou amb una certa regularitat, si és possible aconseguir que les intermitents trencadisses sovintegin més, és gairebé segur que els barcelonins tindran més aigua. Però si tot això no es produeix, ¿No farem un paper ridícul important?

4.5. Desviament del curs del Ter Al Ter, a l’Edat Mitjana, se li canvià artificialment el curs final almenys dues vegades. Hi ha en el país un record imprecís d’aquests fets però hi ha els resultats. Per a testimoniar-­‐ho hi ha els noms que encara avui utilitzem per a assenyalar-­‐ho. Quan a un riu se li canvia dues vegades la posició i no passa res, és que realment és ple de bondat.

El curs més antic del Ter anava a desembocar al golf de Roses, a l’inici mateix de l’inacabable platjar d’aquest golf, al peu del pedró de l’Escala. Per on passava ahir, passen avui les aigües de la presa de Colomers, que són aigües del Ter, però no són el seu curs principal. A aquestes aigües de Colomers les anomenen encara avui el Ter vell, com tothom sap. Així, doncs, el riu, en el seu últim curs, fou desplaçat de la seva antiga desembocadura en el golf de Roses a la platja de Pals.

Ja a la platja de Pals, degué convenir a algú que el seu curs número dos fos desviat, i així es portà a terme. El curs número dos passava molt a prop del poble de l’Estartit. És anomenat, encara avui, el Ter 21

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

vell. Fou traslladat més al sud. Així hi ha dos Ters vells: el de l’Escala i el de l’Estartit. El traçat actual, conseqüència de les dues desviacions anteriors, és probablement el definitiu: així ho hem d’esperar. Per tots els detall d’aquestes desviacions vegeu la Història de l’Empordà, del senyor Pella i Forgas, que en alguns aspectes no ha estat encara superada.

5.

La muntanya de Montgrí, amb el castell de Santa Caterina

22

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

5. Jacint Verdaguer (1845-­‐1902) 5.1. L’ARPA Damunt de mon poblet hi ha una capella d'una roureda secular voltada, és son altar lo trono d'una verge d'aquella rodalia sobirana Era ma pobra mare, que al cel sia, sa més fidel i més humil vassalla, i, sent jo petitó, cada diumenge a dur-­‐li alguna toia me portava, a son Fill oferint-­‐me que em somreia, com jo, assegut en la materna falda. ...

1. Cull una fulla de roure dels que hi ha al voltant de la capella i enganxa-­‐la al teu dossier.

2. Observa el paisatge i identifica els cims que s’esmenten en el poema.

3. Ausona és la ciutat de Vic, capital de la comarca. Identifica-­‐la en el paisatge.

Vegí el Montseny engarlandat de boscos, vegí el Puigmal de cabellera blanca damunt la serra del Pirene altívol com un gegant al cim d'una muralla, i entre ells, estesa en son conreu, Ausona a prop del Gurri de lluentes aigües, com gentil segadora muntanyesa que dorm al peu de son falçó de plata.

Més humil i més pròxima, l'església vegí de mon poblet, ramat de cases que com pollets esveradissos viuen a l'aixopluc de les maternes ales.

Entre elles una n'obirí més xica que les seves veïnes i més blanca; lo fum sortia de la llar fumosa plena per mi de resplendors de l'alba. ...

Vegí el camp de mon pare, ros de xeixa crescuda amb sa suor. Vegí l'aubaga, los boscos i soleis, nius de mos somnis d'on lo més primerenc prengué volada.

I vegí vostres peus i vostres cingles i vostres fronts, oh serres de la pàtria! i al pondre's damunt seu l'astre del dia, corona d'or irradiant de flama, engolir-­‐se'l vegí l'alt Pedraforca fet un vesuvi atapeït de lava, i entre el floreig d'estrelles que naixien del vespre hermós entre les fosques ales, com aurora divina que em somreia vegí en lo cel la Musa Catalana!

Ermita de la Damunt.

Folgueroles

Lo Ter i lo Freser una aspra serra tingueren per bressol, bessons que vegé nàixer de la terra la llum del mateix sol.

«—Si vinguesses amb

23

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

5.2. El Ter i el Freser Lo Ter i lo Freser una aspra serra tingueren per bressol, bessons que vegé nàixer de la terra la llum del mateix sol.

«—Si vinguesses amb mi, com jugaríem» —digué lo riu Freser a son germà— «amb les perles i flors que trobaríem tot rossolant del Pirineu al pla.»

«—Si anem plegats no en trobarem pas gaires» —respon l’altre dels rius—; «anem cada u per ell, com nois rodaires que van a cercar nius.»

I afegeix, refiat de sa llestesa, lo Freser: «—Qui a Ripoll arribe abans pendrà a l’altre lo nom i la riquesa; això també s’estila entre els humans.»

Quiscun per son vessant, los dos parteixen saltant com dos cabrits que al sortir de la pleta s’esbargeixen pels ginestars florits.

Llarguíssima pel Ter és la baixada, però per davallar un riu és llest; troba en cada baixant una marrada mes, si plau, lo camí s’acaba prest.

...

A l’altra banda de la serra brolla, com peresós corser

que entre les herbes sa carrera amolla, l’ajogassat Freser.

...

Anguileja, s’estimba, corre i salta jugant amb lo palet rodoladís; rellisca com lo plor per una galta marges avall, com per un cingle llis. ...

I sempre baixa amb gran murmuri i fressa; mes troba ja a Ripoll lo Ter, que hi davallà gastant més pressa, més pressa i menys soroll.

Prenent son nom, féu-­‐li present de sa ona que rodolà amb les seves cap a Vic, de Vic cap a les selves de Girona, i al pla de Roses tan plasent com ric.

Quan hagué vist d’Ausona les boscúries, les flors de Sant Daniel, la mar que en perles torna avui, a Empúries, les llàgrimes del cel,

digué: «—Si jo hagués vist eixes vorades quan ahir davallava d’Ulldeter, s’hi haurien adormides mes onades, i eix riu s’hauria anomenat Freser.»

Pàtria, 1888, p. 85-­‐89.

24

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

5.3. La plana de Vic A L'ESBART DE SOS POETES

Niuada de calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar; avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra, ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!

Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes que beuen les suades de l'aspre Pirineu, i vora els banys de cignes d'aqueixes pollancredes descabdellar lo somni que és vida del cor meu!

Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos, cada turó amb la vesta de flors que més li escau, la santa primavera per rebre entre sos braços que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.

Per eixos camps que fiten los lledoners i saules, lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor?

Les Coromines mostren a regadiues taules fajols que es tornen plata, forments que es tornen or?

I el cànem que el desembre veurà de la filosa rajar al fus, fusada tornant-­‐se el fi moixell?

I el pèsol de flor blanca parenta de la rosa, i el llir de flor vermella germana del clavell?

Vermellegen per eixos restobles les roselles?

La clavellina enrama finestres i balcons?

La barretina encara floreix al costat d'elles, com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts?

Lo rossinyol que canta, la tórtora que plora, a fer-­‐li ses albades són gaire matiners?

Tornaren-­‐li orenetes al porxo que s'enyora?

Ja van engarlandant-­‐se de roses los rosers?

...

Les serres, que es coronen de núvols i d'estrelles, de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter, restant-­‐hi claps encara, com escamot d'ovelles que delma cada dia la mà del carnisser.

Com deu alçar Casserres sa bizantina torra per veure Saladeures i el vell cloquer de Vic! 25

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

Lo Ter que envers Girona marradejant s'escorre se'n porta gaires pedres del seu mural antic?

Castells de Savassona, d'Orís i de Centelles, gegants d'altres centúries, encara alçau lo front?

Podré tornar a veure-­‐us, masies i capelles d'on raja amb l'amor patri la fe com d'una font?

Sant Jordi, guarda encara ses Lloses gegantines, sepulcre de reis celtes o de llurs déus altar?

Ripoll, com altre fènix, renaix de ses ruïnes, o l'arbre de la pàtria s'acaba d'esbrancar?

I l'arbre que us abriga, com deu ja fer bona ombra, ornat de nou brancatge son tronc ja revellit!

Los raigs del sol, com deuen jugar amb sa resombra, com vol de papallones per un verger florit!

...

Què amargues són, què amargues d'aquesta mar les ones per qui nasqué en la terra i en un bressol florit! dolç aire de la pàtria que a tots la vida dónes, per què a mi sols tes ales m'allunyen del seu pit?

Niuada de calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar; avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra cantau, cantau vosaltres, deixau-­‐me a mi plorar!

26

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

6. Miquel Martí i Pol (1929-­‐2003)

No estem mai sols

L'Elionor

No estem mai sols. Hi ha sempre quaranta-­‐sis contínues que ens vetllen i metxeres insignes de principis de segle.

L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-­‐se a treballar.

Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".

La gent se l'estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l'escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l'Elionor no hauria pas sabut dir d'on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-­‐se i tenint criatures.

L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-­‐se a treballar.

Encara duia trenes i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

Tenim la por ficada al cos; sovintegen tan poc els dies festius!

Tant treballar ens taca la pell d'oli de màquines, de pols de màquines, de ferum de màquines.

Se'ns contagia l'epilèpsia de les pentinadores i el dinamisme excessiu dels dobladors suïssos i la fressa monòtona de les cardes.

No estem mai sols. Hi ha sempre gairebé vint-­‐i-­‐tres mil pues i llur terrible seqüela; i els horaris tan rígids i el plusos tan despòtics.

No estem mai sols. Hi ha sempre la gent; però la gent no compta.

El que compta es l'espai que ocupen i el ritme sense treva.

Tothom accepta ja que la tendresa perjudica el progrés.

Estigueu-­‐ne segurs: s'apropa el dia que tots tindrem una ànima metàl·∙lica.

27

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

7. Text d’opinió del Punt Diari

OPINIÓ

Animals, persones i l'aigua 19/02/11 02:00 - QUIM BRUGUÉ

La política d'aigua no pot acabar atorgant la raó ni als pagesos ni als ecologistes ni als empresaris, sinó reconeixent que cap d'ells té tota la raó

El 2008, tot just fa dos anys, l'aigua ocupava el vèrtex de l'agenda política i mediàtica. Un intens episodi de sequera va fer saltar totes les alarmes. Es proclamava que les guerres del segle XXI serien guerres d'aigua, apareixien experts en política hídrica com bolets, s'acusava el govern d'imprevisió en la gestió d'aquest recurs vital i, fins i tot, a les parades del mercat es discutia sobre si calia apostar per la dessalinització o per portar aigua del Roine. Avui, després de dos anys de pluges més o menys generoses, silenci. Tots sabem que la sequera tornarà i que tornarem a posar el crit al cel, però ja ningú en parla. Justament ara que podríem parlar-­‐ne sense la cridòria que comporta tota emergència, ho hem aparcat. I d'aquesta manera hem aparcat, també, la possibilitat de debatre el tema de l'aigua amb la calma i la distància que exigeixen les decisions complexes.

Partint d'aquest silenci actual i encara que sigui en poques línies, m'agradaria fer aquesta cosa –potser poc periodística– que suposa parlar d'un assumpte que no és a les portades. Al seu moment vaig seguir intensament el debat sobre l'aigua a Catalunya i recordo vivament una metàfora que usava Gabriel Borràs, un dels principals responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua. Segons explicava, a la selva, durant l'època seca, els punts d'aigua es redueixen dramàticament i, per tant, les diferents espècies d'animals es veuen obligades a coincidir al seu voltant per poder beure. Es tracta d'animals salvatges i, per tant, aquesta semblaria una bona oportunitat per parar-­‐se trampes, atacar-­‐se els uns als altres o, simplement, perquè els més forts impedissin l'accés a l'aigua als més febles. Doncs no, res d'això. Segons sembla, els animals salvatges s'adonen de l'excepcionalitat del moment i civilitzen els seus comportaments, acceptant que l'aigua és un recurs escàs i que l'han de compartir. No aprofiten el moment de beure, almenys de manera generalitzada, per menjar-­‐se els uns als altres.

Una imatge del riu Ter de fa dos anys, quan Catalunya patia una gran sequera i el riu baixava amb poc cabal.Foto: DAVID BRUGUÉ.

28

El Ter. Treball de Síntesi de 3r d’ESO

La sequera de 2008 va afectar persones civilitzades, però va despertar els seus instints més salvatges. Davant l'escassetat del recurs no vàrem ser capaços d'entendre les necessitats dels altres sinó que ho vàrem aprofitar per atacar-­‐nos sense pietat. En lloc de buscar respostes equilibrades i discutir com distribuir l'aigua, ens vàrem dedicar a parar-­‐nos trampes i a mossegar-­‐nos. Els de Barcelona es mostraven indiferents a les necessitats dels conreus vinculats al Ter, mentre que des de les comarques gironines se'ls responia –cita literal– que si no tenien prou aigua, que compressin Coca-­‐Cola. Els empresaris hidroelèctrics defensaven les seves concessions sense fer, perdoneu la redundància, concessions, mentre que els grups ambientalistes es mostraven inflexibles a l'hora de parlar dels cabals ecològics. El govern era incapaç de mostrar un nord decidit, mentre que l'oposició no va desaprofitar l'ocasió per clavar-­‐li els ullals. Tots molt civilitzats, però comportant-­‐nos com animals salvatges.

L'aigua ens ofereix una excel·∙lent il·∙lustració per discutir sobre el sentit de la política; de l'aigua en aquest cas. La política sembla que és una baralla que només finalitza quan hi ha vencedors i vençuts, on els més forts (encara que sigui a les urnes) imposen la seva llei als més febles. La política, en canvi, prometia ser una forma de resoldre els conflictes sense arribar al camp de batalla. Una vella i bella idea, apartada per tot l'arsenal bèl·∙lic que equipa la motxilla de la política actual. De fet, el llenguatge ens delata quan parlem, per exemple, de la guerra de l'aigua. La política no hauria d'expressar-­‐se mai com una confrontació entre el blanc i el negre, sinó com l'espai dels grisos, dels matisos. La política no hauria de designar el guanyador sinó buscar solucions de compromís, negociar, repartir els costos i els beneficis que tota decisió comporta. Renunciar i concedir no és de covards, sinó de valents. La política d'aigua, en definitiva, no pot acabar atorgant la raó ni als pagesos ni als ecologistes ni als empresaris, sinó reconeixent que cap d'ells té tota la raó. No pot haver-­‐hi guanyadors. Aquesta és la grandesa –i també la tragèdia– de la política. Ara que no se'ns emporta la salvatge conjuntura de la sequera, per què no parlem civilitzadament sobre què hem fet i què hem de fer amb l'aigua?

29