Petita antologia il·lustrada de Joan Vinyoli

PETITA ANTOLOGIA IL·LUSTRADA de Joan Vinyoli

2

Projecte de Llengua catalana i Il·lustració 1r de batxillerat artístic Institut Alexandre Deulofeu 2019

Professores: Lourdes Godoy i Emma Margarit

3

4

Aquest és un projecte d’il·lustració de poemes fet pels alumnes de 1r de batxillerat d’arts plàstiques del l’institut Alexandre Deulofeu de Figueres, durant el curs 2018-2019, utilitzant la tècnica del tremp d’ou, sota el guiatge de les professores Emma Margarit, de l’assignatura de Tècniques graficoplàstiques i Lourdes Godoy de Llengua Catalana i Literatura.

5

6

cv

ÍNDEX

PLENILUNI.............................................................................................................................. 8 ABRIL .................................................................................................................................... 10 VENT DE TARDOR ............................................................................................................... 12 EL CAMPANAR .................................................................................................................... 14 PLOR ..................................................................................................................................... 16 RUNA .................................................................................................................................... 18 ELS CORBS ........................................................................................................................... 20 EL GRAN FOC ...................................................................................................................... 22 TEMPS .................................................................................................................................. 24 L’ESPERA .............................................................................................................................. 26 UN QUIET VIATGE ............................................................................................................... 28 NO TORNIS .......................................................................................................................... 30 SAVIESA ............................................................................................................................... 32 QUI NO TÉ POR ................................................................................................................... 34 JOC ....................................................................................................................................... 36 TANT S’INCREMENTA ......................................................................................................... 38 ALS ELEGITS ........................................................................................................................ 42 EL POETA ADOLESCENT .................................................................................................... 44 INSECTE ............................................................................................................................... 46 LES BOIES ............................................................................................................................ 48

7

PLENILUNI

La teva llum és verda, lluna, i cau encara amb més silenci que no la neu a trenc d’alba.

IL·LUSTRACIÓ 1: Sara Pou IL·LUSTRACIÓ 2: Jules Cavé 8

9

ABRIL

Altra vegada les primeres fulles virginalment es van obrint a l’aire: tàcites veus petites de la vida, màgic impuls que es dilueix en èxtasi.

IL·LUSTRACIÓ: Ariadna Macau 10

11

VENT DE TARDOR

Vent de tardor, vent solitari, vent de la nit, obscura força que es deslliga de l’infinit i torna a l’infinit, arremolina’t dintre meu, conjura contra el meu cor la teva força, arrenca ja l’escorça del fruit que no madura.

IL·LUSTRACIÓ: Aina Mitjà 12

13

EL CAMPANAR

Sovint, sovint, com per la dreta escala d’un campanar, fosca i en runes, pujo cercant la inaccessible llum; ple de fatiga dono voltes, palpant els murs en la tenebra espessa, graó rere graó.

Però de temps en temps, sento la veu de les campanes, clara i alegre, ressonar, tocant a festa allà en l’altura, i veig per la finestra en el silenci de l’alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo llavors, ah, com encara dintre meu, una llavor de joia perdurable pugna per fer-se planta exuberant!

Com crides, infantesa, en les profundes capes del cor, com, de genolls, et trobo, Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

IL·LUSTRACIÓ: Maria Vivas 14

15

PLOR

Força callada, continguda, que bruscament vol esclatar.

Vacil·les, cor, a punt de rompre’t en l’excés del dolor; no saps on contenir-lo, fins que de sobte, suplicant, la vida esclata en un extrem extenuar-se en abundors ardents de llàgrimes enfora de la seva immensitat.

IL·LUSTRACIÓ: Rebeca Cortés 16

17

RUNA

Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la maó sobre maó fins a la mida que veus, una paret de casa humil.

Fixa't com es clivella, com va esfondrant-se a poc a poc amb sord, feixuc estrèpit.

Però ja a terra tot, amb mans obreres de paraula, nit rera nit, pacientment plego la runa i novament edifico.

IL·LUSTRACIÓ: Berta Mancebo 18

19

ELS CORBS

Grallant a les fosques els corbs retornen cada vespre.

Vés amb compte amb els becs privilegiats.

Ens hem d’anar fornint de llums i de defenses.

Desconfia, que ja has perdut altres vegades en el joc de pactar-hi.

Tot al més accepta un peremptori compromís, però fuig-ne, si pots, no et deixis devorar.

IL.LUSTRACIÓ: Isabel Ionita 20

21

EL GRAN FOC

Atio focs que se m'apaguen.

No hi ha llenya prou seca i forta per mantenir-los.

Cada dia més fatigat, però no mai rendint-me, vull encendre el gran foc: que totes les guspires omplin la nit.

IL·LUSTRACIÓ: Ot Prieto 22

23

TEMPS

Torna'm, ah, torna'm als anys de la noiesa, amb els amics a la riera, amb els passeigs i les pistes de tennis i el ping-pong.

No. No. Torna'm a la furiosa passió que de mi va fer un altre.

Ja no seré mai més el noi que feia jocs.

I me n'alegro.

IL·LUSTRACIÓ: Cèlia Martínez 24

25

L’ESPERA

M’entelo com un vidre pel baf de l’atmosfera carregada de dintre; llegiré cansadament si m’ho permeten les veus del bar.

Tu vas i véns com sempre en mi.

Tinc temps, tinc molt de temps.

Tot d’una arribes de fabulosos llunys. Miracle que t’acostis, fins a salvar-me.

Ja tot és com ha de ser. Cada moment, l’espera.

IL·LUSTRACIÓ: Raquel Sudrià 26

27

UN QUIET VIATGE

Pugem ara a la barca varada ran de les onades negres, tan dolçament quietes que no en sents ni el clapoteig; fem-nos en mar dellà els esculls i el banc de sorra fins a arribar al cor de la nit. Que lluny les casetes del poble redossat a la muntanya, que remot el dia!

Entre tu i jo hi ha un invisible tel tan fi que una alenada el desfaria, un simple buf.

Però nosaltres ens volem així, més de la nit, sense parlar, més de la nit.

IL·LUSTRACIÓ: Sílvia Ortuño 28

29

NO TORNIS

No tornis, alba de la joventut.

No tornis, vespre de la joventut.

Deixeu-me estar com ara estic: sol amb l'amic que he anat fent de mi mateix.

En mi ja el somni creix de la darrera solitud.

IL¡LUSTRACIÓ: Jhoselyn Castillo 30

31

SAVIESA

Apaga el foc, encén el llum, busca el teu lloc i mira el fum.

IL·LUSTRACIÓ: Paula Palau 32

33

QUI NO TÉ POR

Qui no té por i estima a la vegada la mar i el vent, es va fent gran així: nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada.

Només d’un llamp en closa nit podrà morir.

IL·LUSTRACIÓ: Ona Calvo 34

35

JOC

M'he tornat una bola de billar de vori que rodola empesa sempre pel tac sinistre i dolorosament, topant contra les bandes del rectangle, és repel·lida amb seca violència, sense parar.

No puc jugar més, retira'm del feltre verd, jugador empedreït, deixa'm sentir com van caient les hores, com cessen el soroll i el moviment, com, inactiu, el vori es fa de cera, que fondrà, al capdavall, la mà del foc.

IL·LUSTRACIÓ: Núria Larumbe 36

37

TANT S’INCREMENTA

Tant s’incrementa com més va cremant la força de buscar allò que s’oculta, tant més veurà clarors el pensament com més gosi mirar en l’obscuritat.

El cant del gall és ric a mitjanit, la lluna plena em dobla la fortuna.

No moriré de cap angoixa ardent si visc perdent-me, sempre enamorat.

IL·LUSTRACIÓ: Santi Velandia 38

39

ALL TIME IS UNREDEEMABLE

La nit passada anava per les vinyes seques, palpant els ceps un per un com si fer-ho tingués significat: rera els canyissos, una dona vetllant cremacions em va cridar i em conduí fins a l'estable.

No recordo la casa, no vull fer memòria del menjador ni de l'escala ni de cada replà.

Només recordo el vent abrupte, cargolant-se per l'apagada xemeneia, rebatent les portes.

I la passió que m'empenyia cap algú que ja no era dins el camp sinó dels records.

Els arbres gemegaven i tot era un crit fosc que venia de lluny i res no era comprensible ni res no era ja per abastar el que tant les mans volien: no sentir-se buides del tot.

Els grans focs apagats ja no es revifen.

El vent glaçat impera i mata.

IL·LUSTRACIÓ: Daniel Barris 40

41

ALS ELEGITS

A vosaltres, els qui del sofriment sou elegits per a les altes proves, com us escolto quan calleu i em deixo penetrar pels laments que mai no heu dit.

Plens en excés de forces abatudes, plors ofegats i dominades ires, els ulls, les mans, com en ruïna, parlen d’imperis destruïts per sempre més.

Sóc terra que vol ésser fecundada pel riu amarg que neix en vostre cor i, compartint el greu dolor, lloar-vos, a fi que us retrobeu, transfigurats.

IL·LUSTRACIÓ 1: Alba Vargas IL·LUSTRACIÓ 2: Johan Gutiérrez 42

43

EL POETA ADOLESCENT Diré el contorn dels arbres i muntanyes, la solitud, els somnis, el destí; allò que és trànsit vers una altra vida, la llum entre dos clars, vull retenir.

Com una rel desfent-se de la terra cap a la llum d'inaccessibles astres, així m'arrenca com el torb insomne l'amor i em lliura totalment a un altre.

IL·LUSTRACIÓ: Chiara Arenas 44

45

INSECTE Em mires com un entomòleg mira un insecte clavat en una agulla.

En veritat sóc l'insecte, però vivent: menjant i copulant per sobreviure.

No hi ha temps per aturar-me a contemplar les formes que s’assemblen a la meva.

Tot és irreversible: viure i morir.

Se'm complica, però, l’afany: he de saber què sóc, on vaig, per què?

Massa preguntes per intentar contestar-les en vol rasant, tot fressa d’èlitres, brevíssim, sobre l’aigua.

IL·LUSTRACIÓ: Marcos Blanes 46

47

LES BOIES Intentaré de dir la llum de la foscúria de la mar encrespada a trenc de nit.

Escumes

fosforescents.

Les barques mal deixades, prop d'aigua, el cabrestant que els homes fan girar, vestits de nit, se les enduia platja amunt.

La fressa del vent i de les aigües es va fent mes poderosa cada cop: tanquen finestres i portes. Sols a la taverna dels Oratges se senten les màquines de joc; encara allí, pots beure canya a glops petits.

Giràndoles d'estrelles il·luminen el cel més negre que una gola de llop.

La serp del vent, desenroscada, xiula pels carrers.

Dalt l'illa llampeguejada gira el far.

Els gavians s'arreceren dins meu, els crits de la nit negra i els udols, en mi també.

Sé prou que la claror germina dins la fosca.

On és que som? Enlloc?

Fora de tot? Qui ve?

Si vols dormir tranquil pensa en les boies.

IL·LUSTRACIÓ: Nora Garcia 48

49