TURISME CATALUNYA nº85 Gener 2022

Catalunya,pasapas!

Revista turística amb distribució mensual en quioscos, bibioteques i Oficines de Turisme de Catalunya

SANT HILARI SACALM

La capital de les Guilleries

El 2022 ja és aquí. Seguim convivint en pandèmia, però, l'any nou ha arribat i ens dona l'oportunitat d'omplir-lo de noves il·lusions i somnis. La Covid-19 ha sigut motiu de preocupació, però ens ha deixat algunes estones per passarho bé. Nosaltres hem seguit lluitant per intentar regalar-vos esperança, mentre us parlàvem d'indrets i us ensenyàvem racons, comerços de proximitat, activitats, fires i excursions d’arreu de Catalunya. Esperem que en algun moment de l'any hagueu pogut gaudir d'alguna de les nostres propostes. La pandèmia ens ha fet aprendre a no planificar res i aprofitar el present, posant per davant els plans improvisats i aquells propers a casa nostra. Perquè com ja sabeu, no cal marxar lluny per fer turisme de qualitat i així us ho hem demostrat edició darrere edició, i així seguirem una vegada més. Tenim la sort de comptar amb una terra meravellosa que amaga milers de llocs i espais que ens permeten traslladar-nos al paradís. Fem d’aquest any l’ideal per anar a descobrir aquells parcs naturals, muntanyes emblemàtiques i platges infinites que encara no hem visitat, així com tastar la gastronomia típica de cada poble o ciutat. El nostre consell és que comencis gaudint del que t’envolta, què et sembla descobrir les rutes i excursions del teu municipi?

El 2021 segur que et va regalar moment i records per guardar durant molt de temps, així doncs, agafa forces per seguir donant-ho tot aquest 2022. Esperem que tingueu un any ple d’il·lusions i molt turisme per Catalunya.

Publicació associada a

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Producció i Redacció

Marta Sanahuja i Chiara Di Nolfo produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Aleix Baena media@magazinepublicacions.com info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

Amb el suport de

Va V l d’ d Ar Aran

Un recorregut per la terra, ens acompanyes?

Un any més, tornem a estar al peu del canó, mostrant-te els encants d’aquesta terra tan bonica. Gener és el mes dels nous propòsits, i perquè no proposar-te visitar aquells racons que tenim pròxims i encara no s’han trepitjat? Ens anem recuperant d’aquesta pandèmia i una de les accions que ajuden a Catalunya és fer turisme de proximitat. Manresa ens presenta el seu projecte transversal “Manresa 2022 transforma” amb una sèrie d’esdeveniments anuals que pretenen ressaltar la ciutat com a diversa, acollidora i moderna. Seguidament, Sitges, un lloc ideal per visitar qualsevol mes de l’any, perquè ho té tot, així com Figaró-Montmany al Vallès Oriental. Baixem o pugem? Al Baix Camp ens espera l'Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors amb tot el seu patrimoni per descobrir i, a l’Alt Camp, la Gran Festa del Calçot i les Decennals de Valls, festes amb molta tradició i història que cal conèixer. Saps amb quina salsa suquem els calçots? Amb la salsa tradicional de Salses Fruits S&P, que complementa a la perfecció aquest plat tan vallenc, tan català. I si seguim passejant per l’Alt Camp, Vallmoll et rebrà amb els braços oberts, així com Nulles, que es defineix com la toscana de la comarca. Per acabar la teva ruta, t’aconsellem provar els vins del Celler Adernats, i visitar la seva edificació, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. A Altafulla t’espera la 10ª Marxa Castells del Baix Gaià, ideal per fer-la amb amics, o l’Escape Experience de Llançà, en el qual podràs descobrir la vila resolent enigmes. Seguim amb Sant Hilari Sacalm a la comarca de la Selva, amb diferents activitats per descobrir el seu patrimoni històric i, per calmar la gana, t’animem a provar un dels menús gastronòmics de Palafrugell, ara que és temps de garoines.

La portada la presideix Puigcerdà, una destinació ideal per aquesta època de l’any i, si fulleges la revista, veuràs diferents propostes per gaudir de de la seva cultura, festes i gastronomia. El Segrià també hi és molt present en aquesta edició, amb Montoliu de Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd i Rosselló. Finalment, Balaguer et convida a visitar el seu Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, així com passejar a l’ombra dels porxos medievals.

Aquest gener, fes

turisme de proximitat

Altta

iba b go g rçça Rib

Ribagor

P Paallllaars

Soobibirà à

Pa P llarars s Juussssà

Noogu g era

Terrra Alta

Se Segr g ià à

Pla l d’ d Ur Urgell l Urge g ll

Gaarrrigues

Pr P iorat

Ri R bera a d’Ebrbre

tsi s à B

Al A t Ur Urge g ll

Segaarrrra

Cononca a de e Ba Barbbererà

Baiaix

Ca C mp

Sol o so s

Al Alt C Caamp p

Ta T r rrragon o ès

Província de Tarragona

Província de Lleida

Província de Barcelona

Província de Girona

Principat d'Andorra

Pene e nedès An

Baaix i

Mont

Baix Ebre

sonè n s

Gastronòmica

An A oi o a

Ripoolllèès

Majestuosa

Beerg r ue u dà à Os O ona

Bages

ix

Ga G rraf a Mo M ianès Ando d rr

ès needè d nedès Alt t

Valllès s Occi c denttal a B Barc

Pene n dès Bai a x L Lloobreegat t

Conca de Barberà (Montblanc)

Alt Camp (Valls)

Baix Penedès (El Vendrell)

Tarragonès (Tarragona)

Baix Camp (Reus)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Terra Alta (Gandesa)

Baix Ebre (Tortosa)

Montsià (Amposta)

lt Em Emporddà p

Vallèès Orient n al a

Pl P a de l’’Es E taany y Gi G roonnès

Serena

Baix Emmpoordrdà

Mare r sm s esm

celonès

Segrià (Lleida)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Noguera (Balaguer)

Urgell (Tàrrega)

Segarra (Cervera)

Solsonès (Solsona)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Val d'Aran (Viella)

Cerdanya (Puigcerdà)

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Berguedà (Berga)

Bages (Manresa)

Anoia (Igualada)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Barcelonès (Barcelona)

Maresme (Mataró)

Vallès Oriental (Granollers)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Andorra (Andorra la Vella)

Cerdanya (Puigcerdà)

Ripollès (Ripoll)

Garrotxa (Olot)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Gironès (Girona)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Alt Empordà (Figueres)

Garrot o xa

Festes Patronals

Tradicions i arrels que celebrar

olts catalans, durant l’any, marquem al calendari dates en les quals ens vestim de festa i celebrem la vida, les tradicions i la nostra cultura. La història que ressegueix les diferents manifestacions festives és llarga i immensa, així com tots els seus elements característics. Cada comunitat té les seves festivitats, Sants i, en aquest cas, Patrons que reforcen la cohesió i el sentit de pertinença, on el moment es converteix en una explosió de convivència, diversió i color. Instants on compartir la passió per la nostra estimada Catalunya. De ben segur n’has sentit a parlar o les has celebrat i gaudit en la teva pròpia pell. Comencem un any nou i per aquest motiu volem que marquis els Patrons de les capitals de província al teu calendari. No volem que te'n perdis cap!

Sant Narcís a Girona

Santa Tecla

a Tarragona

AEquesta festa es caracteritza per ser una de les més conegudes, boniques i tardanes de Girona. La celebració marca l’arribada del fred, es festeja durant deu dies, del 29 d’octubre al 7 de novembre, i els gironins i gironines ho saben molt bé. Sant Narcís és el patró de la ciutat i la seva llegenda és molt curiosa, així com la imatge que el representa. S’explica que, quan les tropes franceses van arribar a la ciutat emmurallada, van voler profanar el sepulcre de Sant Narcís, del qual van sortir milers de mosques que van atacar als soldats perquè marxessin. Aquest miracle de les mosques de Sant Narcís ha convertit la mosca en una iconografia per representar Girona, i per això, es diu què, per Sant Narcís, cada mosca val per sis! Aquestes dates apleguen una gran sèrie d’esdeveniments i actes com actuacions al carrer, concerts, ballades de sardanes, havaneres, trobada de gegants, concerts a les barraques, castellers, focs artificials, fires d'artesania i alimentació de la diada de Tots Sants.

s descriu com la festa de les festes, amb una història que remunta els 700 anys d’antiguitat, en la que Tarragona, l’any 1321, es vestí de gala per rebre el braç de Santa Tecla, relíquia procedent d’Armènia. Santa Tecla és la patrona de la ciutat i la festa que la commemora va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, i Festa d’Interès Turístic Nacional. Té una duració de dues setmanes, en concret la segona quinzena de setembre i els dies 22, 23 i 24 els que la culminen, amb un extens programa d’activitats com el ball dels diables, els gegants, els pasacalles, ball dels bastons... on s’hi apunten petits i grans. I l’actuació del Seguici Popular, un dels més importants dels Països Catalans i les colles castelleres. Esperem que puguem gaudir-la aquest any.

L’L11 de maig, Lleida es vesteix de festa major en honor al patró, fill i protector de la ciutat, Sant Anastasi. Se celebra des de l'any 1627, aquesta festa és una de les més estimades pels lleidatans i lleidatanes, que esperen amb ganes que arribi la data. Les festes de maig tenen un esquelet cerimonial que s’ha mantingut prou inalterat des de fa segles, en el qual es conformen dos eixos: la crida pública o Pregó que anuncia la festa pels carrers de la ciutat i els actes en honor al patró. En aquesta estructura festiva les comparses dels macers, pubilles, heralds, la Banda Municipal, els gegants, els capgrossos, els diables i els bastoners protagonitzen la desfilada. Un dels personatges destacats és Lo Marraco, un ésser fantàstic i recurs per als adults per “espantar” als més petits, perquè es portin bé. Aquest personatge en forma de drac, volta pels carrers de Lleida durant la festa i forma part del bestiari popular català.

La Mercè a Barcelona

a festa major de Barcelona també és coneguda com “La Mercè, festival dels festivals”, formada per actes musicals que deixen constància de la riquesa cultural de la capital catalana. Se celebra en honor a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona La ciutat s’omple de música, activitats, concerts i espectacles. Des del seu inici, al 1871, és tota una tradició que no ha deixat de créixer essent una de les festes més esperades de l’any. La festa es dur a terme per tots els barris de la ciutat, que comparteixen un extens i variat cartell de concerts. Les actuacions musicals destaquen per la qualitat dels grups i artistes que pugen als escenaris. D’altra banda, durant aquests dies també es realitzen cerimònies religioses, focs artificials, concurs de Castellers i certàmens de gastronomia, entre molts altres. Del 22 al 25 de setembre, no pots perdre’t aquesta celebració

anresa 2022 és un projecte transversal i obert, que aprofita una efemèride de projecció internacional per a posicionar internacionalment Manresa i generar oportunitats, riquesa i una ciutat millor per a la gent que hi viu, fonamentat en la cultura, l’educació, el coneixement i els valors d’una societat transformadora del segle XXI.

El Projecte Manresa 2022 és una aposta estratègica de ciutat, transversal i participativa, amb l’objectiu de celebrar els 500 anys de l’arribada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. Ignasi va estar-se prop d’un any a la nostra ciutat, s’hi va inspirar per escriure els Exercicis Espirituals i hi va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús. Per això, Manresa és considerada ciutat bressol de l’orde jesuïta. Tant és així que molts centres jesuïtes arreu del món duen el nom de Manresa.

Volem aprofitar l’oportunitat que ens brinda aquesta commemoració històrica de relleu mundial i, seguint l’exemple del pelegrí que va de l’església i del món la nostra ciutat i projectar-la al món. Vo lem crear una nova Manresa

rar il·lusió i per internacionalitzar la ciutat, per esdevenir una autèntica destinació turística i per fer de Manresa una ciutat més competitiva i més atractiva, tant per als propis ciuta dans com per als visitants i turistes, i tant per invertir-hi com per viure-hi. L’objectiu final no és altre que la creació de riquesa al territori i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Volem esdevenir una ciutat diversa, acollidora i moderna. Aquest és un recurs intangible que ha de potenciar la ciutat, que apel·la a la identitat i al capital humà de la comunitat, tot i que també comptem amb el recurs tangible del patrimoni ignasià distribuït tant pel Centre Històric com pels voltants de la ciutat, com ara La Cova, La Seu, la Capella del Rapte, el Pou de la Gallina, la Capella de Sant Ignasi Malalt o el santuari de La Salut de Viladordis (en total, 22 nodes ignasians), els quals cal adequar i preservar-ne la memòria.

En el marc de la commemoració de l’any 2022, l’organització de Manresa 2022 ha

previst dur a terme més d’una quarantena d’actes que configuren el programa i es reparteixen al voltant de set eixos temàtics: Espiritualitat i Pensament, De Manresa al món, Educació, Cultura i Art, Música i Festa, Joventut i Esport.

El 29 de gener es realitza l’espectacle inaugural, que també compta amb la participació d’entitats manresanes que col·laboren amb Manresa 2022 per contribuir al missatge de complicitat, de transformació i de festa del projecte i del seu tret de sortida, tot convidant a tot el públic a prendre’n part i sentir-se partícips del projecte Manresa 2022. La música convidarà a l’eufòria en un viatge aeri i, juntament amb els ballarins i ballarines, provocarà l’inici d’una festa que durarà tot l’any i més enllà, transmetent al públic un estat intens de felicitat, estimulant-lo a través dels vols, els balls i les acrobàcies

MANRESA 2022 TRANSFORMA

Música i dansa aèria amb

Sacude Danza, Xàldiga

i la Colla Castellera dels Tirallongues

29 de gener, 20:00h

Plaça Major, Manresa

Q

ue Sitges és una destinació ideal per passar-hi unes bones vacances és un fet. La trajectòria de la vila i la seva oferta variada de qualitat ofereixen una experiència única al visitant. Ara bé, Sitges també és un bon lloc per passar-hi temporades més llargues i ferhi teletreball. Per què? Et donem deu raons per les quals Sitges és una de les destinacions preferides pels nòmades digitals.

1.

Per la seva accessibilitat. Arribar i instal·lar-se a Sitges és fàcil. Tren, avió o cotxe. Vinguis quan i com vulguis, a Sitges t’hi podràs moure còmodament a peu. Hi predominen les zones per a vianants, d’altres amb poc trànsit i un carril bici que recórrer la localitat i té 2,5 km al llarg del seu Passeig Marítim.

2. Pel clima dim d’un clima mediterrani pri vilegiat que garanteix més de 300 dies de sol a l’any i una temperatura mitja, a l’hivern, de 15 graus. Per tant, si el que t’agrada és treballar sense parets ni sos tre, no ho dubtis.

3.

Perquè podràs treballar amb vistes al mar. O a la muntanya Tu esculls. Sitges està envoltada de mar i de muntanya, amb 17 quilòmetres de platges i el parc del Garraf. En un en torn únic on viure al màxim i gaudir de l’esport, com el surf, el running, sortides en vaixell, senderisme... Tot a tocar de casa o la feina.

4. Perquè els teus afterworks seran més gustosos que mai, gràcies a una oferta gastronòmica de qualitat i variada. El maridatge perfecte entre oci i treball. Bars i restaurants de tota mena, des de producte “km 0” i filosofia slow food fins a receptes mediterrànies i plats internacionals pels paladars més diversos.

5. Perquè la nostra oferta d’allotjament està perfectament preparada per a què t’hi puguis instal·lar. Sitges és la segona destinació catalana en nombre de congressos i reunions després de Barcelona. Això fa que els nostres hotels i apartaments estiguin perfectament adaptats perquè hi puguis treballar amb totes les comoditats i necessitats tècniques.

Una de les destinacions preferides pels nòmades digitals

6.

Perquè t’hi trobaràs com a casa, siguis d’on siguis. El 30% de la població de Sitges es d’altres països europeus, una gran comunitat internacional integrada i que forma part de la vila. Per això, sempre seràs ben acollit/da

7.

Perquè a Sitges sempre hi passen coses. Hi passen moltes coses, de fet. I és que el calendari de festes i esdeveniments culturals està farcit de gener a desembre amb propostes d’interès per a tots els públics, festivals de música, folklore... I sense oblidar cites de renom internacional com el Carnaval o el “Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya”.

8.

Perquè mai tanquem. Sigui diumenge o festiu, estiu o hivern, a Sitges no parem. Els nostres comerços estan oberts de dilluns a diumenge. Botigues singulars, productes únics i un tracte personalitzat que et faran sentir mimat durant les teves tardes de shopping.

9. Perquè la nostra vida cultural és sorprenent i màgica. Després de la jornada laboral, sempre podràs visitar els nostres museus i exposicions de Sitges. Cases modernistes, rutes literàries, palaus noucentistes que toquen el mar, la col·lecció de ferro forjat més important d’Europa i fins a 5 quadres de Picasso a la casa museu del pare del modernisme català, el Cau Ferrat.

Cases

modernistes, rutes literàries, palaus noucentistes que toquen el mar... Això és Sitges!

10.

Pel vi. Sí, alcohol i feina no s’han de barrejar. Però en el teu temps lliure podràs gaudir del vi Malvasia de Sitges, llegat històric de la vila que té en el Centre d’Interpretació Malvasia de Sitges (CIM) un punt privilegiat per descobrir-lo. També el Celler Hospital de Sitges és un lloc ideal per tastar-lo i per començar la ruta de l’anomenada Carretera del Vi, la primera “wine road” d’Espanya per fer enoturisme per les comarques del Penedès i el Garraf.

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

Telèfon 93 810 93 06

turisme@sitges.cat

www.sitgesanytime.cat

FIGARÓMONTMANY

Un poble a banda i banda del riu Congost

l nord de la comarca del Vallès Oriental, al bell mig de la vall entre els cingles de Bertí i el Parc Natural del Montseny, hi trobem el municipi de Figaró-Montmany, un paratge de muntanya molt a prop de Barcelona. Són pocs els pobles que poden presumir d’aquestes característiques, un nucli encabit entre dos espais naturals inconfusibles, molt

Fer una excursió al

Santuari de la Mare de

Déu de Puiggraciós

és fer-ho al bellmig de la natura, al cor del

Vallès Oriental

accessible per tots aquells cosmopolites que busquen gaudir en plenitud de la natura, passejar i carregar piles de la forma més natural i sostenible.

Porta d’entrada a la vall del riu Congost, és un municipi ideal pels amants del senderisme, ja que al seu entorn

hi trobem dos indrets molt visitats, les cingleres del Bertí i el massís del Montseny, considerat Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera, figura de protecció de la Unesco per haver preservat un territori on l’activitat humana ha sabut conviure bé amb el medi natural. La bellesa i la diversitat dels paisatges del massís ha inspirat nombrosos artistes i escriptors i, cada any, atrau a prop de dos milions de turistes.

T’aconsellem diferents rutes poc exigents perfectes per gaudir de la naturalesa en companya, com aquella que porta al Pla de la Calma, un altiplà que uneix els principals cims del Massís del Montseny i d’on observar, a vista d’ocell, un paisatge panoràmic de la vall. O fins l’alzina de Can Valls, una excursió preciosa que recorre ambients boscosos de ribera i alzina, amb parada a l’ermita de Sant Pere de Vallcàrquera, una església romànica tardanera que conserva retaules amb pintures del segle XVII i està

Can Mestre - @Manel Cuesta

inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Un cop arribats a l’alzina, podem gaudir de la natura esclatant digna de fotografiar, mentre gaudim d’unes precioses vistes dels cingles i del Montseny. Pel que fa el sector de Montmany que ressegueix els peus dels riscos de Bertí, es poden conèixer tres llocs emblemàtics de la zona: la petita vall del sot del Bac, aquesta situada als peus dels cingles de Bertí, escola per molts escaladors i excursionistes; Puiggraciós des d’on es pot admirar les vistes del Montseny i del Vallès; els sots Feréstecs, famosos perquè van ser l’escenari on Raimon Caselles va ambientar una de les seves novel·les. A més, fer una excursió al Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós és fer-ho al bell mig de la natura, al cor del Vallès Oriental. En aquest emplaçament hi viu una petita comunitat que ofereix un espai d’acollida i d’acompanyament, de trobada, de pregària, de silenci i de celebració Per últim, el Castell de Montmany, situat en un turó que forma un dels contraforts de llevant dels Cingles de Bertí. És una construcció de planta rectangular, en la qual resten sencers els murs est i nord i la seva visió arriba fins al mar i a la ciutat de Barcelona.

Però, si prefereixes conèixer la vessant més cultural, et proposem fer una ruta modernista amb parada a les principals torres noucentistes del municipi, com el portal de Can Gambús, conegut per la seva monumentalitat que contrasta amb figures de nens jugant amb el gos i de nenes llegint, activitats pròpies de l’estiueig. O les Escales de l’Àngelus que són l’element emblemàtic del patrimoni arquitectònic del nucli urbà de Figaró-Montmany, dissenyades per l’arquitecte Amadeu Llopart i Vilalta, construïdes entre els anys 1928 i 1931. Formaven part d’un projecte de connexió a peu entre l’estació de ferrocarril i la part alta de la població, enfilada a la falda del Montseny. L’edifici Can Mestre és un edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, així com Can Gallart, els dos dignes de ser visitats. En definitiva, és un municipi amb moltes propostes a l’hora de voler descobrir-ho. No et quedis amb les ganes, proposa una sortida amb els amics i aprofita per fer senderisme i conèixer tot el seu patrimoni natural i cultural

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE FIGARÓ-MONTMANY

Tel. 938 429 111

www.figaro-montmany.cat

Figaró -Montmany és immens !

Portal de Can Gambús - @Manel Cuesta

Antic Hotel Congost - @Manel Cuesta

Escales de l'Àngelus - @Manel Cuesta

Casa Consistorial - @Manel Cuesta

Mar o muntanya? A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ningú no s’ha de veure obligat a triar entre una opció i una altra, perquè fusiona ambdós elements

La combinació de mar i muntanya obre un ampli ventall de possibilitats per fer activitats a l’aire lliure o, simplement, gaudir dels paisatges del municipi. En aquesta època de l’any, en què els passejos i les excursions venen més de gust, recórrer els seus senders i camins és una experiència molt recomanable.

En aquest sentit, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors acumula un ric patrimoni natural i històric que es pot veure sense aglomeracions de gent. Destaca el Centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer que al llarg de les properes setmanes es pot descobrir a través d’una visita guiada. L’hospital del Coll de Balaguer, també conegut com l’Hospital de l’infant Pere, va ser fundat per l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou l’any 1344,

a la plana de l’estratègic Coll de Balaguer, per defensar, assegurar i poblar el territori i el pas pel Coll. L’hospital és un exemple de l’arquitectura civil de l’època que destaca per la seva austeritat i majestuositat. Al Centre de Visitants, a l’interior del monument, s’expliquen les característiques i la història d’aquest bé patrimonial, origen del poble de l’Hospitalet de l’Infant. Una altra proposta molt atractiva és conèixer el Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet. En aquesta visita es podrà observar una rèplica d’una aula de l’antiga Escola Àster, obra de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, i fer un recorregut a peu pel Poblat Hifrensa, la darrera colònia industrial de Catalunya que va ser construïda a principis dels anys 70. El valor del conjunt d’equipaments col·lectius i habitatges rau en una concepció modular i integrada en el paisatge, exemple únic al nostre país de l’obra de l’arquitecte racionalista.

Descobreix el seu ric patrimoni natural i històric a través de les visites guiades que proposen

Més enllà de les visites guiades, hi ha altres racons del municipi ideals per veure mentre es fa una excursió o un passeig per la natura. En aquest cas, hi ha petits nuclis del municipi com Masriudoms i Masboquera que són un punt de partida ideal per fer una ruta senderista que ens pot transportar fins a Vandellòs o la Masia Castelló. Precisament, passejar pels carrers de Castelló ens permet imaginar com devia ser la vida fa dècades, enmig de les muntanyes i en un entorn molt més salvatge que l’actual. A més, és interessant veure la distribució de les cases i els diferents tipus d’habitatge orientats a una vida exclusivament rural. Podeu trobar més informació de les visites guiades a www.culturaalabast.cat i de la resta d’atractius de la destinació a www.hospitalet-valldellors.cat Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

Imatges cedides per

© Rafael López Monné

l’Espluga de Francolí

també és casa teva

Tarragona, al vessant sud-oest de la Conca de Barberà trobem l’Espluga de Francolí, una vila al peu de les Muntanyes de Prades que ofereix un gran ventall d’atractius i llocs insòlits per descobrir. L’atracció i la influència del veí Monestir de Poblet, a tan sols 2 km del poble, ha permès dotar l’Espluga de Francolí d’una important infraestructura de serveis, oferta cultural i de lleure. Estretament lligada als atractius naturals del terme hi trobem els següents punts d’interès:

Les coves de l’Espluga

són un museu de prehistòria i geologia instal·lat a l’interior d’una de les coves més llargues del món, formades amb roca de conglomerat. Una museografia amb nombrosos audiovisuals i les explicacions d’un guia fan de la visita, una ruta vivencial. Amb la important troballa d’un jaciment format per més de 300 gravats de fa 37.000 anys, converteixen les Coves de l’Espluga en el primer santuari amb art rupestre parietal figuratiu i abstracte del paleolític que es troba a Catalunya. Per la quantitat i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de la denominada província mediterrània. Pels més aventurers, la cova ofereix un recorregut d’espeleologia, la Ruta Aventura. Amb vestits de neoprè, casc i llum, el visitant pot descobrir les galeries més insòlites i sorprenents tot remuntant el riu subterrani que, quan surt a l’exterior, rep el nom de Francolí.

El Celler Modernista

aixecat el 1913, és un dels primers exponents de cellers modernistes de Catalunya. En aquesta obra civil, l’arquitecte Pere Domènech i Roura enaltí els trets més característics de l’arquitectura gòtica catalana, recreada en una façana i en els elements de suport interior. Per la seva majestuositat se’l coneix com la “catedral del vi”.

El Museu de la vida rural

és un centre cultural de la Fundació Carulla que, a partir de la preservació de la memòria, la reflexió i transformació sostenible, posa en debat els processos de transformació social des de l’òptica del món rural. El museu conté un extens fons de peces en exposició permanent relacionades amb la societat, la cultura, l’agricultura, l’art i els oficis. La col·lecció de Museu es divideix en 12 seccions instal·lades museogràficament en els 5.500 m²  dels diferents edificis del museu, amb diverses escenografies, 18 audiovisuals i un ciclorama-calidoscopi de grans dimensions. Els espais exteriors, l’arquitectura, les obres d’art i la programació d’activitats i exposicions temporals completen l’oferta cultural del Museu.

Fassina Balanyà

és una antiga fàbrica d’aiguardent de meitats del segle XIX, restaurada i condicionada perquè el visitant conegui el procés productiu d’obtenció d’alcohol a partir de la brisa del raïm. Descobrireu les màquines, les persones i la societat que la feien funcionar i sabreu que la reutilització dels materials, no és cap innovació actual. És un dels 27 museus industrials del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. La visita semiguiada finalitza amb una destil·lació en directe amb un alambí de laboratori i degustació d’aiguardent i licors.

A més...

A l’Espluga de Francolí es poden realitzar diferents rutes de senderisme senyalitzades pels voltants de la vila i pel Paratge Natural de Poblet. El municipi gaudeix dels serveis d’una hípica amb els que podeu conèixer els voltants del municipi a cavall i una empresa d’activitats esportives i d’aventura que ofereix guies de senderisme, lloguer de bicicletes de muntanya, bicicletes elèctriques, rocòdrom i tota mena d’activitats a la natura.

Ruta templera i hospitalera

Descobreix l’Espluga a través d’un recorregut pel barri antic on diferents audiovisuals us endinsaran en la vida quotidiana dels senyors, dels pagesos, dels jueus o dels menestrals. Visitareu l’Església Vella del segle XIII, l’antic Hospital gòtic del segle XII i us sorprendreu amb la recreació del castell hospitaler que dominava la Vila fins al s. XIV. La ruta inclou la tecnologia de la realitat virtual augmentada amb ulleres i dispositiu mòbil.

El jardí de natura el Garber

a Les Masies, és un espai destinat a l’educació ambiental i al lleure, on tot passejant, descobrireu les espècies més comunes del bosc mediterrani presents al Bosc de Poblet, la seva distribució per comunitats vegetals i els seus usos tradicionals.

Gastronòmicament parlant, els productes típics són els famosos carquinyolis, vanos i neules, així com l’oli DOP Siurana i els vins amb DO Conca de Barberà. A més, la vila disposa de més de 800 places d’allotjaments de tota classe: hotels, fondes, allotjaments rurals, apartaments, alberg i casa de colònies

ón poques les ciutats que tinguin tanta història, festes, tradicions i cultura reconegudes arreu del territori, com ho té Valls. Una ciutat per viure en tots els sentits, ja que compta amb una forta personalitat que gira al voltant de la cultura, de les tradicions castelleres i de les calçotades. Al gener, compten amb dos esdeveniments que volem que coneguis: la Festa de la Calçotada i les Festes Decennals de Valls. T’animem a endinsar-te en la seva cultura i descobrir tots els atractius d’aquesta vila tan emblemàtica, les seves festivitats i les rutes que us duran a recórrer tota la ciutat.

Apunta’t la data, 23 de gener. Valls acollirà la Gran Festa de la Calçotada, una diada festiva, popular, tradicional i promocional entorn del calçot que impregna els carrers i places de Valls d’un ambient ple de tipisme.

Ho sabies? L’origen i expansió de la calçotada és un fenomen genuïnament vallenc i, fins i tot, té data de naixement i autor amb nom i cognom. Tot va començar a finals del segle XIX a Valls,

quan un pagès conegut com a “Xat de Benaiges” va menjar-se dues cebes blanques grillades.

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació:

Llavors, va voler fer proves amb aquesta classe de bulb. El fet de menjar calçots neix en el moment en què, aquest pagès va decidir collir les cames que havien sortit de les cebes, en va tallar les arrels i les va rostir a la flama; després en va treure la capa ennegrida pel foc i es va cruspir la part blanca amanida amb oli, vinagre i sal. Li va agradar tant que va decidir experimentar sobre aquell conreu fins que va establir el procediment que avui tots coneixem. A partir del primer terç del segle XX, la calçotada es va convertir en un àpat habitual de moltes famílies vallenques i, actualment, continua essent un motiu de quedada inamovible per molts catalans, on el calçot és el principal plat. Així doncs, l’últim diumenge de gener torna la Gran Festa de la Calçotada, un esdeveniment gastronòmic que va idear-se l’any 1982 gràcies a la implicació de gairebé tota la ciutat, les entitats, els restaurants, comerciants, voluntaris... La jornada comptarà amb un programa farcit d’actes tradicionals i concursos relacionats amb el món del calçot: cercaviles, demostracions de com coure calçots a la graella, concurs de cultivadors i de menjar calçots, d’elaboració de salses i una degustació popular. Però, fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia podreu acostar-vos a Valls i degustar l’autèntica calçotada. Consulteu el programa a la web de www.festacalcotadavalls.cat , no us ho podeu perdre!

La tradició ancestral dicta: una bona calçotada, una “calçotada amb àngel”, ha de tenir, com a teló de fons, la serralada de Miramar; com a escenari, una masia vallenca i, com a platea, la ciutat de Valls amb el seu campanar alterós

I el 28 de gener, Valls es torna a vestir de festa per les Festes Decennals de la Candela, una festa que se celebra de 10 en 10. Des de fa més de dos segles, tots els anys acabats en “1”, Valls ha celebrat de manera ininterrompuda les Decennals, conegudes també com les “Festes de la Llum”. Aquest cop però, les festes són encara més extraordinàries, ja que a causa de la Covid-19, es van endarrerir un any i per això, aquest any se celebra el 2021+1.

Les Decennals de Valls tenen el seu origen en la devoció a la Mare de Déu de la Candela. La seva imatge data del segle XIV i presideix la capella que duu el seu nom a l’església arxiprestal de Sant Joan. El dia 28 de gener de 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela i des de llavors, ha anat evolucionant fins a ser declarada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Les festes es defineixen com la suma més àmplia i variada d’actes culturals, artístics, lúdics, de cultura popular, religiosos, esportius i infantils al cor de l’hivern a Catalunya. De fet, l’esperit de les Decennals, per l’excepcionalitat d’aquestes

festes singulars i úniques, marquen el ritme de la ciutat, com si els vallencs i vallenques comptessin per períodes vitals de deu anys. També s’anomenen festes de la llum, ja que per inaugurar les festes, al centre històric i al passeig Terradellas s’instal·len unes lluminàries musicals de gran format que regalaran un espectacle mai vist abans. En total, una cinquantena de passis amb sis variants lluminàries s’aniran alternant en la graella de la programació. Tot això commemora el centenari de les primeres lluminàries elèctriques. Al Centre Històric s’instal·la la tipologia de lluminàries patrimonials, recuperades en les darreres Decennals seguint les fotografies antigues del vallenc Pere Català Pic i altra documentació històrica. Es tracta d’unes lluminàries que comparteixen la mateixa tècnica patrimonial que les convertiren en imatge de les Decennals de 2011, però en aquesta edició amb uns dissenys nous i renovats. Tot el programa d’actes t’espera a la web de www.decennalsvalls.cat

Aquest any la festa serà un símbol de represa de molts conceptes: de la pandèmia, de les activitats culturals, de

la vida ciutadana i de la il·lusió

Panoràmica nocturna de la ciutat

a coneixem que a Figuerola del Camp s’hi cuina alguna cosa deliciosa, en concret, a Salses Fruits Fa 25 anys que els germans Sans, en Jaumet i el Francesc, segona generació de la casa s’esforcen diàriament per tirar endavant i oferir els millors productes del mercat, on la constància i dedicació són dos paraules que formen part de la seva filosofia. Salses Fruits és una empresa familiar compromesa amb el seu territori i la seva gent, per aquest motiu busquen que els ingredients dels seus productes siguin, a poder ser, de la zona on viuen. Els treballadors que formen l’equip de l’empresa viuen al voltant de Figuerola del Camp, ja que per a ells és primordial que estimin i apreciïn la terra d’on provenen.

Fruits

compromesa amb

La història d’aquesta empresa familiar comença amb la Isabel i el Jaume, en una petita habitació de la casa familiar a Figuerola del Camp, on les salses eren conegudes per gairebé tot el veïnat. Tallar, cuinar i tastar han sigut les tasques primordials per aconseguir establir positivament els seus productes en el mercat gastronòmic. Una calçotada amb la seva salsa de romesco és convertir aquest àpat en un moment deliciós. I és que, la salsa de calçots és un dels seus productes estrella que ajuden a ser un bon amfitrió. Has de provar el seu gaspatxo, una delícia catalogada l'any 2011 com el millor gaspatxo envasat, en l'article d'opinió El Comidista, el diari El País. A més, et faciliten mantenir una dieta saludable i t’ajuden a tenir els àpats llestos, amb els seus brous de pollastre, les cremes de carbassó, pastanaga...o si et vols delectar amb una bona salsa allioli, brava, pesto... uns avantatges culinaris fabulosos.

Consumir productes naturals i de km0 ens aporten grans beneficis a la nostra salut i ens deixen gaudir d’una bona gastronomia, on els sabors es potencien i ens ofereixen les seves propietats al 100%, per aquest motiu Salses Fruits aposta fort per aquests criteris. Així, saben del cert que ofereix un producte de proximitat i sobretot, de qualitat, on asseguren al client una compra ideal

la Toscana de l’Alt Camp Nulles,

ulles és aquell municipi en el qual et perdries una tarda tranquil·la, deixant-te emportar pel caliu de la seva gent i els seus carrers. Situat a la comarca de l’Alt Camp, la seva essència vitícola es desprèn pel seu entorn, camps de vinya que formen un paisatge de bellesa singular, quasi com si estiguessis a la Toscana. Un tret distintiu del poble és la seva Cooperativa Vinícola de Nulles, el celler Adernats, un celler projectat pel deixeble i arquitecte vallenc d’Antoni Gaudí, Cèsar Martinell. Aquest celler modernista amb la Catedral del vi com a emblema, no destaca només per la seva bellesa, sinó per reunir totes aquelles qualitats necessàries per a l’elaboració d’un vi excel·lent.

A Nulles deixa’t emportar pel caliu de la seva gent i els seus carrers

Es possible visitar el seu interior i pujar fins a tocar el sostre per veure de prop les tines i els arcs gaudinians, així com tastar els seus magnífics caves i vins. Just al costat del celler, hi trobem l’Oficina de Turisme, un espai annex que ofereix un ampli ventall de serveis i informació per als visitants, així com a propostes de caràcter cultural. Si ens endinsem al seu nucli, veurem l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, construïda

l’any 1520 i reformada al segle XVIII, seguint un estil neoclàssic amb influència del barroc, durant una època de gran prosperitat del poble gràcies al cultiu de la vinya. El seu curiós campanar de torre octagonal està decorat amb ceràmica envernissada i el mur dret de l’església, encara s’hi pot apreciar restes de l’antic castell de Nulles, actualment inclòs a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El terme municipal de Nulles comprèn els petits nuclis de Bellavista i Casafort, els quals serà ideal arribar-s’hi fent alguna excursió a peu, com per exemple amb la Ruta dels Tanins, on poder observar les construccions de pedra seca, el bosc de Lluc i unes vistes espectaculars de tot el terme i, des de la llunyania, les muntanyes de Prades! I la Ruta de les Alzines et permetrà visitar la capella del poblet de Bellavista i el pont de l’Hospitalet amb unes vistes impressionats sobre el camp.

Descarrega’t els mapes de les rutes a la web de l’ajuntament www.nulles. altanet.org. També pots conèixer el Jaciment ibèric Rabassats molt a prop del poble.

Els camps de vinya del seu entorn desprenen tota l’essència del poble

Aquestes restes del segle III és un indret màgic per tots aquells amants de l’arqueologia i la història.

Tornant al nucli, Nulles té diferents espais perquè nens i nenes puguin gaudir dels jocs i de l’aire lliure, mentrestant el forn de pa del poble desprèn l’aroma de les seves especialitats, com els croissants de calçot o el pa de tomàquet entre d’altres. Apropa’t a degustar totes les seves elaboracions, innoven constantment els seus productes i les seves coques són exquisides! Així doncs, agafa el transport més còmode i apropa’t a aquesta població tan encantadora i gaudeix de tots els seus elements històrics, culturals, gastronòmics i, sobretot, el seu paisatge singular, els camps de vinya. Enamora’t de Nulles

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE NULLES

Plaça de l'Església, 1 43887 Nulles Telèfon: 977 602 522 www.nulles.altanet.org

una joia medieval de l’Alt Camp

n dels municipis de la comarca de l’Alt Camp que val la pena visitar és Vallmoll, un poble presidit per un majestuós castell medieval envoltat d’un entorn paisatgístic típic mediterrani, els camps de vinya. Allà, les postes de sol treuen tots els seus colors per crear un instant digne de ser capturat, ja sigui amb els ulls o amb una càmera fotogràfica.

El nucli antic de Vallmoll data de l’època medieval, a l’interior de la vila podem trobar-hi el Portal de la Creu, únic portal de l’època que queda dem-

A Vallmoll les postes de sol treuen tots els seus colors per crear un instant digne de ser capturat

peus dels tres que donaven entrada a la població i que formaven part de les antigues muralles, de les quals també i resten alguns fragments. Al cim del turó on s'assenta el poble hi trobem les restes de l’antic castell del segle XI, una estructura fortificada de grans dimensions amb vestigis de diverses èpoques, testimonis de la seva llarga història i d’on s’observa una vista panoràmica de tot el territori. Aquest edifici majestuós en procés de restauració, prova de la importància del municipi en l’època medieval pel seu emplaçament estratègic.

Les restes del majestuós Castell i les antigues muralles et transportaran a l’època medieval

Actualment hi ha algunes sales enllestides on es poden apreciar elements de diverses èpoques i estils , a banda del projecte museogràfic previst.

Un altre indret emblemàtic és l’ermita de la Mare de Déu del Roser, un lloc de reunió del poble i a la vegada, un edifici que acull un retaule renaixentista del pintor Jean Bas del 1580. Aquesta edificació del segle XVI d’estil renaixentista, va ser rehabilitada per Josep M. Jujol, introduint-li elements modernistes que han acabat formant un contrast molt interessant. Els vallmollencs i vallmollenques van voler retre un homenatge a l'arquitecte Jujol, a qui van dedicar una plaça enjardinada amb un mural, inspirat en la seva àmplia obra, la confecció de la qual va anar a càrrec del pintor Ramon Ferré Montserrat. A l’entorn d’aquesta ermita s’hi ha creat un espai molt agradable on els vilatans s’hi reuneixen per celebrar les festivitats de Vallmoll, passejar i xarrar.

Podem anar resseguint tots aquests elements culturals i fer-nos arribar a l’església parroquial de Santa Maria, una construcció que segueix les línies del barroc i del neoclàssic amb una façana decorada d’esgrafiats. Conté al seu interior un notable conjunt escultòric de fusta fet pel rector de la vila, mossèn Torrell, autor, també, del sant crist que hi ha a la capella del cementiri. Antigament hi havia el famós retaule de Vallmoll, obra de Jaume Huguet, creat l’any 1450, una de les primeres obres de l'artista vallenc. Del retaule només se’n conserven tres taules: la taula central és al Museu Nacional d'Art de Catalunya i la de l'Anunciació, al Museu Diocesà de Tarragona. Per acabar amb aquesta ruta cultural, t’aconsellem visitar el Museu ubicat a la casa rehabilitada de Can Ballester. Serà una bona manera d’aproximar-se a la història, el folklore i la cultura de Vallmoll

Per a més informació:

Tel. 977 637 087

www.vallmoll.cat

Atan sols 12 km de distància de Tarragona hi neixen vins amb caràcter, els quals van créixer amb l’esforç d’un poble unit per tirar endavant un únic somni.

A cada pas dins del celler ens adonem que tot té un significat propi, i que per sort han desaparegut els mals de cap ocasionats per la plaga de fil·loxera que van patir en els seus inicis. El 1987 neix ADERNATS, la marca que portarà el reconeixement a Nulles i a les generacions de viticultors que ho han fet possible.

Els ulls no poden deixar d’observar cada detall del celler, l’edifici és tota una insígnia de l’arquitectura essent una de les joies modernistes del Mediterrani del 1917. És obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, considerat un dels màxims exponents del moviment modernista. L’arquitectura llueix una bellesa excepcional però, el que realment reuneix són unes qualitats extraordinàries i necessàries per a l’elaboració del vi de qualitat. Martinell ho tenia clar a l’hora de dur a terme el disseny “les formes equilibrades són les que exhibeixen bellesa en si mateixes”.

El Celler Adernats / Vinícola de Nulles et permet recorre passadissos plens d’història.

I, observant detingudament cada element del celler, ens adonem que tot segueix una mateixa harmonia, regalant instants de tranquil·litat on tot belluga en el seu curs habitual. Tot juga un paper important, els materials utilitzats, la llum, l’entorn... tot pren importància a l’hora d’aconseguir un bon vi. Per motius com aquests, l’edifici ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

No obstant, la terra i la temperatura són les principals protagonistes que garanteixen un resultat excel·lent del vi. L’èxit del CELLER ADERNATS / VINÍCOLA DE NULLES rau en la manera de pensar i treballar ja que diuen que quan et dediques al món del vi, l’has de viure de ben a dins, cal tenir passió i estima per la terra i que si així ho sents aconseguiràs la feina ben feta. En definitiva, la tasca de l’enòleg comença al camp, al costat dels pagesos. Si tots coneixem d’on prové el que es produeix, s’aconsegueixen els millors productes. Conèixer el sòl i el clima de la zona faran que sapiguem com treballarho i així aconseguir uns vins únics que marquen la diferència essent tot un símbol pel territori. La vinya és la base del vi. Els nostres avis estimaven la terra, i a dia d’avui, recollim els fruits d’aquella generació.

A Nulles, a la comarca de l’Alt Camp, hi regna un clima càlid, temperat i típicament mediterrani. Les arrels s’alimenten d’una terra d’argila i calç molt rica però que rep poques pluges, ocasionant unes produccions de raïm més baixes però molt concentrades, fet que aportarà la intensitat distintiva dels vins. La maduració és a càrrec de la combinació excel·lent de trobar-se a pocs quilòmetres del mar, que li permet ser més acurada gràcies a la gran quantitat d’hores de sol. La marinada és la que atorga una bona acidesa i que aconseguirà vins amb una sensació molt refrescant. Però tot això es pot aconseguir per les vinyes de més de 80 anys que concedeixen l’honor de poder extreure la millor qualitat del vi. Els encarregats de tota la producció són el gairebé centenar de socis els quals agrupen més de 400 hectàrees repartides per tot el territori de Nulles.

Des de l’inici del celler treballen principalment les varietats blanques autòctones de la zona, el Macabeu, el Xarel·lo i el Moscatell, que donen, sempre, uns resultats excel·lents. Però també, des de fa un trienni, treballen altres varietats amb gran encert, com són la Parellada i el Chardonnay en blanc i l’Ull de Llebre i el Merlot en negres.

Experiències enoturístiques i gastronòmiques a la Catedral del Vi de Nulles, cada una t’aproparà al món vinícola des d’una perspectiva diferent però amb un objectiu comú, gaudir i conèixer una de les millors riqueses culturals del país. Diferents propostes per nodrir-se de tots els privilegis que juntament amb altres empreses de la població comparteixen i fan un equip ideal perquè visquis una experiència de 10. Descobreix tot el que tenen preparat per a tu a la seva pàgina web, www.adernats.com La festa també és una de les seves protagonistes perquè puguis gaudir del celler tant de dia com de nit, amb els beneficis que regala la música i el vi. Hi ha aventures per a totes les edats perquè tothom conegui la catedral del vi de Nulles

Regala moments màgics al celler Adernats / Vinícola Nulles i deixa que els professionals del sector t’expliquin com va créixer Adernats / Vinícola Nulles i t’ensenyin com assaborir el seu vi. Tens diferents opcions a escollir entre les activitats d’enoturisme que organitzen durant tot l’any.

a 10a Marxa dels Castells del Baix Gaià està a punt d’esgotar els 900 dorsals disponibles per a la cita, que tindrà lloc el 6 de febrer i que organitza la regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Altafulla sota la supervisió i direcció tècnica d’Sport No Limit Group. Les places per a la distància de 17 km s’han esgotat i els interessats han de triar entre la prova de 26 km o la de 33,5 km. Per tant, no val a badar si es desitja participar en un dels esdeveniments més importants de la demarca-

Aquesta prova no té caràcter competitiu, el més important és gaudir de l’esport a l'aire lliure! l'edició d'aquest any comptarà amb dues modalitats: trail i trekking

ció de Tarragona, que torna amb més il·lusió que mai. Més enllà de la data, l’edició del 2022 presenta una altra novetat rellevant. Es mantenen les tres distàncies, que ara també es podran completar corrents. D’aquesta manera, des de la direcció es pretén donar resposta als participants, que habitualment fan la marxa corrent. En cap cas, però, serà una prova competitiva. El preu per participar és de 20 euros, tant pels que vulguin completar el recorregut corrent com per qui prefereixin fer-ho

caminant. L’import inclou una armilla de regal, els avituallaments en el circuit i a la meta, la botifarrada i beguda, i una fotografia de l’arribada. Fes la teva inscripció a la web: www.marxacastells.com/inscripcions

Últims dorsals per a la 10a Marxa Castells del Baix Gaià, que tindrà lloc el 6 de febrer

Escape Experience,

descobreix Llançà resolent enigmes

eniu un mòbil i ganes de jugar? Llançà presenta aquesta nova experiència d’escapament a l’exterior per jugar sols, en família, parelles o grups, els 365 dies de l’any! Amb l’ús d’una aplicació mòbil, podreu recórrer i descobrir la història i el patrimoni del municipi resolent una sèrie d’enigmes. Amb el codi QR de l’anunci o a l’entrada de les Oficines de Turisme de Llançà, podreu descarregar-vos l’APP i començar a jugar a l’EscAPPe. Pots començar aquesta experiència a la Vila o al Port, trobareu dos jocs independents amb molts enigmes per resoldre.

I és que aquesta petita vila mediterrània envoltada de terra i mar, té molt per oferir-te: una excel·lent diversitat de platges, cales, patrimoni, activitats i turisme actiu. Les experiències que Llançà vol compartir amb tu et donaran la possibilitat de sortir de la rutina i connectar amb tu mateix per carregar-te d’energia i bones sensacions. Ja sigui una escapada de cap de setmana o unes bones vacances, Llançà t’espera amb un grapat d’experiències, visites guiades i propostes turístiques que et faran descobrir, fins l’últim racó, la Mar d’Amunt

Sant Hilari Sacalm

Et convida a conèixer el seu patrimoni històric i cultural

Vine a Sant Hilari i podràs gaudir dels paisatges que ofereix la capital de les Guilleries i de les activitats que s’organitzen per donar a conèixer el patrimoni històric i cultural del municipi. Just després d’encetar l’any, s’ha fet efectiu el trasllat del mercat municipal dels diumenges al nucli històric i això fa que sigui un nou reclam per a visitants. Les parades de productes es reparteixen al voltant de la plaça de l’església i comerciants, compradors i persones que passegen ambienten el nucli antic i li donen més vida.

A Sant Hilari hi ha allotjaments de tota mena: hotels, cases rurals i aparcament d’autocaravanes amb uns serveis immillorables

A l’Oficina de Turisme – Can Rovira t’explicaran totes les rutes que pots fer al voltant del poble amb itineraris per a tots els públics. Tu decideixes si vols un passeig tranquil o si prefereixes córrer rutes d’alt nivell.

Els dies 28 i 29 de maig hi haurà la quarta edició de la Trail Guilleries amb algunes novetats destacades: noves modalitats, sortida i arribada des de la plaça Gravalosa i una festa dissabte a la tarda per acabar d’ambientar la cursa.

El poble compta amb allotjament de tota mena: hotels, cases rurals, apartaments turístics i un aparcament d’autocaravanes que any rere any millora les seves xifres. L’any 2020 es van rebre 1.246 autocaravanes i el 2021, 3.024. Malgrat la covid-19, les xifres s’han duplicat gràcies als bons serveis que ofereix la zona.

Més enllà d’aquest turisme de natura, a Sant Hilari s’impulsen activitats que prioritzen la cura mediambiental. Una d’elles tindrà lloc el 24 de febrer, que es realitzarà la 6a edició de la Jornada de les Guilleries on es

Gaudeix de les activitats que s’organitzen a Sant Hilari i de les diferents rutes al voltant del poble amb itineraris per a tots els públics. Tu decideixes!

debatrà sobre com minimitzar el risc d’incendis forestals. Marc Castellnou, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) obrirà el cicle de ponències , que enguany recupera el format presencial.

Enguany tancarem l’any Jaumet, dedicat a un dels nostres personatges més emblemàtics. El divendres 11 de febrer tindrà lloc la presentació del llibre La petita història d’en Jaumet amb il·lustracions de la Pilarin Bayés a les 7 de la tarda a la Sala Noble i l’endemà la coral Veus Alegres oferirà el musical Jaumet, la joguina de Sant Hilari

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

ns endinsem en una de les campanyes gastronòmiques més emblemàtiques de Catalunya, a la ciutat de Palafrugell, i coneixem les diverses propostes que s’ofereixen, on els eriçons de mar o garoines són els protagonistes. Aquest any 2022, la Garoinada començarà el 14 de gener i acabarà el 27 de març, dies on els restaurants de Palafrugell oferiran un menú especial i exclusiu basat en garoines com a ingredient principal, amb elaboracions d’autor i plats alternatius per acabar de complementar una experiència gastronòmica única i diferent. Durant aquestes jornades, hi regnen els productes de primera qualitat i de proximitat amb el principal objectiu de poder degustar el mar en el seu estat més pur, comprovar les diferents varietats de garoines i pro-

var-les a l’hivern, la seva millor època. Tant els plats tradicionals com els plats més avantguardistes hi són presents a les cartes dels restaurants, un fet que dona l’oportunitat de fer un viatge gastronòmic amb un dels productes més singulars de Catalunya.

Palafrugell t’espera amb especialitats de mar i de muntanya, s’han dissenyat diferents fórmules i propostes per a compartir-ho amb la família, amics o en parella. Aquestes opcions gastronòmiques van combinades amb una àmplia oferta hotelera i cultural per tal de crear un binomi entre el patrimoni de Palafrugell i la seva gastronomia. Pots optar per regalar aquestes experiències i combinar-les com més t’agradi! Entra a la web www.garoinada.cat i descobreix-les, així com els menús i restaurants que hi participen.

Passar-hi unes vacances o un un cap de setmana és una opció turística ideal si es vol descobrir tots els secrets que amaga la gastronomia palafrugellenca i les seves garoines, les quals poden ser cuinades i degustades de mil i una maneres, totes elles sorprenents

El menú Garoinada, que cada edició canvia, aquest any consisteix en un entrant de garoines, un plat principal de “Platillo” o bé un plat alternatiu, i unes postres de grana de capellà. Tot acompanyat d’aigua, vi del Celler Espelt de l’Empordà i cafès.

Per a més informació:

Tel. 972 613 100 ajuntament@palafrugell.cat www.palafrugell.cat

Gaudeix de Puigcerdà i realitza una passejada que no et deixarà indiferent

Plaça de l'Ajuntament

És l’antiga plaça del Consolat, ja que des de sempre ha acollit la Casa de La Vila o el Consolat. L’any 1897 Joan Maragall l’anomena en el seu poema “A muntanya” i a la façana de l’edifici de l’Ajuntament hi trobem una placa del 1961 que el commemora. L’antic edifici gòtic, seu municipal, fou cremat l’any 1938 i reconstruït en gran part segons el projecte de l’arquitecte Josep M. Ros Vila. A la plaça també hi descobrim una escultura dedicada al cavall Hispanobretó.

Plaça Cabrinetty

Coneguda com plaça major des del segle XIII, és una plaça porxada del s. XVI i des del 1910 porta el nom actual, en honor a Josep Cabrinetty, que va ser el cap de la columna de reforç en el Setge Carlí de 1873. Des del 1880 hi va haver una estàtua d’aquest brigadier lliberal, obra de Rossend Nobas, que fou posteriorment destruïda el 1936 i reposada amb variants el 2012. En aquesta plaça hi ha ubicat l’Hotel Europa, en el que Antoni Gaudí hi passà cinc mesos l’any 1911. També s’hi troba l’antiga casa dels Cadell que conserva la creu de Sant Jordi a la façana. Aquesta família protagonitzà històries de bandolers durant els s. XVI i XVII.

Finalment, a la plaça també hi trobem la Casa Descatllar que pertanyia a una de les famílies més antigues de La Cerdanya. Aquesta casa va acollir el Casino de Baix o Cercle Agrícola Mercantil.

Muralles

La primera fortificació documentada és el Castell Montcerdà l’any 1095. Uns anys més tard, al 1177 s’agruparen habitatges al voltant d’aquest Castell i el rei Alfons I en reconeix la comunitat pròpia. A partir d’aleshores, començà la construcció de la muralla que havia de protegir la nova població. El primer perímetre era del s. XII i XIII. El segon perímetre, més ampli, corresponia al s. XIV. El 1880 es demanà l’enderroc de la muralla per permetre el progrés urbanístic de la vila.

Convent de Sant Domènec

Fundat el 1290 a l’empara de Jaume I de Mallorca, va desaparèixer el 1835 per la desamortització. Es composava de l’església, l’edifici conventual, el claustre i el cementiri. L’església d’estil gòtic, es va veure afectada pel

terratrèmol de 1428 i fou reedificada posteriorment. Tornà a utilitzar-se pel culte el 1946 i el claustre, data d’una reforma del 1603. Actualment es conserva un lateral que fou arranjat el 1978. La resta del claustre fou destruït durant l’Ocupació Napoleònica.

Campanar de

Santa Maria

El campanar pertany a l’antiga Església Parroquial de Santa Maria, una construcció gòtica la qual ocupava quasi tota la plaça. Aquesta església es va començar a construir el 1177 i fou enderrocada el 1936. El campanar és l’única construcció en peu que queda avui en dia de l’antiga església de Santa Maria. Té 35 m d’alçada i al seu cim trobem una terrassa amb les millors vistes de la vila i la comarca.

Dilluns a Divendres de 9.30 a 13.00 i de 16.30 a 18.30.

Dissabte de 10.00 a 13.00 i de 16.30 a 19.00.

Diumenge de 10.00 a 13.00.

HORARIS PUJADA CAMPANAR

Casino Ceretà

L’edifici fou construït per la Societat del Casino Ceretà i inaugurat el 1893 segons el projecte de l’arquitecte Calixte Freixa. El 1904 patí un greu incendi i es va tornar a inaugurar el 1906. Va ser confiscat per la CNT-FAI durant la Guerra Civil i utilitzat de comuna anarquista. Durant molt de temps, el Casino tingué un pes social i cultural molt important, ja que era un notable centre de tertúlies, de representacions teatrals i de cinema.

L'Estany

La primera notícia documentada que en tenim data del 1260. L’Estany és alimentat per la séquia del riu Queroli des de l’Edat Mitjana és una reserva d’aigua vital per a la vila de Puigcerdà. S’hi va fer el primer partit d’hoquei gel el 1956. Els populars cignes es van introduir a l’Estany l’any 1928 i partir de les darreries del s. XIX es va dur a terme un nou tipus d’explotació: la recreativa lligada a l’incipient turisme estival. En el seu marc s’hi celebra una festa centenària (presidida per la Vella de l’Estany) que té el seu origen en la “Festa Nocturna a la Veneciana” celebrada pels pioners de l’estiueig a Cerdanya.

Sant Jaume de Ringolisa

Era un antic poble del s. X (any 946) que va pertànyer al Monestir de Cuixà. Hi trobem la Capella de Sant Jaume de Rigolisa, d’estil neogòtic, destruïda pels francesos el 1793 i, posteriorment, restaurada per la família Macià Gelbert, segons projecte de Salvador Viñals. L’actual capella fou inaugurada el dia de Sant Jaume el 1887 i el seu campanar és de 17 m d’alçada.

Museu Cerdà

L’edifici fou construït entre el 1885 i el 1897 com a Convent de les Carmelites Descalces o Convent de Clausura i es va dedicar al Sagrat Cor. Va ser ocupat ocupat per la comunitat de monges fins al 1982 i el 1993 es van iniciar les obres per adaptar-lo com a seu del futur Museu Cerdà. Aquest centre custodia diferents colleccions i, al mateix temps, també acull conferències, concerts i altres esdeveniments per donar suport social i turístic a la vila i a la comarca. Pel que fa als espais d’exposició permanent, n’hi ha un dedicat a la casa i la família cerdana tradicional i “Conventus”.

Mare de Déu de Gràcia

És un petita capella d’estil gòtic que fou consagrada el 1482 a partir del vot d’Antoni Mercader, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà. Fou malmesa pels Francesos el 1793 i durant la Guerra Civil Espanyola quan el temple es va convertir en magatzem de la CNT. Malgrat tot, ha estat reformada diverses vegades.

El Pou de Glaç

És una cambra ubicada just sota la Plaça de l’Ajuntament, sala també anomenada “Ull de Basilisc”. És probablement un dels elements patrimonials més antics i millor conservats de la vila. S’hi pot accedir a través d’un túnel des de la placeta Josep Pla.

@Judith Ruiz

@Toni Lora

Vacances i escapades tot l’any! Tradicions, comerç, esports, gastronomia...

Puigcerdà Petjades

Transpirinenc

Plaça de l'Ajuntament

Plaça Cabrinetty

Les Muralles

Església i Convent de St. Domènec

Campanar de St. Maria

Mare de Déu de Gràcia

Plaça del Call

Casino Ceretà

L’Estany

St. Jaume de Rigolisa

Museu Cerdà

Pont de St. Martí

Sant Marc – Age – VentajolaVilallobent

Puigcerdà Restauració

Extensa oferta de bars i restaurants amb menú i carta per a tots els gustos i paladars més exquisits. Molts dels establiments cuinen amb productes de proximitat, com la Cuina Pirinenca de la Cerdanya, que promociona el territori i el producte local de la comarca. Atreveix-te a gaudir de la cuina de la Cerdanya!

Puigcerdà Natura

Estany de Puigcerdà

Font de Cucuru

Sèquia de Puigcerdà

Camí dels Enamorats

Rigolisa

Estany del Torniquet

Puigcerdà Comerç

Amb més de 250 botigues, la vila disposa d’una extensa oferta comercial en productes i primeres marques. Un ampli horari comercial i àrees d’aparcament gratuïtes faran que anar de shopping a Puigcerdà sigui un autèntic plaer.

Camí de Sant Marc

Camí de Sant Jaume

El Bosquet

Riu Querol

Riu Segre

Puigcerdà Esports

La vila de Puigcerdà disposa de bones instal·lacions per practicar activitats esportives com futbol, handbol, bàsquet, vòlei, tennis, pàdel, hoquei gel, cúrling golf o hípica. A més, gràcies a la seva situació privilegiada, al bell mig de la vall, es poden practicar diverses activitats a l’aire lliure com trekking, fúting, senderisme, excursionisme, nòrdic walking, BTT, ciclisme... La proximitat de la vila amb l’alta muntanya permet la possibilitat de practicar esports d’hivern com l’alpinisme, el barranquisme, vies ferrades o l’escalada entre d’altres.

Puigcerdà Cultura i tradició

Mercats setmanals i trimestrals, fires artesanals, actuacions teatrals i de dansa, música al carrer, concerts, sales d’art, trobades de Gegants... Puigcerdà gaudeix d’una extensa oferta cultural!

Fires i Festes

Festa del Trinxat

Setmana Cultural

Festa Major del Roser

Festa de l’Estany

Festa de la Sagristia

Fira del Cavall i Multisectorial

El trinxat de la Cerdanya, plat estrella de la gastronomia de la comarca

Enamorats de la muntanya, no us perdeu

uils de Cerdanya és una de les poblacions de muntanya més turístiques de la comarca de la Cerdanya. Aquest petit poble té una de les millors vistes del Pirineu i és un gaudi visitar-lo en aquesta època de l’any, en què la neu tenyeix de blanc la vila i els voltants, fins on es pot allargar la vista. El municipi, format pels nuclis de Saneja, Sant Martí d’Aravó, Sant Martí de Cerdanya i Guils, és també reconegut pels amants dels esports de neu, ja que s’hi troben les pistes d’esquí nòrdic “Guils Fontanera”. Les pistes tenen una amplitud d’uns 40 km al bell mig del bosc i són un gran atractiu turístic del poble. A Guils Fontanera hi podem trobar

serveis de lloguer d’esquís, monitors i zona d’estada, a banda de poder practicar-hi esquí de fons i raquetes, pels quals hi ha habilitats 34 km i 12 km respectivament. També disposa d’un bar restaurant, ideal per recuperar forces amb un bon àpat. Al menú hi podreu triar plats típics de la Cerdanya (trinxat, peus de porc amb nap, escudella, guisats, carn a la brasa…), així com de menú infantil i entrepans. Aquest establiment roman obert tot l’any, excepte el mes de vacances. Trobareu més informació al telèfon 872 003 021. Les pistes es troben a cotes d’entre els 1905 i els 2080 metres i es situen a la vessant nord de la solana de Puigcerdà, on sempre hi

abunda la neu i el pi negre, i des de la qual es pot observar una panoràmica de la Cerdanya inigualable que s’extén des del Massís de Carlit fins la Serra del Cadí.

Per la seva bellesa i ambient càlid i proper, Guils compta amb uns 500 habitants que, durant les temporades més turísitques, augmenten exponencialment. És gràcies a aquesta afluència de gent que s’ha potenciat a la vila la restauració de cases antigues i l’edificació d’urbanitzacions com Roc Foradat, Barri de Golf o l’Arboleda.

A banda de ser un indret clau per gaudir al màxim dels esports d’hivern, Guils de Cerdanya és un exponent de

L'Església parroquial de Sant Esteve de Guils està considerada una de les millors joies

arquitectòniques del romànic de la Cerdanya

Guils de Cerdanya és el poble de la Cerdanya que té una de les millors vistes del Pirineu. Des de l’estació Guils Fontanera, que es troba a cotes d’entre els 1905 i els 2080 metres, es pot observar una panoràmica inigualable que s’extén des del Massís de Carlit fins la Serra del Cadí

l’arquitectura romànica al Pirineu. Al poble de Saneja es pot visitar la Parròquia de Sant Vicenç, que data de l’any 1088 i conté un dels models més senzills d’absis del romànic llombard de principis del segle XI. Els murs construïts amb pedres de tota mena sense treballar i que no arriben al metre de gruix donen a la parròquia l’aspecte típic de les primeres construccions del Pirineu. La senzillesa i l’aspecte tosc d’aquest tipus d’edificacions són un símbol no només a les comarques de muntanya del país, sinó arreu del món.

En aquest sentit, també és d’especial interès l’Església parroquial de Sant Esteve, considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya

La part que més destaca de l’Església és, com en la Parròquia de Sant Vicenç, l’absis semicircular, on sobresurt una cornisa exterior decorada amb fris de dents d’engranatge. Una reproducció del Pantocrator i diferents escenes de la vida de Sant Esteve es poden contemplar al frontal de l’altar i l’original romànic al Museu del Prado de Madrid. Del ma teix estil però construït uns segles més tard, entre el XV i el XVI, destaca el pont de Sant Martí d’Aravó termes municipals de Guils i Puigcerdà passa el riu Querol.

La vila de Guils de Cerdanya ha estat des de temps immemorials protagonista de diverses entorn la figura de Pilat. Segons s’explica, Pilat era fill de la ciutat de Guils quan va ser crucificat Jesús. Es diu que vagant per la seva població nadiua, Pilat es precipità a l’estany que es troba al cim de la muntanya de Guils i que des de llavors està veure’n la seva aigua fa mal i no hi neix cap peix

Calendari de festes Majors

11 de novembre: Sant Martí “FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ D’ARAVÓ”

22 de gener: Sant Vicenç “FESTA MAJOR DE SANEJA”

15 de maig: Sant Isidre

“FESTA MAJOR DE GUILS DE CERDANYA”

a més informació:

L’estació d’esquí nòrdic Guils Fontanera és un dels grans atractius turístics del poble. A les pistes es pot practicar també esquí de fons i raquetes

www.guils.cat Pont de Sant Martí Esglèsia de Sant Vicenç de Saneja

un poble entre el regadiu i el secà

ituat al sector meridional del pla de Lleida, es defineix com un poblet agrari el qual la seva situació geogràfica, el permet poder aprofitar-se dels conreus de regadiu i secà. La terra conreada de Montoliu representa més de la meitat de la superfície total del municipi, emplaçat entre els pobles d’Albatàrrec i Sudanell. El seu encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrícola i el seu paisatge de bellesa singular. Et donem unes pinzellades d’aquest poble petit i encantador, per descobrir tota la intensitat de la terra del Segrià.

A 166 metres d’altitud, a migdia del canal d’Urgell i a ponent del de Seròs, trobem aquest municipi, Montoliu

de Lleida. El seu nucli antic es caracteritzat per l’església parroquial de la Nativitat de Maria i el carrer Major que conserva alguns edificis d’origen medieval actualment reformats. Amb poc més de 450 habitants, aquest municipi pot presumir de la seva varietat de conreus, la de regadiu a la zona alluvial fèrtil propera al riu i la de secà, que entre les dues s’hi cultiva els cereals com l’ordi i arbres fruiters com les pereres i l’olivera.

El seu encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrícola i el seu paisatge de bellesa singular

Les plantes que caracteritzen la flora del municipi creixen perfectament adaptades a sobreviure en condicions extremes. Durant la primavera, al secà, es produeix una successió contínua de petites floracions que no duren massa dies però, en els turons, a la vora dels camins, als marges que separen els terrenys i en els camps que descansen aquell any o que han esdevingut erms, s’hi poden veure veritables meravelles. I per això t’animem a que facis una passejada perquè aquest entorn t’atrapi la ment i el cor, com la Ruta que es realitza de la Flor blanca dels perers de Montoliu. Durant la primavera, aquest poble esclata en un

Aquesta primavera

descobreix la Ruta de la Flor blanca dels perers de Montoliu, quan les hortes del poble esclaten en un mar de blancor

mar de blancor a les hortes tradicionals de la vall del Segre. És ideal realitzar una petita excursió pels camins de l’aigua, de la mà de pagesos i veïns que sense cap dilació, us explicaran tot el que hi ha darrere d’aquest paisatge únic. Coneixes els Patamolls de Montoliu? És la zona de bosc de ribera i herbassars humits situada al marge esquerra del riu Segre, a banda i banda del tram final d’un rec de derivació del Canal d’Urgell que acaba al Segre, amb una ocupació de 20 hectàrees de superfície. Et convidem a perdre’t per aquest paisatge màgic ric de fauna i flora locals i exòtics.

Durant l’any, la vila celebra diferents festivitats com La Marxa de Tardor del Baix Set, una activitat de senderisme que combina quatre rutes on s’aprofita per observar la bellesa dels paisatges dels boscos de ribera propers al Segre, antics secans i zones actuals d’horta.

Ara és el moment de practicar el turisme de proximitat, t’animem a passejar per Montoliu de Lleida i descobrir els seus encants

Per a més informació: AJUNTAMENT DE MONTOLIU DE LLEIDA

Telèfon 973 720 280 montoliulleida.ddl.net

Ponent en estat pur

lguaire, al peu d’un escarpament anomenat

Serra del Convent, a 304 metres d’alçada, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb terrenys de regadiu i de secà a parts iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebé d'ocell, les pots observar des del punt més alt del poble, com el mirador del Segrià, el Sagrat Cor. Un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.

La història d'aquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147, que es va dur a terme per Ermengol VI d'Urgell. Des d'aleshores es va anar canviant de propietaris del municipi, segons les disputes que anaren surgint, però amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els béns, fins a dia d'avui que podem gaudir d'elements patrimonials ben singulars i bonics.

Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemàtics que el situen entre un dels municipis més coneguts del Segrià, com l'aeroport d'Alguaire que és d’estil avantguardista amb installacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, Artístic i Històric També L’Ermita del Merli, les restes

del Castell d’Alguaire, l’església parroquial, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de Roques de So Roig, entre altres que li han donat història a Alguaire i el seu propi caràcter.

Entre tots ells podem anomenar el Santuari de Merli, d’estil romànic de transició, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les ges que residien al convent Santjoa nista. L’Ermita destaca, a més, per talla de la Mare de Déu original del segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’església juntament amb les pintures murals del segle XVIII

Alguaire no és un municipi com qualsevol altre. A mig camí entre el secà i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del Segrià i un patrimoni natural, artístic i històric singular

D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i anteriorment castell d’origen àrab i Monestir Santjoanista, mostren la importància de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors.

La natura ha deixat, també, una empremta marcada al municipi, on Alguaire, juntament amb Almenar, comparteixen l'Espai Natural Protegit dels Plans

Alguaire compta amb l'Espai

de la Unilla, una zona de caràcter estepari amb una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora i fauna, sobretot d'algunes espècies d'ocells esteparis. Conté conreus de cerealístics de secà que ocupen gairebé tot el territori i és un dels millors indrets per a l'observació d'aus estepàries del país, sobretot en períodes d'inundacions. S'hi presenten petites extensions de tamarigar i una espècie de flora molt rara a Catalunya com és la Chara connivens. Aquesta zona concentra, al seu interior i als voltants, gran part de la població hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre d'espècies diferents d'aus, essent un espai ornitològic digne de ser estudiat i visitat.

Natural Protegit dels Plans de la Unilla que ofereix una gran varietat d'aus segons l'època de l'any

En definitiva, aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals i animals úniques i de doble valor ecològic: els anys plujosos acull organismes molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que també sigui una àrea molt preuada des del punt de vista ecològic i ornitològic

A més, també tenen el Riu d’Alguaire, el qual és conegut per oferir un espai d’oci i d’interès natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera –Ribagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge d'aquelles dignes de ser fotografiades.

Alguaire organitza diferents festes durant l'any com la Festa de la Mare de Déu del Merli, la Festa Major i la Fira de la Figa. Cal saber que, Alguaire és el poble de la figa per excel·lència i té, fins i tot, una varietat pròpia: la Figa d'Alguaire, que és una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor, i és apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les a la fira que organitzen al setembre

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

AJUNTAMENT

D'ALGUAIRE

Telèfon 973 756 006 www.alguaire.cat

La vila històrica del Segrià

l terme municipal d’Artesa de Lleida es troba al sector llevant de la comarca del Segrià, només a deu quilòmetres de la capital. Situat a la vall del riu Femosa, et convidea a passejar pels seus carrers i descobrir el seu nucli antic, considerat Bé Cultural d’Interès Local.

Conegut com a Vileta, al centre antic encara s’hi conserven les antigues porxades que tancaven la vila closa i els portals fets amb arcades de pedra del segle XII. La Casa Gallart és una de les més representatives de l’època, era la llar de l’antic regidor, Vicenç Gallart, gran terratinent d’Artesa. Molt a prop hi trobem l’església

parroquial de Sant Miquel, una obra neoclàssica del segle XVIII amb una portalada rectangular i columnes adossades i, a pocs metres de distància, el Museu Local Arqueològic, situat al soterrani de l’Ajuntament. Aquí es custodien els objectes trobats de diferents jaciments arqueològics del municipi, com la ceràmica campaniforme i les restes ibèriques i romanes. Encara s’hi pot veure el trull de l’oli i l’espai que ocupava l’enorme tina de vi!

Però si ets un apassionat de la natura, pots practicar l’ornitologia observant les aus estepàries del Mas de Melons, l’espai natural per ex-

cel·lència de ponent, o descobrir les diferents rutes de BTT que hi ha al voltant del municipi. I per als qui vulguin fer un curt però agradable passeig, recomanem sortir del poble pel carrer de Sant Ramon fins a arribar a l'ermita de Sant Ramon Nonat, un petit edifici del segle XVIII en el qual, els habitants d'Artesa de Lleida, van cada 31 d'agost a peregrinació.

No pots marxar d'Artesa de Lleida sense tastar els seus dos plats més típics: la cassola de tros i les orelletes.

Per altra banda, la gastronomia típica del municipi és molt rica, com la cassola de tros, que s’elabora amb ingredients del país com la patata, la llonganissa i la costella de porc. Anualment se celebra el concurs de cassoles l’11 de setembre, un esdeveniment que els artesencs i artesenques gaudeixen molt. I durant la Festa Major, el plat típic són les orelletes, un dolç cruixent a base d’ous i farina amb un toc d’anís, que has de provar obligatòriament durant la teva visita, ja que les trobaràs a qualsevol pastisseria de la zona. Així doncs, anima’t a passejar per Artesa de Lleida i descobrir tot el que té per oferir-te

El Museu Arqueològic ofereix una exposició permanent d’objectes prehistòrics procedents de jaciments de les valls dels rius Femosa i Set, des del paleolític inferior fins a la romanització del territori.

Per a més informació:

AJUNTAMENT D'ARTESA DE LLEIDA

Telèfon 973 167 315 ajuntament@artesadelleida.cat www.artesalleida.ddl.net

ns endinsem al terme de Puigverd de Lleida, a la vall del riu la Femosa, que ofereix un paisatge d'altiplans de secà típics de la Plana de Lleida combinats amb els bancals de regadiu. El poble format per un únic centre urbà i diverses urbanitzacions, destaca per les seves diferents edificacions que donen personalitat a aquest indret del Segrià. L’església parroquial de Sant Pere de la Plaça Major és una obra del segle XVIII, de façana austera i un esvelt campanar vuitavat que dona forma a la silueta de la vila. Un altre element estimat pel poble i molt interessant és Cal Pons o Cal Gregori, la casa pairal de la padrina de  Màrius Torres, bellament retratada per l'escriptor al text "Cal Gregori de Puigvert".

Històricament la presència humana de Puigverd és molt més antiga que l'època medieval, tal i com ens reme-

ten les seves restes arqueològiques documentades al terme i a la Vall de la Femosa. Des de l’època prehistòrica fins a la dominació romana, hom ha documentat diversos jaciments en aquest terme, com el de la Serreta i Secots (tallers de sílex) corresponents al paleolític mitjà i els del Secanet, Serra de Puigverd I i II, procedents de l’edat de Bronze.

Puigverd de Lleida ofereix una ruta de 12,3 quilòmetres per donar a conèixer el patrimoni històric, cultural i natural del municipi. Anima’t a fer-la i descobreix la millor panoràmica de la plana de Lleida

És molt interessant descobrir el passat i present d’aquest poble, per això s’ha creat una ruta pel terme amb la intenció de divulgar el seu patrimoni històric i natural, un trajecte encisador dels elements patrimonials més destacats tant a nivell històric com paisatgístic i medi ambiental, unint els secans del turó de la Pena fins al mirador de la Serra. El final del trajecte permet gaudir d’una vista panoràmica de la Vall de la Femosa inigualable, des de les Borges Blanques fins a la Seu Vella de Lleida i que per arribar-hi, s’ha de creuar bancals d'oliveres, ametllers, pinedes i les planes de cereals de Matxarri, puntejades per grups de roques. El turó de la Pena és un antic campament militar durant els anys 40 i 50 del segle XX. A la base del  turó hi ha el dipòsit d'aigua construït per Francesc Macià, antic President de la Generalitat.

El barri de l’Estació fou originat per l’estació del ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, que s’edificà el 1866. L'arribada del tren i la construcció de l'estació a mitjans del segle XIX va ser un agent més a la revolució econòmica que duien les aigües del Canal d'Urgell.  L'estació va ser un gran centre del comerç agrari, on els pagesos i comerciants dels pobles veïns hi duien els seus productes. El punt més àlgid va tenir lloc durant l'expansió del conreu de la remolatxa, la qual servia per fer sucre a la Sucrera de Menàrguens. Avui en dia, Puigverd de Lleida és la seu d'una important empresa de construcció i reparació de material ferroviari que treballa a nivell nacional i internacional.

La vida cultural i esportiva del poble està dinamitzada per les diverses associacions i entitats, a més a més del programa municipal d'activats i festes. Entre els vilatans i vilatanes se celebren festivitats com la diada de Sant Jordi, on sempre fan una processó de sardanes i venda de llibres, o la Festa de les Cassoles al maig, una trobada amb més de 40 anys d’història. També la festa major al juliol i el Correllengua, una festivitat amb activitats culturals de tradició catalana i de defensa a la llengua. Puigverd de Lleida t’espera perquè gaudeixis del poble, de la seva gent i dels seus racons que amaguen història

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE PUIGVERD DE LLEIDA

Telèfon 973 167 011

www.puigverdlleida.cat

Un poble capdavanter i integrador

l poble de Rosselló s’enclava a 252 metres damunt del nivell del mar i el seu terme ocupa un total de 9,900 km2. Situat al nord de la comarca del Segrià, a 10 km de la capital, limita al nord amb Vilanova del Segrià, al sud amb Torrefarrera, a l’est amb Benavent de Segrià i a l’oest amb Malpartit. La climatologia del poble és mediterrània interior i es caracteritza, com altres pobles que es troben en aquest indret.

La història de Rosselló es remunta al neolític, tal i com demostren unes fosses excavades en una roca propera

al poble, i en temps dels ibers, quan un assentament s’hi instal·là. D’aquest període destaca la necròpolis i diverses troballes arqueològiques. El lloc on s’hi assentaren fou anomenat Caniz, Canissia i finalment Al-Kanis, i la documentació escrita explica que hi hagué una església paleocristiana dedicada a Sant Antolí, la construcció de la qual data dels segles IV i V. Prop d’Al-Kanis un altre turó conegut com “La Tossa” és testimoni de la cultura romana al poble durant els segles III i IV i s’hi han trobat restes de mosaics, carreus, ceràmiques i altres peces ar-

quitectòniques ornamentals. En plena reconquesta, la localitat fou conquerida pel Compte Ramon Berenguer IV i donada al cavaller Guillem de Roussillon, del qual prengué el nom la vila. Des dels seus inicis Rosselló no ha fet més que créixer econòmicament i demogràficament. Durant el primer quart del segle XVIII hi vivien tan sols 30 habitants, i avui dia, uns 3.100 Conseqüència d’aquest augment és el creixement industrial i agrícola a la vila, que ha fet de Rosselló un dels pobles capdavanters de la comarca i un dels que gaudeix d’un nivell econòmic regular i equilibrat entre tots els seus vilatans. El fet que no existeixin classes socials massa diferenciades ha fet que Rosselló sigui una societat amable i amb capacitat d’integració. Econòmicament el poble també ha evolucionat. Des del conreu de farratges, cereals, raïm, olives i hortalisses fins avui dia, on la majoria de producció agrícola es dedica a la fruita (un 75% del terme és de regadiu), la vila ha anat creixent en nombre de producció. Fou a Rosselló on s’instal·là la primera plantació de pomeres el 1952. Pel que fa a la indústria, la vila començà tenint 12 molins fariners i dos de drapers que aprofi-

taven els corrents d’aigua del Canal de Pinyana i la Sèquia del Cap al llarg del s. XIII. La gran expansió industrial del segle XIX va fer que apareguessin el Molí d’Oli Botta el 1864, el Molí d’Oli Clúa el 1871, el Molí Martí el 1875 i el Molí Jové el 1883. Actualment el poble compta amb la moderna factoria paperera Alier S.A., que té gran incidència social i econòmica a la població, entre altres indústries de caràcter tèxtil i agroalimentari.

El teixit associatiu, ciutadà i cultural al poble ha estat des de sempre molt actiu i ben avingut. L’associacionisme al poble començà a crèixer a principis del segle XX, quan nasqué el Sindicat Agrícola, Cooperativa i Caixa Rural de Rosselló, la Unión Rossellonense, el Cafè Unió, Cooperatiu i la Junta Gestora del Canalet. Més tard, a meitats de segle, l’any 1947, es formà la Cooperativa del Campo Rossellonense, que disposa avui dia d’una extensa àrea coberta i un gran volum de càmares de fred. L’any 1968 es creà l’Esbart Rossellonès, entitat de gran incidència en la vida cívica local que encara està en actiu i que va ser l’impulsora del Casal Rossellonès i l’emissora local Ràdio Rosselló l’any 1982. A banda de l’Esbart una dotzena d’associacions culturals, lúdiques i d’altres àmbits com l’Agrupació de teatre o el Grup Sardanista promouen la cultura i les tradicions fora i dins del poble. Visitar aquesta vila que combina tradició i modernitat en aquesta època de l’any és un gaudi i un plaer. Al nucli antic del poble es pot contemplar l’església de Sant Pere, del segle XVIII i recentment reformada, i l’Ajuntament, de construcció moderna i àmplies instal·lacions. L’edifici també compta amb una part destinada a la Llar de Jubilats Sant Antolí de disseny avantguardista

Des

L’associacionisme ciutadà de Rosselló és dels més actius de la zona i es dedica a promoure les tradicions i la cultura dins i fora del poble

de que es va formar, el poble ha crescut demogràficament i econòmicament i va ser el primer en tenir una plantació de pomeres, l’any 1952

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació: Telèfon 973 730 001 ajuntament@rossello.cat www.rossello.cat

AJUNTAMENT DE ROSSELLÓ

HOTEL HOSTAL VALL D’ÀNEU compta amb una ubicació fantàstica per passar uns dies de desconnexió en un ambient reconfortant i tranquil enmig de la natura. Es troba en un d’aquells llocs de somni, entre prats i muntanyes verdes, rierols amb l’aigua fresquíssima i una aire que congela però que desperta a qualsevol. Carrers singulars amb les seves cases de pedra i pissarra tan peculiars dels pirineus. Una zona que té com a particular la seva natura, fauna i flora. Tots aquests elements fan que estar allí sigui extraordinàriament fantàstic.

Per aquests motius el primer propietari de l’HotelHostal Vall d’Àneu tenia clar que Esterri d’Àneu era el millor lloc per implantar un edifici. Aquesta població està al centre de la Vall d’Àneu, un poblet situat al Pallars Sobirà.

La propietària actual amb molt d’esforç, sacrifici i amb l’ajuda de la seva família, va tornar a obrir el local. La il·lusió per tirar endavant aquest projecte és tan gran que cada dia lluita per seguir millorant i innovant els serveis per tal de cobrir les necessitats dels clients. Les seves prioritats i preocupacions recauen en fer que els seus hostes estiguin tan còmodes com a casa seva.

Es tracta d’un establiment d’estil tradicional, muntanyenc amb unes habitacions càlides, coquetes i amb il·luminació natural que enamora. Els apartaments compten amb el mobiliari necessari per complir amb les comoditats bàsiques per als clients, així com també l’hotel té diferents espais destinats per guardar esquís entre altres.

Un espai ideal per a famílies amb nens, grups d’amics o parelles, ja que compta amb zones de descans i jocs infantils comunes. Espais pensats especialment per al teu benestar i perquè visquis plenament la vida de muntanya.

Tanmateix té un restaurant d’estil casolà, on s’hi prepara receptes tradicionals amb productes de mercat. La cuina de l’hostal és senzilla però molt marcada per la gastronomia pirinenca. Els menús són complets i pensats per a tots els paladars.

Hotel - Hostal Vall d’Àneu accepta la teva mascota, només cal que els avisis amb antelació perquè puguin preparar la seva arribada de la millor manera possi-

ble. Gràcies a la seva privilegiada situació, Esterri d’Àneu és un punt de sortida de nombroses excursions per la natura del voltant i activitats de tot tipus, on l’esquí pren el protagonisme.

Us esperen perquè ompliu la vostra vida d’experiències i gaudiu de totes les oportunitats que presenta l’alta muntanya allotjats en un establiment que us rebran de la millor manera possible

+ informació:

a ciutat combina atractius patrimonials com el passeig per les muralles o la visita a l’església gòtica de Santa Maria, i naturals, com els secans de Mormur o el recorregut cap a l’antic monestir de Santa Maria de les Franqueses pel camí de la Bultra. A més, la ciutat compta amb diferents equipaments com el Museu de la Noguera i el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre per entendre el passat de Balaguer. Prepareu-vos per gaudir d’una experiència autèntica i diferent.

L’Oficina de Turisme ofereix diferents rutes per descobrir la ciutat. Una d’elles és la ruta literària que descobreix als visitants la ciutat a través dels ulls d’autors com Teresa Pàmies, Josep Vallverdú o Francesc Puigpelat. Si viatgeu amb els petits de la casa podeu visitar la ciutat amb les activitats “Ens fem una selfie” i “Els tresors perduts”. Amb aquestes rutes, els intrèpids exploradors que ens visitin podran gaudir d’experiències difícilment repetibles: des de trobar partícules d’or al riu Segre en un entorn incomparable, fins a reproduir la

vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les muralles a nou metres d’alçada o tastar productes típics de a casa nostra com els panadons d’espinacs o la coca de samfaina.

Al capdamunt, l’església gòtica de Santa Maria domina la ciutat. Durant molts anys ha estat escenari de nombroses històries que formen part del passat de Balaguer. Va ser construïda per voluntat del comte Jaume I i impulsada per la seva esposa Cecília de Comenge. Al llarg de la seva història l’església ha patit diferents vicissituds que l’han desproveït de bona part de la seva ornamentació. La nuesa del temple sorprèn als visitants i els permet observar la sobrietat i majestuositat de la seva arquitectura i la bellesa del conjunt de vitralls contemporanis que converteixen la llum en protagonista de l’espai.

Al seu costat, separat pel barranc del Torrent, hi ha l’altre gran temple de Balaguer, la Basílica del Sant Crist. A l’interior hi reposa la imatge que, segons la llegenda, va arribar des del pròxim orient remuntant el Segre al segle XIV.

L’abadessa del convent de Clarisses la va treure del riu per venerar-la a l’església del costat monestir, avui, la Basílica del Sant Crist. Recentment s’ha recuperat i restaurat l’antiga façana romànica de l’església, la que es va construir sobre les restes de l’antiga mesquita major de la ciutat. Entre les dues esglésies, la de Santa Maria i la del Sant Crist, hi trobem les restes de l’antic castell de la ciutat, que abans de l’arribada dels cristians era el palau musulmà de la Suda. Amb la conquesta de Balaguer l’any 1105, els comtes d’Urgell el van convertir en la seva residència principal i van esmerçar esforços i diners per convertir-lo en un dels millors palaus de la Corona. Abans de la seva arribada la magnificència de l’edifici ja era important, però el Casal d’Urgell va convertir-lo en l’anomenat Castell Formós.

Es van encomanar ceràmiques als artesans moriscos de Manises (València) per embellir les diferents estances amb rajoles, alicatats i gerres que recordaven l’esplendor àrab de la ciutat, i sabem que el comte Pere II hi tenia una impressionant biblioteca que va ser desmantellada el 1413 després del setge de Balaguer efectuat per les tropes de Ferran d’Antequera. L’espai ha estrenat una nova museïtzació que permet conèixer i entendre millor les diferents estructures de les restes conservades. Darrere del Sant Crist s’hi localitza el jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, els orígens de Balaguer. Els materials que han aparegut en les diferents excavacions es poden veure al Museu de la Noguera. Aquí el visitant podrà conèixer com vivien els habitants d’al-Andalús, quina vaixella utilitzaven, com eren les seves cases o com s’enterraven els morts en aquella època.

L’exposició permanent “Hisn Balaguí-Balaguer: de la madina a la ciutat” explica els orígens musulmans de Balaguer i aporta al visitant una nova visió de la conquesta cristiana, la de les persones que vivien en una ciutat musulmana de frontera.

A l’altre costat del riu, ubicat en un antic molí fariner, hi ha el Centre d’Interpreta-

ció de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya on els visitants descobriran la història dels buscadors d’or del Segre. Les aigües d’aquest riu aurífer van ser explotades, des de temps andalusins, per extreure’n l’or de les arenes i graves. El Centre ha recuperat aquesta antiga activitat i permet que el visitant s’emporti unes quantes palletes d’or a casa seva!

Juntament amb tots els seus atractius turístics, Balaguer és també un nus de comunicacions. Ofereix nombrosos serveis d’allotjament i restauració i, per la seva situació, permet desplaçar-se ràpidament a diversos punts de la comarca. La situació estratègica de Balaguer ajuda a gaudir de tot el territori: anar a veure els estels al Parc Astronòmic del Montsec –un dels millors cels del món-, gaudir del turisme actiu amb activitats com l’escalada, el parapent, el barranquisme i el senderisme, o descobrir els castells, les esglésies i tot el patrimoni de la Noguera

Balaguer compta amb molts atractius, no perdis l’oportunitat de passejar a l’ombra dels porxos medievals, visitar l’església de Santa Maria i contemplar les magnífiques vistes de la ciutat des de les muralles gòtiques

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

PAERIA DE BALAGUER

Telèfon 973 445 194

www.balaguer.cat

NEU! FESTIVAL

Del 26 de novembre al 30 de gener a Girona (Gironès)

EL PESSEBRE DEL MONESTIR DE PEDRALBES

De l’11 de desembre al 2 de febrer a Barcelona (Barcelonès)

26è CIRC D’HIVERN DE L’ATENEU POPULAR 9 BARRIS

Del 18 de desembre al 24 de gener a Barcelona (Barcelonès)

53è FESTIVAL DE JAZZ DE BARCELONA

Del 9 de gener al 10 de març a diversos espais de Barcelona (Barcelonès)

MOSTRA ARTÍSTICAS DE PENYAFORT

Del 13 de gener al 4 de febrer a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

LA GAROINADA

Del 14 de gener al 27 de de març a Palafrugell (Baix Empordà)

FESTES DE SANT ANTONI

Del 14 al 17 de gener a Ascó (Ribera d’Ebre)

FIRA DE L’OLI DE LES GARRIGUES

El 21, 22 i 23 de gener a Les Borges Blanques (Garrigues)

456a FIRA DE SANT VICENÇ – EL FOC EL NOSTRE ORIGEN

El 21, 22 i 23 de gener a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

FESTA MAJOR D’HIVERN SANT VICENÇ

Del 22 al 29 de gener a Tossa de Mar (Selva)

FREERIDE WORLD TOUR 2022

Del 22 al 28 de gener a Baqueira Beret (Val d’Aran)

TÀRREGA SONA 2022

Del 22 de gener al 8 d’abril a Tàrrega (Urgell)

5a CREMA DE TORRONS

El 23 de gener a Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA

El 23 de gener a Valls (Alt Camp)

17è TROFEU FLOQUET DE NEU

El 29 de gener a Espot (Pallars Sobirà)

VISITA A LES COVES MERAVELLES

El 29 i 20 de gener a Benifallet (Baix Ebre)

6a CURSA DE SANT BLAI

El 30 de gener al Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell)

TROBADA CASTELLERA DELS PAÏSOS CATALANS

El 30 de gener a Valls (Alt Camp)

JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL XATÓ

Del 4 al 13 de febrer a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

SORTIDES AMB RAQUETES

El 5 de febrer a La Vall Fosca (Pallars Jussà) EMBOIRATS

El 6 de febrer a Balaguer (Noguera)

MARXA CASTELLS DEL BAIX GAIÀ

El 6 de febrer a Altafulla (Tarragonès)

RUTA PEL POBLE MEDIEVAL DE TORRE-RAMONA

El 13 de febrer a Subirats (Alt Penedès)

FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC ELEFANT D’OR

Del 17 al 22 de febrer a Girona (Gironès)

FESTA DEL BRUT I LA BRUTA

El 19 i 20 de febrer a Torà (Segarra)

JORNADA GASTRONÒMICA DE L’OLI I LA TÒFONA

El 20 de febrer a Bellaguarda (Garrigues)

DIA DE CARNESTOLTES

El 26 de febrer a tota Catalunya

FRUITURISME AITONA EN FLOR

Del 26 de febrer al 19 de març a Aitona (Segrià)

Els esdeveniments publicats en aquesta pàgina es poden veure alterats per la situació sanitària causada per la Covid-19. De totes maneres, si voleu que apareguin les vostres propostes de manera gratuïta cada mes, només cal que contacteu amb nosaltres mitjançant els telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222, a través del portal web www.turismeacatalunya.cat/comparteix-el-teu-esdeveniment o el correu turisme@magazinepublicacions.com

LA FUSTERIA DEL CASAT

el Pallars Jussà

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida )

Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

CIRCUIT 55-84 la Noguera

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Polígon 505, parcela 58 25139 MENÀRGUENS ( Lleida )

Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.

C / Únic s/n

25526 CARDET ( Lleida )

Reserves: 629 792 476

CASA MACIÀ

el Pallars Jussà

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

C / Únic s/n

25594 RONÍ ( Lleida )

Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

EL MOLÍ DE LA LLAVINA Osona

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )

Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

CAL GABARRA el Berguedà

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant. Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)

Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

MAS EL GÜELL Osona

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular.

Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona )

Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

CASA FARRÉ

l'Alta Ribagorça

visitem MUSEUS

Vine a gaudir del món dels viatges en tren al Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú. En les seves històriques edificacions i diferents espais, podreu viure experiències úniques en família i descobrir una valuosa col·lecció de 25 locomotores de vapor i d’altres vehícles històrics. Benvinguts a “La Casa dels Trens”!

La Farinera és una fàbrica de farines que conserva tota la maquinària, datada de final del segle XIX i inicis del XX. Endinseu-vos en el recorregut que us portarà d’un pis a l’altre, tot seguint el complex viatge del gra de blat. Us proposen moltes activitats, tallers i visites guiades!

Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador · 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.paucasals.org

info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat

Pl. Eduard Maristany s/n 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ ( Barcelona ) Tel. 938 158 491 www.museudelferrocarril.org

C/ Sant Francesc, 5-7 17486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES ( Girona ) Tel. 972 250 512 www.ecomuseu-farinera.org

C/ Major, 43-47 · 17700 La Jonquera Tel. 972 556 533 info@museuexili.cat www.museuexili.cat

info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES

C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS

C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530 ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS

C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

EMPURIA BRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802

FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

LLANÇÀ

C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES

Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

ALT

PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88

SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT

URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

Oficines de Turisme

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA

Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT

Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 402

EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22 Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

CALAF

Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA

Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA

C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I

VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP

CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

PRADES

C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

REUS

Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre )

Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24

Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA

Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA

C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL

Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa

Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n

Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA

Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1

Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES

Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE

Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT

Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 Tel. 972 300 228

PALAMÓS

Pg. del Mar, s/n Tel. 972 600 550

PALS

C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARÓ

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ

C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÒSOL

Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665

ALP

C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

LLÍVIA

C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES

Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES

Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

Oficines de Turisme

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges

Blanques · Tel. 973 142 658

ARBECA

C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

LA GRANADELLA

Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA

Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ

C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT

C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA

A GIRONA

Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16

ALELLA

C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta

Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÈNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

VIC

Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91

SEVA

C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR

Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Areà de Lleure del Pont, s/n Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Esglèsia, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA

C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA

Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES

C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

Oficines de Turisme

BLANES

Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC

C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODÓN

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES

Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351 TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona

Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILASECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU

Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA

C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA

Av. Catalunya · Tel. 977420 910 URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BÒSSOST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES

Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ

Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA

C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71