GRAELLA 11: MECANISMES REGULADORS D’ADAPTACIÓ

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 76 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Volem destacar tres aspectes dels moments pedagògics que són especialment rellevants quan ens trobem amb alumnat amb NEETPC:

A. El creixement personal i la identitat; la noció de seguretat; les tensions i contradiccions.

El creixement personal i la identitat:

Les identitats dels nens i joves es van formant i construint a partir dels projectes que volen realitzar, de les seves expectatives i fantasies, d’allò que expliquen, de les històries sobre les seves experiències, de la imatge i percepcions que tenen d’ells mateixos en relació als altres i a la pròpia experiència.

Les identitats són de naturalesa canviant i prenen diverses formes, els alumnes no son els mateixos i no es comporten de la mateixa manera, a casa que a l’escola, de nen que d’adolescent,... tot i així mantenen una uniformitat permanent en el centre del seu ésser i aquesta uniformitat dona continuïtat a la manera de ser.

El creixement personal és una possibilitat humana que perdura durant tota la vida. Un adult, nen/nena o jove, pot donar nova forma o direcció al seu ser, a la seva identitat a qualsevol edat. Tanmateix per un nen o jove l’autoconeixement no és tant un procés introspectiu com un procés de transformació. L’alumnat aprèn a saber qui és “realment” quan es converteix en el que realment és. Per tant necessiten posar-se a prova i fer quelcom per comprovar si se’n surten o no. Madurar és en molts sentits un procés actiu de desitjar, preferir, triar, o tendir cap a unes coses en lloc que a d’altres.

El professorat és cada cop més conscient de que allò que l’alumnat porta a l’escola en quant a coneixements, afectes, interessos, habilitats i interpretacions ha de connectar amb el que ha d’aprendre l’escola. Al contrari que els adults els nens encara no han desenvolupat per complet la complexa xarxa de relacions amb el món, encara no està completament determinat quines interpretacions, hàbits, punts de vista, toleràncies, intoleràncies, perspectives, caràcter, sentiments elaborarà ...es tornarà un/una jove sensible o dur, flexible o rígid, altruista o egocèntric, sa o trastornat, equilibrat o neuròtic? A vegades pels nostres prejudicis afirmem abans d’hora i “etiquetem” de manera negativa a alguns alumnes i com dèiem, s’acaba complint l’efecte Pigmalió.

Naturalment el professorat o l’assessor psicopedagògic s’ha de preguntar: Què significaré jo en la vida d’aquest nen-nena o adolescent?.

Cal recordar com la direcció de la influència de professors i pares en la línia definida per Vygotsky es genera en la zona de desenvolupament propera, ajudar a fer al nen allò que no pot fer sol, posant les condicions per a què posteriorment ho pugui fer sol. Convé destacar que situar-nos en aquesta línia ens ajuda a entendre la significació tant rellevant que pot adquirir la nostra influència, segons la nostra actitud, el clima que es generi, les propostes d’activitats, les relacions i els suports que s’ofereixin al nens i adolescents.

El que implica deixar constància de que no hi ha intervencions neutres, totes les actuacions u omissions educatives influeixen en una direcció o un altre en el desenvolupament de l’alumnat.

Per altre costat en l’àmbit familiar, un clima interior emocional de intimitat afavoreix els interessos socials, la curiositat i la independència del noi o noia. A l’experimentar el benefici de la intimitat i la estimació poden buscar i afirmar la seva pròpia identitat en