6 minute read

GRAELLA 63: RELACIONS D’OBJECTIUS ESTRATÈGICS I OBJECTIUS EDUCATIUS -2 .............. ELLA 64: RELACIONS D’OBJECTIUS ESTRATÈGICS I OBJECTIUS EDUCATIUS-3 GRAELLA 65: RELACIONS D’OBJECTIUS ESTRATÈGICS OBJECTIUS EDUCATIUS-4............... ELLA 66: PERFILS DE PERSONALITAT AMB DIFICULTATS PER GAUDIR D’EXPERIÈNCIES –

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

• Conèixer els eixos que marquen el punt de trobada per la reflexió i el treball comú que han d’estar definits pels continguts del saber psicopedagògic /educatiu i no tant en els propis professionals/subjectivitats que amb freqüència són motiu de conflicte.

Advertisement

• Trencar la dualitat, en algunes ocasions caldrà, comptar amb recursos externs que permetin la reflexió. L’EAP pot ser el referent pels centres ja que els hi pot aportar una visió externa i alhora propera que els permeti analitzar l’objecte educatiu, l’atenció a l’alumnat amb NEEATPC.

• Vetllar per la coherència entre la teoria i pràctica psicopedagògica de les actuacions, que aquestes tinguin a veure amb el que el professional en pensa.

• Acompanyar en les dificultats als centres i les famílies de l’alumnat amb

NEEATPC evitant la consolidació de visions catastrofistes de no és pot fer res tot i tenint clars els pròpies límits professionals i de la institució.

• Vetllar per l’ús adequat de la informació familiar i personal de l’alumnat, evitant els comentaris fora de context o els prejudicis.

Els vincles educatiu i d’assessorament psicopedagògic

Tal com hem recollit en l’apartat d’orientació als centres educatius, tant en el procés d’ensenyament com en el d’assessorament psicopedagògic amb l’alumnat amb NEEATPC i les seves famílies els professionals estan en contacte amb el patiment emocional, les mancances i limitacions, pressions de les famílies i de les institucions educatives, en aquestes situacions professionals quotidianes es posen marxa un conjunt d’expectatives i temors que modulen els processos esmentats i afecten alhora a l’alumnat, professorat i els assessors, i que són font d’atenció per les tensions que sovint generen.

Tal com hem dit, conèixer les pròpies emocions i sentiments en les situacions d’assessorament psicopedagògic esdevé una necessitats per tal de poder donar suport al professorat i a les famílies.

Recollim algunes de les tensions que sorgeixen en el treball d’assessorament

psicopedagògic amb alumnat amb NEEATPC , les seves famílies i els centres , que cal tenir presents:

Derivades del malestar de l’alumnat amb NEEATPC L’assessor psicopedagògic entoma i acull el malestar d’alumnat es pot situar en la ZDP fa que és generi un apropament empàtic i sovint que aquest faci de suport emocional complementari.

En la relació EAP-alumne es posa en marxa una relació de vinculació emocional d’aferrament (d’apego) l’assessor pot passar a ser un professional de referència, algú proper que li genera confiança, el fet de perdre’l li produeix enuig, ràbia, desencís, sentir-se novament abandonat.

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 331 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 332 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

També es pot establir una relació de “complementarietat negativa”133 amb dificultats per gestionar l’hostilitat, el negativisme i les conductes disruptives i provocadores de l’alumne, fan que l’assessor (igualment el professorat) respongui amb rebuig, o actitud culpabilitzadora.

Derivades del malestar del professorat en la situació educativa amb

l’alumnat amb NEEATPC:

L’assessor psicopedagògic entoma i acull el malestar d’alumnat, professorat, famílies i institució educativa, el fet de situar-se en la ZDP fa que és generi un apropament empàtic.

Es produeixen discrepàncies entre els objectius dels centres i dels assessors quan per exemple el centre necessita sentir propostes que l’alliberin de la tensió emocional que li produeix l’alumne i la família i l’assessor proposa actuacions o intervencions que, almenys a curt termini no l’alliberen de la pressió del comportament disruptiu de l’alumne.

Tensions derivades dels patrons de relació, veure les descrites en l’apartat de propostes adreçades als centres, Graella núm. 50.

Derivades del malestar de la institució educativa:

Sovint a l’equip de professionals se’ls demana un ventall de tasques que poden entendre’s en nom de les bones pràctiques però que augmenta els nivell d’exigència interna –d’autoexigència i externa, aspectes que generen noves expectatives i temors sobre les seves capacitats personals i professionals.

Derivades del malestar del contacte amb les dificultats familiars

Tensions derivades entre les discrepàncies dels objectius dels assessors quan per exemple la família no pot entendre ni afrontar les dificultats del fill/filla i necessita sentir propostes que l’alliberin de la tensió emocional que li produeix veure les dificultats i no poder elaborar-les i reconèixer-les, situant el problema a fora i “culpabilitzant” al centre l’assessor-a o els companys.

Derivades de pressió de la comunitat educativa en moments de crisi de l’alumnat i del deteriorament de la convivència en el centre.

Treballem en equips que posen en marxa i gestionen actuacions per atendre a alumnat amb dificultats. Les condicions del treball sovint fan que entomem més actuacions de les que podem, les característiques de la funcions d’assessorament fan que sovint ens sentim sols en els centres i amb poc suport de l’equip, aquestes situacions fan difícil pensar en com podem millorar la nostra feina, però pensar es precisament el que hem de poder fer per a poder desenvolupar millor la nostra tasca.

Derivades de les expectatives i dels temors professionals (descrites a la graella núm. 52 d’aquest treball).

133 (Henry i Strupp, 1991) citats per Castillo, J. A i Cabre, V en l’article “ Les tensions inherents a l’exercici professional”

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 333 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

8.4 Eines d’avaluació psicopedagògica

8.4.1 Graella d’observació i recollida d’informació

GRAELLA D’OBSERVACIÓ PSICOPEDAGÒGICA PER A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES ASSOCIADES A TRASTORNS DE LA PERSONALITAT I LA CONDUCTA

Alumnat al que fem referència: Alumnat amb alteracions de conducta que pels diferents graus d’agressivitat i violència, o per inhibicions del comportament, o pel seu malestar emocional, tenen dificultats importants per adaptar-se, participar i aprofitar les activitats educatives ordinàries.

Considerem els trastorns psicològics i/o educatius com el producte de l’evolució d’un procés de vida d’un alumne amb les seves característiques genètiques i biològiques que inclouen competències o capacitats i vulnerabilitat o feblesa en uns contextos i entorns concrets:

Els factors de risc o vulnerabilitats són les condicions personals, sociofamiliars i educatives que comporten risc de desenvolupar trastorns de conducta i/o de la personalitat. Els factors protectors són els aspectes personals i de l’entorn que promouen el desenvolupament harmònic i són bàsics per desenvolupar estratègies efectives de protecció, prevenció i resiliència. Els elements d’acció educativa o terapèutica són aquells que desenvolupen les competències, els aspectes més sans i positius de manera que esdevenen factors protectors pels alumnes. Aquest qüestionari es presenta com una eina d’observació i recollida d’informació per tal de facilitar l’avaluació psicopedagògica i orientació de l’alumnat amb necessitats educatives especifiques que presenten dificultats de conducta i aprenentatge NEEATPC. No és un qüestionari per avaluar els perfils de personalitat, ni un test de diagnòstic, per tant no hi ha uns resultats tipificats. Les informacions dels diferents àmbits és recolliran en diferents moments i al llarg del procés d’avaluació psicopedagògica, es recomana marcar de diferent color les diverses observacions. (Per poder-les relacionar amb les actuacions educatives, psicopedagògiques, o d’altres realitzades i/o als esdeveniments vitals de l’alumnat). Trobareu marcats amb un asterisc vermell els ítem que segons aquest estudi hi són presents amb freqüència significativa (40%) com un factor de risc o com actuacions molt poc o poc efectives, en l’alumnat amb NEEATPC.

Trobareu marcats amb un asterisc verd els ítem que segons aquest estudi hi són present amb freqüència significativa (40%) com un factor protector o com actuacions molt o bastant efectives, en l’alumnat al que ens referim.

Els ítems que la seva significativitat, segons la nostra recerca, supera el 60% de presencia en l’alumnat al que es refereix aquest estudi, estan destacats amb ombrejat sota fons vermell segons correspongui a factor de risc o com actuacions poc efectives o amb fons verd en els factors protectors o en les actuacions considerades molt o bastant efectives.

This article is from: