2 Eines per la intervenció psicopedagògica

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 313 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

se quan sigui possible però estar disponible quan les situacions es tornin problemàtiques). Com en la metàfora de la bastida de Bruner i dels mecanismes d’influència educativa. J. Onrubia ). No les hem de confondre amb el laissez faire. La bona comunicació manté un nivell d’intimitat sense sufocar la necessitat de nens i /o adolescents del seu espai personal que els hi permet desenvolupar una vida interior. Una relació comunicativa equilibrada potencia una major oportunitat per al coneixement d’un mateix, mentre que la satisfacció de proximitat i intimitat fomenta la sensibilitat. Per entendre i poder preservar l’espai del nen-nena és important conèixer el tipus de comunicació familiar tant de l’excés com de la falta.

La forma de comunicar-se a casa pot afectar a la preparació del nen per compartir els seus pensaments i sentiments i la seva disposició a arriscar-se a l’escola.

Protegir el que és vulnerable: és la vulnerabilitat del nen i l’adolescent el que fa que l’adult pugui mostrar-se de manera considerada i que se senti responsable d’ells. La vulnerabilitat del professor es produeix quan sent poca empatia a la vulnerabilitat del nen. Segons Manen “L’adult que abusa del seu poder contra un nen pateix una derrota moral.”

Evitar el dolor: les experiències discontinues són les que deixen ferides profundes i dolor en la història personal de un subjecte, Els records perjudicials només s’obliden en aparença, no s’obliden fins que no s’han afrontat, sinó que es tornen discontinus i es manifesten en forma de pors, dependències, obsessions i distorsions que apareixen en el camí de les relacions saludables dels nens amb el món i amb els altres. Les experiències normals de l’escola poden convertir-se en records tant marcats que més endavant reconeixem com temors en fallar en coses que semblen difícils, alguns de nosaltres no hem desenvolupat aquestes discontinuïtats degut al tracte sol·lícit de professors que han estat significatius en les nostres vides.

Recompondre el que s’ha trencat, el tacte cura: al llarg de la vida un nen es pot sentir traït, frustrat, dolgut, el tacte pedagògic tracta d’evitar que les coses és trenquin i de recompondre el que s’ha trencat, tracta tant els aspectes objectius i els subjectius de l’experiència del nen. Els sentiments d’acceptació o refús tenen probablement més conseqüències que la classe de matemàtiques o ciències que el professor prepara per aquell dia. Aquesta perspectiva en la que els aspectes afectius i relacionals és potencien pot generar conflicte amb algunes tendències educatives que fonamentalment és preocupen pels resultats mesurables i que poden tendir a fer perdre de vista que l’educació és un projecte de vida i que cada fita ha de tenir sentit en el projecte vital més ampli de la persona.

Reforçar allò que és bo: el mestre ha de creure en les possibilitats de l’alumnat, si crec en un nen el reforço, i el nen sent la meva confiança com quelcom autèntic i positiu. La sospita provoca negativitat i atrapa a mestre i nen o adolescent, això pot provocar en el noi/noia mirades furtives, quequesa, fer allò que vol l’adult i l’adult veurà confirmades les seves sospites i la seva relació pedagògica es convertirà en una relació de poder i manipulació.

Ressaltar allò que és únic: descobreix allò que és únic i diferent i intenta ressaltar la seva singularitat. Què puc fer per ajudar a aquest nen a que s’adoni de la seva singularitat? En els alumnes amb NEEATPC la seva singularitat pot ser

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 314 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

la taula de “salvació” dibuixar còmics, escriure poesies, construir objectes, jugar bé a futbol, ajudar els altres,...

Afavorir el creixement personal i l’aprenentatge: tant en la selecció del tema com la metodologia o forma de plantejar-lo i el tacte amb el que s’enfoca la ensenyança d’aquests continguts educatius triats, tenen sempre conseqüències pel desenvolupament personal i per l’aprenentatge de manera que poden afectar a la manera de ser del nen i a la seva capacitat de reflexionar i formar-se un sentit crític del món.

El tacte pedagògic només funciona quan la mirada i l’escolta, els ulls i oïdes del professorat busquen d’una forma afectiva i receptiva el potencial del nen o adolescent i intenten saber fins a on pot arribar.

El tacte pedagògic requereix una percepció orientada cap a la singularitat del nen, utilitzar una multiplicitat de perspectives, consideracions i estratègies avantatjoses:

Crear un clima positiu amb la parla: el tipus de discurs que dirigeix un aula pot evitar o contribuir a una sensació de contacte entre els professors i l’alumnat, la presencia o absència de tacte en la manera en que un professor crida a un alumne, li dona les instruccions, li fa suggerències, li ofereix explicacions,...Tots notem la diferència entre el clima que crea receptivitat i respecte o distància. És important el que diem i especialment com ho diem, el clima el crea la veu, és important adonar-nos de la varietat d’inflexions, timbres i qualitats de que el to de veu és capaç. Les mateixes paraules dites de forma diferent, poden produir l’efecte oposat. Pensem en la subtil eficàcia de la menor inflexió del to de veu per transmetre la sensació de lament, d’enuig, d’advertència o tristesa. La veu utilitzada amb tacte (autèntic, no fingit. ni com una tècnica ) afavoreix el contacte. Els alumnes amb NEEATPC, mostren una hipersensibilitat en aquest aspecte, el to de veu pot desencadenar reaccions inesperades de crisi o de contenció.

Treballar amb el silenci: el silenci és un dels mediadors del tacte pedagògic, el silenci actiu i positiu, el de l’espera pacient, el d’estar present mentre es manté una atmosfera de confiança oberta i expectant. Aquest silenci “receptiu” pot significar una aprovació confiada, un resolt desinterès (sense ser-ho en realitat) un deixar passar (sense ser negligència) una presencia discreta....També el silenci de la oïda capaç d’escoltar és una atenció incondicional als pensaments i a les sensacions del jove.

Treballar amb la mirada: la vida de cada nen és una història que ha de tenir-se en compte al valorar el seu funcionament escolar. Els professors i els nens llegeixen en les cares, els nens saben intuïtivament que l’expressió dels ulls els diu més i poden sentir el ser més interior de l’altra persona, que les paraules dites. Pel professor és important poder interpretar els sentiments en les cares dels nens, això significa que ha de saber interpretar el que passa en els ulls dels altres i també que ha d’aprendre a expressar-se amb els seus propis ulls. Pot ser que vulguis animar a un nen que es porta malament per cridar l’atenció, només si pots veure més enllà de la dificultat del nen i veure la seva vulnerabilitat podràs concertar la teva expressió i la teva mirada amb les intencions pedagògiques respecte al nen. Un gest d’ànim, una mirada comprensiva no són simplement

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 315 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

habilitats del comportament que és puguin aprendre sinó que han de ser sentides.

Treballar amb el gest: un professor perceptiu pot detectar l’estat psicològic i emocional d’un alumne per la manera en que es col·loca i es mou. La paraula és gest i el gest és paraula i mitjançant aquest llenguatge es configura la realitat compartida. La qualitat gestual funciona deixant als alumnes entrar amb naturalitat en la realitat significativa dels aprenentatges aquest esdevé un mecanisme mediador per a compartir coneixements.

Treballar amb l’ambient: els alumnes són molt sensibles a l’ambient on es comparteixen les experiències, el professor capta les sensacions del grup i pot amb subtilesa crear o potenciar el clima o l’ambient especial que sorgeix en una determinada activitat i que pot contribuir a revaloritzar l’activitat pedagògica que és fa i alhora crear un valor compartit.

Treballar amb l’exemple: tant si ens agrada com si no, els adults només podem ensenyar als nens amb l’exemple, mostrem als joves el que fem del nostre món, a través de nosaltres mateixos i de les nostres formes culturals de vida.

Per tant, considerem que la cessió progressiva de la responsabilitat, compartir el contingut de l’activat educativa partint d’on està l’alumne, la sol·licitud i el tacte pedagògic són les habilitats conscients que permeten a un professor o professora actuar de manera improvisada en les situacions educatives que sempre estan canviant, o en els moments de dificultats.

El repte de donar forma positiva a situacions imprevistes, o la capacitat de veure les possibilitats pedagògiques en els incidents ordinaris i de convertir incidents aparentment sense importància en significació pedagògica, són possibles perquè el tacte proporciona una forma nova i inesperada a les situacions imprevistes: dóna significat a allò

accidental.

Planificar la classe és considerar detingudament, anticipar, imaginar com poden anar les coses, com poden experimentar o veure les coses els nens/es. Quant més acuradament el professor consideri les interaccions amb els alumnes més capaç serà d’improvisar sobre el guió planificat per a ser més receptiu a les contingències que puguin sortir.

En les bones practiques generalment el professor planifica totalment la classe per poder improvisar sobre les bases programades. El professorat nota, percep, que l’experiència que tenen els seus alumnes de la classe determina la significació última d’allò que estan aprenent. El tacte li permet discernir l’element significatiu d’un moment pedagògic i ser capaç d’adaptar el pla per adequar-se a la disposició o circumstàncies dels alumnes.

El tacte deixa empremta128 en l’alumnat. El veritable aprenentatge té lloc quan els coneixements, els valors i les aptituds que adquirim tenen quelcom a veure amb la persona en la que l’alumnat s’està convertint.

128 Vilà, F (2004) afirma que els nens tenen memòria selectiva, especialment recorden quan han estat i s’han sentit abandonats o quan algú es va ocupar d’ells es van sentir atesos.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 316 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Els professors han d’assumir que és probable que alguna cosa no s’entengui o que es mal interpreti o que s’entengui de manera diferent, han de ser experts en punts de vista, perspectives, actituds, inclinacions i orientacions alternatives .

El professorat ha de ser capaç de veure les coses des del punt de vista del nen o jove. Saber com connectar amb la interpretació del nen, amb el seu estat mental, quan pressionar per a què es comprengui un contingut complex, quan ensenyar la simple habilitat o el mètode de resolució més curt, i quan acompanyar l’alumnat en aquest procés.

Qualsevol que sigui l’aprenentatge de l’alumne, el professorat ha de tractar de percebre el significat i la importància que té l’experiència de la dificultat per l’estudiant, és a dir comprendre el dolor del nen o la nena quan experimenta alguna dificultat. Cal evitar que les circumstàncies i els factors facin l’experiència d’aprenentatge dolorosa pels nens i joves.