Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns PROPOSTES D’INTERVENCIÓ de la personalitat i/o la conducta.
se quan sigui possible però estar disponible quan les situacions es tornin problemàtiques). Com en la metàfora de la bastida de Bruner i dels mecanismes d’influència educativa. J. Onrubia ). No les hem de confondre amb el laissez faire. La bona comunicació manté un nivell d’intimitat sense sufocar la necessitat de nens i /o adolescents del seu espai personal que els hi permet desenvolupar una vida interior. Una relació comunicativa equilibrada potencia una major oportunitat per al coneixement d’un mateix, mentre que la satisfacció de proximitat i intimitat fomenta la sensibilitat. Per entendre i poder preservar l’espai del nen-nena és important conèixer el tipus de comunicació familiar tant de l’excés com de la falta. La forma de comunicar-se a casa pot afectar a la preparació del nen per compartir els seus pensaments i sentiments i la seva disposició a arriscar-se a l’escola. Protegir el que és vulnerable: és la vulnerabilitat del nen i l’adolescent el que fa que l’adult pugui mostrar-se de manera considerada i que se senti responsable d’ells. La vulnerabilitat del professor es produeix quan sent poca empatia a la vulnerabilitat del nen. Segons Manen “L’adult que abusa del seu poder contra un nen pateix una derrota moral.” Evitar el dolor: les experiències discontinues són les que deixen ferides profundes i dolor en la història personal de un subjecte, Els records perjudicials només s’obliden en aparença, no s’obliden fins que no s’han afrontat, sinó que es tornen discontinus i es manifesten en forma de pors, dependències, obsessions i distorsions que apareixen en el camí de les relacions saludables dels nens amb el món i amb els altres. Les experiències normals de l’escola poden convertir-se en records tant marcats que més endavant reconeixem com temors en fallar en coses que semblen difícils, alguns de nosaltres no hem desenvolupat aquestes discontinuïtats degut al tracte sol·lícit de professors que han estat significatius en les nostres vides. Recompondre el que s’ha trencat, el tacte cura: al llarg de la vida un nen es pot sentir traït, frustrat, dolgut, el tacte pedagògic tracta d’evitar que les coses és trenquin i de recompondre el que s’ha trencat, tracta tant els aspectes objectius i els subjectius de l’experiència del nen. Els sentiments d’acceptació o refús tenen probablement més conseqüències que la classe de matemàtiques o ciències que el professor prepara per aquell dia. Aquesta perspectiva en la que els aspectes afectius i relacionals és potencien pot generar conflicte amb algunes tendències educatives que fonamentalment és preocupen pels resultats mesurables i que poden tendir a fer perdre de vista que l’educació és un projecte de vida i que cada fita ha de tenir sentit en el projecte vital més ampli de la persona. Reforçar allò que és bo: el mestre ha de creure en les possibilitats de l’alumnat, si crec en un nen el reforço, i el nen sent la meva confiança com quelcom autèntic i positiu. La sospita provoca negativitat i atrapa a mestre i nen o adolescent, això pot provocar en el noi/noia mirades furtives, quequesa, fer allò que vol l’adult i l’adult veurà confirmades les seves sospites i la seva relació pedagògica es convertirà en una relació de poder i manipulació. Ressaltar allò que és únic: descobreix allò que és únic i diferent i intenta ressaltar la seva singularitat. Què puc fer per ajudar a aquest nen a que s’adoni de la seva singularitat? En els alumnes amb NEEATPC la seva singularitat pot ser Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
313
