IL·LUSTRACIÓ 3: MOSTRA DE RESOLUCIÓ D’ACTIVITATS EDUCATIVES. CAS POL

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 203 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

CSMIJ considera la seva situació susceptible de baixa mèdica, moments en que l’EAIA entoma el cas i es posen en marxa els procediments establerts per l’ingrés del noi en un centre de la DGAIA.

Descripció del cas i dels contextos: una mica d’història

En Pol és un noi, nascut 13 de juliol de 1989, el primer dels 3 fills de la mare amb la parella actual, la mare d’una relació anterior té una filla de 19 anys que no viu a casa. En la seva vida hi és present una història de maltractaments familiars i vivències difícils en la figura de la mare per part del seu pare i de l’anterior parella,...

En Pol viu en una població de Barcelona amb els pares i els germans un nen i una nena que tenen 12 i 7 anys respectivament. La germana gran va rebre tractament psicològic, fa uns anys va marxar de casa per problemes de convivència especialment amb la parella de la mare i pare d’en Pol.

Tal com s’ha dit en Pol va assistir a un centre ordinari de la seva població durant l’etapa d’educació infantil i primer curs de primària, posteriorment va canviar de centre dins la mateixa població, per cursar de 2on a 6è de primària, moment en que l’EAP orienta la seva escolarització en un CEE amb unitat educativa terapèutica.

L’escolarització ordinària

Durant el curs 1995/96 el nen inicia segon curs de cicle inicial primària amb 7 anys en un segon CEIP, al que segons les entrevistes i la documentació consultada, va arribar molt descontrolat, des de l’inici va mostrar un comportament molt inquiet amb algunes situacions de descontrol i freqüents baralles amb els companys” però poc a poc “es va anar calmant.” En aquells moments demanava constantment l’atenció. Es relacionava amb els companys amb contínues baralles i crits mostrant molt poca tolerància en les relacions amb els altres en contrast i alhora el seu comportament era molt infantil sovint plorava com un nen petit, o simulava que estava nerviós. Davant les dificultats

apareixia el descontrol personal.

En aquell context va tenir lloc un incident d’agressió física del nen a la mestra, després d’aquest conflicte amb la mestra [es va posar a donar cops de peu a la porta, la mestra per aturar-lo el va agafar pel braç i ell li va pegar al braç; després de parlar-ho va poder reconèixer a la classe que havia cridat però no va poder o voler reconèixer que havia pegat a la professora] quan aquesta el va portar fora de la classe, el nen es va mostrar encara més exigent i enfadat amb ella.

Posteriorment a aquest incident el pare i la mare van anar a parlar a l’escola i a casa el van castigar, però segons la mestra tutora, a conseqüència d’aquesta situació a la classe va empitjorar, es va descontrolar encara més, a l’hora d’acceptar les indicacions de la mestra, mostrava més agressivitat verbal i física envers els companys.

Durant les activitats d’aprenentatge s’aturava sovint dient “no ho se” ...“no em surt” podia estar aturat durant bastant temps, sense fer la feina ni demanar ajut, però quan se l’ajudava podia vèncer les dificultats i realitzar la tasca, per tant va requerir i rebre el

Quan les baralles es produïen a l’escola segons en Pol, sempre començaven els altres, els mestres observaven poca consciència de la seva responsabilitat en les agressions.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 204 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

suport del mestre d’educació especial i l’alumne va començar a assistir a l’aula d’educació especial on rebia ajudes per resoldre les tasques de forma individualitzada.

Al mateix temps, la influència de la seva situació a casa modulava especialment el seu estat d’ànim i actitud, la mare treballava a casa, al pare el veia només els diumenges i podien fer algunes activitats junts, com anar a comprar i canviar segells, d’altres estava castigat a la seva habitació. El nen explicava a l’escola les continues baralles a casa amb el germà.

A l’escola davant les continues sortides de classe es va veure necessari realitzar pactes de treball seleccionant les activitats i actituds que podia fer i mantenir. Per demanda de l’escola l’EAP realitza entrevistes amb la mare, l’orienta al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de la població i a la realització d’activitats extraescolars pel noi.

Mestres tant, en petit grup va continuar assistint a l’aula d’educació especial, Pol estava més tranquil i els companys l’acceptaven més: “millora la relació amb els companys, funciona millor a nivell de petit grup.” segons el mestre d’educació especial i la professional de l’EAP.

Avaluació psicopedagògica

Quan el nen té 8 anys l’EAP realitza observacions individuals que durant un temps es fan deforma intensiva un cop a la setmana per dur a terme l’avaluació psicopedagògica de la que es destaca :

Alumne centrat en les seves vivències insatisfactòries i negatives respecte al que necessita i creu que no li donen per la qual cosa “està rabiós amb els altres “...nen molt depenent amb molta necessitat d’afecte que demana atenció de forma inadequada i les respostes que rep no li resulten satisfactòries. Poca capacitat d’espera,...”qualsevol cosa li pot suposar una frustració... es desorganitza amb molta facilitat”. “No pot pensar adientment i actua... “quan parla d’experiències insatisfactòries entra en fantasies molt destructives ...dificultats de fer un contacte adient en aquests moments”...

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Il·lustració 1: Dibuix de la família. Cas Pol

A la il·lustració 1 es pot observar el dibuix que va realitzar de la seva família, segons la documentació de l’EAP analitzada ”no s’observa una situació familiar acollidora, l’alumne està al costat de la germana petita, que està al costat de la mare. Pares llunyans, necessita a la mare però aquesta no està propera. Competència amb els germans.”

En aquesta es descriuen els següents aspectes significatius:

Molta diferència entre la percepció de la imatge masculina i femenina ... la figura masculina idealitzada i omnipotent, la figura femenina molt menyspreada i llunyana. Tot gira al voltant de que li donin coses, ell ho considera com una manera de rebre afecte. “Estructura de personalitat molt rígida” “Es considera que per les seves capacitats cognitives en Pol podria assolir els aprenentatges millor del que mostren els resultats reals, però hi ha aspectes emocionals que interfereixen significativament, en aquest procés”.

Viu la situació familiar com no acollidora,“entra en competència amb el germà i té la vivència de que la germana li ha ocupat el lloc de més petit” el noi ”Mostra necessitat de la mare i alhora té una imatge de la dona com molt llunyana i desvaloritzadora, necessita més afecte i seguretat.

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 205 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 206 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Problemes destacats de límits a casa; Mare menyspreada per part del pare i dels nens i pare autoritari que no s’implica; El pare manifesta dificultats d’horari per assistir a les entrevistes escolars, la mare el disculpa per la feina.

Propostes educatives

D’aquesta avaluació psicopedagògica es deriven orientacions al centre per treballar amb l’alumne amb propostes per: Treballar l’autocontrol i equilibri emocional afavorint situacions més contenidores i acollidores. Ajudar-lo a pensar i potenciar que expressi les seves vivències de manera ordenada Desenvolupar la capacitat d’espera per poder compartir l’atenció del professor en activitats compartides amb els companys Ajudar-li a enfrontar-se a les dificultats sense que ho visqui com una incapacitat seva Millorar la autoimatge fent-li veure el que “si és capaç de fer” ... Reflexionar sobre les conseqüències de determinades conductes Pactes concrets tutora –nen que es valoren setmanalment amb l’EAP Al centre es prioritzen els objectius i suports per l’alumne. En aquesta situació po a col·laborador”. Va iniciar la lectoescriptura a 2on de Cicle Inicial. “Pot escriure textos bastant coherents però quasi no utilitza connectors” “Comprensió verbal adient però li costa verbalitzar les idees” D’altra banda tot i les recomanacions inicials l’ Progressivament la situació empitjorà i es va fer molt difícil a l’escola, on es produïen un seguit d’incidències com escapar-se de classe o desbordar molt qualsevol situació educativa per què li fessin cas dia fer lgunes de les tasques proposades fins i tot “...a vegades es mostrava molt

alumne no va assistir al CSMIJ perquè els

pares no ho van acceptar.

Participació dels pares

En situació descrita l’escola intenta parlar amb els pares, en diverses ocasions, a fi de que coneguin l’evolució del seu fill i col·laborin per millorar-la, s’insisteix en la necessitat de la participació de pare i mare per tant es convoca als pares per parlar del nen, L’escola els convoca per carta certificada per a què assisteixin els dos a una reunió amb la tutora, la mestra de suport, el mestre d’educació especial i l’EAP. Reunió a la qual finalment assisteix només la mare, que excusa el pare informant de que en dos o tres mesos no podrà assistir a cap entrevista escolar per motius de feina. La mare explica que en Pol “a casa sembla que està una mica més tranquil però que de sobta no es pot aguantar i fa tonteries, crits,... amb el germà continuen les baralles, a la germana li desfà l’habitació resposta, un càstig...no accepta un no,...la forma de relacionar-se a casa és “xinxar” i buscar baralla, a la mare la “saca g acostumats a la força, jo sola no puc”... La mare està d’acord en que vagi al CSMIJ però encara no el porta. En Pol ja tenia 9 anys, i l’EAP va fer una nova recomanació per tal de que el noi assisteixi al CSMIJ, es pugui fe i es peguen,...ell va fent sempre alguna cosa per rebre una n de quicio” fins que no pega i castiga a tots dos ermans” en Pol no reacciona,.. “al meu marit li fan cas perquè es posa fort, estan r el diagnòstic clínic de la seva situació i rebre el tractament que precisa.