ANÀLISI DE LA PRÀCTICA EDUCATIVA I D’ASSESSORAMENT OPED ÒGIC

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. INTRODUCCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 3 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

La preocupació creixent per les repercussions que els canvis continus, en la societat de la informació, la globalització i la multiculturalitat, tenen en alumnes, famílies, centres educatius i societat en general, es concreta i reflexa en la gran quantitat de publicacions que des de diferents enfocs i punts de vista reflexionen sobre el tema.

Quan els canvis són tan ràpids com en els moments actuals fan trontollar les estratègies de relacions interpersonals de tal manera que els rols i models de relació apresos a la infància no serveixen en l’edat adulta, es trenquen els esquemes i apareixen la inseguretat, els desequilibris i la necessitat de trobar nous esquemes mentals i noves maneres de relacionar-se5. Les noves situacions fan qüestionar també els mètodes, continguts i rols de la família, de l’escola i de la societat en l’educació dels nens i joves. En aquest punt ens preguntem: Són tots els aprenentatges saludables o n’hi ha

d’estressants, frustrants i potencialment patogènics?

D’entre la diversitat de necessitats educatives especials, les associades a les noves formes de malestar emocional en nens i joves són les relacionades amb la salut mental, les que presenten més dificultats de comprensió per part de la família, l’escola i la societat en general. En canvi en l’àmbit de la medicina familiar6 s’alerta de la tendència social a la medicalització de processos vitals, per demanda dels usuaris en moments de crisis o malestar en els processos o etapes de creixement normal com l’adolescència o els canvis d’estructura familiar, la timidesa, el dol...

Des de la realitat dels centres i dels serveis educatius, socials i de salut mental, es constata la dificultat que comporta entendre a la persona com un tot en interacció amb el medi i no com una suma d’especialitats professionals. És un fet que des de les diferents lògiques professionals i per la formació rebuda pels especialistes actuals, s’acostuma a abordar l’educació i la salut mental de forma inconnexa. En general la base de la formació rebuda per la majoria dels professionals actuals ha partit d’una visió lineal de causa efecte, de manera que en aquests moments conjunturals es destaca la necessitat i la importància d’avançar en la comprensió global, holística, de l’alumnat des de la interdisciplinaritat de les diferents especialitats d’educatives i de la salut.

Per les noves formes de manifestació del malestar emocional i afectiu present a l’escola i especialment per les dificultats de comprensió d’aquestes quan estan associades a la salut mental, el professorat en algunes situacions se sent aclaparat i es queixa afirmant que ha de fer de pares, d’assistents socials,... cal doncs pensar conjuntament, com hem d’entendre l’escola del present i del futur proper, en Mèlich7 ens dóna elements de reflexió quan afirma que “respondre de l’altre és un deute anterior a tota llibertat, de tota consciència del present”. Així l’acció educativa s’entén com una relació amb l’altre, de poder pensar i actuar per l’altre, en la que la subjectivitat humana es constitueix en resposta al dolor i al patiment o a les necessitats de l’altre. Es planteja que “una educació

5 Destaquem per la seva significació els canvis de valors , les noves relacions en la família i la criança dels fills. 6 Societat Catalana de Medicina familiar i Comunitària ( SCMFIC). Congrés a Barcelona. Informació extreta de La Vanguardia “ Medicina para todo” 15/06/2004 7 J.C. Mèlich UAB Dep. De Pedagogia Sistemàtica i Social . Bellaterra article “El fin de lo Humano como educar después de l’holocausto?” Sosté que l’holocaust canvia les nostres categories, es pregunta si poden coexistir el treball en el camp d’extermini per un costat i per l’altre la sensibilitat artística i literària?