GRAELLA 9: RELACIONS D’ENSENYAMENT/ APRENENTATGE AMB ALUMNAT AMB NEEATPC

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 60 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

passat. Es destaquen els següents processos de perpetuació de les experiències del passat al present:

Constricció protectora: Es posen en marxa un conjunt de mecanismes conscients i inconscients per tal de reprimir els records dels esdeveniments dolorosos del passat i evitar les experiències del present que puguin reactivar els records reprimits. Aquest fet redueix l’ansietat però alhora l’impedeix “desaprendre” els sentiments que l’aturen i/o aprendre noves maneres més constructives d’enfrontar-se a situacions potencialment estressants. Autolimitant de manera defensiva la participació en activitats.

Distorsió perceptiva i cognitiva:

És descrita també com sensibilització reactiva per Cameron (1947)64 les persones adquireixen un sistema per a témer expectatives, de manera que responen amb alerta a elements amenaçadors semblants a altres viscuts en el passat. Kelly (1955)65 anomena constructes personals a actituds cognitives anticipatòries de les persones, com conseqüència no només dels fets amenaçadors sinó també de formes d’experiències passades, aquests constructes guien, classifiquen, codifiquen i avaluen les noves experiències a les que el subjecte està exposat.

De manera que un alumne que creu que “no se l’estimen com als altres”, qualsevol correcció sense importància, la interpretarà com una confirmació de que a ell no se l’estimen com als altres. És particularment important destacar el paper que els hàbits de llenguatge tenen com descriptors de les percepcions de l’individu de manera que les paraules que fem servir transformen les experiències segons el seu significat. Whorf (1956) 66 així com Cyrulnik (2002)67 descriu en els dos moments de formació del trauma, un primer moment el fet real (agressió, carència,...), en segon moment la seva representació, és la significació, les paraules que la persona i la societat poden posar el que explicarà la dimensió i els efectes del trauma o de les situacions conflictives quotidianes.

La importància de les expectatives, la sensibilització reactiva i els hàbits del llenguatge es troben en el fet de que porten a la distorsió de la realitat objectiva, de manera que una persona pertorbada pot transformar en un fet amenaçador el que altres persones haurien viscut com un fet positiu. Això és de capdal importància per l’alumnat al qual es refereix aquest estudi donat que podem observar empitjorament progressiu del seu comportament en situacions de millora objectiva per exemple de la resposta educativa, ja que un cop iniciat el procés patològic de distorsió s’interpreten de forma errònia algunes experiències, sense importar allò positiu a que pot tenir accés objectivament, és percebut com causant del seu malestar. Aquest procés de distorsió perceptiva-cognitiva genera el seu propi impuls i provoca la seva perpetuació.

Generalització del comportament:

Ens referim a la tendència de les persones a reaccionar als nous esdeveniments de la mateixa manera que ho van fer en situacions anteriors semblants. La transferència descrita per la psicologia dinàmica com la tendència a percebre i reaccionar als

64 Citat per MILLON op. ct. Pàgina 132 65 Citat per MILLON op. ct. Pàgina 132 66 Citat per MILLON op. ct. Pàgina 133 67 CYRULNIK, B. Los patitos feos. 2002 Barcelona Gedisa editorial

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 61 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

esdeveniments presents com es va fer en el passat. La transferència dels comportaments passats a situacions noves és necessària pel funcionament adequat ja que no podem avaluar cada situació nova sense una noció prèvia de com percebre i reaccionar al seu davant. Quan es generalitzen comportaments inadequats veiem que aquests tenen efectes multiplicadors ja que generen reaccions en els altres que a més de perpetuar aquests comportaments agreugen les condicions en els que sorgeixen, pensem per exemple en l’alumnat amb dificultats en les relacions amb els companys als que s’adrecen de forma agressiva acaben sentin el refús de real del grup i per tant augmenten les condicions de malestar i la conducta agressiva en vers els altres.

En canvi en les situacions d’aprenentatge la generalització dels aprenentatges realitzats a altres situacions o contextos ens indica el grau d’aprenentatge i la significació i sentit ajustat d’aquests El fet de transferir els aprenentatges de la situació escolar formal a les situacions informals de la vida quotidiana és un bon indicador de la funcionalitat i efectivitat d’aquests aprenentatges. La generalització dels aprenentatges és alhora una de les fites del procés d’ensenyament / aprenentatge ja que és la manera de comprovar que la interiorització del contingut ha estat realitzada i ha produït desenvolupament o noves capacitats personals, en la direcció adequada.

Compulsió de repetició

El procés de reproducció de condicions del passat que es perceben com a facilitadors per resoldre les noves situacions, en contraposició amb la constricció protectora de la que parlàvem anteriorment com evitació de situacions que no tenen esperança de resolució.

Freud es referia aquest procés com a la tendència de l’inconscient a la reconstrucció de fets negatius del passat per intentar la seva desactivació. La satisfacció parcial que poden aportar aquests comportaments fan que sovint es repeteixin comportaments poc saludables del passat.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 62 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

3.2.2 Ecologia i sistemes en el desenvolupament

Ecologia del desenvolupament humà : família, escola, societat

Dins de la perspectiva ecològica, Bronfenbrenner68 considera que el desenvolupament humà està ubicat en àmbits69. De manera que per comprendre com és produeix el desenvolupament psicològic dels nens i les nenes és necessari observar la seva conducta en els àmbits o entorns naturals, quan s’estan relacionant amb els adults o amb d’altres nens, que els hi resulten familiars i observar les activitats, les interaccions i els rols que desenvolupen els participants, durant un temps suficient.

Afirma que les explicacions d’allò que fem, han de trobar-se en les interaccions de les característiques de les persones i els seus ambients passats i presents. Els efectes principals d’aquestes característiques de les persones estan en les interaccions de manera que si volem canviar una conducta hem de canviar els ambients i el tipus d’interacció en la que aquesta es produeix.

M Cole70 suggereix que les propostes de Bronfenbrenner imposen una reorientació en la manera de pensar els processos psicològics, que han de tractar-se com propietats dels sistemes, sistemes en els quals la persona no és més que un element. Les situacions que vivim i l’elaboració personal que en fem d’aquestes situacions, juntament amb el cabdell infinit de les nostres experiències passades i les circumstàncies concretes ens converteixen en allò que som actualment.

En efecte Cole (1991) fusiona en les seves investigacions sobre la construcció del coneixement en ambients escolars naturals, la perspectiva piagetiana del canvi intel·lectual com un procés constructiu i alhora com un procés social de transformació cultural, com afirmava Vygotsky (1934). Parla de la naturalesa situacional de l’aprenentatge, del record i de la comprensió. Denomina la zona de construcció del coneixement com la mediació entre el pensament de dues persones. En la qual el procés d’ensenyament i aprenentatge és considerat com una activitat compartida en la que tenen lloc processos interpsicològics. Establint per tant un paral·lelisme amb el que en Vygotsky anomenà la zona de desenvolupament propera ( ZDP).

A més Bronfenbrenner (1987) parla de les seves investigacions interculturals sobre els factors comunitaris que afecten a la salut mental i ressalta com aquests estudis li van produir dos efectes profunds: 1. La convicció de la capacitat d’adaptació, de versatilitat de les persones el fa afirmar que ...“l’homo sapiens té bones perspectives...” per la seva capacitat d’adaptació, de tolerar ambients i per crear ecologies en les que viu es desenvolupa.

68 “La ecologia del desarrollo humano. Cognición i desarrollo” U. Bronfenbrenner. Editorial Paidós Barcelona 1987 69 Un àmbit és la delimitació d’un espai caracteritzat per les activitats, les relacions interpersonals i els rols. 70 “La zona de construcción del conocimiento” Cole, M; Newman, D; Griffin,P. MEC , Ediciones Morata, S.A. Madrid 1991

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 63 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

2. Considera que estudiada la naturalesa humana en els seus contextos es torna plural i pluralista71 . Va comprovar diferencies perceptibles tant entre les societats com dintre d’elles en relació al talent, el temperament, les relacions humanes i especialment en les formes en que la cultura o subcultura educa a la generació següent.

Sosté que les capacitats humanes i la seva realització depenen, en gran mesura, del context més ampli, social, institucional i de l’activitat individual. De manera que la política oficial té poder suficient per afectar al benestar i el desenvolupament dels éssers humans, al determinar les seves condicions de vida.

Planteja una nova perspectiva en la concepció de la persona en desenvolupament, de l’ambient i especialment de la interacció que es produeix entre ambdós. Estudia el

desenvolupament dins d’un context concret.

Defineix el desenvolupament com un canvi perdurable en la manera en que una persona percep el seu ambient i es relaciona amb ell. És a dir la concepció canviant que té una persona de l’ambient ecològic, i la seva relació amb ell, així com també de la seva capacitat creixent per descobrir, mantenir i modificar les seves propietats.

Hi ha una interrelació entre la concepció de l’ambient de Lewin, K72, que el defineix com un conjunt d’àmbits o regions en les que cadascuna esta inclosa en la següent i especialment en la importància que atribueix a les interconnexions entre la estructura de la persona i el medi, i les idees de Piaget, J (1954) que descriu la construcció de la

realitat més enllà de la mera representació.

En canvi Lewin va mes enllà i destaca que en la naturalesa evolutiva, la realitat percebuda apareix i impregna la consciència del nen i la seva participació activa en l’ambient físic i social. Al contrari que Piaget on l’organisme es considera descontextualitzat.

Convé destacar per tant, que aquesta perspectiva ecologia del desenvolupament humà es troba en el punt de convergència entre les ciències biològiques, psicològiques i socials que estudien l’evolució de individu en la societat, posició que ens interessa molt en aquest treball que pretén situar-se en aquest punt, amb una visió interdisciplinar i en la intersecció entre allò educatiu i terapèutic.

Des d’aquest marc és proposa un model teòric i un mètode d’investigació d’orientació ecològica per a la realització d’investigacions educatives en contextos naturals. La idea central és la consideració de les interconnexions ambientals i del seu impacte sobre les forces que afecten directament el desenvolupament psicològic de les

persones.

El més important és que no es volen destacar els processos psicològics tradicionals de percepció, motivació, pensament, aprenentatge, sinó el seu contingut: allò que es percep, es desitja, es tem, es pensa, o s’adquireix com coneixement i la manera en

que la naturalesa d’aquest material psicològic canvia segons l’exposició de la persona a l’ambient i la seva interacció amb ell.

71 Element per tenir molt present per dissenyar les actuacions en els processos d’avaluació psicopedagògica. 72 Lewin Kurt ( 1917, 1931, 1935, 1938) citat per Bronfenbrenner en “La ecologia del desarrollo humano”. Paidós. pàgina 20

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 64 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

En definitiva allò que pensem, desitgem, temem, és el que mobilitza el nostre comportament i per tant el que necessitem conèixer de nosaltres mateixos i de l’alumnat en les situacions concretes d’ensenyament /aprenentatge, s’introdueix per tant la importància de conèixer i acompanyar la subjectivitat d’alumnat i professorat.

Per estudiar aquests processos psicològics cal realitzar investigacions rigoroses dins del model ecològic, en l’estat actual del camp es constaten dificultats, Bronfenbrenner afirma que no és ni necessari ni possible assolir tots els criteris d’aquest model en una sola investigació. Si l’investigador reconeix quines condicions es compleixen i quines no, pot obtenir-se una informació científica útil.

A més descriu tres nivell d’anàlisi de l’entorn que són els utilitzats en el primer apartat d’aquest treball en el que es fa referència a la complexitat social, on s’identifiquen els elements d’anàlisi del context social, les seves interconnexions, la possible incidència en la gènesi i prevalença dels trastorns de la personalitat i/o la conducta en infants i adolescents.

Els ambients de desenvolupament són la delimitació de l’espai caracteritzat per les activitats que realitzen les persones, les relacions personals que estableixen entre si i els rols que desenvolupen. De manera que activitats, relacions interpersonals i rols interactuen i interfereixen entre si contínuament.

Ambient o àmbit ecològic: Es considera el conjunt d’estructures seriades de relacions i interaccions entre els sistemes, cadascú dels quals està inclòs dins del següent com les nines russes:

1er Nivell Microsistema: És el conjunt complex d’interrelacions dins de l’entorn més immediat que conté la persona en desenvolupament. En la nostra cultura la família és l’àmbit principal de desenvolupament dels infants, seguit de l’escola,...Els àmbits microsistemes en els que simultàniament participa el nen estan vinculats entre si i constitueixen el 2on. nivell.

2ºn Nivell Mesosistema: És el conjunt de vincles i interconnexions entre els entorns coneguts o immediats, aquestes connexions poden ser tan decisives pel desenvolupament com allò que succeeix en cada entorn per separat. Dins d’aquest nivell es considera:

A. Mesositema en els ambients en els què la persona participa realment, com l’escola, l’esplai, o el club esportiu....

B. Exosistemes són els contextos en els quals encara que el subjecte no hi participi directament, es produeixen fets que afecten en l’ambient immediat de l’alumnat com per exemple la feina dels pares,...

3er Nivell Macrosistemes: El composen el conjunt complex de sistemes seriats i interconnectats que incideixen poderosament en el desenvolupament del nen, com les orientacions ideològiques de la societat, l’organització de les institucions econòmiques, socials i el sistema de valors comuns d’una determinada cultura.

En una determinada cultura, en tots tres nivells, els entorns o ambients d’una determinada classe com la llar o el carrer tenen tendència a ser semblants, observant-se diferencies perceptibles entre les cultures. És com si hi hagués un pla per organitzar cada tipus d’entorn. Per exemple, s’ha observat com una crisi econòmica en una

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 65 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

determinada societat té un impacte positiu o negatiu en el desenvolupament d’un nen, durant tota la vida, segons l’edat que tenia en el moment en que la seva família va experimentar les dificultats econòmiques.

Des d’aquest punt de vista el que esdevé més significatiu per a la conducta i el desenvolupament de l’alumnat, és l’ambient i sobretot com aquest és percebut pel nen, això és més influent que com pugui existir la realitat objectiva.

Aquesta consideració és de cabdal interès pel nostre estudi degut a que com hem vist en apartats anteriors la manera de percebre forma part de la personalitat i quan hi ha trastorn hi ha percepció distorsionada de la realitat, de manera que el nostre focus d’interès serà conèixer els ambients on el nen o adolescent es desenvolupa però també i especialment les percepcions que té l’alumnat de les activitats, les relacions i de les de les persones significatives i del sentit que pot atribuir a aquestes relacions i activitats.

Per conèixer els ambients els analitzarem en termes de sistemes i d’unitats bàsiques

d’anàlisi:

La diada és un sistema de dues persones, el reconeixement d’aquesta relació ens dóna la clau per comprendre els canvis evolutius no només del nen-a sinó també de l’adult que s’ocupa d’ell habitualment, mare, pare, professors,... Tanmateix un model de sistemes de la situació immediata va més enllà i li assigna la mateixa importància als sistemes de triades, format per tres persones (mare-fill-pare); tetrades sistema format per quatre persones i tanmateix a estructures interpersonals més grans (alumne –professor- grup classe).

La triada, segons Bronfenbrenner (1987) indica que la capacitat d’una diada per servir com context efectiu pel desenvolupament humà depèn de forma crucial de la presencia i participació de terceres persones, si aquestes no hi són o bé desenvolupen un paper més destructiu que de suport, el procés de desenvolupament considerat com sistema es desintegra. Per exemple considerant la diada mare/fill, la presencia del pare o de germans, poden participar de forma crucial en el desenvolupament del nen, igualment si considerem la diada tutor/alumne, la presencia d’altres professors o bé dels companys incidirà en la línia del desenvolupament de l’alumne. Aquest principi triàdic, triangle, és també vàlid per les relacions entre entorns.

La capacitat de l’entorn per funcionar de manera eficaç com context de desenvolupament depèn de l’existència i la naturalesa de les interconnexions socials entre els entorns que inclou la participació conjunta, la comunicació i l’existència d’informació de cada entorn respecte de l’altre. Aquí volem fer referència explicita als entorns família i escola, les nostres experiències properes amb famílies i l’escola ratifica que inclòs en les situacions més complexes si es pot establir la participació conjunta, amb canals de comunicació fluids i sincers, tant l’escola com la família constitueixen contextos de desenvolupament protectors, quan això no és possible ambdós sistemes poden esdevenir de risc, és a dir, ser generadors de contradiccions, neguits, ansietat.

El pas d’un microsistema a altre (família, escola, institut, ...) constitueix el que anomenarem transició ecològica. Aquests moments que coincideixen sovint amb moments evolutius crítics a la infància i a l’adolescència, tenen capdal importància perquè la seva resolució adequada o no pot representar l’aflorament o desenvolupament de desajustaments o trastorns. Dit d’un altre manera les transicions ecològiques impliquen canvis de rol, canvis en les expectatives de conducta associades a

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 66 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

determinades posicions en la societat: entrar a l’escola, o a l’institut, graduar-se trobar feina, casar-se,... són en general potencialment positives, però en alguns casos si aquests no és resolen bé o s’estanquen poden evolucionar a trastorns del comportament o d’altres desajustaments.

En tots els moments però especialment en els de transició, d’especial significativitat, són de cabdal importància les relacions personals, aquestes, incloses les considerades més naturals com les de mare/fill estan profundament marcades per les regles de tracte (es dóna des de sempre i en les diferents cultures ). Les regles de tracte s’originen en les distincions per edat, sexe, nivell social,... i al mateix temps les reforcen. Apareix així la noció de rol73 social i la circularitat o feedback constant que s’estableix entre activitats, relacions i rols que són els elements que defineixen l’àmbit.

Els rols, segons aquest enfoc, tenen un poder destacat per modificar com es tracta a una persona, com actua, allò que fa, pensa i fins i tot sent. El principi és vàlid no només per les persones en desenvolupament sinó també per les persones del seu entorn. Els fets ambientals que més afecten al desenvolupament d’una persona són les activitats en les que participen els altres amb la persona o en la seva presencia.

En aquesta línia Douglas M74 (1990) ha descrit les possibles actituds socials en la relació entre el jo i la comunitat i afirmà “ és la posició social la que determina l’actitud, només canviant la situació en la societat hi ha possibilitats de variar un comportament que pot incloure l’assumpció de riscos”

La idea central és que l’alumnat amb NEEATPC desenvolupa un rol a l’escola, aquest rol o posició social determina les actituds que es retroalimenten constantment en les relacions i les actituds. Només hi ha possibilitat de canviar els comportaments inadequats o desajustats ajudant a canviar el rol, és a dir la posició que ocupa l’alumne i en aquest aspecte són les relacions personals marcades per les regles del tacte i els mecanismes d’influència educativa les que poden propiciar un canvi a partir de l’acolliment, l’acompanyament i l’establiment de límits saludables,...

Teoria de la Comunicació Humana

La Teoria de la comunicació humana o model comunicacional sistèmic:

Els conceptes que fan referència al model interaccional anomenat també comunicacional i sistèmic, estan basats en la teoria general de sistemes75 en aquest model no es considera la patologia en l’individu sinó la patologia de la relació, és parteix del principi de que tota conducta és comunicació, per tant el símptoma té valor de conducta comunicativa, el símptoma és un fragment de la conducta que té efectes en les persones que interaccionen amb la persona que el produeix, de manera que aquest símptoma acompleix la funció de mantenir l’equilibri en el sistema.

73 El rol, és una manera d’actuar típica que inclou expectatives sobre les pautes d’actuació que els altres esperen del subjecte, en relació a les normes i convencions socials i fan referència a l’ordre simbòlic, és a dir regulació convencional de les interaccions i la seva formalitat amb els valors arbitraris socio-culturals vigents. 74 Douglas Mary, antropòloga Britànica article El País 14/02/1990 75 Bertalanffy, Ludwig von. Teoria General de los Sistemes. 1976 Fondo de Cultura Económica. México.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 67 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Per tant quan és parla de teràpia dins d’aquest enfoc, es fa referència a una intervenció activa en el sistema per modificar les seqüències comunicatives defectuoses. A diferencia d’altres models terapèutics en els que la unitat de tractament és el subjecte, en el model interaccional la unitat és el sistema, diada, triada o més persones.

Descrivim els axiomes de la comunicació, considerats propietats en la teoria de la comunicació humana per Watzlawick 76aquestes propietats tenen conseqüències interpersonals bàsiques tant a l’entorn educatiu com familiar.

1. No es possible no comunicar-se: En una situació de interacció tota conducta té un valor de missatge, (activitat o inactivitat, paraules o silenci) i influeix sobre els altres, que no poden deixar de respondre. La no conducta no existeix.

2. Tota comunicació té un aspecte de contingut o referencial i un altre aspecte relacional o connatiu que classifica al primer ja que dona informació de com ha d’entendre’s el missatge per tant és refereix a la relació dels comunicants, es pot considerar metacomunicació. En altres paraules una comunicació no només transmet informació sinó que, al mateix temps imposa/proposa conductes i alhora regula o gestiona l’acció conjunta. Quan una relació és disfuncional hi ha una constant lluita envers la naturalesa de la relació, en tant que la naturalesa del contingut de comunicació és cada cop menys important, i el relacional passa a primer lloc.

3. La naturalesa de la relació depèn de la puntuació de seqüències entre els comunicants (iniciativa, predomini, dependència,...) és habitual en els conflictes infantils que els alumnes facin referència a aquest aspecte, expressions com “ ell ha començat a ...” o bé

“ sempre vol sortir-se’n amb la seva...” “ s’ha de fer el què ell vulgui...” són habituals. En les seqüències de comunicació les persones les “puntuen” és a dir un o altre pren la iniciativa, el predomini, la dependència,...un exemple en l’alumnat amb NEEATPC que podem observar sovint, és l’anomenada “profecia de l’autoacompliment” succeeix quan un alumne afirma “tots m’odien” i es comporta vers els altres amb agressivitat, probablement els altres reaccionin amb enuig, confirmant, així l’afirmació inicial.

4. Les persones és comuniquen tant de forma digital (les paraules i el llenguatge verbal com una convenció) com de forma analògica (comunicació no verbal, postures, gestos, i d’altres indicadors comunicacionals que apareixen en el context). L’aspecte de la comunicació relativa al contingut és transmet de forma digital, és allò que es diu, en tant que s’utilitza majoritàriament la comunicació analògica en l’àmbit de les relacions, és el com es diu i allò que es fa. Més endavant veurem com aquests aspectes de la comunicació esdevenen potents mecanismes d’influència educativa.

5. Tots els intercanvis comunicacionals són simètrics o complementaris, segons és basin en la igualtat o en la diferència. En la interacció complementària, la conducta d’un dels participants complementa la de l’altre, en la interacció simètrica els participants tendeixen a igualar especialment la seva conducta recíproca. A l’escola els intercanvis comunicacionals alumne- professor acostumen a ser asimètrics, en tant que entre els companys poden ser simètrics, sempre que no s’estableixin relacions de competència o de dependència.

76 Watzlawick, Paul. Teoria de la comunicación humana. Editorial Herder

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 68 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

La teoria general de sistemes va ser concebuda per Bertallanffy (1940) com a marc teòric unificat per estudiar les ciències naturals i les ciències socials. En aquesta es considera un sistema com un conjunt d’objectes, juntament amb les relacions entre els objectes i les seves propietats.

En aquesta teoria és parteix de que un sistema és una totalitat i de que els seus components i propietats només poden comprendre’s com funcions del sistema total, el que implica que el tot és més que la suma de les parts.

Es descriuen dues classes principals de sistemes: oberts i tancats. Els sistemes oberts són dinàmics i tendeixen al creixement i la diferenciació. Pels sistemes oberts l’intercanvi d’energia i informació amb el seu medi és un factor capdal.

Els sistemes orgànics i socials estan sempre orientats cap a un objectiu. La tendència del sistema és lluitar per mantenir-se viu, encara que s’hagi desenvolupat disfuncionalment. Per a l’estudi dels sistemes i de les seves estructures, la part més important és referirà als processos ja que en aquests té lloc el comportament de cada part del sistema i de la seva regulació dinàmica. Per a conèixer la dinàmica de funcionament del sistema estudiarem el feedback o retroalimentació i els sistemes d’equilibri.

A. Feedback o retroalimentació: El sistema és una xarxa d’intercomunicació amb atributs què formen un tot complex. Això implica que quan es produeix una modificació en un atribut, és produeixen també modificacions en altre o altres atributs que formen part del mateix sistema. De manera que la cadena de modificacions pot retornar des de l’element receptor fins a l’estimulador de forma que aquest últim esdevé receptor.

La retroacció pot tornar a l’element estimulador de manera directa o indirecta per tant es produiran modificacions en l’element estimulador que procedeixen realment d’ell mateix.

De manera que els sistemes oberts (alumne, família, escola,...) requereixen de procediments que els permetin l’equilibri i l’estabilitat a través de xarxes de feedback.

B. Els sistemes d’equilibri: Boulding (1964) defineix un complex sistema de sistemes, en el que cada sistema compren als anteriors en el setè nivell descriu el sistema humà.

Sistema que a més de les característiques del sistema anterior (el sistema animal) presenta una capacitat autorreflexiva que el condueix a acumular coneixements i prendre consciència, és a dir saber que en sap, a més fa servir per expressar i rebre un sistema simbòlic que li permet augmentar la informació i posseeix a demés consciència del temps, el que el condueix a prendre consciència de la seva pròpia mort.

En el nivell següent es troben els sistemes socials en el que les unitats a considerar no són les persones sinó els rols, lligats als canals de comunicació, als que s’afegeixen el significat i el contingut dels missatges i un sistema de valors amb símbols artístics així com l’emoció humana.

Per això tant els centres educatius com les famílies que són sistemes socials, estan per naturalesa orientats cap a un objectiu. I tendeixen a mantenir la situació de la seva estructura familiar i escolar encara que aquesta sigui perjudicial per algun membre de la mateixa.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 69 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Els sistemes presenten les següents propietats:

Equifinalitat: Propietat per la qual es considera que a iguals resultats es pot arribar per camins molt diferents, per tant, diferents resultats poden ser produïts per les mateixes causes. Els sistemes oberts estan basats en la seva interdependència de les condicions inicials.

Homeòstasi: La propietat que permet a un sistema romandre en el mateix estat estable a través del temps. L’homeòstasi és possible per l’ús d’informació provenint del medi extern que incorpora al sistema com a retroalimentació o “feedback. El feedback activa el regulador del sistema que alterant la condició interna d’aquest manté l’homeòstasi. És un mecanisme autocorrectiu.

Circularitat en la comunicació, superant el model clàssic de la ciència pura, que considera la qualitat lineal, es considera que la causalitat és un model circular de manera que allò que es diu o fa afecta tant a la persona que ho diu com a la que ho rep hi ha feedback o influència mútua. Aquesta propietat de la comunicació és la que pot facilitar promoure els canvis en les teràpies familiars des del punt de vista sistèmic.

Des de la teoria sistèmica s’aporten coneixements del funcionament dels grups i per tant de l’escola i de les famílies.

Per entendre les situacions personals i els processos vitals de l’alumnat hem de conèixer les situacions que viuen i per tant els nous tipus de famílies, en l’acció educativa i d’assessorament cal tenir presents algunes peculiaritats que hi són presents en diferents graus i que ens aporten indicadors per comprendre el que els hi passa:

Adults i nens han patit situacions de crisi que comporten estrès i dolor emocional Augment del nivell de complexitat de les relacions filials, maternals, paternals, fraternals. Manca de referents culturals, no hi ha models de funcionament en la nostra societat actual.

Hi ha d’altres teories que apunten idees sobre el desenvolupament humà que poden ser interessant tenir-les presents, com una pinzellada s’apunta la següent:

La teoria del caos enuncia, a partir de conceptes físics que s’estan utilitzant en d’altres disciplines com l’ecologia i les ciències socials, que el món és un sistema caòtic una imprevisible totalitat format per sistemes no lineals que es retroalimenten. Des d’aquest paradigma es considera un error observar la natura de manera fragmentada voler explicar-ho tot a partir de la suma de les parts sense tenir present: la impossibilitat de "ficar la totalitat en la butxaca", perquè la butxaca també forma part de la totalitat, i la dependència que existeix entre l’observador, l’observat i el procés d’observació; donat que la persona integra la realitat, de manera que la seva presencia altera l’objecte de estudi.

Des d’aquest punt de vista es considera que en les relacions humanes “ tot depèn de tot i sempre formem part del problema” de manera que les actituds tolerants aconsegueixen més que les que s’imposen i que la flexibilitat és més eficaç que l’enfrontament. Aquest són dos aspectes que ens interessa aprofundir especialment des del tema que ens ocupa

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 70 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Per tot l’expressat en els apartats anteriors entenem que la construcció de l’aprenentatge depèn entre d’altres de les capacitats personals i estil d’aprenentatge, dels coneixements previs, dels aspectes de personalitat i afectius que modulen la disponibilitat, del sentit que es pot atribuir en les diferents situacions d’ensenyament /aprenentatge. De forma particular de les experiències d’aprenentatge i vitals anteriors així com de les relacions que s’estableixen amb les persones significatives. Així com de les experiències vitals, dels les demandes i suports, dels rols i dels canals de comunicació que pot desenvolupar en el seu entorn així com del sistema de valors i símbols als que l’alumnat pot tenir accés.

En el cas de l’alumnat amb NEEATPC al que ens referim, alguns d’aquest processos queden modulats i en moltes ocasions completament alterats, de manera que cal tenir present tal com és recull en el quadre següent quines són en cadascuna de les situacions i contextos els aspectes més desajustats per tal de facilitar entorns, activitats que com experiències vitals compartides, comptin amb el suport suficient per tal que aquestes els hi permetin prendre consciència de la seva situació i malestar, verbalitzarho i vincular-se subjectivament amb les persones i les situacions, poder “aprendre” les pròpies emocions vivint els aprenentatges escolars.