Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC
passat. Es destaquen els següents processos de perpetuació de les experiències del passat al present: Constricció protectora: Es posen en marxa un conjunt de mecanismes conscients i inconscients per tal de reprimir els records dels esdeveniments dolorosos del passat i evitar les experiències del present que puguin reactivar els records reprimits. Aquest fet redueix l’ansietat però alhora l’impedeix “desaprendre” els sentiments que l’aturen i/o aprendre noves maneres més constructives d’enfrontar-se a situacions potencialment estressants. Autolimitant de manera defensiva la participació en activitats. Distorsió perceptiva i cognitiva: És descrita també com sensibilització reactiva per Cameron (1947)64 les persones adquireixen un sistema per a témer expectatives, de manera que responen amb alerta a elements amenaçadors semblants a altres viscuts en el passat. Kelly (1955)65 anomena constructes personals a actituds cognitives anticipatòries de les persones, com conseqüència no només dels fets amenaçadors sinó també de formes d’experiències passades, aquests constructes guien, classifiquen, codifiquen i avaluen les noves experiències a les que el subjecte està exposat. De manera que un alumne que creu que “no se l’estimen com als altres”, qualsevol correcció sense importància, la interpretarà com una confirmació de que a ell no se l’estimen com als altres. És particularment important destacar el paper que els hàbits de llenguatge tenen com descriptors de les percepcions de l’individu de manera que les paraules que fem servir transformen les experiències segons el seu significat. Whorf (1956) 66 així com Cyrulnik (2002)67 descriu en els dos moments de formació del trauma, un primer moment el fet real (agressió, carència,...), en segon moment la seva representació, és la significació, les paraules que la persona i la societat poden posar el que explicarà la dimensió i els efectes del trauma o de les situacions conflictives quotidianes. La importància de les expectatives, la sensibilització reactiva i els hàbits del llenguatge es troben en el fet de que porten a la distorsió de la realitat objectiva, de manera que una persona pertorbada pot transformar en un fet amenaçador el que altres persones haurien viscut com un fet positiu. Això és de capdal importància per l’alumnat al qual es refereix aquest estudi donat que podem observar empitjorament progressiu del seu comportament en situacions de millora objectiva per exemple de la resposta educativa, ja que un cop iniciat el procés patològic de distorsió s’interpreten de forma errònia algunes experiències, sense importar allò positiu a que pot tenir accés objectivament, és percebut com causant del seu malestar. Aquest procés de distorsió perceptiva-cognitiva genera el seu propi impuls i provoca la seva perpetuació. Generalització del comportament: Ens referim a la tendència de les persones a reaccionar als nous esdeveniments de la mateixa manera que ho van fer en situacions anteriors semblants. La transferència descrita per la psicologia dinàmica com la tendència a percebre i reaccionar als 64
Citat per MILLON op. ct. Pàgina 132 Citat per MILLON op. ct. Pàgina 132 66 Citat per MILLON op. ct. Pàgina 133 67 CYRULNIK, B. Los patitos feos. 2002 Barcelona Gedisa editorial Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic 65
60
