1.4 Hipòtesi inicial de treball

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. INTRODUCCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic 1

1 INTRODUCCIÓ

Què passa a l’escola amb l’alumnat que porta el malestar emocional a la motxilla? És possible la reconstrucció del vincle educatiu/emocional a l’escola?

L’alumnat quan arriba als centres educatius ho fan tot d’una peça, com persones amb les seves característiques i experiències vitals, amb la seva petita o gran biografia. Per alguns la seva situació personal, és una carrega que sovint els neguiteja i fa patir, diem doncs que amb els llibres i les expectatives personals aquest nens i nenes porten el malestar emocional a la motxilla.

Reflexionar i poder respondre a la pregunta anterior, més aviat per poder contestar-la afirmativament, i al mateix temps amb el desig de contribuir-hi a fer-ho possible també des de l’assessorament psicopedagògic, ha estat el motiu i el fil invisible que ha estirat i motivat aquesta recerca.

En el meu recorregut professional primer a la docència i actualment a l’àmbit de l’assessorament psicopedagògic, observo de prop, i alhora amb una visió força àmplia, els canvis en les relacions interpersonals, familiars, socials i culturals que sacsegen l’educació.

És important per l’estudi esbrinar com aquests canvis vertiginosos en la nostra societat de la informació, la globalització i la multiculturalitat influeixen1 de diverses maneres als alumnes, les famílies i els centres educatius i també als EAP. Per comprendre de quines maneres tots plegats hem d’adaptar-nos i elaborar noves maneres de percebre, rebre i processar les informacions, nous valors en les relacions interpersonals o noves expectatives vitals i professionals.

En particular i especialment estudiarem com afecten aquests canvis a l’alumnat, alumnat que està exposat a un allau d’informacions i estímuls amb models d’adults adolescents2 que substitueixen la realitat per una fantasia artificial comercialitzada3 , on el món és presentat com un parc temàtic, es banalitza la violència i se sobrevaloren les conductes agosarades. Fets que generen en els adolescents noves necessitats, que alguns viuen amb expectatives desajustades a les seves possibilitats.

En les relacions del dia a dia en els centres educatius es viuen situacions conflictives, sovint difícils d’entendre pels mateixos alumnes, el professorat i les famílies. Sense punts

1 En principi hem volgut constatar els canvis, la seva influència positiva o no, es concretarà en cada context i en les interrelacions dels àmbits de desenvolupament amb les condicions personals de l’alumne. Per tant no podem definir a priori, si els canvis als que fem referència són o no beneficiosos o perjudicials. 2 Adults que volen mantenir la imatge i l’estil de vida dels adolescents, que volen ser amics del seus fills o que prioritzen la part lúdica de la vida, amb dificultats per assumir les pròpies responsabilitats (p. ex. anunci d’un anitgripal que es pren per anar a pescar, però no per endreçar la casa o bé el tipus de mare i filla que són iguals físicament perquè mengen X...) 3 Sobrevaloració de productes de màrqueting “merchandising” personatges Disney, OT, se’n parla com si fossin de la família, els nens se’ls mengen en les galetes o els porten en les samarretes i en la roba interior, els nens i nenes els reclamen i els pares els compren com si pels seus fills no portar-los fos estar fora de la realitat social.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. INTRODUCCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 2 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

de referència, amb pocs límits, alguns nois i noies, es troben desorientats amb sentiments d’incomprensió, incertesa, soledat, impotència i ràbia.

És en aquestes situacions quotidianes que ens adonem que els canvis esmentats no afecten tothom per igual, sinó que provoquen l’augment, especialment en els alumnes més fràgils, de conductes desajustades, trastorns del comportament4 i de la personalitat. Aquests alumnes amb perfils, necessitats i problemàtiques diverses, preocupen cada cop més a mestres, professorat, famílies, comunitat educativa i a la societat en general.

En aquests moments, com hem vist al llarg d’aquest treball, els centres educatius esdevenen un punt de referència essencial per l’alumnat, destaquem la importància que prenen les propostes educatives que s’apropen a la realitat de l’alumnat, és a dir, a les seves necessitats i interessos, evitant l’escissió escola/societat i alhora les pràctiques educatives que faciliten a l’alumnat l’accés als recursos i instruments culturals, ja que paral·lelament al desenvolupament de les capacitats personals se’ls obren les possibilitats per participar de forma autònoma i constructiva en la societat.

Per fer possible aquest tipus d’intervenció educativa, els professionals hem de conèixer la manera en la que els canvis socials incideixen en alumnes, famílies i escola per incorporar-los en la dinàmica de la institució de manera que facilitin el desenvolupament harmònic de l’alumnat, protegint-los dels que poden constituir factors de risc o

desprotecció.

En la intervenció psicopedagògica els professionals ens trobem davant de situacions de seguiment d’alumnes que presenten serioses dificultats per participar i aprofitar les activitats educatives ordinàries, perquè el seu malestar general es manifesta provocant greus alteracions de la conducta amb diferents graus d’agressivitat i violència. Aquesta inadequació en les relacions es produeix tant en la consciència i cura del seu propi cos, com en la vinculació amb els altres, adults i companys, i també en relació als aprenentatges i la institució escolar.

Les necessitats d’atenció educativa d’aquests alumnes sovint sobrepassa les possibilitats dels centres i requereixen intervencions longitudinals de l’EAP, de la Inspecció Educativa a més de la coordinació i col·laboració conjunta amb els Serveis de Salut i els Serveis socials, EAIA, DGAM,..., ens referim per tant a l’alumnat que pot constituir l’anomenada població diana en termes de la Comissió Tècnica Interdepartamental per a la Coordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (CTIC).

Tal com es va fer palès en el 1er Congrés Català de Salut Mental del nen i l’adolescent, els trastorns de la conducta constitueixen un dels problemes de salut mental que comporten més dificultats en el seu abordatge pel que fa a la gravetat i a l’alta prevalença, que en el cas dels adolescents adquireix major proporció.

4 “Gairebé el 15% dels nens i adolescents de 10 a 18 anys catalans tenen trastorns de conducta que, en molts casos, es tradueixen en comportaments agressius difícils de contenir per les seves famílies”...” els trastorns de conducta estan augmentant d’una forma molt preocupant, tot i que no hi ha un únic motiu que ho expliqui.... Hi ha hagut un canvi general en la forma que tenen els nens d’expressar la violència...” “un 30% dels menors atesos el 2003 a l’Hospital tenien un trastorn del comportament que van manifestar amb conductes agressives i problemes a l’hora d’adaptar-se al ritme escolar” J.A.Alda responsable de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu. Article El Periódico 4/04/2004.