l’alumnat amb NEEATPC

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Actuacions poc efectives

El tractament ambulatori de l’alumne seguit de forma irregular ha estat considerat molt poc efectiu per 2 professionals. Tanmateix el diagnòstic psicològic - psiquiàtric conegut i compartit per la família i l’alumne ha estat considerat poc efectiu per 2 professionals en tant que 2 i 1 professional ho consideren bastant i molt efectiu. L’assessorament terapèutic al professorat ha estat considerat poc efectiu per 1 professional (12%)

Gràfic 35: Serveis de salut mental, cas Pau

SERVEIS DE SALUT MENTAL

8

7

6

5

4

3

2

1

0

1.Diagnòstic psicològic- psiquiàtr ic conegut i compar tit per la f amília i l’alumne

2.Tr actament ter apèutic psicològic o psiquiàtr ic de l’alumne en r ègim ambulator i

3.Tr actament ter apèutic ambulator i de l’alumne seguit de f orma ir regular

4.Facilitar un entor n ter apèutic a l’alumne en un centr e docent. 5. Assessor ament ter apèutic al pr of essor at 6.Tr actament ter apèutic ambulator i a l’entor n f amiliar ( par e, mar e, ger mans)

7. Mesur es excepcionals en moments de cr isis: visites i/ o ingr essos d’ur gències, 8.Der ivacions a ser veis més especialitzats:Hospital de Dia per Adolescents, Unitat Psiquiàtr ica de Centr e Hospitalar i, UCA, altr es.

9.Ingr essos d’ur gències decidits per la f amília com alter nativa al tr actament ter apèutic

ACTUACIONS DELS SERVEIS

Molt poc efectives Poc efectives Bastant efectives Molt efectives

Anàlisi qualitatiu de les dades del qüestionari

La poca consciència del perill és considerada un factor de molt risc en Pau, aspecte que cal tenir present ja que el fa més vulnerable a la pressió del grup i pot portar-lo a fer actuacions que els altres no s’atreveixen a fer com insultar als professors, o pegar a un noi,... Podem relacionar-ho amb el consum de tabac i possiblement en alguns moments d’altres substàncies com alcohol i/o “porros” quan va a les discoteques. Aquest consum iniciat en grup d’iguals, com una forma d’identificació i per l’acceptació d’aquest, ha esdevingut una necessitat per estimular-se i apaivagar les pors.

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 270 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 271 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Les conductes alimentaries de sobrealimentació van aparèixer curs passat en moments de neguit per apaivagar d’alt nivell d’ansietat. ( Temps en els que el CSMIJ va recomanar la continuació de medicació: Risperdal i Neurotin).

Es constaten que les dificultats per dormir han anat millorant, especialment en els períodes en que ha pres medicació el que ha estat protector per l’alumne. Actualment la bona salut física que s’observa és considerada un factor protector, però hem de tenir present que la malaltia vírica que va patir a la infància va marcar el tipus de vinculació, de sobreprotecció mare/fill i amb probabilitat la base de les pors intenses. Destacar la presencia de signes psicosomàtics en l’episodi de dificultats de visió, corregida amb ulleres que després no va precisar.

L’excessiva preocupació per la imatge, d’altra banda bastant comú en els adolescents, en Pau té a veure també en la construcció de la identitat i l’autoconcepte negatiu que vol compensar amb les formes i l’aparença física, aspectes que esdevenen de risc si es fan rígids i l’ajuden a ocultar i ocultar-se a si mateix les seves dificultats i inseguretats, sense afrontar-les.

El seu estat d’ànim és el factor de més risc considerat per la totalitat dels professionals que l’atenen i l’han atès, del que es estaquen especialment: irritabilitat, vulnerabilitat, susceptibilitat, intranquil·litat, apatia, canvis d’humor, angoixa, ansietat, tensió, tristesa, queixes, desig de fugida,... que alhora estan acompanyats de sentiments pessimistes i de culpa que el noi revesteix de prepotència, com factors de molta vulnerabilitat.

Les dificultats per establir vincles afectius en el centre educatiu, especialment remarcades en el període d’assistència a l’IES, considerant que des del centre es realitzava un treball de tutoria per l’acceptació dels companys, ha estat un dels elements que ha marcat més notablement el seu malestar des de l’etapa d’educació infantil fins l’actualitat. Aquestes dificultats han estat presents en el desencadenant, la generació de conflictes i en la gestió d’aquests, especialment des del pas de la pubertat a l’adolescència, ha representat el trencament de les possibilitats de romandre i/o retornar al centre ordinari previstes per aquest curs 2003/2004,

En diversos moments i pel treball educatiu realitzat pel centre, a l’institut, el grup el tolerava, però sovint anava sol, d’altres es relacionava amb nois més grans i sovint conflictius,... actualment tant per la mare com pel noi la possibilitat de vinculació afectiva d’aquest amb el seus iguals és un indicador de millora, la mare verbalitza en algun moment que ”en Pau està content per què té dos amics”.

A la família hi ha vincles afectius de protecció, la relació mare-fill és de sobreprotecció, en Pau acaba fent allò que vol, es pot mostrar afectuós amb la mare, davant d’algunes decisions importants el que acaba comptant és la decisió del fill ( demanar l’alta a l’HDA, assistir o no a l’escola,...).

De la relació amb el pare és té poca informació...en Pau li té por, el pare no ha participat gaire en el procés educatiu del fill, la mare ha verbalitzat sovint “no poder més” que se sent sola en aquest tema, però quan aquesta ha llençat la tovallola i ha demanat un centre intern pel noi, el pare li ha manifestat l’acord a la proposta de l’EAP i del CEE de que el noi està millor a casa, que els necessita.

Al febrer 2004 des de l’escola on assisteix la germana han recomanat a la mare necessitats d’atenció psicològica a la nena, que tot i ser una nena molt responsable i

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 272 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

madura, possiblement per això, és conscient dels problemes del germà i l’afecten. La nena estima molt al seu germà, ell també la vol però no demostra l’estima ( la psicòloga del CSMIJ ho defineix com amor danyí). Aquest fet fa pensar que les famílies que conviuen amb un adolescent com en Pau requereixen orientacions i suport psicològic tots els membres de la família, si més no en els moments més crítics d’aquests.

En el context de l’escola primària a 2on de cicle superior, nivell i edat els alumnes són els més grans de l’escola i se senten especialment segurs i “dominen el territori” en el cas de Pau, el fet d’assistir a una escola petita, d’una sola línia, va constituir un factor significativament protector, el treball d’anticipació dels continguts a treballar en el grup classe per la MEE en grup reduït, facilitava que el noi pogués tolerar les dificultats ja que havia de fer menys esforç i estigues més motivat per la idea d’agradar al grup, és a dir considerés un repte abordable per ell la realització de la tasca proposada en classe.

L’assistència a la unitat d’adaptació curricular–UAC de l’Institut va suposar alguns moments de treball educatiu satisfactori, el que ens indica que en Pau precisa un entorn en petit grup i un treball manipulatiu i pràctic inserit en un projecte o en un marc més ampli on pugui atribuir un sentit positiu a la tasca i a ell mateix com estudiant.

D’altres actuacions, com les que fan referència a les mesures disciplinàries, aquestes han estat educatives i protectores en la mida que han establert límits entre iguals, la influència positiva del grup va estar notable a final de l’etapa primària, la tutorització personalitzada o en últim extrem quan s’ha pogut aturar una situació insostenible per ell i pels altres amb l’expulsió perquè aquesta va pogué anar acompanyada d’un treball de reflexió amb la família i el noi i d’altres mesures alternatives d’ajust a les seves necessitats ( reducció horària, assistència a l’UAC de l’IES o finalment el canvi de tipus d’escolarització al CEE, que tant el noi com la família van valorar com un ajut).

Les actuacions d’assessorament psicopedagògic que s’han realitzat en aquest cas, les podem agrupar en els següents blocs:

Mecanismes de prevenció i detecció: la detecció de cas des de l’etapa infantil seguint els procediments acordats amb el centre ha estat considerada efectiva en totes les etapes excepte en el pas de primària a secundària que és va

produir de forma insatisfactòria.

o Cal revisar i promoure les estratègies de treball de l’equip de l’EAP per compartir i concretar quan és necessària la realització del dictamen per l’alumnat d’aquest perfil, recollint els criteris que protegeixen l’alumne i faciliten la planificació de la resposta educativa al centre i la planificació de recursos específics a l’administració.

o La sensibilització institucional i de tots els professionals de la família i el noi del sentit i l’ús de l’avaluació psicopedagògica, aquest no ha de constituir un protocol de causalitat lineal, o que etiqueti l’alumne, sinó com un recull de dades de la història personal i educativa de l’alumne, dels seus aspectes més significatius i de propostes psicopedagògiques flexibles, que facilitin el coneixement de les seves necessitats de manera que els suports s’ajustaran en la mida que es concretin les dificultats en les interaccions en el context concret de les activitats educatives i les relacions interpersonals del centre.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 273 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

o El treball de l’EAP amb els centres del contingut de la informació i l’orientació del dictamen esdevé una eina útil i protectora per l’alumne si s’utilitza a l’escola únicament amb un enfoc educatiu i psicopedagògic, per planificar la resposta educativa, els ajuts i recursos necessaris. Cal tenir present que quan els mestres i professors li han pogut donar al dictamen aquest ús, ho han valorat molt o bastant efectiu, i així ho manifesten el 57% dels professionals en les seves respostes del qüestionari general.

Avaluació psicopedagògica

L’avaluació psicopedagògica d’en Pau s’ha anat realitzant en les diferents etapes educatives i tipus d’escolaritat ordinària i especial analitzant els documents es pot destacar la seva ponderació i el recull de totes les dades significatives realitzades a partir de l’observació directa de l’alumne de diverses entrevistes familiars i del treball de coordinació amb els professionals docents i dels serveis de salut mental per tant del seu caràcter interdisciplinar.

En tots els casos però especialment en l’alumnat d’aquest perfil es constata la necessitat de la col·laboració per l’avaluació ha de constituir el pal de paller, per la comprensió de les condicions personals i les necessitats de l’alumne, així com de les situacions dels entorns escolars i sociofamiliars, per a què puguin plantejar-se, sostenir-se i desenvolupar-se actuacions consensuades, ajustades a les necessitats i possibilitats de l’alumne, del centre i de la família.

Propostes d’atenció educativa i seguiment

En el seguiment de Pau la tasca de l’EAP ha estat força continuada, amb diferents moments i intensitats segons la demanda del centre i/o de la família. El treball que s’ha pogut realitzar amb els diferents equips docents ha estat considerat efectiu i satisfactori en general com treball d’equip, però molt sovint insatisfactori tant pel professionals de l’EAP corresponent com pels equips docents donat que les actuacions posades en marxa no aconseguien les fites plantejades amb l’alumne, amb la consegüent preocupació dels professionals implicats.

Quan han calgut mesures específiques com la modificació curricular i horària, i aquestes s’han posat en marxa recolzades per l’Administració Educativa, encara que hagin pogut suposar millores puntuals en l’evolució de l’alumne, han representat en algunes situacions tanta implicació dels professionals amb l’EAP que s’ha enriquit i ampliat la manera d’entendre i organitzar els recursos personals i materials i la sensibilització d’alguns professionals respecte a les necessitats d’aquests alumnes, d’alguna manera s’han posat alguns granets de sorra en el bagatge cultural sòlid, del centre i en el tipus d’intervenció de l’EAP.

Per contra, quan les necessitats de recursos recollides en les propostes de l’EAP i del centre no han estat recolzades per l’Administració Educativa, per exemple en la demanda d’un educador de suport,.. fet que en uns moments d’especial conflictivitat, genera força malestar en la comunitat educativa que s’expressa en la no acceptació i rebuig de companys, pares dels alumnes del grup i de una part significativa del

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 274 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

professorat, que manifesta “no poder més” i d’alguna manera es devaluen les actuacions que han pogut ser reeixides en part.

D’altre banda cal esmentar que quan l’actuació educativa han seguit algunes de les propostes i orientacions de l’EAP concretades amb la participació de les tutores i/o l’equip docent i els acords s’han recollit per escrit i ho han conegut i signat l’alumne i la família, han pogut tenir més continuïtat i han estat més efectives.

Cal destacar que sovint les mateixes propostes educatives en moments i professionals diferents tenen resultats diversos, el que fa pensar en la importància del context concret, del clima i de la relació amb el grup que es generen, de l’estat d’ànim de l’alumne, dels companys i del professor, i especialment de la vinculació educativa/afectiva professor-alumne.

La intervenció de L’EAP en aquest cas ha representat entomar el repte d’anar elaborant noves estratègies d’intervenció per les diverses situacions que han requerit intervencions intensives i especialment en col·laboració i implicació amb els professionals d’atenció a la diversitat (MEE, PT, PPS) l’equip docent, l’equip directiu i la inspecció educativa.

Cal però avançar, fins ara no s’ha pogut realitzar, en el marc de la unitat educativa/terapèutica en l’elaboració del pla d’intervenció individualitzat que inclogui les propostes educatives, psicopedagògiques i terapèutiques en estreta col·laboració equip docent / terapèutic i EAP.

Coordinació amb els serveis que intervenen

El servei de salut mental que ha intervingut en el cas ha estat el CSMIJ de la població, la relació d’aquest amb l’EAP i amb els diferents centres ha estat continuada, s’han pogut intercanviar valoracions i punts de vista, però no s’ha establert un marc de col·laboració i de treball conjunt.

En algun moment s’han pres decisions sanitàries de les que no s’ha fet partícip a l’EAP ni al centre corresponent, aspecte que no ha facilitat ni afavorit la implicació de tots els professionals en la mateixa línia, amb uns objectius compartits respecte a l’alumne.

Donades les necessitats educatives–terapèutiques de l’alumne i en general de l’alumnat d’aquest perfil cal que és treballin conjuntament EAP i serveis de salut mental per trobar noves formes d’intervenció educativa i terapèutica, en les quals la intervenció educativa és tant important com la terapèutica i la terapèutica tant important com l’educativa, tenint present però que segons en el marc on s’ubiquin les actuacions partiran de lògiques i propostes formals diverses bàsicament educatives o educatives - terapèutiques / terapèutiques -educatives, o terapèutiques segons en duguin a terme a un centre educatiu, un centre educatiu amb unitats educatives–terapèutiques, un hospital de dia per infants i joves, un CSMIJ o altres serveis més específics.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 275 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

5.3.3 Conclusions

Per a què en Pau o un altre alumne amb les seves necessitats pugui aprendre els continguts educatius calen a més de les capacitats cognitives bàsiques, altres condicions com l’atribució de sentit, aquesta es concreta en les representacions subjectives de les pròpies capacitats i expectatives positives amb confiança en les seves possibilitats, tant respecte al centre educatiu com amb els companys i professionals.

Amb tot el que s’ha exposat en l’estudi d’aquest cas destaquem com aspectes significatius per a reflexió i millora de la pràctica educativa i d’assessorament psicopedagògic els següents:

1. La ubicació del recurs educatiu/terapèutic, cal pensar sobre les avantatges i els inconvenients que tant l’entorn ordinari com l’entorn específic poden aportar a l’alumne.

2. El tamany del grup, cal trobar el nombre d’alumnes suficientment ampli per no limitar les relacions i enriquir amb diversitats de models, les interaccions així com que és pugui flexibilitzar ad hoc per facilitar la necessària atenció personalitzada.

3. El perfil dels alumnes del grup i la seva incidència: Estudiar i valorar el perfil del alumnes del grup, per la incidència de la seva composició en l’elaboració de la identitat i del rol a assumir de cada noi/noia. La pressió del grup respecte als valors, els interessos i les necessitats del cas estudiat han estat mol rellevants.

4. Treballar en equip multidisciplinar per avançar i millorar la coherència del treball educatiu / terapèutic: amb la planificació, l’elaboració, aplicació i valoració de les diverses intervencions de forma complementària de manera que es potenciïn els objectius educatius i terapèutics de forma consensuada.

5. Elaboració de propostes on es promogui la participació activa de l’alumne en el propi projecte educatiu/terapèutic a partir de la seva implicació, consentiment i compromís.

6. Potenciar la vinculació educativa/terapèutica, i els lligams afectius amb els

diferents professionals i amb els companys.

7. La intervenció educativa de mestres i educadors per a l’elaboració de forma conjunta i consensuada de les funcions i responsabilitats tant en el si de l’equip com respecte els alumnes i les seves famílies.

8. La intervenció de psicopedagògica de l’EAP des d’aquesta perspectiva, implica avançar cap a la interdisciplinaritat i desenvolupar conjuntament un projecte, concretar les funcions dels professionals dins del marc de cada servei i aprofundir en l’elaboració i implementació dels objectius educatius i terapèutics en el pla d’actuació comú de tots els professionals que intervenim en el Projecte i en el Pla

Educatiu Individualitzat de l’alumnat concret.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 276 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

9. La intervenció del professional de salut mental requereix pensar l’actuació terapèutica des de la lògica educativa d’un centre escolar, cal aprofundir conjuntament en aquesta tasca, analitzant tant l’experiència concreta d’aquest centre, amb aquest alumne, com d’altres experiències de semblants característiques.

Finalment destacar que el fet d’avançar en estratègies de treball educatiu i terapèutic: la trobada de sabers de camps diferents que no són complementaris han d’aportar dimensions diferents, en el cas de la psicologia ha d’aportar la dimensió subjectiva del treball educatiu conjunt. Trobar la vinculació educativa / terapèutica dels professionals que intervenim, més enllà de la coordinació cap

a la col·laboració.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

PROPOSTES D’ACTUACIÓ CENTRES I D’INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA -EAP

i qS om ac ue no tua com hi haurà si no ha canvi a guessi millor. n possibilitats de canviar a millor, garanteix Noam Chomsky

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 277 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 278 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic