4 minute read
GRAELLA 25 ELEMENTS INTERACTIUS
Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC
Aprendre emocions / vivint aprenentatges 122 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
Advertisement
IDEA FORÇA PUNTS DE VISTA
La idea de CONTINUUM com continuïtat i incardinació de les diferents construccions personals en els seus ambients .
Continuum que pot anar des de la normalitat al trastorn.
Tant en l’assoliment d’aprenentatges com en el desenvolupament de la personalitat.
Des de la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge es considera que aquest es desenvolupa amb graus i complexitat diferents segons el desenvolupament real del que es parteixi de la possibilitat de construir i compartir zones de desenvolupament propers ZDP, amb persones més competents i dels mutus aspectes socioafectius ( expectatives, motivacions, vinculació educativa/afectiva,...) que es posin en marxa en aquest procés.
Tant el grau d’aprenentatge, com la complexitat d’aquest i la seva aplicació cada cop en contextos més generals indiquen que l’aprenentatge és més o menys significatiu, se li pot atribuir més o menys sentit i pot esdevenir funcional.
Des del perspectiva evolucionista es revisa la història filogenètica dels sistemes d’aprenentatge i memòria i defensen l’evolució no lineal sinó múltiple del sistema nerviós distingeixen un aspecte estable d’estructures bàsiques d’aprenentatge i un altre variable i adaptatiu que permet desenvolupar noves capacitats. Les experiències emocionals s’estructuren en esquemes emocionals i cognitius , mitjançant processos que codifiquen i integren les informacions relacionades amb les successives experiències emocionals . Les sensacions emocionals és codifiquen juntament amb les situacions que les han generat i en la mesura que la persona creix es van afegint a aquests esquemes els aprenentatges l les creences, els valors,...
Es parteix de fantasies preformades o disposicions biològiques, en les primeres interaccions es posen en marxa les representacions mentals, que generen predisposicions ,segons aquestes experiències prèvies hagin estat més o menys satisfactòries en la realitat i en la representació mental , és produeix desenvolupament real i desenvolupament potencial , és a dir noves possibilitats de desenvolupament, que podrà esdevenir més desenvolupament real en funció de les experiències vitals posteriors. Per tant el desenvolupament personal s’anirà concretat en un continu cada cop més complex, en la seva interacció amb els ambients.
Si les experiències en el món real no són satisfactòries , són traumàtiques o patogèniques ( hi ha la presencia de factors de risc de forma perllongada en el temps o en els moments vitals de major sensibilitat, la línia de desenvolupament natural per protegir-se o defensar-se de l’ansietat, desenvolupant formes desadaptativa i esdevenir patològica. La rigidesa de les estructures de pensament, emocionals i de personalitat està significativament relacionada amb les dificultats per adaptar-se a l’ambient per tant amb les conductes desajustades i amb els trastorns de la personalitat. L’alumnat quan arriba a l’escola ja té desenvolupades un conjunt de capacitat en la seva línia personal. Cal partir d’aquesta situació, dels seu desenvolupament real per ajudar-lo a desenvolupar les seves potencialitats de manera continuada, augmentant el grau, la intensitat i la complexitat, en la mesura que amb el suport educatiu pot anar avançant.
Aquest continu s’organitza en xarxes formades per esquemes de coneixement i d’emocions que configuren el disseny de les estructures personals: els estils de relació comunicació i cognitiu. El continu de desenvolupament és descriu com un model helicoidal de forma que, tot nivell de desenvolupament té a la base en nivell anterior i sobre aquest és va construint cada cop de forma més completa i complexa l’aprenentatge i el desenvolupament de les capacitats personals.
Les intervencions educatives i terapèutiques s’han de situar en la zona de desenvolupament propera, continuant els aprenentatges a partir del nivell de desenvolupament real . Tant important com conèixer el desenvolupament real és conèixer el desenvolupament potencial i quines són les capacitats personals a desenvolupar que esdevinguin més funcional i adaptatives. Des de l’escola es treballarà per facilitar el suport educatiu i terapèutic si cal, per facilitar la superació de les limitacions i el seu accés al currículum i a la participació social.
Les emocions dels professionals hi són presents i tenen a veure amb la pròpia història, amb la forma d’afrontar la professió, amb la concepció d’un mateix com a professional, amb l’estil personal de treball i amb el significat que se li atribueix al fet de ser professional de l’ensenyament o la salut.
Les emocions és viuen associades a les experiències vitals i també a les professionals, tant en la relació d’ensenyament/aprenentatge com en la relació d’assessorament.
Considerar els continuum descrit per diferents autors per a la realització de propostes educatives ajustades ( grau de dificultat de la tasca, complexitat de contingut,...) com per exemple la Taxonomia de Bloom...
Considerar els continuum descrit per diferents autors per al coneixement del desenvolupament personal de l’alumne especialment els criteris per identificar els factors de risc , els factors protectors i el coneixement de les orientacions i dels suports educatius/terapèutics necessaris com els criteris de gravetat de Kernberg, els objectius estratègics proposats per Millon així com i els indicadors del CIE-10.
