Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns MARC TEÒRIC de la personalitat i/o la conducta.
IDEA FORÇA
PUNTS DE VISTA
IMPLICACIONS EDUCATIVES i D’ASSESSORAMENT
La idea de CONTINUUM com continuïtat i incardinació de les diferents construccions personals en els seus ambients .
Des de la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge es considera que aquest es desenvolupa amb graus i complexitat diferents segons el desenvolupament real del que es parteixi de la possibilitat de construir i compartir zones de desenvolupament propers ZDP, amb persones més competents i dels mutus aspectes socioafectius ( expectatives, motivacions, vinculació educativa/afectiva,...) que es posin en marxa en aquest procés.
L’alumnat quan arriba a l’escola ja té desenvolupades un conjunt de capacitat en la seva línia personal. Cal partir d’aquesta situació, dels seu desenvolupament real per ajudar-lo a desenvolupar les seves potencialitats de manera continuada, augmentant el grau, la intensitat i la complexitat, en la mesura que amb el suport educatiu pot anar avançant.
Continuum que pot anar des de la normalitat al trastorn. Tant en l’assoliment d’aprenentatges com en el desenvolupament de la personalitat.
Tant el grau d’aprenentatge, com la complexitat d’aquest i la seva aplicació cada cop en contextos més generals indiquen que l’aprenentatge és més o menys significatiu, se li pot atribuir més o menys sentit i pot esdevenir funcional. Des del perspectiva evolucionista es revisa la història filogenètica dels sistemes d’aprenentatge i memòria i defensen l’evolució no lineal sinó múltiple del sistema nerviós distingeixen un aspecte estable d’estructures bàsiques d’aprenentatge i un altre variable i adaptatiu que permet desenvolupar noves capacitats. Les experiències emocionals s’estructuren en esquemes emocionals i cognitius , mitjançant processos que codifiquen i integren les informacions relacionades amb les successives experiències emocionals . Les sensacions emocionals és codifiquen juntament amb les situacions que les han generat i en la mesura que la persona creix es van afegint a aquests esquemes els aprenentatges l les creences, els valors,... Es parteix de fantasies preformades o disposicions biològiques, en les primeres interaccions es posen en marxa les representacions mentals, que generen predisposicions ,segons aquestes experiències prèvies hagin estat més o menys satisfactòries en la realitat i en la representació mental , és produeix desenvolupament real i desenvolupament potencial , és a dir noves possibilitats de desenvolupament, que podrà esdevenir més desenvolupament real en funció de les experiències vitals posteriors. Per tant el desenvolupament personal s’anirà concretat en un continu cada cop més complex, en la seva interacció amb els ambients.
Aquest continu s’organitza en xarxes formades per esquemes de coneixement i d’emocions que configuren el disseny de les estructures personals: els estils de relació comunicació i cognitiu. El continu de desenvolupament és descriu com un model helicoidal de forma que, tot nivell de desenvolupament té a la base en nivell anterior i sobre aquest és va construint cada cop de forma més completa i complexa l’aprenentatge i el desenvolupament de les capacitats personals. Les intervencions educatives i terapèutiques s’han de situar en la zona de desenvolupament propera, continuant els aprenentatges a partir del nivell de desenvolupament real . Tant important com conèixer el desenvolupament real és conèixer el desenvolupament potencial i quines són les capacitats personals a desenvolupar que esdevinguin més funcional i adaptatives. Des de l’escola es treballarà per facilitar el suport educatiu i terapèutic si cal, per facilitar la superació de les limitacions i el seu accés al currículum i a la participació social. Les emocions dels professionals hi són presents i tenen a veure amb la pròpia història, amb la forma d’afrontar la professió, amb la concepció d’un mateix com a professional, amb l’estil personal de treball i amb el significat que se li atribueix al fet de ser professional de l’ensenyament o la salut. Les emocions és viuen associades a les experiències vitals i també a les professionals, tant en la relació d’ensenyament/aprenentatge com en la relació d’assessorament.
Considerar els continuum descrit per diferents autors per a la realització de propostes educatives ajustades ( grau de dificultat de la tasca, complexitat de Si les experiències en el món real no són contingut,...) com per exemple la Taxonomia satisfactòries , són traumàtiques o patogèniques ( hi ha la presencia de factors de de Bloom... risc de forma perllongada en el temps o en els Considerar els continuum descrit per moments vitals de major sensibilitat, la línia diferents autors per al coneixement del de desenvolupament natural per protegir-se o desenvolupament personal de l’alumne defensar-se de l’ansietat, desenvolupant especialment els criteris per identificar els formes desadaptativa i esdevenir patològica. factors de risc , els factors protectors i el La rigidesa de les estructures de pensament, coneixement de les orientacions i dels emocionals i de personalitat està suports educatius/terapèutics necessaris significativament relacionada amb les com els criteris de gravetat de Kernberg, els dificultats per adaptar-se a l’ambient per tant objectius estratègics proposats per Millon amb les conductes desajustades i amb els així com i els indicadors del CIE-10. trastorns de la personalitat.
Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
122
