GRAELLA 16: EMOCIONS I PERSONALITAT

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 94 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

grup de referència, llavors els conceptes de normalitat i patologia poden considerar-se, conceptes relatius i representen punts o graus diversos sobre un continuum que va de la normalitat al trastorn.

Altres criteris poden ajudar a descriure la normalitat al marge de la cultura, aquests poden facilitar una definició més funcional de la patologia de la personalitat en el context escolar així com aportar indicadors per l’acció educativa preventiva, entre d’altre destaquem els següents:

o La capacitat de funcionar de forma autònoma i competent o La tendència a adaptar-se de forma eficaç i eficient al propi entorn social o La sensació subjectiva de satisfacció o La capacitat per posar en marxa o millorar les pròpies potencialitats.

Des del punt de vista ecològic i des d’una perspectiva evolucionista es conceben els trastorns de la personalitat com estils problemàtics d’adaptació humana. De manera que quan una persona disposa de capacitat per afrontar el dia a dia en el seu entorn de forma flexible i les seves percepcions i conductes habituals incrementen la seva satisfacció personal, el seu grup de referència considera que té una personalitat normal o saludable, o bé al contrari quan les responsabilitats quotidianes s’afronten de forma inflexible, defectuosa o quan les percepcions i comportaments de la persona li generen malestar i el limiten les oportunitats d’aprendre o créixer, es pot parlar de patró patològic o desadaptatiu.

Així les persones amb trastorns de la personalitat poden ser subjectes en els que la seva estructura constitucional i experiències vitals primerenques, no només han dirigit erròniament el seu desenvolupament sinó que també han construït un sentit de si mateixos insatisfactori, una forma problemàtica d’expressar els pensaments i sentiments així com una manera deficitària de comportar-se i relacionar-se amb el altres.

Per la classificació i diagnòstic dels trastorns de la personalitat Millon (1998) va proposar un model d’estructura biosocial que recull en els seus constructes les teories de l’aprenentatge i fonamenta l’ontogènesi del desenvolupament o història del ser; mentre considera que els constructes derivats de la teoria evolutiva són aplicables tant a la filogènesi o història de la humanitat, com als estils d’adaptació humans. Estils d’adaptació descrits en la següent gradació o continuum, de més a menys possibilitats adaptatives:

o En primer lloc amb les persones que tenen notables dificultats per gaudir (esquizoide, evitador, depressiu). o Segueixen els subjectes que presenten problemes interpersonals, tendeixen a orientar-se de forma exagerada cap els altres.(depenent, histriònic,)o bé cap a sí mateixos ( narcisista, antisocial). o En tercer lloc segueixen els subjectes que presenten conflictes intrapsíquics (sàdics, obsessius compulsius, negativistes, masoquistes) o Per últim, els subjectes que tenen menys possibilitats adaptatives són els que reuneixen les patologies més greus de la personalitat, en les què el problema bàsic es deriva de dèficits estructurals ( esquizotípic, límit, paranoide).

Per la seva classificació proposa un format multiaxial que va revisar posteriorment, en el qual proposa que el conjunt dels símptomes no s’avaluï com una entitat clínica separada del context més ampli del pacient, inclou l’estil de relacionar-se,

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 95 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

comportar-se, pensar, sentir, i afrontar les dificultats, és a dir la personalitat. Aquest format multiaxial que desenvoluparem en aquest treball, parteix bàsicament de les seves aportacions a les diverses revisions dels Manuals Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM-III i DSM-IV i de les comparacions realitzades amb la Classificació Multiaxial de les trastorns psiquiàtrics en nens i adolescents del CIE-10.

Creiem interessant explicitar la diferència entre avaluació i diagnòstic, encara que de vegades totes dues activitats poden anar lligades, en aquest treball quan ens referim a diagnòstic ho fem pensant en les característiques que el subjecte té en comú amb d’altres subjectes i que possibiliten la seva classificació en funció d’una categoria diagnostica determinada i dels criteris tècnics d’aplicació vigents en la comunitat de professionals de la Salut Mental.

D’altra banda entenem per avaluació psicopedagògica al procés de recollida i anàlisi de la informació rellevant dels diferents elements que intervenen en el procés d’ensenyament /aprenentatge (condicions personals, condicions de l’entorn escolar i sociofamiliar, grau i nivell d’aprenentatges curriculars, capacitats d’autonomia, d’interrelació social,....) per identificar les necessitats educatives especials en aquest cas en l’alumnat que presenta dificultats en el desenvolupament personal i desajustos de conducta que afecten a l’aprenentatge i al creixement personal. La finalitat de l’avaluació psicopedagògica no és la classificació diagnostica sinó l’orientació del procés educatiu i la presa de decisions sobre el tipus de suports per afavorir l’òptim desenvolupament personal i social de l’alumnat.

Com podem veure tot i que el diagnòstic va lligat a uns criteris categorials i l’avaluació psicopedagògica se centra més en fonamentar la presa de decisions educatives ambdós processos van lligats de manera que un enfocament interdisciplinar afavoreix l’adequada valoració de les necessitats educatives especials, especialment en l’alumnat que ens ocupa en aquest treball.

Pel diagnòstic de les patologies de la personalitat i/o la conducta el Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental del Servei Català de la Salut pren com a referència la classificació multiaxial dels trastorns psiquiàtrics en infants i adolescents de la CIM-10.

La base d’aquesta classificació multiaxial és que cadascun dels elements essencials del diagnòstic sigui recollit sistemàticament en un eix diferent i amb un codi que assenyala la presencia o absència de les diferents condicions o situacions, és proposa un procés descriptiu que es pot realitzar per professionals de diferents orientacions o visions teòriques. Els codis fan referència a situacions o problemes actuals no a la persona en si mateixa.

De manera que els professionals clínics han de recollir les condicions o situacions actuals que presenta el pacient de tots i cadascun dels 6 eixos independentment de que consideri que poden tenir o no, relació amb la causa del problema psiquiàtric, aquest procés facilita dades comparables per la formulació diagnostica.

Tot i que el diagnòstic dels trastorns de la personalitat i la conducta no és l’objecte d’aquest treball, el coneixement de l’alumnat i les condicions psicosocials si en són una de les finalitats d’aquesta recerca, a tal efecte fem una breu descripció dels Eixos segons la classificació multiaxial CIE-10 i recollim algunes de les característiques que descriuen breument els trastorns, com és pot veure en la graella següent.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 96 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

El coneixement dels elements essencials i especialment de les condicions i situació actuals de l’alumne, per part dels professionals dels EAP pot facilitar la realització d’avaluacions psicopedagògiques més globals i que permetin fer propostes d’intervenció que promoguin la prevenció i protecció en els aspectes de més risc per la salut mental de l’alumnat en els entorns educatius.

L’ Eix 1 91 fa referència al trastorn psiquiàtric, les característiques recollides en els següents eixos determinen els factors de gravetat d’aquest:

L’Eix 2 determina comorbiditat per la presencia de trastorns específics del desenvolupament psicològic com per exemple de trastorns de la personalitat i del comportament.

L’Eix 3 valora la gravetat del pronòstic per l’edat evolutiva i els moments d’aparició del trastorn ja que en funció de les etapes del desenvolupament dels infants i adolescents les patologies són diferents de manera que alguns dels codis de classificació com el DSM-IV el trastorn de la personalitat antisocial, no serà aplicable als infants ni adolescents fins als 18 anys.

L’Eix 4 en el que es valora la gravetat pel consum desordenat i freqüent de serveis assistencials.

L’Eix 5 es valoren els aspectes de les situacions psicosocials significativament anòmales del seu context sociocultural i de les experiències viscudes.

L’Eix 6 es considera la capacitat de funcionament psicosocial en els últims mesos. (el concepte de discapacitat psicosocial ha està reconegut per l’ONU i descrit en el

CIE-10)

“Capacitat psicosocial: Capacitat del nen o adolescent per mantenir relacions relativament harmonioses amb els seus pares germans, professors o d’altres adults. També el grau en que el nen o adolescent té cura de la seva higiene i aspecte personal, d’acord amb la seva edat i circumstàncies socials; la seva participació raonable en les tasques domèstiques; la capacitat de marxar de casa sense dificultat; realitzar els deures escolars segons la seva edat i capacitats cognitives; capacitat d’establir relacions personals en les que pot compartir activitats amb els companys; participar en activitats d’oci”... CIE-10

Aquests apartats inclouen la descripció de diverses formes del comportament que acostumen a ser persistents que constitueixen l’expressió d’un estil de vida i de la manera de relacionar-se del subjecte amb si mateix i amb els altres.

Algunes formes de comportament apareixen en la infància com resultat dels factors personals, de les experiències viscudes i d’altres comportaments que es van adquirint i consolidant al llarg de la vida. Quan aquests comportaments són rellevants clínicament i es manifesten com respostes inflexibles en els diferents ventalls de situacions quotidianes, són sovint font de malestar emocional subjectiu, de dificultats en l’adaptació i en el funcionament social.

91 Classificación Multiaxial de los trastornos psiquiatricos en niños i adolescentes Editorial mèdica Panamericana (2001).

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 97 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

ELS TRASTORNS DE LA PERSONALITAT I DEL COMPORTAMENT

CIE.10 TRASTORN EIX 1 CARACTERÍSTIQUES

F60.0 Trastorn paranoide de la personalitat

Sensibilitat excessiva a les contrarietats. Incapacitat per a perdonar els greuges, ressentiments persistents. Suspicàcies i tendències a distorsionar les experiències, interpretant accions neutrals o amistoses com hostils o despectives. Sentit combatiu i tenaç dels pròpies drets al marge de la realitat. Predisposició a donar-se excessiva importància, actitud autorreferencial constant.

F60.1 Trastorn esquizoide de la personalitat

Manca de capacitats per experimentar les gratificacions i els plaer i les experiències positives de la vida Es mostren reservats i introvertits

F 60.2 Trastorn dissociat de la personalitat.

F60.3 Trastorn d’inestabilitat emocional de la personalitat

F60.31 Trastorn límit de la personalitat

F 60.4 Trastorn histriònic de la personalitat

F 60.5 Trastorn obsessiu compulsiu de la personalitat

F60.6 Trastorn de la personalitat per evitació

Forma persistent i reiterada d’alteració de conducta agressiva, desafiant o provocativa: Baralles o intimidació Destrucció de pertinences alienes Absències o fugides de l’escola o de casa. Desobeir persistentment i no acomplir les normes.

Predisposició a actuar de manera impulsiva sense tenir present les conseqüències, amb inestabilitat afectiva. Mínima capacitat de planificació i manca de control amb intensos esclats d’ira amb actituds violentes desencadenades per les crítiques o la frustració dels seus actes impulsius.

Inestabilitat emocional, alteració o confusió de la seva autoimatge, dels objectius i de les preferències internes. Poden haver sentiments crònics de buit. Relacions intenses i inestables que poden comportar crisis emocionals repetides i grans esforços per evitar l’abandonament, poden presentar-se amenaces suïcides o autoagressivitat.

Expressió exagerada de les emocions. Suggestionabilitat Afectivitat làbil i superficial Egocentrisme, autoindulgència, Conductes manipuladores per satisfer les pròpies necessitats.

Sentiments d’excessives dubtes i preocupacions Preocupació excessiva pels detalls Perfeccionisme, preocupacions excessives pel rendiment fins a renunciar a relacions interpersonals. Rigidesa i obstinació Insistència desmesurada per tal de que els altres facin les coses a la seva manera o resistència a que els altres facin les coses.

Preocupacions excessives i hipersensibilitat a les tensions vitals. Inverteixen energies per evitar el dolor i el malestar que inhibeix la seva capacitat per atendre i buscar experiències agradables de la vida.

F60.7 Trastorn de la personalitat per dependència

Fomentar o permetre que els altres prenguin decisions importants per la seva vida. Subordinació de les seves necessitats a les de qui depèn. Resistència a fer peticions raonables a qui en depèn. Sentiments de malestar al trobar-se sol. Temors a ser abandonat. Capacitat limitada per a prendre decisions de la vida quotidiana.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

F 60.8 Trastorn narcisista de la personalitat

Alt grau d’autorreferència en les interaccions amb altres persones. Gran necessitat de ser estimats i admirats pels altres. Vida emocional superficial Escassa empatia envers els sentiments dels altres. Envegen als altres, tendeixen a idealitzar a les persones de les que esperen quelcom, i a menysprear a qui no n’esperen res. Relacions explotadores o parasitàries . Poden mostrar aparença encantadora i col·laboradora però es pot sentir la seva fredor i implacabilitat que els caracteritza.

Graella 14: . Els trastorns de la personalitat segons CIE-10

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 98 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 99 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

ELS TRASTORNS DEL COMPORTAMENT

CIE.10 TRASTORN EIX 1 CARACTERÍSTIQUES

F 91

F 91.0

F 91.1

F 91.2

F 91.3

Trastorns dissocials: Limitat al context familiar. En nens no socialitzats En nens socialitzats Desafiant oposicionista Presenten formes de comportament92 com: grau excessiu de baralles o intimidacions crueltat cap a d’altres persones o animals destrucció greu de pertinences d’altres incendis, robatoris conductes desafiants o provocatives desobediències greus i persistents Conductes poc ajustades de relacions amb els altres. Manca de control i de seguiment de les normes. Repetició de fracassos i poca influència de les sancions. Defecte de la maduració afectiva, pobresa de vida interior, incapacitat perestablir vincles afectius estables.

F 92 F 92.0

Trastorn dissocials i de les emocions mixtos: Depressiu Combinació de comportament persistent agressiu, dissocial o desafiant amb símptomes clars de depressió, ansietat o d’altres alteracions emocionals. Sovint amb tonalitat depressiva subjacent que s’expressa amb enfrontaments.

F 93

F 93.0

F 93.1

Trastorn de les emocions d’inici específic a la infància93

Trastorn d’ansietat de separació en la infància

Trastorn d’ansietat fòbica

Trastorn d’ansietat social en la infància o adolescència

Trastorn de rivalitat entre germans Poden constituir exageracions de les tendències normals del desenvolupament.

El temor de la separació esdevé un focus d’ansietat, més enllà de període d’edat habitual. Està associat a dificultats en el funcionament social: preocupació irracional a possibles danys a les persones significatives o temor a ser abandonats. preocupació irracional a que fets adversos els separin les persones significatives. desgana o rebuig a assistir a l’escola per temor de separació. desgana o rebuig a anar-se’n sol al llit per temor de separació. temor inapropiat i persistent d’estar sol o sense la persona significativa a casa durant el dia. malsons repetits sobre la separació símptomes somàtics reiterats com nàusees, cefalea, vòmits,... malestar excessiu i recurrent amb ansietat, plors, tristesa, apatia,... en anticipació, durant o immediatament després de la separació de la persona significativa.

Temors que no formen part del desenvolupament psicosocial normal

Elevat grau de temor persistent, recurrent o un comportament d’evitació davant de persones desconegudes. Problemes de funcionament social.

La majoria de nens presenten alteracions emocionals després del naixement d’un germà, en alguns casos persisteix: competitivitat marcada amb els germans per aconseguir atenció i afecte dels pares. Amb alt grau de sentiments negatius. hostilitat oberta i agressions físiques o malifetes contra el germà. regressió o pèrdua de capacitats adquirides prèviament ,com el control d’esfínters. predisposició a un comportament infantil o imitació del bebè. confrontació o comportament oposicionista amb els pares.

F 93.2

F 93.3

92 Pel diagnòstic d’aquest trastorn, es consideren les categories de qualsevol de les conductes dissocials enumerades, si aquestes són intenses i la seva duració es perllonga més de sis mesos, els actes dissocials aïllats no ho són tributaris del diagnòstic.