Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns MARC TEÒRIC de la personalitat i/o la conducta.
grup de referència, llavors els conceptes de normalitat i patologia poden considerar-se, conceptes relatius i representen punts o graus diversos sobre un continuum que va de la normalitat al trastorn. Altres criteris poden ajudar a descriure la normalitat al marge de la cultura, aquests poden facilitar una definició més funcional de la patologia de la personalitat en el context escolar així com aportar indicadors per l’acció educativa preventiva, entre d’altre destaquem els següents: o o o o
La capacitat de funcionar de forma autònoma i competent La tendència a adaptar-se de forma eficaç i eficient al propi entorn social La sensació subjectiva de satisfacció La capacitat per posar en marxa o millorar les pròpies potencialitats.
Des del punt de vista ecològic i des d’una perspectiva evolucionista es conceben els trastorns de la personalitat com estils problemàtics d’adaptació humana. De manera que quan una persona disposa de capacitat per afrontar el dia a dia en el seu entorn de forma flexible i les seves percepcions i conductes habituals incrementen la seva satisfacció personal, el seu grup de referència considera que té una personalitat normal o saludable, o bé al contrari quan les responsabilitats quotidianes s’afronten de forma inflexible, defectuosa o quan les percepcions i comportaments de la persona li generen malestar i el limiten les oportunitats d’aprendre o créixer, es pot parlar de patró patològic o desadaptatiu. Així les persones amb trastorns de la personalitat poden ser subjectes en els que la seva estructura constitucional i experiències vitals primerenques, no només han dirigit erròniament el seu desenvolupament sinó que també han construït un sentit de si mateixos insatisfactori, una forma problemàtica d’expressar els pensaments i sentiments així com una manera deficitària de comportar-se i relacionar-se amb el altres. Per la classificació i diagnòstic dels trastorns de la personalitat Millon (1998) va proposar un model d’estructura biosocial que recull en els seus constructes les teories de l’aprenentatge i fonamenta l’ontogènesi del desenvolupament o història del ser; mentre considera que els constructes derivats de la teoria evolutiva són aplicables tant a la filogènesi o història de la humanitat, com als estils d’adaptació humans. Estils d’adaptació descrits en la següent gradació o continuum, de més a menys possibilitats adaptatives: o o
o o
En primer lloc amb les persones que tenen notables dificultats per gaudir (esquizoide, evitador, depressiu). Segueixen els subjectes que presenten problemes interpersonals, tendeixen a orientar-se de forma exagerada cap els altres.(depenent, histriònic,)o bé cap a sí mateixos ( narcisista, antisocial). En tercer lloc segueixen els subjectes que presenten conflictes intrapsíquics (sàdics, obsessius compulsius, negativistes, masoquistes) Per últim, els subjectes que tenen menys possibilitats adaptatives són els que reuneixen les patologies més greus de la personalitat, en les què el problema bàsic es deriva de dèficits estructurals ( esquizotípic, límit, paranoide).
Per la seva classificació proposa un format multiaxial que va revisar posteriorment, en el qual proposa que el conjunt dels símptomes no s’avaluï com una entitat clínica separada del context més ampli del pacient, inclou l’estil de relacionar-se, Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
94
