GRAELLA 6: FONTS D’APRENENTATGE

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 38 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

En aquest marc el més important és que l’aprenentatge es construeix en la interacció social de manera que arribar al coneixement implica interacció entre el subjecte que aprèn l’objecte d’aprenentatge i la mediació43 d’un altre persona més competent com els pares, mestres, professors, companys,...amb instruments culturals44 . Així s’entén que l’aprenentatge produeix desenvolupament i aquest facilita nous aprenentatges :

En la interacció de l’activitat conjunta és genera la zona de desenvolupament propera (ZDP), en la que el nen imita autentiques funcions psicològiques superiors, prestades per l’adult en situacions de “construcció a dos” de manera que el mecanisme d’imitació inicialment situacional, en la ZDP passa a ser representacional.

El nen viu, al principi les activitats compartides de manera sincrètica, és a dir barreja accions, coses i operacions, però aquesta barreja no és caòtica sinó dirigida, és la comunicació i la representació que li aporta l’adult la que determinarà la seva capacitat de resoldre de manera independent un problema o situacions que abans no podia fer sol. Aquest concepte proporciona als mestres i psicòlegs un instrument amb el que comprendre l’estat evolutiu dinàmic, els interessos i coneixements previs del nen per poder intervenir de forma ajustada. Des d’aquest enfoc l’estat de desenvolupament mental només pot determinar-se al conèixer els seus dos nivells: el nivell real de desenvolupament (ZDR) i el nivell potencial o pròxim45 (ZDP).

La Zona de desenvolupament propera (ZDP) es defineix en relació a la Zona de desenvolupament real (ZDR) són les funcions superiors ja estructurades en el nen, de les que s’ha de partir com una base que va canviant i ampliant-se al llarg del desenvolupament.

Els continguts d’aprenentatges són els instruments culturals, ja que és a partir del coneixement i domini d’aquests com un nen o jove esdevé membre d’un grup social i al hora un subjecte individual.

L’afectivitat és considera un factor dinàmic que incideix poderosament en el procés de mediació educativa, entès aquest com el suport necessari per l’assoliment dels instruments i sabers culturals entre persones amb diferents nivells de competències (mestre–alumne i/o alumne-alumne i el contingut d’aprenentatge)

Paper actiu dels participants en el procés d’ensenyament /aprenentatge, és una condició necessària ja que per aprendre es requereix activitat mental activa en situació d’interacció en la que destaca el paper mediador (compartir coneixements ) del professorat, companys, pares o d’altres professionals amb l’ús de signes culturals (llenguatges). En aquest cas facilitant el pas del control i la gestió del procés

43 Mediació educativa, en el marc del constructivisme, persones més competents que ajuden al nen o jove a representar-se mentalment la realitat i a fer una interpretació personal d’aquesta a partir dels llenguatges simbòlics, en la línia del que el que anomenem compartir coneixements. 44 La cultura en aquesta perspectiva és concep com el conjunt d’adaptacions (socials, psicològiques, tecnològiques...) que un grup humà ha creat al llarg del temps i que configuren les maneres de viure compartida per aquest grup. Com conseqüència de l’ús d’eines de caràcter psicològic especialment signes ( llenguatges). L’ésser humà els fa servir com mediadors de si mateix i del medi físic i social, de manera que pot aconseguir regular intencionadament la conducta dels altres i la seva pròpia conducta. 45 ZDP, zona de desenvolupament potencial o propera-pròxima, s’ha d’entendre de caràcter social i extern i alhora “potencial” també fa referència al caràcter individual intern dels processos psicològics.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 39 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

d’aprenentatge del professor a l’alumnat per l’autoregulació o regulació voluntària i el sorgiment de la realització conscient dels processos psicològics superiors.

Des d’aquest punt de vista en l’aprenentatge entre l’estímul i la resposta és produeix un complex mecanisme que assimila la informació recollida, l’analitza, la fa pròpia emetent respostes amb algun grau d’elaboració afectiva-cognitiva.

Val la pena destacar que des d’aquesta concepció les dificultats d’aprenentatge es consideren que poden estar generades tant pels factors personals, com pels contextuals o per la interacció entre el context i les persones. Les dificultats poden sorgir en dos moments: en el moment d’interacció social o en el procés d’interiorització i fer–se paleses és en el moment de la seva expressió, comunicació i en el comportament.

Aquest aspecte és d’especial rellevància tant per l’avaluació de les necessitats educatives especials com per les propostes d’intervenció educativa i d’assessorament psicopedagògic ja que amplia el punt de mira de les condicions personals, a la interacció sociocultural i es passa de la causalitat lineal, a la causalitat circular ja que la ZDP és un espai intersubjectiu que es genera en situació interpersonal com un procés dialèctic que afecta als diferents participants i al contingut de l’activitat conjunta. (alumnat, professorat, assessors psicopedagògic, famílies o d’altres professionals)

La Teoria Genètica de Piaget

Aquesta teoria forma part de la concepció constructivista, Piaget, J (1972,1975)46 desenvolupa els conceptes de competència cognitiva i capacitat d’aprenentatge, descriu:

El model d’equilibració, en el qual es considera que en qualsevol acte de pensament, per resoldre el conflicte cognitiu que és produeix quan allò que se sap no dona resposta a allò que és qüestiona, es produeixen les invariants cognitives següents:

Assimilació: procés que va de l’experiència a la ment (procés d’exploració del medi, incorporació d’informacions de l’exterior cap a interior, el pensament) Acomodació: procés d’adaptació intern pel qual és reajusten el coneixements previs ( procés que té lloc de l’interior cap a l’exterior) Equilibració o adaptació: procés requereix sempre algun grau d’activitat mental cognitiva. Piaget considera que el desenvolupament precedeix a l’aprenentatge a diferencia de Vygotsky que considera que hi ha una interrelació dialèctica entre desenvolupament i aprenentatge.

Cal destacar que Piaget introdueix l’entrevista com a eina d’avaluació de les capacitats cognitives i que identifica els següents quatre estadis de desenvolupament del pensament en nens i adolescents:

Sensorio-motor: els nens i nenes produeixen respostes no basades en el raonament ( fins els 2 anys).

46 PIAGET, Jean, Psicologia i Pedagogia. 1972. Barcelona , Ediciones Ariel PIAGET, Jean , Problemas de psicologia genética . 1975 Barcelona . Ediciones Ariel

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 40 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Respostes preoperacionals: els nens i nenes poden interpretar fets i objectes tangibles, per la percepció dels atributs. ( dels 2 fins als 7 anys). Operacions concretes: els nens i els adolescents poden produir respostes basades en el raonament fet a partir dels atributs manifestos. ( dels 7 als 14 anys) Pensament formal: Els adolescents poden utilitzar el pensament abstracte ( a partir dels 14 anys).

La Teoria de l’Assimilació d’Ausubel i Novac

Ausubel i Novat descriuen la naturalesa i condicions de l’aprenentatge, fent aportacions molt rellevants a la concepció constructivista. Defineixen el concepte d’aprenentatge significatiu, segons el qual, aprendre vol dir atribuir significat, fer una representació personal d’alguna cosa que existeix, adonar-se que existeix allò que hi ha fora de nosaltres i que nosaltres existim i ens aproximen als objectes de coneixement, no en fem una còpia.

L’aprenentatge significatiu consisteix en:

La interpretació personal que fem de qualsevol fet, vivència, o contingut d’aprenentatge en la que influeixen els aspectes afectius i cognitius de manera que atribuïm significat a partir d’allò que ja sabem i del sentit que podem donar al que hem d’aprendre.

Atribuir significat i sentit a allò que aprenem. La qual cosa suposa que quan aprenem estan interactuant els aspectes cognitius, aprenem el contingut a partir del significat atribuït, i les emocions i afectes que desvetllen, aprenem que aprenem, en funció del sentit atorgat a aquest aprenentatge en relació a l’autoconcepte, l’autoestima, les expectatives i els interessos personals.

L’aprenentatge és un procés continuat, un continuum, un procés dinàmic que implica activitat constructiva de l’alumne en accions mentals i afectives paral·leles, en les quals l’alumnat ha de recordar i relacionar allò que en sap amb el nou contingut i alhora valorar si pot realitzar el que se li demana, és a dir la proposta d’aprenentatge ha d’ésser considerada per l’alumnat un repte abordable amb les seves possibilitats reals o amb els suports que se’ls faciliten.

La construcció dels coneixements implica diversos graus i nivells de complexitat, com hem dit l’aprenentatge que es va construint s’organitza de forma continua, és un continuum en el que seu grau i nivell de complexitat té a veure amb les capacitats personals, els coneixements previs del tema, la disponibilitat i el sentit que se li pot atribuir en relació a com ensenya el professor-a, com ajuda a establir relacions entre allò que en sap l’alumne i el que ha d’aprendre i a la situació de comunicació i interacció establerta.

L’aprenentatge significatiu consisteix en una experiència vital, en la que s’incardinen elements interpersonals, personals i metodològics, que afecta globalment a la persona que aprèn. Per realitzar aprenentatges amb algun grau de significació es requereixen:

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 41 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

o Els coneixements previs pertinents: el grau de coneixements previs del contingut a aprendre, té relació amb el grau, nivell i complexitat d’aprenentatge significatiu al que es pot arribar.

o La disponibilitat en relació al contingut a aprendre, la disponibilitat pot estar generada per la motivació intrínseca, és a dir, quan necessitem saber el contingut en si mateix i pel sentit atribuït en la interacció, comporta un enfoc profund. Quan el que estudiem només necessitem saber-ho per aprovar, per quedar bé, per evitar un càstig, comporta un enfoc superficial o amb motivació extrínseca. La motivació intrínseca i l’enfoc profund faciliten el major grau i nivell de complexitat de l’aprenentatge significatiu al que es pot arribar progressivament, en tant que la motivació extrínseca i l’enfoc superficial porten a aprenentatges poc significatius i que s’obliden fàcilment.

o La coherència del contingut:

• Coherència lògica de l’àrea del contingut a ensenyar, com s’ensenya i com s’ajuda a establir relacions dels nous continguts amb el coneixements previs. • Coherència psicològica, el contingut de l’aprenentatge ha d’estar relacionat amb l’edat, els interessos i el nivell de desenvolupament i potencialitats de l’alumnat.

o El paper mediador47 del professorat i dels companys. La mediació educativa en aquests marc la mediació s’entén com el procés de suport per a l’assoliment dels instruments48 i sabers culturals entre persones amb diferents nivells de competències, en situacions d’aprenentatge per part dels professorat i l’alumne i/o entre l’alumnat. Aquest rol de mediador és educatiu i diferent al de la Mediació entesa com un procés formal i estructurat de resolució de conflictes.

Informació i Comunicació

Tanmateix la concepció constructivista inclou aportacions de la teories del processament humà de la informació i de l’ús de la comunicació de les que destaquem alguns aspectes de pensament i llenguatge vinculats al procés d’ensenyament/aprenentatge:

I. El processament de la informació: l’activitat humana d’un subjecte actiu busca, tria, interpreta, elabora, transforma, emmagatzema i reprodueix la informació del medi o del seu interior a la llum d’un propòsit o d’un objectiu en aquests processos es requereixen:

• Capacitats de processament de la informació: o Estratègies de processament o Activació dels coneixements previs

47 Manen (1998) Considera en aquesta línia que l’acció pedagògica mediatitza la influència del món, i que pares i professors són més influents que el conjunt de les altres experiències. 48 EDWARDS,D ; MERCER, N “El conocimiento compartido” 1988 Barcelona , Paidós MEC