Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC
En aquest marc el més important és que l’aprenentatge es construeix en la interacció social de manera que arribar al coneixement implica interacció entre el subjecte que aprèn l’objecte d’aprenentatge i la mediació43 d’un altre persona més competent com els pares, mestres, professors, companys,...amb instruments culturals44. Així s’entén que l’aprenentatge produeix desenvolupament i aquest facilita nous aprenentatges : En la interacció de l’activitat conjunta és genera la zona de desenvolupament propera (ZDP), en la que el nen imita autentiques funcions psicològiques superiors, prestades per l’adult en situacions de “construcció a dos” de manera que el mecanisme d’imitació inicialment situacional, en la ZDP passa a ser representacional. El nen viu, al principi les activitats compartides de manera sincrètica, és a dir barreja accions, coses i operacions, però aquesta barreja no és caòtica sinó dirigida, és la comunicació i la representació que li aporta l’adult la que determinarà la seva capacitat de resoldre de manera independent un problema o situacions que abans no podia fer sol. Aquest concepte proporciona als mestres i psicòlegs un instrument amb el que comprendre l’estat evolutiu dinàmic, els interessos i coneixements previs del nen per poder intervenir de forma ajustada. Des d’aquest enfoc l’estat de desenvolupament mental només pot determinar-se al conèixer els seus dos nivells: el nivell real de desenvolupament (ZDR) i el nivell potencial o pròxim45 (ZDP). La Zona de desenvolupament propera (ZDP) es defineix en relació a la Zona de desenvolupament real (ZDR) són les funcions superiors ja estructurades en el nen, de les que s’ha de partir com una base que va canviant i ampliant-se al llarg del desenvolupament. Els continguts d’aprenentatges són els instruments culturals, ja que és a partir del coneixement i domini d’aquests com un nen o jove esdevé membre d’un grup social i al hora un subjecte individual. L’afectivitat és considera un factor dinàmic que incideix poderosament en el procés de mediació educativa, entès aquest com el suport necessari per l’assoliment dels instruments i sabers culturals entre persones amb diferents nivells de competències (mestre–alumne i/o alumne-alumne i el contingut d’aprenentatge) Paper actiu dels participants en el procés d’ensenyament /aprenentatge, és una condició necessària ja que per aprendre es requereix activitat mental activa en situació d’interacció en la que destaca el paper mediador (compartir coneixements ) del professorat, companys, pares o d’altres professionals amb l’ús de signes culturals (llenguatges). En aquest cas facilitant el pas del control i la gestió del procés 43
Mediació educativa, en el marc del constructivisme, persones més competents que ajuden al nen o jove a representar-se mentalment la realitat i a fer una interpretació personal d’aquesta a partir dels llenguatges simbòlics, en la línia del que el que anomenem compartir coneixements. 44 La cultura en aquesta perspectiva és concep com el conjunt d’adaptacions (socials, psicològiques, tecnològiques...) que un grup humà ha creat al llarg del temps i que configuren les maneres de viure compartida per aquest grup. Com conseqüència de l’ús d’eines de caràcter psicològic especialment signes ( llenguatges). L’ésser humà els fa servir com mediadors de si mateix i del medi físic i social, de manera que pot aconseguir regular intencionadament la conducta dels altres i la seva pròpia conducta. 45 ZDP, zona de desenvolupament potencial o propera-pròxima, s’ha d’entendre de caràcter social i extern i alhora “potencial” també fa referència al caràcter individual intern dels processos psicològics. Aprendre emocions / vivint aprenentatges 38 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
