GRAELLA 19: PERSONALITATS AMB DIFICULTATS PER GAUDIR D’EXPERIÈNCIES POSITIVES

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 105 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

EMOCIONS /PERSONALITAT

EVOLUCIÓ DE LES EMOCIONS MECANISMES DEFENSIUS DEL JO DIMENSIONS DE LA PERSONALITAT

CAPACITAT SIMBÒLICA

VINCLE AFECTIU

POR ALARMA

J. Sanjuan

SUBLIMACIÓ RACIONALITZACIÓ REGRESSIÓ IDENTIFICACIÓ PROJECCIÓ REPRESSIÓ NEGACIÓ Superjò

Jo

Allò

S. Freud

RELACIONS EMOCIONS/PERSONALITAT

Graella 16: Emocions i personalitat

Alguns autors consideren que els mecanismes de defensa poden utilitzar-se amb finalitats positives, Freud va considerar que el mecanisme defensiu de la sublimació es pot utilitzar de forma positiva.

Dins de la teoria dinàmica, Klein, M (1948) una de les creadores de la psicoanàlisi infantil va fer aportacions sobre la fantasia, va descriure a la fantasia com la capacitat primitiva principal i va sostenir en la teoria de les relacions objectals que les fantasies presentaven una seqüència evolutiva regular que reflexa les interaccions del nen amb la mare:

• Teoria de les relacions objectals: es considera que la ment està composada per un conjunt de representacions internes preformades de les relacions externes del nen (els seus “objectes”). La ment posseeix fantasies preprogramades el que implica la presencia d’un coneixement no après que dóna forma i prepara al nen per les experiències següents. Aquestes experiències a partir de les representacions internes del subjecte i de les representacions que es fa dels altres, els objectes (pares i altres persones significatives), posen en marxa en una direcció o altre el desenvolupament de la personalitat, amb aquestes experiències els nens es van organitzant interna i externament o bé tot el contrari, no és poden posar en marxa els recursos personals i no és pot organitzar adequadament ni internament ni externa.

D’altres autors com Jung, Winnicott o Fairbairn aporten concepcions similars de la existència de relacions objectals instintives. Fairbairn defineix “els objectes infantils” com

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 106 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

imatges universals primerenques en l’inconscient dels nens, sostenint que aquests objectes no maduraven si els nens no obtenien experiències satisfactòries en el món real. De manera que la deprivació d’aquestes relacions guiades instintivament, esdevindria en una pèrdua de capacitats socials, i alhora en precursors de posteriors trastorns de la personalitat. Ens interessa fer referència en aquest punt a la reverie concepte en el que Bion descriu com les relacions primerenques mare-fill posen en marxa les capacitats de pensament del bebè. Descriu un procés pel qual el nen treu a fora els continguts que la seva ment no pot pensar o tolerar (plora,..) elements que la mare (més capacitada) entoma, metabolitza i transforma en elements que donen al nen-a la matriu o estructura adequada per a que és formi dins una funció anàloga a la de la mare i pugui començar a pensar els propis pensaments Per a desenvolupar la capacitat de reverie la mare ha de tenir especial sensibilitat i estar en sintonia amb les necessitats del nen (Procés que té cert paral·lelisme amb la concepció de la ZDP descrita per Vygotsky i que en aquesta recerca hem destacat especialment tot lligant-la amb el concepte de pedagogia del tacte i la sensibilitat)

Les diferents aportacions a la conceptualització de la personalitat des de les teories dinàmiques i psicoanalítiques destaquen la importància de les experiències primerenques de la infància, ja que segons siguin aquestes experiències, predisposen a l’individu a patrons adaptatius patològics que es mantindran durant tota la vida.

Convé destacar tal com hem descrit en apartats anteriors que els esdeveniments primerencs estableixen sistemes defensius profundament arrelats, que poden conduir a l’individu a reaccionar en noves situacions amb els mateixos patrons defensius que a la infància. Els estils defensius anticipatius persisteixen al llarg de la vida i poden produir inadaptacions progressives, o trastorns de la personalitat i/o de la conducta.

Els patrons de comportament estan influïts per causes que generalment estan fora de la consciència, degut al seu caràcter potenciador de conflictes, en especial dels records i impulsos. Cal entendre doncs en aquest marc el conflicte psíquic com el resultat de la competició entre els desitjos i les seves prohibicions expressat de forma manifesta mitjançant el comprimís i les maniobres defensives.

II. Aportacions de Kernberg

O. Kernberg (1988, 2001) ha contribuït amb noves propostes que aporten major comprensió dels trastorns de la personalitat. Per la conceptualització de la personalitat hem recollit algunes de les seves aportacions teòriques. En aquesta línia teòrica defineix la personalitat com la integració dinàmica dels patrons conductuals derivats del temperament, del caràcter i dels sistemes de valors internalitzats.

Diferencia la personalitat del caràcter i del temperament fent la següent consideració:

Temperament: Disposició innata, determinada genèticament, per a reaccionar de forma particular als estímuls ambientals. Aquesta disposició delimita la intensitat, el ritme i llindar de les respostes emocionals. L’aspecte temperamental més important per la classificació dels trastorns de la personalitat segons aquests autor és la introversió /extraversió.