GRAELLA 17: ELS TRASTORNS DE LA PERSONALITAT SEGONS KERNBERG

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 100 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

rebequeries, disfòria expressada en forma d’ansietat, tristesa o aïllament social. alteració de la son.

F 94

F 94.0

Trastorns del comportament social d’inici específic a la infància o l’adolescència

Mutisme selectiu

Trastorn de la vinculació en la infància reactiu

F 94.1

Anomalies en el funcionament social, sovint acompanyades de distorsions o privacions ambientals greus.

El nen demostra capacitat lingüística en unes ocasions però deixa de parlar en d’altres: acostuma a anar acompanyada de trets de personalitat de marcada ansietat social. retraïment, hipersensibilitat o negativisme.

Alteracions emocionals reactives a canvis ambientals, com a conseqüència de abandó parental, abusos o maltractaments greus, a lactants i nens petits: temeritat i hipervigilància inconsolable. relacions socials empobrides amb els companys auto o hetero-agressions tristesa retràs en el creixement .

Graella 15: Els trastorns del comportament

En els següents apartats ens apropem a les teories psicològiques Dinàmiques i BioPsico-Social a partir de les quals hem fonamentat la concepció de personalitat en aquesta recerca.

La Psicologia Dinàmica

El mot psicoanàlisi té dues accepcions diferents. S’utilitza en primer lloc, per designar un conjunt estructurat de coneixements i teories sobre els estats mentals i emocionals i en segon lloc com un mètode concret de tractament terapèutic. En aquest treball considerem la psicologia dinàmica com un conjunt de conceptes que ens ajuden a la comprensió dels alumnes, les famílies i els professionals, destaquem el valor d’aquests coneixements no tant com a marc teòric a aplicar, sinó més aviat un marc de referència útil per donar sentit i entendre situacions i fenòmens que d’altra manera romandrien sense explicació ni comprensió.

I. Teoria de la psicoanàlisi de Freud

Estructura de la ment

En un primer moment Freud va descriure l’estructura de la ment en tres nivells que anomenà: conscient, preconscient i inconscient, descriu el nivell conscient com el lloc on temporalment s’ubiquen les informacions i experiències que vivim i que posteriorment s’emmagatzemen al preconscient com continguts mentals als que podem accedir amb

93 Cal diferenciar els trastorns del comportament de nens i adolescents, dels trastorns neuròtics dels adults, perquè la majoria de nens amb trastorns de les emocions poden convertir-se en adults normals, només una minoria presenta trastorns neuròtics en la vida adulta.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 101 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

relativa facilitat. En el nivell més profund l’inconscient94 s’ubiquen els continguts més inaccessibles a la consciència, en aquest nivell se situen les vivències traumàtiques o desagradables i les informacions reprimides que no ens convé recordar.

Els nivells de consciència es consideren una qualitat psíquica que pot afegir-se a d’altres o mancar, la consciència és un estat eminentment transitori on el contingut latent és allò que som capaços de recordar. Hi ha representacions que sense arribar a ser conscients poden provocar en la vida psíquica diverses conseqüències, tot i que no poden fer-se conscients perquè una energia de resistència o repressió s’oposa a que això sigui possible..

En aquest sistema de representació de la ment la repressió és l’ energia o esforç que aquesta utilitza per evitar que alguns continguts traumàtics o desagradables passin al nivell conscient. La repressió és un dels mecanismes de defensa del jo que permet viure mantenint ocult tot allò dolorós o que dificultaria la vida de la persona.

Tot i que l’inconscient no és observable es manifesta en determinats comportament:

En els somnis com escenificacions imaginàries en les que es realitzen els nostres desitjos inconscients i reprimits. Tot i així el contingut manifest dels somni, s’ha d’interpretar per accedir al contingut real que anomenem contingut latent. En els actes fallits de la nostra vida quotidiana, oblits, errors, acudits, sovint ens delaten, ja que en la vida mental res no és casual, tot comportament té una o unes causes. En els trastorns mentals és on més intensa i dolorosa és la manifestació de l’inconscient, on els símptomes externs (temors, manies,...) són l’expressió de conflictes interns originats en la història infantil i/o en la dicotomia entre el desig i la prohibició.

El nucli de la teoria psicoanalítica de Freud se situa en la motivació humana, especialment en les motivacions inconscients que determinen les nostres decisions i actes. És parla de pulsions per referir-se a la motivació inconscient, la pulsió és un impuls que no està fixat i determinat com l’instint, sinó que és moderable i flexible. La pulsió és una tensió creixent que cerca la distensió o plaer. La pulsió que fa moure fonamentalment a l’home és la sexualitat que anomenà la libido.

Freud va proposar una teoria dualista de la motivació humana en la que la libido es considera pulsió de vida, aquesta està interconnectada a una pulsió de sentit contrari, pulsió de mort o impuls destructiu, de manera que la interacció d’aquestes energies mentals determinen la vida personal i l’evolució de la vida de les societats. La dualitat de les pulsions innates dóna com resultat una vida mental en continu fluir dinàmic, en conflicte amb si mateix – món intern i/o amb els altres- món extern.

El conflicte és universal i inherent a la naturalesa humana, la constant lluita dinàmica entre la pulsió de vida i l’instint d’agressió proporciona la força necessària pel creixement i el progrés, però també pot estar a la base dels trastorns mentals greus.

94 Posteriorment Lacan parteix d’una concepció de l’inconscient estructurat com un llenguatge. Distingeix tres registres: allò real, allò simbòlic i allò imaginari.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 102 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

• Dimensions de la personalitat

A partir d’aquesta visió dinàmica i integradora Freud estableix les dimensions de la personalitat segons la dominància de les estructures intrapsíquiques, que anomena l’Allò, el Jo i el Superjó, aquestes dimensions es descriuen de la manera següent :

Allò: és la part més primitiva i inaccessible de la nostra personalitat. Conté el que s’hereta i tota la força pulsional. Expressa el manteniment de vida de l’organisme per la necessitat de la satisfacció immediata de les necessitats bàsiques, és inconscient irracional i il·lògic, es regula pel principi del plaer, actua cercant el plaer i evitant el que és desagradable,

Jo: és la dimensió de la personalitat que sorgeix d’un aspecte del principi del plaer, té tendència a evitar el desagradable, però pot diferir el plaer i suportar el desplaer momentani per obtenir gratificació posterior, interposant el pensament entre el desig i l’acció. La tasca principal del jo és l’autoconservació de l’individu i per això poc a poc es pot interposar el pensament entre el desig i l’acció, pot calcular les conseqüències de la seva conducta, és a dir, arribar a la recerca modificada i limitada del plaer, el que Freud anomena principi de la realitat del jo. El jo integra components del conscient, preconscient i inconscient (inconscients ho són els mecanismes de defensa) el jo incrementant el coneixement de tots els mecanismes pot fer conscient l’inconscient i pot assolir cotes de llibertat.

S’anomena personalitat tipus narcisista persones tant dominades per les demandes del Jo a les que no afecten les demandes d’altres persones ni les del Allò i Superjó. En els últims anys s’ha tornat a estudiar aquest tipus de trastorn especialment per Kernberg (2001), trastorn què interessa estudiar especialment per la seva prevalença.

Superjó: és una dimensió de la personalitat que emergeix a partir del jo, consisteix en la interiorització de les prescripcions paternes; la por al càstig, les necessitats de protecció i afecte que tenen els nens i nenes fan que aquests facin seves les prescripcions i normes familiars, al principi és la veu de les figures paternes idealitzades, posteriorment esdevé la consciència moral fent-se inconscient i controlant el Jo.

S’anomena personalitat de tipus compulsiu quan la vida de la persona està regulada fonamentalment per la severitat del superjó.

Freud també va identificar tipus mixtos en la combinació de dos de les tres estructures intrapsíquiques descrites. En el desenvolupament de la personalitat Freud considera que la sexualitat té un paper decisiu, afirma que la sexualitat infantil determina el grau de maduresa de la futura personalitat adulta.

El nen i la nena en el seu procés de creixement passen per diverses etapes de desenvolupament de la sexualitat (oral, anal, fàl·lica,..) etapes que han de superar per arribar a una sexualitat adulta sana. En l’etapa fàl·lica al voltant dels 5 anys, es desenvolupa l’anomenat complex d’Edip que és un sentiment ambivalent d’amor i d’odi envers el pare en el nen i envers la mare en la nena també anomenat complex d’Electra. Només si se supera satisfactòriament amb la identificació del nen amb el pare i de la nena amb la mare, i alhora es va constituint el superjó, podrà formar-se una persona adulta madura i sana.