LLA 37: CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN ESCOLAR EN PERCENTATGES

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 158 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

La possibilitat d’establir vincles afectius: pare, mare, germans, ( s’entén vincles positius d’acceptació, comprensió, suport,...) són considerades pel 34% i el 17% dels professionals con factor molt protector i protector respectivament.

De les dades obtingudes en aquest bloc destaquem les següents condicions, que tindrem presents en les propostes de millora:

Hem observat que en aquest apartat hi ha poca dispersió de les respostes la qual cosa fa pensar en la significativitat d’aquests ítems com indicadors predictius. Cal destacar que l’ítem referit a les dificultats en l’estat d’ànim de l’alumne no apareix en cap cas un factor protector, es considerat per tant un dels factors de risc més significatius per tots els professionals que han respost el qüestionari.

L’estat d’ànim és el factor de molt risc assenyalat en tots els qüestionaris per tant el podem considerar molt significatiu per tant constitueix un dels eixos vertebradors de les propostes de millora del projecte.

La rigidesa en les creences sobre si mateix i la manca de consciència de les pròpies vivències i emocions destaquen com a factors de molt risc que bloquegen la possibilitat de poder pensar de forma adient, en conseqüència aquest factor està a la base tant de les dificultats de relacionar-se amb els altres i amb si mateix, com de no poder donar respostes adequades en diverses situacions ( educatives i socials ). La rigidesa, les actuacions sense pensar, el ritme de treball i relacions desajustat, els malentesos,...distorsionen les percepcions i l’elaboració tant de les vivències com de les emocions i sentiments que produeixen, influeixen també en les percepcions de la manera com es viuen i es poden pensar els aprenentatges i les relacions en les situacions educatives/terapèutiques. Convé tenir present i respectar aquestes característiques personals de l’alumnat clarificant i explicitant quelcom que es proposa i/o que succeeix, propiciant la seva implicació i compromís mutu.

Les notables dificultats per percebre, elaborar i adaptar les seves emocions a allò que necessiten per sentir-se bé, per conèixer-se i reconèixer la seva problemàtica requereix la creació de contextos educatius acollidors, amb espais i activitats que permetin la vinculació de l’alumne amb les persones de l’entorn, professorat, alumnat, personal no docent i amb el contingut de l’aprenentatge, del que ha de formar part com a eix principal, els sabers del propi malestar.

Per les dificultats esmentades en els paràgrafs anteriors, es fa palesa la necessitat d’implementar processos educatius del tipus anomenat en aquest treball anomenem aprendre emocions/vivint aprenentatges que se situen en la línia d’entendre com un contingut nuclear d’aprenentatge, el coneixement de si mateix i del propi malestar.

Aquests processos requereixin compartir els diferents llenguatges d’alumnat i professionals, per anar apropant les diverses visions, tot partint de la visió i versió que aporta l’alumne del que és la seva realitat per a poder acompanyar-lo en el seu malestar i obrir-lo a diferents punts de vista, de manera que aquest pugui aprendre del que sent o pensa i entendre’s a si mateix d’una forma diferent.

La possibilitat d’establir vincles emocionals de molt risc en els centres educatius (14%) en l’alumnat al que es fa referència en aquest estudi, ens fa pensar en que calen tenir presents 3 blocs dels que se’n deriven influències que, segons la nostra recerca, poden generar o mantenir situacions de risc, poc educatives o patogèniques per l’alumnat: