ELLA 22: PERSONALITATS AMB DÈFICITS ESTRUCTURALS

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 109 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

passar en les estructures límits. Si al contrari ho descriu com quelcom natural el judici de realitat està encara perdut.

Manteniments de criteris socials si el subjecte mai ha tingut al·lucinacions o idees delirants s’avalua per observació o anàlisi del discurs, els elements estranys o absurds de la seva conducta i dels seus afectes. Desprès d’observar-lo se li pot comentar algun aspecte de la seva conducta que pugui cridar l’atenció. Un subjecte amb el judici de realitat mantingut entén que a l’entrevistador li sembli estrany el que li ha assenyalat i explica la situació millorant la comprensió del fet. Si el subjecte no pot entendre que si sembli estrany els fets assenyalats denota la pèrdua del judici de realitat.

Identificar en la interacció els mecanismes de defensa primitius cal tenir una visió global del subjecte, considerar el seu comportament i com respon a les preguntes de l’entrevistador. Les reaccions defensives primitives apareixen en les estructures limítrofes i psicòtiques al demanar-li al subjecte que es descrigui i continuen apareixent al llarg de l’entrevista estructural. Davant les defenses del subjecte interpretar-les en el present i veure la reacció d’aquest. Les persones amb estructura límit milloren amb aquesta intervenció en tant que les que tenen estructura psicòtica empitjoren.

Mecanismes defensius del jo: predomini de mecanismes de defensa avançats (de repressió) o primitius (d’escissió). Els mecanismes de defensa s’utilitzen per conjunts o constel·lacions, en Kernberg descriu els següents:

El conjunt de mecanismes defensius avançats o constel·lació neuròtica se centra en la repressió que va acompanyada de projecció, intel·lectualització, racionalització, negació i formació reactiva.

El conjunt de mecanismes defensius primitius o constel·lació límit i psicòtica la formen els centrats en l’escissió acompanyats per la identificació projectiva, idealització primitiva, omnipotència, control omnipotent, devaluació i negació primitiva.

Les exploracions d’aquests criteris permeten diferenciar entre estructures de la personalitat neuròtiques, limítrofes i psicòtiques. Per clarificar l’avaluació, donat que sovint és difícil en els cas de les estructures limítrofes Kernberg proposa els següents criteris que caracteritzen a les estructures límit i les diferencien de les neuròtiques:

Dificultats greus i cròniques en les relacions amb els altres (els objectes): Les persones amb estructura limítrofa no aconsegueixen establir relacions autèntiques amb altra persona, cauen en la manipulació, el control i la desvalorització.

Manifestacions inespecífiques de la debilitat del jo: presenten falta de control d’impulsos, incapacitat per tolerar l’angoixa i desenvolupament insuficient dels canals de sublimació.

Tendència problemàtica del superjó: que es manifesta com adhesió a les normes morals pel “què diran” o en conductes antisocials, mentires cròniques, robatoris, enganys, estafes, agressions obertes a altres o explotació parasitària.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 110 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Símptomes neuròtics crònics, polimorfes i difosos: la presencia d’angoixa, depressió, fòbies, símptomes obsessius, tendències hipocondríaques.

B. Els Trastorns de la Personalitat

Kernberg descriu els trastorns de la personalitat segons l‘estructura i la dinàmica, de menor a major severitat, segons com es recull en el gràfic següent:

Trastorn de la personalitat en estructura neuròtica: trastorn que es caracteritza per la presencia de la identitat del jo i capacitat d’establir relacions profundes, amb control dels impulsos i tolerància a l’ansietat, les persones amb aquest tipus d’estructura, poden desenvolupar creativitat en la feina per la capacitat de sublimació. Posseeixen la capacitat per estimar sexualment i d’intimar, però aquesta capacitat està afectada per sentiments de culpa inconscients que es fan palesos en patrons patològics d’interacció. De fet el conflicte dinàmic dels impulsos, consisteix en la patologia de la libido (fixat en el nivell edípic o en una inhibició sexual). I en els tipus i formes d’activació dels mecanismes defensius del jo. Aquest trastorn inclou els trastorns depressiu,

masoquista, obsessiu compulsiu i histèric.

Trastorn de la personalitat en estructura límit:

Límit superior: es caracteritza per presentar una síndrome de difusió de la identitat, les persones amb aquesta estructura de personalitat presenten dificultats en el funcionament del jo però conserven algunes funcions del jo amb bon funcionament, presenten un superjo integrat, s’adapten millor a la feina, poden establir relacions intimes benignes i integrar els impulsos sexuals i de tendresa, es consideren en transició entre els trastorns de la personalitat d’estructura neuròtica i límit. Aquest trastorn inclou els trastorns de la

personalitat ciclotímic, sadomasoquista, infantil o histriònic, depenent i narcisisme amb bon funcionament .

Límit inferior: es caracteritza per la difusió de la identitat del jo, no s’ha aconseguit la constància objectal, (concepte psicoanalític que fa referència a les relacions interpersonals enteses com les d’un subjecte i un objecte/relacions amb els altres), de manera que no es perceben els altres totals sinó idealitzats bons o dolents. Presenten un desenvolupament desproporcionat de l’impuls agressiu associat a l’ús generalitzat de l’escissió com a mecanisme defensiu per a poder comptar amb els “altres bons” que els protegeixin dels “altres dolents” per fugir de l’agressió que els atemoreix, tanmateix presenten problemes en les relacions intimes; el superjo està poc integrat. Tot això els representa notables dificultats per establir relacions intimes duradores, falta d’objectius en la vida, incapacitat per a sublimar lligada a la poca persistència i creativitat en el seu treball; patologia en la vida sexual per la contaminació de la libido amb l’agressió.

Aquest trastorn inclou el trastorn de la personalitat límit, esquizoide, esquizotipic,

paranoic, hipomaníac, hipocondríac, narcisisme maligne i antisocial.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DE LA PERSONALITAT SEGONS KERNBERG ESTRUCTURA INTERNA: DIMENSIÓ DE GRAVETAT Baixa Intermitja Alta

CRITERI NEURÒTIC LÍMIT ALT LÍMIT BAIX PSICÒTIC

Identitat del Jo Present Absent Absent Absent Prova de realitat Mantinguda Mantinguda Mantinguda amb alteracions Absent

Mecanismes defensius Avançats Primitius Primitius Absent

Trastorns de la personalitat Obsessiu- compulsiu Masoquista Depressiu Histèric Sado- masoquista Ciclotímic Depenent Histriònic Narcisista

Paranoide Hipocondríac Esquizotípic Esquizoide Límit Hipomaníac Narcisista maligne Antisocial

Graella 17: Els trastorns de la personalitat segons Kernberg III. Teoria de l’Aprenentatge Biosocial

Theodore Millon(1998) aporta una nova reformulació de les categories de la personalitat, a partir de les categories establertes i reconegudes en el DSM IV. Sosté que la personalitat i la psicopatologia es desenvolupen com resultat de la interacció de forces ambientals i organísmiques. En la teoria biosocial basada en l’aprenentatge biosocial descriu que existeixen models vitals que poden esdevenir patològics segons els tipus de vivències que es busquen i com es busquen, de manera que les actuacions per obtenir allò que es vol, constitueixen tret fonamental dels estils i trastorns de la personalitat que orienten les conductes de cada persona.

Posteriorment Millon (1990) introdueix una modificació conceptual en el model de personalitat descrit en el que incorpora la visió més ampla de les teories evolucionistes i així considera la personalitat com la representació de l’estil d’adaptació amb el que un individu es comporta i relaciona dins del seu entorn característic. Els trastorns de la personalitat s’entenen com representacions concretes de funcionament individual inadaptat en el seu entorn concret.

Aquest model d’estils i trastorns de la personalitat adopta quatre principis ecològics i evolutius que concreten fases filogenètiques i polaritats evolutives diferenciades que es denominen:

Existència: Fase filogenètica (comú a l’espècie) de transformació d’estats fortuïts o poc organitzats en quelcom que necessita estructures pròpies i diferenciades, dotades amb major capacitat de supervivència. Predomina la polaritat plaer/dolor. Es pot establir un paral·lelisme amb l’estadi ontogenètic o desenvolupament del ser, de “l’apego” sensorial.

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 111 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic