Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns MARC TEÒRIC de la personalitat i/o la conducta.
passar en les estructures límits. Si al contrari ho descriu com quelcom natural el judici de realitat està encara perdut. Manteniments de criteris socials si el subjecte mai ha tingut al·lucinacions o idees delirants s’avalua per observació o anàlisi del discurs, els elements estranys o absurds de la seva conducta i dels seus afectes. Desprès d’observar-lo se li pot comentar algun aspecte de la seva conducta que pugui cridar l’atenció. Un subjecte amb el judici de realitat mantingut entén que a l’entrevistador li sembli estrany el que li ha assenyalat i explica la situació millorant la comprensió del fet. Si el subjecte no pot entendre que si sembli estrany els fets assenyalats denota la pèrdua del judici de realitat. Identificar en la interacció els mecanismes de defensa primitius cal tenir una visió global del subjecte, considerar el seu comportament i com respon a les preguntes de l’entrevistador. Les reaccions defensives primitives apareixen en les estructures limítrofes i psicòtiques al demanar-li al subjecte que es descrigui i continuen apareixent al llarg de l’entrevista estructural. Davant les defenses del subjecte interpretar-les en el present i veure la reacció d’aquest. Les persones amb estructura límit milloren amb aquesta intervenció en tant que les que tenen estructura psicòtica empitjoren. Mecanismes defensius del jo: predomini de mecanismes de defensa avançats (de repressió) o primitius (d’escissió). Els mecanismes de defensa s’utilitzen per conjunts o constel·lacions, en Kernberg descriu els següents: El conjunt de mecanismes defensius avançats o constel·lació neuròtica se centra en la repressió que va acompanyada de projecció, intel·lectualització, racionalització, negació i formació reactiva. El conjunt de mecanismes defensius primitius o constel·lació límit i psicòtica la formen els centrats en l’escissió acompanyats per la identificació projectiva, idealització primitiva, omnipotència, control omnipotent, devaluació i negació primitiva. Les exploracions d’aquests criteris permeten diferenciar entre estructures de la personalitat neuròtiques, limítrofes i psicòtiques. Per clarificar l’avaluació, donat que sovint és difícil en els cas de les estructures limítrofes Kernberg proposa els següents criteris que caracteritzen a les estructures límit i les diferencien de les neuròtiques: Dificultats greus i cròniques en les relacions amb els altres (els objectes): Les persones amb estructura limítrofa no aconsegueixen establir relacions autèntiques amb altra persona, cauen en la manipulació, el control i la desvalorització. Manifestacions inespecífiques de la debilitat del jo: presenten falta de control d’impulsos, incapacitat per tolerar l’angoixa i desenvolupament insuficient dels canals de sublimació. Tendència problemàtica del superjó: que es manifesta com adhesió a les normes morals pel “què diran” o en conductes antisocials, mentires cròniques, robatoris, enganys, estafes, agressions obertes a altres o explotació parasitària.
Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
109
