GRAELLA 15: ELS TRASTORNS DEL COMPORTAMENT

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 89 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

De forma que és fa palesa la participació dels mecanismes adaptatius de l’estrès i el seu fracàs, com elements provocadors i desencadenants de processos neuròtics i depressius, que en infants i adolescents poden expressar-se amb problemes de comportament i /o trastorns de la personalitat en els diferents entorns, escolar, familiar i/o social.

Si com Slipak (2003) definim l’estrès com una cognició d’amenaça que activa l’organisme per sobre dels seus recursos adaptatius, és a dir quan la persona pensa o creu que una vivència, fet o situació és una amenaça per la seva seguretat, integritat personal, de forma inconscient o conscient activa tots els seus recursos personals, de manera que l’estrès és un estat antihomeostàtic o de desequilibri que força paràmetres biològics amb un alt cost energètic. Quan l’estrès es perllonga en el temps són moltes les malalties psicosomàtiques i els trastorns psíquics que produeix, desencadena o agreuja.

C. Emocions, Consciència i Cognició

Des de l’enfoc evolucionista Rodríguez i Salas (2000) han revisat la història filogenètica dels sistemes d’aprenentatge i memòria i les seves bases neuronals en animals i afirmen que l’evolució del sistema nerviós no s’ha produït de forma lineal sinó múltiple. Distingeixen un aspecte estable o conservador de les estructures bàsiques i un altre variable i adaptatiu. S’ha d’estudiar com aquests dos aspectes conservador i adaptatiu de l’aprenentatge i la memòria que poden permetre el desenvolupament de noves capacitats, funcionen en l’alumnat amb NEEATPC.

El coneixement del funcionament d’aquests sistemes d’aprenentatge i memòria en l’alumnat amb NEEATPC pot ser molt rellevant ja que podria explicar algunes de les dificultats per l’aprenentatge i la consolidació dels coneixements en alumnes amb capacitats intel·lectuals suficients, quan la seva l’estructura variable i adaptativa esdevé poc adaptativa com sembla succeir en aquest alumnat en les situacions educatives, fet que fa pensar en la influència d’altres aspectes com les emocions i els afectes.

Des del punt de vista biològic/evolucionista les emocions es consideren estats de l’organisme generats en resposta a situacions rellevants per la supervivència i la reproducció. Aquests estats impliquen patrons complexos de resposta fisiològica i conductual que permeten afrontar situacions de manera més eficaç i adaptada. S’assenyala que l’origen evolutiu de les emocions es troba en el seu valor adaptatiu, així com les reaccions tant a estímuls externs com a estímuls interns, generats com records o estats conscients que resulten de l’activitat cognitiva. Les emocions són considerades fenòmens essencialment conscients i subjectius, de manera que les reaccions dels subjectes als estímuls, interns o externs, estan modulades per processos cognitius intermitjos que els atorguen un significat subjectiu.

Des de l’enfoc d’avaluació cognitiva Aguado (2002) afirma que les emocions són conseqüència de l’avaluació dels estímuls interns o externs de situacions viscudes que el subjecte efectua a partir de varies dimensions afectives rellevants com:

o La importància motivacional o La capacitat de control o La manera en que el Jo es veu implicat en la situació

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 90 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Alguns estudis actuals realitzats amb tècniques experimentals que garanteixen la fiabilitat dels resultats afirmen que els estats emocionals i la seva activació fisiològica, poden ser iniciats mitjançant processos mentals automàtics no conscients d’anàlisi de l’estímul que genera de forma inevitable una resposta inicial, però un cop iniciada, en el moment en que l’atenció se centra en l’estímul, es posen en marxa processos avaluatius més elaborats que poden perllongar, alterar o interrompre l’estat subjectiu iniciat. Si els estímuls s’estenen en el temps, les emocions es modifiquen en la mesura que el subjecte desenvolupa recursos cognitius i conductuals per fer-hi front.

De manera que les conseqüències associades a situacions semblants automatitzen el procés avaluatiu inicial, que es redueix a l’activació associativa de sistemes de reacció fisiològica davant de conductes o estímuls dels que l’experiència ha modificat el seu valor afectiu. La posterior valoració conscient té lloc sobre l’estat afectiu, induït pels missatges implícits i no proposicionals que proporcionen els processos més primitius i globals d’anàlisi dels estímuls.

Així en comptes de les explicacions habituals que consideren les reaccions emocionals com resultat de la valoració conscient de la situació, el que es proposa des d’aquest enfoc és que la valoració conscient es dóna sobre la base de l’activació emocional prèvia, que és generada per mecanismes automàtics i no conscients. Aquests processos avaluatius, més elaborats són els que no es produeixen, o es produeixen parcialment en l’alumnat amb NEEATPC.

En d’altres estudis s’ha observat la dissociació entre el coneixement emocional implícit i explícit, això pot explicar algunes reaccions característiques de l’ansietat patològica. Com en el cas de la intensa reactivitat emocional de les persones fòbiques a situacions o estímuls que elles mateixes reconeixen racionalment com inofensius. Tanmateix en persones que pateixen estrès postraumàtic que de manera recurrent se senten envaïdes per records i sensacions emocionals intensament negatives lligades a l’experiència traumàtica que apareixen de forma que sembla incontrolable en moments de records, o davant d’estímuls semblants al fet traumàtic.

Si això significa que hi ha una dissociació entre l’adquisició del coneixement implícit amb activació immediata de resposta i al coneixement l’explícit d’avaluació conscient, podem pensar que és possible aprendre a respondre afectivament a un estímul, sense ésser conscient del seu significat emocional.

En aquesta línia la teoria del marcador somàtic de Damasio86 (1999) afirma que el feedback somàtic que proporciona l’activació orgànica d’origen emocional contribueix en el procés de decisió conscient al marcar negativament algunes opcions associades en el passat amb conseqüències negatives. Aquest feedback actua com un senyal que inclinaria al subjecte cap a decisions més adaptatives i que afavoriria per tant la racionalitat dels processos d’elecció conscient. “ proposar la idea que pot ser la raó no sigui tant pura com la majoria de nosaltres pensem o desitjaríem que fos, pot ser les emocions i els sentiments ni siguin en absolut intrusos en el baluard de la raó; poden trobar-se entreteixits en les seves xarxes pel pitjor i pel millor. Probablement les estratègies de la raó humana no es van desenvolupar ni en l’evolució ni en cap individu aïllat, sense la força conductora dels mecanismes de la regulació biològica, dels que l’emoció i el sentiment són expressions notables. A demés, inclòs desprès de que les

86DAMASIO, A.R. El error de Descartes. 1999. Barcelona Critica.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 91 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

estratègies de raonament s’estableixen en els anys de formació, probablement el desplegament efectiu depèn, en gran mesura, d’una capacitat continuada d’experimentar sentiments. “ Només suggereixo que determinats aspectes del procés de l’emoció i del sentiment són indispensables per la racionalitat.”....”possiblement l’essència d’un sentiment pot ser la percepció directa d’un llenguatge específic: el del cos”....

Així Damasio ens introdueix a partir de les seves interessants investigacions amb pacients neurològics en la idea de que els sentiments inclouen no només les sèries d’estructures cerebrals estudiades i conegudes com els sistema límbic i alguna de les escorces prefrontals del cervell sinó i el que és més important els sectors del cervell

que cartografien i integren les senyals procedents del cos. Així, el cos proporciona la matèria bàsica per les representacions cerebrals.

Des d’aquest punt de vista els sentiments serien qualificadors, sensors entre la natura i la circumstància. Així els sentiments amb les emocions de les quals provenen, no són un luxe sinó que serveixen de guies internes i ens ajuden a comunicar als altres senyals que també poden guiar-los. Per tant podem considerar els sentiments tant cognitius com altres percepcions. El que és més important el cos, el cervell i la ment conformen un organisme indisociable integrat amb circuits reguladors bioquímics i neurals, mútuament interactius que interactua amb l’ambient com un conjunt estructural i funcional, així els fenòmens mentals només poden comprendre’s en el context de la interacció d’un organisme amb el seu ambient.

D’altra banda però dins del mateix enfoc, Sancho-Rof i González estudien el paper de les emocions com factors psicològics fonamentals en l’aparició i progressió de malalties. I expliquen el concepte de psico-neuroimmunologia que defineixen com l’estudi de les interaccions entre la conducta i els sistemes nerviós, endocrí i immunològic i de quina manera les seves alteracions predisposen a la malaltia. En particular sembla que l’evolució de les emocions té a veure amb la funció moduladora i estabilitzadora d’estímuls de la serotonina. Per l’elevat nombre de receptors d’aquest neurotransmisor el cervell està predisposat a vibrar amb molts estímuls de tipus emocional87 . Veure graella núm.11. Mecanismes d’Adaptació.

87 ...Amb les modernes tecnologies es pot visualitzar el cervell de persones sanes i malaltes en temps real i estudiar els canvis que provoquen la por, la tristesa, la ira o l’amor. Les investigacions han revelat que les emocions positives i negatives influeixen en la salut més del que se suposava...” la poderosa influència de les emocions en la raó obeeix a que de l’amigdala parteixen moltes més vies de comunicació cap a l’escorça o cervell cognitiu que en sentit contrari, segons Le Doux, neurobiòleg de la Universitat de Nova York”. El País 05/10/1999

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 92 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

EVOLUCIÓ DE LES EMOCIONS Evolució Emocions

Origen (reptils) Alarma, por

D. mamífers Lligam “apego” o aferrament, inclinació, unió, amor, tristesa sorgides en la criança, en l’establiment del vincle. Els canvis hormonals, els receptors d’oxitocina, dels mamífers permeten les conductes de criança i els vincles

Homo sapiens Sexualitat, instint sexual i plaer Llenguatge: fantasia, símbols (Capacitat d’emocionar-se amb símbols i fins i tot de matar per ells) Consciència i capacitat de reconèixer-se al mirall Autoconsciència (la psicoteràpia modifica la neuroimatge)

Graella 13: Evolució de les emocions segons J. Sanjuan88

Per exemple emocions com l’ansietat o les fòbies poden ser adaptatives perquè el seu objectiu inicial és la supervivència de l’espècie. Una certa ansietat és adaptativa, massa és perjudicial. La depressió apareix com resposta a l’estrès crònic.

Segons Achotegui89, J (2003) La tristesa pot tenir efectes adaptatius molt interessants: quan una persona no se’n surt en la vida, per ella, potser, és millor aturar-se, o plantejarse altres objectius, és millor no fer res que continuar fent quelcom que fracassa. Les persones tristes poden ser creatives, algunes de les manifestacions de l’art són elaboracions d’ansietats depressives que s’expressen de forma artística de manera que algunes persones poden canalitzar la seves ansietats sublimant-les (mecanisme de defensa descrit per Freud) així els seus impulsos personals i socialment negatius, els transformen i expressen en activitats socialment acceptades i valorades.

D. La Personalitat i la Conducta. Què és la personalitat ?

Per contestar-nos aquesta pregunta hem consultat en diverses fonts el significat atorgat al terme personalitat i hem trobat que el mot personalitat ha canviat el seu significat al llarg de la història, partim del terme grec persona, com a màscara, pretensió o aparença de la possessió d’uns trets que caracteritzaven a l’individu al que representava un actor de teatre. Posteriorment es va utilitzar el mateix mot, per considerar a la persona real i les seves característiques explícites i manifestes. El significat de personalitat va anar progressivament més enllà del que es pot veure externament, centrant-se en les característiques psicològiques més internes. Arribant fins a l’actualitat, en que Theodore Millon90 (1998) la defineix: com “La personalitat és concep actualment com un patró complex de característiques psicològiques profundament arrelades, que són en la seva major part inconscients i difícil de canviar i s’expressen automàticament en quasi totes les àrees de funcionament de les persones. Aquests trets intrínsecs i generals sorgeixen d’una complicada matriu de determinants biològics i aprenentatges i en definitiva comprenen el patró idiosincràtic de percebre, sentir, pensar, afrontar i comportar-se d’un individu.”

88 SANJUAN, Julio. Conferència Universitat de Barcelona. UB (2003) 89 Achotegui, Joseba Conferència Universitat de Barcelona. UB (2003) 90 T. Millon Trastornos de personalidad. Más allá del DSM-IV Editorial Masson 2003 pàgina 4.

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 93 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

Parlem doncs de trets intrínsecs, generals i singulars d’una persona que es generen o construeixen al llarg de la vida i que formen part d’una matriu complexa de base biològica i de les experiències i aprenentatges de la persona.

Personalitat: de la Normalitat al Trastorn

Els trastorns de la personalitat i/o la conducta és consideren afeccions que es caracteritzen per les alteracions dels processos de pensament, de l’afectivitat, les emocions i del comportament, associades a angoixa personal i a alteracions del funcionament personal o a ambdós aspectes alhora.

Els trastorns de la personalitat i/o la conducta són molt diversos i heterogenis, es poden expressar amb variats grau d’afectació des de lleus que duren un període de temps curt fins a greus que persisteixen durant tota la vida i poden coexistir o no amb d’altres trastorns mentals.

Destacarem que la infància i l’adolescència són fases de desenvolupament per tant sovint és molt difícil marcar el límit entre els fenòmens propis del desenvolupament normal i els patològics. Per aquest motiu des dels diferents criteris de classificació dels trastorns mentals i del comportament, entre ells el CIE-10 citat anteriorment, es recomana no diagnosticar trastorns de la personalitat abans dels 16 o 17 anys. Tot i així, recollim les pautes i característiques per la seva descripció, amb el ben entès de que aquesta informació pot ser útil per identificar en nens o adolescents senyals o símptomes o situacions personals que es puguin beneficiar d’activitats de prevenció o de suports i actuacions educatives o terapèutiques específiques. Per així evitar la consolidació dels trastorns o si més no facilitar una millor evolució i pronòstic.

Considerem que els trastorns de la personalitat es caracteritzen per patrons de percepció, reacció i relació que són relativament fixes, inflexibles i socialment desadaptats. De manera que sovint les persones amb trastorn de la personalitat no són conscients del seu comportament i/o dels patrons de pensaments poc apropiats de forma que tenen elevat risc de patir malalties físiques, addicions, conductes autodestructives, conductes sexuals de risc i conflictes amb els valors socials.

Hem estudiat com l’alumnat amb trastorn de la personalitat i la conducta, presenta amb freqüència capacitats disharmòniques, ens trobem, per tant amb un alumnat que podria seguir els aprenentatges escolars, però que no tolera i rebutja el que l’escola pot oferir-li, i que en moltes ocasions acaba abandonant o essent expulsat del sistema educatiu per la seva conducta desadaptada sovint agressiva o violenta.

Hem recollit algunes aportacions de Millon (1998,2003) com a punt de referència per apropar-nos a la relació entre normalitat i patologia, per la definició d’aquests criteris hem recollit les següents idees que ajuden a distingir entre la personalitat normalitat i la patològica:

Aquest autor destaca especialment el pes de la carrega social en aquesta diferenciació, de manera que els aspectes positius de la normalitat és relacionen amb els comportament i costums prototípics del grup social de referència de l’individu i al contrari relaciona la patologia amb comportaments poc freqüents, irrespectuosos o hostils amb el