Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns MARC TEÒRIC de la personalitat i/o la conducta.
De forma que és fa palesa la participació dels mecanismes adaptatius de l’estrès i el seu fracàs, com elements provocadors i desencadenants de processos neuròtics i depressius, que en infants i adolescents poden expressar-se amb problemes de comportament i /o trastorns de la personalitat en els diferents entorns, escolar, familiar i/o social. Si com Slipak (2003) definim l’estrès com una cognició d’amenaça que activa l’organisme per sobre dels seus recursos adaptatius, és a dir quan la persona pensa o creu que una vivència, fet o situació és una amenaça per la seva seguretat, integritat personal, de forma inconscient o conscient activa tots els seus recursos personals, de manera que l’estrès és un estat antihomeostàtic o de desequilibri que força paràmetres biològics amb un alt cost energètic. Quan l’estrès es perllonga en el temps són moltes les malalties psicosomàtiques i els trastorns psíquics que produeix, desencadena o agreuja. C. Emocions, Consciència i Cognició Des de l’enfoc evolucionista Rodríguez i Salas (2000) han revisat la història filogenètica dels sistemes d’aprenentatge i memòria i les seves bases neuronals en animals i afirmen que l’evolució del sistema nerviós no s’ha produït de forma lineal sinó múltiple. Distingeixen un aspecte estable o conservador de les estructures bàsiques i un altre variable i adaptatiu. S’ha d’estudiar com aquests dos aspectes conservador i adaptatiu de l’aprenentatge i la memòria que poden permetre el desenvolupament de noves capacitats, funcionen en l’alumnat amb NEEATPC. El coneixement del funcionament d’aquests sistemes d’aprenentatge i memòria en l’alumnat amb NEEATPC pot ser molt rellevant ja que podria explicar algunes de les dificultats per l’aprenentatge i la consolidació dels coneixements en alumnes amb capacitats intel·lectuals suficients, quan la seva l’estructura variable i adaptativa esdevé poc adaptativa com sembla succeir en aquest alumnat en les situacions educatives, fet que fa pensar en la influència d’altres aspectes com les emocions i els afectes. Des del punt de vista biològic/evolucionista les emocions es consideren estats de l’organisme generats en resposta a situacions rellevants per la supervivència i la reproducció. Aquests estats impliquen patrons complexos de resposta fisiològica i conductual que permeten afrontar situacions de manera més eficaç i adaptada. S’assenyala que l’origen evolutiu de les emocions es troba en el seu valor adaptatiu, així com les reaccions tant a estímuls externs com a estímuls interns, generats com records o estats conscients que resulten de l’activitat cognitiva. Les emocions són considerades fenòmens essencialment conscients i subjectius, de manera que les reaccions dels subjectes als estímuls, interns o externs, estan modulades per processos cognitius intermitjos que els atorguen un significat subjectiu. Des de l’enfoc d’avaluació cognitiva Aguado (2002) afirma que les emocions són conseqüència de l’avaluació dels estímuls interns o externs de situacions viscudes que el subjecte efectua a partir de varies dimensions afectives rellevants com: o o o
La importància motivacional La capacitat de control La manera en que el Jo es veu implicat en la situació
Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
89