GRÀFIC 20: ACTUACIONS EDUCATIVES. CAS POL

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. ANÀLISI DE LA PRÀCTICA

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 212 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

valorava en funció de les dificultats manifestes dels pares i com mesura de protecció al noi.

Els factors de risc de l’àmbit sociofamiliar

•

L’estil de funcionament familiar en les situacions de conflicte en l’entorn familiar, és expulsiu tal com es va posar de manifest amb la filla gran de la mare, fa anys que ja no està a casa i no manté vinculació, quan van tenir un avi vivint a casa i hi havia conflictes de relació, els pares verbalitzaven que tenien ganes de que aquest marxes, ara demanen l’ingrés en un centre del noi,....

• Percepcions dels pares respecte el noi

El pare no mostra cap empatia envers el noi, es mostra distant, considera que el nen és el generador únic del malestar familiar, segons ell el noi és el dolent, el que provoca, La mare està preocupada i s’evidencia patiment emocional

Des de l’EAIA és treballa la possibilitat de canviar aquestes representacions (que d’altra banda en Pol també les té interioritzades, les pensa i les diu sobre si mateix) per reflexionar amb els pares que potser el noi és el símptoma i la víctima d’un malestar o disfunció familiar. Pogué deixar de veure al noi dolent i veure un noi malalt, que es pot curar, és a dir que pot millorar amb ajuda podria ser un primer per canviar les percepcions cap a la comprensió de la situació familiar disfuncional. Quan es parla d’un ingrés en centre, amb el que comporta de retirada de tutela, l’alternativa que aporta el pare a la situació és l’expulsió del nen de la casa perquè vagi a un centre. La mare es veu desbordada i angoixada, sense suport de la parella. En l’alternativa del centre és més ambivalent, ho planteja des de la temporalitat.

• Poca comprensió del que li passa al fill

Els pares manifesten a l’EAIA que no entenen el que li passa al fill i que no saben com tractar-lo. Davant els professionals reconeixen que és van produir els maltractaments, i els justifiquen per la situació del noi, el pare diu que era la única manera de posar ordre a casa. Que no sabia de quina manera fer-ho, ho feia així per no tenis cap més estratègia.

La manca d’estratègies de la mare per exercir l’autoritat és explicitada i queda palesa, també en les reunions amb l’escola i l’EAP però alhora mostra major obertura que el pare per treballar el tema amb el suport dels serveis.

• Manca de cohesió del subsistema parental i de parella: pare molt perifèric dins la dinàmica familiar. El pare és mostra molt primari i es constata que el noi ja està molt estigmatitzat a la família. Els germans s’alien amb els pares en contra del noi: els germans també pateixen la conducta d’en Pol, però no hi ha relació de suport fratern.

• Manca de suport de la família extensa

• Cap suport veïnal o d’altres agrupaments socials: l’únic suport del que parla la mare és el de les persones dels domicilis on ella treballa.