EDUCATIVA A PARTIR DE LA TAXONOMIA DE BLOOM

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 296 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

III. Organització de la classe i del procés d’ensenyament aprenentatge

El centre com institució educativa ha de ser el model adequat per l’alumnat amb el que treballa tant en relació a les actuacions referides als continguts de capacitats afectives com al treball subjectiu que l’alumne ha de realitzar en el seu recorregut en les relacions interpersonals i socials (socialització i individualització).

La proposta del centre ha de treballar en relació a la direcció de l’aprenentatge (saber, saber fer, saber ésser) afavorint la trobada amb el llenguatge/paraula, la comunicació, autoconsciència- i la motivació, l’interès intrínsec - el desig- d’aprendre, millorar, d’ensenyar i comprendre.

L’acció educativa s’insereix en el projecte de vida119 de l’alumne acollint el seu patiment i potenciant els aspectes més sans. Com puc ajudar a l’alumne-alumna, amb les seves mancances i potencialitats, a créixer com persona? Considerant:

La negativa inicial de l’alumne a aprendre (pel seu nivell d’ansietat i per les possibles experiències anteriors de fracàs)

El desenvolupament curricular i el tipus d’activitat que es proposin tindran present la situació de l’alumne en la interacció educativa i el seu sentit de la vida.

La importància dels primers moments per l’elaboració de les expectatives mútues, els ajustaments i creacions dels rols.

Com afirma J I. Pozo120 “La clau està en que l’escola ha de desenvolupar capacitats a través de continguts concrets, que han de deixar de ser objectius en si, per passar a ser mitjans...perquè actualment la major part de sabers tenen data de caducitat. No hi ha ningú que sàpiga quins sabers seran necessaris i valorats d’aquí a 10 o 20 anys”

Els continguts han de ser els mitjans, per desenvolupar les capacitats dels nostres alumnes de manera que aquests puguin individualitzar-se i socialitzar-se alhora, i puguin arribar a ser capaços de realitzar les activitats fonamentals que els hi permetran participar activament en la societat.

Els continguts curriculars seran el mitjà útil en la mesura, com afirmà Dewey121 (1985) què donin la capacitat d’interpretar i controlar l’experiència ja viscuda ”...la ciència s’ha d’introduir...per mostrar els factors ja implicats en l’experiència prèvia i per proporcionar les eines amb les quals aquella experiència podrà ser més fàcilment i efectivament regulada” afirmació que pren plena vigència pels nostres alumnes, ja que si els continguts curriculars no els permeten poder pensar sobre la seva vida, no podran donar el sentit ni la significativitat necessària per pensar i aprendre allò que els proposem, aprendran però, que no poden aprendre i se sentiran desorientats o rabiosos.

119 Recordem el concepte de resiliència i de com pot ajudar l’acció educativa a la resistència psicològica i superació de les ferides emocionals. 120 “Currículum: desenvolupar capacitats “ Juan Ignacio Pozo Universitat Autónoma de Madrid. Revista Informa. Novembre 2003 121 “Democràcia i escola” Dewey , J. 1985. Vic. Eumo Editorial/Diputació de Barcelona