GRAELLA 18: PATRONS DE PERSONALITAT SEGONS MILLON

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 103 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

• Els mecanismes defensius del jo.

Les tres dimensions de la personalitat estan en constant interacció dinàmica, sovint sense que la persona sigui conscient, el Jo, entra en conflicte amb l’Allò, per la satisfacció de necessitats bàsiques, i el Superjó, per la satisfacció demandes socials, i se sent amenaçat o aclaparat llavors apareix la sensació d’ansietat. Es descriuen tres tipus d’ansietat

Ansietat real: anomenem així a la por o temor a les amenaces que realment existeixen en el món exterior, aquests tipus d’ansietat és la base de la que se’n deriven les següents.

Ansietat neuròtica: por o temor de l’individu de que els seus instints quedin fora de control i el portin a actituds possibles de càstig, no és tant la por als instints sinó la por al càstig, la seva base és real ja en la vida quotidiana els pares, l’escola i altres autoritats castiguen les accions impulsives dels nens.

Ansietat moral: por o temor a la pròpia consciència moral, quan el superjó està ben desenvolupat, tendeix a sentir-se culpable quan fa o pensa quelcom contrari al codi moral en el que ha estat educat, també la base és real, sens dubte l’infant o jove, en el passat ha estat castigat quan s’ha saltat el codi moral i per tant pot ser castigat novament.

Quan l’ansietat arriba a ser aclaparadora el jo es defensa de si mateix bloquejant o distorsionant els impulsos amb els anomenats mecanismes defensius del jo.

Els mecanismes de defensa van ser descrits per Freud i per la seva filla Anna Freud 95 (1961), com mecanismes mentals de repressió i resistència per fer inaccessible a la consciència els pensaments, records o les vivències de fets dolorosos o traumàtics. De manera que les experiències reprimides eviten la percepció de l’ansietat que se’n deriva d’elles. Es descriuen els següents:

• Negació: consisteix en bloquejar els fets externs a la consciència, actuar com si els fets, pensaments, sentiments,... no passessin, paralització,... “ jo no he estat,...” • Repressió: consisteix en l’oblit motivat, en la impossibilitat de recordar un nom un fet o una situació estressant. “ No m’ho vas dir”, “...no se que em passa,...” Entre aquests dos mecanismes es troben el que alguns autors anomenen: o Ascetisme: consisteix en la renuncia a la satisfacció de les necessitats bàsiques, aquest mecanisme de defensa pren novament actualitat per l‘anorèxia, hi ha preadolescents que al sentir-se amenaçats pels seus emergents desitjos sexuals, poden protegir-se a si mateixos inconscientment no només negant els seus desitjos sexuals sinó també altres desitjos i poden embarcant-se en una vida ascètica d’autodisciplina. Especialment les noies en la nostra societat desenvolupen amb molta freqüència interès per assolir estàndards artificials de bellesa basats en estar prima. Considerant la teoria freudiana, la negació d’algunes noies a menjar és una tapadora de la seva negació a la maduració sexual. Dones a les que desgraciadament la societat augmenta la pressió amb els models de bellesa imperants

95 FREUD, A. El yo y los mecanismos de defensa. 1999. Barcelona . Paidós . Psicologia Profunda

Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC

Aprendre emocions / vivint aprenentatges 104 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic

• Projecció o desplaçament: és el canvi de direcció d’un impuls cap a un altre que el substitueixi: o Projecció desplaçament cap en fora, tendència a veure en els altres desitjos inacceptables en nosaltres “ ha estat altre”, “jo no he començat”,... o Agressió envers a si mateix és una forma especial de desplaçament quan la pròpia persona és torna el blanc substitutiu, constitueix l’explicació freudiana als sentiments d’inferioritat, culpa i depressió.” Jo sóc dolent,...la meva família està malament per culpa meva,... o Rendició altruista: és una forma de projecció que sembla allò oposat, la persona intenta omplir les pròpies necessitats de forma vicària a través d’altres persones (comú en grups religiosos i ideològics dogmàtics, dediquen la seva vida únicament a servir als altres ). o Formació reactiva és el canvi d’un impuls inacceptable pel seu contrari ( un nen enfadat amb la seva mare pot reaccionar molt preocupat per ella i mostrant-li molta estimació, com per exemple en els casos de nens que pateixen abusos). o Anul·lació retroactiva són els rituals o gestos per anul·lar pensaments o sentiments desplaents just després de que han passat ( demanar perdó, fer regals després d’haver maltractat un nen, nena, una dona,..) “no ho faré més, t’ho prometo,... • Introjecció o identificació: és l’adquisició o atribució de característiques d’un altra persona com si fossin propis (un nen al que deixen sol juga amb les joguines com si ell fos el “papà” i els hi diu als seus ninos que no tinguin por, això el tranquil·litza. A través d’aquest mecanisme desenvolupem el nostre superjo). • Identificació amb l’agressor: introjecció per la que s’adopten els aspectes negatius, si tinc por respecte a algú, em converteixo parcialment amb ell per eliminar la por. (Síndrome d’Estocolm en el cas d’ostatges, o en casos de maltractament a dones i nens). • Regressió: constitueix un retorn enrera en el temps psicològic quan s’enfronta a l’estrès. Quan tenim problemes els nostres comportaments es poden tornar més infantils o primitius. • Racionalització: és la distorsió cognitiva dels fets per fer-los menys amenaçants, per exemple es fan servir sovint quan donem masses excuses. • Sublimació: és la transformació d’un impuls inacceptable de sexe, ràbia, por, o d’altres en una forma socialment acceptable o productiva. Tota activitat creativa positiva és una sublimació segons Freud.

En general les persones estan preparades per creure les seves pròpies mentides, totes les defenses són de fet mentides, autoenganys encara que no siguem conscients d’ells, i aquestes poden ser més perilloses precisament perquè no ens n’adonem. Freud va considerar que les defenses eren necessàries perquè no podem esperar que una persona i especialment un nen pugui amb tot el dolor i dificultats que la vida li pot portar.