Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns MARC TEÒRIC de la personalitat i/o la conducta.
•
Els mecanismes defensius del jo.
Les tres dimensions de la personalitat estan en constant interacció dinàmica, sovint sense que la persona sigui conscient, el Jo, entra en conflicte amb l’Allò, per la satisfacció de necessitats bàsiques, i el Superjó, per la satisfacció demandes socials, i se sent amenaçat o aclaparat llavors apareix la sensació d’ansietat. Es descriuen tres tipus d’ansietat Ansietat real: anomenem així a la por o temor a les amenaces que realment existeixen en el món exterior, aquests tipus d’ansietat és la base de la que se’n deriven les següents. Ansietat neuròtica: por o temor de l’individu de que els seus instints quedin fora de control i el portin a actituds possibles de càstig, no és tant la por als instints sinó la por al càstig, la seva base és real ja en la vida quotidiana els pares, l’escola i altres autoritats castiguen les accions impulsives dels nens. Ansietat moral: por o temor a la pròpia consciència moral, quan el superjó està ben desenvolupat, tendeix a sentir-se culpable quan fa o pensa quelcom contrari al codi moral en el que ha estat educat, també la base és real, sens dubte l’infant o jove, en el passat ha estat castigat quan s’ha saltat el codi moral i per tant pot ser castigat novament. Quan l’ansietat arriba a ser aclaparadora el jo es defensa de si mateix bloquejant o distorsionant els impulsos amb els anomenats mecanismes defensius del jo. Els mecanismes de defensa van ser descrits per Freud i per la seva filla Anna Freud 95 (1961), com mecanismes mentals de repressió i resistència per fer inaccessible a la consciència els pensaments, records o les vivències de fets dolorosos o traumàtics. De manera que les experiències reprimides eviten la percepció de l’ansietat que se’n deriva d’elles. Es descriuen els següents: • •
Negació: consisteix en bloquejar els fets externs a la consciència, actuar com si els fets, pensaments, sentiments,... no passessin, paralització,... “ jo no he estat,...” Repressió: consisteix en l’oblit motivat, en la impossibilitat de recordar un nom un fet o una situació estressant. “ No m’ho vas dir”, “...no se que em passa,...” Entre aquests dos mecanismes es troben el que alguns autors anomenen: o
95
Ascetisme: consisteix en la renuncia a la satisfacció de les necessitats bàsiques, aquest mecanisme de defensa pren novament actualitat per l‘anorèxia, hi ha preadolescents que al sentir-se amenaçats pels seus emergents desitjos sexuals, poden protegir-se a si mateixos inconscientment no només negant els seus desitjos sexuals sinó també altres desitjos i poden embarcant-se en una vida ascètica d’autodisciplina. Especialment les noies en la nostra societat desenvolupen amb molta freqüència interès per assolir estàndards artificials de bellesa basats en estar prima. Considerant la teoria freudiana, la negació d’algunes noies a menjar és una tapadora de la seva negació a la maduració sexual. Dones a les que desgraciadament la societat augmenta la pressió amb els models de bellesa imperants
FREUD, A. El yo y los mecanismos de defensa. 1999. Barcelona . Paidós . Psicologia Profunda Aprendre emocions / vivint aprenentatges 103 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
