001art tecnologia

A R T I T E C N O L O G I A D I G I TA L La revolució

#1

Martí de la Malla Castillo 1r de Grau 30 - 5 - 2015

Estètica

És desembre del 1982, i John Warnock i Charles Geschke acaben de fundar el que esdevindrà l’empresa capdavantera en la revolució gràfica i digital dels nostres dies: Adobe Systems Incorporated. En els seus inicis, aquesta empresa de programes gràfics va jugar un paper decisiu en iniciar la revolució de l’autoedició amb el llançament de PostScript - llenguatge de descripció de pàgines per al sistema de les impressores -.

Un any més tard, l’1 de gener de 1983 neix oficialment Internet amb la primera xarxa de llarg abast (WAN). Cal considerar però que, ja des del 69, el departament de Defensa Militar dels Estats Units, paral·lelament que ho feia la Universitat de Califòrnia, llancen la primera xarxa “prehistòrica” anomenada ARPANET. No fou fins el 1993 però que s’obrí la xarxa d’Internet a interessos comercials.

Aquests fets paradigmàtics de la tecnologia digital són el punt de partida d’un viatge per analitzar - procurant ser objectiu - la relació que esdevé entre l’art i la tecnologia en el context actual. Aquests dos conceptes avui sembla que es complementen i possibiliten a una nova practica artística (una nova tècnica) i noves experiències estètiques, que aporten noves possibilitats, nous criteris i sensacions.

D’altra banda, la tecnologia permet la difusió d’imatges i coneixements, així com la difusió de la pròpia cultura, i fins i tot fa possible la interactivitat, recursos mai vistes fins ara. L’accés directe a tot aquest coneixement està revolucionant les pautes i conceptes forjats al llarg del segle XIX, fent-los obsolets en el temps d’avui1.

Així doncs, podríem observar i diferenciar tres funcions i revolucions paral·leles: una de divulgativa, una de tècnica (nova manera de fer) i una d'interacció: La primera, es refereix a la difusió de material informatiu, gràfic, etc, que gràcies a la globalització, significa accés directe a la informació des de qualsevol i a qualsevol punt del planeta.

Això provoca: Millores. Pot esdevenir un element que ofereixi noves oportunitats, on sorgeix una societat més informada, més conscient, amb més recursos i tècniques,… (sempre en el Primer Món, el desenvolupat: la classe mitjana està equipada d’ordinadors, smartphones, tablets i internet).

Aquí intervenen les grans xarxes socials com Instagram, Facebook, Twitter, Pinterest o Flikr en especial. Pàgines i webs per compartir no només inquietuds, sinó l’art d’un mateix, facilitant la construcció de la balsa que transporta les idees arreu del món: la difusió de l’art propi, i fent accessible a la gent de carrer la possibilitat de veure imatges molt potents d’una forma molt fàcil, i quasi inevitable. Per sort o per desgràcia, vivim envoltats de reclams visuals (majoritàriament per interessos comercials, publicitaris, malgrat algun en trobem de desinteressat…) que esperen que algú els miri.

1 LADDAGA, Reinaldo - Estéticas de la emergéncia (2006) Colección Los sentidos [Introducció]

2

A R T I T E C N O LO G I A D I G I TA L

La revolució

Martí de la Malla Castillo

Però també provoca: Dolor. Cada dia coneixem desgràcies i tragèdies arreu del globus on veiem de què és capaç l’esperit humà, i aquest bombardeig constant de males notícies que també ens poden afectar directament (com els aspectes mediambientals, també de salut i del que mengem) acaben i acabaran perjudicant tant la salut física com la mental de la nostra societat.

Càncers, depressions, ansietat, insomni,... Símptomes de que el nostre ritme de vida no és ni natural ni correcte, símptomes dels quals ens oblidem i seguim amb la nostra rutina diària.

Immersos en una societat de consum, on tot té un valor monetari i on és més ric qui posseeix més bens materials, en comptes de ser el més savi o el que necessita menys. Venim d’un passat recent de 50 anys on ha triomfat el capitalisme, i avui més que mai, el sistema, per a mi, comença a quedar obsolet.

Així doncs, veiem una societat sobre-informada (sempre, reitero, en el context social dels països del Primer Món). Aquesta sobreinformació porta a un estat on s’espera d’un bon ciutadà que estigui cultivat i ben informat de tot el que passa a cada instant. Però entre tanta i tanta informació, cada vegada podria semblar menys necessària la necessitat de pensar, reflexionar; em venen a la ment les revolucionaries paraules de Kant a la resposta de “Què és la Il·lustració?”: “[…] Si tinc un llibre que pensa per mi, un director espiritual que reemplaça la meva consciència moral, un metge que em dicta la dieta, etc, aleshores no necessito esforçar-me”2. Això Kant ho diu un parell d’anys abans de la Revolució Francesa, quan tot just la classe popular començava a tenir accés a la informació. Ara, al segle XXI, ni tant sols ens cal un dietista, un director espiritual, o un llibre: amb internet i les noves aplicacions i programes, ho tenim tot a l’abast de la mà.

D’aquí en surt un aspecte a considerar: entre tanta i tanta informació, els periodistes, redactors, escriptors o amateurs que publiquen informació a la xarxa, es podrien veure atrets a recórrer a aquesta nova tècnica tecnològica i digital en el camp de la gràfica: una maquetació atractiva, il·lustracions impactants, imatges corporatives,… Atractius visuals que cridin l’atenció, agradin i facin còmoda i àgil la lectura de les notícies, publicacions,… i que alhora s’adiguin perfectament amb la necessitat de la producció i reproducció en massa.

El segon pilar de la revolució digital és, al mateix nivell que el del que podem anomenar “de divulgació”, el de la tècnica: l’art digital, com a nova matèria creativa, obre noves possibilitats i noves maneres de fer. També democratitza l’art d’una manera directa. Amb nous programes i aplicacions que et permeten resultats professionals i de qualitat, aconseguint efectes potents amb un clic. No només parlem de Photoshop i els principals programes d’Adobe, que, com ja he observat, s’han creat un monopoli molt destacable en el camp de la gràfica. Parlem d’escàners, processos de digitalització, tant de la imatge estàtica com de la imatge en moviment. Parlem de noves tècniques artístiques, de nous recursos.

Podem destacar l’art digital per la seva immediatesa, precisió i, a l’hora, perquè permet la fusió de múltiples tècniques en una sola. Com a tècnica que és, representa un progrés que facilita el nostre domini sobre el món3, i permet efectes nous, més rapidesa, i en facilita la divulgació.

2 KANT, Immanuel - Qué es la Ilustración? (1784) J. B. Erhard y otros [Fragments] 3 JIMÉNEZ, Marc - Qué es la estética? (1999) Bcn: Idea Books [Pròleg, p.10]

3

A R T I T E C N O LO G I A D I G I TA L

La revolució

Martí de la Malla Castillo

També permet la reproductivitat de l’art. Aquest aspecte és ja visible en diverses manifestacions artístiques: la música per exemple, accepta la reproducció, que igual que els processos de digitalització de la imatge, permet percebre altres tècniques: la música clàssica pot ser enregistrada i digitalitzada, i malgrat hem canviat de tècnica continuem percebent d’una manera similar el mateix: el so dels instruments. En el camp de la imatge, podríem comparar-ho amb observar una imatge d’un quadre renaixentista en una pantalla d’ordinador: no és ben bé el mateix, però com a mínim rebem la informació essencial de l'obra.

Què manca doncs, en una imatge digital −que reflexa un espai o objecte existent−, o en una reproducció audiovisual? Potser aquesta realitat matèrica, que nosaltres com a éssers naturals palpem amb els sentits. Podria semblar que és aquesta realitat física la que ens permet autèntiques experiències estètiques.

Però aquesta observació, avui més que mai sembla complexa i no aplicable a tots els processos de representació i digitalització, doncs aquesta eina digital no només existeix per a reproduir i divulgar, sinó que és a l’hora una matèria creativa en ella mateixa. A més a més, fa possible que, en alguns casos les “obres” esdevinguin arxius informàtics, tant en música, video o imatge, fàcils de duplicar i reproduir on sigui i en qualsevol moment, trencant amb el cub escènic que fins ara havia acompanyat a l’art (un art majoritàriament concentrat en museus i galeries) que, al moment de veure'l i viure'l en directe, l’espectador inevitablement hi arriba predisposat, i en certa manera, es posa en un estat “d’alerta”; sap a què va, i amb una mínima idea de què hi trobarà.4 En aquest aspecte, l’art digital (com també l’art urbà) sembla una de les vies de sortida — per a qui ho busca —d’aquest cub escènic (també conegut com a cub blanc).

Per tant, aquest procés forma part d’aquesta revolució, tant tècnica —doncs es treballen amb nous efectes i materials— com divulgativa i, una vegada més, ha esdevingut un nou invent que ha vingut per quedar-se −segons el que proposo i crec− per a trencar esquemes establers, i per a, en certa manera, canviar la societat.

Arribats a aquí, em son de gran utilitat les paraules següents, que han arribat a mi gràcies a aquesta funció divulgativa que ha desenvolupat internet: forma part d’un assaig penjat a la web, realitzat per Juan Crego i Lourdes Cilleruelo, directors del B.A.K. (Bilbao Arte eta Kultura): “L’art i la tecnologia, en cada època, han mantingut relacions desiguals tot i que sempre ha estat inevitable un major o menor grau de contacte entre tots dos. En l’actualitat aquesta relació se’ns presenta de manera palpable i en una gran diversitat de manifestacions.

S’ha de fomentar la discussió activa al voltant de la utilització de les noves tecnologies en la pràctica artística contemporània, als seus usos i, també, als seus abusos. L’art, avui, no té objeccions a servir-se de qualssevol eines que la ciència o la tecnologia contemporànies hagin desenvolupat, tant per les possibilitats materials com per les conceptuals implicades.

En un moment en que tot un espectre de noves tecnologies estan arribant al nivell de la vida quotidiana es fa necessari conèixer quins són els conceptes fonamentals que les sustenten, i la manera en què ens influeixen. En particular, donada la nostra relació amb 4 LADDAGA, R. op. cit., pàg. 1

4

A R T I T E C N O LO G I A D I G I TA L

La revolució

Martí de la Malla Castillo

l’escena artística, resulta imprescindible veure la manera en què s’estan integrant aquestes tecnologies en l’art contemporani. No podem obviar el fet que el procés de creació de l’obra d’art que utilitza o es basa en la tecnologia moltes vegades s’assembla poc a les fórmules clàssiques. El potencial de la tecnologia més actual no està canviant només el procés creatiu, sinó fins i tot la mateixa naturalesa dels papers de creador i espectador. La difusió de l’obra artística, per exemple, és un dels aspectes que s’està veient més transformat. En gran mesura moltes de les noves formes d’art es basen en les característiques d’accés individual i a distància que la tecnologia actual permet, generant així freqüentment un ventall de diferents i singulars propostes artístiques, per a les que es necessita una sensibilització nova. […]”5 Així doncs, tal com apunten en aquest assaig, observem també com aquesta revolució ha transcendit l’obra pròpiament, fent-nos canviar a nosaltres, els espectadors, el roll que desenvolupàvem vers l’obra. Ara, el concepte “espectador” queda limitat en algunes manifestacions artístiques contemporànies, doncs els que abans eren espectadors, ara poden intervenir activament en l’obra —si l’artista així ho desitja— pel que resulta més convenien parlar d’usuaris.

D’aquí en pot derivar un tercer pilar importantíssim en la revolució artistica-digital: la interacció. Estretament lligada a la funció divulgativa que hem vist anteriorment, permet poder esperar una resposta del consumidor de l’art −en el cas que es desitgi i s’hi doni peu—. Aquest aspecte atorguen un paper molt rellevant a l’usuari, que podrà o bé prendre decisions, o bé desenvolupar una crítica, o fins i tot ser còmplice del resultat de l’obra. Això és el que passa en l’obra de Dora García6, que utilitza l’espai expositiu com a plataforma per portar a terme una recerca sobre la relació entre espectador, obra i lloc, sovint utilitzant les performances i la interactivitat amb aquest fi. I tan sols és un exemple; avui més que mai l’art juga amb el concepte d’interactivitat.

Per altra banda, el text també menciona el paper desigual que han desenvolupat art i tecnologia en temps anteriors: per posar un exemple, la fotografia va permetre a la pintura sortir de la representació mitjançant la còpia de la realitat. Ahir vàrem superar la representació de la realitat per noves formes d’expressió (sense rebutjar-la, naturalment). Avui som testimonis de com la distància en el temps i en l’espai és superada i la proximitat −encara que sigui virtual− i la immediatesa configuren un nou tipus de comunicació entre l'autor i l'espectador.

Com hem vist, la tecnologia digital ens està acompanyant des de fa tan sols vint-i-cinc anys.

I em pregunto, si hagués existit durant el temps de les avantguardes, com seria l’obra d’alguns artistes com Picasso (que hagués pogut experimentar amb composicions amb suport informàtic la desconstrucció de la visió cubista), Duchamp i els seus companys dadaistes (que van desenvolupar l’assamblage, les fotografies intervingudes, el collage,...), Magritte (un home que treballava amb la percepció i els jocs visuals que , com va mencionar Sebastià Duatis a la seva classe d’Història de l’Art, el millor de Magritte no és la seva tècnica pictòrica, sinó el concepte que hi ha darrera), o fins i tot Arcimboldo,que a mitjans del segle XV ja jugava amb les cares composades per vegetals...?

5 CREGO, Juan i CILLERUELO, Lourdes -Algunas cuestiones sobre arte y tecnologia (2003) [Introducció] 6 Dora García és una artista espanyola nascuda a Valladolid al 1965.

5

A R T I T E C N O LO G I A D I G I TA L

Arcimboldo - Estiu 1573

Martí de la Malla Castillo

La revolució

Picasso - Noia amb mandolina. 1910-12

Magritte - El Seductor 1963

Doncs bé, hi ha artistes contemporanis que treballen amb aquest esperit de voler portar a la tècnica digital quadres reconeguts en la Història de l'art; parlem d'obres com La Mona Lisa, la Nit estrellada de Van Gogh, El crit de Munch, el Guernica, entre d'altres. Aconsegueixen nombrosos efectes, entre els que s'inclouen des de treballar amb animació, la imatge, la construcció 3D, la distorsió,... Algun d'aquests artistes són Elena Giseke (canadenca) Imatge 4, Luca Agnani (italiana) Imatge 5, o Sebastian Cosor (rumanès) Imatge 6.

Imatge 4

Imatge 5

Imatge 6

Però cal considerar que aquesta nova era digital no només està afectant a la manera de fer art com a tècnica o matèria creativa, sinó que també està revolucionant la manera de presentar-la.

M’explicaré: com sabem, no tot l’art d’avui parteix i es materialitza amb morfologia digital, no hem renunciat a la pintura a l’oli, el modelat, l’actuació i el teatre, per citar algun exemple. Però , quasi inevitablement, Internet i els programes de maquetació esquitxen de tecnologia l’art menys digital: s’utilitzen les tecnologies per a crear flyers, catàlegs, bulletins, pàgines web,... formes de divulgació i reproducció a gran escala. I és que Internet s’ha convertit en el nostre aliat per a difondre i rebre informació, i també, com ja he anunciat amb anterioritat, per esperar respostes dels usuaris d’aquest art. Així doncs, esdevé una eina d’intercanvi. I és que malgrat podem no utilitzar la tecnologia com a tècnica (bé sigui perquè no ens hi sentim còmodes, no ens acaba d’agradar o perquè simplement no s’adiu amb el que volem transmetre− i matèria creativa, és més difícil rebutjar aquesta forma de divulgació tan directa i potent que ens ofereix.

També podem destacar com en els darrers anys els museus del món s’han anat omplint de zones interactives, amb l’ús de la nova tecnologia 2.0 tot situant-hi pantalles, projeccions, recreacions,... noves maneres d’explicar i narrar, que alleugeren les passejades pels grans salons i museus, que t’estalvien haver de llegir els petits plafons amb les breus i poc visuals explicacions de l’obra a la que acompanyen i, sobretot, faciliten i enriqueixen l'experiència de visitar-los.

6

A R T I T E C N O LO G I A D I G I TA L

La revolució

Martí de la Malla Castillo

Al cap i a la fi, el que presento són petites alteracions en el nostre dia a dia, quasi imperceptibles, però estan succeint, i a una major velocitat del que sembla. Probablement és d'hora per a saber cap on ens dirigim, però el que està clar és que la nostra societat està evolucionant, mirant cap a nous horitzons i interessos.

El dia 4 de maig d'aquest mateix any es presentarà a l'Escola Massana la primera entrega d'un fanzine que vol ser una manifestació d'aquesta revolució que està en curs: Critical, una revista amb un format físic, que li ofereix unes possibilitats genials (com ara el fet que perduri en el temps, que es pugui guardar en un calaix , i, al cap d'uns anys, trobar-ho i recordar-ho) i també amb format i suport digital (amb una web, una pàgina de Facebook, d'Instagram, que ofereixen altres possibilitats com la interacció directa i la fàcil divulgació) . Un fanzine amb ànims de desenvolupar en la societat una nova sensibilitat estètica, capaç de deixar-se impressionar quan menys s'ho espera: personatges fets amb brossa, roses enormes el dia de Sant Jordi, un núvol de papers, jocs conceptuals,... També amb una secció dedicada a la interacció, a la creació d'una obra personal, al fer-se un mateix la seva intervenció,...

I és que quan apareix una nova tècnica o manera de fer, no té per què significar la substitució del procés anterior. Una cosa no substitueix a l'altra, sinó que la complementa. La invenció de la impremta, que tant revolucionà en el seu moment, avui pateix el que sembla un estat en crisi: entre tantes pantalles digitals, la impressió en paper pot semblar absurda. Però no ho és. La perdurabilitat d'una impressió en un paper no és compatible amb la immediatesa i espontaneïtat d'un suport web. Per a cada cas s'ha d'escollir un medi, i segons els objectius, podem escollir una tècnica o una altra o, si s'escau, ambdues alhora.

Per acabar, m'agradaria fer una reflexió: aquest assaig, malgrat és tan sols un cúmul de paraules i idees, és còmplice d'aquest art digital. Fins i tot en un text −on el que més compta són les idees, els principis que s'hi exposen, la narrativa− la rellevància de la tecnologia digital és important: primer, perquè les cites textuals i els escrits que menciono m'han arribat mitjançant aquest medi; segon perquè m'ha permès la cerca de noves referències; tercer, perquè el seu redactat i maquetació l'he fet amb un programa informàtic. Naturalment, també és visible aquesta tècnica a nivell formal: La facilitat de poder escriure i rectificar (fins i tot a nivell ortogràfic), d'enquadrar i ajustar, d'editar i escollir fins i tot les tipografies (que, alhora, també han nascut en aquest bressol digital) etc. donen nous acabats i efectes; i quart, perquè l'emissor i el receptor ens trobem mitjançant el medi informàtic i digital, gràcies a l'intercanvi.

7

A R T I T E C N O LO G I A D I G I TA L

Martí de la Malla Castillo

La revolució

BIBLIOGRAFIA:

•

CREGO, Juan i CILLERUELO, Lourdes -Algunas cuestiones sobre arte y tecnologia (2003) [Introducció]

•

JIMÉNEZ, Marc - Qué es la estética? (1999) Bcn: Idea Books [Pròleg, p.10]

•

KANT, Immanuel - Qué es la Ilustración? (1784) J. B. Erhard y otros [Fragments]

•

LADDAGA, Reinaldo - Estéticas de la emergéncia (2006) Colección Los sentidos [Introducció]

8