Spanorama 173, April 2011

Nº 173 Abril Abril April 2011

Atenas Más allá de los mitos

Barcelona con Bigas Luna

Més enllà dels mites Beyond the myths

‘Cougars’ Tiempo de ‘panteras’ Temps de ‘panteres’ Cougar times

Nuestro embajador nos descubre el ‘hub’ del Mediterráneo El nostre ambaixador ens descobreix el `hub’ de la Mediterrània Our ambassador takes us to the hub of the Mediterranean 1

2

spanorama Spanair

Editorial AniversarioAniversariAnniversary La revista Spanorama Alttitude cumple este mes un año en su nueva etapa.

La revista Spanorama Alttitude compleix aquest mes un any de la seva nova etapa.

This month Spanorama Alttitude is celebrating the first anniversary of its new era.

D

esde abril de 2010, la revista ofrece una nueva imagen más remozada y más acorde con la nueva compañía que queremos ser.

En esta fabulosa aventura que estamos haciendo juntos, nosotros y ustedes, de refundar la compañía y ponerla en el sitio que le corresponde, hemos contado con la ayuda inestimable de los embajadores de Spanair, que cada mes han aparecido en las portadas de la revista desde alguno de los destinos que operamos.

Hoy, más que nunca, estamos más cerca de conseguirlo: una compañía de conexión intercontinental, rentable y con el servicio que ustedes se merecen.

Hace un año, cuando estrenamos la revista, teníamos sólo cinco rutas internacionales desde Barcelona operadas directamente por Spanair. Hoy, ya tenemos 22 que pemiten tráfico en conexión.

Aún nos queda un largo trecho, pero si miramos atrás, ya hemos dado los pasos más difíciles. Buen viaje y disfrute de nuestro vuelo.

D

es del mes d’abril de 2010, la revista ofereix una nova imatge més actualitzada i més en la línia amb la nova companyia que volem ser. En aquesta fabulosa aventura que estem fent junts, nosaltres i vostès, de refundar la companyia i posar-la en el lloc que li correspon, hem disposat de l’ajuda inestimable dels ambaixadors de Spanair, que cada mes han aparegut a les portades de la revista des d’alguna de les destinacions que operem.

Avui, més que mai, estem més a prop d’aconseguir-ho: una companyia de connexió intercontinental, rendible i amb el servei que vostès es mereixen.

Ara fa un any, quan vàrem estrenar la revista, teníem només cinc rutes internacionals des de Barcelona operades per Spanair. Avui ja en tenim 22 que permeten tràfic de connexió. Encara ens queda un llarg camí, però si mirem enrere ja hem donat els passos més difícils. Bon viatge i gaudeixin del nostre vol.

S

ince April 2010 the magazine has sported a new look more in keeping with the new kind of company we want to be. As part of this amazing journey that we are both embarking on – you and the company – to refound the business and position it where it deserves to be, we have received the invaluable help of Spanair’s ambassadors that each month have featured on the magazine cover in one of the destinations we fly to.

Today we are closer than ever to achieving our objective of turning Spanair into a profitable company offering intercontinental connections and providing the standards of service you deserve. A year ago, when we launched the magazine, we had just five international routes operated by Spanair from Barcelona. Today, that number has risen to 22, allowing for connection traffic. There’s still a long way to go, but if we look back, the hardest stages are now behind us. Have a pleasant trip and enjoy your flight with us.

Jordi Juan

Director de Relaciones Institucionales y Comunicación

Director de Relacions Insitucionals i Comunicació SVP Institutional Affairs and Communication

spanorama Spanair

3

Sumario

Sumari Nº 173 In this issue

Abril2011

Abril 2011 | April 2011 6 Agenda

12 Libros | Llibres | Books

14 Barcelona,

capital del Mediterráneo

Barcelona, capital de la Mediterrània Barcelona, the capital of the Mediterranean

20 ‘Barceloneando’ con Bigas Luna

‘Barcelonejant’ amb Bigas Luna ‘Barceloning’ with Bigas Luna

26 Embajador Spanair: Gemma Mengual Ambaixador Spanair: Gemma Mengual

18

Spanair Ambassador Gemma Mengual

28 Ciudades literarias

bigAs lunA nos pAseA por su bArcelonA personAl

40

AtenAs, más Allá de lA mitologíA

Ciutats literàries

Cities of literature

35 Perfil: Marilyn y Arthur Perfil: Marilyn i Arthur

Profile: Marilyn and Arthur

36 Entrevista a Christian Escribà Entrevista a Christian Escribà Interview with Christian Escribà

40 Atenas,

más allá de la mitología

Atenes, més enllà de la mitologia Athens, beyond myth

52

lAs ‘cougArs’ o pAnterAs

CARTIER

48 La Ruta del Vino Ribera del Duero

La Ruta del Vi Ribera del Duero The Ribera del Duero Wine Tour

50

formenterA en mAyo

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szucs Consejo de redaCCión Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Josep Garriga y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA seleCt publiCaCiones, s.l. | direCCión Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y direCCión de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redaCCión Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats | Colaboradores Màrius Carol, Sergi Pàmies, Isabel Lorente, Iván Costa | redaCCión Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 CoordinaCión spanair Josep Garriga | produCCión spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - balmes, 172, barCelona. tel. 93 217 30 52 impresión giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

4

spanorama Spanair

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors.

‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.

un año de embajadores Un any d’ambaixadors | One year of ambassadors

50 Formentera en mayo, un paraíso cercano

Formentera al maig, un paradís proper

Formentera in May, a paradise nearby

52 ‘Cougars’,

tiempo de panteras

‘Cougars’, temps de panteres Cougar times

56 Gadgets 62 Regale puntos Spanair Star Regali punts Spanair Star Give Spanair Star points

64 Spanair y Aegean te llevan a Grecia Spanair i Aegean et porten a Grècia

Fly to Greece with Spanair and Aegean

70 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair Spanair Ambassadors

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advice for passengers

81 ¿Sabías que...?

Sabies que...?

Did you know...?

82 Manhattan, por Màrius Carol Manhattan, per Màrius Carol Manhattan, by Màrius Carol

spanorama Spanair

5

Agenda

Un abril efervescente Después de un largo invierno, el buen tiempo nos trae las primeras actividades al aire libre y un sinfín de propuestas de las que disfrutar. Després d’un llarg hivern, el bon temps ens porta les primeres activitats a l’aire lliure i infinitat de propostes amb les quals gaudir. After a long winter, the good weather brings the season’s first outdoor activities and countless suggestions to enjoy. Por Mireia Aranda.

madrid

‘forever young’ El nuevo espectáculo dirigido por el Tricicle es un musical de pequeño formato ambientado en un geriátrico. Siete actores jóvenes interpretan a unos viejos centenarios que pasan una velada en un teatro reconvertido en residencia de artistas.

Algunas noches, los residentes se visten con sus mejores galas y rememoran sus éxitos de antaño.

Los artistas soportan estoicamente que una enfermera les anime con canciones infantiles, pero en cuanto ella les deja solos, su indómito espíritu sale para dejar constancia de que los viejos rockeros nunca mueren. Hasta el 24 de abril en el Teatro Compac Gran Vía (Gran Vía, 66).

‘forever young’

El nou espectacle dirigit pel Tricicle és un musical de petit format ambientat en un geriàtric. Set actors joves interpreten uns vells centenaris que passen una vetllada en un teatre reconvertit en residència d’artistes. Algunes nits, els residents es vesteixen amb els seus millors vestits i rememoren els seus èxits d’altres temps. Els artistes suporten estoicament que una infermera els animi amb cançons infantils, però quan ella els deixa sols, el seu indòmit esperit surt per deixar constància que els vells rockers mai moren. Fins el 24 d’abril al Teatre Compac Gran Via (Gran Via, 66).

6

spanorama Spanair

‘forever young’

The new show directed

by Tricicle is a smallformat musical set in a nursing home. Seven young actors portray a group of elderly patients who spend an evening in a theatre converted into a residence for artists.

On some nights, the residents dress up in their finery and get together to recall the good old hits.

The artists have to stoically put up with a nurse trying to entertain them with nursery rhymes, but as soon as she leaves them alone, their indomitable spirit comes out to prove that old rockers never die. Until 24 April at the Teatro Compac Gran Via (Gran Via, 66).

são paulo

u2 en 360º El Estadio Morumbi de la ciudad brasileña acogerá, los días 9, 10 y 13 de abril, la U2 360 Tour, la gira mundial que el grupo irlandés inició hace casi dos años en Barcelona para presentar su último trabajo, ‘No Line on the Horizon’, y que finalizará el 30 de julio en Canadá. Canciones como ‘I’ll Go Crazy If I Don’t Go Crazy Tonight’, ‘Get on Your Boots’ y ‘No Line on the Horizon’ serán algunas de las canciones que la banda interpretará junto a sus viejos éxitos.

u2 en 360º

L’Estadi Morumbi de la ciutat brasilera acollirà, els dies 9, 10 i 13 d’abril, l’U2 360 Tour, la gira mundial que el grup irlandès va iniciar fa gairebé dos anys a Barcelona per presentar el seu últim treball, ‘No Line on the Horizon’, i que finalitzarà el 30 de juliol al Canadà.

Cançons com ‘’I’ll Go Crazy If I Don’t Go Crazy Tonight’, i ‘Get on Your Boots’ seran algunes de les cançons que la banda interpretarà al costat dels seus vells èxits.

u2 in 360 º

The Morumbi Stadium in the Brazilian city will host on 9, 10 and 13 April the U2 360 Tour, the world tour that the Irish band started nearly two years ago in Barcelona to present their latest album, ‘No Line on the Horizon’, ending on 30 July in Canada. Songs like ‘I’ll Go Crazy If I Don’t Go Crazy Tonight’, ‘Get on Your Boots’ and ‘No Line on the Horizon’ will be among the tracks performed by the band along with their old hits.

objectes de disseny singulars

Des de 1980, els dissenyadors han tractat d’injectar característiques singulars als objectes produïts a escala industrial. La tecnologia digital ha fet realitat el somni de crear famílies d’objectes amb característiques comunes i comportaments diferents. L’exposició ‘Standard Deviations: Types and Families in Contemporary Design’, mostra 150 d’aquests objectes al MoMA. Fins al 31 de gener del 2012.

unique design objects

Since 1980, designers have been trying to inject unique characteristics into objects produced on an industrial scale. Digital technology made it possible to create families of objects with common characteristics and different behaviours. The exhibition “Standard Deviations: Types and Families in Contemporary Design”, shows 150 of these objects at the MoMA. Until 31 January 2012.

milano

Desde 1980, los diseñadores han tratado de inyectar características singulares a los objetos producidos a escala industrial. La tecnología digital ha hecho realidad el sueño de crear familias de objetos con características comunes y comportamientos distintos. La exposición ‘Standard Deviations: Types and Families in Contemporary Design’, muestra 150 de estos objetos en el MoMA. Hasta el 31 de enero de 2012.

public design festival

© and ® of Kidrobot, Inc.

new york

objetos de diseño singulares

La ciudad italiana celebra, del 12 al 17 de abril, el primer festival del país que trata sobre el diseño de espacios públicos y propone proyectos para vivir, usar y experimentar. Las propuestas se podrán ver en cuatro áreas públicas de Milán.

public design festival

La ciutat italiana celebra, del 12 al 17 d’abril, el primer festival del país que tracta sobre el disseny d’espais públics i proposa projectes per a viure, usar i experimentar. Les propostes es podran veure en quatre àrees públiques de Milà.

public design festival

From 12 to 17 April, the Italian city will celebrate the first festival in the country dealing with the design of public spaces, offering suggestions to live, use and experience.

Projects will be presented in four public areas of Milan.

spanorama Spanair

7

sevilla

semana santa y feria de Abril Del 17 al 24 de abril, la bella ciudad andaluza se viste con sus mejores galas para salir a la calle a celebrar la Pasión, Muerte y Resurrección de Jesucristo. Por las estrechas calles del casco histórico y hasta llegar a la Catedral, cada una de las 60 hermandades que existen en la ciudad saca en procesión las Imágenes a las que rinden culto público en las distintas iglesias durante todo el año. Una semana después, del 3 al 8 de mayo, se celebrará la Feria de Abril, en la que sevillanos y foráneos disfrutarán de paseos a caballo, bailes, cantes y tertulias hasta bien entrada la madrugada. Más información en: www.turismosevilla.org.

setmana santa i feria de Abril

From 17 to 24 April, the beautiful southern Spanish city puts on its Sunday best to go out on the streets to celebrate the Passion, Death and Resurrection of Jesus Christ. Along the narrow streets of the old town and all the way up to the cathedral, each of the 60 fraternities in the city will take out in procession the Images to which public worship is paid in different churches throughout the year. A week later, from 3 to 8 May, the April Fair will take over Seville, where both locals and foreigners will enjoy horseback rides, dancing, singing and long conversations until late into the night. More information: www.turismosevilla.org

Imágenes cedidas por Turismo de Sevilla

Del 17 al 24 d’abril, la bella ciutat andalusa es vesteix amb les seves millors gales per sortir al carrer a celebrar la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Pels estrets carrers del casc històric i fins arribar a la Catedral, cadascuna de les 60 ‘hermandades’ que existeixen a la ciutat treuen en processó les Imatges a les quals rendeixen culte públic a les diferents esglésies durant tot l’any. Una setmana després, del 3 al 8 de maig, se celebrarà la Feria de Abril, en la qual sevillans i forans gaudiran de passejos a cavall, balls i tertúlies fins ben entrada la matinada. Més informació a: www.turismosevilla.org.

semana santa and feria de Abril

8

spanorama Spanair

spanorama Spanair

9

Valencia Just Loomis. a-ha / Hunting High and Low Cover, London, 1985. © Just Loomis

El Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí acoge la exposición ‘Forma, textura y color: jarrones exclusivos en porcelana’, en la que se podrán admirar, hasta el 26 de junio, una selección de más de cuarenta jarrones y vasos de ediciones muy limitadas y de diferentes estilos diseñados por la firma valenciana Lladró.

gerros exclusius

El Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí acull l’exposició ‘Forma, textura y color: jarrones exclusivos en porcelana’, en la qual es podran admirar, fins al 26 de juny, una selecció de més de quaranta gerros i vasos d’edicions molt limitades i de diferents estils dissenyats per la firma valenciana Lladró.

exclusive Vases

The González Martí National Museum of Ceramics and Sumptuary Arts is hosting the exhibition “Forma, textura y color: jarrones exclusivos en porcelana”. Until 26 June, it will be featuring a selection of over forty limited-edition vases and glasses of different styles, designed by Valencia’s firm Lladró.

Just loomis: ‘As we are’ La obra del fotógrafo estadounidense Just Loomis es la protagonista de la exposición ‘As we are’, que se podrá ver en la Galería Hiltawsky del 9 de abril al 21 de mayo. La muestra incluye 30 imágenes en color y en blanco y negro que ilustran la empatía y el vívido mundo interior de este fotógrafo contemporáneo. Más información en: www.hiltawsky.com.

Just loomis: ‘As we are’

toronto

L’obra del fotògraf nord-americà Just Loomis és la protagonista de l’exposició A ‘ s we are’, que es podrà veure a la Galeria Hiltawsky del 9 d’abril al 21 de maig.

La mostra inclou 30 imatges en color i en blanc i negre que il·lustren l’empatia i el vívid món interior d’aquest fotògraf contemporani. www.hiltawsky.com.

Jarrón Emperador. Julio Fernández (1972)

berlín

Jarrones exclusivos

Just loomis: “As we are”

The work of American photographer Just Loomis is the central theme of the exhibition “As we are”, which can be viewed at the Hiltawsky Gallery from 9 April to 21 May. The exhibit includes 30 colour and black and white images to illustrate the empathy and the vivid inner world of the contemporary photographer. More information: www.hiltawsky.com

naturaleza desbordada ‘Nature Unleashed: Inside Natural Disasters’ , explora los desastres naturales en una muestra impresionante, a través de animaciones de última generación y conmovedoras imágenes a gran escala.

La exposición se centra en cuatro tipos de desastres: terremotos, erupciones volcánicas, huracanes y tornados. Del 1 al 30 de abril en el Ontario Science Centre (www.ontariosciencecentre.ca).

natura desbordada

‘Nature Unleashed: Inside Natural Disasters’, explora els desastres naturals en una mostra impressionant, a través d’animacions d’última generació i commovedores imatges a gran escala. L’exposició se centra en quatre tipus de desastres: terratrèmols, erupcions volcàniques, huracans i tornados. De l’1 al 30 d’abril a l’Ontario Science Centre (www.ontariosciencecentre.ca).

10

spanorama Spanair

nature unleashed

‘Nature Unleashed: Inside Natural Disasters’ explores the natural disasters in an impressive exhibition, through stateof-the-art animations and touching images on a large scale. The exhibition focuses on four types of disasters: earthquakes, volcanic eruptions, hurricanes and tornadoes. 1 to April 30 at the Ontario Science Centre (www. ontariosciencecentre.ca).

La ‘Association pour l’encouragement de la musique improvisée’ (AMR), llega con una nueva edición de su festival de jazz, que se celebrará del 5 al 10 de abril en su sede, Sud des Alpes. Esta edición contará, entre otras, con la actuación de la FanfareduLoup Orchestra, Gabriel Zufferey, el Mary Halvorson Trio y William Parker. Más información: www.amr-geneve.ch.

30è Amr Jazz festival

bilbao

L’’Association pour l’encouragement de la musique improvisée’ (AMR), arriba amb una nova edició del seu festival de jazz, que se celebrarà del 5 al 10 d’abril a la seva seu, Sud des Alpes.

Aquesta edició comptarà, entre d’altres, amb l’actuació de la FanfareduLoup Orchestra, Gabriel Zufferey, el Mary Halvorson Trio i William Parker.

Més informació: www.amr-geneve.ch.

30 º Amr Jazz festival

The ‘Association pour l’encouragement de la musique improvisée’ (AMR), is back with a new edition of its jazz festival, to be held from 5 to 10 April at their headquarters: Sud des Alpes. This edition will showcase the performances of the FanfareduLoup Orchestra, Gabriel Zufferey, the Mary Halvorson Trio and William Parker, among others. More information: www. amr-geneve.ch

‘un tranvía llamado deseo’ Blanche Dubois, una atractiva y desequilibrada mujer del Sur al final de su juventud, cuyas pretensiones de virtud y educación ocultan su alcoholismo, visita en Nueva Orleans a su hermana, casada con Stan, un rudo polaco proletario, bebedor y jugador de cartas. Este es el punto de partida de la mítica obra de Tenessee Williams, que se representará en el Teatro Arriaga del 29 de abril al 1 de mayo, dirigida por Mario Gas e interpretada por un reparto encabezado por Vicky Peña, Roberto Álamo y Ariadna Gil.

© Javier Naval 2011

‘un tranvía llamado deseo’

Blanche Dubois, una atractiva i desequilibrada dona del Sud al final de la seva joventut, les pretensions de virtut i educació de la qual oculten el seu alcoholisme, visita a Nova Orleans a la seva germana, casada amb Stan, un rude polonès proletari, bevedor i jugador de cartes. Aquest és el punt de partida de la mítica obra de Tenessee Williams, que es representarà en el Teatre Arriaga del 29 d’abril al 1 de maig, dirigida per Mario Gas i interpretada per Vicky Peña, Roberto Álamo i Ariadna Gil.

‘A streetcar named desire’

barcelona

ginebra

30º Amr Jazz festival

Vuelve el godó Del 18 al 24 de abril, el Club de Tenis Barcelona 1899 acogerá el Barcelona Open Banc Sabadell – 59º Trofeo Conde de Godó, en el que participarán Rafa Nadal, David Ferrer, Tomáš Berdych, Fernando Verdasco i Jürgen Melzer, entre otros, y en el que también se homenajeará al legendario tenista australiano Roy Emerson.

torna el godó

Del 18 al 24 d’abril, el Club de Tennis Barcelona 1899 acollirà el Barcelona Open Banc Sabadell – 59è Trofeu Conde de Godó, en el qual participaran Rafa Nadal, David Ferrer, Tomáš Berdych, Fernando Verdasco i Jürgen Melzer, entre d’altres, i en el qual també s’homenatjarà al llegendari tennista australià Roy Emerson.

godó returns

From 18 to 24 April, the 1899 Barcelona Tennis Club will host the Barcelona Open Banc Sabadell – 59th Trofeo Conde de Godó tournament. With the participation of Rafa Nadal, David Ferrer, Tomáš Berdych, Fernando Verdasco and Jürgen Melzer, among others, it will also pay tribute to Australian tennis legend Roy Emerson.

Blanche Dubois, an attractive, unbalanced Southern belle in the twilight of her youth whose pretensions to virtue and culture only mask her alcoholism, is in New Orleans visiting her sister, who is married to Stan, a rough Polish prole, a drinker and a card player. This is the beginning of the legendary play by Tennessee Williams, that will be showing at the Teatro Arriaga from 29 April to 1 May, directed

by Mario Gas and with a cast headed by Vicky Peña, Roberto Álamo and Ariadna Gil. spanorama Spanair

11

‘Amor. selección de citas’

‘baylón’

Paulo Coelho | Editorial Booket. 128 páginas. 11,95€.

Una inspiradora selección de citas sobre el amor escritas por uno de los autores más queridos y leídos de nuestro tiempo. La obra está ilustrada con los preciosos dibujos de la artista Catalina Estrada, inspirados en la exuberante belleza de la naturaleza de su país natal, Colombia.

«El amor nos redime a través de la entrega total» o «el amor es la esencia de la vida», son algunas de las opiniones del autor brasileño sobre el amor.

‘Amor. selección de citas’

Una inspiradora selecció de cites sobre l’amor escrites per un dels autors més estimats del nostre temps.

L’obra està il·lustrada amb els preciosos dibuixos de l’artista Catalina Estrada, inspirats en l’exuberant bellesa de la naturalesa del seu país natal, Colòmbia.

«L’amor ens redimeix a través del lliurament total» o «l’amor és l’essència de la vida», són algunes de les opinions de l’autor brasiler sobre l’amor.

‘Amor. selección de citas’ (love. A selection of Quotes)

An inspiring selection of quotes on love written by one of the most read and certainly best loved authors of our time. The work is illustrated with the beautiful pictures of artist Catalina Estrada, inspired by the lush beauty of the natural landscape of her home country, Colombia. «Love redeems us through total dedication» or «Love is the essence of life», are some of Coelho’s opinions on love.

libros llibres | Books

‘W de Wikileaks’

Bruno Cardeñosa | Editorial Cúpula. 336 páginas. 17€.

Tramas ocultas del poder, mentiras de la guerra, maniobras de los grandes bancos, criminales de guante blanco, ejecuciones de presuntos enemigos, espías disfrazados de embajadores, diplomáticos al servicio de grandes empresas... son algunos de los grandes secretos destapados por Wikileaks. Bruno Cardeñosa presenta en este libro un estudio completo sobre la figura de Julian Assange y Wikileaks, sus luces y sus sombras.

12

spanorama Spanair

Carlos Cay-Bernard Poiseau | Editorial Lunwerg. 144 páginas. 21€

‘W de Wikileaks’

Trames ocultes del poder, mentides de la guerra, maniobres dels grans bancs, criminals de coll blanc, execucions de presumptes enemics, espies disfressats d’ambaixadors, diplomàtics al servei de grans empreses... són alguns dels grans secrets destapats per Wikileaks. Bruno Cardeñosa presenta en aquest llibre un estudi complet sobre la figura de Julian Assange i Wikileaks, les seves llums i les seves ombres.

‘‘W de Wikileaks’ (W for Wikileaks)

Hidden stories of power, war lies, stratagems of the big banks, white-collar criminals, executions of alleged enemies, spies disguised as ambassadors, diplomats in the service of major companies… are just some of the great secrets now revealed by Wikileaks. In this book, Bruno Cardeñosa presents a comprehensive study on the role of Julian Assange and Wikileaks, with all their highs and lows.

Este libro recoge las obras más representativas de Luis Baylón, uno de los fotógrafos españoles más intuitivos, que capta la realidad cotidiana, que consigue concentrar el alma de las ciudades, de la calle, en el gesto de las gentes, de los perros e incluso de los edificios. La obra se complementa con una reseña biográfica y una selección bibliográfica y de sus principales exposiciones, premios y colecciones.

‘baylón’

Aquest llibre recull les obres més representatives de Luis Baylón, un dels fotògrafs espanyols més intuïtius, que capta la realitat quotidiana, que aconsegueix concentrar l’ànima de les ciutats, del carrer, en el gest de les persones, dels gossos i fins i tot dels edificis. L’obra es complementa amb una ressenya biogràfica i una selecció bibliogràfica i de les seves principals exposicions, premis i colleccions.

‘baylón’

This book brings together the most representative works by Luis Baylón, one of the most intuitive of Spanish photographers, who portrays everyday life and manages to capture the souls of cities and streets in the gestures of people, dogs and even buildings. The work includes a biographical note, a bibliographical list and a selection of his major exhibitions, awards and collections.

‘Alta tensión’

Harlan Coben | Editorial RBA. 400 páginas. 19€

Myron Bolitar, el ex jugador de los Boston Celtics convertido en representante de deportistas, siempre ha soñado con la voluptuosa mujer fatal que acaba de entrar en su despacho: Suzee T, una ex estrella del tenis embarazada, que busca ayuda en el investigador para poder encontrar a su marido, un cantante de rock que desaparece precisamente cuando surgen varios rumores en la red que ponen en duda su paternidad. Una nueva entrega del ‘alter ego’ de Harlan Coben, literatura policiaca en estado puro.

‘Alta tensión’

Myron Bolitar, l’exjugador dels Boston Celtics convertit en representant d’esportistes, sempre ha somiat amb la voluptuosa dona fatal que acaba d’entrar al seu despatx: Suzze T, una exestrella del tennis embarassada, que busca ajuda en l’investigador per poder trobar el seu marit, un cantant de rock que desapareix precisament quan sorgeixen diversos rumors a la xarxa que posen en dubte la seva paternitat. Un nou lliurament de ‘l’alter ego’ de Harlan Coben, literatura policíaca en estat pur.

‘live Wire’

Myron Bolitar, a former Boston Celtics player turned sports agent, has always dreamed about the voluptuous femme fatale walking into his office: Suzze T, a pregnant former tennis star. The woman asks him for help to find her husband, a rock star that has now disappeared, after online rumours questioning the baby’s paternity. A new instalment featuring Harlan Coben’s alter ego. Crime fiction in its purest form.

spanorama Spanair

13

barcelona, capital del Mediterráneo Barcelona, capital de la Mediterrània | Barcelona, the capital of the Mediterranean Dinámica, abierta y cosmopolita, la segunda ciudad más poblada de España invita al ocio, a pasear y a disfrutar de su amplia oferta cultural y gastronómica. Dinàmica, oberta i cosmopolita, la segona

ciutat més poblada d’Espanya convida a l’oci, a passejar i a gaudir de la seva àmplia oferta cultural i gastronòmica. Dynamic, open-minded and cosmopolitan, the second largest city in Spain invites you to stroll around its streets and to enjoy its wide choice of leisure, cultural and food options. Texto: Mireia Aranda — Fotos: Joan Masats.

14

spanorama Spanair

barcelona vista desede el mar, con la torre mapfre y el Hotel Arts en primera línea ecida por el mar Mediterráneo y cobijada M por la Sierra de Collserola, que discurre paralela a su costa, esta bella ciudad del

noreste de España y capital de la comunidad autonómica catalana, atrae cada año a más de seis millones de visitantes. Sus encantos son múltiples, pero uno de los más destacados es su rica arquitectura. Y es que las calles y barrios de la capital catalana son una exposición permanente al aire libre de la arquitectura más representativa de todos los tiempos. Aunque entre el legado de diferentes épocas, destaca el del Modernismo. Éste ha hecho que Barcelona sea la única ciudad del mundo que cuenta con nueve edificios Patrimonio de la Humanidad: la Pedrera, el Parc Güell, el Palau Güell, el Palau de la Música Catalana, el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Casa Vicens y la Cripta de la Colònia Güell. Entre todas ellas, destaca la Sagrada Familia, del arquitecto Antoni Gaudí, que se ha

ressolada per la mar Mediterrània, i arrecerada per la Serra de Collserola, que s’estén B L en paral·lel a la seva costa, aquesta bella ciutat del nord-est d’Espanya, capital de Catalunya, atreu cada any a més de sis milions de visitants.

Els seus encants són múltiples, però un dels més destacats és la seva rica arquitectura. I és que els carrers i barris de la capital catalana són una exposició permanent a l’aire lliure de l’arquitectura més representativa de tots els temps. Encara que entre el llegat de diferents èpoques, destaca el del Modernisme. Aquest ha fet que Barcelona sigui l’única ciutat del món que compta amb nou edificis Patrimoni de la Humanitat: la Pedrera, el Parc Güell, el Palau Güell, el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Casa Vicens i la Cripta de la Colònia Güell.

Entre totes elles, destaca la Sagrada Família, de l’arquitecte Antoni Gaudí, que s’ha convertit en la principal icona de la ciutat. Edificis moder-

apped by the Mediterranean Sea and sheltered by the Collserola mountains, which run parallel to the coast, this beautiful city in northeastern Spain, the capital of Catalonia, attracts more than six million visitors each year. It boasts many attractions, but one of its greatest charms is its beautiful architecture.

And the thing is that the streets and the neighbourhoods in the Catalan capital are a permanent outdoor exhibition featuring the most representative architecture of all time.

Although among the legacies of different times, that of the Art Nouveau or Modernism era stands out. Thanks to that, Barcelona is the only city in the world with nine World Heritage buildings: La Pedrera, Parc Güell, Palau Güell, Palau de la Música Catalana, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, the Sagrada Família, Casa Batllo, Casa Vicens and the Church of Colonia Güell.

Among them, a clear standout is the Sagrada Família, by the architect Antoni Gaudí, which has spanorama Spanair

15

Vista aĂŠrea del port Vell la plaza real

16

spanorama Spanair

Vista de la ciudad desde la montaña de montjuïc, con la plaza españa en el centro estatua de colón convertido en el principal icono de la ciudad.

Edificios modernistas como la Casa Batlló y la Casa Milà, más conocida como la Pedrera, se encuentran en el Paseo de Gracia. Esta amplia calle, que nace en la avenida Diagonal y discurre, en línea recta, hasta la emblemática Plaza de Cataluña, es un paseo arbolado que conserva todo su atractivo histórico. A finales del siglo XIX y principios del XX fue elegido por la burguesía barcelonesa para que los mejores arquitectos del momento erigieran sus casas en él. También merece la pena una visita a su casco antiguo, formado por el Barrio Gótico y los barrios de la Ribera y el Raval. Un

paseo a través de sus calles es esencial para comprender los diferentes períodos de la historia de Barcelona. En el centro histórico también se encuentra la Rambla, una avenida bulliciosa y colorista que comienza junto al mar, en la estatua de Colón, y asciende hasta la Plaza Cataluña. Considerada como el corazón de la ciudad, se hace imprescindible recorrerla detenidamente: músicos espontáneos, cantantes de ópera, mimos, pintores, estatuas humanas, quioscos de flores, el mercado de la Boqueria, el Gran Teatre del Liceu, y un sinfín de comercios y acogedores cafés conforman un paseo único. Barcelona también es

nistes com la Casa Batlló i la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, es troben al Passeig de Gràcia. Aquest ampli carrer, que neix a l’avinguda Diagonal i s’estén, en línia recta, fins a l’emblemàtica Plaça de Catalunya, és un passeig arbrat que conserva tot el seu atractiu històric. A la fi del segle XIX i principis del XX va ser triat per la burgesia barcelonina perquè els millors arquitectes del moment hi erigissin les seves cases. També cal fer una visita al seu nucli antic, format pel barri Gòtic i els barris de la Ribera i el Raval. Un passeig a través dels seus carrers és essencial per comprendre els di-

ferents períodes de la història de Barcelona. Al centre històric també trobem la Rambla, una avinguda plena de vida i color que comença al costat del mar, a l’estàtua de Colom, i puja fins a la Plaça Catalunya. Considerada el cor de la ciutat, es fa imprescindible recórrer-la detingudament: músics espontanis, cantants d’òpera, mims, pintors, estàtues humanes, quioscs de flors, el mercat de la Boqueria, el Gran Teatre del Liceu, i una infinitat de comerços i acollidors cafès que conformen un passeig únic. Barcelona també és coneguda com a destinació de compres. La zona més comercial

become the main symbol of the city.

Modernist buildings such as Casa Batlló and Casa Milà, better known as La Pedrera, are found in Passeig de Gràcia. This wide street, stretching from Avinguda Diagonal straight down to the emblematic Plaça de Catalunya, is a tree-lined avenue that still retains its historic appeal. In the late nineteenth and early twentieth centuries, it was selected by the local bourgeoisie as the place where the best architects of the time should build their houses. It’s also worth paying a visit to the old town, comprising the Gothic Quarter and the

districts of La Ribera and El Raval. You must take a stroll around the old streets of the city in order to understand the different periods in the history of Barcelona. In the historical centre, there is also La Rambla, a bustling, colorful street that starts at the waterfront, by the Christopher Columbus monument, and goes up to the Plaça Catalunya. Considered the heart of the city, it is essential to take a careful walk along La Rambla: spontaneous musicians, opera singers, mime artists, painterss, human statues, flower kiosks, the Boqueria market, the Gran Teatre del Liceu, spanorama Spanair

17

Xxxxxxxxxxxxxxx Xxxxxxxxxxxxx la casa de les punxes las ramblas

18

spanorama Spanair

la sagrada familia

la plaza cataluña la torre Agbar conocida como destino de compras. La zona más comercial de la ciudad se encuentra en su centro histórico, donde las pequeñas tiendas conviven con los grandes almacenes y las franquicias de las grandes cadenas de ropa. En el Paseo de Gracia, la Rambla de Cataluña y la Avenida Diagonal, se encuentran las tiendas de las marcas internacionales más exclusivas.

El nivel gastronómico de la ciudad también es alto. Barcelona cuenta con más de una decena de estrellas Michelín y una amplia oferta gastronómica, en la que se puede encontrar desde la cocina de vanguardia hasta la internacional o la tradicional catalana.

Para llevarse uno de los mejores recuerdos de Barcelona, es recomendable subir a una de las dos montañas que la dominan: Montjuïc y el Tibidabo. Montjuïc es un pequeño monte situado junto al puerto, en cuya cima se encuentra una antigua fortaleza militar. En su falda se erigen el Estadio Olímpico Lluís Companys y el Palau Sant Jordi, diseñado por el arquitecto japonés Arata Isozaki.

El Tibidabo, situado en la parte alta de la ciudad, es otro mirador excepcional. En él se encuentran la Iglesia del Sagrado Corazón, el Parque de atracciones del Tibidabo y la Torre de Collserola, diseñada por Norman Foster.

de la ciutat es troba al seu centre històric, on les petites botigues conviuen amb els grans magatzems i les franquícies de les grans cadenes de roba. Al Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya i l’Avinguda Diagonal, trobem les botigues de les marques internacionals més exclusives. El nivell gastronòmic de la ciutat també és alt. Barcelona compta amb més d’una desena d’estrelles Michelin i una àmplia oferta gastronòmica, en la qual es pot trobar des de la cuina d’avantguarda fins a la internacional o la tradicional catalana.

Per endur-se un dels millors records de

Barcelona, és recomanable pujar a una de les dues muntanyes que la dominen: Montjuïc i el Tibidabo. Montjuïc és una petita muntanya situada al costat del port, al cim de la qual es troba una antiga fortalesa militar. A la seva falda s’erigeixen l’Estadi Olímpic Lluís Companys i el Palau Sant Jordi, dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki. El Tibidabo, situat a la part alta de la ciutat, és un altre mirador excepcional. Allà, hi trobem l’Església del Sagrat Cor, el Parc d’atraccions del Tibidabo, i la Torre de Collserola, dissenyada per Norman Foster.

and a myriad of shops and cosy cafés make up a unique walk. Barcelona is also well-known as a shopping destination.

The city’s main shopping area is around the old town, where small shops stand next to department stores and the main clothing brand stores. Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya and Avinguda Diagonal are home to the boutiques of international luxury brands.

The city also boasts a high level cuisine. Barcelona has more than a dozen Michelin stars and a wide range of restaurants, offering from avant-garde to international or traditional

Catalan cuisine. To leave with the best memories of Barcelona, you should make your way up to one of the two mountains dominating the city: Montjuïc and Tibidabo. Montjuïc is a small hill next to the port, with an old military fort rising on top of it. In its lap stand the Olympic Stadium and the Palau Sant Jordi, designed by Japanese architect Arata Isozaki.

Tibidabo, located in the upper part of the city, is another excellent viewpoint. It is home to the Church of Sagrat Cor, the Tibidabo Amusement Park and the Torre de Collserola tower, designed by Norman Foster. spanorama Spanair

19

‘Barceloneando’ con bigas luna ‘Barcelonejant’ amb Bigas Luna | ‘Barceloning’ with Bigas Luna

El polifacético director de cine nos descubre sus sitios preferidos de la ciudad. El polifacètic director de cinema ens descobreix els seus llocs preferits de la ciutat. The versatile filmmaker takes us to his favourite places in the city. Texto: Mireia Aranda- Fotos: Joan Masats.

20

spanorama Spanair

unque nació y ha vivido muchos años en A Barcelona, desde hace siete, el director catalán visita la ciudad sólo por cuestiones laborales o

familiares, pero sigue teniendo apego a ella. Cada quince días viaja desde Tarragona –donde ahora reside– a Barcelona y acostumbra a ir casi siempre a los mismos lugares, que conforman su particular recorrido por la ciudad.

Nos encontramos con él en los estudios de la televisión autonómica catalana, donde ha participado en la grabación de un programa sobre literatura y en otro sobre cine. De la escena televisiva pasamos rápidamente a la gastronómica. Es la hora de comer y nos dirigimos hacia uno de sus restaurantes favoritos, el Botafumeiro (C/ Gran de Gràcia, 81), donde se ha citado con su hija María. Este local especializado en pescado y

ncara que va néixer i ha viscut molts anys a Barcelona, ja en fa set que el director català la E visita només per qüestions laborals o familiars, però segueix tenint inclinació cap a la ciutat.

Cada quinze dies viatja des de Tarragona –on ara resideix– cap a Barcelona i acostuma a anar gairebé sempre als mateixos llocs, que conformen el seu particular recorregut per la ciutat. Ens trobem amb ell als estudis de TV3, on ha participat en l’enregistrament d’un programa sobre literatura i en un altre sobre cinema. De l’escena televisiva passem ràpidament a la gastronòmica. És l’hora de dinar i ens dirigim cap a un dels seus restaurants preferits, el Botafumeiro (C/ Gran de Gràcia, 81), on s’ha citat amb la seva filla Maria.

Aquest local especialitzat en peix i marisc és un

lthough he was born and lived in Barcelona A many years, the Catalan director only visits the city for business or family reasons since he

en la terraza del Hotel casa fuster, con el paseo de gracia al fondo

left it seven years ago, but he’s still fond of it.

Every two weeks, he travels to Barcelona from Tarragona, where he now lives, and he frequents the same places, that make up his own particular city tour.

We meet him in the studios of the Catalan television, where he just took part in a book show and a film programme. From the television scene we quickly move on the cuisine scene. It’s lunchtime, and we make it to one of his favourite restaurants, Botafumeiro (Gran de Gràcia, 81), where he has arranged to meet with his daughter, Maria.

This restaurant specialising in seafood is one of the landmark restaurants of the city. Bigas has spanorama Spanair

21

marisco es uno de los restaurantes emblemáticos de la ciudad. Bigas lo frecuenta desde hace más de una década, y le gusta por la preocupación de su propietario por la calidad de la materia prima y por su servicio, especialmente el de uno de sus camareros, Otero: “es el mejor camarero de España.

Es un hombre que disfruta sirviéndote la comida, te sabe explicar lo que estás comiendo, se preocupa por ti…”, señala.

Ecologista convencido, la gastronomía y el origen de las materias primas interesan mucho a Bigas, que posee un huerto ecológico en el campo de Tarragona, donde vive rodeado de burros, gallinas y un gallo. En la web de su tienda de productos ecológicos (www.panvinoychocolate.com) expone

sus teorías sobre la comida, que se basan en la máxima: “no comas nada que no sepas qué es, de dónde viene y qué contiene”. Después de la comida, bajamos paseando por la calle Gran de Gràcia hasta el punto donde confluye con el final del Paseo de Gracia. Allí se erige el Hotel Casa Fuster, ubicado en un bello edificio modernista del arquitecto catalán Lluís Domènech i Montaner.

Visitamos su Café Vienés, salpicado por gruesas columnas y sofás de formas ondulantes en los que Bigas ha celebrado algunas de sus reuniones de trabajo. Subimos también a la terraza del hotel, que ofrece vistas privilegiadas al Paseo de Gracia, y después de hacer unas fotos, nos dirigimos de nuevo a la calle. A pocos pasos del

hotel se encuentra la Llibreria Roquer Jardinets (Passeig de Gràcia, 122). Su propietaria, Mª Dolors, es una señora discretísima y encantadora de la que el director se fía mucho a la hora de escoger lecturas: “ella y las personas que trabajan aquí entienden mucho de libros, y no sólo de su contenido, sino también de las ediciones, de su calidad…”. Los libros son otra de las pasiones del cineasta, aunque dice no ser un gran lector.

“Tengo una relación muy física con ellos, me gusta tocarlos, escribir en ellos, hacer pequeños dibujos…”, apunta.

La siguiente escena de nuestro pequeño “documental” barcelonés nos lleva al Hotel Omm (Rosselló, 265), que Bigas define como “mi oficina

dels restaurants emblemàtics de la ciutat. Bigas el les seves teories sobre el menjar, que es basen en freqüenta des de fa més d’una dècada, i li agrada per la màxima: “no mengis res que no sàpigues què la preocupació del seu propietari per la qualitat de la és, d’on ve ni què conté”. Després de dinar baixem matèria primera i pel seu servei, especialment el d’un pel carrer Gran de Gràcia fins al punt on conflueix dels seus cambrers, l’Otero: “és el millor cambrer amb el Passeig de Gràcia. Allí s’erigeix l’Hotel d’Espanya. És un home que gaudeix servint-te el Casa Fuster, situat en un bell edifici modernista menjar, et sap explicar què estàs menjant, es preocu- de Lluís Domènech i Montaner. Visitem el seu pa per tu…”, explica.

Cafè Vienès, esquitxat per gruixudes columnes i Ecologista convençut, la gastronomia i l’origen de sofàs de formes ondulants en els quals el Bigas ha les matèries primeres interessen molt a Bigas, que celebrat algunes de les seves reunions de feina. posseeix un hort ecològic al camp de Tarragona, on Pugem també a la terrassa de l’hotel, que ofereix viu envoltat d’ases, gallines i un gall. A la web de vistes privilegiades al Passeig de Gràcia i, després la seva botiga de productes de fer algunes fotos, torLa gastronomía y los libros son ecològics (www.panvinem una altra vegada cap noychocolate.com) exposa dos de las pasiones del cineasta. al carrer. A pocs passos

de l’hotel es troba la Llibreria Roquer Jardinets (Passeig de Gràcia, 122). La seva propietària, la Mª Dolors, és una senyora molt discreta i encantadora de la qual el director es refia molt a l’hora d’escollir lectures: “ella i les persones que treballen aquí hi entenen molt, de llibres, i no només del seu contingut, sinó també de les edicions, de la seva qualitat…”. Els llibres són una altra de les passions del cineasta, encara que diu que no és un gran lector. “Tinc una relació molt física amb ells, m’agrada tocar-los, escriure-hi, fer-hi petits dibuixos…”, apunta.

La següent escena del nostre petit “documental” barceloní ens porta cap a l’Hotel Omm (Rosselló, 265), que Bigas defineix com “la meva oficina a

La gastronomia i els llibres són been a regular for more his organic shop (www. than a decade, and he likes panvinoychocolate.com), dues de les passions del cineasta. the place for the owner’s he explains his theories Cuisine and books are two of the concern for the quality of about food, based on the raw materials, as well as passions of the filmmaker. the motto: “don’t eat for their service, especially anything if you don’t that offered by one of their waiters, Otero: “he is know what it is, where it comes from and what the best waiter in Spain. This man enjoys serving it contains”. After dinner, we walk along Gran de food, he can tell you what you’re eating, he cares for Gràcia street all the way down to where it meets you...”, he says.

Passeig de Gràcia. There stands the Hotel Casa A committed environmentalist, Bigas has great Fuster, located in a beautiful modernist building interest in the culinary art and the origin of the raw by the Catalan architect Lluís Domenech i Monmaterials. He has an organic garden in Tarragona, taner. We visit the hotel’s Viennese Café, decowhere he lives in the country, surrounded by rated with thick columns and sofas of undulating donkeys, chickens and a cockerel. On the website of shapes where Bigas has held some of his business en el botafumerio con otero, uno de sus camareros

22

spanorama Spanair

meetings. Next we walk up to the hotel terrace, offering spectacular views over Passeig de Gràcia, and after taking some pictures, we’re back to the street. A few steps away is the Llibreria Roquer Jardinets bookshop (Passeig de Gràcia, 122).

The owner, Maria Dolors, is a discreet, charming lady whom Bigas fully trusts when looking for advice on books: “she knows a lot about books, like the rest of the staff here, and not just about the stories and authors, but about each edition, their quality....”. Books are another passion of his passions, though he claims not to be a big reader.

“My relationship to books is a very physical one, I like to touch them, make writings, draw little pictures on them...”, he says.

en Barcelona”. Allí celebra sus reuniones de trabajo, come, hace la siesta y cena: “su restaurante, el Moo, está muy bien. Y en el Moovida hacen unos bocadillos buenísimos con productos ecológicos”.

Charla un rato con Clementina Milà, la relaciones públicas del hotel, y nos enseña su rincón favorito del lobby, donde se respira un ambiente relajado y acogedor. El Omm se ha convertido en uno de los puntos de reunión preferidos por los barceloneses por su ambiente, su oferta gastronómica –al frente de la cual se encuentra el chef Felip Llufriu– y las propuestas nocturnas del Mon Key Club.

Abandonamos el hotel y seguimos descendiendo por el Paseo de Gracia hasta llegar a la tienda de objetos de diseño Vinçon (Passeig de Gràcia, 96),

propiedad de Fernando Amat, un gran amigo del director de cine. “Es una tienda emblemática, que ha ayudado a dar una imagen de modernidad a la ciudad. Siempre que necesito cosas para la casa vengo aquí”, señala Bigas. De allí nos dirigimos al mercado de la Boqueria (Rambla, 91), donde finalizaremos nuestro recorrido. El bullicioso y colorista mercado del centro es un paraíso para los sentidos y para los amantes de la gastronomía como Bigas. Él lo considera “la gran catedral culinaria de Barcelona, es una de sus joyas. Hay varias paradas que me gustan, como algunas de pescado, que son magníficas”. Un punto perfecto tanto para finalizar como para iniciar una visita a esta bella y siempre atractiva ciudad.

Barcelona”. Allà, hi celebra les seves reunions de treball, hi menja, hi fa la migdiada i hi sopa: “el seu restaurant, el Moo, està molt bé. I al Moovida fan uns entrepans boníssims amb productes ecològics”. Xerra una estona amb la Clementina Milà, la relacions públiques de l’hotel, i ens ensenya el seu racó preferit del lobby, on es respira un ambient relaxat i acollidor. L’Omm s’ha convertit en un dels punts de reunió preferits pels barcelonins pel seu ambient, la seva oferta gastronòmica –al capdavant de la qual es troba el xef Felip Llufriu– i les propostes nocturnes del Mon Key Club. Abandonem l’hotel i seguim baixant pel Passeig de Gràcia fins arribar a la botiga d’objectes de disseny Vinçon (Passeig de Gràcia,

96), propietat de Fernando Amat, un gran amic del director de cinema. “És una botiga emblemàtica, que ha ajudat a donar una imatge de modernitat a la ciutat. Sempre que necessito coses per a la casa vinc aquí”, explica Bigas. D’allí ens dirigim cap al mercat de la Boqueria (Rambla, 91), on finalitzarem el nostre recorregut. El vital i vistós mercat del centre és un paradís per als sentits i per als amants de la gastronomia com en Bigas. Ell el considera “la gran catedral culinària de Barcelona, és una de les seves joies. Hi ha unes quantes parades que m’agraden, com algunes de peix, que són magnífiques”. Un punt perfecte tant per finalitzar com per iniciar una visita a aquesta bella i sempre atractiva ciutat.

The next scene in our little ‘documentary’ of Barcelona takes us to the Hotel Omm (Rosselló, 265), which Bigas defines as “my office in Barcelona”. That’s the place where he has his meetings, where he eats, takes a nap and has dinner, “their restaurant, Moo, is great. And at Moovida they make gorgeous sandwiches with organic products”. He chats for a while with Clementina Milà, the hotel’s PR manager, and he shows us his favorite corner in the lobby, where you can enjoy a relaxed, friendly atmosphere. The Omm has become one of the favourite venues for locals both for their atmosphere and food, orchestrated by the chef Felip Llufriu, and the night-time suggestions of their Mon Key Club.

We leave the hotel and follow along Passeig de Gràcia, all the way down to the Vinçon design shop (Passeig de Gracia, 96), owned by Fernando Amat, a good friend of the filmmaker. “It’s a flagship shop, which has helped project a modern image to the city. Whenever I need home accessories, I come here”, says Bigas. To end our tour, we head towards the Boqueria market (Rambla, 91). The bustling, colorful market is a paradise for the senses and for gourmets like Bigas. He calls it “the great cuisine cathedral of Barcelona, it’s one of its gems. There are several stalls that I like.

The ones selling fish, for instance. A few of them are great”. A perfect spot to end or start a visit to this beautiful, always attractive city.

frenta a la llibreria roquer

mercado de la boquería

en el Hotel omm con la relaciones públicas, clementina milá

spanorama Spanair

23

moverse en Barcelona

Moure’s per Barcelona | Getting around in Barcelona Por Mireia Aranda Busturístico

Es el servicio de visita turística oficial de la ciudad. Es un autobús de dos pisos, con una guía de audio en 10 idiomas, que recorre tres rutas que permiten descubrir desde la Barcelona modernista a la gastronómica, pasando por la olímpica y la mediterránea.

Se puede subir y bajar del Bus tantas veces como se quiera, en cualquiera de sus 44 paradas. Se pueden realizar las 3 rutas con el mismo billete y cambiar de una a otra en cualquiera de sus seis puntos de conexión. Servicio disponible durante todo el año (excepto el 1/01 y el 25/12). www.barcelonabusturistic.cat

Aerobús

Es el servicio de autobús que conecta el Aeropuerto y el centro de Barcelona cada 5 minutos, todos los días del año.

En aproximadamente 35 minutos se puede ir o volver de cualquiera de las terminales del aeropuerto (T1 o T2) de una manera cómoda y económica, sin tener que hacer transbordos. El trayecto tiene paradas en puntos estratégicos de la ciudad. Todos los vehículos están adaptados para personas con movilidad reducida y tienen un espacio amplio reservado para los equipajes.

Ofrece dos líneas, la A1 y la A2, que conectan la Plaza Cataluña con la T1 y la T2, respectivamente. www.aerobusbcn.com

MetroyBus

La ciudad cuenta con 6 líneas de metro y más de 80 de autobús, que cubren la mayor parte de la ciudad. Para los turistas, existen abonos de metro y bus de 2, 3, 4 y 5 días. Son válidos para un número ilimitado de viajes durante días consecutivos en metro y autobús de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), líneas urbanas de Ferrocarrils de la Generalitat, líneas de Cercanías Renfe (Zona 1) y TRAM. Puntos de venta: centros de información y atención al cliente, taquillas del metro y Oficinas de Turismo de la ciudad. www.tmb.cat

Autobús de dos pisos, amb una guia d’àudio en 10 idiomes, que recorre tres rutes que permeten descobrir des de la Barcelona modernista fins a la gastronòmica, passant per l’olímpica i la mediterrània. Es pot pujar i baixar del Bus tantes vegades com es vulgui, en qualsevol de les seves 44 parades. Es poden realitzar les 3 rutes amb el mateix bitllet i canviar d’una a l’altra en qualsevol dels seus sis punts de connexió. Servei disponible durant tot l’any (excepte l’ 1/01 i el 25/12).

On a double-decker bus, with an audio guide in 10 languages, offering three different routes that will take you on a tour around culinary, Modernist, Olympic or Mediterranean Barcelona. You can get on and off the bus as often as you like at any of its 44 stops. You can take the 3 tours with the same ticket and change from one to another in any of his six connection points. Service available all year round (except 1 Jan and 25 Dec).

Servei d’autobús que connecta l’Aeroport i el centre de Barcelona cada 5 minuts, cada dia de l’any. En uns 35 minuts es pot anar o tornar de qualsevol de les terminals de l’aeroport d’una manera còmoda, econòmica, i directa. El trajecte té parades en punts estratègics de la ciutat. Tots els vehicles estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i tenen un espai ampli reservat per als equipatges. Hi ha dues línies, l’A1 i l’A2, que connecten la Plaça de Catalunya i la T1 i la T2, respectivament.

It’s the bus shuttle service connecting the airport and the city centre every 5 minutes, every day of the year. In about 35 minutes you can make your way to or from any of the terminals (T1 or T2) in a comfortable, economic way, without having to change buses. It stops at strategic points in the city. All vehicles are adapted for disabled travellers and have a large space reserved for luggage. It offers two lines, A1 and A2, connecting Plaça Catalunya with T1 and T2, respectively.

La ciutat compta amb 6 línies de metro i més de 80 d’autobús. Per als turistes, hi ha abonaments de metro i bus de 2, 3, 4 i 5 dies. Són vàlids per a un nombre il·limitat de viatges durant dies consecutius amb metro i autobús de Transports Metropolitans (TMB), línies urbanes de Ferrocarrils de la Generalitat, línies de rodalies Renfe (Zona 1) i TRAM. Punts de venda: centres d’informació i atenció al client, taquilles del metro i Oficines de Turisme.

The city has 6 underground and over 80 bus linesFor tourists, there are metro and bus tickets for 2, 3, 4 and 5 days.

These are valid for unlimited travel on consecutive days in underground and bus lines of Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), urban lines of the Ferrocarrils de la Generalitat, Renfe (zone 1) and TRAM. Where to buy them: metro ticket offices, visitor and tourist information centres throughout the city.

Enbicicleta

Barcelona dispone de carriles bici bien acondicionados, se puede pasear en ella por espacios abiertos y por los parques de la ciudad. Se puede escoger entre circuitos organizados o el alquiler de bicicletas.

Existen una veintena de empresas que ofrecen estos servicios. Algunas de ellas son:

Amb bicicleta Barcelona disposa de carrils bici ben condicionats, s’hi pot passejar per espais oberts i pels parcs de la ciutat. Es pot escollir entre circuits organitzats o el lloguer de bicicletes.

Hi ha una vintena d’empreses que ofereixen aquests serveis.

(Vegeu llista en blau).

24

spanorama Spanair

Riding a bike Barcelona has well-maintained bike lanes, you can get around by bicycle through the outdoor areas and parks of the city. You can choose from organised tours or bike rental. There are about twenty companies offering these services. (See websites in blue).

Al punt de trobada www.alpuntdetrobada.com Barcelona by bike www.barcelonabybike.com Bike Rental www.bikerentalbarcelona.com Classic Bikes www.barcelonarentbikes.com Trixi.com www.trixi.com

spanorama Spanair

25

embajadora spanair Ambaixadora spanair spanair Ambassador

Gemma mengual Si las sirenas tuvieran piernas practicarían la natación sincronizada. Gemma Mengual (Barcelona, 1977) lo sabe. Si les sirenes tinguessin cames practicarien la natació sincronitzada. Gemma Mengual (Barcelona, 1977) ho sap. If mermaids had legs, then synchronised swimming would be their favourite sport. That’s something Gemma Mengual (Barcelona, 1977) knows all about. Por Sergi Pàmies .

Sergi Pàmies, escritor y periodista catalán, nos ofrece cada mes un ‘perfil’ de nuestros embajadores.

Sergi Pàmies, escriptor i periodista català, ens ofereix cada mes un ‘perfil’ dels nostres ambaixadors.

Sergi Pàmies, Catalan writer and journalist, brings us a monthly ‘profile’ of one of our ambassadors.

26

spanorama Spanair

uizá por eso, ha dedicado veinticinco de Q sus treinta años de vida a perseverar en un deporte que aúna el esfuerzo y la técnica

al vegada, és per això que ha dedicat vint-icinc dels seus trenta anys de vida a perseverar T P en un esport que reuneix l’esforç i la tècnica amb

Ventana o pasillo Ventana.

Destino ideal Playa y calor, como Ibiza o Tenerife.

Destino habitual Formentera, volando a Ibiza.

Destino al que no le gustaría volver Moscú.

Cuántos vuelos al año 25 más o menos.

Traveler o Premium Premium.

Tarjeta de embarque en el móvil, por Internet o en papel Móvil.

Equipaje de mano o maleta Según el destino, pero habitualmentecon Maleta.

Lo mejor de volar Rapidez.

Lo peor de volar Las colas antes y después de coger el avión. ¿Agencia de Viajes o Internet? Internet.

Menú ideal Ensalada y pescado al vapor. ¿Cuáles son sus aeropuertos preferidos? El de Barcelona, Madrid, Beijing, Londres, alguno más… y los que tienen muchas tiendas y cosas que hacer en las horas de espera. ¿Tiene miedo a volar? No, pero respeto, si. ¿Lectura o película? Las dos cosas. ¿Escucha música (iPod)? Si, a veces. ¿Qué tipo de lectura prefiere? Novelas y revistas de todo tipo. ¿Qué tipo de película? Comedias. ¿Atiende a las demostraciones de seguridad que se realizan en el avión? Habitualmente sí. ¿Sabe donde está situado el chaleco salvavidas? Sí, debajo del asiento. ¿Recuerda su primer vuelo? Sí, fue de Menorca a Barcelona. ¿Qué mejoraría durante el vuelo? El espacio, la comodidad entre asientos. ¿Qué mejoraría mientras espera para iniciar el vuelo? Que sirvan algún refresco. ¿Le han perdido el equipaje en alguna ocasión?

Si, en dos o tres ocasiones, pero siempre lo he recuperado.

Finestra o passadís? Finestra.

Destinació ideal Platja i calor, com ara Eïvissa

con el encanto, más artístico y explosivo, de la coreografía. Fuera del agua, Mengual transmite serenidad, cierto misterio y una naturalidad que la ha ayudado a la hora de conseguir sus merecidas becas o, en los momentos de más éxito, protagonizar campañas publicitarias.

Dentro del agua, en cambio, Mengual subraya su liderazgo y una ambición contagiosa que la ha llevado a innovar en una especialidad en la que la hegemonía pertenecía, por la poca gracia de un dios con pinta de severo jurado, a las rusas.

El mérito de Mengual y de sus compañeras de selección es más el de competir siempre al máximo nivel que el de ganar. Su periplo olímpico, por ejemplo, es impresionante. Parece salido de una historieta de Tintín. En cada ciudad, el botín sólo era una parte de la experiencia. La simplificación competitiva tiende a centrarse en lo material.

En Sidney, el octavo puesto sabía a poco. En Atenas, el cuarto tenía categoría de mal menor en progresión. Y la plata de Pekín culminó doce años de altísima competición.

Las razones para que un deportista de élite interrumpa su carrera son variadas y, en ocasiones, literariamente traumáticas. No fue así para ella.

Dejó las piscinas para ser madre, una experiencia que requiere de mucha perseverancia, no poca musculatura, toda la sincronización de la que es capaz un ser mínimamente humano y algún momento dolorosa y gozosamente amniótico. El premio, en este caso, no fue ninguna medalla susceptible de figurar en un concurso de clasificaciones. Se llama Nil, es su hijo, y, junto al restaurante japonés que Mengual acaba de abrir en Sant Cugat, es, con diferencia, su mayor apuesta de presente.

erhapsthat’swhyshe’sdedicatedtwenty-fiveyears toasportthatrequirestechnicalskills,combinedwith amoreartisticflairforperformingthemostamazing choreographies.Outofthewater, Mengualtransmitsa senseofcalmserenity,alittlebitofmysteryandanatural charmthathaveenabledhertoobtainherwell-deserved grantsand,attheheightofhercareer,severalmajor advertisingcontracts.

Inthewater,Mengualexudesleadershipanda highly-contagioussenseofambitionthatallowedher toinnovateinadiscipline,bythegraceofagodthat takestheformofamercilesspanelofjudges,bythe Russians.Morethanthenumberofvictoriesobtained, thetruemeritofMengualandherteamisthatthey alwaysgavetheirall,competingatthehighestlevel.

HerOlympicrecord,forinstance,isimpressive.Thelist ofcitiesalonesoundslikesomethingoutofaTintin adventure.Whicheverthecity,theprizewasjustpartof theexperience.AneighthplaceinSydneyleftalonging formoreandbetterthings;fourthplaceinAthenswas adefiniteimprovement,givingthematasteforgreater glory;whilstthesilvermedalinBeijingmarkedthe culminationoftwelveyearsofcompetingwiththebest.

Numerousreasonscanbringthecareerofanelite sportingfiguretoahalt,andonoccasionstheycanbe traumatic.ThiswasnotthecasewithGemma.Sheput theswimmingpoolbehindherinordertobecomea mum,anexperiencethatrequiresdosesofperseverance, abitofmuscle,allthesynchronisationyoucansummon andmomentsofpainandjoy.Inthiscase,theprizewas hergreatestachievementever,althoughitcouldn’t beincludedonalistofwinnersofasportingcontest.

Indeed,theprizewasNil,herson,who,togetherwith theJapaneserestaurantMengualhasrecentlyopened inSantCugat,isundoubtedlythefocalpointofherlife today.

l’encant més artístic i explosiu de la coreografia.

Fora de l’aigua, Mengual transmet serenitat, un cert misteri i una naturalitat que l’han ajudada a l’hora d’aconseguir les seves més que merescudes beques o, en els moments de més èxit, a protagonitzar campanyes publicitàries.

En canvi, a l’aigua, Mengual ens demostra el seu lideratge i una ambició contagiosa que l’han portada a innovar en una especialitat, l’hegemonia de la qual pertanyia, per la poca gràcia d’un déu vestit de jurat sever, a les russes. El mèrit de Mengual i de les seves companyes de selecció és el de competir sempre al màxim nivell més que el de guanyar. El seu periple olímpic, per exemple, és impressionant.

Per la varietat geogràfica, sembla que hagi sortit d’una historieta d’en Tintin. En cada ciutat, el botí només era una part de l’experiència. La simplificació competitiva se sol centrar més en la part material que en l’emocional. A Sidney, la vuitena posició no va ser suficient. A Atenes, la quarta va tenir una categoria de mal menor en progressió. I la medalla de plata de Pequín va culminar dotze anys de competició a alt rendiment.

Les raons per les quals un esportista d’elit interrompi la seva carrera poden variar molt i, alguns cops, són literalment traumàtiques. No obstant això, per a ella no va ser així. Va deixar la piscina per ser mare, una experiència que requereix molta perseverança, no poca musculatura, tota la sincronització que pot tenir un ser mínimament humà i moments de dolor i goig. Aquest cop el premi no ha estat una medalla susceptible d’aparèixer en un concurs de classificacions. Es diu Nil, és el seu fill, i, juntament amb el restaurant japonès que Mengual acaba d’obrir a Sant Cugat, és amb diferència, la seva Window or aisle? Window. major aposta de present.

Your ideal destination Beach and sun, like Ibiza or

o Tenerife.

Destinació habitual Formentera, volant a Eïvissa.

Destinació a la qual no us agradaria tornar

Moscou.

¿Quants vols a l’any? 25, més o menys. ¿Traveler o Premium? Premium. ¿Targeta d’embarcament al mòbil, per Internet o en paper? Mòbil. ¿Equipatge de mà o maleta? Depèn de la

destinació, però habitualment amb maleta.

El millor de volar La rapidesa.

El pitjor de volar Les cues abans i després

d’agafar l’avió.

¿Agència de Viatges o Internet? Internet.

Menú ideal Amanida i peix al vapor. ¿Quins són els vostres aeroports preferits? El de

Barcelona, Madrid, Pequín, Londres, i algun altre... i els que tenen moltes botigues i coses a fer durant les hores d’espera. ¿Teniu por de volar? No, però respecte, sí. ¿Lectura o pel·lícula? ‘Totes dues coses. ¿Escolteu música (iPod)? Sí, de vegades. ¿Quina mena de lectura preferiu? Novel·les i revistes de tota mena. ¿Quina mena de pel·lícula? Comèdies. ¿Feu atenció a les demostracions de seguretat que es realitzen a l’avió? Sí, habitualment sí. ¿Sabeu on està situada l’armilla salvavides? Sí,

sota el seient.

¿Recordeu el primer vol? Sí, va ser de Menorca

a Barcelona.

¿Què milloraríeu durant el vol? L’espai, la

comoditat entre els seients.

¿Què milloraríeu mentre espereu per iniciar el vol?

Que serveixin algun refresc.

¿Us han perdut l’equipatge en alguna ocasió? Sí,

dues o tres vegades, però sempre l’he recuperat.

Tenerife.

Your usual destination Formentera, flying to Ibiza, of course.

A destination you wouldn’t like to go to again Moscow.

How many flights per year? 25, more or less.

Traveler or Premium? Premium.

Boarding card: on paper, online or on your mobile phone? Mobile phone.

Hand luggage or suitcase? Depends on the destination, but mostly suitcase.

The best about flying Speed.

The worst about flying The queues before and after the flight.

Travel agency or the Internet? The Internet.

Your ideal menu Salad and steamed fish.

What are your favourite airports? Barcelona, Madrid, Beijing, London and some others… and those with loads of shops and things to do while waiting to take the flight.

Are you afraid of flying? No, but I do have a great respect for it.

Reading or watching a film? Both.

Do you listen to music (iPod)? Yes, sometimes.

What’s your favourite kind of reading? Novels and all sorts of magazines.

And your favourite kind of film? Comedies.

Do you pay attention to the safety demonstrations on planes? I do, usually.

Do you know where the life jacket is located? Yes, under your seat.

Do you remember your first flight ever? Yes, it was from Menorca to Barcelona.

What would you improve during the flight? Space, seat comfort.

What would you improve while waiting for departure? They could serve some refreshing drinks.

Has your luggage ever been lost? Yes, once. And I got it back after 20 days. spanorama Spanair

27

Ciudades literarias Ciutats Literàries | Cities of literature

Hay ciudades que sólo existen en los libros, como Macondo, Xanadú, Barataria o la Tierra Media. Pero hay ciudades reales que se convierten en el territorio de la imaginación de algunos novelistas. La literatura mitifica lugares que ya existen y que podemos conocer con Spanair. Hi ha ciutats que només

existeixen als llibres, com Macondo, Xanadú, Baratària o la Terra Mitjana. Però hi ha ciutats reals que es converteixen en el territori de la imaginació d’alguns novel·listes. La literatura mitifica llocs que ja existeixen i que podem conèixer amb Spanair. There are cities that exist only in books, like Macondo, Xanadu, Barataria or

Middle-earth. But there are real cities that become the landscapes of the imagination of certain novelists. In literature, real places are turned into legends, and we can discover them with Spanair. Por Gloria Zorrilla.

28

spanorama Spanair

nueva york brooklyn. un barrio casi sin turistas

En literatura, Paul Auster es a Nueva York lo que Woody Allen en el cine. Es decir, ambos utilizan la ciudad de los rascacielos como protagonista de sus historias. El escritor vive en la típica casa de Brooklyn, un barrio que refleja en ‘Brooklyn Follies’ (Anagrama) y en ‘La trilogía de Nueva York’ un libro de relatos que muchos críticos señalan como el nuevo punto de partida de la novela norteamericana. Protagonista: En ‘Ciudad de cristal’, Quinn, un autor de novelas de misterio, vive una existencia mediocre en un piso de NY. La ruta: En ‘Sunset Park’ habla de su barrio donde, al contrario que en Manhattan, no se ven turistas, ni tiendas chic. Pero sí tienen el cementerio Greewood, un parque al que antaño la gente venía de excursión porque era el más bonito de NY. Un lugar que creció hasta convertirse en una auténtica ciudad de los muertos. También está el antiguo puerto, casi abandonado, con unas vistas magníficas sobre Manhattan.

brooklyn. un barri gairebé sense turistes

A la literatura, Paul Auster és a Nova York el que Woody Allen al cinema. És a dir, tots dos utilitzen la ciutat dels gratacels com a protagonista de les seves històries. L’escriptor viu a la típica casa de Brooklyn, un barri que reflecteix a ‘Bogeries de Brooklyn’ i a ‘La Trilogia de Nova York’, un llibre de relats que molts crítics assenyalen com el nou punt de partida de la novel·la nord-americana. Protagonista: A ‘Ciutat de cristall’, Quinn, un autor de novel·les de misteri, viu una existència mediocre en un pis de Nova York.

La ruta: A ‘Sunset Park’, parla del seu barri on, al contrari que a Manhattan, no es veuen pas turistes, ni botigues ‘chic’. Però sí que hi ha el cementiri Greewood, un parc on abans la gent venia d’excursió perquè era el més bonic de Nova York. Un lloc que va créixer fins a convertir-se en una autèntica ciutat dels morts. També hi ha l’antic port, quasi abandonat, amb unes vistes magnífiques sobre Manhattan.

paul Auster

brooklyn. A neighbourhood with almost no tourists around

In literature, Paul Auster is to New York what Woody Allen is to the city in films. That is, they both use the Big Apple as the main character in their stories. The writer lives in a typical house in Brooklyn, a neighbourhood that is reflected in ‘The Brooklyn Follies’ and ‘The New York Trilogy’, a collection of short stories which, according to many critics, marks a new departure for the American novel. The main character: In ‘City of Glass “, Quinn, a mystery novelist, lives an ordinary existence in an apartment in NY. The tour: In ‘Sunset Park’, he talks about his neighbourhood where, unlike in Manhattan, there are no tourists or chic boutiques. But they do have the Greenwood cemetery, a park where people once came to spend the day because it was the prettiest in NY. A place that grew into a true city of the dead. There is also the old, almost abandoned harbour, with a magnificent view over Manhattan. spanorama Spanair

29

berlín berlín. la ciutat en vigílies de les olimpíades de 1936

la ciudad en víspera de los juegos olímpicos de 1936

30

spanorama Spanair

philip Kerr

Ernst Alos

El escritor escocés utiliza la fórmula de la novela negra para describir un escenario histórico, Alemania durante el nazismo, en su saga ‘Berlin Noir’. Protagonista: El detective Bernie Gunther, que se mueve como pez en el agua por la capital alemana en víspera de los Juegos Olímpicos de 1936. La primera novela de la saga es ‘Violetas de marzo’ (RBA) y la trama finaliza en los años 50, en ‘Unos por otros’, donde el escritor profundiza sobre los criminales de guerra que huyeron a Sudamérica y otros trapos sucios. Gunther es, como Philip Marlowe, pero en un Berlín asfixiante. La ruta: Existe una ruta ‘Berlin Noir’ y fue creada por el propio Kerr. Empieza en el cuartel general de la Gestapo, en Prinz Albrechtstrasse; sigue en el búnker de Hitler, en la esquina de Ministergärten y Gertrud-Kolmar; el Reichstag; el Hotel Adlon y el Ministerio del Aire del Reich. Trama: Un año después de abandonar la Kripo, la Policía Criminal alemana, Bernie Gunther trabaja en el Hotel Adlon, en donde se aloja la periodista norteamericana Noreen Charalambides, que ha llegado a Berlín para investigar el creciente fervor antijudío.

Noreen y Gunther se alían para seguir la pista a una trama que entrelaza las altas esferas del nazismo con el crimen organizado estadounidense.

L’escriptor escocès utilitza la fórmula de la novel·la negra per descriure un escenari històric, l’Alemanya del nazisme, a la seva saga ‘Berlin Noir’.

Protagonista: El detectiu Bernie Gunther, que es mou com un peix a l’aigua per Berlin. La primera novel·la de la saga és ‘Violetes de març’ i la trama finalitza als anys 50 a ‘Uns per uns altres’, on aprofundeix sobre els criminals de guerra que van fugir a L’Amèrica del Sud. Gunther és com Marlowe, però en una Berlín asfixiant. La ruta: La ruta pel ‘Berlin Noir’ va ser creada pel mateix Kerr. Comença al quarter general de la Gestapo, a Prinz Albrechtstrasse; segueix cap al búnquer de Hitler, a la cantonada de Ministergärten i GertrudKolmar; el Reichstag; l’Hotel Adlon i el Ministeri de l’Aire. La trama: Un any després d’abandonar la Kripo, Bernie treballa a l’Hotel Adlon, on s’allotja la periodista nord-americana Noreen, que ha arribat per investigar el fervor antijueu. Noreen i Gunther s’alien per seguir una trama que entrellaça les altes esferes del nazisme amb el crim organitzat nord-americà.

berlin. the city on the eve of the 1936 olympics

The Scottish writer uses the formula of crime fiction to describe a historical setting such as Nazi Germany in the ‘Berlin Noir’ saga.

The main character: Detective Bernie Gunther, who seems in his element in the German capital on the eve of the Olympic Games of 1936. The first novel of the saga is ‘March Violets’ and the plot ends in the 50s in ‘The One From the Other’, where the author delves into the stories of war criminals who fled to South America and other dirty stuff. Gunther is like Philip Marlowe, but in a stifling Berlin. The tour: The ‘Berlin Noir’ tour exists and was created by Kerr himself.

Starts at the Gestapo headquarters in Prinz Albrechtstrasse; keeps on in Hitler’s bunker at the intersection of Ministergärten and Gertrud-Kolmar; the Reichstag; the Adlon Hotel and the Reich Air Ministry. The plot: A year after leaving the Kripo, the German Criminal Police Department, Bernie Gunther is working at the Adlon Hotel, where the American journalist Noreen Charalambides is lodging. She is in Berlin to investigate the growing anti-Jewish fervour. Noreen and Gunther join forces to keep track of a plot that brings together the high spheres of Nazism with American organised crime.

un barrio gótico lleno de magia y misterio

barcelona

‘La sombra del viento’ (Planeta) es una declaración de amor de Ruiz Zafón por su ciudad natal, Barcelona, y por un barrio, el Gótico, por donde se mueven los personajes de esta exitosa novela.“Esta ciudad es bruja, ¿sabe usted, Daniel? Se le mete a uno en la piel y le roba el alma sin que uno se dé cuenta”.

Protagonista: Daniel nos llevará por una ruta novelesca por Ciutat Vella, el Born, el Raval... lugares donde se esconden el Cementerio de los Libros Olvidados o la Librería Sempere. El autor nos descubre rincones de esta Barcelona de la posguerra, como la plaza Sant Felip Neri, la calle Montcada, Santa Anna, Canuda, las Ramblas, la Plaza Real...

La ruta: Tal ha sido el éxito de este libro que hay varias empresas que ofrecen ‘walking tours’ por las localizaciones más emblemáticas de la novela. Una oportunidad para descubrir esa Barcelona oscura y mágica. Zafón también retrata los barrios altos en ‘El juego del ángel’ (Planeta). Nos pasea por el Liceo, el tranvía azul del Tibidabo, la lujosa avenida Pearson, las mansiones de Sarrià y Pedralbes, el cementerio de Poblenou... Ésta es la segunda entrega de un ciclo de cuatro novelas ambientadas en Barcelona que se ha propuesto escribir Zafón. Una Barcelona que es protagonista absoluta y no sólo el escenario de la trama. Uno puede ver, respirar el ambiente de esa ciudad clasista de los años 20. Una ciudad que le llenó de nostalgia y recuerdos cuando se fue a vivir a Los Angeles (EE.UU.).

un barri gòtic ple de màgia i misteri

‘L’ombra del vent’ és una declaració d’amor de Ruiz Zafón cap a la seva ciutat natal, Barcelona, i cap a un barri, el Gòtic, per on es mouen els personatges d’aquesta reeixida novel·la. “Aquesta ciutat és bruixa, sabeu, Daniel? Se us fica a la pell i us roba l’ànima sense que us n’adoneu”.

Protagonista: En Daniel ens portarà per una ruta novel·lesca per Ciutat Vella, el Born, el Raval... llocs on s’amaguen el Cementiri dels Llibres Oblidats o la Llibreria Sempere. L’autor ens descobreix carlos ruiz Zafón racons d’aquesta Barcelona de la postguerra, com ara la plaça Sant Felip Neri, el carrer Montcada, Santa Anna, Canuda, la Rambla, la Plaça Reial...

La ruta: Aquest llibre ha tingut tant d’èxit, que fins i tot hi ha diverses empreses que ofereixen ‘walking tours’ per les localitzacions més emblemàtiques de la novel·la. Una oportunitat per descobrir aquesta Barcelona fosca i màgica. Zafón també retrata els barris alts a ‘El joc de l’àngel’. Ens passeja pel Liceu, el tramvia blau del Tibidabo, la luxosa avinguda Pearson, les mansions de Sarrià i Pedralbes, el cementiri del Poblenou...

Aquesta és la segona entrega d’un cicle de quatre novel·les ambientades a Barcelona que s’ha proposat d’escriure Zafón. Una Barcelona que és la protagonista absoluta i no només l’escenari de la trama. Es pot veure, respirar l’ambient de la ciutat classista dels anys 20. Una ciutat que el va omplir de nostàlgia i de records quan se’n va anar a viure a Los Angeles (EE.UU.)

A gothic Quarter full of magic and mystery

“The Shadow of the Wind’ is Ruiz Zafon’s love declaration to his home town, Barcelona, and to a neighbourhood, the Gothic Quarter, which provides the setting for the characters in this best-selling novel. “This city is a sorceress, you know, Daniel? It gets under your skin and steals your soul without you knowing it”. The main character: Daniel takes us on a literary tour around Ciutat Vella, El Born, El Raval... the places where the Cemetery of Forgotten Books or the Sempere and Son bookshop are hidden.

The author takes us to some of the corners of post-war Barcelona, such as Sant Felip Neri square, Montcada street, Santa Anna, Canuda, La Rambla, Plaça Reial... The tour: Such has been the success of this book that there are several companies offering walking tours to the most memorable settings in the novel.

An opportunity to discover the dark and magical Barcelona of Zafón. The author also portrays the uptown neighbourhoods in ‘The Angel’s Game’ (Planeta). He takes us around the Liceu, the Tibidabo blue tram, the luxurious Pearson Avenue, the mansions of Sarrià and Pedralbes, the Poblenou cemetery... This is the second instalment of a series of four novels set in Barcelona that Zafón intends to write. Barcelona is the dominant character in the book and not just the setting for the plot. One can see, feel the class-conscious atmosphere of the city back in the 1920s.

A city that filled the author with nostalgia and left him with memories when he moved to Los Angeles (U.S.A.). spanorama Spanair

31

byzantium, constantinople, istambul... A city with three epic names

Many writers were fascinated by Istanbul: Flaubert, Gautier ... but they presented it as an exotic city, with the usual clichéd view of a foreigner.

Orhan Pamuk has always been impressed by his home town, its streets, the Bosphorus.

The main character: In ‘Istanbul: Memories of a City’, he says: “Unlike in Western cities that have been part of great defeated empires, in Istanbul historic monuments are not something to be protected as if they were in museums, to be exhibited, or to be particularly proud of. People just live among them”. This is possibly the best work of the Nobel prize winner, where Istanbul becomes the central character.

The tour: Pamuk lives in Nisantasi and one of his greatest pleasures is taking a cruise on the Bosphorus or dining in the restaurant at the luxurious Ciragan Sarayi Hotel. His Istanbul is far from orientalist stereotypes, but full of poetic nostalgia, memories of his childhood back in the 1950s, when it was still a city of barely a million people. Somewhat far from the vibrant and modern Istanbul of today, with a population of over nine million.

A cosmopolitan city, especially in Taksim, where traditional and Western culture coexist, for the moment, in perfect harmony.

estambul bizancio, constantinopla, estambul... una ciudad con tres nombres épicos Muchos escritores se han sentido fascinados por Estambul: Flaubert, Gautier... pero ellos la presentaban como una ciudad exótica y con la óptica de todos los tópicos de un extranjero. Orhan Pamuk siempre se ha sentido impresionado por su ciudad, sus calles, por el Bósforo.

Protagonista: En ‘Estambul. Ciudad y recuerdos’ (Editorial Mondadori), reflexiona así: “Al contrario que en las ciudades occidentales que han formado parte de grandes imperios hundidos, en Estambul los monumentos históricos no son cosas que se protejan como si estuvieran en un museo, que se expongan, ni de las que se presuma con orgullo. Simplemente, se vive entre ellos”. Esta es posiblemente la mejor obra del premio Nobel, donde Estambul se convierte en la protagonista absoluta de la narración.

La ruta: Pamuk vive en Nisantasi y uno de sus mayores placeres es coger un crucero por el Bósforo o cenar en el restaurante del lujoso hotel Ciragan Sarayi. Su Estambul está alejada de los tópicos orientalistas, pero llena de nostalgia poética, de recuerdos de su infancia en los años 50, cuando todavía era una ciudad con apenas un millón de habitantes. Una visión un tanto alejada de ese Estambul pujante y moderno de hoy en día, con más de nueve millones de personas. Una ciudad cosmopolita, sobre todo en Taksim, donde conviven la cultura tradicional y la occidental, de momento, en perfecta armonía.

32

spanorama Spanair

orhan pamuk

bizanci, constantinoble, istanbul... una ciutat amb tres noms èpics

Molts escriptors s’han sentit fascinats per Istanbul: Flaubert, Gautier... però ells la presentaven com una ciutat exòtica i amb l’òptica de tots els tòpics d’un estranger. Orhan Pamuk sempre s’ha sentit impressionat per la seva ciutat, els seus carrers, pel Bòsfor.

Protagonista: A ‘Istanbul: Ciutat i records’, reflexiona així: “Al contrari que a les ciutats occidentals que han format part de grans imperis enfonsats, a Istanbul els monuments històrics no són coses que es protegeixin com si fossin en un museu, que s’exposin, ni de les quals es presumeixi amb orgull. Simplement,

es viu entre ells”. Aquesta és possiblement la millor obra del premi Nobel, on Istanbul es converteix en la protagonista absoluta.

La ruta: Pamuk viu a Nisantasi, i un dels seus plaers més grans és agafar un creuer pel Bòsfor o sopar al restaurant del luxós hotel Ciragan Sarayi. La seva Istanbul s’allunya dels tòpics orientalistes, però és plena de nostàlgia poètica, de records de la seva infantesa als anys 50, quan encara era una ciutat amb poc més d’un milió d’habitants. Una visió una mica allunyada d’aquesta Istanbul puixant i moderna d’avui dia, amb més de nou milions de persones. Una ciutat cosmopolita, sobretot a Taksim, on conviuen la cultura tradicional i l’occidental, de moment, en perfecta harmonia.

lanzarote un paisaje lunar para una isla volcánica La historia de amor entre el escritor portugués José Saramago y la isla canaria viene a raíz del autoexilio del Premio Nobel tras la polémica suscitada por su ‘El Evangelio según Jesucristo’. Como protesta, Saramago se fue de Portugal y se refugió en el pueblecito de Tías, en 1993, donde vivió hasta su muerte el pasado 18 de junio de 2010.

Protagonista: Sus ‘Cuadernos de Lanzarote’ son toda una declaración de su amor por esta tierra de acogida a la que llamaba “mi balsa de piedra”. Para Saramago, Lanzarote no era un destino de sol y playa, sino su hogar. Y se comprometió con ella participando activamente, como un isleño más, denunciando el crecimiento desmesurado, la corrupción y la sobreexplotación del territorio. Amaba la isla, pero fue duro y crítico con ella.

La ruta: Siempre estuvo muy vinculado a la Fundación César Manrique, ya que defendía los mismos valores: el respeto al paisaje y a las características únicas de esta isla. Luchó para que Lanzarote mantuviera el título de Reserva de la Biosfera de la UNESCO, que incluye el Parque de Timanfaya y la forma de cultivo autóctona. La isla era su remanso de paz, para la reflexión y para escribir sus novelas, como ‘Ensayo sobre la ceguera’. “La noche en Lanzarote es cálida, templada ¿nadie más en el mundo quiere esta paz?”

un paisatge lunar per a una illa volcànica

La història d’amor entre l’escriptor portuguès José Saramago i l’illa canària sorgeix arran de l’autoexili del Premi Nobel després de la polèmica suscitada pel seu llibre: ‘L’Evangeli segons Jesucrist’. Com a protesta, Saramago es va refugiar al poblet de Tías, el 1993, on va viure fins a la seva mort, el passat 18 de juny de 2010.

Protagonista: Els seus ‘Quaderns de Lanzarote’ són tota una declaració del seu amor a aquesta terra d’acollida, a la qual anomenava: “el meu rai de pedra”. Per Saramago, Lanzarote no era pas una destinació de sol i platja, sinó casa seva. I s’hi va comprometre participant activament, com un illenc més, denunciant el creixement desmesurat, la corrupció i la sobreexplotació del territori. Estimava l’illa, però fou dur i crític amb ella. La ruta: Sempre va estar molt vinculat a la Fundación César Manrique, perquè defensava els mateixos valors: el respecte cap al paisatge i les característiques úniques d’aquesta illa. Va lluitar perquè Lanzarote conservés el títol de Reserva de la Biosfera de la UNESCO, que inclou el Parc de Timanfaya i la forma de cultiu autòctona. L’illa era el seu recés de pau, per a la reflexió i per escriure les seves novel·les, com ‘Assaig sobre la Lucidesa’.

“La nit a Lanzarote és càlida, temperada, ningú més al món no vol aquesta pau?”.

José saramago

A lunar landscape for a volcanic island

The love story between Portuguese writer José Saramago and the Canary island comes inmediately after the self-imposed exile of the Nobel Prize winner in the wake of the controversy caused by his’ The Gospel According to Jesus Christ’. In protest, Saramago took refuge in the village of Tías, in 1993, where he lived until his death last 18 June 2010.

The main character: His ‘Cadernos de Lanzarote’ (The Lanzarote Notebooks, as yet unpublished in English) are a true declaration of his love for this welcoming land which he called “my stone raft”. For Saramago, Lanzarote was not a sun and beach destination, but his home. And he committed himself with the island, actively taking part in denouncing the excessive growth, the corruption and the overexploitation of the land. He loved the island, but he voiced trenchant criticism about it. The tour: He was always linked to the César Manrique Foundation, since they were defending the same values: respect to the landscape and the unique character of the island. He fought for Lanzarote to retain its status as UNESCO Biosphere Reserve, covering the Timanfaya Park and their traditional method of cultivation. The island was his haven of peace, an ideal place for reflection and to write his novels, like ‘Blindness’. “The night of Lanzarote is warm, quiet, no one else in the world wants this peace?” spanorama Spanair

33

‘la serenísima’ vista por guido brunetti

Venecia

Cada novela de Donna Leon es un paseo por un ‘sestiere’ o barrio de Venecia, donde ambienta todas y cada una de las 19 aventuras del comisario Guido Brunetti. La saga comienza con ‘Muerte en La Fenice’ (Seix Barral), donde se retrata el mundo de la alta sociedad y el lugar emblemático donde se reúnen: el famoso teatro de la ópera.

Protagonista: Venecia es el telón de fondo por donde nos pasea la autora, pero no una de postal turística con canales y góndolas, sino una Venecia donde late la vida real, como en los restaurantes donde el inspector bebe un ‘prosecco’ antes de comer un buen ‘risotto’; porque Guido ama la cocina tradicional, y mejor si está regada con ‘pinot grigio’, un vino blanco del país.

La ruta: Guido vive en Campo San Polo, un lugar no tan turístico como la Plaza de San Marcos, pero muy poblado por venecianos autóctonos. El comisario es un gourmet y compra con su mujer, Paola, en el mercado de Rialto, pero muy temprano, para evitar a las hordas de turistas. Después, el comisario se va a la ‘questura’ caminando o, si está cansado, en ‘vaporetto’, hasta la parada de San Silvestre.

En ‘Piedras ensangrentadas’ (Seix Barral), una de las últimas novelas de Leon, en el Campo San Stefano es asesinado a tiros un inmigrante ilegal. Al anochecer, en los alrededores de la Plaza de San Marcos, estos “sin papeles” acuden a vender imitaciones de Gucci, Louis Vuitton o Prada.

Un problema que está de plena actualidad.

La escritora nos mueve por las laberínticas calles de la Serenísima retratando todo el entramado social y político de la ciudad.

‘la sereníssima’ vista per guido brunetti

Cada novel·la de Donna Leon és un passeig per un ‘sestiere’ o barri de Venècia, on ambienta totes i cadascuna de les 19 aventures del comissari Guido Brunetti. La saga comença amb ‘Mort a La Fenice’ (Seix Barral), on es retrata el món de l’alta societat i el lloc on es reuneixen: el teatre de l’òpera.

Protagonista: Venècia és el teló de fons per on ens passeja, però no pas una Venècia de postal turística amb canals i gòndoles, sinó una Venècia on batega la vida real, com als restaurants on l’inspector beu un ‘prosecco’ abans de menjar un bon ‘risotto’, perquè Guido estima la cuina tradicional, i encara més si és ben regada amb ‘pinot grigio’, un vi blanc del país.

La ruta: Guido viu a Campo San Polo, un lloc no tan turístic com la plaça de Sant Marc, però molt poblat per venecians autòctons.

El comissari és un gourmet i compra amb la seva dona, Paola, al mercat de Rialto, però molt d’hora, per evitar les hordes de turistes.

Després, el comissari fa via cap a la ‘questura’ a peu o, si està cansat, en ‘vaporetto’ fins a la parada de Sant Silvestre.

A ‘Sang a les pedres’, una de les últimes novel·les de Leon, al Campo Santo Stefano és assassinat a trets un immigrant il·legal. Al capvespre, als voltants de la Plaça de Sant Marc, aquests “sense papers” van a vendre imitacions de Gucci, Louis Vuitton o Prada.

Un problema de plena actualitat. L’escriptora ens porta pels laberíntics carrers de la Sereníssima, retratant tot l’entramat social i polític de la ciutat 34

spanorama Spanair

‘la serenissima’, by guido brunetti

donna leon

Every novel by Donna Leon is a walk along one of the ‘sestieri’, the neighbourhoods of Venice, where she sets each and every one of the 19 adventures of police commissioner Guido Brunetti.

The saga begins with ‘Death at La Fenice’ (Seix Barral), which portrays the world of high society and the iconic place where they meet: the opera house.

The main character: Venice is the story’s backdrop, but not the one featured on tourist postcards with canals and gondolas, but another Venice where real life flourishes. Like in restaurants, where the inspector drinks ‘prosecco’ before eating ‘risotto’, because Guido loves traditional food, and if it’s accompanied with a good pinot grigio, an Italian white wine, even better.

The route: Guido lives in Campo San Polo, not so much a tourist spot as St Mark’s Square, but heavily populated by local Venetians. The inspector is a gourmet and he goes shopping with his wife Paola to the Rialto market. But they go early, to escape the hordes of tourists. Later, Brunetti walks his way to the ‘questura’ on foot or, when tired, by ‘vaporetto’ up to San Silvestro stop. In ‘Blood from a Stone’, one of Leon’s latest novels, an illegal immigrant is shot to death in Campo San Stefano.

At nightfall, these undocumented immigrants gather around St Mark’s Square to sell Gucci, Louis Vuitton and Prada fakes. A very topical subject. The writer takes us through the labyrinthine streets of “La Serenissima”, while portraying the social and political structure of the city.

Perfil

Profile

monroe y miller, cuerpo vs. mente

Marilyn Monroe i Arthur Miller, el cos vs. la ment Marilyn Monroe and Arthur Miller, body vs. mind Marilyn Monroe, la mujer más deseada del siglo XX, estuvo unida durante más de cuatro años a uno de los intelectuales y dramaturgos norteamericanos más reputados, Arthur Miller. Marilyn Monroe, la dona

més desitjada del segle XX, va estar unida durant més de quatre anys a un dels intel·lectuals i dramaturgs nord-americans més reputats, Arthur Miller.

Marilyn Monroe, the most desired woman of the twentieth century, was married for over four years to one of America’s most prominent intellectuals and playwrights, Arthur Miller. Texto: Mireia Aranda.

res la chica más triste que he conocido”, “E dicen que dijo Arthur Miller cuando conoció a Marilyn. El intelectual y la actriz se

fracasados con James E. Dougherty y con la estrella del béisbol Joe DiMaggio. Arthur Miller la ayudó a comprender que ella era un ser humano y no el simple objeto de deseo en que la habían convertido, y la trataba como a una persona sensible. En sus memorias, el dramaturgo la definió como “una poetisa que había querido recitar sus poemas ante una multitud que le quería arrancar la ropa”. A pesar de todo, la pareja no fue feliz. Miller no consiguió salvarla de su inseguridad patológica, y ella empezó a trastornarse, a beber y a engordarse; él no se podía concentrar en su obra y no conseguía acabar nada. Ella sufrió varios abortos, fue hospitalizada por abuso de alcohol y de barbitúricos y fue despedida de la Fox por incumplimiento de contrato.

Finalmente, las infidelidades de la actriz (que tuvo como amantes a Elia Kazan, John F. Kennedy, Frank Sinatra e Yves Montand) y las tensiones durante el rodaje de ‘Vidas rebeldes’, que Miller había escrito para ella, pusieron fin al matrimonio, que se divorció en 1961. Marilyn tuvo que ser ingresada en una clínica psiquiátrica de Nueva York por una crisis depresiva. Al año siguiente se trasladó a vivir a Los Angeles y empezó el rodaje de la que sería su última película, que quedaría inacabada. El 5 de agosto de 1962, a las tres y media de la madrugada, su criada la encontró muerta. Tenía 36 años.

ts la noia més trista que he conegut”, diuen que va dir Arthur Miller quan va conèixer “E la Marilyn. L’intel·lectual i l’actriu es van trobar

marcada per l’abandonament i de dos matrimonis fracassats amb James E. Dougherty i amb l’estrella del beisbol Joe DiMaggio. Arthur Miller la va ajudar a comprendre que ella era un ésser humà i no el simple objecte de desig en què l’havien convertida, i la tractava com a una persona sensible. En les seves memòries, el dramaturg va definir-la com “una poetessa que havia volgut recitar els seus poemes davant d’una multitud que li volia arrencar la roba”. Malgrat tot, la parella no va ser pas feliç. Miller no va aconseguir salvar-la de la seva inseguretat patològica, i ella va començar a trastocar-se, a beure i a engreixarse; ell no es podia concentrar en la seva obra i no aconseguia acabar res. Ella va patir diversos

avortaments, va ser hospitalitzada per abús d’alcohol i de barbitúrics i va ser acomiadada de la Fox per incompliment de contracte.

Finalment, les infidelitats de l’actriu (que va tenir com a amants Elia Kazan, John F. Kennedy, Frank Sinatra i Yves Montand) i les tensions durant el rodatge de ‘Vides rebels’, que Miller havia escrit per a ella, van posar fi al matrimoni, que es va divorciar el 1961. La Marilyn va haver de ser ingressada en una clínica psiquiàtrica de Nova York per una crisi depressiva.

L’any següent es va traslladar a viure a Los Angeles i va començar el rodatge de la que seria la seva última pel·lícula, que quedaria inacabada. El 5 d’agost del 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva criada la va trobar morta. Tenia 36 anys.

ou’re the saddest girl I’ve ever met,” Miller “Y told her when he met Marilyn. The intellectual and the actress first met in Hollywood in

two failed marriages to James E. Dougherty and baseball star Joe DiMaggio. Arthur Miller helped her understand that she was a human being and not the mere object of desire the industry had made of her, and he treated her as a sensitive person. In his memoirs, the playwright described her as “a poet on a street corner trying to recite to a crowd pulling at her clothes”. In spite of it all, the couple were never happy. Miller was unable to save her from her pathological insecurity and she started to lose her mind, to drink and to gain weight. He could not concentrate on his work and could not finish anything. She underwent several abortions and was hospitalised for alcohol

and barbiturate abuse and was fired from Fox after failing to appear for work.

Finally, her infidelities (the actress had affairs with Elia Kazan, John F. Kennedy, Frank Sinatra and Yves Montand) and the tensions on the set of ‘The Misfits’, which Miller had written for her, brought their marriage to an end and they divorced in 1961. Marilyn had to be admitted to a psychiatric clinic in New York after a nervous breakdown. The following year, she moved to Los Angeles to start the shooting of what was to be her last film, which would remain unfinished. On 5 August 1962, at three-thirty in the morning, her housekeeper found her dead. She was 36.

encontraron por primera vez en Hollywood en el año 1951. Él había viajado allí para intentar vender a una productora los derechos de una de sus obras, ‘The Hook’, y ella trabajaba en la Fox en papeles secundarios después de haber obtenido cierta fama como modelo.

No obstante, su relación no empezó hasta 1955, cuando la pareja se reencontró en Nueva York, dónde Marilyn se había establecido para estudiar en el prestigioso Actor’s Studio. Él abandonó a Mary Slattery, con quien tenía dos hijos, y se casó con Marilyn. Ella al fin se sentía querida y protegida después de una niñez marcada por el abandono y de dos matrimonios

per primera vegada a Hollywood l’any 1951.

Ell hi havia viatjat per intentar vendre a una productora els drets d’una de les seves obres, ‘The Hook’, i ella treballava per a la Fox en papers secundaris després d’haver obtingut certa fama com a model. La seva relació no va començar, però, fins al 1955, quan la parella es va retrobar a Nova York, on la Marilyn s’havia establert per estudiar al prestigiós Actor’s Studio. Ell va abandonar Mary Slattery, amb qui tenia dos fills, i es va casar amb la Marilyn. Ella per fi se sentia estimada i protegida després d’una infantesa

1951. He had traveled there to try to get a studio to back one of his works, ‘The Hook’, and she was under contract to Fox, appearing in minor roles after having enjoyed some success as a model. However, their relationship did not start until 1955, when the couple met again in New York, where Marilyn had settled to study at the prestigious Actor’s Studio. He left Mary Slattery, with whom he had two children, and married Marilyn. She was finally feeling loved and cared for, after a childhood marked by neglect and

spanorama Spanair

35

Christian escribà

entrevista interview

Reflexiones desde un mundo dulce Reflexions des d’un món dolç | I Reflections from a sweet world Es seguramente el mejor pastelero de su generación. Vital y creativo, Christian Escribà nos abre las puertas de su dulce universo particular. És segurament el millor pastisser de la seva generació. Vital i creatiu, Christian Escribà ens obre les portes del seu dolç univers particular. He is probably the best pastry chef of his generation. With a vibrant, creative personality, Christian Escribà takes us into his sweet particular universe .

Texto: Raquel Alba — Fotos: Joan Masats.

s hijo, novio, padre y nieto de pasteleros. Ha E crecido rodeado de bombones, bizcochos, panes de azúcar, hojas de menta y merengues. Y, aún así,

no se ha cansado de vivir en un mundo dulce. Ni rastro de amargura. El barcelonés Christian Escribà, quizás el mejor pastelero español de su generación, es así. Entusiasta, inquieto, tierno. Y con un punto revolucionario, no en vano ha inventado lo que nadie se ha atrevido a inventar. Desde pasteles que explotan hasta pasteles que cuelgan de la pared, pasando por pasteles que dibujan el ‘skyline’ de Nueva York... ¿Su última apuesta? El pastel del futuro. “Un pastel tridimensional, con música e iluminación” que causó sensación en la última edición del congreso internacional Gastronomika de San Sebastián.

e belongs to a family of pastry cooks, including H his dad, son and grandad. He grew up surrounded by chocolates, biscuits, sugar bread,

mint leaves and meringues. Even so, he is not tired of living in a sweet world. No bitterness at all. Born in Barcelona, this is Christian Escribà, perhaps the best Spanish pastry chef of his generation. Enthusiastic, restless, sweet. And a bit of a revolutionary, no wonder he created what no one ever dared to create. From exploding cakes to cakes hanging on walls, or cakes shaping New York’s skyline ... His latest hit? The cake of the future. “A three-dimensional cake featuring music and lighting” which caused a sensation in the latest edition of the Gastronomika international

36

spanorama Spanair

Pero Christian no sólo inventa lo ininventable.

También reactualiza lo clásico y le da un nuevo ‘twist’. Ha aprendido las técnicas de la pastelería de los mejores. Con su abuelo, el famoso pastelero francés Ëtienne Tholoniat, Christian descubrió los secretos del azúcar. Y, con su padre, el catalán Antoni Escribà, una auténtica leyenda de lo dulce, averiguó todo lo que se podía hacer con el chocolate. Hoy, el apellido Escribà es sinónimo de pastelería de vanguardia. Pero también de tradición. Sus monas de Pascua continúan siendo un ‘best-seller’. “Somos de los pocos que aún elaboramos nuestras propias monas. La mayoría de pastelerías las adquieren hoy en centrales de compra”, explica Christian, a la vez que anuncia que, un año más, los personajes

centrales de las monas de esta temporada serán Bob Esponja, Barbie, las princesas Disney, Hello Kitty! y el Barça.

A todo el ‘savoir faire’ tradicional adquirido a través de su saga familiar, Christian le ha añadido su toque personal: la diversión. Y la customización, porque a él le encantan los pasteles personalizados. “Me parece muy interesante la tradición americana de pasteles con un toque que refleja la personalidad del destinatario. En Estados Unidos, tienes un hijo boxeador, y le regalas un pastel en forma de guante de boxeo. ¡Es genial!”.

La cuestión es jugar, inventar y dar con alguna genialidad. Precisamente una de las áreas en las que Christian puede reflejar toda su creatividad es en los pasteles de boda. “¡Es tan interesante!

s fill, xicot, pare i nét de pastissers. Ha crescut rodejat de bombons, bescuits, pans de sucre, É fulles de menta i merengues. I, malgrat tot, no

s’ha cansat mai de viure en un món dolç. Ni rastre d’amargor. El barceloní Christian Escribà, potser el millor pastisser espanyol de la seva generació, és així. Entusiasta, inquiet, tendre. I amb un punt revolucionari, no en va ha inventat allò que ningú no s’ha atrevit a inventar. Des de pastissos que exploten fins a pastissos que pengen de la paret, passant per pastissos que dibuixen Nova York i el seu ‘skyline’... La seva última aposta? El pastís del futur. “Un pastís tridimensional, amb música i il·luminació” que va causar sensació a l’última edició del congrés internacional Gastronomika de Sant Sebastià.

Però en Christian no només inventa allò que sembla iniventable. També reactualitza els clàssics i els dóna un nou ‘twist’. Ha après les tècniques de la pastisseria dels millors. Amb el seu avi, el famós pastisser francès Ëtienne Tholoniat, en Christian va descobrir els secrets del sucre. I, amb el seu pare, el català Antoni Escribà, una autèntica llegenda del dolç, va esbrinar tot allò que es pot fer amb la xocolata. Avui, el cognom Escribà és sinònim de pastisseria d’avantguarda.

Però també de tradició. Les seves mones de Pasqua continuen sent un ‘best-seller’. “Som dels

pocs que encara elaborem les nostres pròpies mones. La majoria de pastisseries les adquireixen a les centrals de compra”, explica en Christian a la vegada que anuncia que, un any més, els personatges centrals de les mones d’aquesta temporada seran en Bob Esponja, la Barbie, les princeses Disney, la Hello Kitty! i el Barça.

A tot el ‘savoir faire’ tradicional adquirit a través dels coneixements de la nissaga familiar, en Christian hi ha afegit el seu toc personal: la diversió. I la costumització, perquè, a ell, li encanten els pastissos personalitzats. “Em sembla molt interessant la tradició americana de pastissos amb un toc que reflecteix la personalitat d’aquell a qui van dirigits. Als Estats Units, tens un fill a qui li agrada la boxa, i li regales un pastís en forma de guant de boxa. És genial!”.

La qüestió és jugar, inventar i aconseguir alguna genialitat. Precisament, una de les àrees en què en Christian pot reflectir tota la seva creativitat són els pastissos de noces. “És tan interessant!

Has de posar d’acord el nuvi, la núvia, i les famílies de tots dos”, explica. Entre les seves creacions més celebrades, el pastís de noces que va confeccionar per a l’enllaç del xef Ferran Adrià i que, titulat “La reina de cors”, era una sorprenent ‘performance’ que traspassava els límits d’allò que entenem per pastís. “Com creo aquests pastissos?

convention in San Sebastian.

But Christian does not only create what’s impossible to create. He also reinvents the classic creations, giving them a new twist. He has learned the techniques of the best chefs.

With his grandfather, the famous French chef Etienne Tholoniat, Christian discovered the secrets of sugar. And with his father, Antonio Escribà, a true legend of sweet making, he learned everything you can do with chocolate.

Today, the surname Escribà is synonymous with avant-garde pastry designs. And with tradition as well. Their Easter cakes remain a best-seller. “We are among the few who still make our own cakes. Most cake shops now

buy them from suppliers” says Christian, while announcing that, once again, the stars in this year’s cakes will be Sponge Bob, Barbie, Disney Princesses, Hello Kitty! and the Football Club Barcelona.

Christian has added a personal touch to the savoir faire of his family tradition: a sense of amusement. And customisation, because he loves customised cakes. “I like the American tradition of making cakes with a special touch reflecting the personality of those who are going to get them as a present. It’s interesting.

In the US, you have a son who loves boxing, and you buy him a cake in the shape of a boxing glove. It’s great!”. The thing is to play, to

spanorama Spanair

37

Tienes que poner de acuerdo al novio, a la novia, y a las familias de ambos”, explica. Entre sus creaciones más celebradas, el pastel de bodas que confeccionó para el enlace del chef Ferran Adrià y que, titulado “La reina de corazones”, era una sorprendente performance que traspasaba los límites de lo que entendemos por pastel. “¿Cómo creo estos pasteles?

La verdad, me pongo música y bebo un par de ‘gins’ para encontrarme en situación. Hay que trasladarse al ambiente festivo que hay cuando aparece el pastel de bodas”, nos explica sonriente.

El cuartel de operaciones de Christian es el ‘showroom’ de Gran Vía, situado encima de la pastelería Escribà (Gran Vía, 546), que abrió por primera vez sus puertas en 1906 y es hoy el buque insignia de la firma. Además de la tienda de Gran Vía, donde, según las revistas especializadas, se sirven los mejores croissants de la ciudad, Escribà posee otros dos locales en Barcelona: una pastelería en Las Ramblas y un restaurante, “El Xiringuito” (Ronda Litoral, 42).

Volviendo al ‘showroom’ de Gran Vía, éste es el lugar donde Christian pare diariamente sus creaciones. Pero, además, el espacio fue durante años la residencia familiar de los Escribà. Y es un sitio lleno de recuerdos. Como cuando, tal y como Christian nos explica, los tres hermanos Escribà se turnaban por la noche para ir a robar dulces a la pastelería de abajo. “Había un escalón que chirriaba y nuestros padres nos acababan pillando alguna vez”.

La pasión de Christian se remonta a entonces. A ese pequeño que bajaba en pijama a inspeccionar la pastelería cuando las luces estaban apagadas y todos los empleados se habían marchado. “Muchas veces me preguntan si no estoy harto de tanto chocolate. ¡Para nada! Me encanta. Además, no tengo más hobbies aparte de mi trabajo”.

Christian es capaz de contagiar su entusiasmo a todo el que habla con él.

Sus argumentos convencen. Y, después de todo, a nadie le amarga un dulce.

Escribà ha creado lo inimaginable en el mundo de la pastelería.

Desde anillos de caramelo hasta pasteles que explotan.

38

Escribà ha creat coses increïbles al món de la pastisseria. Des d’anells de caramel fins a pastissos que exploten.

La veritat, em poso música i bec un parell de ‘gins’ per trobar-me en situació. Cal traslladar-se a l’ambient festiu que es crea quan surt el pastís de noces”, ens explica somrient.

Però, on neixen les idees Escribà? El quarter d’operacions d’en Christian és el ‘showroom’ de la Gran Via, situat a dalt de la pastisseria Escribà (Gran Via, 546), que va obrir per primera vegada les seves portes el 1906 i és avui la pedra angular de la firma. A més de la botiga de la Gran Via, on, segons les revistes especialitzades, se serveixen els millors croissants de la ciutat, Escribà té dos locals més a Barcelona: una pastisseria a La Rambla i un restaurant, “El Xiringuito” (Ronda Litoral, 42), davant del mar.

Tornant al ‘showroom’ de la Gran Via, aquest és el lloc on en Christian dóna vida diàriament a les

seves creacions. Però, a més, aquest espai va ser durant anys la residència familiar dels Escribà. I és un indret ple de records. Com quan, tal com en Christian ens explica, els tres germans Escribà s’alternaven a la nit per anar a robar dolços a la pastisseria de baix. “Hi havia un esglaó que grinyolava i els nostres pares ens van enxampar alguna vegada”.

La passió d’en Christian es remunta a aleshores. A aquell nen que baixava en pijama

a inspeccionar la pastisseria quan les llums eren apagades i tots els treballadors havien marxat.

“Moltes vegades em pregunten si no n’estic fart, de tanta xocolata. I tant que no! M’encanta. A més, ni tan sols tinc cap altre hobby a banda de la meva feina”.

En Christian és capaç de contagiar el seu entusiasme a tothom qui parla amb ell.

Els seus arguments convencen. I, al cap i a la fi, a ningú no l’amarga un dolç

create and to come up with some genius idea.

One of the fields where Christian can express his creativity is making wedding cakes. “It is so interesting! You must help the groom, the bride and their families come to an agreement” he explains. Among his most celebrated creations, the wedding cake he made for chef Ferran Adrià’s wedding, called “The Queen of Hearts”, was an amazing performance that went beyond the limits of what we mean by cake. “How do I create these cakes? To be honest, I listen to music while drinking a couple of gin tonics to get into the right mood. You must let yourself be transported into the festive atmosphere that takes over the place when the wedding cake shows up” he says, smiling.

But the question is: where do his ideas come from? Christian’s headquarters are in his showroom of Gran Vía, upstairs from the Escribà pastry shop (Gran Via, 546), which first opened its doors in 1906 and is the firm’s flagship today. In addition to the shop in Gran Via, where, according to trade magazines, they serve the best croissants in town, Escribà has another two establishments in Barcelona: a cake shop in La Rambla and a restaurant, “El Xiringuito” (Ronda Litoral, 42 ), facing the sea.

Back to the showroom in Gran Vía, this is the place where Christian makes his creations every day. But for years, it was also the family residence of the Escribàs. It is a place full of memories. Like when, as Christian recalls, the

three Escribà brothers took turns at night to go steal sweets from the shop downstairs. “There was a creaking step and mum and dad would catch us sometimes”.

Christian’s passion dates back to that time. To that little boy who would go downstairs snooping around the shop in his pyjamas, when the lights were off and all employees were gone. “I am often asked if I’m tired of so much chocolate.

Not at all! I love it, and I have no hobbies other than my job”.

Christian is able to transmit his enthusiasm to everyone he talks to.

He has persuasive power. And after all, sweet things never made anyone bitter.

spanorama Spanair

Escribà has wowed the world of pastry with incredible creations.

From caramel rings to exploding cakes

spanorama Spanair

39

Atenas, más allá de la mitología

Atenes, més enllà de la mitologia Athens, beyond myth

“Cuando emprendas tu viaje hacia Ítaca debes rogar que el viaje sea largo, lleno de peripecias, lleno de experiencias”, Konstantinos Kavafis, poeta y una de las figuras literarias más importantes del siglo XX.

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences”, Konstantinos Kavafis, poeta i una de les figures literàries més importants del segle XX. “As you set out for Ithaca

hope your road is a long one, full of adventure, full of discovery” Konstantinos Kavafis, poet and one of the foremost literary figures of the twentieth century. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Martí Ribé.

40

spanorama Spanair

eauty is not defined, it is recognised. You a belleza no se define, se reconoce. El síndrome a bellesa no es defineix, es reconeix. La síndrome de Stendhal et pot atacar de sobte, tot con- Bcan be hit by the Stendhal syndrome all of a Lmirando L de Stendhal le puede atacar a uno de repente templant algunes de les impressionants escultures sudden, while looking at some of the amazing algunas de las impresionantes esculturas del Museo Arqueológico de Atenas. Por ejemplo, el Doríforo, un atleta desnudo que tiene las proporciones ideales del cuerpo masculino según los cánones estéticos helénicos. La belleza de sus formas deja a uno extasiado. La capital griega y cuna de la civilización occidental es hoy, 6.000 años más tarde, una ciudad cosmopolita con un importante patrimonio histórico y arquitectónico legado por los diversos conquistadores que pasaron por aquí.

Atenas es una ciudad superpoblada que se extiende como una mancha por las diversas colinas que la circundan. Lo bueno es que la parte más inte-

del Museu Arqueològic d’Atenes. Per exemple, el Dorífor, un atleta nu que té les proporcions ideals del cos masculí segons els cànons estètics hel. lènics. La bellesa de les seves formes et deixa extasiat. La capital grega i bressol de la civilització occidental és avui, 6.000 anys més tard, una ciutat cosmopolita amb un important patrimoni històric i arquitectònic llegat pels diversos conqueridors que van passar per aquí.

Atenes és una ciutat superpoblada que s’estén com una taca d’oli pels diversos turons que l’envolten. El millor és que la part més interessant es concentra

sculptures at the Archaeological Museum of Athens. For example, the Doryphoros, a naked athlete who has the ideal proportions of the male body according to Hellenic aesthetic canons. The beauty of his forms leaves you in extasis. The Greek capital, cradle of Western civilisation, is today, 6,000 years later, a cosmopolitan city with an important historical and architectural heritage left by the different conquerors who came to the region. Athens is an overcrowded city that spreads like a stain across the hills that surround it. The good news is that

plaza y metro de monastiraki con la Acrópolis al fondo spanorama Spanair

41

subiendo hacia el partenón nuevo museo de la Acrópolis

42

spanorama Spanair

resante está concentrada en una zona relativamente pequeña. La mayoría de los turistas vienen a ver las ruinas clásicas. Varias vías del centro han sido cerradas al tráfico para hacer un paseo arqueológico de más de 3 kilómetros, que encierra los monumentos más importantes.

Así es que cálzate unos zapatos cómodos y prepárate a andar. Empezamos el recorrido en el Templo de Zeus Olímpico, donde además de las ruinas aún quedan fragmentos de la antigua muralla. Saliendo por la Puerta de Adriano, coge por la calle Dionisiu Aeropagitou, desde donde podrás observar toda la parte sur de la Acrópolis,

y ahora, prepárate a subir. Lo primero que verás es el Teatro de Dionisio, donde los grandes poetas Esquilo, Sófocles, Eurípides y Aristófanes representaban las primeras obras de teatro de la historia (siglo V a.C.). Después está el Odeón de Herodes Ático (161 d.C.) o Irodio, donde los antiguos griegos celebraban espectáculos y hoy en día, en verano, tiene lugar el Festival de Atenas.

Si estás en la ciudad de junio a septiembre, vale la pena venir a ver alguna representación. ¡Magia pura! Pasamos por los Propileos, el Templo de Atena Niké y finalmente llegamos a lo alto, al lugar donde todos los turistas quieren hacerse la

en una zona relativament petita. La majoria dels turistes vénen a veure les ruïnes clàssiques.

Unes quantes vies del centre han estat tancades al trànsit per fer un passeig arqueològic de més de 3 quilòmetres, que inclou els monuments més importants. Així és que ja pots calçar-te unes sabates ben còmodes i prepara’t per caminar. Comencem el recorregut al Temple de Zeus Olímpic, on a més de les ruïnes encara queden fragments de l’antiga muralla. Sortint per la Porta d’Adrià, segueix pel carrer Dionisiu Aeropagitou, des d’on podràs observar tota la part sud de l’Acròpoli, i ara: pre-

para’t per pujar. El primer que veuràs és el Teatre de Dionís, on els grans poetes Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes representaven les primeres obres de teatre de la història (segle V aC). Després hi ha l’Odèon d’Herodes Àtic (161 dC) o l’Irodio, on els antics grecs celebraven espectacles i on, avui dia, a l’estiu, té lloc el Festival d’Atenes. Si ets a la ciutat de juny a setembre, val la pena venir a veure alguna representació. Màgia pura! Passem pels Propileus, el Temple d’Atena Niké, i finalment arribem al punt més alt, al lloc on tots els turistes volen fer-se la foto: el Partenó. Aquesta obra mestra sembla gairebé

the most interesting part is concentrated in a relatively small area.

Most tourists come to see the classical ruins.

Several roads in the centre have been closed to traffic for an archaeological tour of more than 3 kilometres, which contains the most important monuments. So put on your walking shoes and get ready to go. We begin our tour at the Temple of Olympian Zeus where, besides the ruins, there still remain fragments of the ancient wall. Leaving the Arch of Hadrian, take Dionisiu Aeropagitou Street, from where you can see the entire southern part of the Acropolis. And now: get ready to climb. The first thing you see is the

Theatre of Dionysus, where the great poets Aeschylus, Sophocles, Euripides and Aristophanes used to present the earliest plays in history (5th century BC). There is the Odeon of Herodes Atticus (161 AD) or Irodio as well, where the ancient Greeks celebrated festivals. Nowadays, in summer, it is the venue of the Athens festival.

If you’re in town from June to September it is worth coming to watch one of the shows. It’s pure magic! Next we go to the Propylaea, the Temple of Athena Nike and finally we reach the top, the one place where all tourists want to take the picture: the Parthenon. This masterpiece looks almost naked without its marbles that

bajando de la Acróplis a monastiraki foto: el Partenón. Esta obra maestra parece casi Y para acabar la ruta de la montaña sagrada el desnuda sin sus frisos, que fueron “trasladados” Erecteión, donde la diosa Atenea hizo brotar un por Lord Elgin a Gran Bretaña y se encuentran en olivo. En el ala sur están las figuras de las seis el Museo Británico. Miles de personas reclaman korés, más conocidas como cariátides. Después su devolución desde 1982, cuando la ministra de lo clásico, puedes hacer un recorrido por la AtMelina Mercouri pidió la vuelta de este símbolo enas bizantina. Son iglesias cristiano-ortodoxas helénico, aún sin éxito. Mientras tanto, el turista de los siglos XI y XII y están concentradas en el puede ver el resto de los frisos esculpidos por Fid- barrio de Plaka, el más antiguo y uno de los más ias en el Nuevo Museo de la Acrópolis. Se trata de bonitos de Atenas. Es un pequeño laberinto un edificio de acero y crisde calles. La antigua A la hora de brindar, hay que decir: tal construido en 2007, catedral está en la orientado al Partenón y ‘yamas’, que significa ‘salud’ en griego. plaza Mitropoleos. En con sus mismas medidas. cuanto a la ocupación

otomana (1456 al 1833), el edificio más destacado es la mezquita Tzistaraki, en la plaza de Monastiraki, y hoy sede del Museo de Cerámica Tradicional.

Este es uno de los sitios más animados de la ciudad.

Lleno de tiendas de ‘souvenirs’, de sandalias de cuero hechas a mano, de tabernas con gente bebiendo vino Boutari con aceitunas de Kalamata... Los domingos por la mañana se celebra aquí un rastro o mercado de las pulgas. Si coges por la calle Ermú, otra de las calles comerciales más importantes de Atenas, llegas a la plaza Sintagma, el verdadero centro de la capital griega. Aquí se encuentra el edificio del Parlamento, donde se guarda la primera

nua sense els seus frisos, ‘giamas’, que vol dir ‘salut’ en grec. que aquest últim. I per acabar la ruta de la que van ser “traslladats” When toasting you have to say, ‘yamas’, muntanya sagrada de per Lord Elgin a la Gran which means ‘cheers’ in Greek. l’Erectèon, on la deessa Bretanya i es troben al Atena va plantar una Museu Britànic. Milers de olivera. A l’ala sud hi ha les figures de les sis cores, persones reclamen la seva devolució des de 1982, més conegudes amb el nom de cariàtides. Després quan la ministra Melina Mercouri va demanar el de la clàssica, pots fer un recorregut per l’Atenes retorn d’aquest símbol hel·lènic, sense èxit encara. bizantina. Són esglésies cristiano-ortodoxes dels Mentrestant, el turista pot veure la resta de frisos segles XI i XII i es concentren al barri de Plaka, el esculpits per Fídies al Nou Museu de l’Acròpoli. Es més antic i un dels més bonics d’Atenes. És un petit tracta d’un edifici d’acer i vidre construït el 2007, laberint de carrers. L’antiga catedral és a la plaça orientat al Partenó i amb les mateixes mesures

Mitropoleos. Pel que fa a l’ocupació otomana (1456 a 1833), l’edifici més destacat és la mesquita Tzistaraki, a la plaça de Monastiraki, i avui seu del Museu de Ceràmica Tradicional. Aquest és un dels llocs més animats de la ciutat. Ple de botigues de ‘souvenirs’, de sandàlies de cuir fetes a mà, de tavernes amb gent bevent vi Boutari amb olives de Kalamata... Cada diumenge al matí s’hi celebra un mercat d’encants. Si segueixes pel carrer Ermou, un altre dels carrers comercials més importants d’Atenes, arribes a la plaça Sintagma, el veritable centre de la capital grega. Aquí és on es troba l’edifici del Parlament, on es guarda la primera cons-

were “transported” by Lord Elgin to Britain and are now in the British Museum. Thousands of people have been demanding their repatriation since 1982, when Minister Melina Mercouri advocated the return of this Hellenic symbol, with no success so far.In the meantime, tourists can see the rest of the friezes carved by Phidias in the New Acropolis Museum. This is a steel and glass building built in 2007, facing the Parthenon and with the same measures. And to finish the route of the sacred mountain, don’t miss the Erechtheum, where the goddess Athena caused an olive tree to spring up. On the south side are the figures of the six korai, better known as the

city. It’s packed with souvenir shops, handmade leather sandals, taverns where people drink Boutari wine and have some Kalamata olives... On Sunday morning, the flea market is held here. If you take Ermou, another major commercial street of Athens, you will get to Syntagma Square, the very centre of the Greek capital. Here stand the Parliament building, where the first Greek constitution is kept, and the monument to the unknown soldier, where every hour, the changing of the guards ceremony takes place with the ‘evzones’, the soldiers wearing the traditional uniform.The truth is it’s worthwhile to see those giants on parade wearing those funny clogs with pompoms, which

A l’hora de brindar, s’ha de dir:

caryatids.

After enjoying the classical monuments you can take a tour of Byzantine Athens. Dating back from that period, there are several Christian Orthodox churches of the eleventh and twelfth centuries, grouped around Plaka, the oldest and one of the most beautiful neighbourhoods of Athens. It is a small maze and the old cathedral stands in Mitropoleos Square.

The most prominent building from the Ottoman occupation (1456 to 1833) is the Tsisdarakis mosque, in Monastiraki Square, which is now home to the Museum of Greek Folk Art. This is one of the liveliest squares of the

spanorama Spanair

43

roscos con sésamo

guiendo por la avenida Venizelou hacia Omonia, constitución griega, y junto al monumento al soldado desconocido, los ‘evzoni,’ soldados pasas por una joya del neoclásico: el edificio vestidos con el uniforme tradicional, celebran Mélathron, sede del Museo de la Numismática; el edificio del Banco de Grecia; la Universidad y cada hora el cambio de la guardia. La verdad es sus frescos; la Librería Nacional... Entonces giras que vale la pena ver a esos gigantes desfilando con esos curiosos zuecos con pompones, que no hacia la calle 28 de octubre y te encuentras con son otra cosa que una llamativa protección para el Museo Arqueológico Nacional, que recoge una de las colecciones de arte más importantes no hacerse daño con el pincho que llevan en la del mundo. Hay piezas que no te puedes punta. Enfrente está el Hotel Grande Bretagne, quizás el más lujoso de Atenas, aunque tiene el perder, como la máscara de oro de Agamenón, la impresionante estatua de bronce de Zeus, pequeño inconveniente de que, como todas las el Jinete de Artemisión, el manifestaciones se realicon la colaboración de: zan en Sintagma, tienes efebo de Maratón. Después a los manifestantes de tanto arte, puedes ir a Agencia Grecia Vacaciones. siempre en la puerta. Sitomar un café a Kolonaki.

Especialistas en Grecia. Tel. 91 724 18 14.

Wine bar en monastiraki

via per l’avinguda Venizelou titució grega, i al costat www.greciavacaciones.com cap a Omonia, passes per una del monument al soldat Organizan visitas y excursiones a joia del neoclàssic: l’edifici desconegut, els ‘evzoni,’ Melathron, seu del Museu de soldats vestits amb l’uniDelfos, Cabo Sunion o al Pireo. la Numismàtica; l’edifici del forme tradicional, celebren Banc de Grècia; la Universicada hora el canvi de guàrdia. La veritat és que val la pena veure aquests tat i els seus frescos; la Llibreria Nacional... Llavors gegants desfilant amb aquests curiosos esclops amb gires cap al carrer 28 d’octubre i et trobes amb el Museu Arqueològic Nacional, que recull una de pompons, que no són altra cosa que una cridanera les col·leccions d’art més importants del món. Hi protecció per no fer-se mal amb la punxa. Davant ha peces que no et pots perdre, com la màscara d’or hi ha l’Hotel Grande Bretagne, potser el més luxós d’Agamèmnon, la impressionant estàtua de bronze d’Atenes, encara que té el petit inconvenient que, com que totes les manifestacions es fan a Sintagma, de Zeus, el Genet d’Artemísion, l’efeb de Marató.

Després de tant d’art, pots anar a prendre un cafè tens sempre els manifestants davant la porta. Fent are nothing but a striking precaution measure to avoid being hurt by the spikes on the shoes. Opposite is the Grande Bretagne Hotel, perhaps the most luxurious in Athens, though it has a small inconvenience: since all demos take place in Syntagma, you’ve always got the demonstrators at the door. Moving on towards Omonia along Venizelou Avenue, you pass by a neoclassical gem: the Melathron building, home to the Numismatic Museum; the Bank of Greece building; the University and its frescoes; the National Library... Then turn to 28 October Street and you will find the National Archaeo-

44

spanorama Spanair

logical Museum, which holds one of the most important art collections in the world. There are pieces that you just can’t miss, such as the golden mask of Agamemnon, the impressive bronze statue of Zeus, the Jockey of Artemision, the Marathon Boy... After so much art appreciation, you can indulge with a coffee at Kolonaki.

The area is home to most luxury and designer shops, jeweller’s and haute couture boutiques.

It is the upmarket area par excellence and it is very pleasant to stroll around the streets of the neighbourhood while doing some leisurely window shopping.

SPANAIR PoINTS

Obtención | Obtenció | Obtaining Traveler: desde/from 80 pts. i/v (return ticket) Premium: desde/from 300 pts. i/v (return) Redención | Redempció | Redeeming Traveler: 2.500 i/v (return ticket) Premium: 4.500 pts. i/v (return ticket) niños en el museo Arqueológico nacional Aquí se concentran la mayoría de las tiendas de lujo, de diseñadores, joyerías y boutiques de alta costura. Es el barrio aristocrático por excelencia y es muy agradable pasear por sus calles haciendo ‘window shopping’.

Después de descansar un poco en el hotel, puedes optar por diferentes planes nocturnos. Uno es ir a cenar al Pireo, el puerto de Atenas, a una de esas típicas tabernas donde todo el mundo acaba bailando el ‘sirtaki’. Están llenas de turistas, pero tienen su gracia, sobre todo si vas en grupo.

Y otra es escoger entre alguno de los barrios donde se concentra la marcha nocturna, como Psiri, Thanasis y Keramikos o Gasi. A todos ellos se accede fácilmente andando desde Plaka o

en metro. Están llenos de bares y restaurantes adonde acuden los atenienses a divertirse. En Gasi, junto a la antigua fábrica de gas, es donde se agolpan los locales más ‘cool’, bares con música de DJs y además, puedes picar algunos ‘mezes’. Antes de despedirte de Atenas, hay dos sitios con una vista impresionante que no deberías perderte: el monte Likavitos, donde puedes ver toda la ciudad y, en los días claros, hasta el mar; y el cabo Sunió, con el templo de Poseidón. Desde aquí, hay una de las puestas de sol sobre el mediterráneo más espectaculares de Grecia.

a Kolonaki. Aquí és on es concentren la majoria de les botigues de luxe, de dissenyadors, joieries i boutiques d’alta costura. És el barri aristocràtic per excel·lència i és molt agradable de passejar pels seus carrers, tot fent ‘window shopping’.

Després de descansar una mica a l’hotel, pots optar per diferents propostes nocturnes. Una és anar a sopar al Pireu, el port d’Atenes, a alguna de les típiques tavernes on tothom acaba ballant el sirtaki. Són plenes de turistes, però tenen prou gràcia, sobretot si s’hi va en grup. I una altra és escollir entre algun dels barris on es concentra la marxa nocturna, com Psiri, Thanasis i Keramikos o Gasi. A tots, s’hi accedeix fàcilment caminant des de Plaka o amb metro.

Són plens de bars i restaurants on els atenesos surten a divertir-se. A Gasi, a tocar de l’antiga fàbrica de gas, és on s’amunteguen els locals més ‘cool’, bars amb música de DJs i, a més, pots picar uns quants ‘mezze’. Abans d’acomiadar-te d’Atenes, hi ha dos llocs amb una vista impressionant que no t’hauries de deixar escapar: la muntanya de Likavitos, on pots contemplar tota la ciutat i, en dies clars, fins i tot el mar; i el cap Súnion, amb el temple de Posidó.

Des d’aquí, hi ha una de les postes de sol sobre la mediterrània més espectaculars de Grècia.

After resting in the hotel you’ve got several plans for the night. One is to have dinner at Piraeus, the port of Athens, at one of those typical taverns where everyone ends up dancing the ‘Sirtaki’. They are full of tourists but are quite funny, especially if you’re in a group. And another is to choose between any of the neighbourhoods where the nightlife is concentrated like Psiri, Thanasis and Keramikos or Gasi.

All of them are easily accessible on foot from Plaka or by underground. They have plenty of bars and restaurants where Athenians come to have fun. Gasi, near the former gas factory,

is where the coolest music bars are gathered, and you can have some snacks or ‘meze’ as well. Before leaving Athens, there are two sites with a breathtaking view that you should not miss: Mount Likavitos, where you can view the whole city and on clear days even the sea; and Cape Sounion, with the temple of Poseidon.

From here, you will enjoy one of the most spectacular sunsets over the Mediterranean Sea in Greece.

Spanair vuela diariamente a Atenas en código compartido con Aegean Airlines. desde Barcelona y Madrid.

poniendo velas en una capilla bizantina

Spanair connecta diàriament Atenes amb Barcelona i Madrid en codi compartit volant amb Aegean Airlines.

Spanair connects daily Athens with Barcelona and Madrid in share code flights with Aegean Airlines.

spanorama Spanair

45

imprescindibles de Atenas Imprescindibles d’Atenes | Athens’ essentials Por Gloria Zorrilla BarGalaxyHilton

Es uno de los mejores ‘sky bars’ de la ciudad y se encuentra en pleno meollo, en el barrio de Monastiraki. Ubicado en la última planta del hotel Hilton, puedes elegir entre la terraza exterior, con espectaculares vistas sobre el Partenón, o dentro, si te gusta la decoración minimalista. Hay un DJ pinchando música en directo y, además, preparan los mejores cócteles de Atenas. Para acompañar las bebidas, sirven pequeños ‘snacks’ y raciones gourmet: ‘blinis’ con salmón, sushi, minihamburguesas, ‘samosa’, rollitos de primavera...

Galaxy Bar. Hotel Hilton. Vassilissis Sofias Avenue, 46. Tel. 210 7281402. www1.hilton.com

TsitsikaskaiMermigas Es comida típica griega, pero en vez de en una taberna, en un restaurante de lo más ‘cool’, con un toque diferente.

Los ‘mezes’ son insuperables: ‘hummus’, ‘taramosalata’ o ‘tzatziki’. Si te gusta probar cosas diferentes, pide la especialidad: el pollo ‘mastichato’, cremoso y dulce. Vale la pena compartir unos primeros, pues las raciones son bastante grandes. Hay que reservar, ya que es uno de los lugares de moda entre los propios griegos, posiblemente por que los precios son muy ajustados.

Tiene las 3 B: bueno, bonito y barato.

Es muy céntrico, en pleno barrio de Plaka, cerca del Hotel Electra Palace.

Aischilou, 26. Tel. 30 210 68 10529

SigalasBairaktaris

Es de esos sitios adonde vas, no tanto por la comida, sino porque está bien ubicado. Lo malo es que siempre está atestado de gente. Así es que, si tienes prisa o buscas un lugar para comer tranquilamente, lo mejor es que compres un ‘gyro’ o un ‘suvlaki’, por sólo 2 €, y te lo tomes fuera en la plaza admirando el ágora. Si no, el servicio es bastante rápido, así es que no tendrás que esperar mucho. Es la típica taberna centenaria llena de fotos de estrellas de cine, donde a ciertas horas hay música tradicional en vivo.

Plaza Monastiraki, 2. Atenas. Tel. 210 321 30 26

I-GiftStore

Cuando uno va de viaje, siempre se pasa horas buscando un ‘souvenir’ para llevar a la familia. A veces, acaba uno con un montón de objetos inútiles y sobre todo: feos. Si buscas un regalo original, y de verdad bonito, hay una tienda cerca de la plaza Kolonaki, a la que puedes llegar caminando desde Sintagma. Es una boutique de objetos de diseño con un montón de ideas originales y modernas. Hay desde relojes, pasando por paraguas, hasta lámparas y pequeños muebles. El estilo que impera es el pop y ultramoderno, pero sobre todo, muy divertido.

Tsakalof con Iraklitou- Kolonaki.

Tel. 2130 700 500. www.i-gift.gr

46

spanorama Spanair

És un dels millors ‘sky bars’ de la ciutat i es troba en ple centre, al barri de Monastiraki. Ubicat a l’última planta del Hilton, pots triar entre la terrassa, amb espectaculars vistes sobre el Partenó, o a dins, si t’agrada la decoració minimalista. Hi ha un DJ punxant música en directe i, a més, preparen els millors còctels d’Atenes. Per acompanyar les begudes, serveixen petits ‘snacks’ i racions gourmet: ‘blini’ amb salmó, sushi, minihamburgueses, ‘samosa’, rotlles de primavera...

It’s one of the best sky bars of the city and it’s in the centre, in Monastiraki district.

Located on the top floor of the Hilton hotel, you can choose between the outdoor terrace with spectacular views of the Parthenon, or inside, if you are into minimalist decor. There is a live DJ playing music and they make the best cocktails in Athens. To accompany your drinks they also serve small snacks and gourmet portions: blini with salmon, sushi, mini burgers, samosa, spring rolls…

És cuina típica grega, però en comptes de ser en una taverna, se serveix en un restaurant d’allò més ‘cool’. Els ‘meze’ són insuperables: ‘hummus’, ‘taramosalata’ o ‘tzatziki’. Si t’agrada provar coses diferents, demana el pollastre ‘mastichato’, cremós i dolç. Val la pena compartir els primers plats, ja que les racions són grans. Cal reservar, és un dels llocs de moda entre els grecs, possiblement perquè els preus són ajustats. Té les 3 B: bo, bonic i barat. Cèntric, en ple barri de Plaka, prop de l’Hotel Electra Palace.

They have typical Greek food served in a really cool restaurant. The food has a different touch. The meze are just out of this world: houmous, taramasalata or ‘tzatziki’. Try their speciality: ‘mastichato’ chicken, creamy and sweet.

It’s worth sharing starters because the portions are large.

You must book in advance as it is one of the hottest spots for the Greeks themselves. And it has a great location, in the heart of the Plaka neighbourhood, close to the Electra Palace Hotel.

És d’aquells llocs on vas, no tant pel menjar, sinó per la ubicació. El pitjor és que sempre és ple. Així que, si tens pressa o busques un lloc on menjar tranquil, el millor és que compris un ‘gyro’ o un ‘suvlaki’, per només 2 €, i te’l mengis a la plaça, tot contemplant l’àgora.

Si no, el servei és ràpid, així que no hauràs d’esperar. És la típica taverna centenària plena de fotos d’estrelles del cinema, on a certes hores hi ha música tradicional en viu.

It’s one of those places you go because of its great location.

The bad thing is that it’s always chock-a-block. So if you’re in a hurry or looking for a quiet place to eat, you’d better get some ‘gyro’ or ‘suvlaki’ for only 2 € and take it out to eat it while enjoying the view of the Agora. The service is fast, so you don’t have to wait. It’s your typical century-old tavern covered with pictures of movie stars, where sometimes they have live traditional music.

Quan surts de viatge, sempre et passes hores buscant un ‘souvenir’ per a la família. De vegades, acabes amb un munt d’objectes inútils i lletjos. Si busques un regal original, i bonic de veritat, hi ha una botiga prop de la plaça Kolonaki, a la qual pots arribar a peu des de Sintagma. És una botiga d’objectes de disseny amb un munt d’idees originals i modernes.

Hi ha des de rellotges, passant per paraigües, fins a llums i petits mobles. L’estil que hi predomina és pop i ultramodern, però sobretot, molt divertit.

When you travel, you always spend hours looking for a souvenir for your family. Sometimes you just end up with a bunch of useless objects. If you want an original gift, there is a shop near Kolonaki Square, easy to find on foot from Syntagma. It’s a boutique selling design objects and offering a lot of original and modern ideas. Their products range from watches, to umbrellas, lamps and small furniture.

The prevailing style is pop and ultra modern, but above all, very amusing.

spanorama Spanair

47

la ruta del Vino

Ribera del Duero ¡Ven y ribérate!

La Ruta del Vi Ribera del Duero. Vina i ribera’t!

The Ribera del Duero Wine Tour. Come riberate yourself!!

Déjate seducir por los encantos de la Ruta del Vino Ribera del Duero. Deixa’t seduir pels encants de la Ruta del Vi Ribera del Duero.

Let yourself be seduced by the charm of the Ribera del Duero Wine Tour.

no sueña con escaparse de la ¿Quién rutina y relajarse en un spa a base de tratamientos de vinoterapia, envolturas o

baños relajantes? ¿Quién no busca que los más pequeños de la casa se diviertan de manera natural rodeados de fauna autóctona como ciervos, jabalíes y halcones o pisando uva entre viñedos? ¿Quién se podría resistir a la tentación de recorrer bodegas subterráneas con siglos de historia? ¿Hay un marco mejor para una reunión de empresa o un viaje de incentivos que una sala de barricas?

Adentrarse en Ribera del Duero supone caminar por una tierra que conserva un gran patrimonio cultural, histórico y arquitectónico. La Ruta reco-

ui no somia escapar de la rutina i relaxar-se en un spa a base de tractaments de vinoteràpia, Q embolcalls o banys relaxants? Qui no vol que els més

de la Península Ibèrica i de Castella i Lleó. Comprèn quatre províncies –Burgos, Segòvia, Sòria i Valladolid- i engloba 53 municipis, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen, 7 associacions, 33 cellers, 18 restaurants, 16 allotjaments, 8 enoteques i comerços especialitzats, 5 museus, 3 spas, 1 agència de viatges… I tot en una franja de 115 km d’un extrem a l’altre.

Quilòmetres de paisatges, suaus llomes i vessants per on circula el riu Duero. Ell ens dóna la benvinguda amb una copa de vi Ribera del Duero i una ruta autèntica: pel Monestir de Santa María de Valbuena, l’església de San Miguel a San Esteban de Gormaz i l’exCol·legiata de Nuestra Señora de la Asunción a

ho wouldn’t dream of escaping from the W routine and relax in a spa with wine therapy treatments, body wraps and relaxing baths? Who

de la Denominación de Origen’, 7 associations, 33 wineries, 18 restaurants, 16 lodging establishments, 8 specialist wine shops, 5 museums, 3 spa centres, 1 travel agency... All set in an area of 115 kms from one end to the other.

Miles of landscape with gentle hills and slopes crossed by the Duero river. It will give you the warmest welcome with a glass of a Ribera del Duero wine and a unique tour through the Monastery of Santa María de Valbuena, the church of San Miguel in San Esteban de Gormaz and the Former Collegiate Church of Nuestra Señora de la Asunción in Roa de Duero, the Peñafiel castle -which houses the Regional Wine Museum- and the walls of Haza, the underground cellars of Aranda de Duero and many other places...

The wines of the Ribera del Duero D.O. take

petits de casa es diverteixin de manera natural envoltats de la fauna autòctona com cérvols, senglars i falcons o trepitjant raïm entre les vinyes? Qui podria resistir la temptació de recórrer cellers subterranis amb segles d’història? Hi ha algun marc millor per a una reunió d’empresa o un viatge d’incentius que una sala de bótes?

Endinsar-se a Ribera del Duero suposa caminar per una terra que conserva un gran patrimoni cultural, històric i arquitectònic. La Ruta recorre el cor geogràfic

wouldn’t look for kids enjoying in a natural environment, surrounded by native wildlife like deer, wild boars and hawks, or stomping grapes among the vineyards? Who could resist the temptation to walk around the century-old underground cellars?

Is there a better setting for a corporate meeting or incentive trip than a barrel room?

Going into Ribera del Duero is walking through a land that retains a rich cultural, historic and architectural heritage. The Tour takes you through the geographic heart of the Iberian Peninsula and Castile and Leon. It covers four provinces -Burgos, Segovia, Soria and Valladolid- and includes 53 municipalities, the ‘Consejo Regulador

48

spanorama Spanair

rre el corazón geográfico de la Península Ibérica y de Castilla y León. Abarca cuatro provincias –Burgos, Segovia, Soria y Valladolid- y engloba a 53 municipios, el Consejo Regulador de la Denominación de Origen, 7 asociaciones, 33 bodegas, 18 restaurantes, 16 alojamientos, 8 enotecas y comercios especializados, 5 museos, 3 spas, 1 agencia de viajes… Todo ello en una franja de 115 km. de un extremo a otro.

Kilómetros de paisajes, suaves lomas y laderas por donde discurre el río Duero. Él nos da la bienvenida con una copa de vino Ribera del Duero y una ruta auténtica: por el Monasterio de Santa María de Valbuena, la iglesia de San Miguel en San Esteban de Gormaz y la Ex-Colegiata de

Nuestra Señora de la Asunción en Roa de Duero, el castillo de Peñafiel –que alberga el Museo Provincial del Vino- y las murallas de Haza, las bodegas subterráneas de Aranda de Duero y tantos otros lugares…

Protagonistas son los vinos de la Denominación de Origen Ribera del Duero. Vinos complejos y equilibrados destacan por el espectacular abanico de tonalidades que despliegan. Los aromas de un Ribera son inconfundibles: desde el frescor de la fruta hasta la madera más noble, dejando en el paladar un recuerdo inolvidable.

La gastronomía de los pueblos de la Ruta, además, posee una identidad propia. Los vinos de la Ribera del Duero son la perfecta compañía para

el recetario tradicional castellano. Nada acompaña mejor al cordero lechal asado en horno de leña, a la morcilla y el chorizo, a los pimientos, la sopa castellana y las setas, a las chuletillas al sarmiento, los empiñonados, los hojaldres de crema o nata y las yemas.

No hay que olvidar que uno de los mejores momentos para acercarse a la Ribera del Duero es coincidiendo con sus fiestas, romerías y actos culturales. Dicho con otras palabras, cualquier época es buena para visitar la Ruta porque durante todo el año los pueblos de la comarca se visten de gala. ¡Ven y Ribérate! www.riberate.com

Roa de Duero, el castell de Peñafiel –que acull el Museu Provincial del Vi- i les muralles d’Haza, els cellers subterranis d’Aranda del Duero i molts altres indrets…

Protagonistes són els vins de la Denominació d’Origen Ribera del Duero. Vins complexos i equilibrats, destaquen per l’espectacular ventall de tonalitats que despleguen. Les aromes d’un Ribera són inconfusibles: des de la frescor de la fruita fins a la fusta més noble, tot deixant un record inoblidable al paladar.

La gastronomia dels pobles de la Ruta, a més, té una identitat pròpia. Els vins de la Ribera del Duero són la perfecta companyia per a les receptes tradicionals castellanes. Res no acompanya millor l’anyell o

‘cordero lechal’ rostit al forn de llenya, la ‘morcilla’ i el xoriç, els pebrots, la sopa castellana i els bolets, les costelletes a la sarment, els ‘empiñonados’, la pasta de full o ‘hojaldres’ de crema o nata i les ‘yemas’ o dolços de rovell d’ou.

Cal no oblidar que un dels millors moments per acostar-se a la Ribera del Duero és coincidint amb les seves festes, romeries i actes culturals. Amb altres paraules: qualsevol època és bona per visitar la Ruta perquè durant tot l’any els pobles de la comarca es vesteixen de gala.

centre stage. Complex and well-balanced wines that stand out for their spectacular tone range.

The aromas of a Ribera wine are unmistakable, ranging from fresh fruit to the finest of woods, always leaving a unique taste to your palate.

The cuisine of the towns along the Tour has its own distinct identity as well. The wines of the Ribera del Duero are the best to accompany the traditional dishes of Castile. There is no better match for a suckling lamb, roasted in a wood-fired oven, for ‘morcilla’ or ‘chorizo’, peppers, Castilian soup and mushrooms, ‘Chuletillas al sarmiento’

(lamb chops grilled over vine shoots), or sweets like ‘empiñonados’, cream or custard ‘hojaldres’ (puff pastry) or ‘yemas’ (egg yolk little cakes).

You should not forget that the best time to come to the Ribera del Duero is during the region’s festival season, filled with local ‘fiestas’, ‘romerías’ and several cultural events. In other words: any time is a good time to take the Tour, because the towns in the region put on their Sunday best all year long.

Come and Riberate Yourself! www.riberate.com

Vine i Ribera’t!

www.riberate.com

Proyecto cofinanciado por TURESPAÑA y la Unión Europea

spanorama Spanair

49

formentera en mayo, un paraíso cercano

Formentera al maig, un paradís proper | Formentera in May, a paradise nearby

Esdeveniments esportius i gastronòmics, suaus temperatures i irresistibles ofertes fan del mes de maig l’època ideal per visitar l’illa. Sports and culinary

events, mild temperatures and irresistible suggestions make May the best time of the year to visit the island. Víctor Marcos — RV Edipress isitar Formentera en primavera permite V disfrutar de las máximas posibilidades de la isla y compartir el sosegado modo de vida de sus

visibilidad. Un paisaje submarino único que cobrará especial protagonismo del 9 al 15 de mayo, con la celebración de la Semana del Buceo Extremo, una cita que fomenta la práctica del buceo profundo de forma segura, sencilla y divertida. Otra alternativa “ecológica” para explorar Formentera se encuentra en sus Circuitos Verdes, que se pueden recorrer en bicicleta, a pie o practicando nordic walking.

Hasta 12 rutas invitan a descubrir lugares insólitos.

Buena parte de esos caminos se convertirán en el mes de mayo en el escenario de diversos eventos, como la IX Vuelta a Formentera a Pie, que tendrá lugar durante el puente del 1 de Mayo, o la III Media Maratón Popular de Formentera (www.

isitar Formentera a la primavera permet gaudir de les màximes possibilitats de l’illa i compartir V l’estil de vida assossegat dels seus habitants. Durant

Un paisatge submarí únic que rebrà protagonisme del 9 al 15 de maig, amb la celebració de la Setmana del Busseig Extrem, una cita que fomenta la pràctica del submarinisme profund de manera segura, senzilla i divertida. Una altra alternativa “ecològica” per explorar Formentera la trobem en els seus Circuits Verds, que es poden recórrer amb bicicleta, a peu o practicant nordic walking. Fins a 12 rutes ens inviten a descobrir indrets insòlits. Una bona part d’aquests camins es convertiran al maig en l’escenari de diversos esdeveniments, com la IX Volta a Formentera a Peu, que tindrà lloc durant el pont de l’1 de maig, o la III Mitja Marató Popular de Formentera (www.

f you visit Formentera in spring you’ll be able Ishare to enjoy the best the island has to offer and to the chilled out lifestyle of its inhabitants.

underwater landscape that will take centre stage from 9 to 15 May, with the Extreme Diving Week, an event to promote deep diving in a safe, simple and amusing way. Another green-friendly alternative to explore Formentera are the island’s Green Trails.

You can ride them on bicycle, on foot or you can try nordic walking. Up to 12 different routes will take you to unique places. A great deal of these trails will become the setting for several events in May, including the 9th Tour of Formentera On Foot, to be celebrated on the May Day bank holiday, or the 3rd Half Marathon of Formentera (www. marato-formentera.com), due on 15 May. And to top off this “athletic” May, Formentera to Run

© Moonkoala

© Pedro de Ureta

habitantes. Durante estos días, la pequeña de las Baleares ofrece su “versión original”, haciendo de todos sus rincones un pequeño paraíso al alcance del viajero. Yes que, desde el momento en que desembarcamos en el puerto de La Savina, hemos llegado a una joya natural repleta de posibilidades a lo largo de todo el año, pero muy especialmente del 1 al 20 de mayo. Las condiciones naturales de la isla permiten practicar numerosas actividades deportivas. En el caso del submarinismo, los fondos destacan por su variedad y excelente

50

spanorama Spanair

© 4 Nómadas

Eventos deportivos y gastronómicos, suaves temperaturas e irresistibles ofertas hacen del mes de Mayo la época ideal para visitar la isla.

aquestes dates, la petita de les Balears ofereix la seva “versió original” i converteix tots els seus racons en un petit paradís a l’abast del viatger. I és que, des del moment en què desembarquem al port de La Savina, hem arribat a una joia natural repleta de possibilitats al llarg de tot l’any, però molt especialment de l’1 al 20 de maig. Les condicions naturals de l’illa permeten de practicar nombroses activitats esportives. En el cas del submarinisme, els fons destaquen per la seva varietat i excel·lent visibilitat.

During these days, the smallest of the Balearics launches its own “original version”, turning all of its little corners into a true paradise for travellers.

Indeed, from the very moment we get off the boat at the Savina port, we have landed on a natural jewel offering plenty of possibilities throughout the year, and particularly from 1 to 20 May. The natural environment of the island provides a perfect setting to enjoy numerous sports activities.

In scuba diving, for instance, the seabed stands out for its great variety and visibility. A unique

marato-formentera.com), que se celebrarà el dia 15 del mateix mes. Per finalitzar aquest “atlètic” mes, arriba la tercera edició de Formentera to Run (www. formenteratorun.com).

Un altre dels grans atractius de Formentera és la seva gastronomia. Els Caps de Setmana Gastronòmics, un esdeveniment que permet donar a conèixer la millor gastronomia de l’illa a un preu fix de 18 €, en què es premiaran les tres propostes culinàries més suggerents, tindran lloc del 5 al 8, i del 12 al 15 de maig. A més, aquest mes, la majoria d’establiments turístics i centres de turisme actiu són oberts, amb preus molt més assequibles i serveis complementaris. Per exemple,

molts hotels cedeixen gratuïtament als seus clients el material per realitzar nordic walking i guies d’àudio.

Els viatgers poden gaudir de múltiples ofertes a través de la pàgina web www.formentera.es, on un banner específic dóna accés a interessants descomptes per al mes de maig. Així que a l’hora de comprar els bitllets per al vaixell, presentant la reserva d’un hotel que estigui adherit a la campanya “Descobreix Formenter al Maig”, s’obté un descompte del 50% per als viatges entre l’1 i el 20 d’aquest mes. Les empreses de lloguer de vehicles i embarcacions ofereixen també descomptes, aquestes últimes fins i tot d’un 50%. Gaudir del paradís, per tant, és més fàcil que mai.

(www.formenteratorun.com) will be reaching its 3rd edition.

One of the other appeals of Formentera is the island’s cuisine. The Culinary Weekends, an event to promote the local cuisine at a prix fixe price of 18 €, where the top three culinary suggestions will receive an award, will take place from 5 to 8, and 12 to 15 May. Apart from that, most tourist centres and establishments will be open this month, offering nice prices and complementary services. Many hotels, for instance, provide their guests with free material to enjoy nordic walking and audio guides. Travellers can enjoy many offers through the island’s website www.formentera.es, where a specific banner leads

to interesting discounts on May. When booking your boat tickets, for instance, with your reservation at one of the hotels taking part in the “Discover Formentera in May” campaign, you will get a discount of 50% in trips from 1 to 20 May. Car and boat rental companies offer discounts up to 50% (boats) as well.

Paradise is definitely closer than ever.

© José Antonio Arribas

ceden gratuitamente a sus clientes el material para realizar nordic-walking y audioguías. Los viajeros pueden disfrutar de múltiples ofertas a través de la página web www. formentera.es, donde un banner específico da acceso a interesantes descuentos para mayo. Así, a la hora de sacar los billetes del barco, presentando la reserva de un hotel que esté adherido a la campaña “Descubre Formentera en Mayo”, se obtiene un descuento del 50% para los viajes comprendidos entre el 1 y el 20 de este mes. Las empresas de alquiler de vehículos y embarcaciones ofrecen también descuentos, éstas últimas hasta del 50% incluso. Disfrutar del paraíso, por tanto, está más cerca que nunca.

© Alfredo Montero

marato-formentera.com), a celebrar el día 15 del mismo mes. Para finalizar este “atlético” mes, llega la tercera edición de Formentera to Run (www. formenteratorun.com).

Otro de los grandes activos de Formentera es su gastronomía. Los Fines de Semana Gastronómicos, un evento que permite dar a conocer la mejor gastronomía de la isla a un precio fijo de 18 €, donde se premiarán las tres propuestas culinarias más atractivas, tendrán lugar del 5 al 8 y del 12 al 15 de mayo. En este mes, además, la mayor parte de los establecimientos turísticos y centros de turismo activo se encuentran abiertos, con precios mucho más asequibles y servicios complementarios. Por ejemplo, muchos hoteles

spanorama Spanair

51

Tiempo de panteras Temps de panteres | Cougar times Siempre han existido. Pero, gracias a la televisión y el cine, han adquirido una gran visibilidad en los últimos años. Son las “cougars” (panteras), mujeres maduras y atractivas que salen con hombres mucho menores. Sempre han existit. Però, gràcies a la televisió i el cinema, han

adquirit una gran visibilitat durant els últims anys. Són les “cougars” (panteres), dones madures i atractives que surten amb homes molt més joves. They have always been out there, but films and TV have helped them come out in recent years. Here come cougars: mature, attractive women who love dating much younger men. Por Alba Robina.

CARTIER

“el graduado” (1967) Anne bancroft & dustin Hoffman

52

spanorama Spanair

demi moore (48) & Ashton Kutcher (32)

ace unos años, los denominados “metroa anys, els anomenats “metrosexuals”, homes ome years ago, the so-called metrosexuals, que tenen cura del seu aspecte físic, anaven H F sexuales”, hombres que cuidan con esmero S men concerned with their physical appearen boca de tothom. Ara, passada la seva moda, su aspecto físico, estaban en boca de todos. ance, were on everyone’s lips. After their prime, Ahora, pasada su moda, las mujeres “cougar” (palabra inglesa que significa “pantera”) han tomado el relevo. Con el término “cougar” se designa popularmente a mujeres atractivas que han superado la barrera de los 40 años y que sólo tienen citas con hombres entre los 20 y los 30.

Este tipo de jóvenes son conocidos como “cubs” (cachorros) o “toy boys” (hombres-juguete).

El límite establecido para considerar que una relación se entabla entre “cougar” y “cub” son los ocho años a favor de ella.

La periodista canadiense Valerie Gibson, autora de ensayos como el superventas “Cougar: A Guide For Older Women Dating Younger Men” y una de las autoridades mundiales en el tema, define a las “cougars” de esta guisa: “Son una nueva generación de mujeres solteras y maduras, seguras de sí mismas, sofisticadas, deseables y

les dones “cougar” (paraula anglesa que significa “pantera”) han pres el relleu. Amb el terme “cougar” es designa popularment aquelles dones atractives que han superat la barrera dels 40 anys i que només tenen cites amb homes entre els 20 i els 30. Aquesta classe de joves són coneguts amb el nom de “cubs” (cadells) o “toy boys” (homesjoguina). El límit establert per considerar que una relació té lloc entre una “cougar” i un “cub” són els vuit anys a favor d’ella. La periodista canadenca Valerie Gibson, autora d’assajos com el supervendes “Cougar: A Guide For Older Women Dating Younger Men” i una de les autoritats mundials en el tema, defineix les “cougars” així: “Són una nova generació de dones solteres i madures, segures de si mateixes, sofisticades, desitjables i sexy, que saben exactament el que volen. El que volen és un home més jove. El que no volen són

it’s now time for cougars, attractive women over 40 dating 20 to 30 year-old boys only, who are in turn called cubs or toy boys. To be qualified as a cougar-cub relationship, he must be at least eight years her junior.

Canadian journalist Valerie Gibson, author of essays such as the best-seller “Cougar: A Guide For Older Women Dating Younger Men”, and a world authority on the subject, defines cougars in her own way: “There’s a whole new generation of mature single women. They are self-confident, sophisticated, desirable, sexy and assertive. They know what they want, and that’s younger men, not children, cohabitation or engagement”. In the United States, the cougar world is perfectly organised. There are cougar conventions, cougar cruises or even a beauty pageant: Miss Cougar USA. In other places, like Spain, the cougar

madonna (52) & Jesus luz (24)

Halle berry (44) & gabriel Aubry (34)

Joan collins (77) & percy gibons (45)

courteney cox

susan sarandon (64) & Jonathan brinklin (31)

spanorama Spanair

53

sexis, que saben exactamente lo que quieren. Lo que quieren es un hombre más joven. Lo que no quieren son niños, cohabitación o compromiso”.

En Estados Unidos, el mundo “cougar” está perfectamente organizado. Existen convenciones de “cougars”, cruceros temáticos de “cougars” y hasta un concurso de belleza: el Miss Cougar USA. En España, el fenómeno “cougar” acaba de arrancar y ya se han creado páginas web dedicadas exclusivamente a ellas.

A esta popularización de las “mujeres pantera” han contribuido en gran medida la televisión, el cine y el mundo de las celebridades. La atractiva Mrs. Robinson y su meticulosa seducción del jovencito Benjamin (Dustin Hoffman) en la película “El Graduado”, marcaron un hito en la mitomanía “cougar”. Después vino Samantha Jones, de la serie “Sexo en Nueva York”, una exitosa relaciones públicas que no dudaba en tener citas

“sex in the city” (2008)

nens, cohabitació o compromís”. Als Estats Units, el món “cougar” està perfectament organitzat. Hi ha convencions de “cougars”, creuers temàtics de “cougars” i fins i tot un concurs de bellesa: el Miss Cougar USA. A Espanya, el fenomen “cougar” acaba d’arrencar i ja s’han creat pàgines web dedicades exclusivament a elles.

A aquesta popularització de les “dones pantera”, hi han contribuït en bona part la televisió, el cinema i el món de les celebritats. L’atractiva Mrs. Robinson i la seva meticulosa seducció del jovenet Benjamin (Dustin Hoffman) a la pel·lícula “El Graduat” van marcar una fita en la mitomania “cougar”. Després va ser el torn de Samantha Jones, de la sèrie “Sex and the City”, una relacions públiques que no dubtava a tenir cites amb homes molt més joves. Les “cougars” fins i tot disposen des de fa un parell d’anys del seu

mariah carey (42) & nick cannon (30)

phenomenon has hit recently and even exclusive websites have been created for them.

The film and TV industry, along with the world of celebrity, have helped popularise cougars to a great extent. The attractive Mrs Robinson and her meticulous seduction of the young Benjamin (Dustin Hoffman) in “The Graduate” became a milestone in cougar history. Next, it was turn for Samantha Jones, the successful PR professional in “Sex and the City” who wouldn’t hesitate dating much younger men. Cougars even have their own show, which has been on for the last couple of years: “Cougar Town”, starring Courteney Cox. But if something helped set the trend, it’s cougars themselves. Take Madonna, for instance, nicknamed “the cougar queen” and a great expert in dating men in their twenties. No wonder

deborra-lee furness (55) & Hugh Jackman (42)

Kim catrall (54) & Jason lewis (39)

con hombres mucho más jóvenes. Las “cougars” incluso disponen desde hace un par de años de su propio show: el “Cougar Town”, protagonizado por Courteney Cox. Pero si hay algo que da visibilidad a la tendencia son las “panteras” de carne y hueso. Es el caso de Madonna, a la que apodan “cougar queen” y toda una experta en romances con veinteañeros.

No en vano sus últimas conquistas han sido el modelo brasileño Jesús Luz (28 años menor que ella) y el bailarín Brahim Zaibat (también 28 años menor). Aunque, en Hollywood, la pareja “cougar” por excelencia es la integrada por Demi Moore y Ashton Kutcher (16 años menor). No se acaban aquí los ejemplos: Mariah Carey y Nick Cannon (11 años menor); los ya separados Halle Berry y Gabriel Aubry (10 años menor); Joan Collins y Percy Gibson (32 años menor); Deborra-Lee Furness y Hugh Jackman (13 años menor); Barbara Hershey y Naveen Andrews (21 años menor); Anne-Marie Duff y James McAvoy (9 años menor); o Mira Sorvino y Cristopher Backus (14 años menor) son algunos de los famosos que forman parte de la lista de parejas en que ellas son mayores. La última en ingresar en el “club cougar” ha sido la actriz Susan Sarandon quien, desde hace meses, sale con su socio Jonathan Brinklin, 32 años más joven.

Algunos lo ven como una frivolidad más. Otros como una victoria en la lucha por la igualdad entre hombre y mujer. Pero, sea como fuere, parece que las “cougars” han llegado para quedarse.

54

spanorama Spanair

propi show: “Cougar Town”, protagonitzat per Courteney Cox. Però el que realment fa visible la tendència són les “panteres” de carn i ossos. És el cas de Madonna, anomenada “cougar queen”, tota una experta en festejar noiets de vint anys. No en va les seves últimes conquestes han estat el model brasiler Jesús Luz (28 anys més jove que ella) i el ballarí Brahim Zaibat (també 28 anys més jove). Encara que, a Hollywood, la parella “cougar”per excel·lència és la que formen Demi Moore i Ashton Kutcher (16 anys més jove).

No s’acaben pas aquí els exemples: Mariah Carey i Nick Cannon (11 anys més jove); els ja separats Halle Berry i Gabriel Aubry (10 anys més joves); Joan Collins i Percy Gibson (32 anys més jove); Deborra-Lee Furness i Hugh Jackman (13 anys més jove); Barbara Hershey i Naveen Andrews (21 anys més jove); AnneMarie Duff i James McAvoy (9 anys més jove); o Mira Sorvino i Cristopher Backus (14 anys més jove), són alguns dels famosos que formen part de la llista de parelles en què elles són més grans. L’última a ingressar al “club cougar” ha estat l’actriu Susan Sarandon que, des de fa mesos, surt amb el seu soci Jonathan Brinklin, 32 anys més jove.

Alguns ho veuen com una frivolitat més.

Altres, com una victòria en la lluita per la igualtat entre home i dona. Però, sigui com sigui, sembla que les “cougars” han arribat per quedar-se.

her latest conquests have been Brazilian model Jesús Luz (28 years her junior) and dancer Brahim Zaibat (28 years younger as well). Though there is Hollywood’s cougar couple par excellence: Demi Moore and Ashton Kutcher (16 years her junior). And quite a few more examples: Mariah Carey and Nick Cannon (11 years her junior); the no-longer-together Halle Berry and Gabriel Aubry (10 years her junior); Joan Collins and Percy Gibson (32 years her junior); Deborra-Lee Furness and Hugh Jackman (13 years her junior); Barbara Hershey and Naveen Andrews (21 years her junior); Anne-Marie Duff and James McAvoy (9 years her junior); or Mira Sorvino and Cristopher Backus (14 years her junior).

These are some of the celebrity couples where she is older. The last to join “cougar club” was actress Susan Sarandon, who’s been dating her partner Jonathan Brinklin, 32 years her junior, for some months now.

Some see it as just another triviality. Others, as a victory in the fight for equality between men and women. Well, be that as it may, it looks like cougars are here to stay.

spanorama Spanair

55

Gadgets

inspiración

primavera Spring inspiration 3

Por fin llegó la primavera y con ella, la Semana Santa. Prepárate para ir de vacaciones según la tendencia que más te guste Ja són aquí

la primavera i la Setmana Santa. Prepara’t per anar de vacances amb la tendència que més t’agradi. Spring and Easter holidays are finally here.

Choose your favourite trend . Por Gloria Zorrilla.

2

Etxart & Panno

1

4

5

1 un perfume caprichoso

Es lo nuevo de Marc Jacobs y se llama Daisy Eau So Fresh, una fragancia vibrante y muy floral (65 €), de lo más primaveral.

2 Amarillo limón

Atrévete a subirte a estas sandalias amarillas de lo más fashion. Son de la firma española Cuplé (159€).

3 dale un toque de color

Barra de labios de Sensilis (19€), de un rojo intenso y subido.

4 olor de rosas en la piel

Rose The Shimmer Powder (51€), una sutil esencia de rosas en forma de polvos para perfumar el escote, las piernas y los brazos.

5 muy primaveral

Elegante pero informal, blazer cruzado con estampado floral de Nice Things (79,50 €). Es ideal para llevar con vaqueros.

56

spanorama Spanair

1 un caprici És l’última novetat de Marc Jacobs: Daisy Eau So Fresh, una fragància vibrant i molt floral (65 €).

2 groc llimona Atreveix-te a posar-te aquestes sandàlies grogues d’allò més ‘fashion’. Són de la firma Cuplé (159 €).

3 posa-hi un toc de color Barra de llavis de Sensilis (19 €), d’un vermell molt entonat.

4 olor de roses a la pell Rose The Shimmer Powder (51 €), una subtil essència de roses en forma de pólvores per a l’escot, les cames i els braços.

5 molt primaveral Elegant, però informal. Blazer creuat amb estampat floral de Nice Things (79,50 €). Ideal per portar amb texans.

1 A capriceIt’s the latest fad by Marc Jacobs: Daisy Eau So Fresh, a vibrant, very floral fragrance (65 €).

2 lemon yellow Dare to wear these ultra fashionable

yellow sandals, by Cuplé (159 €).

3 A touch of colour Add some deep red lipstick to your makeup, by Sensilis (19 €).

4 A scent of roses on your skin.Rose The Shimmer Powder (51 €), a subtle scent of roses in the form of powder for the cleavage area, legs and arms.

5 Very springlike Elegant but casual. Double breasted blazer with floralprint, by Nice Things (79.50 €). Great to wear with jeans.

6

6 muy ‘arty’

Gafas de patillas onduladas, de Emilio Pucci (275€).

7 brinda por la primavera

¡Chin-chin! Celebra estos días o noches con el champagne Brut Rosé del 2002, de Perrier Jouet (45 €). ¡Muy refrescante!

8 Vitaminas

Empieza la primavera con una nueva piel con C+C Vitamin Body Scrub de Natura Bissé (48,75€), un exfoliante cítrico corporal.

9 muy chanel

Una nueva reinterpretación del tweed, en este bolso de Chanel (2.290€).

10 reinterpretación de las hebillas

Sandalia elegante y muy chic, modelo Cubiste, de Roger Vivier con hebilla en oro pulido (650€). Hay un bolso a juego.

6 molt ‘arty’ Ulleres amb branques ondulades, d’Emilio Pucci (275 €).

7 brinda per la primavera

Salut! Celebra aquests dies o nits amb el xampany Brut Rosé del 2002, de Perrier Jouet (45 €).

Molt refrescant!

8 Vitamines Comença la primavera amb una nova pell amb C+C Vitamin Body Scrub de Natura Bissé (48,75 €), un exfoliant cítric corporal.

9 molt chanel Reinterpretació del tweed, en aquesta bossa de Chanel (2.290€).

10 reinterpretació de les civelles Sandàlia elegant i molt chic, model Cubiste, de Roger Vivier amb sivella en or polit (650 €). Hi ha una bossa que hi fa joc.

6 Very fancy Glasses with wavy arms, by Emilio Pucci (275 €).

7 A toast for the spring! Start the spring with

a new skin with C + C Vitamin Body Scrub, by Natura Bissé (€ 48.75), a citrus body exfoliator.

7

8 A toast for the spring

8

Start the spring with a new skin with C + C Vitamin Body Scrub, by Natura Bissé (€ 48.75), a citrus body exfoliator.

9 Very chanel

A new version of tweed in this Chanel bag (2.290€).

10 A new buckle design

Elegant and chic sandal.

Cubiste model, by Roger Vivier, with a polished gold buckle (650 €). It has a matching handbag.

9

10

spanorama Spanair

57

inspiración

cocktail girl cocktail girl inspiration

11

13

Antik Batik

12

14

15

11 sólo 11 cms. de ancho

Nueva cafetera automática Pixie, sistema Nespresso, de Krups (149,99€). Cabe en cualquier lado.

12 pretty pink

Superfemeninas, estas sandalias de charol rosa, de Guess (140€).

13 deep purple

Para llevar colgado con todas tus cosas importantes a mano. Bolso de Purificación García (120€) .

14 oscurecer la mirada

spanorama Spanair

Pixie, sistema Nespresso, de Krups (149,99 €). Cap a tot arreu.

12 pretty pink Molt femenines. Sandàlies de xarol rosa, de Guess.

13 deep purple Per dur-la penjada amb tot el que necessitis a mà. Bossa de Purificación García.

14 mirada obscura Per a les que surten del bar quan ja

despunten els primers raigs de sol, ulleres de Tous (119€).

15 rock & roll Una mica punk i també rocker, és el rellotge Rock It! d’Esprit (79,90 €). Amb corretges de diferents colors: negre, marró...

Para las que salen del bar cuando ya asoman los primeros rayos de sol, gafas de Tous (119€).

11 only 4 inches wide. A new automatic coffee machine.

Un poco punk y también algo rockero, es el reloj modelo Rock It! de Esprit (79,90 €). La correa viene en varios colores: negro, marrón...

13deep purple. To take round with all your important stuff.

15 rock & roll

58

11 només 11 cms. d’ample Nova cafetera automàtica

Pixie with Nespresso system , by Krups (149.99 €). Fits anywhere.

12 pretty pink. Very feminine. Pink patent leather sandals by Guess.

Handbag by Purification Garcia (120€).

14 dark look. For those who walk out of the bars when the

first sunbeams show . Sunglasses by Tous (119 €).

15 rock & roll. A little bit punk and also a bit rocker, is the Rock It! wristwatch by Esprit (€ 79.90). The belt comes in several colors: black, brown ...

16 maletas para llevar en cabina

16

17

No puedes viajar sin tu trolley. Es mejor que una maleta. Este tan vistoso es de la colección Tecno, de Salvador Bachiller (95€).

17 cócteles divertidos

Tea Tonic by Tanqueray NºTen, es la nueva manera de tomar un Gin Tonic. El pack con 10 infusiones (32€) lo venden en El Corte Inglés.

18 High Heels

Espectaculares sandalia de Diane Von Fustenberg (305€) DVF.

19 Atouch of class

Champañera de plata, edición limitada, de la colección AnémoneBelle Epoque, de la firma Christofle (35.000€).

20 tratamiento de choque

After Sun Damage Recovery, repara e hidrata las pieles expuestas al sol. Es de Lancaster (42,90€).

16 maletes de cabina

No pots viatjar sense el teu trolley. Va més bé que una maleta. Aquest, tan vistós, és de la col·lecció Tecno, de Salvador Bachiller (95 €).

17 còctels divertits Tea Tonic by Tanqueray Ten, és la nova manera de prendre un Gin Tonic. El pack amb 10 infusions (32 €), el venen a El Corte Inglés.

18 High heels Espectaculars sandàlies de Diane Von Fustenberg (305 €) DVF.

19 un toc de classe Xampanyera de plata,

edició limitada, de la col·lecció Anémone-Belle Epoque, de la firma Christofle (35.000 €).

20 tractament de xoc

16 in cabin suitcases You can’t travel without your trolley.

It’s better than a suitcase. This gorgeous one is Tecno collection,

by Salvador Bachiller (95 €).

17 funny cocktails Tea Tonic by Tanqueray No. Ten is the new way to make a Gin Tonic. The pack with 10 infusions (32 €) is sold in El Corte Ingles.

18 High Heels Spectacular sandals, by Diane Von Fustenberg (305 €) DVF. 19A touch of class

Champagne silver, limited edition collection Anémone-Belle Epoque, the firm Christofle (35,000 €).

20 After sun damage recovery Repairs and hydrates

19

the skin, Lancaster (42.90 €).

After Sun Damage Recovery, repara i hidrata les pells exposades al sol. És de Lancaster (42,90 €).

18

20

spanorama Spanair

59

inspiración

sobria

22

Sober inspiration

23

21

Purificación García

24

26

25

21 sencillo y elegante 27

Vestido camisero de Hoss Intropia (160€). Muy fresco y versátil.

22 sobrio y con cuerpo

23 made in spain Bossa amb nansa de pell blanca i cadenes, d’Hispanitas (135

€).

Bolso con asa de piel blanca y cadenas, de Hispanitas (135€).

25 tot ordenat Computer case de Carolina Herrera (350 €), per dur-lo ben

24 muy sofisticada

Gafas de pasta de colores, de Fendi (250€), by Marchon Eyewear.

25 todo ordenado

Computer case de Carolina Herrera (350€), para protegerlo.

26 sonrisas sin arrugas

Capture R60/80 Lip Filler, un antiarrugas para el contorno de labios de Dior (45€) con ácido hialurónico.

27 nuevo perfume

Ô de L’Orangerie (42€), la nueva fragancia de Lancôme que huele a azahar y a cítricos. spanorama Spanair

Mencía.

De la D.O. Bierzo viene el vino tinto Pittacum (9,10€), un 100% Mencía.

23 made in spain

60

21 senzill i elegant Vestit camisa de Hoss Intropia (160 €). Molt fresc i versàtil.

22 sobri i amb cos De la D.O. Bierzo. Vi negre Pittacum (9,10 €), un 100%

24 molt sofisticada Ulleres de pasta de colors, de Fendi (250 €), by Marchon Eyewear.

protegit

26 somriures sense arrigues Capture R60/80 Lip Filler, un antiarrugues per al contorn de llavis de Dior (45 €), amb àcid hialurònic

21 plain and simple. Hoss Intropia shirtwaist dress (160 €). Cool and versatile.

22 red and with body. This red spanish wine comes from the DO Bierzo. It’s

called Pittacum (9.10 €), and the grapes are 100% Mencia.

23 made in spain. Bag with white leather handle and chains, Hispanitas (135 €).

24 sophisticated. Fendi (250€) glasses in pasta, by Marchon Eyewear.

25 in order. A Computer case by Carolina Herrera (350 €), to protect it.

26 no wrinkles. Sound Capture R60/80 Lip wrinkle filler, to erase the wrinkles around the mouth, by Dior (45 €) with hyaluronic acid .27 new perfume. It’s Ô de L’Orangerie (42 €), the new Lancôme fragrance that smells like orange blossom and citrus.

Personal

shopper

maría Valverde, en los Goya 2011 Als Premis Goya 2011 | At the Goya 2011 spanish film awards

maría Valverde

La joven actriz espectacular en un vestido nude de Cindy Figueroa. La jove actriu espectacular en un vestit nude de Cindy Figueroa. The stunning young actress in a nude dress by Cindy Figueroa. Por Gloria Zorrilla.

1 Joyas vintage

Collar vintage del año 1938 en platino y diamantes (más de 100 quilates) de Bvlgari.

2 labios pasión

Rojo de labios l’Absolu Nu, los nuevos labiales de Lancôme (29€) que realzan la boca.

3 unos cms más

Zapatos peep-toe de Stuart Weizman (320€) .

4 día y noche

Cremas de Valmont (155€) para estar radiante, de día y de noche.

5 A brindar...

Con Abadía de San Campio (10€), el único Albariño que se sirve en los restaurante Nobu, de Robert de Niro.

1 Joies vintage Collaret vintage de l’any 1938 en platí i diamants (més de 100 quirats) de Bvlgari.

2 llavis passió L’Absolu Nu, el nou pintallavis vermell de Lancôme (29 €) que realça la boca.

3 uns quants cms més Sandàlies daurades de Christian Dior (900 €).

4 dia i nit Cremas de Valmont (155€) per estar radiant, de dia i de nit.

5 A brindar... Amb Abadía de San Campio (10€), l’únic Albariño que se serveix als restaurants Nobu, de Robert de Niro.

1 Vintage Jewels. A 1938 necklace in platinum and 100 carat diamonds, by Bvlgari.

2 passion lips. L’Absolu Nu the new lipstick by Lancôme (29€).

3 more cms. Peep-toes by Stuart Weizman 4 day & nicht.Beauty creams, Valmont (155€) 5toast! Abadia de San Campio (10€), the only Albariño wine served in Robert de Niro’s Nobu restaurants.

1

2

3

4

5

spanorama Spanair

61

Pon a volar

tus ideas | Fes volar les teves idees Let your ideas fly

regale puntos spanair star Regali punts Spanair Star | Give Spanair Star points La idea que nos inspiró: PUNToS FAMILIA “QUE SE PUDIERA TENER UNA SOLA TARJETA PARA TODA LA FAMILIA , ADJUNTANDO EL LIBRO DE FAMILIA POR EJEMPLO PORQUE AYUDARIA A LAS FAMILIAS CON NIÑOS A GANAR MAS PUNTOS Y PODER VIAJAR MAS.”

La idea que ens va inspirar PUNTS FAMÍLIA “QUE ES POGUÉS TENIR UNA ÚNICA TARGETA PER A TOTA LA FAMÍLIA, ADJUNTANT EL LLIBRE DE FAMÍLIA, PER EXEMPLE, PERQUÈ AJUDARIA A LES FAMÍLIES AMB NENS A GUANYAR MÉS PUNTS I A PODER VIATJAR MÉS”.

The idea that inspired us: FAMILY PoINTS “IT WOULD BE GREAT TO HAVE A SINGLE CARD FOR THE WHOLE FAMILY, WHICH COULD BE OBTAINED BY ATTACHING A COPY OF THE FAMILY REGISTER BOOK FOR INSTANCE. THIS WOULD HELP FAMILIES WITH KIDS TO EARN MORE POINTS AND BE ABLE TO TRAVEL MORE”.

62

spanorama Spanair

Co-creador de la idea: REALES Publicado el 17-11-2010 Categoría: Programa SpanairStar Un usuario de www.ponavolartusideas.com bajo el alias de “Reales” nos hizo llegar esta idea.

Además de que la idea fue secundada por muchos otros usuarios de nuestra plataforma de Co-creación desde el primer momento nos pareció una propuesta excelente y hemos ido más allá: Hemos querido que pueda convertir sus puntos en un regalo de cumpleaños, en un billete inesperado para el día del padre, en un detalle original para su pareja, un regalo para sus amigos…. Sólo tendrá que elegir cinco amigos o familiares como beneficiarios de esa transmisión de puntos

y podrá sorprenderles cuando quiera. Ésta es otra de las novedades en las que vamos a trabajar para incorporar al nuevo programa Spanair Star que estamos diseñando entre todos. Con la transferencia de puntos entre amigos y/o familiares va a poder sacar mucho más partido a sus puntos. Continuamos incorporando sus ideas a nuestro programa de socios; porque Spanair es La de Todos.

Gracias a todos una vez más por sus sugerencias.

Co-creador de la idea: REALES Publicat el 17-11-2010 Categoria: Programa SpanairStar

Un usuari de www.fesvolarlestevesidees.cat amb el sobrenom de “Reales” ens va fer arribar aquesta idea.

La idea va tenir el suport de molts altres usuaris de la nostra plataforma de Co-creació però, a més a més, des del primer moment ens va semblar una proposta excel·lent i hem anat un pas més enllà: volem que vostè pugui convertir els seus punts en un regal d’aniversari, en un bitllet inesperat per al dia del pare, en un detall original per a la seva parella, en un regal per als seus amics...

Només ha d’escollir cinc familiars o amics com a beneficiaris d’aquesta transmissió de

punts i els podrà sorprendre quan vulgui.

Aquesta és una altra novetat en la que treballarem per tal d’incorporar-la al nostre nou programa Spanair Star, que estem dissenyant entre tots. Amb la transferència de punts entre amics i/o familiars podrà aprofitar més els seus punts. Seguim incorporant les seves idees al nostre programa de socis; perquè Spanair és La de Tots.

Gràcies a tots vostès un altre cop pels seus suggeriments.

Co-creator of the idea: REALES Published on 17-11-2010 Cathegory: SpanairStar Program A user of www.ponavolartusideas.com sent in this idea, under the alias ‘Reales’.

This idea attracted lots of support from other users of our Co-creation platform. We thought it was such a good idea that we decided to take things one step further: now you can turn your points into a birthday gift, a surprise ticket for Father’s Day, a fabulous treat for your partner or a present for your friends...all you have to do is choose the five friends or family members you’d like to be

the beneficiaries of this points exchange system and you’ll be able to surprise them whenever you feel like it. This is just one of the new features we’ll be working on with a view to including them in the new Spanair Star programme we’re creating between us.

Your points will go much further with this new transfer scheme between friends and/or family members.

www.ponavolartusideas.com | www.fesvolarlestevesidees.cat

spanorama Spanair

63

Noticias

Notícies News

spanair y Aegean te llevan a grecia

Spanair i Aegean et porten a Grècia | Fly to Greece with Spanair and Aegean a pueden viajar a Atenas con Spanair en ruta Y directa desde Barcelona y Madrid. Gracias al acuerdo de código compartido con Aegean

Airlines, a partir de abril nuestros pasajeros disponen de un vuelo diario desde ambas ciudades y pueden disfrutar de las múltiples ventajas que ofrece Star Alliance, la mayor red de aerolíneas del mundo.

Aegean conecta diariamente la ciudad de Atenas con Madrid y Barcelona y durante los meses de julio a septiembre, la compañía griega ampliará las frecuencias a dos vuelos diarios los viernes, sábados y domingos. De esta manera, los clientes de Spanair tendrán hasta diez vuelos semanales para viajar a una ciudad, Atenas, y a un país, Grecia, con un sin fin de atractivos turísticos.

Asimismo, gracias a la amplia red de destinos de Spanair, nuestra compañía asegura fáciles y rápidas conexiones con Málaga, Bilbao, A Coruña, Sevilla y Palma de Mallorca desde el aeropuerto de Barcelona-El Prat. Desde Madrid-Barajas, las conexiones se harán desde Bilbao, A Coruña y Tenerife-Norte. Los pasajeros podrán en todos los casos facturar su equipaje hasta el destino final.

Con esta nueva alianza, Spanair brinda a sus pasajeros mayor oferta de vuelos, con fáciles combinaciones de rutas y frecuencias, mayor comodidad y más beneficios Premium, al acumular y poder canjear millas y puntos.

Ja poden viatjar a Atenes amb Spanair en ruta directa des de Barcelona i Madrid. Gràcies a l’acord de codi compartit amb Aegean Airlines, a partir del mes d’abril els nostres passatgers disposaran d’un vol diari des d’ambdues ciutats i podran gaudir dels múltiples avantatges que ofereix Star Alliance, la major xarxa d’aerolínees del món.

Aegean connectarà diàriament la ciutat d’Atenes amb Madrid i Barcelona i durant els mesos de juliol a setembre la companyia grega ampliarà les freqüències a dos vols diaris els divendres, dissabtes i diumenges. D’aquesta manera, els clients de Spanair tindran fins a deu vols setmanals per viatjar a una ciutat, Atenes, i a un país, Grècia, amb una infinitat d’atractius turístics.

Així mateix, gràcies a l’àmplia xarxa de destinacions de Spanair, la nostra companyia els assegura fàcils i ràpides connexions amb Màlaga, Bilbao, A Corunya, Sevilla i Palma de Mallorca des de l’aeroport de Barcelona-El Prat. Des de MadridBarajas, les connexions es faran des de Bilbao, A Corunya i Tenerife-Nord. En tots els casos, els passatgers podran facturar les seves maletes fins a la destinació final.

Amb aquesta nova aliança, Spanair ofereix als seus passatgers una major oferta de vols, amb fàcils combinacions de rutes i freqüències, major comoditat i més beneficis Premium, pel fet d’acumular i de poder bescanviar milles i punts.

ou can now fly direct to Athens from BarceY lona and Madrid with Spanair. Thanks to the code share agreement with Aegean Airlines, from April onwards we’re offering our passengers a daily flight from both cities and the chance to enjoy the numerous benefits provided by Star Alliance, the world’s largest airline network.

Aegean will be operating a daily flight between Athens and Madrid and Barcelona; between July and September, the airline will be increasing that frequency to two flights a day on Fridays, Saturdays and Sundays, so Spanair customers will be able to choose from up to ten flights a week when travelling to Athens and Greece, home to a countless number of tourist attractions.

What’s more, and thanks to Spanair’s extensive network of destinations, we guarantee fast and easy connections with Malaga, Bilbao, A Coruña, Seville and Palma de Mallorca from Barcelona’s El Prat Airport. From Madrid-Barajas, we operate connections from Bilbao, A Coruña and TenerifeNorte. In all cases, passengers can check in their luggage to the final destination.

With this latest alliance, Spanair is offering its passengers an ever-wider choice of flights, with easy connections and frequencies, greater comfort and convenience and more Premium benefits and the chance to earn and redeem miles and points.

Vuelos a buenos Aires

Desde este mes ya pueden comprar sus billetes a Buenos Aires desde Madrid y Barcelona a través de nuestra web (www. spanair.com) tras el acuerdo alcanzado con la compañía Aerolíneas Argentinas. Desde la capital de España, Aerolíneas dispone de una frecuencia diaria con el aeropuerto de Ezeiza, y desde la capital catalana, cuatro semanales.

Vols a buenos Aires

A partir d’aquest mes, ja poden comprar els seus bitllets a Buenos Aires des de Madrid i Barcelona a través de la nostra pàgina web (www.spanair.com), després de l’acord subscrit amb la companyia Aerolíneas Argentinas. Des de la capital d’Espanya, Aerolíneas disposa d’una freqüència diària amb l’aeroport d’Ezeiza, i de quatre setmanals des de la capital catalana.

flights to buenos Aires

Starting this month you can purchase your flights from Madrid and Barcelona to Buenos Aires on our website (www.spanair. com), thanks to the agreement reached with Aerolíneas Argentinas. The airline operates a daily connection to Ezeiza Airport from the Spanish capital and four flights a week from the capital of Catalonia.

64

spanorama Spanair

spanorama Spanair

65

Noticias

Notícies News

más de 4.000 sonrisas spanair

Més de 4.000 somriures Spanair | More than 4,000 Spanair smiles racias a la profesionalidad de la Doctora “G Dora, llena de humor fino y contagiante alegría, mi hija pudo olvidar que estaba

ingresada”. Así de emocionado y satisfecho se expresaba el padre de Alicia, una niña ingresada en el hospital Clínico de Madrid que recibió la visita del Doctor Sonrisa. Desde hace 11 años y gracias a los auspicios de la Fundación Theodora, más de 250.000 niños y sus familias han podido esbozar más de una sonrisa durante su estancia en un centro hospitalario. Y Spanair ha apoyado desde el primer día esta “magia de un encuentro” no sólo facilitando la movilidad de los doctores Sonrisa por toda España sino también ofreciendo viajes para premiar a una asociación que contribuye a humanizar las estancias hospitalarias de niños, adolescentes y sus familiares. Fundación Theodora cuenta con más de 168 doctores Sonrisa en siete países europeos y China.

ràcies a la professionalitat de la Doctora Dora, plena d’humor fi i d’alegria “G contagiant, la meva filla va poder oblidar

hanks to the “T professionalism of Doctor Dora, with

her fabulous sense of humour and infectious joy, my daughter was able to forget that she was in hospital”. Words of gratitude and satisfaction from the father of Alicia, a little girl who was admitted to Madrid’s Clinical Hospital and received a visit from Doctor Smile. Over the last 11 years, the work of the Theodora Foundation has managed to bring a smile to the faces of more than 250,000 children and their families during their stay in hospital. And right from the start Spanair has been there to lend its support to these ‘magical meetings’, not only helping the Doctor Smile to travel around Spain but also offering trips to reward an association that helps to make a stay in hospital just that little bit easier for children, teenagers and their families. The Theodora Foundation has more than 168 Smile Doctors in seven European countries and China.

doctor cambembo doctor teflón

que estava ingressada”. Així d’emocionat i satisfet s’expressava el pare de l’Alícia, una nena ingressada a l’hospital Clínico de Madrid que va rebre la visita del Doctor Somriure.

Des de fa 11 anys i gràcies als auspicis de la Fundació Theodora, més de 250.000 nens i les seves famílies han pogut apuntar un somriure durant la seva estada en un centre hospitalari.

I Spanair ha donat suport des del primer dia a aquesta ‘màgia d’un encontre’ no només facilitant la mobilitat dels doctors Somriure per tota Espanya sinó també oferint viatges per premiar una associació que contribueix a humanitzar les estades hospitalàries de nens, adolescents i els seus familiars. Fundació Theodora disposa de més de 168 doctors Somriure a set països europeus i a la Xina.

el urbanista Joan busquets, premio erasmus 2011 L’arquitecte urbanista Joan Busquets, premi Erasmus 2011 Urban architect Joan Busquets, winner of the 2011 Erasmus prize El arquitecto y urbanista barcelonés Joan Busquets ha sido galardonado con el premio Erasmus 2011 “por su obra admirable y polifacética en el campo de la planificación urbanística”. El premio, dotado con 150.000 €, se concede anualmente por parte de la Fundación Praemium Erasmianum –vinculada a la Casa Real holandesa- a personas o instituciones que hayan realizado una contribución de excepcional importancia a la cultura en Europa. Desde su institución el año 1958, el premio Erasmus ha reconocido las aportaciones de personalidades como la escritora Marguerite Yourcenar, el director de cine Ingmar Bergman, o los artistas Marc Chagall i Henry Moore.

66

spanorama Spanair

L’arquitecte i urbanista barceloní Joan Busquets ha estat guardonat amb el premi Erasmus 2011 “per la seva obra admirable i polifacètica en el camp de la planificació urbana”. El premi, dotat amb 150.000 euros, és concedit anualment per la Fundació Praemium Erasmianum –vinculada a la Casa Reial Holandesa- a persones o institucions que hagin realitzat una contribució d’excepcional importància a la cultura a Europa.

Des de la seva institució l’any 1958, el premi Erasmus ha reconegut les aportacions de personalitats com l’escriptora Marguerite Yourcenar, el director de cinema Ingmar Bergman, o els artistes Marc Chagall i Henry Moore.

Barcelona-based architect and urban planner Joan Busquets has been awarded the 2011 Erasmus Prize for his “impressive and multifaceted oeuvre in the field of city planning”. This 150,000 euro cash prize is awarded annually by the Praemium Erasmianum Foundation – associated with the Dutch Royal Family – to those persons or institutions that have made an outstanding contribution to culture in Europe.

Since its first edition in 1958, the Erasmus Prize has recognised the contributions of numerous leading figures such as writer Marguerite Yourcenar, film director Ingmar Bergman, and artists Marc Chagall and Henry Moore.

spanorama Spanair

67

Noticias

Notícies News

más vuelos entre la península, baleares y canarias Ampliem les freqüències entre la Península, Balears i Canàries More flights between the Spanish mainland and the Balearics and Canaries

panair está realizando un continuo esfuerzo panair està realitzant un esforç permanent per panair is working to improve and increase its millorar i ampliar les connexions aèries entre S S S para mejorar y ampliar las conexiones aéreas connections between the Spanish mainland la Península i els arxipèlags de les Baleares i les entre la Península y los archipiélagos de Baleares and the Balearic and the Canary islands, with y Canarias, sobre todo de cara a la temporada estival. De esta manera, nuestra compañía tendrá cerca de 2.500 vuelos mensuales que unirán estos destinos, lo que evidencia la firme apuesta de Spanair por estas rutas.

Las frecuencias entre Barcelona e Ibiza pasarán de dos a cinco diarias y con Menorca se incrementarán hasta seis vuelos diarios en cada sentido. Las salidas desde Madrid a Ibiza y Mahón también aumentarán hasta cuatro vuelos por día. Asimismo, se mantendrán las siete frecuencias entre Barcelona y Palma y las cuatro con salida desde Barajas.

Por lo que se refiere a Canarias, las conexiones con la Península pasarán de 170 vuelos mensuales a 200, lo que representa un incremento del número de asientos del 24%.

Así, se introducirán dos vuelos extra los miércoles y los sábados desde Barcelona a Tenerife Sur. Hacia Lanzarote se operarán cuatro vuelos semanales (martes, jueves, sábados y domingos) y a Fuerteventura tres frecuencias (martes, viernes y domingos).

En cuanto a las conexiones con Madrid, se añadirán dos vuelos nocturnos con Las Palmas de Gran Canaria y otros dos con Tenerife Sur. La ruta con Lanzarote se operará a diario, mientras que los martes y jueves nuestros pasajeros dispondrán de un segundo vuelo

Canàries, sobretot de cara a la temporada estiuenca.

D’aquesta manera, la nostra companyia tindrà fins a 2.500 vols mensuals que connectaran aquestes destinacions, fet que demostra la ferma aposta de Spanair per aquestes rutes.

Les freqüències entre Barcelona i Eivissa passaran de dues a cinc diàries i amb Menorca s’incrementaran fins a sis vols diaris en ambdós sentits. Les sortides des de Madrid a Eivissa i a Maó també augmentaran fins a quatre vols per dia. Així mateix, es mantindran les set freqüències entre Barcelona i Palma i les quatre amb sortida des de Barajas.

Pel que fa a les Canàries, les connexions amb la Península passaran de 170 vols mensuals a 200, fet que suposa un increment del 24% del nombre de seients.

Així, s’introduiran dos vols extra els dimecres i els dissabtes des de Barcelona a Tenerife Sud. Cap a Lanzarote s’operaran quatre vols setmanals (dimarts, dijous, dissabtes i diumenges) i a Fuerteventura tres freqüències (dimarts, divendres i diumenges).

Respecte a les connexions amb Madrid, s’afegiran dos vols nocturns amb Las Palmas de Gran Canària i uns altres dos amb Tenerife Sud. La ruta amb Lanzarote s’operarà a diari, mentre que els dimarts i dijous els nostres passatgers disposaran d’un segon vol.

los alevines aprenden a volar Els alevins aprenen a volar | Juniors learn to fly

a unos corredores cada vez más interesados en el evento, no sólo de España sino también de Andorra y Francia. Con participación media de 350 niños y niñas por prueba, y con más de mil asistentes directos a pista por carrera, se entiende que la competición sea el mejor escaparate del esquí alevín en España a todos los niveles.

Más info: www.audiquattrocup.es Los Pirineos acogen el mejor circuito de esquí para niños de la península.

Sus participantes apenas tienen entre 7 y 10 años, pero ya son capaces de volar sobre sus esquís, armando de razones a aquellos que piensan que pueden ser los futuros representantes del esquí español en los deseados JJ OO de invierno de Barcelona o Jaca 2022. Se trata de su primera experiencia competitiva, los primeros nervios, la primera mirada al corredor que tienen delante. Pero es algo más que eso. Más allá de despertar la curiosidad por las carreras, que también, de lo que se trata es de convertir cada fin de semana en una fiesta de los deportes de invierno.

Y es que, pese a su juventud, la Aqc ya ha conseguido cruzar fronteras para acercarse a un público y 68

spanorama Spanair

Els Pirineus acullen el millor circuit d’esquí per a nens de la península.

Els seus participants amb prou feines tenen entre 7 i 10 anys, però ja són capaços de volar sobre els seus esquís, carregant de raons a aquells que pensen que poden ser els futurs representants de l’esquí espanyol en els desitjats JJ OO d’hivern de Barcelona o Jaca 2022. Es tracta de la seva primera experiència competitiva, els primers nervis, la primera mirada al corredor que tenen davant. Però és més que això.

Més enllà de despertar la curiositat per les curses, que també, del que es tracta és de convertir cada cap de setmana en una festa dels esports d’hivern.

I és que, malgrat la seva joventut, l’AQC ja ha aconseguit de creuar fronteres per acostar-se a un públic i a uns corredors cada vegada més interessats en l’esdeveniment, no només d’Espanya sinó també

a view to the summer season. Indeed, our company will be offering almost 2,500 flights a month linking these destinations, clear proof of its commitment to these routes.

The number of flights between Barcelona and Ibiza will increase from two to five a day, and we’ll be offering up to six flights each way on the route between Barcelona and Menorca.

We’ll also be operating four flights a day from Madrid to Ibiza and Mahon and maintaining the seven departures from Barcelona and Palma and the four from Madrid Barajas.

As for the Canaries, the number of connections with the mainland will rise from 170 a month to 200, a 24% increase in the number of seats.

We’ll be operating two additional flights between Barcelona and Tenerife Sur on Wednesdays and Saturdays. There will be four flights a week to Lanzarote (Tuesdays, Thursdays, Saturdays and Sundays), and three to Fuerteventura (Tuesdays, Fridays and Sundays).

As for the Madrid connection, there’ll be another two night flights to Las Palmas de Gran Canaria and a further two to Tenerife Sur. The Lanzarote flight will operate each day, and passengers may also opt for a second flight on Tuesdays and Thursdays.

d’Andorra i França. Amb una participació mitjana de 350 nens i nenes per prova, i amb més de mil assistents directes a pista per cursa, s’entén que la competició sigui la millor plataforma de l’esquí aleví a Espanya a tots els nivells.

Més info: www.audiquattrocup.es The Pyrenees are home to the best ski tournament for kids in Spain.

Participants are just between 7 and 10, but they are well capable of flying on their skis, proving right those who claim they may be the future representatives of Spanish skiing in the longed-for winter Olympic games of Barcelona or Jaca 2022. This is their first competitive experience, their first nerves, their first look at the racer before them. But it’s beyond that.

Rather than just sparking interest for the tournaments, it’s also about turning every weekend into a winter sports festival.

Despite its young history, the AQC has indeed crossed borders to reach out to an audience and a whole team of young racers who are more and more interested in the event, not only in Spain but also in Andorra and France.

With an average participation of 350 kids per tournament, and over a thousand direct visitors to the slopes per race, it sounds reasonable to say that the competition is the best platform for junior skiing in Spain at all levels.

More info: www.audiquattrocup.es

spanorama Spanair

69

Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. New personalities join Spanair’s purpose to bring destinations, cultures and smiles together.

elsa pataky

carme ruscalleda

Jose corbacho

lluís llongueras

isabel coixet

manel fuentes

Juanjo puigcorbé

gemma mengual

La actriz prefiere descubrir con Spanair los lugares maravillosos que aún no conoce.

L’actriu prefereix descobrir amb Spanair els llocs meravellosos que encara no coneix.

The actress prefers to discover the wonderful places she still doesn’t know with Spanair.

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con Tapas. Le encanta viajar.

Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb Tapas. Li encanta viatjar.

The comic actor dared to direct a film and won with Tapas a Goya award. He loves to travel.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona.

La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona.

The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional.

L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional.

The Catalan actor claims that Barcelona deserves an international airport.

70

spanorama Spanair

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues pel que té a Tòquio.

She is the only chef in the world boasting five Michelin stars, three for her Sant Pau Restaurant in Sant Pol de Mar and two for the one she owns in Tokyo.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar con su pareja por amor al arte.

Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar amb la seva parella per amor a l’art.

A stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel with his partner for the sake of art.

Josef Ajram

Su vida es pura adrenalina.

Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes.

La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports.

His life is pure adrenaline.

Our ‘ultraman’ has a passion for the Stock Market, travelling and sports.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’.

Les seves apostes solen convertirse en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’.

His bets usually turn into success. Now, the journalist supports Barcelona to become a hub.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados.

A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada, li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats.

The winner of two Olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in cities and discover secret corners.

Josep Abril

Viajar ayuda al diseñador catalán a inspirarse en sus colecciones de moda masculina.

Viatjar ajuda al dissenyador català a inspirar-se en les seves col·leccions de moda masculina.

Travelling helps the Catalan designer find inspiration for his men’s fashion collections.

Xavier sardà

sílvia munt

paco mir

carles sans

Al famoso showman no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía.

El famós showman no viatja per gust, i tria molt bé la companyia.

Xavier does not like to travel; he picks the company carefully.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. También es guionista y productor de teatro y series de televisión.

Viaja para ver mundo.

Actor còmic i membre de Tricicle, guionista, productor de teatre i de sèries de televisió.

Viatja per veure món.

A comedian and a member of Tricicle. He’s also a writer and producer for theatre and TV. He travels to see the world.

paula martí

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo.

Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig.

One of our best golf players.

Travels around the world from tournament to tournament.

Joan gràcia

Uno de los miembros del grupo de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon vivant’ y amante de la buena gastronomía.

Un dels membres del grup de teatre Tricicle. Viatger, ‘bon vivant’ i amant de la bona gastronomia.

A member of the theatre group Tricicle. Traveller, bon vivant and lover of fine cuisine.

mari-pau Huguet

La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair.

La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair.

The journalist and Catalan TV ambassador is now also one of Spanair’s ambassador.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gustan la ópera y los musicales.

Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals.

A founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

bigas luna

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras.

Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures.

He always risks as a director and a screentwriter, but when flying, he prefers secure bets.

Àlex corretja

tommy robredo

Jordi labanda

santi millán

Ha recorrido el mundo como tenista. Ahora viaja por placer, aunque, a veces, se le cuele la raqueta entre el equipaje.

Ha recorregut el món com a tenista. Ara viatja per plaer, encara que, de vegades, la raqueta se li esmuny entre l’equipatge.

He travelled round the world as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

El tenista está entre los mejores del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados.

El tennista és un dels millors del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats.

He’s among the best tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’’.

Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’.

Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured the world of fashion victims as no one else.

pasqual maragall fermí puig Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona.

La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona.

His retirement from politics allows him to travel for pleasure only, but always from Barcelona.

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair.

L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair.

The actress enjoys flying and to take off, Spanair is her choice.

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores.

Prestigiós xef del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors.

Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. He travels to discover new flavours.

manel Huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair.

El director i realitzador veu el món en imatges i, per descobrir-lo, escull Spanair.

The director and producer sees the world in pictures, and to discover it, Spanair is his choice.

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas.

Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor.

El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, molt millor.

This versatile actor swaps between different genres without trouble. But as for flights, he prefers them direct.

feliciano lópez

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’.

Per la seva professió viatja constantment i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’.

He must travel for work constantly, so he prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a hub.

bojan Krkic

De Linyola (Lleida) al mundo, pero siempre volando con Spanair.

De Linyola (Lleida) al món, però sempre volant amb Spanair.

From Linyola, in Lleida (Spain) to the whole world, but always flying with Spanair.

spanorama Spanair

71

76

spanorama Spanair

spanorama Spanair

77

78

spanorama Spanair

spanorama Spanair

79

80

spanorama Spanair

¿Sabías que...?

| Sabies que...?

Did you know...?

...Spanair vuela también al aeropuerto más septentrional de España? ...Spanair també vola a l’aeroport més septentrional d’Espanya’? ...Spanair also flies to Spain’s northernmost airport?

Para refrescar memorias: según el diccionario de la Real Academia, septentrión es “norte” y en la península ibérica este aeropuerto es el de Asturias. Per refrescar la memòria: segons el diccionari de la Real Academia, septentrió és “nord” i a la península ibèrica aquest aeroport és el d’Astúries. For those of you that didn’t know, the most northerly airport in the Iberian Peninsula is in the region of Asturias. os asturianos conocen su aeropuerto con LCastrillón, varios nombres, como Santiago del Monte, Ranón e incluso en bable “Aeropuertu

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Externas de Spanair.

Javier Ortega Figueiral és sotsdirector de Relacions Externes de Spanair.

Javier Ortega Figueiral is External Relations Deputy Director at Spanair.

y Oviedo fueron sede de varios partidos de la fase final) seguidas por otras reformas de entidad en los años 1994 y 2003. Para entonces Spanair era ya un visitante clásico del aeropuerto asturiano, inicialmente con vuelos chárter a Baleares y Canarias y,

a partir de la liberalización del mercado aéreo español, con vuelos regulares. El año pasado, nuestra compañía realizó allí 1.144 vuelos y transporto 115.216 pasajeros.

La pista de vuelo, de 2.200 x 45 metros, está situada en una pequeña meseta junto al mar, a 127 metros de altura (la cabecera 11 queda sobre Requexinos, una conocida playa nudista) en un magnifico marco natural, rodeado de bosques, prados…y un clima muy propio de la zona -con frecuentes nieblas- que, a cambio, hacen posible ese espléndido verde. Para evitar desvíos y cancelaciones, en 2003 se instaló en la cabecera 29 un sistema de aterrizaje por instrumentos ILS de categoría II/III que mejoró de manera notable las condiciones operativas del aeropuerto. Desde el pasado 10 de marzo, se ha mejorado este sistema hasta categoría III, permitiendo aterrizajes con solo 30 metros de visibilidad

ls asturians coneixen el seu aeroport amb diversos noms, com Santiago del Monte, E Castrillón, Ranón i també en bable “Aeropuer-

la Morgal, avui reservat a l’aviació esportiva i a serveis públics com heliport de bombers. Els primers vols des d’aquest camp van ser la ruta a Madrid i una línia, diguem-ne ‘transcantàbrica’: SantiagoAstúries-Bilbao-Barcelona. La primera gran ampliació va venir motivada pel mundial de futbol de 1982 (els estadis de Gijón i Oviedo van ser seu de diversos partits de la fase final) seguides d’altres reformes d’entitat els anys 1994 i 2003. Per aquelles dates, Spanair ja era un visitant clàssic de l’aeroport asturià, inicialment amb vols xàrter a Balears i Canàries i, a partir de la liberalització del mercat aeri espanyol, amb vols regulars. L’any passat, la nostra companyia va realitzar-hi 1.144 vols i va transportar 115.216 passatgers.

La pista de vol, de 2.200 x 45 metres, està situada en un petit altiplà al costat del mar, a 127 metres d’altura (la capçalera 11 queda damunt Requexinos, una coneguda platja nudista) en un magnífic marc natural, rodejat d’arbres, prats...i un clima molt propi de la zona –amb boires freqüents - que, a canvi, fan possible aquell esplèndid verd. Per tal d’evitar desviaments i cancel·lacions, el 2003 es va instal·lar a la capçalera 29 un sistema d’aterratge per instruments ILS de categoria II/III que va millorar de manera notable les condicions operatives de l’aeroport.

Des del passat 10 de març, s’ha millorat el sistema fins a categoria III i es permeten aterratges amb només 30 metres de visibilitat.

ocals refer to their airport by various names, LRanón including Santiago del Monte, Castrillón, and even “Aeropuertu d’Asturies”, the

compromise was reached, and it was simply named ‘Asturias Airport’.

The airport first became operational in 1968, replacing a former civil and military aerodrome, today used for leisure aircraft and public services. The first flights from the new airfield included a connection with Madrid and flights between Santiago, Asturias, Bilbao and Barcelona. The first major extension work was carried out when Spain hosted the 1982 World Cup. This was followed by later alterations in 1994 and 2003. By then Spanair’s aircraft were already a familiar sight at Asturias Airport, initially with charter flights to the Balearics and Canaries, and later, following the liberalisation of the Spanish market, with scheduled flights. Last year, our company operated

1,144 flights in and out of the airport, carrying a total of 115,216 passengers.

The runway, measuring 2,200 x 45 metres, is situated on a small plateau next to the sea, 127 metres above sea level (start of runway 11 is situated over Requexinos, a nudist beach). It is set against a magnificent natural backdrop surrounded by woods.

The climate is just as you would expect in this part of Spain – with frequent mists and fog . To avoid diversions and cancellations, in 2003 a category II/ III ILS (Instrument Landing System) was installed at the start of runway 29 which considerably improved the airport’s operating conditions. As of 10 March, this system was upgraded to category III, enabling planes to land with just 30 metres’ visibility.

d’Asturies”. Sin embargo, no se refieren a él como “Oviedo”, una confusión habitual y fácil para los no locales ya que tiene asignada la sigla OVD como código IATA (Asociación Internacional del Transporte Aéreo). Esta denominación fue motivo de conflicto entre las diferentes ciudades a las que sirve un campo de vuelo que dista 15 kilómetros de Avilés, 40 de Gijón y 47 de Oviedo, la capital de esa comunidad autónoma. La solución salomónica: “Asturias”.

Esta instalación entró en servicio en 1968, sustituyendo al antiguo aeródromo civil y militar de la Morgal, hoy reservado a la aviación deportiva y servicios públicos como helipuerto de bomberos.

Los primeros vuelos desde el nuevo campo fueron la ruta a Madrid y una línea, digamos ‘transcantábrica’: Santiago-Asturias-Bilbao-Barcelona.

La primera gran ampliación vino motivada por el mundial de fútbol de 1982 (los estadios de Gijón

tu d’Asturies”. Si més no, no es refereixen a ell com a “Oviedo”, una confusió habitual i fàcil pels no locals ja que té assignada la sigla OVD com a codi IATA (Associació Internacional del Transport Aeri). Aquesta denominació va ser motiu de conflicte entre les diferents ciutats a les que ofereix servei un camp de vol que dista 15 kilòmetres d’Avilès, 40 de Gijón i 47 d’Oviedo, la capital d’aquesta comunitat autònoma. La solució salomònica: “Astúries”.

Aquesta instal·lació va entrar en servei el 1968, substituint l’antic aeròdrom civil i militar de

expression in Bable, the language of Asturias.

However, they never call it ‘Oviedo Airport’, a common mistake committed by those from outside the region, yet understandable if you consider that the code assigned to this airport by IATA (the International Air Transport Association) is OVD. Indeed, this has been the subject of a debate between the various cities included in the area of this airport, which is located 15 kilometres outside Avilés, 40 from Gijón and 47 from Oviedo, the capital of this autonomous community. Eventually a

spanorama Spanair

81

Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

Una sesión de jazz en manhattan Una sessió de jazz a Manhattan | A jazz session in Manhattan

Los orígenes del jazz se sitúan a finales del siglo XIX en Luisiana, concretamente en Nueva orleans...

Els orígens del jazz se situen a finals del segle XIX a Louisiana, concretament a Nova Orleans... The origins of jazz date back to the late 19th century in Louisiana, in New Orleans... ero Nueva York puede presumir de ser una de las P capitales del género, con locales emblemáticos como el Café Carlyle, donde los lunes toca el clarine-

poco más de cien dólares, se puede cenar a ritmo del mejor jazz, contemplando de cerca al esquivo director de “Manhattan”.

Pero el jazz no sobrevive sólo en el Upper Side de Manhattan, de hecho, su universo está en el Downtown. La más célebre de sus cavas es el Blue Note, legendario local por el que desfilan los mejores intérpretes. Tito Puente o Sergio Mendes han sido algunas de las figuras que el Blue Note ha popularizado. Situado en el Greenwich Village, es menos glamouroso que el Café Caryle, pero mucho más auténtico. Sirven cenas ligeras y cócteles rotundos, en un ambiente de “connaisseurs”. También en el Manhattan sur, merece una visita el Village Vanguard, un pequeño sótano con tres cuartos de siglo de historia, que puso

en marcha Max Gordon y que consiguió convertir en un subterráneo de culto, pues en él se dieron a conocer Harry Belafonte o Miriam Makeba.

La música es parte de la piel de Nueva York, y el visitante se imagina su banda sonora con dulces acordes de saxo o las martilleantes notas de un piano en mitad del humo. Bueno, eso del humo resulta de otros tiempos, pues el alcalde Bloomberg no es como Esperanza Aguirre y no permite una broma. Pero ello no debe retraer de visitar los pequeños templos neoyorquinos del jazz para empezar a conocer el alma de esta ciudad, que el cine ha acabado por convertir en postal en blanco y negro.

erò Nova York pot presumir de ser una de les capitals del gènere, amb locals emblemàtics com P el Café Carlyle, on Woody Allen toca el clarinet cada

toquen Woody Allen i la New Orleans Band per a una escollida clientela. L’hotel Carlyle, on s’ubica el local, fou conegut com la Casa Blanca de Nova York, perquè John F. Kennedy hi va tenir llogat un apartament mentre va durar la seva relació sentimental amb Marilyn Monroe. Allen va decidir un dia que seria el lloc on demostraria les seves habilitats amb el clarinet, per la proximitat al seu domicili. Per poc més de cent dòlars, s’hi pot sopar a ritme de jazz, contemplant de ben a prop l’esquiu director de “Manhattan”.

Però el jazz no sobreviu només a l’Upper Side de Manhattan, de fet, el seu univers és al Downtown. La més cèlebre de les seves caves és el Blue Note, llegendari local pel qual desfilen els millors intèrprets. Tito Puente o Sergio Mendes han estat algunes de les figures que el Blue Note ha popularitzat. Situat al Greenwich Village, té menys glamur que el Café Carlyle, però és molt més

autèntic. Hi serveixen sopars lleugers i còctels rotunds, en un ambient de “connaisseurs”. També al Manhattan sud, mereix una visita el Village Vanguard, un petit soterrani amb tres quarts de segle d’història, que va engegar Max Gordon i que va aconseguir convertir en un local de culte, ja que s’hi van donar a conèixer Harry Belafonte o Miriam Makeba.

La música forma part de la pell de Nova York, i el visitant s’imagina la seva banda sonora amb uns dolços acords de saxo o amb el martelleig de les notes d’un piano enmig del fum. Bé, això del fum ja és història, perquè l’alcalde Bloomberg no és com l’Esperanza Aguirre i no permet una broma.

Però no per això s’han de perdre les ganes de visitar els petits temples novaiorquesos del jazz per començar a conèixer l’ànima d’aquesta ciutat, que el cinema ha acabat per convertir en una postal en blanc i negre.

ut New York can boast of being one of its B capitals, with iconic places such as the Café Carlyle, where Woody Allen plays his clarinet on

Puente or Sergio Mendes were some of the figures that the Blue Note helped propel. Located in the Greenwich Village, it is not so glamourous as the Café Carlyle, but a lot more unique. They serve light dinners and powerful cocktails, in a very “connoisseur” kind of atmosphere. Still in Lower Manhattan, it’s worth popping down to the Village Vanguard, a little basement club with over 75 years of history, Opened by Max Gordon, he managed to turn it into a cult venue, as Harry Belafonte or Miriam Makeba made their debut there.

Music is an essential part of New York’s soul, and travellers will get lost in reverie while listening to the sounds of an imaginary soundtrack, dazzling with the chords of a saxophone or the hammering notes of a piano amidst the smoke. Well, the smoke bit belongs to the good old days, since Mayor Bloomberg does not take jokes when it comes to the smoking ban. But that must not keep you from visiting New York’s little jazz havens to explore the spirit of a city that, through the silver screen, has eventually turned into some sort of black and white postcard.

te Woody Allen, o como el legendario Blue Note.

El Café Carlyle tiene el aspecto de un cabaret de los años treinta, resultado de la creatividad de Marcel Vertes, que consiguió una estatuilla en 1952 por la dirección artística de “Moulin Rouge”. Allí tocan Woody Allen y la New Orleans Band para una escogida clientela. El hotel Carlyle donde se ubica fue conocido como la Casa Blanca de Nueva York, porque allí alquiló un apartamento John F. Kennedy durante el tiempo que duró su relación sentimental con Marilyn Monroe. Allen decidió un día que ese sería el lugar donde demostraría sus habilidades con el clarinete por la proximidad a su domicilio. Por

dilluns, o com el llegendari Blue Note.

El Café Carlyle té l’aspecte d’un cabaret dels anys trenta, resultat de la creativitat de Marcel Vertes, que va aconseguir una estatueta l’any 1952 per la direcció artística de “Moulin Rouge”. Allà, hi

Tito Puente o Sergio Mendes han sido algunas de las figuras que el Blue Note ha popularizado.

Tito Puente o Sergio Mendes han estat algunes de les figures que el Blue Note ha popularitzat.

Tito Puente or Sergio Mendes were some of the figures that the Blue Note helped propel.

82

Màrius Carol es escritor y columnista.

Màrius Carol és escriptor i columnista.

Màrius Carol is a writer and columnist.

spanorama Spanair

Monday nights, or the legendary Blue Note.

The Café Carlyle looks like a 1930s cabaret hall, thanks to the creativity of Marcel Vertes, who won a statuette in 1952 for his art direction in “Moulin Rouge”. Woody Allen and the New Orleans Band play at the venue for a select audience.

The Carlyle Hotel, where it is located, became known as “the New York White House” after John F. Kennedy rented an apartment in the hotel during his affair with Marilyn Monroe. Allen decided one day that the Carlyle would be the place to show his clarinet skills, since it was near his place.

For little more than a hundred dollars, you can dine to the rhythm of the best jazz, closely watching the aloof director of “Manhattan”.

But jazz is still alive not only in the Upper Side: its universe actually takes place in downtown Manhattan. The most celebrated club in the area is the Blue Note, a legendary venue that has been graced by the best performers around. Tito

spanorama Spanair

83