Pla d'actuació Mercat de les Flors 2007-2011

Page 1

revisió del PLA D’ACTUACIÓ del Consorci Mercat de les Flors Centre de les Arts de Moviment per al període 2007-2011 actualització: setembre del 2009

pàg. 1


Índex Antecedents i finalitats del Consorci

pàg. 3

Bases conceptuals del projecte

pàg. 4

Activitats que es realitzen

pàg. 5

Revisió dels objectius per al període 2007-2011

pàg. 6

Evolució de l'organigrama

pàg. 11

Projectes d'inversions

pàg. 13

Indicadors 2003-2009

pàg. 15

Evolució del pla econòmic i financer

pàg. 18

pàg. 2


Antecedents i finalitats del Consorci L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura van expressar, a partir d'un conveni firmat per les tres institucions el maig de 2006, la voluntat de participar conjuntament en donar una nova orientació al Mercat de les Flors per constituir-lo en el Centre de les Arts de Moviment. Amb aquesta finalitat es va acordar la forma jurídica d'un Consorci entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, al qual el Ministerio de Cultura contribueix, participant en el seu finançament. La Constitució del Consorci va tenir lloc el 14 de juny de 2007. Aquest centre aspira a ser una referència de la dansa contemporània i de totes aquelles manifestacions escèniques basades en el moviment. En termes d'agilitat en la gestió, el Consorci Mercat de les Flors- Centre de les Arts de Moviment és una entitat de dret públic presidida per l'Alcalde de Barcelona, amb una estructura jurídica pròpia que li atorga plena capacitat per obrar per al compliment de les seves finalitats. El Consorci té com a objecte gestionar el funcionament i les activitats de l'equipament escènic del Mercat de les Flors i vetllar per a que aquest centre aconsegueixi les següents finalitats: •

Ser un centre de referència a nivell de Catalunya i també a l'Estat espanyol i situar-se en l'escena internacional d'espais dedicats a les arts escèniques

Ser un centre per a la investigació, producció, la creació i la difusió de la dansa, de les arts de moviment i altres arts similars

Ser un espai motor i punt de trobada de propostes per al foment de les arts de moviment

Ser un espai de suport per a la consolidació de companyies de qualitat i de públic per a la dansa i altres arts similars, actuant amb diversos agents i equipaments del territori estatal i internacional

Treballar en xarxa amb altres institucions culturals en els àmbits de la creació i el pensament

pàg. 3


Bases conceptuals del projecte El projecte conceptual base del Mercat de les Flors com a Centre de les Arts de Moviment es recolza en quatre pilars:

Centre d’Art

Moviment

Públics

Treball en xarxa

Centre d'Art: atents a la creació de l'entorn, deixant lloc per als processos de creació, noves idees, per a joves creadors. La creativitat necessita espai, temps i recursos i uns espais de presentació amb contexts adequats. Es recolza també el debat, l'organització de trobades, congressos, les publicacions i un arxiu documental Moviment: treballant amb un concepte de dansa obert, contemporani, seguint les direccions proposades per artistes a qui els és difícil mantenir categories de segments o sectors, barrejant llenguatges a fi de fer arribar el seu missatge. Busquem un equilibri entre tendències i sensibilitats i un diàleg amb altres disciplines Públics: fent una política activa de feina amb el públic i amb l'entorn social, una feina compromesa amb el nostre temps i una tasca pedagògica constant d'enllaç entre passat, present i futur. Les accions es basen en una programació de dansa continuada, una interacció amb el món educatiu i l'organització d'activitats paral·leles i de fidelització de públic. Progressivament incorporem la feina social i comunitària a través de la dansa. Treball en xarxa: com a espai públic, la nostra obligació és obrir-nos a la participació amb altres agents del nostre entorn, ser sensibles a altres propostes tant d'espais públics com d'estructures independents. Procurem promoure la dansa en altres indrets, dialogar amb festivals, xarxes i circuits i participar en diverses comissions d'assessorament.

pàg. 4


Activitats que es realitzen Els estatuts aprovats ja estableixen la missió del Mercat de les Flors com a Centre de les Arts de Moviment i defineixen bé el tipus d'activitats que realitzarà per assolir els seus objectius, que es desenvolupen a partir de cinc eixos: 1- Exhibició i difusió 2- Creació i experimentació 3- Formació de públics 4- Pensament, investigació i documentació 5- Acció territorial En quant a les activitats d'exhibició i difusió, proposem una programació d'espectacles de format gran, mitjà i petit amb una estructura de temporada estable de setembre a juny. Gairebé la meitat d'ells són coproduccions nacionals i internacionals amb la finalitat d'activar el teixit creatiu, sempre a partir de col·laboracions que establim amb altres centres coproductors còmplices. Existeixen també espais per a partenariats acollint activitats com festivals, programacions paral·leles i de vegades fent comissariats de cicles a artistes. Existeix una línia específica de programes familiars i projecte de produccions pròpies en el futur. De vegades es fa a través de beques o residències nacionals o internacionals, altres vegades premis o un acompanyament més personalitzat, però sempre hem d'inventar maneres d'incentivar la creació i l'experimentació. Els cicles específics amb espai per al risc i l'equivocació o l'encert donen un context més adequat per a la presentació d'aquests treballs i l'impuls a joves creadors. Segurament a la formació de públics és on estem realitzant més esforços a fi d'ampliar el reconeixement social de la dansa donant eines de comprensió i de gaudi. Creiem també que una de les col·laboracions importants que pot fer el nostre centre és la d'establir ponts entre art i societat i aprofitar les potencialitats de la dansa com a eina educadora i transmissora de valors. A partir de l'organització de cursos, tallers, programes escolars etc. Queda per promoure iniciatives com a dansa en família, treballs comunitaris, dansa i salut entre d'altres. En relació amb les activitats relacionades amb el pensament i la documentació, sens dubte són importants les diferents línies de publicacions ja arrencades així com l'organització de congressos i espais d'intercanvi entre professionals. Esperem poder obrir ,en un futur, un centre de documentació de dansa que permeti l'accés directament a les nostres instal·lacions o via Internet de tots els nostres fons acumulats en els 25 anys d'història del Mercat. Amb una constant presència en fòrums d’opinió, reunions amb programadors, política de coproduccions i convenis específics, l’acció territorial és permanent i intenta contribuir a les missions d’espai motor i treball en xarxa que especifiquen els estatuts.

pàg. 5


Revisió dels objectius per al període 2007-2011 D’acord amb el programa marc s'havien proposat el següents objectius per aconseguir l'any 2011: Objectius estratègics 2007-2011 • Consolidar la identitat del Mercat com a centre de les arts de moviment •

Exercir de Centre Nacional, com a espai de referència d'ajuda a l'estructuració del sector de la dansa i la seva projecció internacional

Teixir una xarxa amb el territori i fer produccions pròpies en complicitat amb altres agents

Afavorir cada cop més la presència de la dansa als mitjans de comunicació

Objectius d'activitat 2007-2011 •

Consolidar un calendari d'esdeveniments lligat amb l'entorn

Doblar el nombre de propostes d'activitat anuals (de 250 a 500)

Augmentar el prestigi i la presència de creadors locals

Iniciar una línia pròpia de publicacions en paper i audiovisual

Potenciar l’arxiu documental i fer accessible el fons audiovisual

Objectius de públics 2007-2011 •

Acostar-se als 100.000 usuaris

Fidelitzar diversos segments de públics

Augmentar el públic jove

Estabilitzar un programa escolar per a primària i secundària

Elaborar programes específics per a les universitats

Potenciar la connexió a Internet 2

Objectius d'inversions 2007-2011 •

Recuperar l'edifici com a element patrimonial

Introduir avenços tecnològics a l'escenari per millorar l'eficàcia i la seguretat

Treballar l'edifici perquè sigui un espai relacional

Objectius econòmics 2007-2011 •

Doblar en quatre anys els ingressos propis

Tendir a destinar el 50% del pressupost a activitat

Contractar nou personal segons proporció d'eficàcia respecte al pressupost

Reduir la despesa en producció externa pàg. 6


Als dos anys d'iniciar el projecte i a la meitat del període fixat, ens aturem a fer una anàlisi de la consecució dels objectius 07-11 observant també les variacions en alguns paràmetres: Revisió dels objectius estratègics •

Consolidar la identitat del Mercat com a centre de les arts de moviment

Exercir de Centre Nacional, com a espai de referència d'ajuda a l'estructuració del sector de la dansa i la seva projecció internacional

Teixir una xarxa amb el territori i fer produccions pròpies en complicitat amb altres agents

Afavorir cada cop més la presència de la dansa als mitjans de comunicació

A partir d'una major definició de la programació i del canvi d'imatge, s'aconsegueix la consolidació de la identitat del Mercat com a Centre de les Arts de Moviment.

El Premi Nacional de Cultura 2008 de la Generalitat de Catalunya en l’apartat de dansa és un important recolzament en la creació d’identitat per al Mercat.

Participació en l'elaboració de plans estratègics per a la dansa a la ciutat de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i al Ministerio de Cultura.

Conveni i activitats amb gairebé totes les estructures i associacions vinculades amb la dansa.

Vinculació amb la Xarxa de Teatres i amb altres estructures en les seves estratègies de creació de públics per a la dansa i de difusió de companyies de qualitat.

Coproduccions amb teatres i estructures de Catalunya i de tot l'estat espanyol, creant una xarxa de complicitats.

Amb activitats com Mov-s a Barcelona 07, Galícia 08 o Madrid 2010 es vol participar en l'estructuració del sector de la dansa a l’Estat espanyol i la seva projecció internacional.

Al maig de 2009 es constitueix formalment en el Mercat l’'Associació Europea de Cases de Dansa' (EDN), de la qual formem part i hi som presents a la Junta directiva.

El Mercat forma part de diversos projectes Europeus: IDEE, Circle Around, D-dance, Pressi-dances, Images.Med amb partners a la majoria de països europeus. També és membre de l'associació IETM.

A partir de projectes com Interferències, o Retrats coreogràfics, etc. s'afavoreix la major presència de la dansa als mitjans de comunicació.

Com a repte per al període 2010-2011, fer produccions pròpies en complicitat amb altres agents.

pàg. 7


Revisió dels objectius d'activitat •

Consolidar un calendari d'esdeveniments lligat amb l'entorn

Doblar el nombre de propostes d'activitat anuals (de 250 a 500)

Augmentar el prestigi i la presència de creadors locals

Iniciar una línia pròpia de publicacions en paper i audiovisual

Potenciar l’arxiu documental i fer accessible el fons audiovisual

La col·laboració amb festivals diversos al llarg de l'any i el comissariat a diferents artistes marca un calendari d'esdeveniments al llarg de l'any. Festival IDN, Festival LP, Festival Grec estan ja en la programació. Encara així, la inestabilitat d'alguns d'ells dificulten aquesta relació.

Es manté un índex de representacions de 60 espectacles per temporada amb una mitjana de 3 funcions. S’ amplien notablement les propostes d'activitats educatives a diferents nivells: màster-class, conferències, exposicions. A temporada 2008-2009 es comptabilitzen prop de 250 espectacles i activitats dins del recinte del Mercat. La grada actual dificulta poder ampliar aquest nombre. S’han iniciat diverses línies d’activitat en altres espais (cicle al Museu Picasso, Biblioteques, Sant Andreu Teatre) o també a Internet que no hem comptabilitzat.

A la temporada 2007-2008 es decideix reduir l'aforament de la Sala MAC, de 660 a 440 espectadors per donar més agilitat a la sala i així augmentar l'activitat. Es crea, a més a més, la Sala Bcstx (situada darrere de l'escenari) on s’organitzen cicles de creadors joves i presenten feines en formats diferents de l'escènic -frontal.

Dins de la programació s'aconsegueix mantenir un equilibri entre programació internacional i nacional: 40% de creadors residents en Catalunya, 20% a la resta d'Espanya i un 40% Internacionals. Les xifres de públic per a creadors catalans augmenten significativament.

Diferents línies de publicacions: Revista en Moviment, Llibre Mov-s, Cos de Lletra (junt amb Universidad de Alcalá, Centro Coreografico Galego i Institut del Teatre).

A les publicacions audiovisuals destaquen el projecte Interferències i Retrats coreogràfics. A la tardor del 2009 sortirà la col·lecció de DVD pedagògics Dan Dan Dansa.

Ampliació constant dels fons. A l’actualitat hi ha uns 3.000 DVD, dels quals la majoria són de dansa. Utilització del fons audiovisual per a 'Contextos, acompanyament dels espectacles en el mercat. L'empresa Docunet lliura al juliol del 2009 una anàlisi de diferents centres de documentació de dansa amb propostes per classificar el fons del mercat. A l'any 2008 hi consten 50 consultes realitzades per a diversos tipus d'investigacions. S’està estudiant fer-lo accessible a través del CBUC però el Centre de Documentació està ajornat per un tema d’espais i costos.

pàg. 8


Revisió dels objectius de públics •

Acostar-se als 100.000 usuaris

Fidelitzar diversos segments de públics

Augmentar el públic jove

Estabilitzar un programa escolar per a primària i secundària

Elaborar programes específics per a les universitats

Potenciar la connexió a Internet 2

En número total, la temporada 2008-2009 tanca amb 46.552 usuaris d'activitats pròpies. Això significa que aquests usuaris responen a la missió i als objectius del Consorci. L'ampliació de la xifra d'usuaris queda condicionada en gran part al pla d'inversió i a les reformes que es volen fer, però amb el pressupost, els recursos humans i la sala actual no és assolible.

Arribem a la xifra del 72% d'ocupació per a la programació pròpia a la temporada 2008-2009, un 74,8% si mirem només espectacles de dansa.

A la temporada 08-09 s'inicia una política pròpia d'abonats que significa que del 10% d’abonats a la temporada anterior es passa al 21%. En total 1.055 abonats.

Queda pendent per a la temporada 2009-2010 la realització d'un nou estudi de públics per estudiar el perfil d'aquests públics. L'augment de les activitats familiars ens fa pensar que aquest segment ha augmentat significativament.

A la temporada 2008-2009 participen 36 escoles a les activitats que ofereix el Mercat, gairebé 3.000 nens.

A la web es comptabilitzen 162.000 visites, 9.471 persones subscrites al butlletí electrònic i 986 fans en el Facebook.

En aquesta temporada ja s'han proposat programes per a primària (Dan Dan Dansa), per a secundària (Ballem una peli) i per a parvularis. A la pròxima temporada s'inicien nous cicles de conferències entorn de la història de la dansa (Centdanses) per a públic adult amb la intenció d’elaborar un programa d’interès per a Universitats. Aquests cursos sobre història de la dansa es farien a les diferents universitats a través d'Internet 2.

S’han fet diverses experiències amb Internet 2: transmissió d’un espectacle de dansa tradicional des de Seul, concert de DJ dins el festival Art Futura i transmissió de l’espectacle de Marcel·lí Antúnez a través de l’Anella Cultural.

pàg. 9


Revisió dels objectius d'inversions •

Recuperar l'edifici com a element patrimonial

Introduir avenços tecnològics a l'escenari per millorar l'eficàcia i la seguretat

Treballar l'edifici perquè sigui un espai relacional

Després d’assegurar una part del finançament i elaborar els projectes, la primera fase important de les obres de rehabilitació s'inicia l’agost de 2009 amb diferents millores substancials. Es reforça l'edifici, es canvia el sostre tècnic ampliant les prestacions i la seguretat i es construeix la nova sala C amb una aula per a assaigs i activitats pedagògiques.

En el 2010 es realitzarien les instal·lacions d'electricitat, reforma de camerinos i equipament de la sala C, magatzem i part del projecte escènic i tècnic.

S'han acabat els dissenys conceptuals dels projectes bàsics de la fase A (20092010) i de la fase B.

Resta pendent de finançament la fase B que inclou la reforma dels espais relacionals, oficines, bar, construcció del centre de documentació i bona part de l'equipament escènic i audiovisual així com la reforma exterior de l’edifici.

Revisió dels objectius econòmics •

Doblar en quatre anys els ingressos propis

Tendir a destinar el 50% del pressupost a activitat

Contractar nou personal segons proporció d'eficàcia respecte al pressupost

Reduir la despesa en producció externa

Els ingressos propis passen de 259.575 € en el 2007 a 464.339 € en el 2009. Per tant, el ritme d’augment d’ingressos propis és molt positiu.

Es manté l'esquema de destinar el 50% del pressupost a activitat, encara que es desitjaria que després de les reformes s’estalviés en despeses de producció i destinar els recursos a les propostes artístiques i educatives. En quant a programació artística, exclusivament es destina en el 2009 la xifra d'1,6 milions d'euros.

S'ha seguit l'esquema de contractació de recursos humans encara que a un ritme més lent del previst a causa de la variació entre les aportacions previstes i les reals. Es manté entorn d'un 30% del pressupost global, superior al previst pel fet de caure les aportacions públiques.

El pressupost de l'any 2009 és considerablement més baix del previst inicialment en el programa marc degut a la disminució de les aportacions de les tres administracions. Aquesta xifra condiciona la valoració i la lectura dels objectius i les activitats proposades en el programa marc.

pàg. 10


Evolució de l'organigrama En el moment de la creació del Consorci i seguint els estatuts, tot el personal adscrit al Consorci procedent de qualsevol de les entitats consorciades manté el règim jurídic que tenia anteriorment i conserva tots els drets adquirits de què gaudeix des del moment de la incorporació al Consorci (Article 19 dels estatuts). En aquest període s'ha estabilitzat, doncs, el propi organigrama del Consorci, completant la regulació de llocs de treball i iniciant l'ampliació prevista en el programa marc. No obstant això, la variació en les hipòtesis de creixement en els pressuposts plantejades, ha alentit el procés de noves incorporacions i ha fet variar algunes de les hipòtesis inicials. També el retard en l'execució de les obres d'inversió ha fet algunes que algunes incorporacions es fessin més tard del previst per falta d’espai on ubicar el personal. L’esquema era el següent: Direcció

Departament de continguts

Departament de producció

Departament de comunicació

Departament d'administració

S'ha seguit l'esquema previst al programa marc a partir de les prioritats següents: • 2007 Millorar el departament de producció. • 2008 Augment d'activitat i nous programes. • 2009 Obtenció de més recursos propis. • 2010 Efectivitat de l'equipament (25 anys de la inauguració). • 2011 Consolidació i estabilització del personal i del projecte. Aquesta previsió ha estat variada en canviar les hipòtesis d'ingressos amb una reducció en les noves incorporacions l'any 2009. El esquema de nombre de persones presentat en el programa marc era el següent: Previst en el Pla d’actuació 2007 2008 2009 2010 26 31 36 40 Real 2007 26

2008 31

2009 32

2011 40

2010 32

El pla de recursos humans que s'ha anat executant correspon exactament amb les previsions, encara que retardant en alguns casos un any les noves incorporacions a causa dels calendaris dels processos de selecció regulant també la situació de les persones que ocupaven places de manera provisional. Algunes places com la de ‘Serveis

pàg. 11


Educatius’, ‘Audiovisual’, ‘Producció pròpia i gires” han estat aprovades pel Consell General, però no s’han ocupat per falta de pressupost.

Direcció Director Secretària Departament de continguts Responsable de continguts Programació Programes Públics Serveis Educatius Publicacions Departament de producció Responsable de producció Direcció tècnica Auxiliar de producció tècnica Producció executiva Producció edifici Regidoria de espais Elèctric Auxiliar Elèctric Segons auxiliar elèctric So Auxiliar de so Maquinista Auxiliar maquinista Producció pròpia i gires Auxiliar de gires Departament de comunicació Responsable de comunicació Publicitat Premsa Auxiliar de premsa i publicitat Relacions Públiques Cap de Sala Atenció al públic i taquilles Arxiu i documentació Audiovisual i web Departament d’administració Administrador Cap de recursos Contractació Auxiliar Administratiu jurídics Comptabilitat Auxiliar Administratiu econòmic Recursos Humans Manteniment i seguretat Informàtica Consergeria

2009

2008

2007

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1

1 1 1 1

1

1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1 1

1 1

1

1

1

1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1

1 1 1

1 1 1 1

1 1 1 1

32 2009

1 31 2008

1 25 2007

pàg. 12


Projectes d'inversions El Consell General del 28 de novembre del 2007 va decidir aprovar junt amb el Pla d’actuació: ‘Aprovar el projecte del pla quadriennal d’inversions del Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment que s’adjunta i iniciar els tràmits procedimentals adients per tal d’assolir el cofinançament de les inversions a parts iguals per part de les administracions consorciades al final del període, així com impulsar la participació d’altres institucions en aquest finançament’

Els reptes que s’establien en aquest programa per al període 2007-2011 del Mercat de les Flors eren: 1- millorar l’eficiència com a equipament escènic i la seguretat de l’edifici 2- dotar l’edifici d'identitat respecte a altres equipaments públics de la ciutat de Barcelona i més enllà 3- adaptar l'edifici al nou programa d'usos Per a això es va plantejar un programa d'inversions extraordinàries que preveia entre d'altres: •

Posar al dia el sistema elèctric i millorar la xarxa elèctrica.

Fer arribar la calefacció actual a camerinos, vestíbul i primer pis.

Optimitzar la maquinària escènica per millorar la confortabilitat i rapidesa dels muntatges i la seguretat dels treballadors.

Millorar el sistema de muntatge de grades per aprofitar totes les possibilitats de transformació de l'espai escènic i fer-la més ràpida.

Realitzar reformes per a un millor aïllament acústic de la sala i introduir circuits de vídeo i àudio.

Fer un repàs de l'edifici, teules, parets exteriors i instal·lacions d'aigua d'acord amb les noves normatives.

Instal·lar el bar a la planta baixa.

Condicionar l’ entresòl per ubicar el centre de documentació.

Ampliar l'espai d'oficines amb un altell i guanyar una cúpula com a nou despatx.

Construir una nova escala d'accés a oficines i d'emergència

També es preveia la possibilitat d'una intervenció artística en la façana per ampliar les ja existents de Miquel Barceló i Frederic Amat. Partint de diversos estudis previs es va fer una primera valoració d'aquestes inversions en una xifra de 8.019.327 euros. El calendari preveia l'inici de les obres l'any 2007 i 2008. En aquest període s'han realitzat els diferents estudis geotècnics, històrics, els projectes bàsics i executius i la gestió de permisos. Així mateix en aprofundir en el projecte s'han introduït moltes millores i un millor calendari de les accions a executar. pàg. 13


Potser el canvi més significatiu hagi estat trobar una forma de construir una sala d'assaig que permetrà ampliar notablement les activitats del Consorci i incloure la circulació d'artistes i públic més enllà de les activitats d'exhibició. A dia d'avui el projecte està dividit en dues fases: FASE A 2008- Projectes bàsics i consultories 2009- Demolicions, reforç d'estructura i construcció de Sala d'assaigs 2010- Instal·lacions bàsiques i infraestructures escèniques El Pressupost per a la fase A està calculat en 6.215.355 euros. Aquesta Fase es considera essencial i imprescindible i s’inicien els treballs l’agost de 2009. FASE B 2011- Instal·lacions i adequació de l'edifici 2012- Façana, oficines i compres equipament 2013- Acabats El Pressupost per a la fase B està calculat en 5.605.000 euros. En aquests moments s’està cercant el finançament necessari per finalitzar la fase A. El finançament de la fase B resta pendent.

pàg. 14


Indicadors 2003-2009

pĂ g. 15


pàg. 16


pàg. 17


Evolució del pla econòmic i financer Aportacions ordinàries de las administracions al Consorci

Any 2007 Any 2008 Any 2009

Aportació Municipal 1.300.000 1.518.787 1.564.348

Aportació Generalitat 1.300.000 1.518.787 1.564.348

Subvenció Ministeri 1.300.000 1.300.000 1.235.000

Total 3.900.000 4.337.574 4.363.696

* pendent resolució del Ministeri -110.000 euros en el 2008

Evolució global del pressupost

Transferència corrents Taxes i altres ingressos Pressupost global del Consorci

Any 2007 3.900.000 259.575 4.159.575

Any 2008 4.337.574 371.982 4.709.556

Any 2009 4.363.696 464.339 4.828.035

Any 2008 1.307.061 28%

Any 2009 1.473.135 31%

Evolució de les despeses de personal Any 2007 1.011.648 24%

Remuneració del personal % sobre el pressupost

A partir de l’ estabilització de l’equip en el 2009, en trets generales es treballa amb una hipòtesi de repartiment de la despesa d’acord amb el quadre següent : Activitat Personal Edifici i serveis ordinaris Comunicació Administració

50% 30% 10% 8% 2%

Hipòtesis globals Al programa marc es partia d'unes hipòtesis globals que ,desafortunadament ,la crisi econòmica no ha permès que es complissin. En aquestes hipòtesis macroeconòmiques situàvem de manera constant, a partir de l'any 2007, l'evolució de les següents variables: Evolució PIB Evolució inflació Evolució PIB nominal

3,0% 2,5% 5,6% pàg. 18


Per fer el pressupost d'activitat, partíem d'una proposta al document, partint de les previstes per al 2008 i preveient que al 2011 les inversions ens permetrien optimitzar les instal·lacions.

Despesa en activitat prevista

2007 2.003.220

2011 4.245.547

En xifres reals, la despesa en activitat per a l’any 2009 ha estat de 2.153.039 incloent-hi la producció d’espectacles. La despesa en programació i coproduccions i programes familiars és de 1,6 milions d’euros en l’any 2009 Hipòtesi d'ingressos A partir de les diverses variables i de l'experiència prèvia, havíem destacat en quadre resum els principals capítols d'ingressos seguint les hipòtesis següents: • Aportació a terços de les tres administracions per aconseguir els objectius d'activitat. • Diferenciar les aportacions com a transferències corrents per a l'activitat de les transferències de capital per fer front al préstec per cobrir les inversions. • Augment significatiu dels ingressos per venda d'entrades (doblant el 2011 els de 2004). • Augment dels ingressos per patrocinis (triplicar el 2011 respecte a 2007).Iniciar noves línies d'ingressos a partir de lloguer d'espais i d'explotació de productes.

pàg. 19


Encara que només sigui a efectes de valorar els objectius incloem el quadre resum d'Ingressos i Despeses que es proposava en el programa marc: 2007

2008

2009

2010

2011

4.171.457

4.928.352

5.777.018

6.804.540

7.896.680

241.820

320.000

371.327

430.887

500.000

36.000

45.000

55.000

80.000

84.460

Otros (Alquiler espacios)

3.000

5.000

30.000

60.000

63.345

Explotación de productos

0

2.000

8.000

20.000

21.115

3.890.637

4.556.352

5.312.691

6.213.653

7.227.760

Ayuntamiento Barcelona

1.296.879

1.518.784

1.770.897

2.071.218

2.409.253

Generalitat Catalunya

1.296.879

1.518.784

1.770.897

2.071.218

2.409.253

Ministero Cultura

1.296.879

1.518.784

1.770.897

2.071.218

2.409.253

0

0

238.514

466.056

648.368

Ayuntamiento Barcelona

0

0

79.505

155.352

216.123

Generalitat Catalunya

0

0

79.505

155.352

216.123

Ministerio Cultura

0

0

79.505

155.352

216.123

3.890.637

4.556.352

5.551.204

6.679.709

7.876.128

Ayuntamiento Barcelona

1.296.879

1.518.784

1.850.401

2.226.570

2.625.376

Generalitat Catalunya

1.296.879

1.518.784

1.850.401

2.226.570

2.625.376

Ministerio Cultura

1.296.879

1.518.784

1.850.401

2.226.570

2.625.376

Ingresos Gastos e inversiones totales

Venta de entradas Patrocinios

Aportación Institucional - Transferencias corrientes

Aportación Institucional - Transferencias capital

Aportación Institucional - Total

pàg. 20


Hipòtesis de despeses

Pel que fa a les despeses, es feien les següents hipòtesis: • Despeses en funció del pla d'activitats. • Augment progressiu dels programes educatius, el suport a la creació, les publicacions i l’arxivament documental. • Variació constant en les despeses d'edifici, comunicació i administració • Disminució de les despeses de producció. • Augment de les despeses de personal partint de l'organigrama proposat.

2007

2008

2009

2010

2011

4.171.457

4.859.602

5.627.018

6.530.866

7.546.309

Gastos Capítulo II

2.963.800

3.342.317

3.806.031

4.443.298

5.305.848

Otros gastos

1.098.767

1.405.673

1.706.584

1.970.305

2.120.267

Inversiones Totales

108.890

111.612

114.403

117.263

120.194

Gastos Capítulo II (IVA incluído)

2007

2008

2009

2010

2011

2.003.220 696.000 577.440 18.000 50.000 80.000 18.000 77.720 24.000 266.800 195.260

2.357.722 1.600.000

2.796.821 1.952.619

3.408.858 2.382.950

4.245.547 2.908.120

110.000

158.855

229.408

331.296

120.000 35.000 79.663 29.447 183.470 200.141

179.632 57.616 81.655 33.243 128.057 205.145

268.897 94.847 83.696 37.529 101.258 210.274

402.520 156.136 85.788 42.367 103.790 215.530

PRODUCCIÓN GENÉRICA Y MANTENIMIENTO

381.640

391.181

400.961

410.985

421.259

COMUNICACIÓN Y PRENSA

436.220

447.126

458.304

469.762

481.506

ADMINISTRACIÓN

53.400

54.735

56.103

57.506

58.944

SERVICIOS EXTERNOS

89.320

91.553

93.842

96.188

98.593

Otros Gastos

2007

2008

2009

2010

2011

Gastos Gastos e inversiones totales

ACTIVIDAD - con IVA PROGRAMAS DE EXHIBICIÓN Y DIFUSIÓN UCCIÓ COMPANYIES FORMACIÓN PÚBLICOS PROGRAMA INFANTIL PENSAMIENTO, INVESTIGACIÓN Y DOCUMENTACIÓN CREACIÓN Y EXPERIMENTACIÓN GASTOS HOTEL Y VIAJES CIAS PAGO DE DERECHOS DE AUTOR PERSONAL TÉCNICO PRODUCCIÓN ESPECTÁCULOS

GASTOS DE PERSONAL

1.002.560

1.307.061

1.605.507

1.866.701

2.014.072

CONSUMOS ELÉCTRICOS Y SUM.

96.207

98.612

101.077

103.604

106.195

INVERSIONES (IVA incluído)

2007

2008

2009

2010

2011

108.890

111.612

114.403

117.263

120.194

INVERSIONES TOTALES

pàg. 21


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.