Resum de l'any 2022

RESUM DE L‘ANY

2022: l’any on la guerra, la inflació i la polarització van capgirar-ho tot

La guerra a Ucraïna ha tingut conseqüències humanitàries, geopolítiques i econòmiques d’afectació global

Redacció

El terror i la destrucció de la guerra tornaven a Europa el 2022. La invasió russa a Ucraïna suposava un nou gir de guió en un món que encara estava patint els múltiples efectes de la pandèmia de la covid-19. L’horror del conflicte armat impactava a una societat que, després de segles de massacres, semblava que s’havia promès evitar de totes formes convertir el continent en un camp de batalla. Les aspiracions de Putin, però, anaven justament en la línia contrària i després de setmanes de tensió a les fronteres entre ambdós països, el 24 de febrer, l’exèrcit rus llençava una ofensiva, amb l’objectiu de fer-se ràpidament amb el control del país i enderrocar el govern de Zelenski, qui havia fet passes per a aproximar-se al bloc occidental liderat per la Unió Europea, els Estats Units i l’OTAN. La capacitat de resistència i de presentar batalla, juntament amb una important col·laboració occidental

alteraven els plans de Putin i feien que el conflicte s’atrinxerés sense, de moment, vies de sortida i de pacificació. La guerra a Ucraïna implica-

va tornar al món polaritzat en dos grans blocs, com si la guerra freda mai hagués finalitzat del tot. I al mig milions de civils, als quals d’un dia per l’altre se’ls hi

havia robat tot: la llar, la família, la nació, el present i, molt probablement, el futur. Europa patia una nova crisi de refugiats, si bé aquests venien del mateix con-

tinent. Només en les primeres setmanes més de cinc milions de persones van fugir del país cap a Polònia i Romania i, d’allí, es van escampar per Europa, en una

nova diàspora.

A la tragèdia humana que ha estat i continua sent la guerra i a les tensions internacionals, que en més d’una ocasió van fer pensar que l’inici d’una nova guerra a escala mundial era a les portes, cal sumar-hi les afectacions econòmiques que ha deixat aquesta guerra i que han impactat de ple en les economies occidentals, especialment l’europea. La dependència del gas rus i les sancions disparaven el preu de l’energia i això redundava en un encariment sense precedents de tota mena de productes i serveis. La inflació marcava rècords i les famílies i empreses que començaven a veure la llum al final del túnel després dels estralls de la pandèmia temien que aquesta crisi seria més difícil de superar. Tot plegat, propiciava encara més una polarització de la societat i una crispació de l’esfera política. Escàndols com el Catalangate, polèmiques per reformes com la coneguda llei del ‘només sí és sí’, batalles internes en els partits polítics o en les coalicions de govern que, en alguns casos, com va passar a Catalunya, acabaven per trencar-se, evidenciaven que 2022 era un any de més canvis constants i de conflicte entre el vell món que coneixem i el futur que tenim pel davant. Un futur del qual ja n’hem començat a escriure les primeres pàgines aquest 2023.

Desenes de refugiats ucraïnesos esperant per a pujar a un tren que els allunyés de la barbàrie de la guerra.

Rússia envaeix Ucraïna i la guerra torna al Vell Continent

La resistència ucraïnesa evitava que tot el país caigués sota el domini rus en una guerra llampec

Redacció

El 24 de febrer de 2022 es marcava un abans i un després en la història. Després de setmanes de maniobres i d’un desplegament militar rus sense precedents als límits de la frontera amb Ucraïna, Putin ordenava l’inici de la invasió a Ucraïna. Començava així el que el president de la Federació Russa, Vladímir Putin, anomenava «operació militar especial», per a «desnazificar» Ucraïna i ajudar als territoris prorussos de Donetsk i Lugansk. Darrere d’aquesta, però, s’amagava una clara intensió d’annexionar-se tot el territori d’un Estat sobirà i d’evitar que aquest sortís de la seva òrbita, després dels inicis de negociació del seu president, Volodímir Zelenski, per a entrar a formar part de la Unió

Europea i de l’OTAN. Les primeres jornades de conflicte van posar el focus en fer caure la capital del país, Kíiv. Els bombardejos començaven a destrossar zones residencials i les sirenes d’alerta ressonaven per la ciutat fent que la població corregués a amagar-se al metro i altres refugis. La comunitat internacional condemnava la invasió i la UE, l’OTAN i els Estats Units refermaven el seu compromís absolut al costat d’Ucraïna. Amb tot, la superioritat militar i armamentística de Rússia feia témer el pitjor i que la guerra llampec donés la victòria a Putin. La valentia del poble ucraïnès i el lideratge indiscutible de Zelenski, però, aconseguien evitar que les forces russes entressin a la capital i canviaven el rumb dels plans

inicials de Putin donant pas a un conflicte llarg i acarnissat.

El suport de l’OTAN a Ucraïna també marcava un punt d’inflexió en el transcurs del conflicte.

èxode massiu d’homes russos cap als pocs països on no els calia un visat per a entrar.

Les protestes s’han allargat mesos i han deixat desenes de morts.

Les dones s’aixequen contra la repressió a l’Iran després de la mort de Masha Amini

La detenció i posterior mort de la jove Masha Amini quan es trobava sota custòdia de la Policia de la Moral per portar mal col·locat el hijab, encenia una onada de protestes sense precedents al país dels aiatollàs. Les dones sortien al carrer i moltes d’elles es treien el vel i el cremaven en una mostra clara de rebuig a la repressió que pateixen en aquesta República islàmica. Les forces de segu-

POLÍTICA

retat de l’Estat duien a terme fortíssimes càrregues contra els manifestants, amb centenars de detinguts i desenes de morts. Malgrat la brutalitat policial, la ciutadania iraniana no s’acovardia i mantenia les protestes als carrers dia rere dia. La comunitat internacional condemnava la mort de Masha Amini i la repressió del govern d’Ebrahim Raisi, si bé no tenia cap efecte.

Els vincles entre Ucraïna, la UE, l’OTAN i els Estats Units s’han reforçat arran del conflicte

I és que l’enviament d’armes i d’instructors per a formar l’exèrcit ucraïnès permetia que aquest últim plantés cara a l’exèrcit rus, que veia com progressivament s’anava retirant de part dels territoris ocupats i patia importants baixes, fins al punt que a la tardor, Putin va obligar a reclutar a població civil per a enviar-la al front, cosa que va suposar un

La fugida dels ciutadans russos per a evitar anar a la guerra, però, no es podia comparar amb la fugida dels milions d’ucraïnesos que, amb l’esclat del conflicte, van fugir del país per a refugiar-se a les veïnes Polònia i Romania i des d’aquí distribuir-se per la resta d’Europa. L’onada de solidaritat entre pobles europeus va ser el punt d’esperança enmig d’un conflicte terrible que ha deixat un rastre de mort i destrucció i tragèdies terribles com les de Bucha o Mariúpol. I no només això, sinó que ha tornat a dividir el món en dos blocs, generant una tensió que s’havia donat per acabada amb la caiguda de l’URSS i el teló d’acer.

La ultradreta arriba al govern d’Itàlia amb Giorgia Meloni

La ultradreta triomfava a les eleccions italianes. Una coalició formada per Fratelli di Italia (FdI), al capdavant de la qual hi havia la periodista Giorgia Meloni, Liga, del sobiranista i sempre polèmic Matteo Salvini, i Forza Italia (FI), de Berlusconi, es feia amb el 43% dels vots, aconseguint la majoria absoluta, tant a la Cambra de Diputats com al Senat. El nou executiu era definit com el més ultradretà des del final de la Segona

Guerra Mundial. Giorgia Meloni es convertia en la primera dona a presidir el govern italià, si bé ho feia amb tensions amb el seu soci Berlusconi, qui volia imposar la seva pròpia llista de ministres. Poques jornades després, Meloni es trobava amb una de les primeres polèmiques relacionades amb el desembarcament de migrants. Actuant de forma contrària a les seves tesis, n’acabava autoritzant un.

Els bombardejos russos han destruït desenes de ciutats i han suposat la fugida de més de cinc milions de refugiats.

Els escàndols pel ‘Partygate’ passen factura a Johnson i dimiteix

Regne Unit va viure el 2022 un dels anys més moguts a nivell polític. El primer ministre, Boris Johnson, es veia envoltat per la polèmica a causa de l’anomenat ‘Partygate’, les filtracions que demostraven que durant les èpoques més dures de confinament per la pandèmia, membres de l’executiu s’havien saltat les normes que ells mateixos havien imposat a la població i havien celebrat festes al 10 de Downing Street, les dependències del premier. Johnson esquiva les acusacions de la Cambra dels Comuns, però les constants noves informacions fan que dos ministres renuncien, cosa que obliga finalment a Boris Johnson a fer un pas al costat i dimitir del seu càrrec. L’encarregada de substituir-lo al davant del govern britànic és Liz Truss, en un dels mandats més curts de la història del país. I és que poques setmanes després Truss també es veia obligada a dimitir després d’impulsar una errònia reforma fiscal en un context amb la inflació pels núvols. Rishi Sunak agafa les regnes, sent el primer premier d’origen hindú.

agrupar representants de centenars de països i desenes de monarquies.

Mor Elisabet II, la reina més longeva de la història

El seu fill Carles, l’etern hereu a la Corona, es convertia en rei als 74 anys

Redacció

Elisabet II moria el 8 de setembre als 96 anys d’edat. La monarca més longeva de la història traspassava a la Balmoral, la seva residència d’estiu a Escòcia, després d’un regnat de més de 70 anys, superant el rècord de la seva rebesàvia la reina Victòria. Regne Unit vivia jornades de dol,

amb una ciutadania afligida per la pèrdua de la sobirana. Desenes de milers de persones van acomiadar-la, visitant la capella ardent i deixant tota mena de missatges de condol i flors a les entrades de les residències oficials. També vivien el dol els més de 16 estats independents, entre els quals Canadà o Austràlia, dels

quals Elisabet n’era la cap d’estat. El funeral va aplegar els màxims dirigents mundials així com nombroses personalitats i finalment la reina va ser enterrada a Windsor, amb el seu espòs, el duc d’Edimburg. El traspàs de la reina suposava un relleu a la corona britànica i convertia a Carles en rei als 74 anys.

El Parlament

Europeu, al punt

de mira pels suborns de Qatar

POLÍTICA Just en plena celebració del Mundial de Futbol de Qatar, envoltat de polèmica per la manca de drets fonamentals del país, l’escàndol saltava al Parlament Europeu. I és que quatre membres vinculats a aquesta institució, entre ells la seva vicepresidenta, la grega Eva Kaili i la seva parella, i l’exeurodiputat italià Pier Antonio Panzeri, eren detinguts per suposats suborns de Qatar per influir en les decisions de l’Eurocambra i fomentar

ESPORTS

una imatge positiva de l’Estat a canvi de diners i inversions qatarianes al continent. Kaili va ser destituïda del seu càrrec dies després. En els registres als domicilis dels detinguts, la policia belga requisa als seus domicilis gairebé 1,5 milions d’euros. El cas batejat amb el nom de Qatargate embrutava encara més la imatge del país àrab i qüestionava la integritat de la política europea i de les seves institucions.

Era una de les principals favorites i després d’una fase de classificació molt disputada, Argentina arribava a la final del Mundial de Futbol de Qatar. El seu rival: França, l’aleshores campiona del món. Els albicelestes, però, s’imposaven a la tanda de penals i milions d’argentins embogien en veure com la seva estrella, Leo Messi, aixecava el trofeu que els feia passar a la història.

El funeral d’Estat va

L’Argentina de Messi guanya el Mundial

Polèmica i crítiques per les reformes legislatives de l’executiu de Sánchez

La llei del ‘només sí és sí’, la llei trans o l’eliminació de la sedició han generat grans debats

Redacció

2022 marcava un punt d’inflexió en el desenvolupament d’alguns dels grans projectes ideològics del govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos. Amb la pandèmia encarrilada, l’executiu centrava els seus esforços a culminar algunes de les reformes que portaven en els seus programes electorals. Ara bé, ho feien envoltats de grans polèmiques i fortes crítiques per les repercussions que aquestes tindrien.

Llei de ‘només’ sí és sí A principis d’octubre, entra en vigor la coneguda com a llei del ‘només sí és sí’, que estableix una nova definició del consentiment sexual i elimina la distinció entre abús i agressió sexual. Un mes després, alguns jutjats comencen a reduir penes a agressors sexuals en aplicació de la nova llei i tenint en compte el precepte que sempre s’ha de seguir la legislació que més beneficiï al pres. Aquesta situació enfronta la ministra Irene Montero amb la judicatura. La Fiscalia General de

SOCIETAT

l’Estat rebutja la rebaixa de penes si també es poden imposar amb la nova llei. En canvi, el Suprem diu que és «obligatori» revisar condemnes després de la llei.

PSOE i Podem esmenen la llei per intentar influir en el marge d’interpretació per part dels jutges. Amb tot, l’any acabava amb una vintena d’agressors sexuals

El rei emèrit visita Espanya per primera vegada des de la seva fugida a Abu Dabi

Joan Carles de Borbó aterrava a Vigo el 19 de maig per passar uns dies a casa d’un amic a Sanxenxo. Era la primera visita que feia des de la fugida a Abu Dabi. La visita es produïa després que la fiscalia arxivés dues investigacions que tenia obertes contra ell pel cobrament de 100 milions de dòlars com a suposada comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles del tren d’alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d’un empresari mexicà i una fundació suïssa. Abans de tornar, va dinar a la Zarzuela amb Felip VI.

posats en llibertat i centenars de condemnes rebaixades a conseqüència del nou marc legal; que estava cridat a ser un dels projectes estrella de Montero.

Llei trans

Un altre dels grans projectes del ministeri d’Igualtat era l’aprovació de la llei Trans, que finalment

EFE

POLÍTICA

Feijóo, nou president del PP després de la ‘baralla’ entre Casado i Ayuso

Casado va acabar deixant el lideratge del partit

arribava el desembre, després de nombrosos desacords, no només amb l’oposició sinó dins de la coalició de govern. Una de les mesures contemplades en el nou text, l’autodeterminació de gènere, no convencia a part dels socialistes i això alentia el procés i feia que Carmen Calvo trenqués disciplina de vota del PSOE i s’abstingués en la votació d’aprovació del nou text.

Sedició i malversació

Un altre canvi legislatiu important arribava a mitjans de desembre, quan el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava l’eliminació del delicte de sedició i la seva substitució pel de desordre públics agravats. Aquesta modificació havia estat el resultat de les negociacions entre Esquerra Republicana i l’executiu central i tenia una implicació clara en els processats pel Procés. Així mateix, també s’acordava modificar el delicte de malversació. Ambdós canvis, però, no entrarien en vigor fins a 2023.

ESPORTS

El murcià Carlos Alcaraz feia història i es convertia en el tenista més jove de la història en convertir-se en número 1 del rànquing ATP amb 19 anys. Alcaraz, aclamat per tothom amb el sobrenom afectuós de Carlitos, aconseguia complir un somni que perseguia des de petit, després de guanyar l’Open dels Estats Units, amb unes grades totalment entregades al nou ídol.

Redacció

El Partit Popular vivia una greu crisi interna que acaba suposant el comiat de Pablo Casado com a secretari general i l’entrada com a màxim dirigent de la formació del, fins aleshores president de la Xunta de la Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Les tensions entre Casado i alguns membres de l’executiva nacional com Teodoro García Egea i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, pel creixent protagonisme i pes en la política internacional d’aquesta última, minaven la relació entre ambdós i feien que la cúpula de Gènova destapés un suposat cas de corrupció per la compra de mascaretes al govern de la Comunitat i unes comissions que hauria percebut el germà d’Ayuso, com a intermediari. La presidenta, ràpidament, facilitava a fiscalia documentació que, segons ella, demostrava que els procediments havien seguit la legalitat. A la vegada, acusava el seu pro-

pi cap d’espionatge i de voler atemptar contra la seva honorabilitat.

La tensió i la crispació a les files populars anava en augment fins que, en aportar proves d’aquest espionatge, Pablo Casado i alguns dels membres del seu equip es veien obligats a deixar els seus càrrecs. Casado decidia renunciar al seu escó al Congrés dels Diputats, forçant una renovació de la directiva popular per a continuar al capdavant de l’oposició. La militància i pesos pesants del partit demanaven a Alberto Núñez Feijóo que fes un pas endavant, abandonés Galícia i s’establís a Madrid per a agafar el timó del partit i redreçar la complicada situació en la qual havia quedat després dels escàndols. Feijóo finalment acceptava l’encàrrec en un congrés extraordinari que el convertia en el nou secretari general, amb el suport del secretari sortint, però també d’Ayuso i de la resta de presidents autonòmics populars.

Les ministres de Podemos, Belarra i Montero, al Congrés.

Carlos Alcaraz, el tenista més jove en ser número 1

Milers d’infectats per la verola del mico a Espanya, el país amb més afectació

Amb el virus de la covid-19 encara causant nombroses afectacions, Europa es posava en alerta per l’aparició d’una onada de casos de la verola del mico. Al maig, es registraven centenars de casos en diversos països europeus, especialment a Regne Unit i Portugal i a l’inici de l’estiu es registraven els primers casos a l’Estat espanyol. Amb poques setmanes, el virus es va estendre amb gran rapidesa deixant milers d’infectats, cosa que convertia Espanya el país europeu amb més afectació per la monkeypox. El 23 de juliol, l’OMS declarava l’emergència sanitària internacional, el seu màxim nivell d’alerta, per aquest brot; una alerta que només s’havia activat pel virus de la grip A el 2009, el de l’Ebola el 2014 i el 2018, el de la pòlio, el 2014, el zika, el 2016 i el Sars-Cov2, el 2020. Pocs dies després, el 29 de juliol, Espanya registrava la primera persona morta a causa de la monkeypox i ja acumulava gairebé 4.000 infectats i un centenar d’ingressats. Finalment, la corba de contagi començava a disminuir i l’alerta s’aixecava.

ECONOMIA

La inflació es dispara fins al 10,7% i passa factura a empreses i llars

La guerra a Ucraïna dispara els preus de l’energia i el combustible i això s’acaba traduint en un increment desorbitat dels productes més bàsics

Redacció

L’escalada de preus de l’energia, que ja s’havia començat a registrar a finals de 2021 a causa de la reactivació postconfinament, s’acusava encara més a causa de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Les sensacions al petroli i al gas rus tenien un fort impacte en el preu de l’energia a tota la zona euro, que s’acabava traduint en una espiral inflacionista de magnituds rècord. Espanya registrava l’Índex de Preus al Consum més alt dels darrers 37 anys i se situava en el 10,7%. I és que l’encariment de l’electricitat, el gas i els carburants repercutia a tots els sectors d’activitat i encaria el carro de la compra. Com a resultat, moltes empreses es veien obligades a fer tancaments parcials o totals, o ajustaments de la producció per a reduir la despesa energètica. Les famílies, per la seva banda, veien com el

Les famílies veien com el seu poder adquisitiu disminuïa.

seu poder adquisitiu disminuïa dia rere dia.

Si bé el govern va aprovar diversos paquets d’ajudes, amb mesures com la rebaixa de 20 cèntims per litre de carburant

o la gratuïtat i els abonaments en el transport públic, les cues als menjadors socials i als bancs d’aliments cada dia creixien més, evidenciant un panorama econòmic molt complicat.

JUDICIAL

Crisi institucional pel bloqueig de la renovació del Poder Judicial

La manca d’acord entre el govern de coalició i el Partit Popular allargava encara més el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial, que estava caducat des de feia 4 anys. El seu president, Carlos Lesmes, anunciava el 9 d’octubre la seva dimissió. Però ni aquesta pressió, ni les advertències d’Europa, aconseguien que ambdues parts trobessin punts d’acord per a renovar el màxim òrgan de govern judi-

TRAGÈDIA

cial. El govern impulsava una reforma judicial que pretenia modificar el sistema d’elecció dels candidats que CGPJ proposa per al Constitucional. El PP presenta un recurs i el TC l’admet a tràmit, suspenent per primera vegada en la història la votació d’una llei i agreujant encara més la crisi institucional que s’estava vivint. Finalment, però, s’aconsegueix una renovació parcial del TC, si bé encara queda pendent la del CGPJ.

Una trentena de morts en un nou salt a la valla de Melilla

La frontera entre Melilla i el Marroc patia el 24 de juny un nou salt massiu de migrants que intentaven passar el pas fronterer per arribar a Europa. La repressió de la policia marroquina era d’una intensa violència, segons denunciaven diverses ONG en defensa dels drets humans i acabava causant una trentena de morts, si bé la xifra oficial era de 18. Les escenes de tensió i la duresa de les imatges generaven un ràpid

rebuig i condemna. Així mateix, diversos grups parlamentaris del Congrés exigien que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska comparegués per a aclarir si cap de les morts s’havia produït en territori espanyol. El titular d’Interior defensava la proporcionalitat de l’actuació espanyola i negava categòricament les acusacions que ONG internacional i periodistes feien sobre la passivitat de la policia espanyola.

Una sentència del TSCJ obliga a impartir el 25% de les classes en castellà

El TSJC declara ferma la sentència que obliga a impartir a les escoles catalanes el 25% de les classes en castellà. Al maig, ordena al conseller Josep Gonzàlez-Cambray que en 15 dies dicti les instruccions i estableixi els controls per fer complir la sentència, però a finals d’aquest mes el Govern aprova un decret que estableix la «inaplicació» de percentatges de llengües en l’ensenyament i que situa en l’executiu la responsabilitat legal dels projectes lingüístics dels centres. En paral·lel, el Parlament aprova una reforma de la Llei de Política Lingüística no exempta de polèmica després que Junts se n’arribés a desmarcar. La nova normativa fa que el TSJC admeti al juliol que no pot executar la sentència i porta la nova regulació al Tribunal Constitucional.

POLÍTICA

Junts trenca el pacte de govern i Esquerra lidera la Generalitat en solitari

Les desavinences entre les dues formacions es van anar agreujant i finalment la militància de JxCat decidia sortir de l’executiu català

Redacció

Les desavinences entre Esquerra Republicana i Junts acabaven passant factura a l’estabilitat del pacte de govern, que després d’alts i baixos es trencava per complet el 7 d’octubre. Si bé les discrepàncies entre les dues principals forces polítiques independentistes feia temps que estaven a sobre de la taula, i així es va evidenciar durant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, els fets es van accelerar coincidint amb el Debat de Política General celebrat el 27 de setembre. Allí, el portaveu de JxCat, Albert Batet, exigia al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que es complissin els acords del pacte de govern i que concretés com ho faria o que se sotmetés a una qüestió de confiança. Aragonès instava a Junts que prengués ja una decisió sobre la seva continuïtat al govern.

La petició de la qüestió de confiança queia com una bomba que va acabar de dinamitar la poca confiança entre els dos socis de govern. Dos dies després del debat al Parlament, el president de la Generalitat destituïa al fins aleshores vicepresident, Jordi Puigneró (Junts), per la «important pèrdua de confiança», després que ningú de Junts informés Aragonès de la seva intenció de demanar una qüestió de confiança. Puigneró, doncs, es convertia en el cap de turc d’una tensió entre les dues forces al govern que anava in crescendo. El president assegurava que «és un pas que em dol, però del tot necessari per enfortir el Govern». Mentre que des de Junts consideraven que la decisió era «un error

El portaveu de Junts, Albert Batet, moments abans de demanar que Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança.

Més del 55% de la militància de Junts va votar no continuar formant part del Govern

històric» que posava «en perill la continuïtat del projecte independentista».

El mateix 29 de setembre, la presidenta de JxCat, Laura Borràs anunciava que el partit consultaria a la militància si continuar o sortir del Govern. La consulta es feia els dies 6 i 7 d’octubre i estaven cridats a votar els més de 6.000 militants de la formació. La consulta va tenir una altíssima participació, de més de 79%. Amb el 55,73% dels vots, la militància del partit deia no a continuar formant part del Govern de

Laura Borràs perd la presidència del Parlament pel cas de l’ILC

Laura Borràs perdia la presidència del Parlament de Catalunya, després que la Mesa d’aquesta institució la suspengués com a diputada a causa de l’obertura del judici oral al TSJC pels suposats delictes de prevaricaió i falsedat documental en la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. La fiscalia demana 6 anys de presó per a Borràs. PSC, ERC i la CUP van votar a favor de suspendre-la, després que li haguessin demanat que s’apartés. Borràs els va acusar d’actuar com a «jutges hipòcrites». Els Comuns, Vox i el PP, que no tenen representació a la Mesa, també havien demanat a Borràs que deixés el càrrec, de manera que aquesta es quedava només amb el suport del seu partit.

Catalunya. Poques hores després de tancar-se el vot, Borràs anunciava el pas de Junts a l’oposició.

El 9 d’octubre, Pere Aragonès donava a conèixer la nova composició de l’executiu, en la qual es mantenia la paritat, s’eliminava la figura del vicepresident i s’incorporaven noms coneguts de la política catalana, com l’exalcalde de Girona i exconseller socialista, Quim Nadal com a nou conseller d’Universitats i Recerca. Les altres incorporacions al govern català eren Manel Balcells, al capdavant de Salut; Natàlia Mas a Economia i Hisenda; Meritxell Serret a Exteriors, Juli Fernández, a Territori i Sostenibilitat; Carles Campuzano a Drets Socials i Gemma Ubasart com a titular de Justícia.

El Parlament de Catalunya se situava a principis d’any al centre de la polèmica, després que el diari Ara destapés l’existència de les llicències per edat, que permetien a qualsevol treballador de la institució de més de 60 anys i amb 15 anys d’antiguitat sol·licitar un permís amb el qual deixaven de treballar, però continuaven percebent la totalitat del seu sou. En fer-se públic aquest polèmic privilegi, tots els grups parlamentaris van votar a favor d’eliminar-les, defensant que era «necessari» fer-ho, ja que la resta de treballadors públics no podien acollir-se a un dret com aquest. Amb tot, la Mesa aprovava, a posteriori, excedències incentivades i noves reduccions de jornada.

Les ‘llicències per edat’ dels funcionaris del Parlament encenen la polèmica

POLÍTICA

Es destapa el ‘Catalangate’, la trama d’espionatge a líders catalans

Després de fer-se públic, el govern de l’Estat reconeixia haver estat també víctima d’espies a mòbils

Redacció

Una investigació del grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab revelava a mitjans d’abril que 67 polítics i membres de la societat civil catalana havien estat objectiu d’espionatge a través del programa israelià Pegasus. Entre els espiats, els darrers presidents de la Generalitat, Pere Aragonès, Quim Torra, Artur Mas i l’entorn de Carles Puigdemont, que se sumen a altres casos similars coneguts amb anterioritat com el de Roger Torrent i Ernest Maragall. Les primeres informacions apuntaven que hauria estat el CNI qui hauria dut a terme les infeccions i espies, cosa que causa un terratrèmol polític que afecta

MEDI AMBIENT

les ja delicades relacions entre els governs de Catalunya i l’Estat. EL CNI assumeix que van utilitzar el software Pegasus per a investigar a 18 líders independentistes, però que ho van fer amb autorització judicial del Tribunal Suprem per a investigar qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, el moviment que va protagonitzar el bloqueig de l’Aeroport del Prat, després que es publiqués la sentència del procés l’octubre de 2019. En disposar d’autorització judicial, el CNI al·legava que els 18 seguiments reconeguts amb Pegasus havien estat legals. Amb tot, l’informe elaborat per Citizen Lab indicava que les infeccions amb

Pegasus s’havien fet entre el 2017 i el 2020 i, com a mínim, en un cas, el de l’espionatge al mòbil de Jordi Sánchez, al 2015, just quan assumia la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana. A aquesta incògnita, calia sumar la de la quarantena de persones que la investigació independent havia identificat, però que el CNI no havia assumit.

La trama del Catalangate feia un nou gir quan el govern de l’Estat feia públic que diversos membres de l’executiu, entre els quals destacaven el mateix president, Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també havien

La sequera i les onades de calor causen grans incendis

A Catalunya, van ser especialment virulents el d’Artesa de Segre i el Bages

Redacció

Les onades de calor extrema, juntament amb la greu sequera que patia Catalunya durant el 2022, es convertien en la combinació perfecta per a la propagació de grans incendis. El 15 de juny se’n declarava un a Artesa de Segre (Noguera) que acaba cremant 2.700 hectàrees. L’ona-

da de calor de mitjans de juny aviva diversos focs simultanis a Catalunya, com ara a Castellar de la Ribera i Corbera d’Ebre, que posa els Bombers en una situació de molta tensió. L’altre gran incendi de l’any es declara el 17 de juliol al Pont de Vilomara (Bages), que acaba afectant 1.750 hectàrees. El foc arriba a cremar

estat víctimes d’una espia mitjançant Pegasus, que posteriorment es va apuntar que podria haver estat ordenada per part dels serveis secrets del Marroc.

El doble escàndol, el del Catalangate i el de l’espionatge al Sánchez i Robles, obligava a convocar la comissió parlamentària de Secrets Oficials, on l’encara directora del CNI, Paz Esteban, va donar respostes a les preguntes formulades pels diferents grups amb representació a la cambra baixa. La gravetat dels fets, però, feia que el govern espanyol acabés destituint a Esteban. El seu lloc va ser ocupat per Esperanza Casteleiro, mà dreta de Robles.

‘Alcarràs’ guanya l’Os d’Or de la Berlinale

Alcarràs, de Carla Simón, fa història i s’imposa a la Berlinale amb l’Os d’Or. El premi fa entrar el film a l’Olimp cinematogràfic, ja que és la primera pel·lícula de l’Estat que s’endú el reconeixement més important del festival berlinès en quatre dècades. El premi és l’inici de l’èxit de la pel·lícula a les sales.

algunes cases d’urbanitzacions pròximes.

La situació de Catalunya se suma a la d’altres zones d’Espanya, com Castella i Lleó o Extremadura que van viure els pitjors incendis de la seva història amb desenes de milers d’hectàrees cremades i ecosistemes d’alt valor totalment calcinats. L’incendi

LLARS DE FOC · CALEFACCIÓ · BIOMASA · PELLETS · ESTUFES · INSERTS · BARBACOES

EXPOSICIÓ PERMANENT · ÀMPLIA GAMMA DE MODELS · DES DELS ANYS 60 AL SEU SERVEI

QUALITAT I SERVEI AL MILLOR PREU Disposem dels millors sistemes pel seu confort

d’Artesa de Segre va cremar més de 2.700 hectàrees a mitjans de juny.

AGENTS RURALS

NOTÍCIES DESTACADES

El simulacre de risc químic, les inversions i la inflació marquen l’any al Camp

El territori recuperava definitivament la normalitat després de dos anys de pandèmia

Redacció

El Camp de Tarragona vivia un any marcat per la definitiva tornada a la normalitat després de la pandèmia. La progressiva eliminació de les restriccions suposava la reactivació econòmica definitiva, especialment en un sector clau pel territori, com és el turisme. Així mateix, la vida social de la demarcació recuperava algunes de les cites ineludibles, que en els darrers anys s’havien suspès o reprogramat, tornaven al seu format habitual, com era el cas de les Festes Majors o la Setmana Santa.

Més enllà d’aquesta recuperació del ritme prepandèmic, el

Camp patia també els efectes col·laterals de la guerra a Ucraïna. La inflació passava factura a famílies i empreses i la crisi de preus de l’energia preocupava, especialment a la indústria química, que pel seu tipus d’activitat i l’ús intensiu d’electricitat, gas i cru patia fortament l’augment desorbitat dels costos energètics. El 2022 també seria recordat per la celebració del primer simulacre massiu d’accident químic al Camp de Tarragona, que va tenir afectació sobre més de 60.000 persones i en el qual, per primera vegada al territori, es va utilitzar el sistema d’avisos massiu via sms. Aquest simulacre,

La meteorologia també ha estat notícia amb les onades de calor i l’aiguat de Santa Tecla

però, contrasta amb els dos incidents que van tornar a posar en guàrdia la població i van qüestionar de nou la seguretat: una fuita de nafta setmanes abans i l’incendi d’una sofrera a Constantí cinc dies després de la prova.

Així mateix, l’any passat també va estar marcat per l’arribada dels fons europeus, que continuarà enguany, per a impulsar diversos projectes destacats, des de comunitats energètiques a transformacions urbanístiques, digitalització i l’impuls del turisme sostenible. Ara bé, un dels anuncis més destacats arribava des de Seül. El fabricant de components per a bateries ILJIN anunciava una inversió de 600

milions d’euros a Mont-roig del Camp, per a construir una planta –la primera de la companyia fora d’Àsia– components per a les bateries que es muntaran a la futura factoria de Seat a Sagunt.

La ubicació, entre Sagunt i Martorell, on la companyia té la línia de muntatge dels vehicles, feia que la companyia apostés pel Camp de Tarragona per a la seva implantació.

Un altre fet destacable de l’ac-

tualitat al Camp de Tarragona va ser la resolució inesperada del cas del pistoler que va ferir cinc persones a Tarragona. Eugen Sabau va aconseguir que se li practiqués l’eutanàsia abans de ser jutjat, provocant un intens debat jurídic.

La meteorologia també va ocupar titulars, amb fortes onades de calor i els estralls pels aiguats que va patir Tarragona i altres municipis per Santa Tecla.

Un sms d’avís de simulacre; la platja de la Pineda plena de turistes; inundacions a Tarragona i acte de presentació de la inversió d’ILJIN.

RESUM DE L’ANY 2022 | CAMP

La inversió en sostenibilitat, present i futur de Tarragona

Els fons Next Generation EU suposen una important inversió que transformarà Tarragona des del punt de vista de la sostenibilitat

L’any 2022 ha estat el de l’inici de les inversions dels Fons Next Generation EU. Fins ara, els projectes presentats a aquestes subvencions europees suposen per a la ciutat de Tarragona prop de 16 milions d’euros ja concedits i més de 9 milions d’euros de fons propis municipals per desenvolupar projectes clau. Es tracta d’inversions enfocades a la renovació urbana, l’accés a l’habitatge, la digitalització, la mobilitat, el turisme, etc. Però la majoria d’ells tenen un eix transversal que els identifica: la sostenibilitat.

Foment de la recollida selectiva

El departament de Neteja Pública ha rebut mig milió d’euros per fomentar la recollida selectiva. Com es farà? El projecte inclou com a peça fonamental la identificació digital dels usuaris i el tancament dels contenidors de fraccions resta i orgànica. Sistemes de contenidors tancats com els que ja s’han provat

als barris Serrallo, Cala Romana i Bonavista han demostrat ser efectius en l’increment de la recollida selectiva, així com millores en la recollida d’oli i tèxtil, el servei porta a porta a la Part Alta i les millores en campanya informativa. El conseller de Neteja Pública, Jordi Fortuny, assegura que gràcies a aquesta experiència «s’han assolit els objectius d’Europa pel 2025 als tres barris on s’han implantat contenidors tancats».

Turisme sostenible

Els sistemes de recollida de residus, en aquest cas, al litoral, també estan presents en un altre projecte clau per la ciutat.

Tarragona entre Blau i Verd és el nom de la proposta de turisme sostenible que ha rebut recentment 3,5 milions d’euros dels fons europeus per treballar, des del punt de vista de la sostenibilitat, el litoral tarragoní.

El projecte inclou quatre eixos: transició verda i sostenible, millora de l’eficiència energè-

tica, digitalització i competitivitat turística. Entre altres propostes incorpora la implantació de sistemes per reduir residus a l’àrea del litoral, la creació d’una infraestructura antidesbordaments per regular els cabals del canal de la Mora, la reurbanit-

Les inversions estan enfocades a la renovació urbana, l’accés a l’habitatge, la digitalització, la mobilització o el turisme

zació i pacificació dels carrers interiors del Serrallo, el desplegament de senyalització digital a l’Anella Verda o el pla per a internacionalitzar plats típics tarragonins com el romesco.

Mobilitat neta i ciutat cohesionada

En els darrers anys s’han implementat eixos cívics que fomenten la mobilitat a peu i en bici-

cleta, l’ús del transport públic i sostenible, així com la millora dels accessos i la circulació.

Els Next Generation han permès la pacificació del centre de la ciutat amb l’alliberament del trànsit rodat al carrer Canyelles, convertint-lo en espai per

Les subvencions europees suposen prop de 16 milions d’euros que se sumen als més de 9 milions d’euros de fons municipals

vianants, i la remodelació dels carrers López Peláez i Josepa Massanés. A més, permetran ampliar l’aparcament dissuasori de Torroja i la creació de noves places de zona taronja a l’entorn de Joan XXIII.

Per altra banda, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) impulsa una transformació cap a una mobilitat més sostenible amb la renovació de la flota de

baixes emissions que va començar amb la compra de 10 autobusos híbrids, un pas previ que ajuda a modernitzar el parc de vehicles, i que aposta per la tecnologia elèctrica impulsada amb pila d’hidrogen, de la qual aquest any, arribaran els tres primers autobusos impulsats amb pila hidrogen.

GreenBelt 2026, la gestió de la ciutat des del punt de vista mediambiental

El futur de la ciutat passa també per les inversions orientades a millorar l’entorn terrestre, marítim i fluvial. Amb més de tres milions d’euros concedits, el projecte GreenBelt 2026 preveu la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona, la renaturalització del riu Francolí i del tram urbà del Riu Clar, el desmantellament de la plataforma de la platja del Miracle, la naturalització de la llacuna del Parc de l’Anella Mediterrània, el foment de la biodiversitat al Parc de Sant Pere i Sant Pau i

la restauració d’espais forestals erosionats en l’entorn del Pont del Diable. Un altre àmbit en el qual es vol intervenir de manera destacada són les platges de la ciutat, així com la recuperació de zones humides de la desembocadura del riu Gaià pel foment de la biodiversitat. Ajuts a la rehabilitació d’edificis i lloguer social

Per altra banda, l’Ajuntament comptarà amb gairebé 9 milions d’euros per construir 223 habitatges de lloguer social en edificis energèticament sostenibles a Ponent. Així mateix, hi haurà ajuts per millorar els edificis en matèria d’eficiència energètica, conservació i reparació. En aquest sentit, es tindran en compte actuacions que assoleixin una reducció mínim del 30% en consum d’energia primària no renovable, la installació de sistemes d’aïllament tèrmic i la substitució de finestres de vidre simple per vidre doble i marc de PVC.

La reducció de residus al litoral, l’impuls al projecte dels contenidors tancats i la identificació dels usuaris; la creació del Pla de gestió de l’Anella Verda de Tarragona o l’adquisició d’autobusos urbans híbrids són algunes de les accions que s’estan duent a terme per a promoure una transformació sostenible de la ciutat.

ISAÍAS MENA

ISAÍAS MENA

ISAÍAS MENA

ALBA RODRÍGUEZ

La variant òmicron causa una nova onada de la pandèmia de la covid-19

L’increment de la mobilitat i els contactes per Nadal disparava els positius, malgrat les restriccions

Redacció

El 2022 començava amb la pandèmia de la covid-19 causant estralls. La variant òmicron s’estenia a gran velocitat, deixant xifres de contagi rècord, hospitals saturats i, tristament, el nombre de defuncions a l’alça. Si bé Nadal no s’havia pogut viure de manera normal i habitual i les restriccions i limitacions eren l’habitual, l’augment de la mobilitat i dels contactes amb gent per festes desfermava una de les pitjors onades de la pandèmia. Malgrat que la vacunació estigués en ple ritme i que ja s’estigués administrant la vacuna als infants i la tercera dosi als adults, el ritme de contagi d’òmicron superava amb escreix el d’anteriors variants. De fet, a la tornada de les vacances de Nadal més de 200 professors de la demarcació estaven de baixa i no es podien reincorporar a causa de la malaltia.

La velocitat de propagació d’òmicron, que va arribar a deixar més de 5.000 positius en 24 hores al territori, obligava a en-

VILA-SECA

Les curses del Cós de Sant Antoni recuperen el públic

Després de la seva suspensió pel mal temps el 2020 i de celebrar-se a porta tancada el 2021 per la covid, el Cós de Sant Antoni de Vilaseca tornava a omplir de públic expectant el circuit hípic de la Torre d’en Dolça. Un total de 13 cavalls pura sang anglesos van participar en el tradicional torneig i van encisar els centenars de persones que es van atansar a veure’l.

durir les restriccions i a trobar fórmules alternatives per a descongestionar l’atenció mèdica, especialment l’atenció primària.

Així doncs, les farmàcies es convertien en punts de notificació de positius d’aquelles persones que s’haguessin fet un test d’antígens

a casa, sumant així una nova via de comunicació, pensada especialment per a asimptomàtics i persones amb simptomatologia

Comencen les obres de la futura ZAL

A l’inici de l’any, començaven els moviments de terra previs als treballs de construcció de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. Primer es va desbrossar el terreny per a poder executar la construcció del vial perimetral que articularà la mobilitat entre la ZAL i les principals carreteres de la xarxa viària. El nou espai logístic té una superfície de més de 91 hectàrees.

lleu, un dels trets característics i diferenciadors d’òmicron respecte a les variants anteriors.

Pel que fa a les limitacions, la Generalitat mantenia vigent el toc de queda, imposat des de la nit de Nadal de 2021, en municipis de més de 10.000 habitants amb una incidència acumulada de 250 casos per cada 100.000 habitants. Les comarques tarragonines sumaven un total de 14 localitats amb toc de queda, com Tarragona, Reus, Salou, Vilaseca, el Vendrell, Valls, Cambrils, Amposta, Deltebre, Cunit, Torredembarra, Tortosa, la Ràpita, Mont-roig, però també municipis illa, envoltats per d’altres amb una gran incidència com era el cas de la Canonja o de Sant Jaume d’Enveja. A mesura que la corba de contagis es va anar estabilitzant i els positius anaven disminuint, les restriccions es van relaxar i el 21 de gener s’eliminava definitivament el toc de queda i a finals de mes la resta de restriccions que quedaven. Així doncs, passaven a la història el límit de reunió a 10 persones, es normalitzaven els aforaments a restauració, cultura i gimnasos. Amb tot, el certificat covid continuava vigent, així com l’obligatorietat de dur mascareta. L’oci nocturn, per la seva banda, era un dels pocs sectors que mantenia les restriccions vigents, encadentant gairebé dos anys amb la persiana baixada.

IQOXE inverteix 40 MEUR per a reconstruir les seves instal·lacions

IQOXE invertia 40 milions d’euros en la reconstrucció de les seves instal·lacions i engegava 2022 amb les quatre unitats de producció de derivats i la d’òxid d’etilè en funcionament, un cop obtingudes les llicències. La planta U-3100, que va resultar accidentada el gener de 2020, no es va reconstruir, ja que es va deixar d’utilitzar aquella tecnologia. La reactivació de les unitats de producció es duia a terme amb millores tècniques per sobre de la normativa. Entre aquestes, en destaquen les sales de control bunqueritzades. A més, va potenciar i ampliar l’equipament de totes les plantes amb el sobredimensionament de diferents sistemes que, en el cas de detectar diferències significatives en la pressió o la temperatura de diferents punts dels reactors, són capaços d’interrompre de manera automàtica el procés productiu i d’activar la refrigeració. També es va sobredimensionar el sistema de protecció i extinció d’incendis amb més sistemes de detecció de gasos i flama i nous ruixadors.

Dos professionals sanitaris atenent un pacient afectat per covid.

GERARD MARTÍ INFRAESTRUCTURES

GERARD MARTÍ

RESUM DE L’ANY 2022 | GENER

Les empreses de lloguer de patinets Lime i Spin abandonen Tarragona

Les empreses de lloguer de patinets elèctrics Lime i Spin anunciaven a principis de gener que marxaven de la ciutat de Tarragona, si bé ho feien per motius ben diferenciats. En el cas de Lime, l’entrada en vigor de l’obligatorietat del casc de seguretat per als conductors de patinet era la causa que l’empenyia a abandonar la ciutat. Asseguraven que aquesta mesura «desincentiva l’ús del vehicle de mobilitat personal en detriment d’altres com la bicicleta». A més, indicaven que «el poc ús per part de la ciutadania de Tarragona de les diverses opcions de lloguer de patinets» els «impossibilitava a continuar prestant el servei». Pel que fa a l’empresa Spin, la falta de rendibilitat del seu servei els duia a retirar per complet la seva presència a la totalitat del territori espanyol. Amb la sortida de les dues empreses, Tarragona reduïa a la meitat l’oferta de patinets elèctrics de lloguer, passant de 2.000 a un miler (500 per companyia) i dues empreses operant, Bird i Reby, si bé més endavant el seu servei també acabaria desapareixent.

TURISME

El Port adjudica la terminal de creuers a Global Ports

L’Autoritat Portuària aprovava el 27 de gener l’adjudicació de la futura terminal de creuers ubicada al moll de Balears a Global Ports Holding, l’operador de terminals de creuers independent més gran del món. GPH es feia amb una concessió de 12 anys, prorrogable 6 més, durant la qual ha de construir la nova terminal i explotar-la, gestionant tots els serveis.

INFRAESTRUCTURES

La Generalitat impulsa la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona

El projecte plantejat per la Generalitat satisfeia al territori, ja que funcionaria sense catenàries en els trams urbans

Redacció

La Generalitat enllestia a finals de gener el projecte per a impulsar el tramvia del Camp de Tarragona. En una primera fase, aquest uniria Cambrils i Vilaseca, passant per Salou; i en la segona uniria aquest traçat amb Tarragona i Reus. En la presentació del projecte als alcaldes dels municipis implicats, es confirmava que el futur tren transcorreria per les zones urbanes sense catenària, cosa que li permetrà una circulació «amable», però podrà assolir els 100 km/h en trams interurbans. A més, el projecte recollia que ho faria en un traçat independent de la xarxa en servei d’Adif entre Cambrils i Vila-seca, cosa que li donarà més autonomia i el deslligarà de la circulació viària.

En general, els batlles dels tres municipis afectats en la primera fase es mostraven satisfets amb

la proposta i la voluntat de la Generalitat de fer-lo realitat aviat. Pel que fa a les ciutats de Reus i Tarragona, que es connectarien amb el tramvia en una segona fase, destacaven que s’hagués plantejat com un tramvia. Pellicer indicava que caldria estudiar

com entraria a Reus, mentre que Ricomà valorava positivament que s’haguessin tingut en compte les peticions de Tarragona, de fer passar el tram per l’N-340, incloent-hi la Canonja i els barris de Ponent en el traçat, cosa que milloraria la mobilitat de la zona.

CEDIDA SALOU

Tret de sortida als treballs al barranc de Barenys

Una de les peticions més reclamades per la ciutadania salouenca començava a materialitzar-se. El 24 de gener començaven els treballs de canalització del barranc de Barenys. Per a dur-los a terme, es van expropiar 29 immobles, que van enderrocar-se. Posteriorment, s’han instal·lat uns grans calaixos de formigó que han desviat el curs de l’aigua per a evitar inundacions.

POLÍTICA

Les negociacions pels pressupostos marquen l’inici

de l’any a Tarragona

La manca d’acords obligava a prorrogar-los

Redacció

El govern de la ciutat de Tarragona engegava l’any amb la negociació dels pressupostos municipals per al 2022 enlaire. El posicionament d’En Comú Podem era el que quedava a l’aire, després de la negativa de la resta de grups de l’oposició. Ara bé, la divergència d’opinions entre els dos partits que formaven part de la coalició d’esquerres van impossibilitar que ECP i el govern s’asseguessin a la taula de negociació. I és que, malgrat que els Comuns liderats per Carla Aguilar, sí que es mostraven predisposats a negociar i arribar a acord, Podem va mostrar el seu desacord total en tot el procés.

El bloqueig a la votació del nou pressupost per al 2022 va fer que finalment, i de manera automàtica tal com estableix la llei, es prorroguessin els comptes públics tarragonins de 2021. Davant d’aquest escenari, l’executiu de Ricomà va plantejar la possibilitat de realitzar modifi-

catius de crèdit, és a dir, moure quantitats pressupostades d’un capítol a un altre, per a ajustar la despesa a les necessitats concretes del nou any. Aquest moviment, però, també s’havia d’aprovar per plenari. En un primer moment, el conjunt de grups de l’oposició van mostrar-se reticents i van fer saber al govern que no ho posarien fàcil. En aquest sentit, l’oposició es mostrava partidària de fer la modificació per a poder efectuar pagaments de deutes i salaris, però considerava que algunes de les partides incloses en modificatiu de crèdit responien a qüestions vinculades amb el programa polític d’Esquerra. Finalment, l’oposició s’abstenia en la votació prèvia de la comissió de Serveis Centrals i En Comú Podem decidia tancar finalment la negociació del pressupost amb una negativa, però es mostrava disposada a negociar punt per punt cadascuna de les modificacions de crèdit per trobar consensos.

CEDIDA

Els alcaldes del territori, durant la reunió amb la Generalitat.

GERARD MARTÍ

POLÍTICA

El repartiment fiscal del

CRT enfronta de nou Salou i Vila-seca

Amb l’aprovació del nou Pla Director Urbanístic, també es va acabar aprovant un canvi en els estatuts del CRT que afectava la seva fiscalitat

Redacció

La gresca del Carnaval recupera l’esplendor després de l’absència del 2021

El Camp de Tarragona recuperava el febrer passat la celebració del Carnaval, amb la seva combinació de disbauxa, gresca, fantasia i tradició. A ciutats com Reus, es van celebrar actes com el ball de Carnestoltes i els Set Pecats, si bé no es va celebrar la tradicional rua. A Tarragona, en canvi la Rua de l’Artesania mostrava la seva esplendor i tenia com a novetat destacada la presència de tres comparses convidades d’altres punts de l’Estat, concretament de Cartagena, Águilas i Vinaròs.

El repartiment de la fiscalitat generada pels terrenys del Consorci Recreatiu i Turístic PortAventura tornava a generar enfrontaments entre els ajuntaments de Salou i Vila-seca. Després d’una problemàtica viscuda al 2013, que es va solucionar amb un acord, els ingressos generats pel CRT tornaven a obrir velles ferides. D’una banda, Pere Granados, batlle de Salou, assegurava que la Generalitat i l’Ajuntament de Vila-seca havien actuat en «convivència» per a forçar un canvi en els estatuts que regulen el repartiment fiscal entre els consistoris. Per contra, des de l’Ajuntament de Vila-seca, s’apuntava que es buscava un «reequilibri», des de la modificació del Pla Director Urbanístic, després que una sentència l’anul·lés parcialment. La Generalitat, per la seva part, s’abstenia de fer declaracions, en

seguir obertes les negociacions.

Granados assegurava que amb el canvi es volia modificar l’article 52 on estava acordat que els ingressos fiscals de l’aprofitament comercial, residencial o hoteler es destinarien íntegrament al municipi on es materialitzi la implantació. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, per la seva banda, indicava que els canvis estatutaris eren una «qüestió formal» i que declaracions com les de Granados sí que posaven en perill el futur del projecte de Hard Rock.

El plenari de Salou aprovava per unanimitat una declaració que instava a sotmetre a votació el nou PDU, sense canviar els estatuts, per tal d’obtenir els vots a favor dels representants salouencs. Granados remarcava, a posteriori, que per aprovar el Pla Director Urbanístic no calia reformar els estatuts i acusava

una «mala intenció» i a un «alt desconeixement jurídic».

Salou, finalment, anunciava que votaria en contra de la modificació dels Estatuts, mantenint-se ferm en la seva posició, però a favor del nou PDU, perquè «és una eina essencial perquè els inversors puguin començar a construir Hard Rock», de manera que el canvi en el Pla Director quedava aprovat. Així i tot, Granados titllava de «vergonyosa» l’actitud de la Generalitat, que segons ell els va dir que el PDU no s’aprovaria «si no demostràvem generositat cap a l’Ajuntament de Vila-seca». De fet, la modificació dels estatuts també es va acabar aprovant, amb els vots favorables de Generalitat i Vila-seca i el vot en contra de Salou. Granados assegurava que «la fiscalitat és sagrada, que cadascú es quedi el que genera i s’acaba la discussió».

Noemí Llauradó, candidata d’ERC per Reus a les municipals de 2023

Noemí Llauradó serà la candidata per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals de 2023. Una assemblea extraordinària celebrada el 23 de febrer a la seu del partit així ho decidia. Llauradó, vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona, rebia el suport unànime de la militància. Cal destacar que la seva va ser l’única candidatura que es va presentar en el procés de primàries obertes i, de fet, Llauradó va ser proposada com a candidata per l’executiva local d’ERC Reus.

En el discurs que va pronunciar en l’assemblea, la candidata republicana va defensar la seva visió de ciutat, que inclou «el Tomb de Ravals, però també els barris» i va defensar la necessitat de buscar noves centralitats i trencar amb el concepte de perifèria. Així mateix, Llauradó va expressar que l’equip d’ERC Reus estava a punt per liderar la ciutat, gràcies a l’experiència acumulada i a la cohesió per a tirar endavant un nou projecte de present i de futur per a la ciutadania reusenca.

RESUM DE L’ANY 2022 |

TRADICIÓ

Llum verda a la promoció d’habitatges de protecció oficial de la Hispània de Reus

La Comissió territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va donar llum verda el 22 de febrer al Pla de Millora urbana que afecta la zona de l’antiga Hispània de Reus. Amb la conformitat d’Urbanisme es podrà desenvolupar un nou sector residencial a la ciutat que inclou 56 habitatges de protecció oficial. El projecte de la Hispània suposaria l’eliminació de l’actual aparcament de zona blava i la creació d’un nou aparcament soterrat de tres plantes, amb accés des de la Riera d’Aragó. L’edifici tindrà forma de V i les plantes baixes es destinaran a usos comercials, mentre que el 94% del sostre residencial serà protegit, responent així a una de les iniciatives recollides al Pla d’Acció Municipal per a promoure l’habitatge social a la ciutat. A més, en la finca amb la façana al Raval Sant Pere es qualifiquen tres plantes per a habitatge, amb tres pisos, reservant la planta baixa i la primera per al pas dels vianants. Així mateix, el projecte busca garantir la prolongació del carrer de l’Aigua Nova i millorar les voreres de la zona.

GERARD MARTÍ

RODA DE BERÀ

Cal Guivernau es convertirà en biblioteca municipal

L’històric edifici de Cal Guivernar de Roda de Berà es reconvertirà en una moderna biblioteca, la Biblioteca Municipal

Joan Martorell Coca. A principis de febrer es van dur a terme els treballs geotècnics necessaris per a poder redactar el projecte executiu. El pressupost de reconversió supera els 1,1 milions d’euros, que l’Ajuntament esperava cobrir mitjançant diferents subvencions i ajuts, que se sumarien als diners que es

destinarien dins del pressupost municipal.

El projecte arquitectònic per a les noves funcions de l’edifici contemplava la conservació dels atributs originals de l’edificació, per a mantenir el seu caràcter. Així mateix, es va projectar l’obertura d’un nou accés a la plaça de l’Església per a dignificar aquesta façana i la construcció d’una gran claraboia a la teulada, que donaria llum natural al conjunt de l’espai.

Es va oferir un ampli programa d’actes, on la tradició, la llum i els espectacles no hi van faltar.

Les Decennals omplen de llum Valls en l’edició més esperada

La festivitat es va haver d’ajornar un any a causa de la pandèmia

Redacció Després de 10 anys més 1 d’espera, Valls s’il·luminava i brillava com mai en la celebració de les festes Decennals de la Candelera. La festivitat s’havia hagut de dur a terme el 2021, però les restriccions per la pandèmia finalment ho van impedir, sent aquesta la primera vegada en la història que

s’havien d’ajornar. L’espera d’un any més, però, valia la pena. Milers de vallencs i de persones vingudes d’arreu de Catalunya van encisar-se amb un amplíssim programa cultural on la llum en totes les seves formes i expressions era la protagonista. Les lluminàries van ser un dels elements més representatius,

però no van ser els únics. Es va poder veure la cultura popular vallenca elevada a la màxima expressió. Artistes de primer nivell de l’escena catalana i estatal van passar pels diversos escenaris i els castells també van tenir el seu protagonisme amb una trobada castellera que va reunir colles d’arreu de Catalunya.

EMPRESA

Reus impulsa la innovació amb el ‘Hub Foodtech & Nutrition’

L’Ajuntament de Reus presentava a mitjan febrer el Hub Foodtech & Nutrition, un ambiciós projecte per a convertir Reus i l’àrea metropolitana de la Catalunya Sud en un pol d’innovació, riquesa i atracció de talent en l’àmbit de l’alimentació, especialment en el camp de la nutrició i la tecnologia. El nou hub preveia una inversió de 49 milions d’euros i seria un dels projectes escollits per la Generalitat per a rebre ajuts dels fons

europeus Next Generation. Hub Foodtech & Nutrition és una iniciativa publicoprivada liderada per l’Ajuntament a través de l’empresa municipal Redessa i que compta amb la participació de la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, l’Eurecat i el sector privat, representat pel Clúster TIC -agrupant així el vessant tecnològic del nou hub– i les empreses alimentàries del conjunt de la demarcació.

ECONOMIA

El preu del carburant es dispara i el transport fa una vaga massiva

L’augment era una conseqüència directa de la invasió russa a Ucraïna i les sancions aplicades

Redacció

L’esclat de la guerra a Ucraïna tenia també el seu impacte fora de les seves fronteres, concretament un fort impacte econòmic. Les sancions imposades a Rússia i la incertesa en la qual se sumia Europa sobre quina seria l’evolució del conflicte i les següents passes de Putin causaven histerisme en els sectors més dependents de les importacions ucraïneses i russes. Un dels productes que més ràpidament va disparar el seu preu van ser els carburants, amb la conseqüent afectació al conjunt de l’economia, tant en l’àmbit de les empreses com de les famílies. Des de principis de mes de març, just pocs dies després de l’inici de la invasió russa, les benzineres low-cost de les comarques tarragonines, igual com les de la resta de l’Estat, presentaven llargues cues, amb els consumidors decidits a trobar el combustible més econòmic de la zona.

Ara bé, l’espiral de preus a l’alça dels carburants, i també de l’electricitat i el gas, feia que no

SOCIETAT

La manifestació del 8-M congrega

2.000 persones

Clam feminista a la manifestació unitària del Camp de Tarragona que es va celebrar a Tarragona el 8-M. Més de 2.000 persones van participar-hi, en una cita que recuperava la mobilització massiva prepandèmia. Es va reivindicar la igualtat real i es va recordar que el feminisme encara té molt a fer per a aconseguir trencar la desigualtat que pateixen les dones.

n’hi hagués prou per a suportar el temporal buscant les alternatives més econòmiques. El sector del transport, un dels més afectats per aquesta pujada sobtada i inesperada, van començar a fer aturades per a exigir al govern de l’Estat mesures que aconseguis-

sin pal·liar els efectes d’un increment dels preus sense precedents. I és que explicaven que no podien repercutir en els seus clients finalistes la pujada de preus del carburant, ja que aquests no podrien assumir l’increment dels costos de transport, però que si

es trobaven en una situació en la qual perdien diners cada vegada que sortien a la carretera.

La vaga del sector del transport ràpidament es va estendre per al conjunt de l’Estat. Les mobilitzacions es van allargar diverses jornades i van causar afectacions importants en la cadena de subministrament de molts sectors, especialment l’alimentari.

Així doncs, supermercats, indústries i el sector de l’hostaleria va començar a tenir problemes d’aprovisionament per l’aturada. De fet, algunes fàbriques van haver de reduir el ritme de producció o fer aturades, ja que, o bé no disposaven de matèria primera o bé no podien donar sortida als productes que elaboraven. A la vaga dels transportistes, també se li ha de sumar la dels pescadors, també molt afectats per la pujada de preu del carburant.

Després de les pressions i moltes negociacions, el govern presidit per Pedro Sánchez va aplicar una rebaixa de 20 cèntims en el carburant, que va estar en vigor fins al 31 de desembre.

SOCIETAT

SOCIETAT

Prades obté el permís per a fer l’observatori astronòmic

El Parc Astronòmic Muntanyes de Prades feia un important pas per a disposar del futur observatori, el més potent d’Europa dedicat a la divulgació. L’Ajuntament de Prades obtenia el permís de la Generalitat per a construir-lo a dalt d’un altiplà, just davant del poble. El nou equipament està pressupostat en 3 milions d’euros i el consistori havia de començar la cerca de finançament.

Aquest futur centre d’obser-

vació complementarà el centre de visitants, que a partir del març passat incloïa novetats. Així doncs, per primer cop, oferia espectacles audiovisuals immersius de llum i so únics a Catalunya. L’alcaldessa, Lídia Bargas, indicava que el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades havia generat el 2021 un impacte econòmic de 310.000 euros i que havia atret 5.000 visitants i assegurava que l’observatori multiplicaria el potencial.

La Cooperativa de Cambrils entra en concurs de creditors

EMPRESA La Cooperativa Agrícola de Cambrils entrava, a finals de març, en concurs de creditors, després que el Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona hagués acceptat la sol·licitud. L’escenari estava previst en l’acord de refinançament proposat per l’entitat, que feia dos anys que no pagava les anualitats acordades als afectats per la fallida de la secció de crèdit l’any 2015. davant d’aquesta necessitat de refinançament, la Cooperativa

La ciutadania del Camp de Tarragona es va bolcar amb el poble ucraïnès des de l’esclat del conflicte amb Rússia. Famílies d’arreu de la demarcació van acollir refugiats que van fugir de l’horror de la guerra. A més, es va viure una veritable onada de solidaritat amb recollides d’aliments i roba per a enviar a les fronteres amb Polònia i Romania, on es concentraven els refugiats. Especialment destacable va ser la tasca que va dur l’ONG reusenca Open Europe, que va centralitzar la logística de moltes donacions fetes tant per empreses i institucions com per particulars.

va presentar dues opcions de refinançament: tornar el capital pendent en un termini de 10 anys amb una quitança del 33% o la totalitat dels diners a 14 anys. Finalment, la majoria dels afectats escollien aquesta última opció i la Cooperativa sortia del concurs de creditors que havia presentat voluntàriament a l’octubre pels bons resultats econòmics i va plantejar un nou pla de viabilitat per a continuar retornant els diners.

Cotxes fent cua en una benzinera lowcost de Tarragona.

El Camp de Tarragona es bolca amb Ucraïna

GERARD MARTÍ

Finalitzen les obres d’urbanització del PP10 de Tarragona

Després de mesos de treballs, la urbanització del Pla Parcial 10 (PP-10) de Tarragona arribava a la seva fi. L’espai situat a tocar de la T-11 generarà més de 1.200 habitatges, 400 dels quals de lloguer social. Així mateix, comptarà amb zones verdes i un parc comercial desenvolupat per l’empresa Ten Brinke. Amb la urbanització del PP-10 es va crear l’avinguda Recasens, que permet unir Bonavista i Campclar.

El camp del Nàstic es rebateja com a Nou Estadi Costa Daurada

El Gimnàstic de Tarragona oficialitzava el canvi de nom del seu camp, que des del març passat s’anomena Nou Estadi Costa Daurada. Aquesta acció va arribar després de l’acord entre l’entitat grana i el Patronat de Turisme de la Diputació. El president del club, Josep Maria Andreu, va explicar que tenien diverses ofertes, però van decidir-se per aquesta perquè podien mantenir el nom i potenciar el territori.

SOCIETAT

El World Padel Tour aterra a Reus

La ciutat de Reus va acollir la segona fase del circuit World Padel Tour amb el Reus Costa Daurada Open 2022. Aquest torneig internacional té entre les seves seus Miami, Roma, Madrid o Doha. Els partits es van dur principalment al Pavelló Olímpic. Per a promocionar aquest esport i el torneig, es va instal·lar una pista de pàdel al Mercadal on es va poder veure jugar els millors esportistes.

POLÍTICA

Carles Pellicer anuncia que no es presentarà a les municipals de 2023

Redacció

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer anunciava, el 28 de març, que no es presentaria a les pròximes eleccions municipals del maig de 2023. Ho va comunicar durant la conferència Creure en el futur de Reus, que va repassar els objectius assolits durant els tres mandats. «Soc conscient que em vaig comprometre a dos mandats i vaig demanar a la ciutadania que em fes confiança quatre anys més per a poder desplegar el projecte que tenia per a Reus el 2011», explicava l’alcalde. I afegia un profund agraïment per la confiança dipositada en el seu projecte al llarg de tres mandats, a la vegada que indicava que no es presentaria als següents comicis.

Fent repàs de les fites assolides, va destacar que s’ha posat el centre en les persones i les polítiques socials i va destacar

la creació del Centre Social El Roser, nous centres cívics, els polilleugers. També va remarcar l’aposta per a potenciar la projecció exterior de la ciutat i l’orgull de ser reusenc.

Malgrat la seva renuncia a seguir encapçalant la llista de

GERARD MARTÍ

Junts per Reus, Pellicer assegurava que continuaria treballant «incansablement» fins al darrer dia de mandat: «Defensaré els interessos de Reus i la seva gent, perquè crec en el futur de Reus. Crec en el futur de la millor ciutat del món».

La celebració del 18è aniversari de Diari Més el passat març suposava l’inici d’un nou capítol en la consolidada trajectòria d’aquest mitjà. I és que el director general de Tamediaxa, l’empresa editora, Carles Abelló es jubilava després de tota una vida dedicada al periodisme. Marc Just assumia les regnes de la capçalera amb l’objectiu de continuar reforçant el seu lideratge.

Alta participació en la vaga de professors i les manifestacions

LABORAL El professorat de Catalunya s’alçava contra la manca d’inversió en ensenyament, les condicions laborals i el descrèdit i menyspreu que, segons ells, els donava el govern després d’acusar-los de no voler treballar més arran del canvi en el calendari escolar pel curs 2022-2023. Amb un seguiment superior al 70% en les primeres jornades de les cinc convocades al mes de març, aquesta es va convertir en una de les mo-

LABORAL

bilitzacions protagonitzades pel professorat més seguida dels darrers anys. En la primera jornada de vaga es va viure una gran manifestació unitària a Barcelona, amb milers de participants i desenes de busos arribats amb docents de tota Catalunya. La segona jornada va tenir noves manifestacions descentralitzades, entre elles, una a Tarragona, en la qual més de 2.000 persones van clamar per la fi de les retallades.

L’EMT reclama més conductors i convoca diversos dies de vaga

La manca de conductors per a poder oferir el servei de bus municipal correctament va empènyer els conductors de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona a convocar diverses jornades de vaga pel mes de març com a mesura de pressió. La primera d’aquestes jornades es va dur a terme el 22 de març i va tenir un seguiment del 100%. Es van fer dues aturades, una de 10 a 12 del matí i l’altra de 4 a 6 de la tarda, du-

rant les quals els conductors es van quedar a les cotxeres amb els busos. L’aturada va provocar que en diverses parades de bus s’acumulés força gent esperant l’arribada del vehicle. Els treballadors de l’EMT explicaven que, en general, la manca de professionals causava problemes de freqüència en diverses línies, especialment les de barris. La situació s’havia agreujat després que no es cobrissin les baixes d’alguns companys.

El batlle va sorprendre amb l’anunci, que va fer al final d’una conferència on va fer balanç dels objectius assolits en els tres mandats

Carles Pellicer, durant l’acte al Teatre Bartrina.

GERARD MARTÍ COMUNICACIÓ

Relleu generacional i nova etapa a ‘Diari Més’

GERARD MARTÍ

PATRIMONI

Un llamp esquerda la Torre dels Escipions

Una forta tempesta queia a Tarragona el 20 d’abril i un dels llamps impactava sobre la Torre dels Escipions, esquerdant aquest monument romà Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tècnics municipals i de la Generalitat van protegir la zona i inspeccionar l’element per a poder procedir a la restauració, mentre que des de la Reial Societat Arqueològica es demanava arranjar la torre ràpidament.

MEDI AMBIENT

TURISME

El turisme a Tarragona supera les previsions per Setmana Santa

La Terra Alta o el Delta van penjar el cartell de complet mentre que Tarragona ciutat va registrar un atípic alt volum de visitants

Redacció

Una ocupació del 85%, que en alguns indrets com el Delta o la Terra Alta fregava el complet, feien que la Setmana Santa de 2022 superés les expectatives que tenia el sector de l’hostaleria. La supressió de bona part de les restriccions omplia de visitants, especialment de proximitat, tant els municipis de costa com els d’interior. A la Terra Alta, per exemple, era difícil trobar un llit disponible i els espais naturals, així com els equipaments culturals i els cellers s’omplien de visitants de Catalunya, i també de l’Aragó, Navarra o País Basc.

La Diputació anuncia la remodelació de la carretera entre Reus i Castellvell

GERARD MARTÍ

L’Autoritat Portuària de Tarragona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, van dur a terme una intervenció per a permetre l’accés al Camí de Ronda, des del Racó de Salou fins a la zona de la Talaia. Es van millorar els accessos i es van installar sis nous miradors en un tram carregat d’història i natura.

Un altre dels indrets on es va percebre una especial afluència de turistes va ser a la ciutat de Tarragona. I és que molt turisme de proximitat va aprofitar les vacances per a descobrir el patrimoni de la ciutat. De fet, segons l’Associació d’Hotels de

Tarragona, s’estava registrant un atípic alt volum de turistes, especialment durant els primers dies de la setmana, que fins i tot podria arribar a millorar les xifres

EQUIPAMENTS

Vila-seca estrena

Vila-seca sumava a partir de l’abril un nou equipament cultural: el Celler. Aquest edifici noucentista va ser recuperat i rehabilitat per l’Ajuntament. Consta d’un espai polivalent amb capacitat per a un miler de persones i una zona museística dedicada a la divulgació del món de vi i la pagesia. Des de la seva estrena, l’espai ha acollit tota mena d’esdeveniments.

prèvies a l’esclat de la pandèmia.

A l’arribada de turisme català i espanyol, calia sumar-hi l’arribada de turistes francesos i d’altres països europeus.

La Diputació anunciava que impulsaria una remodelació de la via que uneix Reus i Castellvell del Camp. L’actuació, que havia de començar a l’estiu, incloïa la creació d’un carril bici d’1,5 metres d’amplada en sentit pujada –en sentit baixada compartirien espai vehicles i bicicletes– així com actuacions per a reduir la contaminació acústica, amb la pavimentació de tota la via amb mescles sonororeductores per a reduir el soroll. El projecte comptava amb una dotació de 300.000 euros. Així mateix, també s’hi contemplaven mesures per a fer el trajecte més amable, especialment per als vianants, pacificant el trànsit rodat per a garantir una circulació segura. Els batlles d’ambdues localitats, Carles Pellicer i Josep Sabaté, destacaven que amb aquesta remodelació s’afavoriria la mobilitat sostenible entre els dos municipis. Cal destacar que aquestes obres estaven emmarcades en el projecte d’actuacions puntuals de seguretat i drenatge que la Diputació de Tarragona impulsa anualment en les carreteres de la seva xarxa viària.

GERARD MARTÍ

El Port obre el tram del Camí de Ronda del Racó de Salou fins a la Talaia

GERARD MARTÍ

Turistes passejant per la platja de la Pineda, a Vila-seca.

CULTURA

Sant Jordi torna a omplir els carrers de llibres i roses

Després de dos anys de viure Sant Jordi amb restriccions, a causa de la pandèmia, la festivitat, considerada per molts com el dia més bonic de l’any, tornava a deixar carrers i places plenes a vessar. Milers de persones s’atansaven a les parades per a adquirir les novetats literàries i fer-se amb la tradicional rosa. A més, arreu del territori es van programar activitats culturals.

OBRES

Cambrils enderroca l’antiga estació de ferrocarril

L’Ajuntament de Cambrils iniciava l’enderroc de l’antiga estació de tren de la localitat, després de rebre l’autorització d’Adif. Amb la supressió de l’edifici es feia un pas important per a unir les avingudes Vidal i Barraquer i Horta de Santa Maria i obrir finalment la part de Cambrils vila al mar, superant la barrera física que suposava l’estació i la línia de ferrocarril.

RESUM DE L’ANY 2022 | ABRIL

S’elimina l’obligatorietat de portar mascareta als espais interiors

Malgrat la supressió d’aquesta mesura, molta gent continuava duent-la, especialment en espais molt concorreguts, per por al contagi

Redacció

700 dies. Aquesta va ser la durada d’una de les mesures per a evitar el contagi de la covid-19: l’ús obligatori de la mascareta en interiors. Després de més de dos anys de dur la cara parcialment tapada per aquest equip de protecció individual, el govern aixecava l’obligatorietat del seu ús. Una de les mesures més esperades, no únicament per la incomoditat de dur la mascareta, sinó perquè era un clar símptoma que la pandèmia començava a remetre.

Els primers que se la van poder treure van ser els escolars. I és que la Generalitat ja va aixecar l’ús obligatori a les aules coincidint amb la tornada a les escoles després de les vacances de Setmana Santa. Els somriures van omplir les classes i els patis i van permetre que alguns alumnes i professors es veiessin finalment

tot el rostre sencer, sense obstacles per primera vegada.

Seguidament, la mesura s’estenia per al conjunt de la població i d’espais interiors, exceptuant els centres sanitaris i

el transport públic. Amb tot, durant les primeres jornades encara era molta la gent que continuava duent mascareta, especialment en llocs concorreguts, per por al contagi.

GERARD MARTÍ

COVID-19

GERARD MARTÍ

Persones amb mascareta al Mercat Central de Tarragona.

GERARD MARTÍ

Montse Castellarnau, nova alcaldessa d’Altafulla

Va prosperar la moció de censura que l’oposició li va fer al fins aleshores batlle,

Redacció

Montse Castellarnau es convertia el 10 de maig en la nova alcaldessa d’Altafulla, la primera dona de la història en ocupar aquest càrrec, després de prosperar la moció de censura que la majoria de grups de l’oposició li van presentar al govern de l’EINA-ERC. La tensió va augmentar després que el fins aleshores govern municipal engegés un pla de regeneració de la platja d’Altafulla. L’oposició demanava un pla de xoc urgent per a la recuperació de la platja, per assegurar

MEDI AMBIENT

Jordi Molinera

que aquesta estigués a punt per a l’inici de la temporada turística. A aquesta polèmica, es va agreujar quan, a mitjans d’abril, el mar va esfondrar la terrassa del restaurant Cal Vitali, situat a tocar de la platja. Aquest últim fet va ser la guspira definitiva que va acabar d’encendre el foc i que va derivar en la presentació d’una moció de censura.

El 10 de maig se celebrava un plenari extraordinari, en el qual la moció de censura va prosperar i que convertia a la cap de llista d’Alternativa Altafulla en la nova

Aprovada la restauració natural dels Prats d’Albinyana

La Comissió territorial d’urbanisme de Tarragona donava, el 25 de maig, llum verda al projecte de restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda (Vila-seca), impulsada per l’Autoritat Portuària i vinculada al desenvolupament urbanístic de la Zona d’Activitats Logístics (ZAL). Es tracta d’un espai de més de 37 hectàrees que rebrà una inversió de 4,5 milions d’euros per a recuperar l’ecosistema de la zona, que és l’espai humit més gran

que hi ha a la costa entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. El projecte contempla la restauració d’aiguamolls costaners, creant una llacuna d’aigua interior i regenerant un sistema de dunes costaneres, que fomenti la seva creació natural. Així mateix, es crearà un bosc de ribera amb més de 13.000 arbres, cosa que fomentarà la reintroducció de fauna característica d’aquesta mena d’indrets, com ocells o amfibis.

alcaldessa de la localitat del Baix Gaià. A banda dels quatre vots favorables de la seva formació, Castellarnau va rebre el suport

de la moció.

de la regidora d’Ara Altafulla, del de Junts i d’un regidor no adscrit. Els cinc regidors d’EINA-ERC i el del PSC van votar en contra.

CEDIDA

PATRIMONI

L’Estat anuncia una inversió de 7 MEUR a la Necròpolis Romana

La reobertura es preveu per a finals de 2024

Redacció

El govern de l’Estat anunciava que destinaria una partida de set milions d’euros a la rehabilitació integral del Museu i Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, un equipament de titularitat estatal i gestió transferida a l’Ajuntament. La inversió provenia dels 35 milions d’euros que el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va traspassar al de Cultura, procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Els ministres Reyes Maroto i Miquel Iceta visitaven la ciutat per a fer l’anunci de l’actuació, que està inclosa en el Pla de

Modernització i Competitivitat Turística finançat amb fons europeus.

La major part dels set milions es destinaran a reformar l’edifici del Museu, tancat des de 1992. Entre les actuacions, s’inclouen l’aïllament de la coberta i el cobriment amb teules similars, la impermeabilització del terrat, la renovació dels interiors, l’eliminació de les humitats, o el reforç de l’estructura de voltes bufades, mesures d’accessibilitat i un condicionament de l’entorn. El calendari preveia l’inici de les obres el 2023 i que el museu s’obrís al públic a finals de 2024.

Imatge virtual de la llacuna interior que es crearà.

Teresa Pallarès, candidata de Junts a Reus a les municipals

POLÍTICA Teresa Pallarès es convertia en l’alcaldable de Junts per Catalunya a Reus per a les eleccions municipals de 2023. Si bé en un primer moment s’havia presentat un altre candidat, Víctor Terradellas, obrint un procés de primàries, finalment Terradelles renunciava a la seva candidatura hores abans que es duguessin a terme les votacions. El candidat a alcaldable acusava la formació de no ser parcial amb els candidats. Així

PATRIMONI

i tot, els afiliats de Junts eren cridats a les urnes i un 94,3% dels vots li donaven la victòria a Pallarès, regidora d’Empresa i Coneixement a l’Ajuntament i delegada del Govern a Tarragona. Després de ser ratificada, Pallarès va assegurar que el seu equip treballaria per a formar una estratègia de govern «guanyadora» i va indicar que s’aprofitaria la feina feta pel govern encapçalat per Pellicer per a encarar el futur.

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca, declarada Bé Cultrural d’Interès Nacional

El Govern de la Generalitat acordava declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp (Baix Camp), així com delimitar-ne l’entorn de protecció. És un conjunt edificat de llarga història, situat en un indret singular de domini sobre el territori, carregat de valors simbòlics i representatius. Es tracta d’un santuari marià ubicat en els estreps de la serra de l’Areny, prop del poble de Mont-roig del Camp. L’ermita està situada sobre el cim de la roca que s’alça a l’oest del municipi.

Castellarnau amb la bara d’alcaldessa, després

JUDICIAL

Repsol

invertirà 18 MEUR per millorar la producció a Tarragona

Repsol va anunciar que invertiria 18 milions d’euros a la planta de poliols del complex industrual amb l’objectiu d’ampliar la gamma de poliols polimèrics d’alta qualitat que produeixen. La major part de la inversió es destinarà a modificar la planta amb la instal·lació d’un segon rector a la línia de producció. La finalització i posada en marxa de planta es preveu per al quart trimestre de 2023.

Joan XXIII estrena la nova UCI amb box d’alta

tecnologia

L’Hospital Joan XXIII de Tarragona va presentar a principis de maig la nova Unitat de Cures Intensives. L’espai forma part del nou Parc Sanitari Joan XXIII que s’està construint, es troba a l’edifici C i és la primera unitat del Servei de Medicina Intensiva (SMI) del nou hospital. Compta amb dotze boxs i incorpora dispositius mèdics, de tractament i monitoratge d’última generació. Va costar 5,8 milions d’euros.

ILJIN invertirà 600

MEUR en una fàbrica de components de bateries

L’empresa sud-coreana escollia Mont-roig com l’indret on dur a terme aquesta important implantació, la primera que faran a Europa

Redacció

L’empresa sud-coreana ILJIN Materials, fabricant de components de bateries, obrirà una fàbrica a Mont-roig del Camp (Baix Camp) que donarà feina a 500 persones. Es tracta de la seva primera planta de producció a Europa, amb una inversió de 600 milions d’euros (MEUR). El conseller d’Empresa i Treball del Govern, Roger Torrent, ho va anunciar el 16 de maig després de reunir-se a la capital de Corea del Sud, Seül, amb directius de la companyia. Torrent destacava la importància de l’acord, ja que ILJIN és «una de les úniques empreses en l’àmbit mundial» dedicades a la fabricació de làmines de coure per a bateries de vehicles elèctrics i productes electrònics. La previsió és que estigui operativa a partir del 2025 amb una superfície de 30.000 m² entre la

fàbrica, les àrees de magatzem i un edifici tècnic. L’empresa sudcoreana forma part del projecte per optar als fons europeus del PERTE impulsat per Seat i Volkswagen, anomenat Future: Fast Forward, a través de la filial IMS Technology. De fet, la ubicació que ha escollit la firma es troba a mig camí entre la fàbrica de Seat

a Martorell i la gigaplanta de bateries que s’instal·larà a Sagunt. Tots els agents econòmics i socials del territori van aplaudir aquest anunci, veient el potencial que la planta tindrà tant per la creació d’ocupació com per la capacitat d’atreure altres empreses relacionades amb l’hidrogen verd i la mobilitat sostenible.

El regidor de cultura de Valls, acusat d’abusos sexuals

El regidor de cultura de l’Ajuntament de Valls, Marc Ayala (JxCat) era detingut, i posteriorment posat en llibertat amb càrrecs, per un presumpte delicte d’abús sexual a un menor de 13 anys. En la seva declaració, el regidor reconeixia haver mantingut una relació sentimental amb el demandant, però no al 2015, sinó els anys 2019 i 2020, quan el jove ja tenia 16 anys.

Ara bé, segons publicava el Diari Ara aquest no seria l’únic

EQUIPAMENTS

cas. Diversos joves asseguraven haver mantingut relacions amb Ayala, sent aquest ja regidor del consistori vallenc. En un dels casos, s’havien conegut a través dels assajos per a Pessebre Vivent, segons relatava el testimoni, i dos altres casos, indicaven que s’havien conegut mitjançant les xarxes socials. Arran dels fets, Ayala va presentar la seva dimissió com a regidor, per a poder preparar la seva defensa.

La ciutat de Tarragona rebia oficialment el Palau d’Esports, situat a l’Anella Mediterrània i construït com un dels espais principals dels Jocs Mediterranis, de mans de la Generalitat. Després d’anys de negociació sobre els termes de la cessió, finalment Tarragona se sumava a la resta d’equipaments de la ciutat, amb la idea d’acollir competicions de primer nivell i entrenaments dels clubs locals.

Imatge virtual de la futura planta d’ILJIN a Mont-roig.

Tarragona rep oficialment el Palau d’Esports

GERARD MARTÍ

SUCCESSOS

Un xoc entre dos trens a Vila-seca deixa una trentena de ferits

Un tren de mercaderies va topar amb un comboi de passatgers a l’alçada de l’estació

Redacció

Un tren regional de la línia R16 de Rodalies de Catalunya que anava de Barcelona a Tortosa i una locomotora de l’empresa Captrain van col·lidir el 12 de juny poc abans de les 22 h. a l’alçada del baixador de Vila-seca. El tren duia a bord un centenar de passatgers, dels quals una trentena van haver de ser atesos pel Servei d’Emergències Mèdiques amb contusions i afectacions de diversa consideració, dos d’ells de gravetat i vuit menys greus. Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació per esclarir les causes del xoc i l’endemà dels fets es van analitzar els combois. Segons va explicar el portaveu del Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (SEMAF), Luís Moyano, el maquinista de la locomotora havia comunicat al centre de control que tenia una fallada als frens. «El maquinista que portava passatgers va veure un canvi intempestiu de la senyalització, que vol dir que alguna cosa no funciona. Va veure unes llums al fons i va pensar

Sant Pere peta més fort que mai amb dues tronades extraordinàries

Reus va celebrar un Sant Pere en majúscules, després de dos anys de festa totalment confinada i amb restriccions. Entre les propostes més destacades, dues trobades extraordinàries, una per cada any que no s’havien pogut fer. A més, la de completes va ser encesa, per primera vegada, per l’alcalde de Tarragona.

Operaris treballant a peu de via en les tasques de retirada dels combois afectats.

que podia ser un tren que venia de cara», va concretar. Moyano va assegurar que el maquinista del Rodalies va advertir els passatgers que hi havia al primer cotxe i se’ls va endur cap enrere

abans de la col·lisió. I va afegir que tot apuntava que la causa de l’accident fos una avaria mecànica dels frens de la locomotora de mercaderies.

L’accident va causar afectaci-

ons en diverses línies de Rodalies, concretament l’R14, R15 i R16, que es van allargar fins al 14 de juny al matí, quan, amb la retirada del comboi accidentat, es va recuperar el servei.

TARRAGONA

La Capona tanca

La llibreria La Capona anunciava que abaixaria la seva persiana el 30 de juny. La notícia va sorprendre el conjunt de la ciutadania. Abans de tancar, l’establiment va celebrar una festa de comiat. Un local ple de gom a gom evidenciava l’estima dels tarragonins. Els seus propietaris explicaven que hi havia negociacions obertes perquè una altra empresa adquirís el negoci.

SANITAT Viamed Salud, empresa propietària de l’hospital Viamed Monegal, entre d’altres, anunciava que aixecaria un nou hospital davant de les Gavarres, dins del parc comercial Tarraco Centrum, de Ten Brinke. El projecte comptarà amb una superfície de 20.000 m² per donar servei als més de 500.000 habitants de la zona. Suposarà una inversió de 50 milions d’euros i la seva obertura està prevista per a finals de 2024.

EMPRESES

a Tarraco Centrum

Viamed Salud construirà un hospital

El centre tindrà, inicialment, 102 llits, un bloc quirúrgic format per 11 quiròfans i una sala d’hemodinàmica d’última tecnologia. També comptarà amb 16 llocs de recuperació postquirúrgica i una Unitat de Vigilància Intensiva (UVI) amb sis box individuals. De cara al pacient ambulatori, oferirà 15 llocs d’hospital quirúrgic de dia, endoscòpia i una àrea de consultes amb 45 gabinets, així com Urgències amb 21 boxs.

Dow celebra 125 anys amb la neutralitat climàtica com a fita

Dow celebra els 125 anys de la seva fundació amb el lema

Imagine Better, una clara declaració d’intencions de les fites que s’ha marcat pels pròxims anys. L’empresa aprofitava la commmoració per a presentar el seu full de ruta per assolir la neutralitat de carboni. La primera fase, abans del 2025, consisteix en fer tot allò que sigui possible des del punt de vista de l’eficiència energètica, per assolir la màxima reducció

d’emissions de CO2, com l’ús d’energia renovable, l’electrificació de les turbines o les matèries primeres alternatives. Per a la segona fase, entre els anys 2025 i 2030, és clau repensar la manera d’alimentar els forns de gas natural del cracker a través de l’ús de l’hidrogen circular i de la captura de CO2. Durant la tercera fase, més enllà del 2030, l’èmfasi estarà en la implantació de noves tecnologies que ara s’estan desenvolupant.

Ens cuidem amb tu, innovem per crear productes essencials per a la teva salut aeqtonline.com

GERARD MARTÍ REUS

GERARD MARTÍ

CULTURA

VENDRELL

ENSENYAMENT

Josep Pallarès, nou rector de la Universitat Rovira i Virgili

Guanyava en segona volta a Maria José Figueras, la fins aleshores rectora, amb el 57,77% dels vots

CEDIDA

El Museu Pau Casals torna a obrir portes

El Museu Pau Casals del Vendrell reobria el 22 de juny, després d’estar gairebé un any i mig per les obres de remodelació. Els treballs van renovar la casa noucentista de Coma-ruga on havia viscut el violoncel·lista i també es va canviar la museografia de l’espai, amb l’objectiu de potenciar el vessant més humà i pacifista del mestre.

PATRIMONI

Descobreixen a Valls unes de les ciutats iberes més importants de Catalunya

Les excavacions d’un grup d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona a la zona dels antics Molls de l’Estació de Valls posaven al descobert el que podria ser una de les ciutats iberes més importants de Catalunya i la més gran de Tarragona. Les dimensions, ubicació i destrucció violenta la convertien en una ferma candidata a ser l’antiga ciutat de Kissa o Cissis.

Redacció

Josep Pallarès es convertia en el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili després d’aconseguir el 57,77% dels vots en la segona volta de les eleccions al màxim òrgan de govern de la universitat. Al mes de maig es va celebrar la primera volta de les eleccions, en les quals Pallarès s’enfrontava a la fins al moment rectora, María José Figueras, i a Mercè Gispert. Pallarès i Figueras es convertien en els dos candidats amb més suports en la primera volta, però sense arribar a agrupar el 50% o més dels vots, cosa que va obligar a la celebració d’una nova votació, la definitiva, en la qual es va imposar Pallarès. Consolidar la Universitat com a motor social i econòmic del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès; assegurar el millor sistema d’educació superior per al territori, i fomentar el sentiment de pertinença a la URV són els tres grans objectius marcats per aquest mandat. En la presa de possessió del càrrec, Pallarès exposava que no s’havia

de perdre de vista el motiu fundacional de la Universitat, ser tractor de l’economia i la societat del territori. Però amb una visió que transcendís el sud de Catalunya: «És voluntat de l’equip que

Maria José Figueras.

encapçalo ajudar a transformar el territori, pensant en gran i col·laborant-hi amb la visió de país». En aquest sentit, demanava la complicitat dels agents econòmics, socials i polítics. No

només per millorar «l’ecosistema de coneixement, un gran potencial empresarial i projectes de futur», sinó també per assolir el segon objectiu que es marca: «assegurar el millor sistema d’educació superior al nostre territori», d’acord amb els canvis però mantenint la raó de ser de la Universitat.

Josep Pallarès és catedràtic de Tecnologia Electrònica. La seva línia de recerca principal és la investigació en cèl·lules solars orgàniques i polimèriques. És autor de més de 100 publicacions en revistes internacionals indexades i ha estat investigador principal en projectes competitius de la Unió Europea i nacionals. Va ser director general d’Universitats i director general de Planificació d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2016 i 2019, després d’haver estat vicerector de Transferència i Innovació (2006-08), vicerector de Política Acadèmica i del Personal Docent i Investigador (2014-16) i vicerector de Personal Docent i Investigador (2008-14).

Pallarès amb la vara de rector, i l’exrectora,

AJ.

CEDIDA

SOCIETAT

Tarragona es tornava a il·luminar amb un esclat de llum, color i fantasia gràcies a la 30a edició del Concurs de Focs Artificials. Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, centenars de tarragonins s’aplegaven a la platja del Miracle, el Balcó o la Baixada del Toro, entre altres indrets per veure les diferents propostes que van competir. Finalment, va endur-se el premi Pirotecnia del Mediterráneo, que repetia el resultat ja obtingut en l’edició de 2019.

URBANISME

Salou es compromet amb els veïns a consensuar l’Eix Cívic

L’alcalde de Salou, Pere Granados, es comprometia davant del plenari i d’una representació de veïns de l’AV Barenys - Platja Ponent a incorporar les propostes ciutadanes al projecte de l’Eix Cívic. Aquest compromís arribava després que, per primera vegada, es fes ús del Reglament de Participació per a preguntar sobre els edificis previstos en aquest projecte, que creien que estarien encaixats a la força.

COMERÇ

La sequera deixa els pantans sota mínims i comencen les restriccions

Diversos municipis del Camp de Tarragona es veien obligats a abastir-se d’aigua potable amb camions cisterna i a restringir el consum d’aigua

GERARD MARTÍ

Carla Aguilar dimiteix com a regidora i portaveu d’ECP

De fet, abans d’arribar al plenari, Granados ja havia ordenat paralitzar la proposta d’estudi d’ordenació de l’Eix Cívic, per a sotmetre a estudi i reconsideració la part d’implantació dels edificis. El president de l’A, Rafel Querol, va demanar informació sobre aquest procés i de la seva intervenció els veïns van aconseguir un seguit de reunions amb el govern municipal per a escoltar les seves propostes sobre l’Eix Cívic.

Redacció

La manca de pluges a la temporada hivernal i les poques precipitacions de la primavera juntament amb les fortes onades de calor que van començar a mitjans de maig auguraven un estiu complicat pel que fa a les reserves d’aigua. El conjunt de Catalunya s’enfrontava a una alerta per sequera que al mes de juliol de 2022 ja començava a deixar afectacions importants.

Al Camp de Tarragona, nombrosos municipis es veien obligats a abastir-se d’aigua de boca transportada per camions cisterna. I és que les mines, fonts i pous deixaven de rajar després d’encadenar mesos sense gairebé veure ploure. Aquesta complicada situació també la patien els dos pantans de la zona.

El Siurana se situava en nivells mínims, cosa que també afectava els negocis de turisme actiu

La Fira Centre Comercial tanca 2022 amb sis noves obertures

El centre comercial reusenc amplia la seva oferta en moda, restauració i oci

L’any 2022 conclou a La Fira Centre Comercial amb l’obertura de sis nous establiments. El centre comercial

reusenc es perfila com un espai comercial i d’oci per a tota la família, incrementant la seva oferta en moda, llar, complements,

reserves mínimes el mes de juliol.

situats al voltant de l’embassament. Explicaven que quan el pantà està ple els clients havien de baixar només 12 esglaons fins a arribar a l’aigua, però que amb

lleure i restauració. A més, es configura com a pol d’importació de noves marques a la província com ha estat el cas de Kiabi, Pepco i Nescafé.

A l’àrea de tèxtil i moda, es reincorpora el rètol de Tramas+ i els seus productes per la llar, juntament amb Pepco i el nou espai de la firma francesa Kiabi especialitzat en moda per a tota la família. D’altra banda, els rètols que ja operaven al centre comercial reafirmen la seva

els nivells tan baixos n’havien de baixar més de 180. Una xifra que evidenciava la situació crítica de l’embassament i dels pobles que depenen d’ell.

aposta com ara Mango amb la seva botiga Kids o la reobertura de la firma Stradivarius amb el seu nou concepte Wave.

La restauració ha completat l’oferta del centre. L’arribada del primer quiosc de Nescafé a Espanya, i l’aterratge de Llagurt a Reus van accelerar l’arribada d’altres espais com Sushisom, que tanca l’oferta de migdies i nits oferint un menú asiàtic d’estil ALL YOU CAN EAT.

De cara al 2023, ja s’han anun-

Carla Aguilar presentava la seva dimissió com a regidora de l’Ajuntament de Tarragona i portaveu del grup municipal d’En Comú Podem per motius d’assetjament polític dels seus companys de coalició. Va anunciar que la baixa mèdica dels anteriors mesos es devia a l’ansietat i la depressió que li havia causat aquesta situació. En aquesta línia assegurava que havia dimitit «per amor a mi mateix i al nostre espai».

El Tribunal dels Drets Humans admet a tràmit el cas Loveparade

El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg admetia a tràmit la demanda presentada per la família de Clara Zapater, una de les dues tarragonines que va morir a Alemanya a la tragèdia de la Loveparade, on es van registrar 21 víctimes mortals. El cas havia prescrit a Alemanya, però la família aconseguia reobrir-lo, conscient que es tractava d’un procés llarg i que és molt difícil que els hi donessin la raó.

ciat dues noves obertures que faran que La Fira, Centre Comercial gestionat per SILICIUS, la SOCIMI del Grup Mazabi especialitzada en la compra i la gestió d’actius, segueixi estant de moda i a la moda.

El pantà de Siurana, amb

El Concurs de Focs de Tarragona torna a il·luminar les nits de juliol dos anys després

RESUM DE L’ANY 2022

OBITUARI

Mor l’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós als

99 anys

S’anunciava que 2023 seria l’Any Xavier Amorós i homenatjaria l’escriptor

Redacció Xavier Amorós, escriptor i poeta reusenc, moria el 18 de juliol als 99 anys. El traspàs del prolífic literat colpia els reusencs, i personalitats del món de la política, la cultura i el món social lloaven la seva aportació literària així com la seva faceta com a regidor

PATRIMONI

a l’Ajuntament de Reus i el seu compromís amb la cultura i la societat reusenca.

Amorós va ser nomenat fill illustre de Reus el 1993 i uns anys més tard, el 2003, es ple va acordar per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca Central de Reus. Un any més

tard, al 2004, va nomenat Doctor Honoris Causa per la URV i va rebre la Creu de Sant Jordi.

L’endemà del seu traspàs, l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, anunciava la commemoració l’Any Xavier Amorós el 2023, coincidint amb el centenari del seu naixement. Pellicer explica-

SOCIETAT

Roda de Berà es posa en peu de guerra contra les ocupacions

L’Ajuntament augmenta la seguretat i llença una app per alertar la Policia

Redacció

El govern de la Generalitat declarava Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric el Teatre Metropol de Tarragona. En la declaració del govern, es destacava la seva importància històrica i social i se la qualificava com una «obra inclassificable, amb una desinhibició creativa que la va convertir en una obra tabú; una construcció que surt de la rutina i que molts han relacionat amb l’avantguardisme internacional».

Les constants ocupacions illegals d’habitatges, que no havien parat en dos anys, van tornar a posar en peu de guerra els veïns de Roda de Berà. A l’estiu, no hi havia cap barri o urbanització de la localitat que no tingués, com a mínim, un pis o xalet ocupat. Les associaci-

ons veïnals definien la situació d’«insostenible», ja que la tensió pel comportament d’alguns ocupes estava elevant el clima d’inseguretat al municipi.

L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, assegurava que la problemàtica amb les ocupacions no era exclusiva del municipi, sinó que es patia al conjunt

del país, si bé en localitats de costa, on hi ha un major parc immobiliari desocupat, el fenomen de les ocupacions il·legals era més freqüent. Amb tot, afirmava sentir-se «desesperat» i reclamava canvis legislatius.

Una app per alertar Virgili explicava que l’Ajun-

va que l’escriptor i poeta n’era coneixedor de l’homenatge que la ciutat volia retre-li i estava «molt content i emocionat». Estava previst fer l’anunci de l’Any Xavier Amorós per pocs dies després de la pèrdua del reusenc il·lustre, però la seva mort va avançar-lo.

Desenes de persones es van apropar al Centre de Lectura per a signar el llibre de condolences i el 26 de juliol, la Biblioteca Central va acollir l’acte oficial de comiat, que va comptar amb parlaments del teixit social, acadèmic, cultural i econòmic de la ciutat així com la lectura d’alguns dels seus versos.

tament estava fent un esforç extra en matèria de seguretat, reforçant la presència policial. De fet, aquesta partida s’havia incrementat un 15% en els pressupostos municipals.

A les càmeres lectores de matrícula i a les càmeres de gravació personal que duien els agents com a element de seguretat per a ells i de dissuasió als delinqüents, l’Ajuntament posava en marxa una nova aplicació mòbil gratuïta per als veïns. L’aplicatiu permetia comunicar-se directament amb la Policia Local per a avisar de qualsevol incident ocorregut a la vila, incloent-hi també la geolocalització.

GERARD MARTÍ

La Biblioteca Central va acollir l’acte oficial de comiat.

El Metropol, Bé Cultural d’Interès Nacional

CEDIDA

El pistoler de Tarragona rep l’eutanàsia sense l’últim desig de llibertat

La defensa va intentar aturar el procés de mort assistida, però el Constitucional ho va rebutjar

Redacció

Eugen Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona després de protagonitzar un assalt a l’empresa de seguretat on treballava i tirotejar els seus companys el desembre de 2021, rebia el 23 d’agost l’eutanàsia. Sabau havia patit una lesió medul·lar irreversible quan els Mossos d’Esquadra van reduir-lo, després d’haver fugit de la ciutat de Tarragona, ferint uns agents del cos policial català i d’haver-se atrinxerat en un mas del terme municipal de Riudoms. Si bé la defensa de les víctimes havia presentat diversos recursos per a paralitzar la mort assistida i garantir que continuava complint la seva condemna al mòdul penitenciari del Consorci Sanitari de Terrassa, on estava ingressat, el Tribunal Constitucional va rebutjar-los tots, prevalent així el dret a morir dignament per sobre de les causes penals a les quals s’enfrontava.

Amb tot, Sabau rebia l’eutanàsia que tant demanava, però ho feia sense el seu últim desig de

Eugen Sabau, en una imatge on mostrava les armes de les quals disposava.

llibertat. I és que el Jutjat d’Instrucció 5 de Tarragona desestimava la petició del pistoler de Tarragona de passar els darrers dies de la seva vida en llibertat a l’hospital. El seu advocat

al·legava que l’acusat passés els últims dies en un hospital per acomiadar-se de la seva família, ja que no hi havia risc de fuga a causa de les seves circumstàncies personals. La magistrada del

tribunal tarragoní, però, desestimava la petició, perquè, sense vigilància policial, qualsevol familiar o amic li podria facilitar la fugida i perquè no havia mostrat penediment pels fets ocorreguts.

URBANISME

REUS

S’inicia la rehabilitació de la façana del Palau Bofarull

La Diputació de Tarragona iniciava a mitjans d’agost les obres de rehabilitació de la façana principal del Palau Bofarull, ubicat al carrer Llovera de Reus i que exerceix com a seu de la institució a la capital del Baix Camp. L’objectiu dels treballs, segons la presidenta de l’ens supramunicipal, Noemí Llauradó, era «preservar la durabilitat d’un edifici que és molt emblemàtic per a la ciutat». Les obres tenien un pressupost de poc

TARRAGONA

més de 90.000 euros i amb elles es buscava garantir l’estètica dels elements de la façana, així com l’estanquitat de la coberta de l’edifici. Segons Llauradó, ni la coberta ni la façana patien «patologies greus». I afegia: «Ens hem volgut avançar per evitar mals majors». A banda de la coberta i dels elements ornamentals de la façana, el projecte també incloïa la restauració de les balconeres i la conservació de les baranes i del fris.

L’Escola Arrabassada comença el trasllat al nou edifici

L’Escola Arrabassada començava la mudança cap al nou edifici que havia d’estrenar coincidint amb l’inici del curs 2223. L’equip docent del centre sacrificava part de les seves vacances per a efectuar el trasllat i tenir-ho tot a punt per a l’inici de curs, que s’havia avançat dues setmanes. Si bé explicaven que els tempos eren justos, asseguraven que hi havia temps. Amb tot, a l’inici de la mudança encara els faltava rebre el

El Vendrell amplia l’illa de vianants sumant nous carrers

Era una reivindicació històrica dels veïns

Redacció

El Vendrell donava el tret de sortida a l’agost a les obres d’ampliació de l’illa de vianants. En aquesta ocasió, els treballs es duien a terme al carrer Cristina Baixa, Pont de França i els seus accessos, a l’altra banda de la

riera de la Bisbal i fora del nucli antic, donant resposta a una reivindicació veïnal històrica. El projecte, que tenia un cost d’1,5 milions d’euros, va ser finançat pels fons europeus Next Generation i contemplava també la renovació i soterrament dels

mobiliari que havia d’oferir la Generalitat. Les famílies, que havien lluitat durant més de 15 anys perquè arribés el dia, es mostraven alleugerides pel trasllat i afirmaven que «havien vist la llum al final del túnel». El canvi de barracons a un edifici, però, no era l’única novetat per aquest centre de cara al curs 22-23, sinó que es convertia en institut-escola, de manera que els alumnes de 6è passaven a cursar l’ESO al mateix centre.

serveis d’aigua, llum, gas i telecomunicacions, així com la construcció de la xarxa de pluvials.

Amb l’ampliació de l’illa de vianants continuava la transformació urbana que havia estat impulsant el govern municipal en els darrers quatre anys i que va suposar la peatonalització del carrer Doctor Robert i de les 4 Fonts amb l’objectiu de prioritzar la mobilitat sostenible, a peu i en bicicleta, i dinamitzar i potenciar el comerç i el patrimoni cultural, a la vegada que suposava una transformació urbana del conjunt del municipi del Vendrell.

RESUM DE L’ANY 2022 | AGOST

COMMEMORACIÓ

L’empresa de patinets elèctrics Bird abandona Tarragona

L’empresa de patinets elèctrics Bird deixava d’operar definitivament a Tarragona. Havia començat la seva activitat el gener de 2021 i havia arribat a tenir tres competidores més Lime, Spin i Reby. Amb la sortida de Lime i Spin, es repartia el mercat amb Reby. Ara bé, l’arribada d’una empresa, Tier, que oferia amb el seu servei de patinet el casc –que és d’ús obligatori– gratuïtament, precipitava la marxa de Bird.

La Policia de Vila-seca confisca les cadires a primera línia de platja

La Policia Local de Vila-seca va confiscar 80 elements, entre cadires de platja, gandules i para-sols, que s’havien collocat a primera ahora per a reservar espai. Si bé aquesta incívica pràctica s’havia estès a moltes localitats de la Costa Daurada, Vila-seca va ser l’única que va prendre mesures per evitar-ho. Primer, els agents deixaven avisos informatius i en una segona fase, la Brigada retirava els elements.

Cambrils recorda les víctimes del 18-A en el 5è aniversari

Es va celebrar un acte al Memorial de la Pau del Passeig Marítim

Redacció Cambrils recordava el 18 d’agost les víctimes de l’atemptat terrorista que cinc anys abans havia deixat una persona morta i set ferides a la localitat del Baix Camp, que se sumaven a les 16 víctimes mortals de l’atemptat previ a Barcelona.

En un acte al lloc dels fets, al passeig Marítim, familiars, ins-

titucions, cossos de seguretat i emergències, i la ciutadania van col·locar una rosa blanca sobre el Memorial de la Pau creat després dels fets. Així mateix, tres infants van deixar anar uns globus blancs en senyal de desig de pau mentre els músics interpretaven l’Himne d’Europa. Desenes de veïns del municipi es van apropar a l’acte i van guardar un

escrupolós silenci durant l’esdeveniment.

L’alcalde Cambrils, Oliver Klein, va desitjar que actes de record com aquell servissin per «prevenir l’odi i el terrorisme» i va assegurar que «el record d’aquelles hores continua molt viu. Un record trist, però serè. Sense rancúnia, però sense oblit».

La gamma extra torna a les principals places castelleres després de la represa

El món casteller havia patit durament l’aturada de la seva activitat per la pandèmia. Després d’estar-se dos anys sense diades i només amb algunes actuacions puntuals, l’estiu 2022 era el de la tornada a les places. En les primeres cites, les construccions mostraven que les colles estaven arrencant, però a finals d’agost, en diades com les de l’Arboç, el Catllar o Sant Fèlix a Vilafranca, les principals colles del país tornaven a carregar castells de gamma extra.

Representants de totes les religions van participar en la commemoració.

GERARD MARTÍ

URBANISME

L’Ajuntament compra una nau per fer el nou Mercat del Carrilet

L’Ajuntament autoritzava a mitjans de setembre la compra d’una nau ubicada a l’avinguda del Carrilet número 20 per a ubicar-hi el nou Mercat del Carrilet. L’espai, de 1.873 metres quadrats útils, tenia un preu de 850.000 euros i la previsió és que entri en funcionament el juny de 2024, quan finalitzi la pròrroga de les concessions del mercat actual. El consistori preveu que, quan es posi en marxa, la nova seu compti amb

PATRIMONI

les parades de frescos actuals, una zona de restauració, un supermercat d’autoservei i un espai per a serveis. Malgrat la cèntrica ubicació del nou espai, que es manté dins del barri, els paradistes es mostraven contraris al canvi i insistien en el fet que preferien mantenir-se en l’emplaçament actual i que els diners de la compra del nou local s’invertissin a remodelar l’espai. L’oposició també criticava la decisió.

Castellvell engega les obres per rehabilitar el refugi antiaeri

L’Ajuntament de Castellvell del Camp engegava a mitjans de setembre els treballs per a rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri del poble. Aquest espai construït durant la Guerra Civil havia quedat ocult fins que unes obres de renovació de carrers fetes el 2019 van posar al descobert l’accés pel carrer Sant Jaume, al qual es podia entrar mitjançant unes escales que condueixen a una galeria. El refugi transcorre en diagonal

EMPRESES

uns 35 metres fins a arribar a la segona entrada.

L’objectiu del govern local era sumar aquest espai a la nova oferta cultural i patrimonial del municipi a la vegada que es posava en valor la memòria històrica castellvellenca. En un primer moment es va declarar Bé Cultural d’Interès Local i després es va destinar una partida de més de 93 euros per a condicionar-lo i obrir-lo tant als veïns com visitants.

METEOROLOGIA

Un aiguat el dia de Santa Tecla causa nombroses destrosses a Tarragona

La zona de Llevant de la ciutat va ser la més afectada, amb nombrosos equipaments esportius totalment inoperatius

GERARD MARTÍ

Redacció

No era la primera vegada que el dia de la patrona de Tarragona era més recordat per la pluja que per la festa. Si bé les pluges no van arribar als registres de l’històric aiguat de 1874, la ciutat de Tarragona registrava més de 130 litres per metre quadrat en poc més de dues hores. Els efectes es van poder veure a l’instant, malgrat que va caldre temps per a tornar a la normalitat. En algunes zones de la ciutat es van arribar a generar acumulacions d’aigua de més d’un metre i mig que van inundar carrers i baixos, arrossegar cotxes i mobiliari urbà.

La zona de Llevant va ser de les més afectades i equipaments esportius com el club Tennis Tarragona o el Club de Vela Platja Llarga van patir fortes destrosses a les seves instal·lacions per valor de 700.000 euros. Així mateix, un mur contigu a l’Escola

Tarragona tindrà la planta d’hidrogen verd més gran de l’Estat el 2025

Un consorci liderat per Repsol i integrat per Enagás, Messer i IQOXE invertirà 230 MEUR

Redacció

Un consorci liderat per Repsol i format també per Enagás, Messer i IQOXE anunciava a finals de setembre la inversió de 230 milions d’euros per a la construcció de la planta de generació d’hidrogen verd més gran del conjunt de l’Estat. La previsió és que la pionera instal·lació esti-

gui en funcionament de cara al 2025. En una primera fase tindrà capacitat per generar 150 MW, si bé en una segona fase, de cara a 2027 es començaria una segona fase fins a 1 GW, en una inversió que rondaria els 1.000 milions d’euros.

La seva construcció generarà més 2.000 nous llocs de treball

entre directes i indirectes. En el moment de l’anunci, l’electrolitzador ja havia superat l’etapa d’enginyeria conceptual i es trobava en l’enginyeria de detall. Aquest planta de producció d’hidrogen verd serà totalment sostenible, utilitzant energia solar i aigua per a crear aquest combustible net.

Miracle va cedir sobre el pati de centre, sense causar ferits, ja que era un dia festiu a la ciutat. El temporal també va afectar altres punts del territori. A Reus,

es van fer nombroses sortides per afectacions a la via pública i a Altafulla l’aiguat va inundar cases particulars de Baix a Mar així com l’escola.

CEDIDA

Mor una dona en un atracament en un bingo de Tortosa

Una treballadora d’un bingo de Tortosa moria durant un atracament a l’establiment on treballava. Un grup de tres atracadors irrompia a la matinada al local, situat a la plaça Corona d’Aragó i disparaven a l’espatlla a un home. A la sortida, disparaven novament, en aquest cas a una treballadora. Malgrat ser traslladada amb vida a l’Hospital Verge de la Cinta la dona no sobrevivia al tret al cap que havia rebut.

La comunitat energètica d’Agro-Reus rep 2 MEUR d’Europa

L’Ajuntament de Reus anunciava que rebria 2 milions d’euros per impulsar la comunitat energètica al polígon AgroReus formada per tres empreses municipals i tres més de privades. El projecte té un cost de gairebé 4,5 milions d’euros i inclou el desplegament de 23 instal·lacions solars fotovoltaiques a les teulades del polígon per generar energia que seria autoconsumida i comercialitzada.

Repsol inverteix

100 MEUR en l’aturada més llarga de la refineria

Representants de les empreses implicades en el projecte.

A banda dels nous projectes, Repsol començava a mitjans de setembre una nova aturada de les seves Unitats de Combustible. Amb una inversió de més de 100 milions d’euros, aquesta era l’aturada més important de la seva història, pel pressupost, per la seva durada i per l’abast de les actuacions que s’hi van dur a terme.

Arbres i mobiliari urbà a la platja, després de la tempesta.

RESUM DE L’ANY 2022 |

El curs escolar s’avança 10 dies i comença el 5 de setembre

L’avançament causava problemes amb la disponibilitat dels llibres de text

Redacció

El curs escolar 2022-2023 engegava el 5 de setembre, una setmana més aviat de l’habitual, després que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya hagués decidit avançar la data d’inici amb l’objectiu, segons explicaven, de

TRADICIÓ

Tarragona

Les festes de Santa Tecla més especials dels darrers anys. I ho eren per dos motius de pes. D’una banda, perquè es recuperava la normalitat després de la pandèmia. I de l’altra, per la commemoració dels 700 anys de l’arribada de la relíquia. Un programa extens i centenars d’actes van omplir la ciutat de festa.

facilitar la conciliació de les famílies, però que va generar gran controvèrsia entre els docents, que es queixaven de no disposar de temps per a preparar correctament la tornada a les aules, ja que es feia gairebé a la vegada, la de professors i la d’alumnes. Els primers a tornar a les esco-

les van ser els alumnes d’Infantil i Primària, el dia 7 ho van fer els alumnes de Secundària i Batxillerat i abans del 19 els de Formació Professional.

L’avançament del calendari escolar, però, causava afectacions diverses. D’una banda, en el sector editorial. I és que moltes

TARRAGONA

GERARD MARTÍ

editorials no havien pogut servir els llibres de text per problemes en la cadena de distribució i això feia que molts alumnes engeguessin les classes sense part dels seus llibres i materials necessaris per a afrontar el nou curs. D’altra banda, el canvi en el calendari escolar tenia un impacte en el turisme. I és que molts càmpings de la zona de la Costa Daurada registraven una davallada de les pernoctacions les dues primeres setmanes justament a causa de l’avançament de 10 dies de la tornada a l’escola. Les famílies tornaven a la rutina abans i aquest públic de proximitat es perdia o es reduïa.

Desmuntaran part de les grades reconstruïdes de l’Amfiteatre

Es volia evitar l’esfondrament de l’estructura

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona prenia la decisió de desmuntar part de les grades reconstruïdes de l’Amfiteatre de l’àrea de la summa cavea. Aquesta mesura d’emergència, que tenia un cost de 350.000 euros, es va

emprendre per evitar l’esfondrament d’aquesta estructura, que havia quedat afectada per l’aiguat de Santa Tecla.

La decisió estava fonamentada en un informe tècnic encarregat a un equip de professionals extern i consensuat amb

els tècnics municipals. De fet, el 2018, ja s’havia instal·lat una estructura d’estintolament per a frenar la degradació d’aquestes grades reconstruïdes als anys 70 i reduir els riscos de desestabilització i esfondrament.

Els treballs no van privar l’accés a l’arena de l’Amfiteatre, però sí que es va restringir l’accés a les grades fins que no es determinés que eren del tot segures. Els resultats del desmuntatge parcial i de la investigació arqueològica havien de ser el que determinarien quines accions emprendre en el futur i com quedaven integrades al Pla Director de l’Amfiteatre.

Alumnes entrant a l’Escola General Prim de Reus.

GERARD MARTÍ

JUDICIAL

CASTELLS

GERARD MARTÍ

Josep Poblet és absolt

L’exalcalde de Vila-seca, Josep Poblet, celebrava haver estat absolt en el cas de la construcció del CAP de Vila-seca després de vuit anys i mig de procediment. En una roda de premsa acompanyat de l’aleshores exregidora d’Urbanisme, Manuela Moya, lamentava haver patit «un dany irreparable». L’exalcalde acusava la CUP de Reus, que va exercir d’acusació popular, de fer un «ús pervers» de la justícia per haver retirat

REUS

pel

cas del CAP de Vila-seca

els càrrecs abans de la vista d’aquest dijous al matí. Moya afirmava que els anticapitalistes «sabien» que mai hi havia hagut cap delicte i ha remarcat s’han vist «sotmesos a la pena del banc dels acusats i del telediari per una acusació injusta». L’antic alcalde de Vila-seca qualificava la sentència «d’impecable» i valorava que tot el procés havia estat «un malson, una història que no s’hauria d’haver escrit».

Sandra Guaita pren el relleu a Martín al capdavant del PSC

El portaveu del grup municipal del PSC, Andreu Martín, feia un pas enrere i renunciava a la seva candidatura a les eleccions municipals del maig per «motius personals que no em permeten tenir la capacitat de liderar la candidatura i prendre el paper d’alcalde de la ciutat», explicava. Tot i la seva sortida d’exalcaldable, el partit no es trobava en una situació d’incertesa, ja que Martín proposava a l’executiva local a la diputada al

EMPRESES

Congrés Sandra Guaita com a nova alcaldable, i l’assemblea aprovava la proposta per unanimitat.

Guaita havia estat regidora del consistori reusenc entre 2015 i 2021, quan va deixar l’acta per a dedicar-se exclusivament al Congrés. Malgrat el canvi, els objectius de la formació continuaven sent els mateixos: transformar la ciutat, assolir els 10.000 votants i els vuit regidors.

Carburos Metálicos obrirà la primera hidrogenera pública de Tarragona

Estarà situada al polígon Riu Clar

Redacció

Carburos Metálicos adquiria una parcel·la de més de 10.000 m² a l’entrada del polígon industrial Riu Clar per a installar-hi la primera hidrogenera oberta al públic de Tarragona. L’estratègica ubicació a tocar de

l’AP-7, l’A-27 i el Port, així com el centre de producció de la companyia dins del pol químic van ser claus. I és que tot l’hidrogen que es dispensarà serà d’origen renovable i estarà produït a Tarragona.

La previsió és que les instal-

Els de Vilafranca celebrant el primer premi de la 30a edició del Concurs.

Els Verds es fan amb la victòria del Concurs de Castells

La Jove de Valls queda segona i la Vella de Valls completava el podi

Redacció

La lluita per la victòria en la 28a edició del Concurs de Castells recordava la de l’última edició amb els 3de10 amb folre i manilles, 4de9 sense folre o 2de8 sense folre com a protagonistes. Malgrat els condicionants viscuts per la pandèmia en els dos darrers anys, el Concurs mantenia tots els al·licients de sempre

lacions es posin en marxa el 2023. Entre els usuaris potencials de la hidrogenera, s’inclou la flora de vehicles de Carburos Metálicos, que progressivament adoptarà l’hidrogen com a combustible. Aquest nou projecte s’emmarcava dins de l’aposta de la companyia per l’hidrogen renovable i se sumava a altres iniciatives pioneres com la posada en marxa a Torrejón de Ardoz de la primera línia de bus permanent d’Espanya propulsada per H2 renovable amb tecnologia de Carburos Metálicos. Totes aquestes iniciatives situaven l’empresa al capdavant dels projectes amb hidrogen a Espanya.

i els Castellers de Vilafranca tornaven a ser els millors intentant marcar el ritme des de l’inici. Ara bé, la millor versió de la Colla Joves Xiquets de Valls va lluitar fins a la quarta ronda. Al final, però eren els Verds qui s’enduien novament cap a Vilafranca la victòria del certamen, gràcies a un 4de9 sense folre. La Jove de Tarragona s’endu-

URBANISME

Tarragona inaugura el carrer Canyellas

Després de sis mesos d’obres, Tarragona inaugurava la remodelació del carrer Canyellas. Aquesta via, clau per a la mobilitat entre la Rambla Nova i la plaça Corsini, presentava un nou aspecte, lliure de vehicles i d’ús exclusiu per a vianants, en una aposta per a pacificar el nucli comercial de Tarragona. Tant la ciutadania com els comerços es mostraven satisfets amb la millora.

ia el duel tarragoní fent-se amb la quarta posició, mentre que els Xiquets quedaven cinquens. Destacava també la més que meritòria sisena posició dels Moixiganguers d’Igualada que era la primera vegada que participaven en la jornada de diumenge del Concurs. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau quedaven desens i els Xiquets de Reus dotzens.

Detenen i expulsen del país l’activista reusenc Mohamed

Said Badaoui

L’activista de Reus Mohamed Said Badaoui era detingut, després de rebre una ordre d’expulsió en tramitar-se la nacionalitat espanyola. Badaoui, que feia més de 30 anys que vivia a la ciutat, era el president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adedcom). L’activista havia presentat al·legacions a l’expedient d’expulsió, però aquestes havien estat rebutjades. Representants polítics al Congrés d’ERC, CUP, Junts i En Comú Podem havien escrit una carta dirigida al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska sol·licitant que s’aturés l’expulsió, a la vegada que titllaven el cas d’«islamofòbia institucional». Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Reus, amb l’excepció de Ciutadans, van mostrar-se en contra de l’expulsió. Badaoui va estar trenta dies reclòs en un Centre d’Internament d’Estrangers, acusat de radicalització i finalment va ser deportat al Marroc, en un vol on només hi havia un altre passatger, el també activista islàmic Amarouch Azbir i 13 policies nacionals.

RESUM DE L’ANY 2022 |

POLÍTICA

Pellicer trenca amb el PDeCAT després del pacte amb Ara

Carles Pellicer i els quatre regidors del PDeCAT a Reus anunciaven la seva baixa del partit com a mostra del seu desacord amb el pacte amb ARA Catalunya. Segons el batlle, l’aliança es va fer «sense consultar la militància i, per tant, no em representa». Per a Pellicer, l’acord s’havia produït «d’esquena a l’alcaldia més important que té el PDeCAT arreu del país». De fet, l’alcalde explicava que Dani Rubio, secretari general d’ARA

PATRIMONI

Catalunya i amb qui comparteix govern de la ciutat, l’havia informat de la nova aliança un dia abans de formalitzar-se el pacte. Tant Pellicer com els regidors del PDeCAT –Pep Cuerba, d’Esports; Montserrat Caelles, de Promoció de Ciutat; Hipòlit Montseny, de Via Pública; i Mariluz Caballero, d’Hisenda–reiteraven que no militarien en cap altre partit, però que continuarien exercint els seus càrrecs «fins al darrer dia».

La Casa Bofarull dels Pallaresos, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

El Govern aprovava, a proposta de la Consellera de Cultura, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, la Casa Bofarull dels Pallaresos. Originària del segle XIV, aquesta edificació pairal va patir una intervenció entre 1913 i 1933 de mans de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol que li dona singularitat a l’edifici.

TURISME

Un informe d’Acció Climàtica atura la tramitació de Hard Rock

Els alcaldes de Salou i Vila-seca demanaven més coordinació per evitar dilacions en la tramitació

Redacció El projecte de Hard Rock topava amb un nou i important obstacle després de l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) del Consorci Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou al febrer, que modificava el PDU tombat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és que el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya emetia un informe preceptiu desfavorable que impedia que continués la tramitació. El document indicava que no es complien els criteris de sostenibilitat ambiental requerits. En concret, subratllava la «manca de concreció en les compensacions ambientals i de garantia de connectivitat ecològica», que segons el Departament, eren aspectes «importants i imprescindibles» per garantir que el projecte tingués els «mínims requisits ambientals».

L’informe d’Acció Climàtica omplia de raons els detractors del macrocomplex turístic. La Plataforma Aturem Hard Rock exigia que es retirés el macropro-

jecte després que es conegués el contingut de l’informe d’Acció Climàtica. Els activistes titllaven el document de «demolidor» i reclamaven que en la següent Comissió d’Urbanisme no s’aprovés

el PDU de forma definitiva.

Les reaccions dels municipis implicats no es van fer esperar.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, defensava que l’informe d’Acció Climàtica «no invalida-

va» el complex i exposava que caldria adaptar el document urbanístic als requisits del departament com a pas previ a l’aprovació definitiva del PDU i lamentava que «amb més coordinació entre departaments la dilació en la tramitació es podria haver evitat».

Per la seva banda, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura treia ferro de l’informe i assegurava que aquest és un dels diversos informes que s’elaboren des de la Generalitat i que, fent les modificacions escaients, el projecte podia tirar endavant. El batlle lamentava que després de 10 anys encara no s’hagués pogut concloure tota la tramitació administrativa d’un projecte que, segons ell, és «molt important» per al futur del Camp de Tarragona. Així mateix, es mostrava preocupat pel nou endarreriment dels terminis. Per a Segura, aquesta qüestió podia generar «un punt de risc» de cara als inversors. «Arribarà un punt que es tornaran bojos», deia. I lamentava la lentitud administrativa: «No és normal».

Imatge d’arxiu dels terrenys on s’ubicarà el complex de Hard Rock.

EMERGÈNCIES

Se celebra amb «èxit» el primer simulacre de risc químic al Camp

Es va fer a l’àrea d’influència del Polígon Sud i va implicar a unes 65.000 persones de cinc municipis

GERARD MARTÍ

Redacció

Tarragona celebrava el 2 de novembre el primer simulacre del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta) amb l’objectiu de practicar el confinament real de la població. L’exercici, que va simular una fuita de clor al Polígon Sud, va implicar unes 65.000 persones de cinc municipis: Tarragona (barris de Ponent), la Canonja, Vila-seca (nucli urbà i la Pineda), Salou (urbanitzacions Cova Mar i Mirador) i Reus. La prova va començar amb l’activació de les 20 sirenes de risc químic, que van cridar al confinament els veïns de la zona afectada.

Durant el simulacre es va posar a prova també, per primera vegada, el sistema d’alertes al mòbil a la zona on van sonar les sirenes. En el moment de fer-se el simulacre, el sistema estava en prova i l’enviament es va fer des del Ministeri de l’Interior, però, quan el sistema estigui implantat, la Generalitat tindrà la capacitat per a fer l’enviament.

El consell assessor del Plaseq-

ta va fer seguiment del simulacre des de l’edifici CAT112. El conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, va assegurar que el simulacre havia estat «un èxit de participació i d’implicació i una mostra de maduresa i conscienciació de la població».

De fet, el telèfon d’emergències va registrar una cinquantena de trucades, cosa que segons el titular d’Interior demostrava l’alt grau de coneixement de la població. De fet, així es va poder comprar en espais com el centre comercial Carrefour de les Ga-

varres, on desenes de persones van confinar-se i en altres establiments comercials afectats, o al camp municipal de futbol de Bonavista on s’estaven duent a terme entrenaments, que es van aturar per a seguir al peu de la lletra el simulacre.

CULTURA

SUCCESSOS

Un incendi a l’empresa Afepasa del polígon de Constantí obligava a confinar totes les empreses del polígon i, posteriorment a causa d’un canvi en la direcció del vent, el polígon Nirsa de Reus, l’aeroport i una zona de masos. El Plaseqta es va activar en fase d’emergència i van sonar les dues sirenes ubicades al polígon. Dues persones van resultar ferides lleus.

ESPORTS

El govern de Reus renuncia al Centre Aquàtic i de Fitness

L’Ajuntament de Reus decidia declarar deserta la licitació de la concessió d’obra per a la construcció i explotació del Centre Aquàtic i de Fitness (CAIF), després de no arribar a un acord amb l’empresa adjudicatària, Duet Spa & Sports SL. L’alcalde, Carles Pellicer, anunciava que no s’obriria una nova licitació, de manera que es descartava un dels grans projectes del seu tercer mandat. La paralització del projecte

Les Jornades Modernistes retornen els Pallaresos a la dècada de 1920

Els Pallaresos consolidava l’èxit de les Jornades Modernistes en la seva segona edició que es va celebrar, del 4 al 6 de novembre. Aquest esdeveniment busca posar en valor la figura de l’arquitecte Josep Maria Pujol, el moviment modernista en general i el llegat que aquest estil arquitectònic va deixar a la localitat. Visites guiades, tallers, xerrades, un mercat modernista o el sopar caracteritzat van ser algunes de les propostes programades que van fer que els Pallaresos viatgés en el temps.

va arribar arran de les desavinences entre l’Ajuntament i l’adjudicatària, ja que aquesta última volia formalitzar el contracte a través d’una empresa filial de nova creació, Duet Reus SL, cosa que segons Pellicer «vulnerava les garanties jurídiques i econòmiques de l’Ajuntament». Des de l’oposició, feia temps que es desconfiava i tots els grups ja havien mostrat la seva posició en contra d’aquest projecte.

GERARD MARTÍ

Persones confinades dins del centre comercial Carrefour de les Gavarres.

Un incendi en una sofrera obliga a confinar part de Constantí i de Reus

OLÍVIA MOLET

Reus, Vila-seca, Salou i Constantí crearan una empresa de serveis funeraris pública

Els alcaldes de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí anunciaven la voluntat de crear una empresa supramunicipal pública de serveis funeraris, que s’encarregaria, entre altres aspectes, de gestionar espais com els cementiris i els tanatoris dels municipis participants.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, detallava que aquest projecte permetria a les localitats del Tarragonès recuperar un servei que estava externalitzat, així com abaratir costos i oferir un «millor preu». En aquesta línia, el batlle de Vila-seca, Pere Segura, afegia que «la prioritat de l’empresa supramunicipal no és maximitzar el beneficis, sinó ajustar costos i millorar el servei». Carles Pellicer, per la seva banda, indicava que l’acord es fonamentava en tres pilars: unió d’esforços, servei públic i experiència, aportada aquesta última per Reus, amb dècades de gestió municipal dels serveis funeraris. El projecte no és una unió tancada, sinó que està obert a altres municipis que volguessin sumar-s’hi en un futur. La seva materialització no s’espera fins a 2024.

Saül Garreta, nou president de l’Autoritat Portuària de Tarragona

L’arquitecte assumia les regnes del Port, després que el trencament del govern de la Generalitat posés punt final al mandat de Josep Maria Cruset

Redacció

L’arquitecte Saül Garreta es convertia en el nou president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El trencament del pacte de govern entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana a la Generalitat causava nombrosos canvis en les institucions del país, entre elles l’APT. El fins aleshores president, Josep Maria Cruset, abandonava la presidència del Port tarragoní després de quatre anys, fent un balanç positiu, en el qual destacava fites clau per al desenvolupament present i futur de la infraestructura com l’aprovació i l’inici dels treballs a la Zona d’Activitats Logístiques, la construcció del moll de Balears, o l’inici de la terminal intermodal de Guadalajara.

Per la seva banda, Garreta posava en valor el «lideratge» exercit per Cruset i assegurava que mantindria una línia de «conti-

nuïtat» en tots els aspectes que estiguessin funcionant. Així mateix, ja avançava en el seu primer discurs com a nou president de l’Autoritat Portuària que els seus

objectius serien impulsar encara més la sostenibilitat del Port de Tarragona i posicionar-lo com un element clau a l’hora de crear consens al territori.

REUS

El Bravium serà rehabilitat i es convertirà en teatre municipal

L’Ajuntament de Reus, la Prioral de Sant Pere i la Diputació de Tarragona arribaven a un acord per a rehabilitar l’edifici del Centre Catòlic, on s’havia ubicat fins al 2020 el Teatre Bravium. Amb el conveni, la Prioral cedia gratuïtament l’espai a l’Ajuntament durant 99 anys.

Així doncs, un cop rehabilitat el Bravium entraria dins de la xarxa municipal de teatres, com el Fortuny i el Bartrina. La previsió és que comenci a funcionar

MEDI AMBIENT

a partir de 2025.

La inversió per a rehabilitar l’edifici i posar en marxa de nou el teatre és de prop de 2,5 milions d’euros, d’aquests, 2,12 aniran a càrrec de l’Ajuntament, mentre que la resta els destinarà la Diputació. En la presentació de l’acord, l’alcalde, Carles Pellicer, avançava que seria l’Associació Bravium Artístic i Cultural qui gestionaria l’espai renovat, si bé encara es desconeixien les condicions.

La depuradora de Riudoms duplica la seva capacitat

La depuradora de Riudoms duplicava la seva capacitat de tractament després de patir un procés d’ampliació. La inversió de més de 4 milions d’euros permetia tractar dos mil metres cúbics d’aigua diària, equivalent a una població de gairebé 14.000 habitants, garantint el servei davant de possibles augments de població en el futur. De fet, en els 30 anys que feia des de la seva posada en marxa, la localitat havia passat de 5.000 a

6.500 habitants. Les obres van permetre modernitzar diversos equipaments, millorar la reducció de nutrients, implantar sistemes d’automatització i millorar l’eficiència energètica de la planta. Així mateix, es va habilitar la injecció d’oxigen líquid per a evitar episodis de males olors. Les millores permetien un tractament de més qualitat que facilitava el seu retorn a la riera de Riudoms, contribuint així a la biodiversitat.

Josep Maria Cruset, Juli Fernández i Saül Garreta.

El concurs públic del nou servei de neteja de Tarragona queda desert

Cap empresa s’hi presentava i això alentia el procés i obligava a prorrogar el contracte actual

Redacció

Cap empresa es presentava al concurs públic per a la gestió del servei de neteja de la ciutat de Tarragona, de manera que quedava desert i l’Ajuntament havia d’engegar de nou la licitació. Aquesta circumstància alentia el procés i obligava a prorrogar l’aleshores servei de recollida d’escombraries, vigent des de feia dues dècades, més enllà de l’abril de 2023.

Un dels principals motius pels quals cap empresa havia presentat la seva candidatura podria ser el preu de licitació, que seria inferior a l’esperat per les companyies. En aquesta línia, el sindicat UGT denunciava que cap empresa s’hi havia presentat perquè el plec de condicions contenia càlculs «erràtics», que suposaven una «desviació econòmica» de més d’un 20% entre allò que es demanava al plec i allò que una empresa podria arribar a facturar. D’altra banda, el nou contracte contemplava un ampli sistema d’inspecció i control dels serveis oferts per

Els contenidors se substituiran per sistemes amb identificació.

l’adjudicatària, amb rigorosos mecanismes de control intern i extern, que preveien sancions en cas d’incomplement. Tot apuntava que aquest hauria estat un dels principals esculls en el pri-

mer concurs, que finalment va quedar desert.

Més reciclatge

El nou contracte, que anualment costaria uns 21 milions d’euros,

Un cinquè premi de la loteria de Nadal deixa 7,2 MEUR a Tarragona

L’administració 19 de Sant Pere i Sant Pau va vendre 120 sèries

Redacció

Els infants de San Ildefonso van repartir sort i diners a la ciutat de Tarragona el passat 22 de desembre. I tot gràcies al número 38.454. L’administració de loteria número 19 de la ciutat, situada a Sant Pere i Sant Pau i també coneguda com La Fortuna, demostrava que feia honor al seu

nom. I és que havia venut un total de 120 sèries d’aquell número, que va ser un dels cinquens premis del Sorteig Extraordinari de Nadal de Loterías del Estado.

En total, repartien 7.200.000 euros –6.000 euros per dècim premiat–, que esquitxaven a veïns del barri, però que també arribaven al restaurant Els 5 Sen-

tits, pròxim al Mercat Central, a la Panadería Peña de Bonavista i a la cerveseria Cal Rullo, de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. En saber-se la notícia, desenes de veïns curiosos s’apropaven a l’administració de la deessa Fortuna per a celebrar la bona sort i assabentar-se sobre qui havia estat els guanyadors.

un preu similar a l’actual, té com a finalitat actualitzar el servei de recollida de residus als temps actuals i millorar el percentatge de recollida selectiva. L’augment del reciclatge anirà lligat a l’ampliació del sistema de contenidors tancat, que funcionen amb targeta identificativa i que funcionen des de 2021 a Bonavista, el Serrallo i Cala Romana. Alhora, també contempla la retirada de les 109 illes de contenidors soterrats restants i millorar la tecnologia emprada per a dur a terme el servei.

Davant de la convocatòria deserta, els grups de l’oposició criticaven la «incompetència» del govern. El PSC recordava que va votar a favor del nou contracte en el plenari per «vam donar la nostra confiança en un tema cabdal». «A totes les ciutats les empreses es barallen per aconseguir guanyar el concurs i aquí no s’ha presentat ningú», lamentava la portaveu socialista, Sandra Ramos. Des del PP, José Luís Martín exposava que la situació demostrava «els deures mal fets».

Alguns van comparèixer i van explicar que havien comprat la butlleta guanyadora just dos dies abans del sorteig. D’altres encara no havien fet les comprovacions, però es mostraven feliços pel pessic que havia deixat la loteria. La felicitat i el cava també rondava per Bonavista. La Panadería Peña havia repartit 300 butlletes guanyadores entre els seus clients i els marxants del mercat. La propietària de l’establiment explicava que havia començat a vendre el número al juliol. «Cert que només són 6.000 euros per dècim, però la gent necessita els diners», assegurava.

Havia ocupat diversos càrrecs a la Universitat Rovira i Virgili.

Santi Castellà relleva a Sabaté a la Subdelegació del Govern

El senador i primer secretari del PSC a la ciutat de Tarragona, Santi Castellà, es convertia en el nou subdelegat del govern espanyol a la província en substitució de Joan Sabaté, qui ocupava el càrrec des de 2018.

Amb aquest canvi, l’executiu de Pedro Sánchez volia afrontar el darrer any abans de la convocatòria d’eleccions generals atorgant una imatge renovada al capdavant de la institució i un estil de lideratge més dinàmic.

El nom de Castellà ja sonava a les travesses el 2018, però finalment la balança es va decantar per Sabaté. El nou subdelegat és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i en Ciències Polítiques per la UNED. És professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la URV, universitat on va ser degà de la Facultat de Dret entre 2003 i 2006 i vicerector de Relacions Externes entre 2008 i 2010.

Els treballadors de l’administració 19, celebrant la bona sort.

RESUM DE L’ANY 2022 | DESEMBRE

L’ampliació de l’Hospital del Vendrell, una bona notícia per al Baix Penedès

La Generalitat anuncia una inversió de 45 milions d’euros que permetrà que la Xarxa Santa Tecla, propietària i gestora del centre, porti a terme l’esperada reforma

Redacció

El mes de desembre va deixar una bona notícia al Baix Penedès. Després d’anys i anys de reivindicació, finalment s’anunciava l’esperada ampliació de l’Hospital del Vendrell, construït i posat en marxa per la Xarxa Santa Tecla –propietària i gestora del centre assistencial– ara fa quinze anys. Aquesta acció permetrà donar una millor resposta a la demanda assistencial de la comarca, la qual, cal no oblidar, experimenta el creixement demogràfic més important de tot Catalunya.

Així, el dia 7 desembre, el president del govern la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat del conseller de Salut, Manel Balcells, feia públic el compromís de finançament de la Generalitat de Catalunya perquè la Xarxa Santa Tecla pugui ampliar l’hospital del Vendrell en més de 9.000 metres quadrats, fet que es traduirà en un increment en el nombre de consultes externes, una ampliació de les urgències, un nombre més alt de quiròfans i l’ampliació del nombre de llits d’hospitalització, entre altres millores.

Les obres començaran el 2023 i no afectaran el funcionament de l’hospital durant la seva execució

En total, la Generalitat, a través d’un conveni signat amb la Xarxa Santa Tecla, aportarà uns 45 milions d’euros per executar

la reforma i ampliació del centre en un període aproximat de tres o quatre anys. Un cop aprovada la llicència d’obres municipal amb l’Ajuntament del Vendrell, en tràmit des del passat mes de juny, les màquines podrien començar a treballar el 2023.

L’anunci es va fer amb la presència de tots els alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès, que

durant els darrers anys havien exigit en reiterades ocasions l’ampliació d’un centre hospitalari que s’havia quedat petit davant del constant creixement demogràfic de la comarca, un dels més importants de Catalunya, i de l’impacte de l’activitat turística.

La decisió del govern català d’ampliar l’hospital amb fons

de l’administració catalana, un cop el projecte d’ampliació va quedar finalment descartat per beneficiar-se dels fons europeus Next Generation, va ser rebuda amb molta satisfacció per tots els ajuntaments del Baix Penedès, que assoleixen un dels objectius històrics territorials amb més incidència en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb representants de la Xarxa Santa Tecla i els alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès.

CULTURA

L’antic preventori de la Savinosa es convertirà en un ‘hub’ cultural i educatiu

La Diputació de Tarragona vol traslladar-hi l’Escola d’Art i Disseny, l’Escola i Conservatori de Música i fer-hi un centre de recursos i un ‘coworking’

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Redacció

L’antic preventori de la Savinosa es convertirà en un centre cultural i educatiu d’abast internacional i d’ús públic. La Diputació de Tarragona, propietària actual de la finca, presentava el projecte de transformació de les instal·lacions per a dotar-les de vida després d’anys d’inactivitat. La proposta naixia a partir del consens entre la corporació, l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l’Estat. «Ha de ser una inversió per a la ciutadania i l’ha de poder gaudir tothom», declarava la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. El projecte preveu preservar el conjunt arquitectònic actual i construir altres edificis que ocuparan uns 20.000 metres quadrats, tot «respectant l’entorn natural». L’equipament serà la nova casa de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, així com

de l’Escola i el Conservatori de Música. També acollirà un espai de coworking per a empreses de disseny, tecnologia, cultura, educació i àmbit social; un laboratori

per a la creació i un auditori amb capacitat per a unes 800 persones. El projecte també inclou la rehabilitació d’un tram de 750 metres del Camí de Ronda.

SOCIETAT

Comença la recerca de les restes de Cipriano Martos

Els treballs per a recuperar les restes de Cipriano Martos, antifeixista assassinat per la Guàrdia Civil el 1973, van començar el 12 de desembre al cementiri de Reus. Es posava fi a una lluita que feia 50 anys que mantenia la família. En el primer dia de treballs, els familiars reclamaven que l’Estat es fes càrrec dels costos del trasllat de les restes mortals i de l’enterrament.

ESPORTS

Galimany bat el rècord d’Espanya de marató

L’atleta de Valls Marta Galimany feia història el 4 de desembre i batia el rècord d’Espanya a la Marató de València amb un temps de 2h26’14’’, fent miques l’anterior rècord que mantenia Ana Isabel Alonso des de l’any 1996. Després de la cursa, Galimany assegurava que li havia «costat molt» però que, «per fi» batia el rècord. «Ho he lluitat i ho he aconseguit», assegurava.

Imatge virtual aèria del futur complex cultural.

‘Movem Tarragona’, l’aposta de Carburos Metálicos per l’hidrogen

L’empresa ha celebrat el 125è aniversari amb la mirada posada en la transició energètica

Redacció

Com a part de la seva estratègia per a contribuir al desenvolupament de l’economia de l’hidrogen (H2) a Espanya, l’empresa Carburos Metálicos realitza des de 2021 la Ruta de l’hidrogen, un recorregut que situa la companyia al capdavant pel que fa a proves de repostatge i subministrament d’H 2 renovable amb autobusos impulsats per aquest gas.

Tarragona ja ha estat escenari d’aquest itinerari que ha passat per més de 10 ciutats de l’Estat, en les quals s’ha mostrat la maduresa de la mobilitat basada en piles de combustible d’H2 i el seu potencial per a descarbonitzar el transport de persones i mercaderies per carretera amb l’objectiu d’avançar en el procés de transició energètica.

Aquesta iniciativa, realitzada en col·laboració amb administracions públiques, operadors

i fabricants, ha servit per comprovar el funcionament i repostatge d’aquests vehicles en condicions reals d’ús amb passatgers, ja que les unitats de prova han dut a terme els mateixos trajectes que les seves homòlogues de combustió interna.

Carburos Metálicos, que recentment ha celebrat el seu 125è

Carburos Metálicos és líder en el desenvolupament de la mobilitat amb hidrogen a Espanya

aniversari amb la mirada posada en la transició energètica, lidera el desenvolupament de la mobilitat amb H 2 a Espanya, aportant una solució integral que va des de la producció fins al repostatge del vehicle. El paper de Tarragona resulta clau en aquest esquema, ja que és aquí

on la companyia produeix l’H2 renovable. Per aquest motiu, Carburos Metálicos ha llençat la iniciativa Movem Tarragona, que oferirà solucions més innovadores i netes al teixit empresarial de la regió i a la resta de la societat. En el marc d’aquesta campanya, està prevista l’obertura d’una hidrogenera, que serà la primera d’accés públic de la província.

Carburos Metálicos forma part del major productor mundial d’hidrogen, el Grup Air Products, que ha participat en més de 250 projectes relacionats amb l’abastiment d’H 2 en una vintena de països. Així mateix, compta amb la xarxa mundial més gran de distribució canalitzada d’hidrogen, així com una àmplia cartera de patents tecnològiques relacionades amb el seu repostatge, desenvolupades durant més de 15 anys, motiu pel qual està present a tota la

cadena de valor d’aquest gas. En l’actualitat, les tecnologies de repostatge d’Air Products proporcionen més d’1,5 milions de recàrregues d’H2 a l’any a tot el món.

Reduir un terç de les emissions Impulsar l’ús d’hidrogen renovable com a vector energètic en

el sector del transport és una de les línies d’actuació estratègiques de Carburos Metálicos com a part de la seva estratègia de sostenibilitat. Aquesta iniciativa està relacionada, així mateix, amb el compromís Third by 30, que permetrà reduir un terç de les emissions de CO 2 dins del Grup Air Products de cara a

l’any 2030. Aquest compromís s’ha ampliat recentment per a incloure, a més de les emissions directes i indirectes, aquelles emissions generades en tot el cicle de valor dels productes, amb l’objectiu d’assolir la neutralitat de carboni per a l’any 2050, en línia amb els objectius de la Unió Europea.

Tarragona té un rol clau en el desenvolupament de l’H2, ja que és aquí on es produeix.